CONTEXTOS EDUACTIUS · BLOC C ·
Laia Morelló Grup 5-C
Laia Morelló Grup 5-C
Curs 2011/12
Tema I: Què entenem per organitzacions educatives? En la primera sessió (tema I) hem tractat el concepte d'organització i les organitzacions educatives. En primer lloc cal partir de la importància de les organitzacions, ja que són estructures de i per a la societat. Edgar Morin ens parla de l'ètica de la responsabilitat dels efectes propers del nostre pas pel món i el paper que nosaltres hi juguem com a principals participants. Les organitzacions tenen marcades unes fites col·∙lectives i viuen en un context determinat que actua de referent i amb el qual hi mantenen una relació recíproca.
En segon lloc, quan parlem d'organitzacions la terminologia s'engloba sota el concepte d'agrupament. Aquest terme fa referència a una grup de persones una cultura i finalitats pròpies. Per sota d'aquest concepte més general en podem desplegar tres més: grup, organització i institució. Un grup és la unitat mínima que té una estructura escassa i no conté subgrups. Una organització ja és més complexa, sí que conté subgrups, hi ha jerarquies i existeix un lideratge. I en darrer terme, la institució a més de les característiques d'una organització té estabilitat i permanència. Però centrant-‐nos en el concepte d'organització veiem com la mateixa paraula conté la paraula òrgan, per tant engloba el fet d'ordenar i disposar (Gairín considera que organitzar és disposar i relacionar d'acord a una finalitat els diferents elements d'una realitat per a aconseguir un millor funcionament), com a organització n'entenem les institucions i els centres i com a concepte de L'organització parlem d'una disciplina com a objecte d'estudi (per exemple dins al sociologia). Hi ha diversos enfocaments per entendre el concepte d'organització: -‐ com a procés -‐ com a estructura -‐ com a ciència. En la lectura de les organizacions educatives de Georgeta Ion i Àngel Domingo Villarreal, d'aquest enfocament n'anomenen cienificoracional. També està relacionat amb la perspectiva d'"organitzacions sense gent", que tenen en compte el management científic (segons Taylor), o sigui la dimensió material i de gestió més que les persones que formen la organizació. -‐ com a construcció social (és l'enfocament sociocrític, que intenta superar visions positivistes i interpretatives per arribar a plantejaments que busquen la transformació social, cultural, política o educativa) Zerilli defieix el concepte d'organització com: "la combinació dels mitjans humans i materials disponibles (per tant veiem com té en compte no només el management científic) en funció de la consecució d'una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen." Les organitzacions es caracteritzen per l'existència d'una delimitació d'objectius, una intercalació d'elements diversos (personals, materials, funcionals), una totalitat additiva i integradora respecte una finalitat, una delimitació d'estructures de treball i de relació, uns procediments d'actuació establerts, una adequació a la realitat i un control i avaluació constant.
També em de tenir en compte que tenen quatre dimensions constitutives. En primer lloc l'estructura, aquesta parteix d'una divisió de responsabilitats, d'unitats organitzatives i de mecanismes de presa de decisions. En segon lloc la dimensió relacional es basa en les relacions entre els membres però també les espontànies. En tercer lloc, la cultural és aquella que transmet els valors, creences i filosofia que es mantenen en el temps. I l'última dimensió però no per això menys important, l'entorn, que correspon a la interacció de totes les dimensions esmentades amb l'entorn, perquè com és lògic no hi ha cap institució que quedi aïllada del context on està adscrita. Les organitzacions educatives tenen sis funcions principals: • S'estructuren de i per a la societat. • Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis) • Aporten possibilitats d'aprenentatge (a més dels llibres l'estructura i el funcionament també ensenya) • Produeixen el seus propi coneixement • La col·∙laboració entre institucions millora la pròpia organització. • Els processos de relacions, formals i informals poden tenir molt de pes. Vull destacar algunes de les particularitats de les organitzacions educatives segons la seva naturalesa: per exemple els canvis externs accelerats, la seva feblesa estructural, l'existència de professionals amb intervenció diversa, també el fet que sempre hi ha dimensions ideològiques, etiquetes o polítiques que hi incideixen, i que tenen una cultura molt arraigada (sovint és difícil canviar maneres de fer o tradicions que s'han fet sempre, etc). Els components que conformen les organitzacions són els objectius (que han de ser flexibles als canvis), l'estructura organitzativa, el sistema relacional (els recursos humans), la direcció (que té la màxima funcionalitat), les uncions organitzatives (que compren els instruments d'acció) i la innovació (l'obertura al canvi). Gairín ens resumeix bé aquests conceptes amb la següent cita: "l'organització educativa estudia científicament la interrelació més adequada dels elements que intervenen en una realitat educativa amb vista a aconseguir la realització d'un projecte educatiu." I per acabar, Gairín també va plasmar els paradigmes i models que es consideren per parlar d'organitzacions en són tres: el cientificoracional (ja esmentat), l'interpretatiusimbòlic ( centrat en els processos, la planificació, el significat i i la interpretació del que succeeix), i el sociocrític o polític (ja esmentat). Com a conclusió la cita de Peter M. Senge "No hi ha organització intel·∙ligent sense visió compartida" ens serveix per entendre com l'essència de tota organització, i més si és educativa, és el fet de sumar esforços, coneixements i capacitats no individuals, sinó com a comunitat i com a base de desenvolupament i progrés.
Tema II: tipologia de les organitzacions educatives Actualment la complexitat de la societat ha portat a la complexitat de les organitzacions. Conseqüentment les taxonomies que se'n puguin fer també seran diverses i hem de tenir en compte que comprenen el funcionament general de la societat, però no poden reduir tota la realitat i diversitat que comporten les institucions. Abans de començar amb la classificació però, faré un parèntesi sobre un tema que en vam parlar amb més profunditat al bloc A d'aquesta assignatura, LA SOCIALITZACIÓ: Què és? es el procés que segueix tot individu des de el seu naixement pel qual aprèn i interioritza els requeriments de la societat en la que viu, aprèn a conviure i forma la seva personalitat. Cal dir també que dura tota la vida. Què la fa possible? els agents educatius com la família (tenint en compte que el concepte de família va canviant i hi ha nous models), l'escola (en aquest cas és essencial la funció que té ja que per exemple rebent una educació a casa les oportunitats de socialització són molt més baixes), les relacions entre iguals, i els mitjans de comunicació de masses. Quins grups en distingim? els grups primaris es caracteritzen per la cooperació i la unió entre els membres mitjançant llaços emocionals. (família, amics...). Els grups secundaris són aquells en què les relacions són més distants, fredes, impersonals, típics de grups grans i de duració breu (un club social, un grup d’ assistència social...) Quins tipus de socialització existeixen? La socialització primària, té lloc en la infància i és el moment en què s’interioritzen els aspectes més importants de la societat, de la conducta i va modulant la seva personalitat. La secundària és la base on l'individu adquireix els valors i normes que ajuden a l'individu a desenvolupar-‐se en la vida adulta. I la socialització terciària és l'etapa que fa referència a la situació de tots aquells adults que decideixen assumir o interioritzar les normes i valors d'una altra cultura o societat perquè se senten identificats o contents amb el que han après en un context cultural determinat.
Amb aquest esquema parteixo dels enfocaments de les organitzacions educatives (explicades al tema I) i em centro en les organitzacions com a construcció social. Podem distingir-‐hi l'àmbit d'educació informal, formal i No Formal. Vull comentar que dins
l'educació No Formal es pot aplicar també una taxonomia, una classificació, segons 4 variables: l'edat, en què es distingeix entre infància, adolescència, adults i 4ªedat; el territori, que diferencia el nivell local, regional, estatal i internacional; la variable que distingeix entre centre públic, concertat o privat; i la variable que classifica segons l'àmbit d'educació permanent, d'oci i lleure, laboral o especialitzat. Avui en dia podem dir que les organitzacions educatives tenen les següents característiques específiques: � complexitat de l ‘entorn (per exemple les comunitats d'aprenentatge, com a projectes de transformació social i cultural actuen en aquest àmbit) � indefinició d’objectius (ja que en cada escola poden ser diferents) � immaterialitat dels seus elements � pluralitat de centres i d’alumnat � escassa autonomia (hi ha una forta dependència dels recursos econòmics) � direcció no professional (la majoria de directors dels centres no tenen una formació especialitzada per aquest càrrec, sinó que són docents. Precisament ahir la consellera Irene Rigau va anunciar la modificació del procés d’accés a la direcció de centres escolars per crear un cos de directors professionals, veure'n la notícia) v inestabilitat dels recursos (com podem veure clarament amb la implantació del projecte 1x1 en portàtils a les aules dels portàtils) Podem seguir amb la taxonomia de les organitzacions educatives, en aquest cas, en funció dels criteris de regulació i formalització: les institucions, en ser sistemes oberts estan influenciats per factors intens i externs. La regulació externa fa referència a les normatives, les lleis, les dependències jeràrquiques, etc. I la formulació interna, tal com diu la paraula, fa referència a totes aquestes normes i pautes però dins el marc del centre (procediments, comunicacions...que han de quedar explícits per ser formalitzats.). Aquestes variables determinen l'autonomia de les institucions. Per exemple la nostra universitat (marcada en blau al gràfic) ens serveix per veure com té una formalització interna alta (pel que fa a l'estructuració) i una regulació externa mitjana (té prou autonomia respecte les altres universitats, es diferencia de la resta). I per exemple un centre escolar privat, el situaria en el punt verd, ja que en no dependre del capital i els recursos públics tenen més autonomia, tant pel que fa la formalització interna com la regulació externa.
Tema III: Autonomia institucional i plans d'autonomia En la terecera sessió vam parlar sobre l'autonomia institucional. Primer faré una introducció amb els conceptes que giren al voltant de l'autonomia institucional i després em centraré amb els Plans d'autonomia, basant-‐me en la lectura del decret d'autonomia de centres i sobretot en l'explicació que ens va fer a classe l'encarregada dels plans d'autonomia del Vallès Occidental, Daria Mañas (assessora tècnica docent al Vallès Occidental). Partim de que tot centre educatiu, com a subsistema del Sistema educatiu i social, es mou en l'entorn mediat i l'entorn immediat (influenciats mútuament en tot moment). També hem de tenir en compte el context polític-‐administratiu, el país on es trobi el centre i la seva titularitat: si depenen directament de l'administració pública (municipals, dels consells comarcals, de les diputacions) o si és un centre privat.
En funció d'aquests factors esmentats, una institució és autònoma si té una organització amb capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la seva vida institucional; i és institució dependent quan l'organització no té aquesta capacitat, cosa que fa que depengui de les variables externes. El quadre de la dreta ens serveix per observar les variables que determinen l'autonomia tant institucional com personal d'un centre. MÉS CONCEPTES: -‐ Centralització: la presa de decisions ve donada per la part superior de la jerarquia, en el nostre cas, de l'Estat; i la resta d'estructura departamental sovint nodreixen de ser seus de l'Estat repartides pel territori. -‐ descentralització educativa: "acció de transferir una part de la competència en matèria educativa de l'administració central a entitats amb personalitat jurídica pròpia d'àmbit geogràfic reduït o d'especialització funcional, en un organització central unitària." (segons el diccionari d'educació editat pel Departament d'ensenyament i Termcat el 2011) -‐ Desconcentració: és un concepte que recull el mateix sentit que descentralització, referint-‐se al fet que el poder de decisió no queda concentrat en un sol òrgan o nivell.
Tenir autonomia...avantatges però també i inconvenients: Els avantatges són clars, i parteixen del fet que les decisions es prenen per òrgans locals que coneixen de més a prop la realitat dels centres i els funcionaments: es reforça el sistema democràtic, descongestiona el poder central, facilita la gestió dels assumptes, reconeix la diversitat cultural, possibilita la gestió dels conflictes socials... Ara bé, també hi ha un sèrie d'inconvenients que s'han de tenir en compte: la dificultat per impulsar canvis estructural profunds, l'exageració d'un sentiment particularista o pot estar condicionada per l'entorn i les influències dels grup de pressió són més difícils d'obviar. A la lectura del decret d'autonomia es diu: L'autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n'és la màxima expressió" I efectivament, una institució educativa autònoma té capacitat per: -‐ elaborar el propi projecte educatiu en funció de la comunitat educativa (àmbit pedagògic) -‐ dotar-‐se dels òrgans, mecanismes i de normes de funcionament que consideri més correctes i eficients per aconseguir els seus objectius (àmbit organitzatiu) -‐ disposar dels recursos econòmics o materials per gestionar-‐los d'acord amb els objectius (àmbit econòmic) -‐ de disposar dels recursos humans necessaris i d'organitzar-‐los (àmbit de gestió personal) -‐ establir relacions institucionals amb organitzacions properes amb la finalitat d'establir sinèrgies que donin suport al projecte educatiu establert (àmbit de relacions amb l'entorn). Al decret d'autonomia s'esmenta el següent: "Els projectes educatius dels centres han de considerar mecanismes de col·∙laboració amb l'entorn i estratègies d'actuació que els vinculin amb els altres centres del mateix nivell, amb els ajuntaments, amb el projecte de zona educativa, amb els plans d'entorn i altres plans socioeducatius i amb els projectes educatius de caràcter territorial, si n'hi ha." PLANS D'AUTONOMIA (la normativa superior a aquests plans és el decret d'autonomia) Un pla d'autonomia -‐-‐> és un acord que es signa entre el Departament d'Ensenyament i el centre educatiu amb l'objectiu comú de millorar la qualitat del servei que s'ofereix als usuaris. L'èxit i millora dels centres que apliquen aquests plans recau en què en poder afinar més l'autonomia, són els professors qui treballen per prendre decisions que estan en la línia de les seves necessitats més pròximes. Per aplicar un pla d'autonomia es segueix un procés que consta de 5 passos: 1. Planificació estratègica 2. Marges d'autonomia i de singularització 3. Recursos addicionals (veiem com en el decret d'autonomia s'esmenta "En els acords de coresponsabilitat, l'Administració educativa es compromet a facilitar recursos addicionals o mitjans necessaris per a l'aplicació del pla. El centre es compromet a aplicar el pla d'actuacions i a retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració educativa de l'assoliment dels objectius, en els termes establerts a l'acord." Ara bé, actualment aquests "addicionals" és difícil que es puguin donar. 4. Sistema d'informació a al comunitat
5. Rendició de comptes En la planificació estratègica... Es tracta de de fer un anàlisi profund per tal d'unir energies treballant mirant cap a un mateix objectiu, plantejar-‐se cap a on es vol anar, idea fonamental que s'ha de clarificar. Primer cal conèixer bé el centre, els seus límits, potencialitats, etc. És com una família, que comparteixen uns objectius i vetllen tots junts perquè s'assoleixin. Consta de: ·∙ Plantejament institucional: es planteja una missió (raó de ser de l'organització, com per exemple: que els infants arribin a ser bons ciutadans, que apuntin cap al màxim rendiment acadèmic i personal) responent a preguntes com -‐ qui i com som? -‐ A què ens dediquem? -‐ En què ens diferenciem? -‐ Per a qui fem el que fem? -‐ Com ho fem? I també es planteja una visió (el futur de l'organització) atenent a -‐ què i com voler ser d'aquí X anys? -‐ A què ens dedicarem?, etc. I sense deixar-‐se l'ètica, també s'han de plantejar els valors: -‐ en quins valors ens basarem? -‐ Quins valors respectem? ·∙ diagnosi: aquesta es fa mitjançant dos tipus d'eines. Per una banda amb l'AGD (avaluació global diagnòstica) es valoren judicis i continguts avaluats com el context, els resultats, els processos a partir de qüestionaris. Per altra banda el DAFO és un instrument on s’analitzen a fons els punts forts, febles, i això correspon a l'àmbit intern de la institució. És molt participatiu ja que es demana l'opinió dels pares, alumnes, claustres...i se'n fa un recull amb les opinions/propostes. Es tracta de buscar amenaces, oportunitats (com per exemple tenir una biblioteca que funcioni molt bé al costat mateix del centre) debilitats (és l'àmbit on millor es pot treballar, on es pot potenciar perquè es millori) i fortaleses. ·∙ mapa estratègic: arribat en aquets punt ja s'ha contestat ON SOM? i es passa a definir els objectius i estratègies per contestar -‐ ON VOLEM ARRIBAR?. Els objectius giren al voltant dels genèrics millorar els resultats educatius i la cohesió social. Per cada objectiu s'estableix llavors una estratègia (per exemple: millora del tractament de la diversitat). Així es respon a la pregunta COM HI PODEM ARRIBAR? ·∙ desplegament d'activitats: de cada estratègia se n'extreu una o vàries activitat/s coherentment. Un exemple d'activitat per millorar la lectura podria ser fer un projecte de padrins de lectura (ajuda no només a fomentar la lectura sinó també a la cohesió social tot establint llaços d'amistat).
·∙ sistema d'informació. Indicadors: Aquest ítem fa referència a les avaluacions, perquè tal i com es diu "allò que no s'avalua, devalua". Es busca un sistema d'informació amb dades per respondre a: On som? On anem? Avancem? Estem fent el que vam dir? Incideix sobre els nostres objectius? En aquestes dades sempre s'ha de ser
transparent, fer participar, retre comptes ( es fa una memòria i la proposat pel curs següent al claustre, al consell escolar i al director de serveis territorials), prendre decisions amb certesa. Sense un sistema d'informació per concretar el pla estratègic i poder fer el seguiment de la seva aplicació, el pla probablement fracassarà. Hi ha unes fitxes pràctiques per seguir que ajuden a mirar els indicadors, a veure el progrés de manera quantificada i objectiva amb proves inicials i finals. Aquesta avaluació serveix per millorar contínuament, perquè a partir dels resultats es torna a planificar, realitzar, avaluar... Els indicadors que s'utilitzen són el QCI/A (es mesura el procés d'avaluació) i el QCI/R ( es mesura el grau d'assoliment dels objectius i s'ha de definir quin objectiu de millora ens proposem: per exemple es valora el grau de satisfacció de les famílies)
Cal tenir en compte però que tot allò que s'aconsegueixi i millori es mantingui perquè si no es continua fent esforços es pot perdre amb molt poc temps. En conclusió, perquè tots els processos de planificació estratègica es donin amb èxit cal que hi hagi tota un sèrie d'elements que no fallin i funcioni, que vagin a l'una: aquests són: pla, lideratge, persones, recursos i acció. Sinó hi pot haver frustració (amb falta de recursos, com actualment està passant a molts centres amb les retallades educatives), que el procés esdevingui molt lent (amb falta de persones), etc. Dels plans d'autonomia també en vull destacar un aspecte que ens va explicar, el concurs d'oposició especial: és a dir, una iniciativa que vetlla perquè si un equip docent determinat funciona no es trenqui o es separi. D'aquesta manera amb el pla d'autonomia l'equip docent que veu que treballa molt bé tots plegats es poden "cobrir les esquenes" . Un aspecte fonamental, crec jo, a l'hora d'unir energies i maneres de treballar i intentar que no es perdin. Informació relacionada: ttp://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44726&idioma=0&departament=4&canal=5
Tema IV: ORGANITZACIONS EDUCATIVES I ENTORN Per a l'explicació d'aquest tema, parlaré en primer lloc sobre el centre i el context mediat, i en segon lloc sobre l'obertura del centre a l'entorn. En les dues pròximes entrades continuaré el darrer tema més el d'implicació i participació tot parlant de les ciutats educadores i dels PEE explicat a classe per la Sílvia Cendra (coordinadora de l'equip LIC al Vallès Occidental) 1. El centre i el context mediat: Tenint en compte la relació del centre amb el context mediat, un sistema el podem definir com un conjunt d'elements diversos entre els quals hi ha una interrelació i interacció que provoca que siguin interdependents. Aquests elements tenen una estructura determinada i estable i formen un tot: adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual formen part. El nostre organisme, en seria un bon exemple. Els organismes adquireixen sentit només en relació amb aquest tot el qual formen part. La teoria general de sistemes de Luwick Beralanffy ens parla sobre la relació bidireccional de sistema i context, tenint en compte que els sistemes existeixen dins els sistemes, que les funcions d'un sistema depenen de la seva estructura i que poden ser oberts o tancats. Els sistemes oberts: hi intervenen els éssers humans o les seves societats, per exemple tot el que passa a l'escola influeix a l'entorn i tot el que passa a l'entorn influeix a l'escola. Els sistemes tancats: podríem anomenar-‐los semi hermètics, no hi ha intercanvi amb l'entorn o context. Per exemple ho seria una secta. Dins context mediat hi trobem l'àmbit polític, social, econòmic, cultural, laboral, educatiu, etc. Es pot veure com el sistema polític influeix directament l'escola, per exemple, amb el decret de preinscripció pel nou curs que influeix clarament en la vida escolar (veure: preinscripció nou curs) I dins el context immediat hi trobem més concretament l'escola, l'aula, l'institut, els CRP, la llar d'infants, etc. En l'àmbit educatiu trobem dos tipus de sistemes -‐ El sistema educatiu: fa referència al conjunt d'institucions diferenciades, d'educació formal, controlat per l'estat i amb diverses parts integrants
• -‐ El sistema escolar: una xarxa d'organismes, activitats, actors i relacions amb funcions socials complexes amb la societat. D'alguna manera és un subsistema a de la societat. Per molta normativa que li pugui venir donada sempre existeix un marge d'autonomia (no té ni un 100% d'autonomia ni un 100% de dependència). Aquest està caracteritzat per: -‐ unificació (fins al punt que s'ha arribat a casos com el de França en que el president tenia tant control en aquesta unificació que podia dir que ell sabia quin tema s'estava impartint en cada escola i cada classe) -‐ sistematisme -‐ diferenciació -‐ especialització
Els centres educatius com a sistema: És un sistema obert (integrat per individus i grups de treball) que respon a una sèrie d'estructures i elements que veiem a l'esquema de la dreta: Hi ha una sèrie de canvis que repercuteixen en l'educació ja que està integrada en un sistema (com ara la destrucció de la naturalesa, la desigualtat estructural, l'immigració, etc) i en aquesta línia l'educació ha de treballar cap a la igualtat i la cohesió social. Quan en parlem de l'escola i la distribució de recursos parlem de d'EQUITAT (que és diferent al concepte d'igualtat ja que té en compte la necessitat particular de cada centre; és a dir no necessita el mateix un centre en situació d'exclusió social que un centre privat d'una zona benestant). Així doncs hi ha una sèrie d'aportacions de l'entorn al centre educatiu: encomana al centre uns alumnes i la seva educació i formació, proposa i exigeix uns objectius a assolir, enquadra l'activitat del centre en un marc jurídic d'obligat compliment, dota al centre de recursos humans i materials. La normativa, pilar del sistema educatiu, ve dictada per la regulació de la LOE (2006) i la LEC (2009). La llei d'ordenació educativa, fomenta la col·∙laboració entre família i escola i promou una major participació educativa amb els consells escolars, ara bé, la seva funció democràtica ja és qüestionable (d'aquest aspecte Paulo Freire n'anomena falsa participación. En aquest article parla sobre aquest concepte: Participacion_educacion) 2. OBERTURA DEL CENTRE A L'ENTORN En aquest àmbit, parlem dels centres educatius en relació amb la ciutadania, és a dir amb la dimensió democràtica, intercultural, ambiental, paritària, social... Els centres s'obren a tot l'alumnat i a l'entorn, de manera que el municipi, entorn proper que aplega als centres educatius, passar a tenir un altre sentit ja que engloba una estructura pedagògica, una xarxa d'equipaments, recursos i mitjans que generen educació, esdeveniments educatius, espais, trobades, experiències, vivències educatives... I en aquesta línia es poden dur a terme diferents projectes, dos dels que hem treballat a classe són: ciutats educadores i Plans educatius d'entorn. Explicaré aquests dos projectes amb més detall en les dues pròximes entrades, veure-‐les: ciutats educadores plans educatius d'entorn.
Plans educatius d'entorn (sobre el tema IV) A classe la Sílvia Cendra, Coordinadora de l'equip LIC al Vallès Occidental, ens va venir a explicar en què consisteixen els PEE. En el document marc dels plans educatius d'entorn hi ha un fragment que crec que planteja molt bé la situació actual i com els PEE hi poden intervenir per millorar la societat. "Vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i líquida (Bauman, 2007). Una societat on les paraules canvi i mobilitat esdevenen quotidianitat. Una societat amb grans transformacions en l'àmbit professional, en el familiar i en el relacional. Una societat basada en les exigències del coneixement i en l'ús i l'abús de la informació. Una societat amb grans desequilibris i noves formes de desigualtat i de fractura social. Una societat amb moltes amenaces però també amb moltes oportunitats. Aquesta societat necessita persones amb altes capacitats professionals i persones capaces de conviure en pla d’igualtat, des del respecte a la diferència, per construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els reptes del futur immediat." Per tant, en aquest context l'escola ja no és l'únic agent transmissor de coneixement, i els PEE el que volen precisament és implicar tot l'entorn, fer un teixit per tal d'unir esforços i educar el jovent, els infants i les famílies. QUÈ SÓN? Els Plans educatius d’entorn són una iniciativa oberta i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d’Ensenyament i les entitats municipalistes, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.
Els PEE van començar al 2005 amb una fase inicial de pilotatge amb 25 plans d'entorn. Progressivament es va anar fent extens el seu ús i actualment són 95 els PEE que existeixen a Catalunya, en 80 municipis concretament. Al valles occidental hi ha 8 municipis que hi participen, aquests són Badia, Barberà, Ripollet, Cerdanyola i Terrassa (2004-‐2005), Rubí i Sabadell (2005-‐2006), Terrassa, Sabadell i Sant Cugat (els últims tres han organitzat el PEE en diferents PEE més petits, per fer-‐los més operatius), Sabadell (on n’hi ha 4), Terrassa (n'hi ha 3) i Sant Cugat (que compta amb 2 PEE) DESTINATARIS: Volen agafar tot el procés maduratiu dels alumnes, de 0-‐18. Preferentment a l'alumnat nouvingut, alumnat adolescent i amb risc de marginació. ÀMBITS D'INCIDÈNCIA Incideixen en tot el temps de l'alumne: el temps lectiu però també l'extraescolar, l'època de vacances... Perquè treballen alineats amb esplais, centres cívics, casals....s’uneixen esforços i d'aquest amanera s'intenta abarcar tot el temps de l'alumne per aprofitar totes les ocasions que poden esdevenir educatives. Potencien així l’èxit escolar, el desenvolupament de la personalitat i l’aprenentatge de la vida social. OBJECTIUS I LÍNIES D'INTERVENCIÓ Els objectius en són 8 i es desglossen en diferents línies d'actuació: v Incrementar l'èxit acadèmic: incentivació i suport i orientació acadèmicament o professionalment. v Contribuir a millorar les condicions d'escolarització: prevenció de l'absentisme, promoció de tota la xarxa educativa sostinguda amb fons públic. v Potenciar la participació en activitats i espais de convivència: (creant grups de treball, dinamitzant ampes, fent xerrades, cursos de llengua, de cuina, de conversa...que també lliga l'objectiu de l'ús de la llengua), incentivant l'activitat esportiva, la creació d'espais de trobada i convivència... v Millorar la presència i l'ús de la llengua catalana: es realitzen cursos, xerrades, explicacions de contes a les biblioteques... per potenciar l'ús de la llengua catalana, però també és molt important la promoció de la llengua d'origen: perquè si quan venen hi troben aquest gest de respecte, després estan més receptius a aprendre tot el que li ve de nou. v Potenciar l'educació en valors i el compromís cívic: amb la promoció de l’associacionisme per exemple. v Potenciar l'educació en el lleure v Potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa: Els centres col·∙laboren, comparteixen, es creen grups de treball... no hi ha tanta competència. Es vol enfortir els vincles entre família i centre, la xarxa entre els centres, la relació entre els centres i l'entorn... Així doncs es cuida molt l'entramat organitzatiu. v Promoure la sostenibilitat en les actuacions: S'optimitzen recursos i alhora facilites que hi puguin haver moltes més actuacions.
METODOLOGIA: TREBALL EN XARXA l'acord com a eina de decisió, establint una millora a partir de l'acció i la reflexió (en són molt importants les avaluacions). Sempre amb una actitud dialogant, positiva, amb voluntat de compartir, d'implicació i de coresponsabilització. COM FUNICIONEN Es treballa a partir d'un conveni entre l'ajuntament i el departament d'ensenyament. Aquest porta associat un pressupost del 70% per part ensenyament, i un 30% per part de l'ajuntament. Veiem aquí el funcionament:
La comissió institucional es troba poques vegades l'any, aproven el pressupost, les memòries... hi intervenen inspectors, el regidor i l’assessor LIC com a representant
dels serveis educatius, el director de secundària i el director de primària. En la comissió operativa: es troben més sovint i realitzen un seguiment de les actuacions.
Per sota hi trobem altres comissions o grups de treball, aquestes depenen directament de les necessitats i prioritzen. Per exemple: si l'alumnat no participa llavors es pot fer un grup per reflexionar, es fa una diagnosi del tema, i es comencen a planejar objectius, valoraran les actuacions que es poden fer i llavors amb es fa una proposta que es porta a la ja esmentada comissió institucional, si l'aproven es podrà realitzar. Tot aquest entremat és el que dona cobertura als PEE. La LEC va definir el que era la comunitat educativa: així doncs tota la comunitat ajuda a la formació dels alumnes, unint esforços i amb objectius comuns. Els agents que hi intervenen són les biblioteques, les associacions de veïns, les entitats esportives, les juvenils i a més a més l'AMPA, un tècnic PDC, PAME, del districte, infermeres CAP, tècnic PPIB... El taller d'estudi assistit, s'aplica a tots els centres de plans educatius. També anomenats tallers PROA (Programa de refuerzo y apoyo), així es pretén ajudar a l'alumnat amb dificultats. Tenen la persona que els ajuda i també tens l'espai i les eines. Les activiats esportives: dins pla català de l'esport, són un punt potent per la cohesió social que ajuda a crear més vincles i participació. També hi ha altres activitats com les de suport a la lectura o les activitats amb la família, perquè se'n sentin part del centre. Els espais són varis: patis oberts (projecte molt interessant: http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,294047535_294107886_1,00.html), els centres cívics, la biblioteca, l'ajuntament ,el teatre, els espasi públics, l'ajuntament... La Sílvia ens va comentar un aspecte que em va semblar molt encertat: "si un espai te'l fas teu, el respectes molt més" així s'eviten certs mals usos de l'espai i es promou la convivència. I finalment... Es fa una part molt important del projecte: l'avaluació. En aquesta es valorarà el grau d'impacte dels PEE i si els esforços arriben a bon port aconseguint els objectius (si baixen els graus d'absentisme....). A partir d’aquí es fan noves propostes de millora, modificació o manteniment de certes iniciatives. Per a informació està més detallada a: http://www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm
Ciutats educadores (sobre el tema IV)
La lecura que vam fer per a aquest tema va ser un article molt interessant de Marina Subirats Martori, anomeat Ciudades educadoras: un proyecto cargado de futuro. El projecte de ciutats educadores neix a l'ajuntament de Barcelona el 1990 impulsat per Marta Mata (llavors consellera d'educació de la ciutat). L'ajuntament va proposar un Congrés Internacional entorn al tema "ciutat educadora, per als infants i als joves", hi participen 70 ciutats de 21 països que es comprometen a complir els principis de la Carta Ciutats Educadores. Aquest convenciment va portar a la creació de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Cada 2 anys es celebra un congrés per intercanviar experiències i reflexionar sobre avenços, metodologies... Cada ciutat que hi participa té llibertat per treballar al seu ritme, amb metodologies pròpies que s’adeqüin a les seves possibilitats i dificultats. ✔ El projecte en part sorgeix per donar resposta a la situació actual de la societat, una situació de canvi constant, de la sobre informació, allunyada del model de família extensa, on ja no hi tenen tant pes la tradició i la transmissió de coneixement de generació en generació...davant d'aquest canvi sorgeixen noves necessitats que fan replantejar les necessitats d'aprenentatge, de transmissió de cultura, de participació. Es tracta d'atendre aquesta necessitat a través de mitjans que conté la ciutat, tot aprofitant-‐ne els recursos. Aquests recursos poden ser des dels del sistema educatius fins l'experiència i saber
institucional o personal. Un exemple que he trobat molt interessant és per exemple el de plantejar que un avi transmeti la seva experiència, la història viva als petits i aquests els ensenyin a utilitzar les noves tecnologies. Un intercanvi sens dubte molt enriquidor.
✔ També parteix de plantejar el problema de molts ajuntaments: que encara es tendeix a intentar respondre a les necessitats educatives amb recursos només econòmics i no humans. S'ha de poder treballar amb les persones que formen part de les institucions, etc. L'ajuntament ha d'ampliar enormement el concepte d'educació (no exclusivament l'escolar), no educar només als infants, sinó a les persones adultes i de la 3a edat, en una societat que es reinventa constantment.
✔ Com construir una ciutat educadora? Tota ciutat educadora parteix de les necessitats, d'uns recursos i dels ajuntaments que es poden posar en relació uns amb els altres i organitzar i planificar projectes. Per posar en pràctica, en la fase inicial apareixen dificultats com l'excessiva amplitud, la falta de concreció (perill que es converteixi en una utopia), per tant cal planificar des de la consciència de ser realistes amb la situació de cada ciutat i programar una metodologia precisa i congruent Es construeix una xarxa d'actors i es concreta el paper de l'ajuntament (tenint més en compte els recursos humans i d’infraestructures que els econòmics. També tenint present que l'ajuntament ha de ser el líder de la ciutat educadora però no en el protagonista. ✔ En la lectura veiem l'exemple d'alguna de les realitzacions, en aquest cas a Barcelona el 1999: primer es va fer una concreció objectius prioritaris, incidint en el sistema de valors de la ciutat en especial, el civisme, la immigració , l'interculturalitat, el fracàs escolar i la inserció dels joves al món del treball. Després es va fer un posterior pas: concretant en 56 projectes en els que hi col·∙laboren moltes institucions ciutadanes. Un exemple en seria "aprenentatge de la responsabilitat per a les noves generacions" es tracta que els joves agafin responsabilitat i compromís amb petits gestos en l'àmbit públic com ocupar-‐se d'espais vers, ensenyar l'idioma a nens immigrants, fer visites a persones que necessiten companyia i així compensar la creixent "acomodació “de molts joves en les famílies, que els donen de tot, només demanant-‐los a canvi que estudiïn. Altres projectes concrets que es van fer són els de lluita contra el fracàs escolar, la construcció de camins escolars, etc.
I per acabar... recomano el llibre la ciutat dels infants de Francesco Tonucci (a qui no podem oblidar quan parlem de ciutats educadores) on hi ha, d'entre d'altres coses, entrevistes a Pilar Figueras (secretària de l'AICE) i Fiorenzo Alfieri (regidor de l'ajuntament de Torí). De la mateixa Pilar Figueras, també en recomano l'article "ciutats educadores, una aposta de futur" de la pàgina 17 de la següent revista: http://issuu.com/educatingcities/docs/edcities.org
Tema V: LES COMUNITATS EDUCATIVES I D’APRENENTATGE En aquest tema tractaré les comunitats educatives com a comunitats socials, les xarxes, les comunitats d'aprenentatge i el centre educatiu com a comunitat formativa.
Aquesta imatge ens serveix per fer-‐nos la idea de què ens referim quan parlem d'una comunitat educativa: en aquest cas està integrada per varis elements: la societat a nivell general, dins la qual hi ha una sèrie d subgrups com el centre educatiu, però dins aquest hi poden haver persones que alhora són socis d'un club de la ciutat, de l'associació de l'AMPA i, a més a més, tots aquests poden ser membres d'una xarxa social (en aquest cas virtual). És doncs, una idea de xarxa i comunitat que va més enllà del simple contacte entre persones, hi ha en joc múltiples interseccions i relacions obertes que juntes conformen la comunitat. Què és... COMUNITAT: etimològicament deriva del llatí communis, per tant podríem definir-‐la com un grup que tenen coses en comú. Segons Foster deriva de communicare (comunicar) i llavors el concepte de comunitat pren sentit amb la facilitat de comunicació que hi ha entre els membres. Wilbur defineix el mateix terme com un grup de persones que comparteixes idees, propietats, identitats, qualitats, etc. dins d'un espai comú (espais abans físics que a la vegada ara són totalment virtuals). XARXA: estructura amb fronteres poc definides, al contrari del grup que les té més clares. És també un conjunt passiu de nodes, i potencials relacions. Una xarxa social és un conjunt d'individus amb vincles i relacions entre ells. Una xarxa educativa és el que entenem per una comunitat de docents i professionals de l'educació que comparteixen recursos, experiències, opinions i materials. Així doncs actualment el concepte de xarxa s'ha ampliat ja que en la societat del coneixement i la informació la comunicació s'ha estès i hi ha molta més facilitat a l'hora de compartir informació, recursos... Els projectes que fan els docents als centres no queden tancats, sinó que estan oberts i s'estableix una interacció entre els centres, a través de
claustres virtuals o altres tipus de xarxes com per exemple l'Edmode. La base i finalitat d'aquestes xarxes la podem definir amb una paraula: COMPARTIR.
Aquesta és una campanya que es va crear per promoure el bon ús de les xarxes socials: http://apd.cat/media/2361.pdf Exemples de xarxes utilitzades per compartir recursos i detabats educatius en són: http://internetaula.ning.com/?xg_source=badge http://educat.xtec.cat/ http://www.edmodo.com/ En aquesta sessió he après un concepte que desconeixia: el d'"immigrants del món digital (veure imatge), un adjectiu que em puc aplicar a mi mateixa, ja que es tracta de tota persona que no ha nascut abans de la popularització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest mapa conceptual de Juan José Haro l'he trobat útil : Tal i com veiem en l'article de lectura ¿Qué hay de nuevo bajo el sol? De las organizaciones y los grupos a las redes: de MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, les xarxes, en els grups i organitzacions produeixen certs efectes com: -‐ els vincles són més febles, que el control sobre els altres sigui menor. L'article de Mariano Fernández ens parla precisament sobre aquesta tendència actual de crear xarxes de persones, que -‐ enfront els grups primaris i les organitzacions-‐ representen una substitució dels vincles forts per d'altres més dèbils però que en canvi tenen un caràcter més propi de la societat actual (societat de la informació i del coneixement, del canvi). Són estructures molt més flexibles, multifocals, que s'adapten al canvi constant. -‐ les fronteres són més permeables -‐ la solidaritat entre els integrants és especialitzada i canviant -‐ capacitat adaptativa al medi -‐ capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-‐lo catalogat: en aquest aspecte Mariano Fernández aporta un exemple que trobo molt clarificador: "podríamos decir que las redes son a las organizacio-‐ nes lo que las rotondas a los semáforos. El semáforo es la heterorregulación del tráfico desde arriba, centralizadamente, con mucho despliegue técnico y poco conocimiento sobre el terreno. La rotonda representa su autorregulación a partir del conocimiento sobre el terreno. El semáforo no añade giros y permite la velocidad máxima de los que pasan, pero a costa de detener a otros, incluso para que no pase nadie. La rotonda obliga a ir más despacio porque no es posible conocer con mayor anticipación la acción de los otros, pero permite a todos seguir moviéndose. Como puede observar cualquiera, las rotondas están sustituyendo masivamente a los semáforos." -‐ Les organitzacions jeràrquiques necessiten el coneixement explícit, que s'ha de poder -‐ codificar i traslladar fàcilment. Aquestes mobilitzen aquest coneixement.
Formes de coneixement en una organització -‐ tàcit: allò que es troba a la base col·∙lectiva del coneixement però que no es manifesta, és molt difícil d'estructurar i expressar. No està documentat i no es pot documentar. -‐ explícit el que es pot transmetre oralment o a través de documents, informes i estructurar. Les 4 fases de la gestió És un cicle: partim de coneixement tàcit que amb la fase de socialització comencem a compartir aquest coneixement individual perquè es transformi en coneixement tàcit col·∙lectiu. En el moment en que el comencem a documentar aquest passa ser coneixement explícit amb la fase d'externalització. Quan és compartit esdevé coneixement explícit col·∙lectiu (és una combinació: intercanvi de l'explícit entre les organitzacions a través de documents, informes, etc.) i finalment tot aquest explícit col·∙lectiu passa per l'última fase, la interiorització, on es transforma en una millora del coneixement tàcit individual. Els següent gràfic ens ajuda a veure els diferents tipus de comunitats:
Per exemple un equip de treball seria un espai on el coneixement tàcit és alt, la distancia entre els membres gran o petita i la cohesió important. Les comunitats virtuals Es refereix a la congregació de cibernautes que integren una comunitat que aparenta ser real al simular els efectes de les congregacions socials humanes reals o tradicionals, però sense tenir totes les característiques d'aquestes. Poden funcionar només al ciberespai o existir en el món físic. LA COMUNITAT EDUCATIVA I EL CENTRE EDUCATIU COM A COMUNITAT FORMATIVA Una CA és una agrupació de persones que s'organitza per a construir un projecte educatiu i cultural propi, que aprèn a través del treball cooperatiu i solidari, a través d'un model de formació obert, participatiu i flexible. Un grup de persones que aprèn conjuntament utilitzant eines comuns en un mateix entorn.
En aquest context el centre és vist com a "organització que aprèn", que genera noves
propostes per transformar la manera de portar a terme l'ensenyament i funcionar dels propis Crec que el que m'ha anat millor per entendre concretament què són les comunitats educatives i com funcionen és veure'n exemples pràctics: Per una banda aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=VGvUnPU467M&feature=player_embedded I per altra banda, llegir aquest article: http://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn29p103.pdf (Un article del Fòrum IDEA de la facultat d'Educació de la UAB on s'explica una experiència de construcció d'una Comunitat d'aprenentatge a partir del treball entre l'escola CEIP Els Pins (i posteriorment el CEIP Tanit de Santa Coloma de Gramenet) amb el seu entorn.
Tema VI: EL GRUP D’INTERVENCIÓ En aquesta sessió ens hem centrat en l'espai d'intervenció pedagògica i els seus components, en l'ordenació d'aquest espai i de la relació pedagògica en el camp de la intervenció. L'espai d'intervenció es pot abordar des de: ·∙ espai macro (context en el que ens trobem immersos) ·∙ espai meso (conjunt d'àmbits diversos dins un espai/edifici determinat de funcionalitats diferents) ·∙ espai micro (conjunt de zones organitzades expressament per tal d'acollir els processos d'intervenció educativa). Límits i possibilitats de l'espai El grau de formalitat en els espais és alt si parlem de l'aula, i baix si ens trobem al carrer. I el grau de control serà molt alt per exemple en un centre penitenciari, i molt baix en un Ateneu. Tipologia destinataris Cal tenir en compte: ·∙ Els condicionants biològics: -‐edat -‐ estat de salut/handicaps -‐ gènere ·∙ Els condicionants psicològics -‐ etapa madurativa ·∙ Els condicionants socials -‐ econòmiqes -‐ culturals -‐ ambientals Pel que fa l'ordenació de l'espai d'intervenció... Els espais físics prenen significat a través dels usos que la cultura els atribueix. L'escola, construeix els seus espais amb uns determinats valors i finalitats, així doncs -‐segons Miguel Angel Santos Guerra, en l'article espacios escolares-‐ poden estar configurats, entesos i utilitzats des de diferents perspectives: -‐ com a element substancial en el que s'instal·∙la el currículum ocult: sovint l'espai és configurat seguint uns patrons d'autoritat institucional o jerarquitzats. Un exemple que em va cridar l'atenció és que a la majoria de centres hi ha Sala de Professors (només pels professors), però no sala d'alumnes (no tenen un espai d'ús exclusivament per ells). -‐ com a instrument didàctic: requereix que hi hagi flexibilitat segons la comunicació didàctica, si bé es tracta de participació, d'activitats en grup, individuals... -‐ com a lloc de convivència i de relacions: a l'escola s'aprèn sobretot a conviure, així doncs
s'han de cuidar els espais de convivència més lliure, els patis, la cafeteria...
-‐ com a àmbit estètic: Miguel Angel Santos Guerra ens parla del fet que és curiós com a mesura que s'avança en el sistema es va deixant de banda la decoració i l'estètica de les aules. Per què es té més en compte a les aules d'educació infantil i a batxillerat es deixa quasi bé totalment de banda? -‐ com a territori de significat: l'espai és ple se significats, tots els seus usos, elements, obertures, tancaments...configuren una sintaxis en el discurs de l'escola. Característiques de l'espai -‐ fomenta la interacció social -‐ facilita l'aprenentatge -‐ enriqueix la comunicació -‐dissenya marcs d'instrucció que estimulin l'aprenentatge -‐desenvolupa la capacitat crítica i la possibilitat d'intercanvi Respecte els espais, Miguel Angel Santos també en fa una classificació per exposar certs plantejaments i qüestions sobre els usos que se'n donen a molts dels espais educatius, sovint de manera inconscient: -‐ espais d'autoritat (per exemple els despatxos o aules de professors sovint estan més cuidats que les aules, és una mostra de poc respecte cap als alumnes) -‐ espais de gènere (es separen molts espais quan no s'hauria de marcar diferències en els espais per nens/nenes) -‐ espais d'oci: plantejar-‐se per exemple com es distribueixen els patis de les escoles. -‐ espais de treball: les biblioteques, tallers...han de disposar-‐se d'acord amb les finalitats didàctiques que es volen aconseguir. -‐ espais de trobada: cuidar els espais on es realitzen les entrevistes amb els pares i mares, per exemple. -‐ espais de mobilitat: és necessari l'ús d'espais buits pels quals s'hi pugui transitar lliurament. -‐ espais de la diversitat: l'espai aquí pren una gran importància educativa quan es tracta d'adequar-‐se a tot el tipus d'alumnat, només veure que l'escola se'n preocupa i té els espais ben habilitats ja és una manera de donar exemple perquè estableixes igualtat de possiblitats. Loughlin y Suina (1987) diu el següent: "el professor tiene cuatro tareas principales en la disposición de la estructura básica del ámbito de aprendizaje, a saber: organización espacial, dotación para el aprendizaje, disposición de los materiales y organización para propósitos especiales". Altres plantejaments que proposa Miguel Angel Santos i que jo comparteixo són aquests: ·∙ En el dissent de l'edifici, junt amb els arquitectes, hi han de participar els protagonistes de l'escola (mestres i nens) per poder traslladar les pretencions educatives a l'espai ·∙ L'ús de l'espai escolar ha de ser més democràtic. Els infants han de poder participar en més espais i fer-‐se'ls seus. D'alguna manera s'ha de mirar dels seus ulls, veure-‐hi des de la seva perspectiva. També crear debats de reflexió per preguntar-‐se com se senten en els diferents espais, què falta, que es pot millorar, què n'opinen. ·∙ Tenir present que l'espai verd ajuda a crear un ambient agradable, i alhora, cuidant les plantes i arbres s'obren mil possibilitats d'activitats i de transmissió de valors molt potents. Cada cop són més les escoles que passen a ser "escola verda". Recomano
aquest vídeo sobre el treball i la xarxa que han teixit des d'aquesta iniciativa: Escoles verdes
Els codis de comunicació Aquests poden ser: simbòlics: la relació entre significat i significant és convencional, és necessari dominar aquests signes, a la nostra cultura distingim entre: 1.Verbal (processos de llengua oral i escrita) 2. Numèric (l'expressió matemàtica) 3. Semiològic (relacionat amb la imatge) Analògics: hi ha certa relaicó natural entre signifcat i significant. Requereix abstracció Icònics: relació entre significat-‐significant és total, expressió plàstica. L'acció educativa podem dividir-‐la, a grans trets, entre el model academicista, humanista-‐expressiu, tecnològic i criític. Més sobre la l'article "espacios escolares"... Miguel Angel Santos Guerra, ens dóna una visió de l'espai que molts cops és oblidada per l'escola i la societat en general. Perquè hi ha tota una sèrie de factors, com hem vist, que s'han de tenir molt en compte, i més a les escoles, ja que tenen una gran influència sobre l'educació i els valors que es volen transmetre. I voldria acabar amb aquesta última reflexió de Miguel Angel Santos Guerra: "En el centro escolar se viven muchas horas, se comparten muchas actividades y se establecen muchas relaciones. Es importante que el marco que acoge toda esta actividad pretendidamente educativa sea habitable en cuanto a la convivencia, racional en cuanto a las finalidades, y democrático en cuanto al uso.No es justo, aunque si resulta un indicador de la jerarquía de valores implantada en la sociedad, que cuando se entra en un Banco se encuentre aire acondicionado, plantas abundantes, música ambiental, originalidad en la construcción y amplitud de espacio, mientras que en una escuela se encuentren malos olores, paredes desconchadas, ruidos debidos a la mala insonorización, monotonía arquitectónica y escasez de metros cuadrados. Esto se debe a que una escuela es una escuela y un Banco es un Banco. Digan lo que digan los expertos en educación, los políticos que la administran y los profesionales que la desarrollan."
Top Related