46

Recordo fa uns anys quan anant o tornant d’algun viatge travessava la Segarra. Des de la finestreta del seient del darrere del cotxe veia els camps d’ametllers. A vegades m’hipnotitzava la velocitat, tot i que suposo que el cotxe no corria pas tant com els d’ara, però la impressió era fascinant. Ara, quan travesso la Segarra, des de la finestreta del davant la veig molt canviada. No es tracta pas de la finestra des d’on es mira, sinó dels anys que han passat. La comarca, un segle enrere, era una illa verda. Les vinyes cobrien gairebé tots els camps, i també l’olivera, els ametllers i els

cereals. L’activitat vitivinícola i de fruita seca era important a la zona, com ho prova el fet que a totes les cases hi havia cups de vi i al poble una trencadora d’ametlles i molins d’oli i de blat. No cal que m’allargui gaire amb el tema de la fil·loxera… Rieu-vos de la crisi que tenim ara! Molta gent va substituir els ceps malalts per camps de cereal. Malauradament l’ametlla també va caure en picat i fou el cereal qui va guanyar terreny. Els ametllers foren arrencats, els pocs que quedaven passaren a ser una nosa per llaurar els camps i la majoria tingueren un trist final.

En Ramon Gené Coma és el petit de tres germans. Ell ja va néixer a Barcelona, on la seva família s’havia traslladat a viure i treballar des del poble de Tarroja de Segarra. Anaven tan sovint com podien al poble i no varen perdre els lligams. Ara fa quinze anys en Ramon va decidir establir-s’hi de nou amb la seva família. Tant a Barcelona com a Tarroja ell havia treballat en el departament logístic de grans empreses fins que, per mala sort, l’última va fer fallida i es va quedar a l’atur. En Ramon és home de cavil·lar molt i, per comptes de quedar-se de braços plegats, va fer arranjaments a la casa per oferir-la com a allotjament rural. Recordava quan era petit, a Barcelona, que el pare el duia als camps que tenien els pescadors per arranjar les embarcacions, tocant a les actuals platges del Poblenou, i treia una bossa plena d’ametlles que entre tots dos anaven trencant. No eren pas els únics que ho feien… enyorança. Les ametlles eren el record més intens que guardava de la seva infantesa i el vincle amb el poble. Va pensar de fer una botigueta i oferir als seus hostes

SECCIÓ ELABORADORS

Dàlit Natura, la fruita seca torrada a casa

DÀLIT NATURAC/ de la Bassa, 7 Mòb. 685 033 733TARROJA DE SEGARRA (la Segarra)www.dalitnatura.es

la possibilitat d’endur-se cap a casa la llavor que amb esforç el rústec ametller havia fet créixer. El turisme rural no va ser una sortida suficient i en Ramon va tornar a tenir temps per pensar. Les ametlles…, sempre les ametlles. Li agrada viure al poble però també li agrada la ciutat; sap quins avantatges té una vida i l’altra. Per menjar bones ametlles cal tenir-les com acabades de collir i millor encara com acabades de torrar. Doncs heus aquí que aquesta fou la seva fita. Va idear un embolcall que permet tenir a casa, dins el rebost, apilat sobre d’altres pots, un pràctic envàs ple d’ametlles llarguetes, les autèntiques catalanes! Amb l’envàs i tot es posa un parell de minuts al microones i… llestos, ja tenim unes ametlles a punt per fer un aperitiu o unes postres de músic. També en fa unes de caramel·litzades que amb molt poquet temps estan a punt. S’han servit com a postres en esdeveniments importants, com per exemple el sopar benèfic del Projecte Home o l’entrega de premis Manuel de Pedrolo. En Ramon és ben peculiar: el seu entorn era de terra pobra, només de cereal; poca cosa més li oferia la natura, i en canvi el seu esperit emprenedor i les seves idees han fet que puguem gaudir a casa d’un trosset de les seves arrels. Per als més exigents en fa unes de torrades al sol. Sí, sí, amb el

sol que espetega a la Segarra, que de dia és molt intens. En diu Slow Torrat al Sol. Aquestes ametlles i també avellanes són molt cruixents i en canvi no han perdut les propietats, ja que és un torrat natural totalment sostenible, amb un resultat de torrat suau, que permet mantenir intactes tots els

valors nutricionals.Dàlit Natura és el nom

de la marca de fruita seca d’en Ramon. El seu oncle, en Josep Coma Llorens, bon coneixedor de la terra, féu un diccionari amb totes aquelles paraules que no sortien a la resta de diccionaris. Dàlit significa “empenta”, i s’usava

molt en el sentit de prendre embranzida per pujar al cavall. En Ramon va necessitar dàlit per enfilar-se al cavall de l’emprenedoria i cavalcar al galop per arribar a bon recer. Reinventar-se no és fàcil. Déu de les pedres en va fer pa i en Ramon d’una terra hostil en va rescatar un producte sa, bo i nostre que també corre el risc de perdre’s i donar pas a la importació d’ametlles i avellanes d’altres països. Que en Ramon tingui coratge, que a Lleida hi hagi bones ametlles i a Reus bones avellanes només és una part; l’altra som nosaltres, els consumidors, que hem de reclamar d’on vénen els productes que comprem. Si voleu la garantia de qualitat i comoditat els Dàlit Natura ho tenen tot!

Per menjar bones ametlles cal tenir-les acaba-des de collir, i millor encara acabades de torrar

TE

XT

N. V

AL

EN

TÍ

L’envàs es posa un parell de minuts al

microones i… llestos, ja tenim unes ametlles

a punt per fer un aperitiu

47