RESUM D´AULA
A tenir en
compte en el
proper exàmen!
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Per educar un infant…
«Cal tota una tribu» sí, però hi ha uns llocs
«màgics» amb uns professionals que no fan
màgia, però tenen instruments i eines per
afavorir la descoberta, l’experimentació, la
imaginació, la fantasia…
Amb uns companys i companyes per
relacionar-se, compartir, aprendre a
conviure…
Una «selva» on sentir-se acollit, estimat,
acceptat, atès, respectat, escoltat, protegit,
estimulat, juntament amb la família, expressar-
se i comunicar, plena d’oportunitats per créixer
i fer possible la meravella… d’esdevenir
persona!
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
D’on partim?
• D’una llarga experiència educativa en l’educació dels infants de 0 a 3 anys en el nostre país.
• D’un alt nivell de qualitat i renovació pedagògica en el desenvolupament de l’acció educativa en l’àmbit de les escoles bressol o llars d’infants
• Del coneixement del desenvolupament de l’infant, de les seves necessitats i interessos.
• De la reflexió i l’anàlisi del context, de les demandes socials i les possibilitats que pot oferir l’escola bressol als infants i les famílies.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
D’on partim ? Marc normatiu de referència
• Marc constitucional i estatutari: els drets dels
infants i de les famílies
• Marc específic d’infància: Convenció Drets
dels Infants (1989) i Llei dels Drets i les
Oportunitats de la Infància (2010)
• Marc específic educatiu: LOE (2006), LEC
(2009), Decret 282/2006 (requisits dels
centres de primer cicle), Decret 101/2010
(currículum primer cicle), Decret 102/2010
(d’autonomia dels centres educatius), Decret
181/2008 (currículum segon cicle).
• Altres normatives en matèria de serveis
socials, salut, generals o específiques
d’infància o per a la llar d’infants.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
L’etapa d’educació infantil
LOE Etapa educativa amb identitat pròpia (0-6 anys), que cal concretar en una PPC.
Caràcter voluntari
Finalitat: contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intelectual dels infants
Cooperació dels centres amb les famílies
Ordenació en dos cicles: primer (0-3) i segon (3-6)
LEC Etapa educativa
dividida en dos cicles:
primer (0-3) o
primera infància i
segon (3-6), o primer
ensenyament.
Objectiu:
desenvolupament
global de les
capacitats dels
infants.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Aspectes específics de la LEC Funció de prevenció i compensació de les
desigualtats.
Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions
de risc de trastorn.
Cooperació estreta centres-famílies
Mesures de flexibilitat en l’organització del primer
cicle i ampli marge d’autonomia pedagògica per
adaptar el currículum de segon cicle al projecte de
centre i l’entorn.
Avaluació global del desenvolupament i de
l’aprenentatge, facilitadora de l’AD.
Informació a les famílies de l’evolució dels infants.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Desplegament de la LEC: Decret 282/2006
Regulació del primer cicle d’educació infantil:
requisits exigibles dels centres, capacitació del
personal educador, modalitats de servei,
denominació, introducció de la «llar d’infants rural»,
català com a llengua vehicular, entre d’altres, ràtios
personal educador/infants, etc.
Ús exclusiu dels espais, dependències i requisits
mínims.
Condiciona l’estructura organitzativa i de
funcionament de la llar d’infants.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Desplegament curricular Decret 101/2010, 0-3
Educació comuna, inclusiva i
coeducadora
Atenció a la diversitat dels infants i la
detecció precoç de les NEE,
intervenció primerenca en les dificultats
del desenvolupament
Cooperació entre el centre educatiu i la
família
Decret 138/2008, 3-6 Educació comuna, inclusiva i
integradora
Atenció especial a la diversitat dels
infants
Relació amb les famílies
(cooperació, participació)
Detecció i intervenció primerenca en
les dificultats d’aprenentatge
Motivació i integració de les
experiències i aprenentatges de
l’alumnat.
Adaptació al ritme de cada infant.
Coordinació amb primer cicle
d’educació infantil i primer cicle
d’educació primària.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Elements del nou currículum Orientacions
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
LOMCE?
Finalitat Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i un entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.
Les capacitats que desenvoluparan els infants al llarg de tota l’etapa giren al voltant dels següents eixos:
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Aorendre a ser i actuar de
forma cada vegada més autònoma
Aprendre a pensar i a comunicar
Aprendre a descobrir i
tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el
món
Capacitats
Són potencialitats i aptituds que tenim i que es poden desenvolupar a través de l’experiència. Ens permeten aprendre, desenvolupar-nos, adquirir habilitats i es desenvolupen al llarg
de tota la vida. Es continuen amb l’assoliment de competències. El currículum en defineix un total de 9 capacitats.
• Exemples:
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment
i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix o mateixa i de les altres persones.
- Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions
quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
Es concreten en els objectius de cicle, en
relació amb els continguts de les àrees.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Tipologia de capacitats
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Capacitats cognitives Capacitats motrius
Capacitats afectives
Capacitats d’inserció i
actuació social
Capacitats de relació
interpersonal
Objectius de cicle A partir de les capacitats de l’etapa s’estableixen els objectius de cicle i els continguts educatius que s’han de desenvolupar en cadascuna de les àrees de desenvolupament i àmbits d’experiència. Precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de llar d’infants, en relació als continguts de les àrees i es formulen un total de 8 en el currículum. Exemples: Dominar progressivament el cos i l’adquisició d’habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva I emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar les pròpies emocions i sentiments. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Àrees: àmbits d’experiència i desenvolupament
• Integren els continguts de forma globalitzada.
• Predomini de continguts procedimentals.
• Podem vincular-los a uns objectius de cicle determinats.
• Impliquen metodologies d’intervenció (activitats, projectes) globalitzades.
• Continguts de llenguatge matemàtic incorporats també a la descoberta de l’entorn
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Descoberta d’un mateix i dels altres
Descoberta de l’entorn
Comunicació i llenguatges
Continguts
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Desenvolupament del moviment i el control corporal
Primeres manifestacions
de la comunicació i el llenguatge
Pautes elementals
de convivència i relació social
Descoberta de l’entorn proper
Distribució de continguts per àrees
• Descoberta d’un mateix i dels altres:
Autoconeixement i gestió de les emocions
Joc i moviment
Relacions afectives i comunicatives
Autonomia personal i social
• Descoberta de l’entorn:
Exploració de l’entorn
Experimentació i interpretació
Raonament i representació
• Comunicació i llenguatges
Observar, escoltar i experimentar
Parlar, expressar, comunicar
Interpretar, representar, crear
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
El PEC (Proj. Educ. Centre)
• És l’eix estructural de la planificació.
• Cal elaborar o reelaborar el projecte educatiu, incorporant:
L’anàlisi del context
Concreció per al desenvolupament del currículum (proposta pedagògica, amb totes les mesures de flexibilització necessàries):
- Com traspassarem les nostres idees pedagògiques sobre l’educació 0-3 a l’acció educativa a la llar d’infants (fonamentacions pedagògiques, psicopedagògiques...)
- Criteris generals d’organització del temps a l’escola bressol
- Criteris generals d’organització dels espais
- Tot el temps és educatiu; la organització ha de facilitar l’acció autònoma dels infants, la descoberta i l’exploració.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Infants i famílies com a subjectes de drets i responsabilitats
(han de poder participar i decidir).
Caràcter educatiu de l’etapa.
Infant competent, amb moltes potencialitats, en procés de
desenvolupament, de gran trascendència vital.
Importància dels contextos educatius (model ecològic), de la
xarxa de relacions i vincles afectius.
Un infant al qual donem un «bon tracte» i acompanyem en el
seu procés de desenvolupament, ple de canvis en un breu espai
de temps.
Unes famílies amb les quals compartim la tasca educativa i a les
quals acompanyem.
Treball en equip dels professionals de l’escola.
Un infant que conquesta la seva autonomia en interacció amb
els altres.
La llar d’infants com a integradora i oberta a l’entorn.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Principis
del
PEC
El projecte educatiu de centre
Incorporar la definició del cicle 0-3 (primera infància) i de la seva finalitat en la definició de centre.
Concrecions metodològiques:
Cal organitzar l’horari dels infants en funció de les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques, del nombre d’alumnes, dels espais i dels recursos disponibles a cada centre, dels criteris d’agrupament dels infants.
Concreció dels mitjans de relació amb les famílies
Concreció dels criteris d’educació inclusiva, coeducadora i d’atenció a la diversitat.
Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant
S’inclou el Projecte lingüístic (tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge; ús de les llengües al centre). Les activitats internes i externes de la comunitat educativa i les comunicacions, tant orals com escrites, han de ser normalment en català.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
El projecte educatiu de centre
Es poden incloure les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC), equivalent en part a l’antic RRI.
-Organització de l’horari escolar: pla d’acollida, pla d’adaptació dels infants i les famílies.
-Es pot incorporar el Protocol d’actuació en casos de maltractaments greus i abús sexual (Síndic de Greuges, 2006), les normes higiènico-sanitàries, de protecció de dades, etc.
Organització general del centre: recursos personals, funcionals, materials.
Pot incorporar altres projectes del centre, o vinculats a altres entitats o administracions de l’entorn.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies
El coneixement mutu permetrà conèixer els patrons de criança i
interacció pares-fills, la relació i la vinculació afectivo-emocional No
es tracta d’homogeneïtzar criteris i principis d’intervenció, però sí
coordinar-los, compaginar-los indicador de qualitat
Tampoc emetre judicis sobre les pràctiques educatives familiars, sinó
acollir-les, acompanyar-les, facilitar les relacions i el
desenvolupament de la seva percepció de competència.
En el PEC s’han de recollir totes les accions que es proposen per
establir la cooperació i la participació de les famílies: establiment
d’horaris i calendaris lectius, torns de prestació del servei més
flexibles…
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies
Carta de compromís educatiu amb les famílies: es defineixen
les línies bàsiques del PEC de la llar d’infants, s’anoten les dades
de la família i la persona de l’escola que signa la carta
(Direcció/tutor-a), es llisten els compromisos de cadascuna de les
parts i els compartits. Pot haver un espai per a compromisos
específics. S’inclou la data de signatura i la de la revisió dels
acords, si s’escau.
Calendari de reunions i entrevistes (mínim, 1 entrevista
individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs i
una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun delss cursos del cicle) i
es recullen altres mecanismes de comunicació (llibreta viatgera o
diari d’aula, cartellera d’informació diària o setmanal, blog d’aula,
etc.) Inform. seguiment i evolució educativa de l’infant.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Concreció dels criteris d’atenció a la diversitat
En part ja es tracten en definir el centre educatiu en el PEC i
també com a apartat específic.
Diversitat en sentit ampli, juntament amb la detecció i
intervenció precoç en casos de dificultats i trastorns del
desenvolupament o altres NEE.
Quins criteris i accions apliquem per afavorir una educació
inclusiva i coeducadora? Com acollim els infants i les
famílies? Com respectem la individualitat i els ritmes de cada
infant? A quina xarxa de relacions amb altres serveis
educatius, socioeducatius, socials, sanitaris, etc. ens
vinculem? Com adaptem les nostres propostes a les
singularitats de cada infant? Les nostres propostes, recursos,
permeten fer variacions? Amb quins suports específics
comptem per donar resposta a les NEE?
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Programació general de centre (PGA) i Memòria anual de centre (MAC)
• PGA: Concreta les accions per a un curs (organització del temps: horari (lectiu, del personal, etc.), calendari, agrupaments d’infants, funcions i dades del personal, càrrecs, etc. Es concreten els projectes , els objectius per al curs, el procés per assolir-los, els recursos, entre d’altres aspectes.
• MAC: Recull i valoració de les activitats del curs avaluació de la PGA i de les activitats realitzades al llarg del curs i propostes de millora.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Proposta pedagògica de centre • Contextualitza el currículum en el nostre centre i recull les
propostes d’intervenció contextualitzades segons la nostra realitat.
• Forma part del projecte educatiu de centre (PEC).
• Podem seguir la següent seqüència de concreció:
Analitzar i identificar les diferents capacitats que apareixien en un objectiu
Adaptar els objectius a les nostres característiques i projectes
(es pot prioritzar alguna capacitat i justificar-ho a partir de la nostra realitat/modificar o matissar algun objectiu/incorporar comentaris explicatius, etc.)
Seqüenciar els continguts: anàlisi i temporització, tenint en compte quina és la progressió que s’espera, per assolir els objectius. I organitzar-los dins el cicle, a partir de les situacions de la vida a l’escola.
• Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle. objectius de cicle
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Proposta pedagògica de centre • Es pot estructurar per àmbits d’activitat i experiència
(activitats de vida quotidiana), globalitzadores:
Arribada i comiat
El període d’adaptació
L’estona del dinar
L’estona de descans
Jocs d’imitació
Jocs motrius
Rutines vinculades als hàbits d’higiene...
• I també amb altres propostes d’activitat planificades (globalitzades):
Tallers
Sortides
Joc heurístic
Altres experiències
• Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle. objectius de cicle
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Concepció constructivista de l’aprenentatge: afavorir aprenentatges
significatius (activitat de l’infant, globalització, partir del nivell de
desenvolupament dels nens i nenes…)
Importància dels aspectes afectius i relacionals (vinculació amb
l’autoconcepte, l’autoestima)
Organització de l’ambient com a context facilitador d’experiències
de qualitat, que permet la interacció amb els objectes i amb les
persones i que permeten l’infant posar en marxa processos com
l’atenció, la imitació, la observació, la reflexió, l’associació, la
memorització…
Treball en equip
Relació amb les famílies
Importància de les activitats de vida quotidiana com a oportunitats
de desenvolupament i aprenentatge
Concepció àmplia de diversitat en el cicle 0-3
Agrupaments diversos
Afavorir el desenvolupament de l’autonomia
Posar en contacte l’infants amb recursos variats: diversitat de
materials, ben seleccionats…
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Principis
de l a
PPC
Programació d’aula
• Flexibilitat en les propostes per a cada grup d’infants a partir de la proposta general.
• Concreció dels objectius d’aprenentatge
• Concreció de la metodologia per àmbits d’activitat i en funció de cada nivell del cicle.
• Podem programar propostes que incloguin els interessos dels infants (petits projectes) i incorporin les troballes i descobertes dels infants.
• Cal partir del grup concret d’infants i les seves característiques
• Pot haver un model? Sí, amb caràcter d’orientació, per algunes de les propostes més planificades, sempre amb un caràcter obert i flexible, però no per a totes ens serviria un protocol.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
V. Romero, (IOC)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
V. Romero, (IOC)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Una programació d’aula…
Que projecta les relacions i l’establiment de vincles a l’escola
Que organitza l’ambient i les relacions entre els adults,
educadors, equip i famílies
Que organitza l’expressió i la comunicació a través dels
múltiples llenguatges dels infants
Que facilita l’experimentació amb l’entorn
Que crea ocasions de joc, de recerca, de descoberta
Que planteja problemes, permet fer hipòtesi, relacionar,
canviar…
Que es fonamenta no sols en els objectius definits sinó que
incorpora també el que va passant, de processos i no sols de
resultats
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
…que té en compte els processos i les estratègies: projectació o programació?
«Treballar amb infants vol dir haver de fer comptes amb poques certeses i molta incertesa. Allò que ens salva és el fet de buscar i no perdre el llenguatge de la meravella que perdura, en canvi, als ulls i a la ment dels infants. És necessari tenir el coratge de produir de manera obstinada projectes i eleccions. Això és competència de l’escola i de l’educació» (Loris Malaguzzi)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Elements protocol UP
Dades d’identificació (Títol, període, curs, educadors/res) Objectius d’aprenentatge i capacitats Continguts d’aprenentatge de les 3 àrees Seqüència didàctica: a) Activitats inicials b) Activitats de desenvolupament c) Activitats de síntesi Activitats i orientacions metodològiques Concreció de recursos: espais i materials Agrupament dels infants Mesures d’atenció a la diversitat Temporització Indicadors/criteris d’avaluació Reflexions sobre la pràctica educativa (autoavaluació)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Com educar els infants?
“L´experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per
indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions; per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors”.
Loris Malaguzzi
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Què avaluem?
Els progressos i els aprenentatges dels infants
Es parteix com a referència del desenvolupament dels objectius
de cicle i els criteris d’avaluació
La nostra intervenció: facilitem? dirigim? acompanyem?
observem al llarg de tot el procés?
L’organització dels espais (acollidors, segurs, oferidors
d’experiències, estètics, accesibles…)
L’organització del temps (rígida/flexible, adaptada a les
individualitats i també al grup, respon als interessos dels infants?,
de les famílies? dels professionals?
Els mecanismes de relació família-escola: suficients, variats,
adequats als objectius?
Els recursos que posem a disposició dels infants i les propostes
d’activitat que fem als infants.
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Què avaluarem, quan i com ho farem?
• Concretant els indicadors d’avaluació per conèixer, per a cada UP:
a) el procés de desenvolupament de l’infant, els aprenentatges realitzats
b) Altres aspectes de la intervenció
• Amb l’observació i la recollida de dades en les diverses fases de la UP:
a) Graelles o escales d’estimació i altres instruments
b) Altres registres i documents dels processos documentació (de caràcter més complert i qualitatiu: enregistraments, diari...)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Importància de la documentació pedagògica «Procés cooperatiu d’observació i interpretació que ajuda els mestres a escoltar i observar
millor els infants amb els quals treballen i les experiències que duen a terme. La documentació
recollida, interpretada i verificada de forma col·legiada permet entrar en l’acció educativa i
representar idees i pensaments d’una manera (…) que té en compte els infants protagonistes
de l’acció educativa»
Ofereix als infants la oportunitat d’adonar-se de les pròpies conquestes i interioritzar millor
les experiències.
Als educadors els permet construir sabers a partir de l’experiència viscuda i la posterior
reflexió.
Fa sentir i apropa la vida a l’escola a les famílies.
Explica i dóna a conèixer el que es fa a la llar d’infants a la comunitat. (A.L. Giardini i S. Iozzelli)
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Seguiment del desenvolupament de l’infant • El seguiment constant ha de permetre conèixer les seves
condicions inicials i individuals i constatar els progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius previstos.
• L’equip decideix sobre els aspectes d’avaluació a incloure en la programació (és aconsellable, de la mateixa manera que en el cas dels objectius d’aprenentatge, que siguin pocs indicadors i ben escollits i que la recollida d’informació sigui adequada i complerta, i ens permeti anar més enllà d’una valoració quantitativa o, en el pitjor dels casos de l’etiquetatge de l’infant).
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Arxiu personal de l’infant
En iniciar l’escolaritat en el cicle
• Fitxa de dades bàsiques
• Resum d’escolarització
• Documents oficials d’avaluació
• Informe global individualitzat de final de cicle (en alguns centres és el darrer informe que fa l’escola bressol, en el tercer nivell del cicle)
Informació a les famílies
Coordinació amb el segon cicle
• Segons model establert per l’Administració (en el cas de la fitxa de dades bàsica i el resum d’escolarització)
• Amb supervisió de la Inspecció educativa (seguiment del procés de desenvolupament de l’infant en cada centre
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
I un parell de reptes més...
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Incorporar les accions del Pla integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats (Departament d’Educació) en l’etapa d’educació infantil.
Per exemple: • Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a
ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere. • Promoure els jocs simbòlics, les activitats i els racons potenciadors de
valors coeducatius sense fer distinció de rols tradicionals per gèneres. • Treballar contes amb protagonistes femenines i masculins no
estereotipats, i que promoguin models d’igualtat entre gèneres. • Distribuir equitativament tasques i funcions entre l’alumnat. Incorporar les TAC com a recurs en algunes propostes adreçades als
infants i a les famílies.
• «L’infant no és una ampolla que cal omplir, sinó un foc que cal encendre»·
• Michel de Montaigne
Ro
ser
Vilà
i V
end
rell
Moltes gràcies per la vostra atenció!