Download - Reflexionem sobre Coeducació.pdf

Transcript

RE

FL

EX

ION

EM

SO

BR

E

CO

ED

UC

AC

abri

l 201

1

OR

GA

NIT

ZA

CIÓ

DE

LA

SE

SS

1.C

ON

CE

PT

ES

SIC

S2.

DE

SIG

UA

LTA

TS

DE

NE

RE

A

L’A

CT

UA

LIT

AT

3.Q

ÉS

LA

CO

ED

UC

AC

IÓI

RE

CU

RS

OS

PE

R T

RE

BA

LLA

R-L

A

�Q

uèen

tene

m p

er s

exe?

�Q

uèen

tene

m p

er g

èner

e?

DIN

ÀM

ICA

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�S

EX

E:

conj

unt d

e di

ferè

ncie

s fís

ique

s, b

iolò

giqu

es i

anat

òmiq

ues

que

divi

deix

en e

ls in

divi

dus

d’un

a es

pèci

e en

mas

cles

i fe

mel

les.

�G

ÈN

ER

E:

cons

truc

ció

soci

al i

cultu

ral b

asad

a en

les

dife

rènc

ies

biol

ògiq

ues

entr

e el

s se

xes

que

assi

gna

dife

rent

s ca

ract

erís

tique

s em

ocio

nals

, int

el·le

ctua

ls i

com

port

amen

tals

a d

ones

i ho

mes

, var

iabl

es

sego

ns la

soc

ieta

t i l’

èpoc

a hi

stòr

ica.

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�Le

s do

nes

pare

ixen

, els

hom

es n

o�

Les

nene

s só

n am

able

s i p

rude

nts,

els

ne

ns s

ón fo

rts

i aud

aços

�Le

s do

nes

guan

yen

men

ys d

iner

s qu

e el

s ho

mes

�Le

s do

nes

pode

n al

leta

r a

les

seve

s cr

iatu

res

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�Le

s do

nes

s’en

carr

egue

n de

la c

ura

de le

s pe

rson

es�

Els

hom

es s

ón e

ls q

ue p

rene

n de

cisi

ons

�La

veu

del

s ne

ns, c

anvi

a am

b el

cre

ixem

ent,

la d

e le

s ne

nes

no�

Hi h

a m

enys

don

es p

resi

dent

es d

el g

over

n qu

e ho

mes

.

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�Q

uèés

est

ereo

tip d

e gè

nere

?

ES

TE

RE

OT

IP D

E G

ÈN

ER

E:

conj

unt d

e cl

ixés

, con

cepc

ions

, opi

nion

s o

imat

ges

gene

ralm

ent s

impl

iste

s qu

e un

iform

en le

s pe

rson

es i

adju

diqu

en c

arac

terí

stiq

ues

i co

mpo

rtam

ents

det

erm

inat

s a

les

done

s i a

ls

hom

es.

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

Est

ereo

tip

mas

culí

�A

rque

tip d

e vi

rilita

t per

exe

rcir

el p

oder

�Jo

ve�

Arr

isca

t�

Dur

�V

alen

t�

Con

tund

ent

�F

erm

�In

depe

nden

t�

Afr

onta

rep

tes

�R

eprim

eix

empa

tia i

rela

cion

s af

ectiv

es

Est

ereo

tip

de

fem

ení

�D

epen

ents

�S

ubm

ises

�S

ubje

ctes

pas

sius

�T

ranq

uile

s�

Bel

les,

gua

pes,

jove

s,

estu

pend

es

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�Q

uèés

rol

de

gène

re?

RO

L D

E G

ÈN

ER

E:

com

port

amen

t que

en

una

soci

etat

con

cret

a, s

’esp

era

d’un

a pe

rson

a pe

r ra

óde

l seu

sex

e.

CO

NC

EP

TE

S B

ÀS

ICS

�E

l sis

tem

a se

xe/g

èner

e co

nstr

ueix

un

sist

ema

de r

elac

ions

de

pode

r i s

ubor

dina

ció

on le

s do

nes

són

les

disc

rimin

ades

�E

n el

s ro

ls d

e gè

nere

, el g

enèr

ic m

ascu

lího

en

glob

a to

t, és

l’un

iver

sal(

and

roce

ntr

ism

e)

�L’

assi

gnac

ióde

rol

s di

fere

ncia

ts h

a ge

nera

t es

pais

seg

rega

ts p

er a

hom

es i

done

si u

na

divi

sió

sexu

al d

el tr

ebal

l

Co

m a

qu

esta

div

isió

del

tre

bal

l i d

e ro

ls d

ifer

enci

ats

estr

uct

ura

le

s d

esig

ual

tats

avu

i dia

?

DE

SIG

UA

LT

AT

S D

E G

ÈN

ER

E

ÀM

BIT

ED

UC

AT

IU�

2/3

part

s de

la p

obla

ció

anal

fabe

ta é

s do

na�

Mag

iste

ri és

una

pro

fess

iófe

min

itzad

a (9

6%

prof

esso

res

infa

ntil

són

done

s)�

Maj

or n

ivel

l d’e

stud

is p

erò

men

or c

ateg

oria

pr

ofes

sion

al�

Les

posi

cion

s de

pod

er d

e le

s un

iver

sita

ts

són

ocup

ades

maj

orità

riam

ent p

er h

omes

DE

SIG

UA

LT

AT

S D

E G

ÈN

ER

E

ÀM

BIT

LA

BO

RA

L�

Maj

or

atu

r

�S

egre

gac

ióh

ori

tzo

nta

l i v

erti

cal

�P

reca

riet

at la

bo

ral,

men

or

sala

ri

�D

ob

le jo

rnad

a�

Ass

etja

men

t se

xual

, est

ereo

tip

s i s

exis

me

�S

ub

rep

rese

nta

ció

en ll

ocs

de

dir

ecci

ói

dec

isió

DE

SIG

UA

LT

AT

S D

E G

ÈN

ER

E

ÀM

BIT

DE

SA

LUT

�P

itjor

s in

dica

dors

Des

igua

ltats

en

l’ass

istè

ncia

a ig

ual

diag

nòst

ic�

Les

inve

stig

acio

ns in

corp

oren

un

gran

bia

ix

mas

culí

�A

bús

dels

psi

cofà

rmac

s (9

5% s

ón r

ecep

tats

a

les

done

s)

DE

SIG

UA

LT

AT

S D

E G

ÈN

ER

E

ALT

RE

S À

MB

ITS

�F

emin

itzac

ióde

la p

obre

sa

�V

iolè

ncia

de

gène

re

�S

obre

càrr

ega

en la

cur

a de

per

sone

s de

pend

ents

CO

ED

UC

AC

�E

duca

r co

njun

tam

ent a

nen

es i

nens

afir

man

t qu

e hi

ha

dife

rent

s m

irade

s i v

isio

ns d

el m

ón,

dife

rent

s ex

periè

ncie

s i a

port

acio

ns fe

tes

per

a do

nes

i per

a h

omes

que

con

form

en la

re

alita

t col

·lect

iva,

sen

se le

s qu

als

no e

s po

t in

terp

reta

r ni

con

èixe

r el

món

�E

duca

r en

la ig

ualta

t des

de

la d

iferè

ncia

CO

ED

UC

AC

�S

uper

ar le

s re

laci

ons

de p

oder

que

sup

edite

n un

sex

e a

inco

rpor

ar e

n ig

ualta

t de

cond

icio

ns le

s re

alita

ts i

la h

istò

ria d

e le

s do

nes

i del

s ho

mes

per

pod

er a

ctua

r en

ig

ualta

t, i r

econ

èixe

r al

hora

les

dife

rènc

ies

pròp

ies

de c

ada

gène

re

CO

ED

UC

AC

�R

ecur

sos

pràc

tics

per

treb

alla

r la

coe

duca

ció:

JOG

UIN

ES

CO

NT

ES

CA

ON

SP

EL·

LÍC

ULE

SP

UB

LIC

ITA

T

JOG

UIN

ES

�E

l joc

és

una

activ

itat b

àsic

aen

la v

ida

de le

s no

stre

s fil

les

i fill

s, ja

que

a tr

avés

del

joc

veue

n, to

quen

exp

erim

ente

n, s

ente

n,

imag

inen

, des

envo

lupe

n le

s se

ves

capa

cita

ts

pers

onal

s. E

l joc

és

mol

t im

port

ant e

n el

de

senv

olup

amen

t de

nene

s i n

ens.

És

una

bona

form

a de

div

ertir

-se,

rel

acio

nar-

se i

apre

ndre

des

envo

lupa

nt a

ctitu

ds i

habi

litat

sne

cess

àrie

s pe

r a

la v

ida

JOG

UIN

ES

JOG

UIN

ES

�Q

ue u

n ne

n ju

gui a

mb

una

case

ta d

e ni

nes

o un

a ne

na a

mb

un c

amió

, no

dete

rmin

a ca

p ro

l fut

ur d

e co

mpo

rtam

ent

�N

enes

i ne

ns h

an d

e ju

gar

junt

s, h

an d

e co

mpa

rtir

els

seus

jocs

i jo

guin

es. L

es

pers

ones

adu

ltes

hem

d’o

ferir

jogu

ines

va

riade

s pe

r es

timul

ar d

ifere

nts

aspe

ctes

de

la s

eva

pers

onal

itat

JOG

UIN

ES

�Le

s di

ferè

ncie

s en

el d

esen

volu

pam

ent d

e ne

nes

i nen

s te

nen

la s

eva

base

, ent

re

d’al

tres

, en

la p

etita

par

ticip

ació

de n

enes

i ne

ns e

n jo

cs c

onsi

dera

ts in

apro

piat

s pe

l seu

nere

�N

o es

trac

ta q

ue e

ls n

ens

hagi

n de

juga

r am

b ni

nes

i les

nen

es a

mb

cotx

es, s

inó

supe

rar

la

dual

itat t

radi

cion

al “

això

és

de n

ens”

i “ai

és d

e ne

nes”

i per

met

re q

ue a

mbd

ós s

exes

ga

udei

xin,

indi

stin

tam

ent,

de to

tes

les

jogu

ines

JOG

UIN

ES

�M

itjan

çant

el j

oc, e

s po

den

evita

r co

nduc

tes

disc

rimin

atòr

ies

en e

l fut

ur, é

s a

dir,

un

trac

te

desi

gual

tat e

ntre

don

es i

hom

es

#

CO

NT

ES

�E

l con

te, t

rans

mès

ora

lmen

t o d

e fo

rma

impr

esa,

és

un r

ecur

s àm

plia

men

t util

itzat

a

l’aul

a i/o

esp

ais

educ

atiu

s.

�La

func

ióde

l con

te é

s la

del

gau

dir

d’hi

stòr

ies,

del

s pe

rson

atge

s, d

e la

màg

ia,

dels

fets

inte

mpo

rals

, etc

PE

NO

ÉS

LA

S

EV

A Ú

NIC

A F

UN

CIÓ

CO

NT

ES

�S

ocia

litze

n, in

culq

uen

idee

s, c

reen

ces

i va

lors

soc

ials

�Le

gitim

en in

stitu

cion

s o

inst

ànci

es s

ocia

ls,

func

ions

i ro

ls�

Ofe

reix

en m

odel

s d’

actu

ació

�O

fere

ixen

mod

els

d’id

entif

icac

ióde

s de

l pun

t de

vis

ta e

moc

iona

l

CO

NT

ES

�E

nsen

yen

com

sol

ucio

nar

conf

licte

s�

Ofe

reix

en u

n m

ón m

àgic

que

el n

en i

la n

ena

viue

n, i

en e

l qua

l pod

en d

esca

rreg

ar

l’agr

essi

vita

t, l’a

nsie

tat,

i les

por

s re

als,

�O

fere

ixen

una

font

d’im

agin

ació

i cre

ació

. A

part

ir d’

ells

, l’a

lum

nat c

rea

les

seve

s pr

òpie

s hi

stòr

ies

i im

agin

a el

seu

mod

el id

eal

CO

NT

ES

�E

ls c

onte

s de

fade

s o

cont

es d

e tr

adic

iópo

pula

r m

ostr

en u

n al

t con

tingu

t sex

ista

.

�C

al d

oncs

apr

endr

e a

esco

llir

cont

es i

apre

ndre

a d

etec

tar

i a e

limin

ar e

l bia

ix

sexi

sta

i els

ele

men

ts v

iole

nts

dels

con

tes

que

expl

ique

m

CO

NT

ES

EL

LE

SE

sper

en, c

usen

, net

egen

, pl

oren

Pod

er fe

men

í: m

àgia

at

orga

da p

er a

lgú

o al

guna

cos

a (f

ada)

Mal

ícia

: gel

osia

, lle

tjor

Bon

ique

s, d

olce

s,

delic

ades

, pob

res,

in

gènu

es, n

egad

es

inte

l·lec

tual

men

t, in

tuïti

vam

ent,

volu

bles

EL

LS

Sem

pre

lluite

n, s

alve

n,

resc

aten

, via

tgen

…P

oder

mas

culí:

rad

ica

en

la s

eva

savi

esa

(mag

)M

alíc

ia: p

oder

, ava

ríci

aV

alen

ts, c

ovar

ds, a

stut

s,

agre

ssiu

s, e

ficàç

os

FIN

AL

S P

ER

FE

CT

ES

CO

NT

ES

�L’

este

reot

ip m

és u

tilitz

at i

peril

lós

en la

id

entit

at d

e gè

nere

és

el P

RIN

CE

P B

LAU

(Ken

t per

la B

arbi

e).

“Am

b u

n p

etó

pro

voquem

la m

eta

morf

osi del lle

ig i

fastigós g

ripau e

n e

l vale

nt

i pro

tecto

r prí

ncep. N

om

és

hem

d’e

stim

ar-

lo, entr

egar-

nos

com

ple

tam

ent…

l’am

or

ho p

ot to

t”

CO

NT

ES

CO

NT

ES

CA

ON

S

�Le

s ca

nçon

s ta

mbé

eduq

uen

i tra

nsm

eten

va

lors

.�

La m

ajor

ia d

e ca

nçon

s d’

actu

alita

t par

len

de

l’am

or.

�S

ón u

na b

ona

eina

per

treb

alla

r el

s M

ITE

S

DE

L’A

MO

R R

OM

ÀN

TIC

CA

ON

S

�L’

AM

OR

RO

NT

IC: i

deol

ogia

de

l’am

or

que

impe

ra a

la n

ostr

a cu

ltura

�G

ust p

er le

s de

sgrà

cies

�P

els

amor

s im

poss

ible

s (R

omeu

i Ju

lieta

)�

Hip

erid

ealit

zaci

óde

l’am

or i

de la

per

sona

es

timad

a�

L’am

or fe

liçno

téhi

stòr

ia�

Nom

és tr

iom

fa l’

amor

am

enaç

at i

cond

emna

t

CA

ON

S

TR

AN

SM

ET

EN

ELS

MIT

ES

DE

L’A

MO

R

RO

NT

IC

Els

mite

s de

l’am

or r

omàn

tic s

ón c

reen

ces

soci

alm

ent c

ompa

rtid

es s

obre

la s

upos

ada

“nat

ura

lesa

de

l’am

or”

i com

a m

ites

que

són

sole

n se

r fi

ctic

is, a

bsu

rds,

en

gan

yoso

s, ir

raci

on

als

i im

po

ssib

les

de

com

plir

MIT

JA T

AR

ON

JA

�P

RE

DE

ST

INA

CIÓ

. Nom

és h

i ha

una

poss

ible

el

ecci

ó. L

a pa

rella

idea

l

AP

AR

EL

LA

ME

NT

�La

par

ella

és

lo n

atur

al, t

roba

r pa

rella

és

l’obj

ectiu

de

la v

ida.

Con

tra

la s

olta

t

GE

LO

SIA

�P

ensa

r qu

e la

gel

osia

és

un

sign

e d’

amor

. Ju

stifi

ca

com

port

amen

ts,

egoi

stes

, inj

usto

s,

repr

essi

us,

cont

rola

dors

i de

veg

ades

vio

lent

s

AM

OR

ET

ER

N

�L’

amor

és

per

sem

pre.

No

qües

tiona

la

dura

da.

OM

NIP

OT

ÈN

CIA

�C

reur

e qu

e l’a

mor

ho

pot t

ot i

el fe

t d’e

stim

ar

és s

ufic

ient

per

sol

ucio

nar

els

prob

lem

es

CA

ON

S

La c

onse

qüèn

cia

de l’

Am

or R

omàn

tic é

s la

V

iolè

ncia

de

Gèn

ere

PE

L·L

ÍCU

LE

S

�Le

s pe

l·líc

ules

com

a e

lem

ents

soc

ialit

zado

rsi t

rans

mis

sors

de

valo

rs p

erm

eten

treb

alla

r di

vers

es te

màt

ique

s:

Est

ereo

tips

de g

èner

eV

iolè

ncia

de

gène

reC

onci

liaci

óla

bora

l, fa

mili

ar i

pers

onal

PE

L·L

ÍCU

LE

S

PE

L·L

ÍCU

LE

S

PU

BL

ICIT

AT

RE

CU

RS

OS

�w

ww

.mol

insd

erei

.cat

/igua

ltat

�w

ww

.obs

erva

torid

eles

done

s.or

g�

ww

w.x

tec.

cat/i

nnov

acio

/coe

duca

cio

CLA

RA

DA

CH

S B

ER

NA

DA

gent

Loca

l d’Ig

ualta

t

gene

ric_i

gual

tat@

mol

insd

erei

.cat