24 i 25 de març de 2011
Reciclatge i Energia
Intervenció i GestióAmbiental:
Persona i Societat
Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitat
Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient
Màster en
Grup de R ecerca
BLOC VI: VALORITZACIÓ ENERGÈTICA I SOCIETAT
La comunicació en conflictes ambientals
Enric Pol,Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental
Universitat de Barcelona
E. Pol, A. Di Masso, A. Castrechini, M.R. Bonet & T. Vidal (2006) PSYCHOLOGICAL PARAMETERS TO UNDERSTAND AND MANAGE THE NIMBY EFFECT European Review of Applied Psychology 56 (43-51)
Source:
Carte des charges environnementeaux de la Catalogne. Traveaux preparatoires. DPTOP 2002
Alguns factors comuns dels conflictes ambientals:
Dèficits de gestió de la comunicació,
Valors i creences contraposades...
-a vegades certes, a vegades errònies-,
la majoria de cops inexactes, però...
amb una base de veritat.
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Conficte Ambiental = NIMBY?
Rebuig total per raons ideològiques o de model de societat
Necessari, però no aquí
Altre gent no ho vol, però nosaltres si, ho volem
Desacord tècnic o correccions sobre la localització, però acceptació social del projecte
NIABY
NIMBY
No té nom específic
YIMBY
El nostre background:GRIGA-PSICOSAO 2001 Proposal to Catalan Government to create a MAP OF ENVIRONMENTAL LOADS OF
CATALONIA. Developed Phase I, REPORT OF THE SOCIO-ENVIRONMENTAL CONFLICTS during the last 15 YEARS(Presentation at 18 IAPS-Vienna 2004 available at web PsicoSAO).
E. Pol, A. Dimasso, A. Castrechini, M.R. Bonet, & T.Vidal (2006) Psychological parameters to understand and manage the NIMBY effect . European Review of Applied Psychology, 56 (2006) 43–51
EIA social impacts, acceptation and rejection: re-routing a river (1988, 1993); New motorway (1994-1996); High Speed Train (1997-98); Wind Farm (2005 offshore, 2006 mountains); Waste management (1993-94, 1996-2008); others…
Social Representation of Environment in the Media (1988-2008) with A. Castrechini
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions?
Amb Informació?
Amb publicitat?
Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?
Posant els recursos des de la Gestió?
Forçant el comportament des de la prohibició?
Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient
21 Julio 1897. Problema de salubridad
El doctor don César Chicote, jefe del Laboratorio municipal de San Sebastián, ha publicado un interesante folleto acerca de «La destrucción de las inmundicias urbanas por medio del fuego» en varios países de Europa y de América…La mayoría de las poblaciones han dedicadosus inmundicias como abono para la fertilización de los campos cercanos; más esta aplicación, muy racional sin duda, …… materias infectantes y putrescibles, pueden ser y realmente son causa de infección,… su vecindad es incómoda y por nadie aceptada, lo demuestra la serie inacabable de reclamaciones…
…inmundicias mal olientes y plagadas de cantidades innumerables de microbios, inmundicias que nadie quiere aprovechar y a las que no puede darse ninguna salida, pues los transportes …son imposibles… bajo el punto de vista de la higiene,
Sólo queda un sistema que evita todo género de inconvenientes y resuelve la cuestión bajo el punto de vista de la salud pública. Esta es la incineración.Tal sistema no es nuevo: las antiguas civilizacio-nes llegaron á la misma conclusión.
Más no solamente se resuelve con la inci-neración de las inmundicias un gran problema higiénico, sino que de la operación puedesacarse buen provecho utilizando los residuos de la misma para diferentes aplicaciones, y el calórico para la producción de vapor; enInglaterra, más de cincuenta municipalidadesqueman en todo ó en parte las inmundicias en 570 hornos incineradores que producen 10.000 caballos vapor, utilizados como fuerza motriz para los caminos de hierro, elevación de aguas, producción de luz eléctrica y calefacción de edificios.
1909
Las basuras de Barcelona
Habiendo abierto el Ayuntamiento unaInformación pública sobre el servicio de limpieza y recogida, y destino que se debe dar a las basuras (públicas y domiciliarias), ha tomado parte en dicha información el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, presentando un documento en que se hace un detenido estudio del problema. Empieza el Instituto aportando una serie de datos para demostrar la importancia que tiene el servicio, por cuanto se recogen anualmente 420.000 toneladas de basuras, que tienen el valor de cerca de tres- millones de pesetas.Expone, además, el Instituto, que en elservicio de recogida y derivados, están empleadas unas dos mil personas; que
con el sistema actual de aprovechamiento, se necesitanquinientas cabezas de ganado caballar y mular; que en los depósitos de basuras hallan alimento unos 10,000 cerdos (destinados más tarde y en otras circunstancias al engorde), siendo incalculable el número de aves de corral que, asimismo, en aquellos depósitos se mantienen.Una parte de las basuras se destina áestiercol (387.000 toneladas, con un valor de 1.548,000 pesetas), con el cual se abonan todas las tierras que dan los productos que se expendenen los mercados da Barcelona; de manera que, encareciéndose esta producción, se encarecerían considerablemente las subsistenciasen Barcelona.
Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA
Las basuras de Barcelona (cont.)
Demuestra el Instituto, aduciendo razones de distinto carácter, que las tierras en cuestión exigen precisamente el abono orgánico que proporcionan las basuras de Barcelona, y concluye, por lo tanto, manifestando que es de necesidad que las basuras puedan ser destinadas á abono.En su virtud, se muestra contrario del sistema de cremación, toda vez que con él se destruye la materia orgánica y el ázoe que necesitan los vegetales, demostrando con varios datos sacados de lo que ocurro en algunas ciudades europeas, que la incineración de las basuras implicaría anualmente para, Barcelona un gasto de más de mi millón y medio de pesetas.Combate también el Instituto el
procedimiento de echar las basuras al mar, como se ha, intentado en alguna ciudad europea, de lo que se ha tenido que desistir, porque en muchasocasiones la basura se resiste ásumergirse. Por todo ello, el Instituto entiende que lo que procede esperfeccionar el sistema actual de recogida son reformas en armonía con la higiene y ornato, dándose, por lo demás, á las basuras el mismo destino que hoy, á cuyo efecto debe desecharse toda idea que tienda al monopolio del servicio y á la destrucción de las basuras.Indica, finalmente, el Instituto, que tal vez podría pensarse en la creación de un Sindicato constituido por propietarios agricultores que sin menoscabo de los intereses de la ciudad, podría encargarse del servicio de recogida de las basuras.
Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA
… siempre he estado en contra de la incineración, ya que no resuelve el problema de las basuras, tanto por lo que, no es una incineración, sino un quemadero, ya que las cenizas tienen hasta del 4 al 5 por ciento de materia orgánica (según he analizado), así como por las cenizas acumuladas que llegan del 40 al 60 por ciento de la basura bruta…….¿No sería lógico que nuestros caudales se destinaran en transformar las basuras en humus, y que este humus no, sólo aumentara nuestras cosechas, sino que sirviera para detener en lo posible la erosión?
Prof. Dr. Lorenzo MARCO RAROCátedra de Análisis Químico-Agrícola y Edafología. Escuela Universitaria de Ingeniería T. Agrícola dé Barcelona
SÁBADO, 18 DE FEBRERO DE 1978
Cartas al DirectorEL HOMBRE, ESE DESPILFARRADOR
…los olores poco aromáticos de algunas industrias. Luis Veuillot escribió los Olores- de París.
¿Quién escribirá los de cada urbe?Contra el prejuicio vulgar se ha observado que la lluvia no disipa estos olores ni impide su propagación…Y aún no hemos hablado de la industria que más celebridad goza en este concepto, la de las basuras. Dos sistemas se siguen modernamente para tratarlas y disminuir su nocividad: la trituración y la incineración. La basura triturada se transforma en inodora y queda convertida en pasta de bastante coherencia para cargarse en los vagones… como estiércol para el campo.
1912La incineración permite desembarazarse de las materias que no aceptan las Compañías ferroviarias y que desechan los agricultores. Las cenizas pueden servir como abono potásico.
Las triperías que tan infectas eran…se efectúan actualmente de una manera rápida y mecánica que evita la acumulación de substancias malolientes en grandes masas. ……la industria de los traperos..,
Llegamos por fin a uno de los amigos de las grandes ciudades …: el humo. Se soportan más o menos estoicamente los ruidos fabriles o los olores industriales, pero todo el mundo protesta del humo
Greenpeace juega fuerte contra la incineración de basuras en Barcelona
20 LA VANGUARDIA CIUDADES MARTES, 20 AGOSTO 1996
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Macias, dice estar de acuerdo con la campaña de la organización ecologista y emplaza a la administración metropolitana a tomar una decisión sobre el cierre del vertedero del Garraf
…dos miembros de la organizaciónecologista ascendieron por la chi-menea de la planta... y descolgaron…, una pancarta: “In cineración no”. La campaña de Greenpeace en Cataluña culminó ayer y tenía por objeto denunciar la emisión de dioxinas (sustancias quese liberan al aire con la combustión de materiales elaborados con cloro, en especial los envases de’ PVC).
Los ecologistas quieren que la incineración sea sustituida por el reciclaje. Pero la realidad es muy tozuda: hoy por hoy, sólo se recicla el 3,5 por ciento de los residuosgenerados en el área de Barcelona.
La Unión Europea se ha fijado como objetivo para el año 2000 el reciclaje del 50 por ciento de los papeles, cristales y plásticos en contenedores de basura doméstica.
LA VANGUARDIAMIÉRCOLES, 21 AGOSTO 1996
El PSC tilda a Macias de irresponsable porsus declaraciones en apoyo de Greenpeace
Iniciativa legislativa popular contra las plantas incineradoras
VIERNES, 5 de JUNIO 1998 LA VANGUARDIA
La Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus, integrada por más de setenta asociaciones ecologistas, vecinales y de consumidores de toda Cataluña, junto a Greenpeace, ha iniciado una campaña para recoger las 65.000 firmas que necesita al objeto de presentar una proposición de ley que prohíba la incineración de residuos en todo el territorio catalán.
La Organización Mundial de la Salud incluye las dioxinas —producidas por reacción química en la incineración—entre las sustancias declaradas cancerígénas
La incineración, afirman, no elimina residuos sólidos, es incompatible con la recogida selectiva y destruye materiales recuperables.
MARTES, 6 OCTUBRE 1998
Otoño ciudadano caliente
…el próximo día 15, en que la plataforma…entregará en el Parlament la friolera de cien mil firmas pretende forzar a la Cámara a aprobar una ley que prohíba la incineración de residuos en Cataluña
La respuesta de la población a la primera iniciativa legislativa popular que se promueve en Cataluña ha desconcertado a los propios organizadores, que no esperaban tantas adhesiones Sea porque la gente sabe que las dioxinas que desprenden las incineradoras producen graves trastornos en la salud… la gran inversión que supone una de esas plantas la pagan con sus impuestos piden al Ayuntamiento que se deje de titubeos y afronte de una vez la recogida selectiva de residuos…
Argument higiènics, sanitaris i de salut
Arguments ecològics i estètics
El residus com a recurs, per fer energia, per adob, per altres recuperacions
Arguments econòmics
Arguments basats en: la força associativa i acció participativa directa
versus
L’autoritat de la representativitat de la democràcia delegada
Recurs a l’autoritat científica i tècnica com a font de credibilitat del discurs
Recurs a l’experiència ‘nòrdica’ com a font de credibilitat
Utilització i manipulació política i interessada dels promotors de cada tecnologia
Arguments reversibles, ‘pro’ i ‘contra’ Confusió
Contribueix a l’ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
QUINA ÉS, PERÒ LA REALITAT?
SOSTENIBILITAT S’HA CONVERTIT EN UN
NOU VALOR SOCIAL POSITIU
http://www.youtube.com/watch?v=Tq4nrmnqY9o
Però…
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
http://www.youtube.com/watch?v=d5jsYuWLuhY&feature=PlayList&p=1C78577A8955B420&playnext_from=PL&playnext=1&index=21
Ens podem també preguntar pel nivell de coneixement i de consciència dels ciutadans...
!!!
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i Societat
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi AmbientLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
On va cada cosa
29. El paper es t ira al contenidor:
Contenidor especial
GrisGrocVerdB lau
Por
cent
aje
100,0%
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
30. Les piles es tiren al contenidor:
Contenidor espec ial
GrisGrocVerdBlau
Porc
enta
je
100, 0%
80, 0%
60, 0%
40, 0%
20, 0%
0, 0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
31. Les llaunes es tiren al contenidor:
Contenidor especial
GrisGrocVerdB lau
Porc
enta
je
100,0%
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
32. El vidre es tira al contenidor:
Contenidor espec ial
GrisGrocVerdBlau
Porc
enta
je
100,0%
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0, 0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
el nivell de coneixement d’on va cada cosa és força elevat en totes les franges d’edat.
La recollida selectiva és el comportament d’orientació sostenible més comú i emblemàtic, alhora que pot ser una via d’entrada per expandir valors, hàbits i comportaments més sostenibles.
Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
27. A casa separen els res idusSempreGairebé sempreAlgu na v ega daMai
Porc
enta
je
60, 0%
40, 0%
20, 0%
0 ,0%
(18 -99 )(16 -17 )(14 -15 )(1-13)
Grup_edat
10. A casa pensen que separar els residus és una tont eria
Tota lment d'acordBast ant d'acordNo ga ire d'acordNi hi estic gens d'acord
Porc
enta
je
100,0%
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1 -13)
Grup_edat
8. A casa NO separem els residus perquè els contenidors estan massa lluny.
Tot alment d'acordBas tant d'acordNo gaire d'ac ordNi hi estic gens d'acord
Porc
enta
je
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
13. A casa, NO separem els residus perquè no tenim espai suficient per posar totes les bosses,
cubells o recipients necessaris
Totalment d'acordB as tant d'acordNo gaire d'acordNi hi est ic gens d'acord
Porc
enta
je
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
(18-99)(16-17)(14-15)(1-13)
Grup_edat
Una part no despreciable de la mostra, reconeix que a casa no separen els residus.
La consideració explícita de que es considera una tonteriaés realment petita.
Sembla més problema l’escassesa d’espai domèstic que la distància de les àrees d’aportació.
La gestió domèstica dels residus, per tant, és un tema que caldrà donar-li certa rellevància per part dels promotors i gestors, a més dels programes escolars.
Xarxa de Recerca en Xarxa de Recerca en EducaciEducacióó per a la per a la SostenibilitatSostenibilitatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Estudi IDESCAT:
INDICADOR SINCRÈTIC DE MEDI AMBIENT, LLARS DE CATALUNYA 2008
Puntuació promig: 6,4
Millors puntuacions: Residus 7,6
Estalvi aigua 6,7
Pitjors puntuacions: Pautes Consum 3,8
Transport i mobilitat 5,4
Perfils millors puntuacions:
Estudis alts, actius, europeus, entre 45 i 64 anys
Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Disrupció
2,6
2,7
2,8
2,9
3
3,1
3,2
(8-13) (14-15) (16-17) (18-i més)
Edat
Puntuació 0-4
Objectiu de l’estudi: corroborar la sospita de l’existència d’una disrupció en l’educació per a la sostenibilitat entre la infància i l’adolescència i que, en certa mesura, aquesta es recuperava amb l’edat.
Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat. Xarxa EduSost.cat (2007-2009)
Figura 3 Comportament Disruptiu
Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat
www.edusost.cat [email protected]
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Mostra de 2007: 415 alumnes - Mostra de 2009: 462 alumnes;.
Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat
Figura 5 Diferències temporals en el comportament universitari
Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat
www.edusost.cat [email protected]
Comportament Universitari 2007 - 2009
00,5
11,5
2
2,53
3,54
Emotivit
at
Raciona
litat
Influèn
cia
Func
ionalita
t
Comportam
ents
Mostra Universitària 2007Mostra Universitària 2009
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Missatges verbals i comportaments institucionals contradictoris
Missatge prou clar, però desconeixement de com fer el que se’ns demana
Sobre esforç excessiu per fer allò que creiem hem de fer
L’emissor no té el crèdit suficient i genera reactància o rebuig obert al missatge en el ciutadà
Comunicació o actitud?
Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-sostenibilitat
ONGs i Associacions cíviques
Utilització interessada (en un sentit o altre) dels Mass Media (encara que un més que altres)
Efecte de la CRISI
Canvis en la comunicació?
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i Societat
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-sostenibilitat
ONGs i Associacions cíviques
Utilització interessada dels Mass Media
Efecte de la CRISI
Canvis en la comunicació?
Obligacions en Residus, 80Km/h, Energia (energies alternatives,xarxes elèctriques, etc)
Debat tecnològic-credibilitatdels emissors dins el debat
Degradació ambiental?Crisi petroli Biodiversitat? Forat Capa d’ozó?Canvi Climàtic?Energia?... Més sobre els 80Km
Inestabilitat del missatge:
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Cal ara afegir crisi Japó
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions?
Amb Informació?
Amb publicitat?
Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?
Posant els recursos des de la Gestió?
Forçant el comportament des de la prohibició?
Doctorat en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient
Creem opinió, imatges i representacions compartides, valors socials
Creem o activem necessitats i comportaments puntuals, passatgers, poc duradors si no hi ha continuïtat
Creem hàbits i valors estables a mig i llarg termini
Facilitem els comportaments desitjats
Incidim puntualment en comportaments mentre dura el càstig, a vegades genera nous hàbits, si va acompanyat d’altres estratègies... Però pot generar rebot
Model de les 4 Esferes. Pol, 2000
La conducta humana téuna dimensió de racionalitat i de coherència interna, però el comportament no sempre és racional i coherent.
La informació és necessària, però no suficient
Positives: complaents,desitjades o fantasejades
Negatives: Experiènciesdoloroses passades. Por
al futur/risc percebut
Remet als sentiments associats a:
Vivències, llocs i situacions reals o imaginàries
•Recursos necessaris per facilitar la conducta•Explicar com realitzar la conducta desitjada; •Minimitzar esforçadicional en relació a conductes actuals;
No confondre el que correspon a un nivell normatiu i el que correspon al nivell de responsabilitat del ciutadà;
Acció bàsica: Reduir inhibidors i facilitar la conducta
Accions necessàries: Detectar l’estructura associativa formal i informal; coneixer les Representacions Socials, teories implicitas, valors i opinions compartides. Coneixer i actuar amb i sobre els liders d’opinión; Ecofeedback social
Necessitat de pertenença,afiliació, sentir-se part.L’ésser humà tendeix a
afavorir l’endogrup iseguir la seva norma
(en presència del grup, peròno necesariament en la seva
absència).
Racionalitat Emocionalitat
Funcionalitat Influència Social
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Emotivitat
Màster en Intervenció i Gestió Ambiental: Persona i Societat Enric PolGrup Recerca Consolidad en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacionaional-PSICOSAO
Activadors del comportament
Reforçament
Influència social
Repte és com aconseguir:
Crear l’hàbit individual
Valor social carácterístic de grup (identitat de grup)
Hàbit social
Persuassió Efecte boomerang info catastrofista
Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Per l’evolució i les dinàmiques de canvi a les que la tecnologia també estàsotmesa, les millors tecnologies d’avui, seran necessariament demonitzades demà; i per contra costarà admetre que les pitjors tecnologies d’un moment donat poden acabar essent les millors d’un altre moment futur.
La tecnologia -la defensa de la tecnologia- es veu com una manipulacióinteressada que respon més a interessos de tota mena que no pas a les seves virtuds objectives, especialment les ambiental, d’extremada complexitat de càlcul si no es vol caure en reduccionismes que solen acabar sent ‘intoxicadors’ de l’opinió pública.
L’opinió pública acostuma a ser poc receptora de missatges complexos i matissats. Un dilema.
Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i SocietatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
CONCLUSIONS
Però…
Les imprecisions, les inconcrecions, les radicalitats en la presentació de les virtud d’una tecnologia, acaben minant la seva credibilitat, generant desconfiança i estimulant el conflicte. Cal una gestió correcte i creïble de la informació.
Cal un debat tecnològic transparent, en que s’aportin clarament:
El balanç ambiental de cada tecnologia disponible
Amb paràmetres comparables, a més dels
costos econòmics directes i indirectes
costos socials associables
Possibilitats reals i estratègiques de cadascuna.
Màster en Intervenció i Ges tióAmbiental: Persona i SocietatLa comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
CONCLUSIONS