Download - Seminari de seguretat jurídica de seguretat juridica.pdf · Seminari de seguretat jurídica dels contractes privats per a la gestió i conservació de finques rústiques Col·legi

Seminari de seguretat jurídica dels contractes privats per a la gestió i conservació de finques rústiques

Col·legi de Registradors de Catalunya, Octubre de 2005

xarxa de custodia del territori Amb suport regular de: Departament de Medi Ambient i Habitatge-Generalitat de Catalunya · Fundació Territori i Paisatge-Caixa de Catalunya · Universitat de Vic · organitzacions i persones membres de la XCT

2

Índex Presentació: intenció i resultats del Seminari Introducció: orígens històrics i implantació actual de la custòdia del territori a Catalunya 1. Les diferents opcions de custòdia del territori amb vigència a

l’actualitat. Hernan Collado 2. L’accés dels contractes de custòdia del territori al Registre de la

propietat. Un cas concret: els drets reals d’aprofitament parcial. Antoni Mirambell

3. Els acords de custòdia del territori de la Fundació Territori i

Paisatge – Obra social de Caixa Catalunya. Laura Pujol 4. El Registre de la Propietat com a instrument al servei de la

sostenibilitat. Antoni Giner 5. L’encaix dels contractes privats en la legislació sectorial en

matèria agrària, forestal, del paisatge i d’espais natural. Albert Cortina

Pàg.

3

4

7

11

15

18

19

Col·legi de Registradors de Catalunya Xarxa de Custòdia del Territori


3

Presentació: intenció i resultats del Seminari El dijous 6 d'octubre de 2005 va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi de Registradors de Catalunya aquest Seminari que per primera vegada va reunir el món dels registradors de la propietat i del dret privat amb les entitats conservacionistes, amb una valoració molt positiva tan per l'alta participació com pel nivell del debat que ha obert. La intenció de l’organització del Seminari era obrir el debat sobre la seguretat jurídica de les diferents opcions jurídiques de custòdia del territori en un fòrum mixt, integrat per registradors de la propietat, professionals del dret i persones relacionades amb el món del mediambient. Aquest fòrum inèdit fins al moment ha sigut possible gràcies a la relació encetada l’any 2004 entre el Deganat de Medi Ambient del Col·legi de Registradors de Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori. Entre el públic es van congregar una seixantena de persones principalment advocats i juristes, però també d'altres perfils professionals, provinents majoritàriament de l'administració local, consultories i despatxos professionals i entitats mediambientals i de custòdia del territori. El debat obert a partir de les ponències i comunicacions va ser prou interessant per poder reprendre’s en futurs seminaris i jornades que tant la Xarxa de Custòdia del Territori com el Deganat de medi Medi Ambient del Col·legi de Registradors de Catalunya estem d’acord que cal organitzar. L'acte va ser inaugurat per Xavier Muñoz i Puiggròs, director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, José Luís del Valle, membre de la junta del Col·legi de Registradors de Catalunya, i Andreu González, secretari de la xct, i va ser clausurat per Jordi Cañas, director general de Polítiques Ambientals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mercedes Tormo, membre de junta del Col·legi de Registradors de Catalunya, i Hernan Collado, responsable jurídic de la Xarxa de Custòdia del Territori.




4

Introducció: orígens històrics i implantació actual de la custòdia del territori a Catalunya. El concepte de custòdia del territori i els seus orígens1 No existeix una data històrica d'inici del moviment de la custòdia del territori. Si prenem el sentit d’un dels slògans de la Xarxa de Custòdia del Territori “persones que tenen cura de la terra”, les cultures ancestrals mantenien ja formes de conservació dels valors i els recursos, fins i tot de tipus espiritual i cultural. Si ens centrem en el moviment de les entitats de custòdia del territori, els orígens es troben a finals del segle XIX. Als Estats Units d'Amèrica The Trustees of Public Reservations neix el 1891, a Europa el 1895 es crea el National Trust al Regne Unit, i el 1905 Natuurmonumenten als Països Baixos. The Nature Conservancy, avui l'entitat de custòdia reconeguda com a més gran del món, es crea als Estats Units el 1951. Són només alguns exemples de les entitats més històriques. A mesura que aquestes entitats de custòdia desenvolupen el seu ideari i les formes de treball, es creen diferents instruments que faciliten la custòdia del territori. Destaca el conegut títol de conservació, que té un origen ben curiós als anys 1930-50, quan als Estats Units d'Amèrica es construïen algunes autopistes i carreteres en territoris d'interès paisatgístic en les quals es volia preservar l'atractiu escènic dels terrenys privats que les envoltaven. En paral·lel amb el naixement de l'administració pública ambiental, el 1969 l'estat de Massachusetts legisla l'ús dels títols de conservació per part d'entitats privades de custòdia, i la majoria d'estats fan el mateix fins a mitjans dels 1980. Al Canadà es dóna un procés similar als anys 1990. Aquest instrument consolida el model de les entitats de custòdia nord-americanes, els land trusts , que passen de 130 als anys 60, a 430 el 1981, i actualment fins a unes 1500 entre els EUA i el Canadà. A Europa no és possible fer una anàlisi històrica tan general ja que cada país ha tingut el seu propi procés i perquè no hi ha un instrument homogeni com el títol de conservació. No obstant, és després de la Segona Guerra Mundial i sobretot a partir dels anys 70, quan les organitzacions històriques dels diferents països es consoliden, avui conegudes com el programa Oasi de WWF Itàlia (iniciat el 1967), o el Conservatoire du Littoral a França (creat el 1974). Centrant-nos en el concepte de custòdia del territori, i sense cap intenció de fer un repàs a la història del conservacionisme, la primera entitat de custòdia no la podem situar en el context català si no en l'espanyol. ADENEX, a Extremadura, és la primera entitat de custòdia que el 1977

1 Text extret del web www.custodiaterritori.org



5

arrenda terrenys amb objectius de conservació a la serra de Monfragüe i el 1984 adquireix la primera finca de la seva xarxa de reserves biològiques. A Mallorca el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB), adquireix la finca de La Trapa el 1980 per dedicar-la a reserva natural i conservar-ne els seus valors naturals i culturals. A Catalunya hem de situar-nos al 1987 per trobar un procediment que podem considerar un inici de la custòdia del territori. L'Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes (ADEPAR) es posa en contacte amb els propietaris privats de diverses basses del seu municipi per fer-los conèixer la presència de tortugues d'aigua a les basses i proposar-los la seva conservació. Els mateixos propietaris sol·liciten a l'Ajuntament la declaració de les seves basses com a reserva municipal parcial, cosa que aprova el ple de l'Ajuntament el 19 de novembre de 1987. L'acord contemplava verbalment que ADEPAR es feia càrrec del seguiment i conservació de les basses. El 1989 trobem pròpiament els primers acords de custòdia que promou una entitat pública de custòdia, el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb diversos propietaris forestals del seu àmbit d'actuació. El 1990 un particular adquireix un antic estany a l'Empordà, per a assegurar-ne la seva restauració i conservació, convertint-se en el primer comprador de custòdia de Catalunya. Als inicis dels 90 diverses entitats privades assoleixen acords de gestió d'espais naturals amb la Generalitat de Catalunya, NEREO (Reserva Marina de Ses Negres, Begur), GEPEC (Platja dels Muntanyans, Torredembarra), Grup de Natura Freixe (Canyissar de Sebes, Flix). El 1994 l'associació La Bassa Roja, de Vallfogona de Balaguer, signa els que podem considerar com a primers acords de custòdia amb propietaris privats (donacions, arrendaments i cessions) a càrrec d'una entitat privada de custòdia. El juny de 1997 la Fundació Natura esdevé la primera entitat de custòdia amb forma jurídica de fundació, i uns mesos més tard es crea la Fundació Territori i Paisatge com a part de l'Obra social de Caixa Catalunya. La constitució de les dues fundacions representa un aire nou, ajuda a que es comenci a tenir una visió més global i poc a poc a estructurar el moviment de la custòdia a Catalunya. L'organització del Seminari Internacional de Custòdia del Territori al Castell de Montesquiu el novembre de 2000, per part de la Fundació Territori i Paisatge, esdevé l'autèntic acord d'inici d'un moviment que avui s'organitza a l'entorn de la Xarxa de Custòdia del Territori. Implantació actual de la custòdia del territori a Catalunya El seminari internacional al Castell de Montesquiu (Osona) va servir per donar a conèixer diferents experiències de custòdia del territori d’Estats Units, el Canadà, França i Itàlia a un públic composat per membres d’organitzacions i institucions publiques i privades del món rural,




6

naturalista, de gestió del territori, de l’administració i de la recerca, i persones a títol individual. Un any després, novembre de 2001, en la II Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori, a Planes de Son i Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), 12 organitzacions presenten les seves iniciatives de custòdia i es discuteixen elements per fer de la Xarxa de Custòdia del Territori una entitat formal i amb base jurídica. Finalment, la Xarxa de Custòdia del Territori es constitueix formalment el 6 de març de 2003, amb el suport estructural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Territori i Paisatge i la Universitat de Vic. Actualment, la Xarxa de Custòdia del Territori té 91 membres, entre els quals hi ha associacions, fundacions, ajuntaments i altres administracions, empreses privades i persones individuals. A Catalunya estimem que hi ha prop de 60 entitats de custòdia i un total de més de 200 acords de custòdia, segons dades no tancades de l’inventari d’iniciatives que la Xarxa de Custòdia del Territori està realitzant actualment. La tipologia d’aquests acords, així com de les entitats que els duen a terme, és el resultat de l’adaptació d’aquesta filosofia anglo-americana a les característiques socio-econòmiques del nostre país. En primer lloc, cal destacar que més d’un 25% dels acords es troben en finques amb figures de protecció diverses (PN, PEIN), i aproximadament un 30% en finques de titularitat d’administracions públiques. També cal destacar que la totalitat dels acords es troben situats en finques no-urbanitzables. Aquest àmbit d’actuació ens determina clarament el caràcter de la custòdia del territori a Catalunya, que no es correspon exactament amb el model de propietat anglo-americà, on la única possibilitat de protegir qualsevol parcel·la de territori davant interessos contraris a la conservació és la compra o la reserva de drets davant la propietat. En segon lloc, la societat civil catalana s’articula en una gran quantitat de petites i mitjanes entitats de gran riquesa i diversitat. Aquesta idiosincràsia presenta grans diferències en capacitat econòmica i reconeixement social davant la realitat d’altres països on existeixen grans entitats ambientals amb milers d’associats i grans quantitats de recursos. La custòdia del territori a Catalunya, per tant, té un dels seus reptes principals en la seva capacitació i professionalització. En general, entenem que l’entitat de custòdia catalana pot ser qualsevol entitat no lucrativa, pública o privada, amb objectius naturalistes / mediambientals o no (per exemple, una entitat excursionista o una associació de veïns podrien perfectament engegar iniciatives de custòdia del territori per protegir espais emblemàtics per als seus associats). L’entitat de custòdia representa els interessos generals de conservació del patrimoni natural i cultural. Les seves iniciatives poden tenir objectius tan diversos com la conservació d’un hàbitat, la protecció d’una espècie o la restauració d’elements patrimonials com camins, cabanes o marges de pedra seca.



7

1. Les diferents opcions de custòdia del territori amb vigència a l’actualitat

Hernan Collado, responsable jurídic de la Xarxa de Custòdia del Territori, [email protected] L’element que més clarament defineix de la custòdia del territori és l’acord de custòdia, que és un pacte verbal o escrit entre una entitat de custòdia i la propietat privada d’una finca amb valors de conservació. L’acord de custòdia permet a les entitats participar directament en les decisions que afecten al territori a través de les persones que n'ostenten la propietat. De forma simbòlica, o des d’un enfoc de filosofia del dret, podem entendre que l’acord de custòdia és un negoci jurídic pel qual el propietari d’una finca es compromet davant la societat civil per a la conservació futura de la terra. Des d’una òptica de dret positiu, en canvi, quan parlem d’acord de custòdia ens referim a una gran quantitat d’opcions jurídiques que van des de l’acord verbal a l’adquisició de la propietat2. Qualsevol d’aquestes opcions poden ser útils per aconseguir l’objectiu de conservació que l’entitat s’hagi proposat per a una finca o una part d’una finca, independentment del grau de compromís jurídic que suposin. Els acords de custòdia poden obeïr a objectius finals diferents, que es poden classificar en dos grans grups: a) Acords on el propietari manté la gestió de la finca: les estipulacions

d’aquests acords fixen uns termes de gestió i protecció coparticipativa que la propietat aplicarà, assessorada per l’entitat de custòdia. El paper de l’entitat és vetllar perquè es compleixin els termes de gestió estipulats mitjançant un contacte regular amb la propietat i un seguiment periòdic de la finca i els termes d’acord.

En alguns casos es poden pactar actuacions puntuals de l’entitat mitjançant voluntariat o recursos propis, i prou sovint l’assessorament de l’entitat es concreta en la confecció d’un document tècnic de gestió que servirà referència per al contingut de les obligacions. Les formes jurídiques més habituals casos són els acords verbals i els contractes de custòdia del territori, tot i que el mandat i l’arrendament de serveis també són figures de gran utitilitat3.

2 ASENSIO, N., H. COLLADO, A. CORTINA, J. PIETX,. Opcions per a la custòdia del territori en finques privades. Guia pràctica per a la propietat. 2a edició. 2005. Fundació Territori i Paisatge / Xarxa de Custodia del Territori. 40 p. 3 CORTINA, A., J.M. GÓMEZ, A. MIRAMBELL, T. ROSEMBUJ. Estudi d’opcions jurídiques, fiscals i d’ajuts per a la custòdia del territori. 2005. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Departament de Justícia. 75 p.




8

b) Acords on el propietari cedeix la gestió a l’entitat: en aquests, l’entitat passa a gestionar tota la finca o part en primera persona segons els objectius establerts. El més habitual és que l’entitat adquireixi la gestió per les fòrmules de cessió o arrendament i, més rarament, usdefruit i adquisició de la propietat.

Segons l’estudi clàssic de les opcions jurídiques de custòdia del territori, però, les podem dividir en dos grups segons si suposen o no la transmissió de la propietat de la finca. A continuació desenvolupem de forma breu aquesta classificació per centrar l’àmbit jurídic en què es mou la custòdia del territori. Acords de custòdia sense transmissió de la propietat Dins d’aquest grup hi trobem l’acord verbal, el contracte de custòdia del territori pròpiament dit (també reconduïble cap al mandat i l’arrendament de serveis), el contracte d’arrendament, la cessió d’ús o precari i la transmissió de drets reals. 1- L'acord verbal En la modalitat d’acord verbal és possible arribar a tractes ben diversos amb la propietat. Tot i la evident inseguretat jurídica que comporten, sovint són molt vàlids per generar confiança en els primers anys de contacte amb la propietat. 2- El contracte de custòdia del territori El contracte de custòdia pròpiament dit és avui dia el negoci jurídic que de forma més habitual les entitats i els propietaris privats signen amb els propietaris privats. Els pactes que s'hi estableixen estan únicament regulats en base a l’autonomia de la voluntat, en no existir un dret supletori per a aquest contracte avui dia totalment atípic. Els drets i obligacions que es pactin en un contracte de custòdia del territori poden ser molt diversos: des de l’assessorament de l’entitat a canvi de certs compromisos de gestió, fins a la pròpia cessió de certs aspectes de la gestió, passant per l’adopció d’elements naturals o patrimonials singulars. 3- L'arrendament L’arrendament de terres és també una opció vàlida per a la custòdia del territori. La forma normal en la majoria dels casos serà sotmetre'l al règim general del Codi civil, tot i que en determinats casos l'entitat de custòdia pot optar per fer un ús agrícola de la finca. En aquests casos, els compromisos de gestió que pot oferir l'entitat i la necessitat d'una durada a llarg termini topen amb el règim supletori de la Llei estatal 49/2003, d’arrendaments rústics. Aquesta llei preveu una durada mínima de només 3 anys, en defecte de pacte, davant el 5 anys que preveia l'anterior, i,



9

sobretot, al seu article 8.1 disposa “Serán nulos los pactos que impongan al arrendatario cualquier restricción sobre los cultivos o sobre el destino de los productos, salvo los que tengan por fin evitar que la tierra sea esquilmada o sean consecuencia de disposiciones legales o reglamentarias”, deixant sense cobertura legal determinats compromisos de les entitats de custòdia del territori que poden tenir un contingut econòmic essencial. La Xarxa de Custòdia del Territori ha participat en l'elaboració de l'avantprojecte de la Llei catalana de contractes de conreu mitjançant un informe lliurat a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques el novembre de 2004 demanant l'acceptació de les clàusules amb objectiu de custòdia del territori en el contracte de conreu, així com la inclusió de l'arrendament amb objecte de conservació del territori en l'àmbit d'aplicació material de la Llei. Ambdues propostes van ser recollides en el primer esborrany, vist el qual la xct va proposar també, en fase de participació pública, que s'inclogués l'entitat de custòdia en el concepte d'agricultor directe i personal i així poder-la fer partícip dels drets de retracte i duració mínima del contracte d'arrendament en 5 anys. 4- La transmissió de drets reals Els drets reals són les formes jurídiques més útils per a la custòdia del territori donada la seguretat jurídica que comporten, així com la llarga durada per a la qual estan previstos. El seu desavantatge pràctic, però, és que justament aquesta rigidesa els fa poc atractius per a la propietat. En el camp de la cessió de drets reals és on més trobem a faltar una política d’incentius fiscals que decididament ens faci costat. Actualment, la Llei 49/2002 de règim fiscal de les ENL i del mecenatge incorpora determinats incentius fiscals a la cessió de la propietat o de drets reals en favor d’entitats no lucratives, tot i que amb un caràcter molt limitat. Els principals dret reals interessants per a la custòdia del territori són l’usdefruit i la figura irregular de les servituds personals. Aquestes segones, però, no estan admeses per l’ordenament civil català (sí en canvi a l’espanyol). Tanmateix, les presents reformes del dret civil català ens brinden algunes oportunitats en tant que la disposició addicional de la Llei 22/2001 preveu que: “Els drets reals d'aprofitament establerts en favor d'una persona, sobre una finca aliena, amb independència de tota relació entre finques, es regeixen, en allò que no determini el seu títol constitutiu, pel costum i per les normes reguladores dels drets d'usdefruit, ús i habitació, en allò que sigui compatible”. Aquesta disposició, si més no, obre unes bones perspectives futures per a la utilitat d’aquests drets reals d’aprofitament parcial en la custòdia del territori. Actualment, els drets reals d’aprofitament parcial han estat




10

desenvolupats a l’Avantprojecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya4. Finalment, en el dret anglosaxó existeixen les anomenades servituds de conservació (conservation easements), que no són altra cosa que contractes de custòdia del territori amb un clausulat molt detallat i que poden vincular a futurs adquirents de la finca, d’una manera similar als nostres drets reals. Sovint, s’han traduït també com a títols de conservació. En els països de llatinoamèrica s'utilitzen aquests dos termes per influència dels països nordamericans, malgrat en el dret d'origen romà allà vigent no poden desplegar efectes erga omnes. Acords de custòdia amb transmissió de la propietat En els acords de custòdia amb transmissió de la propietat, l’entitat de custòdia rep la propietat plena, de mans del seu propietari anterior. En aquest cas, l’entitat adquireix capacitat de decisió sobre el futur de la finca i ha de vetllar també per la conservació a llarg termini dels recursos i dels valors previstos en l’acord de transmissió. En aquest grup hi trobem les opcions legals de donació, compravenda, permuta i llegat. Cal ressaltar que a Catalunya només un nombre reduït d'entitats (normalment fundacions i també administracions locals) tenen recursos suficients per adquirir per compravenda o acceptar finques en donació o llegat.

4Projecte de segona Llei del Codi Civil de Catalunya, BOPC, núm. 451-30.7.2003, en la Exposició de Motius pàg. 9 i el Capítol 2, art. 563-1 a 563-4



11

2. L’accés dels contractes de custòdia del territori al Registre de la propietat. Un cas concret: els drets reals d’aprofitament parcial

Antoni Mirambell, catedràtic de dret civil de la Facultat de Dret de la universitat de Barcelona, membre de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, [email protected]

I

Aquesta ponència ha estat feta sobre un Informe de data 2 d’octubre de 2003 i un Annex al mateix Informe de 10 de desembre de 2003, encarregat per la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que tenia per objecte la descripció de la relació jurídicocivil entre una persona titular de drets sobre una finca, de naturalesa privada, i una entitat pública o privada, constituïda amb la finalitat principal de conservar, en general, el patrimoni natural i de protegir, en particular, el territori, els recursos i valors naturals, culturals i paisatgístics. En l’informe es partia de la base que la relació jurídicocivil que s’estableix té sempre la finalitat de custòdia i conservació del medi natural, però el contingut pot ser dual:

a) l’assessorament o la gestió de la finca per part de l’entitat de custòdia

b) la cessió del dret sobre la finca per part de la persona titular a l’entitat de custòdia

D’aquesta manera, es feia una anàlisi de la relació jurídicocivil i es diferenciaven uns aspectes generals (títol de constitució, subjectes, objecte), relatius a qualsevol modalitat de relació jurídica, i uns aspectes particulars respecte de la relació jurídica constituïda (L’assessorament o la gestió: a) Contracte de serveis i b) Contracte de mandat. La cessió del dret sobre la finca: 1. Constitució d’un dret personal: a) Contracte d’arrendament i b) Contracte de precari. 2. Constitució d’un dret real en cosa aliena: a) Dret d’usdefruit, b) Dret de servitut, c) Dret d’ús, d) Dret de superfície, e) Dret real d’aprofitament parcial. 3. Transmissió del dret de propietat. 4. Constitució d’un patrimoni fiduciari o trust).




12

II

El dret real d’aprofitament parcial Aquesta modalitat de dret real, anomenada “d’aprofitament parcial” pot ser especialment indicada per a la custòdia del territori.

La regulació d’aquest dret real encara no està desenvolupada legislativament i la situació avui vigent es troba en la referència de la disposició addicional de la llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556-18.1.2002). En conseqüència, l’autonomia de la voluntat pot, doncs, constituir aquesta modalitat de dret real, per qualsevol títol unilateral o bilateral i onerós o gratuït.

En relació amb el desenvolupament legislatiu d’aquesta disposició addicional, cal tenir en compte:

a) el Projecte de segona llei del Codi civil de Catalunya, BOPC núm.

451-30.7.2003, en l’Exposició de Motius pàg. 9 i el Capítol 3, art. 563-1 a 563-4, que proposen una regulació de la institució

b) l’Avantprojecte de Llei pel qual s’aprova el llibre cinquè del codi

civil de Catalunya relatiu als drets reals, sotmès a Informació Pública per Edicte de 13 de maig de 2005, que també regula, en el títol 6 dedicat als drets reals limitats i en el capítol 3, art. 563-1 a 563-4, els drets reals d’aprofitament parcial.

c) Projecte de Llei pel qual s’aprova el llibre cinquè del codi civil de

Catalunya relatiu als drets reals, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 26 de juliol de 2005. Publicat al BOPC núm. 216 – 5.9.2005 pàg. 43 i 44.

Entre l’Avantprojecte i el Projecte 2005 hi ha algunes diferències de redacció a l’art. 563-1 (que amplia l’exemplificació) i en el 563-2 (que permet, amb una remissió a l’art. 561-3.4, relatiu a la durada de l’usdefruit, la constitució del dret a favor d’una persona jurídica per 99 anys, però, si en el títol de constitució no es diu res, el presumeix constituït per 30 anys). D’altra banda, la disposició transitòria desena del Projecte estableix que els drets constituïts abans de la nova llei es regiran per la legislació anterior, però el termini de redempció es compta a partir de l’entrada en vigor de la nova llei. Tant la denominació com la naturalesa jurídica d’aquesta modalitat de dret real obeeix a la necessitat de superar la categoria de les anomenades “servituds personals”, tant per la seva reminiscència feudal com pel fet que



13

no constitueixen pròpiament un relació entre finques; però també a la necessitat de tenir una figura de caràcter real, amb tots les seves conseqüències registrals, per facilitar l’aprofitament d’una finca com a gravamen a favor d’una persona física o jurídica. La descripció de la regulació de la figura d’un dret real d’aprofitament parcial, d’acord amb els art. 563-1 a 563-4, s’ha de referir a:

1. El concepte i el règim jurídic

Els drets d’aprofitament es defineixen per dues notes: s’estableixen a favor d’una persona, per tant sense cap relació entre finques, i constitueixen un gravamen sobre una finca, com a conseqüència de la seva naturalesa real. 2. La constitució a) La legitimació Poden constituir un dret d'aprofitament les persones titulars del dret de propietat o de drets reals possessoris sobre la finca gravada; en aquest últim cas, el dret d'aprofitament té l'abast i la durada dels seus drets. b) La forma Es determina que cal escriptura, com a requisit d’eficàcia, i que l’oposabilitat a tercers requereix escriptura pública i inscripció registral. c) La durada Tret que les parts fixin un termini diferent, s'entén que la durada del dret d'aprofitament és de 30 anys. El Projecte estableix una durada possible de 99 anys, però, amb una remissió a l’art. 561-3.4, relatiu a la durada del dret d’usdefruit, es considera que el dret constituït a favor d’una persona jurídica, si bé pot tenir una durada màxima de 99 anys, quan en el títol de constitució no es digui res expressament es presumirà que el dret té una durada de 30 anys. 3. La redempció L’art. 563-3 preveu que els drets d'aprofitament són redimibles a voluntat de la persona titular de la finca gravada a partir dels 20 anys de la constitució del dret, però es pot pactar la no redimibilitat per un termini màxim de 60 anys o durant la vida de la persona titular del dret d'aprofitament parcial i una generació més. D’altra banda, es determina que, tret de pacte en contrari, el preu de la redempció és el resultant de la capitalització del valor anual de l'aprofitament, determinat per perits, sobre la base de l'interès legal del diner en el moment de la redempció.




14

4. El dret d’adquisició preferent L’art. 563-4 permet que la persona propietària o la titular d'un dret real possessori sobre la finca gravada té dret d'adquisició preferent del dret d'aprofitament en els mateixos termes que el concedit al nu propietari per al cas de l’usdefruit. Finalment, en relació amb el drets constituïts amb anterioritat, el Projecte diu, en la disposició transitòria desena que “Els drets d’aprofitament parcial existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei (que es preveu l’1 d’abril de 2006) es regeixen per les seves normes. No obstant això, el termini de redempció establert per l’article 563 es compta a partir de l’esmentada entrada en vigor”.



15

3. Els acords de custòdia del territori de la Fundació Territori i Paisatge – Obra social de Caixa Catalunya

Laura Pujol, tècnica de l’àrea de gestió del territori, Fundació Territori i Paisatge – Obra Social de Caixa Catalunya, [email protected]

La Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya

La Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, creada a finals el 1997, té com a objectiu la protecció del patrimoni natural i del paisatge, mitjançant l’adquisició i gestió sostenible d’espais d’interès natural, el suport a projectes de conservació de la natura i l’educació ambiental.

Les línies bàsiques d’actuació de la Fundació són, principalment, les següents:

1 - Adquirir parts del territori que representin ambients naturals ben conservats per gestionar-los posteriorment amb la col·laboració d’entitats conservacionistes, organitzacions no governamentals i administracions públiques.

2 – Col·laborar en la gestió del territori públic i privat, tot fomentant la custòdia del territori, mitjançant convenis de col·laboració i contractes de custòdia amb entitats públiques i privades i amb propietaris.

3 - Col·laborar en projectes de conservació de la natura desenvolupats per altres entitats, a través principalment de la convocatòria anual d’ajuts.

4 - Educació ambiental, tant en la població infantil i juvenil com en l’adulta, a fi d’incorporar en la nostra societat els valors ambientals. En aquesta línia treballa, per exemple, el Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus de les Planes de Son a les valls d’Àneu.

A data de 6 d’octubre de 2005, la Fundació Territori i Paisatge és propietària de 20 espais que sumen un total de 7.531 ha, ha signat acords de custòdia amb diferents entitats públiques, entitats privades i propietaris privats per col·laborar en la gestió de 87.734 ha, ha adquirit els drets de tala de 141 ha de boscos per tal de preservar-los.

La Fundació Territori i Paisatge i la custòdia

La Fundació Territori i Paisatge destaca per ser una de les principals impulsores de la custòdia del territori al nostre país i a l’estat espanyol, els convenis amb ajuntaments i els contractes de drets de tala han donat l’impuls a la custòdia com a fórmula de conservació. Per iniciativa seva es va organitzar el Seminari Internacional de custòdia del territori al Castell de Montesquiu, en el marc de les quals es va signar la Declaració de Montesquiu, on s’estableixen els principis d’aquesta fórmula de conservació. També ha publicat la guia per a la implantació de la custòdia a Catalunya, la guia d’opcions per a la custòdia del territori en finques privades, i la guia




16

pràctica per a ajuntaments. També ha presidit el consell consultiu de la XCT durant els seus dos primers anys de funcionament. Els contractes de custòdia en finques privades de la Fundació

Ens trobem que un alt índex de propietaris privats a Catalunya (que representen un 80% del sòl) no poden realitzar cap planificació ni ordenació territorial de les seves finques per manca de recursos tècnics i/o econòmics. Figures tradicionals com l’usdefruit, la cessió d’ús o la transmissió de la propietat com a fórmula de conservació no sempre encaixen en la voluntat de les parts. La Fundació distingeix així la custòdia del territori on el propietari és una entitat jurídica, i aquells on és una persona física.

En el primer cas, la Fundació es compromet a redactar un pla de gestió d’usos de la finca que servirà per avaluar l’espai i establir objectius i projectes de conservació.

En canvi tractant-se de propietari-persona física, la Fundació a l’agost de 2004, en col·laboració amb la Xarxa de Custòdia del Territori, va promoure amb 5 propietaris un pla pilot quinquennal per actuar sobre llurs finques, mitjançant el que hem anomenat “Contractes de custòdia”.

El model seguit per la Fundació té com a objectiu complementar la capacitat d’actuació de propietaris privats i facilitar llur responsabilitat en la conservació, el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics, per tal d’ajudar-los a mantenir les activitats agrícoles i forestals d’acord amb principis de sostenibilitat.

Es va optar per la forma escrita sobre la verbal, tot establint determinats deures i obligacions per a cada una de les parts:

A mode de resum: La Fundació té com a obligació principal redactar un pla de gestió d’usos de la finca i dur un seguiment de la seva execució. Per altra banda té un dret de tanteig i retracte, dret a ser informada de qualsevol acte que pugui afectar als termes del contracte (arrendaments, constitució de drets reals), i dret a fer difusió pública de l’acord. A més, té la facultat de rescabalar-se de les despeses efectuades en cas de resolució anticipada del contracte (p.e. per transmissió o donació a un tercer que no se subroga en els drets derivats de l’acord) per un import equivalent al doble del valor de les actuacions realitzades.

La Fundació ha pres com a exemple el model seguit als EUA on, a través del “Conservation Easement”, es grava la finca a més de donar determinats avantatges fiscals al propietari, actuant com una veritable servitud de conservació, especialment si s’estableix a perpetuïtat.

A Catalunya, la novetat d’aquesta figura com a eina per a la conservació del territori, la manca d’una regulació específica i la dificultat de conèixer els límits de propietat de les finques rústiques (degut al deficient o inexistent sistema d’informació geogràfica), comporta sovint que els intervinents no trobin la fórmula jurídica que s’ajusti plenament als seus interessos en un marc de seguretat jurídica (p.e. manca d’accés a registres públics).



17

Actualment la Fundació estudia l’oportunitat d’incloure el dret real d’aprofitament parcial, per gestionar i conservar finques amb valor naturalístic.

Exemple pràctic

El dret real d’aprofitament parcial com a fórmula per a la gestió i conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals d’una finca forestal de 25 ha.




18

4. El Registre de la Propietat com a instrument al servei de la sostenibilitat5

Antoni Giner, registrador de la propietat i membre del Secretariat de Medi Ambient, Col·legi de Registradors de Catalunya, [email protected]

1) INTRODUCCIÓ: a. Objectius de l’actuació ambiental de les Administracions

Públiques: i. Protecció (preventiva i restauradora) ii. Informació

b. Normativa general: i. Constitució Espanyola: arts. 45, 149.1.9 i 149.1.23 ii. Estatut d’Autonomia de Catalunya: arts 9.10 i 10.6 iii. Tractat constitutiu Comunitat Europea: arts 3, 174 i 176 iv. Reglament de 7 de maig de 1990 crea Agència Europea

de Medi Ambient. v. Constitució Europea: arts. 97, 233 i 234. vi. Declaració de Rio: Principis 1, 2 i 4

2) CONNEXIÓ ENTRE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS I EL REGISTRE DE

LA PROPIETAT: a. Punt de Connexió: l’immoble o finca. b. Art. 9 Llei Hipotecària c. Expert’s Corner del Col.legi de Registradors per a l’Agència

Europea de Medi Ambient d. Supòsits de connexió:

i. Adquisició de finques, constitució de drets reals o modificació de la descripció de finques.

ii. Disciplina ambiental: 1. Assegurar l’efectivitat d’actuacions en cas de

canvi del titular 2. Permet l’execució dels béns per al cobrament de

sancions. 3. Estimula el compliment voluntari. 4. Sòls contaminats: Llei 10/1998 i RD 9/2005:

a. Declaració d’haver realitzat activitats contaminants

b. Expedient de declaració de sòl contaminat iii. Canal d’informació: Oficina registral com a oficina

d’informació ambiental iv. Propostes:

1. Protecció registral d’espais naturals 2. Reorganització de la propietat de sectors d’interés 3. Auditories ambientals de finques 4. Àrees de tempteig i retracte

5 Teniu la presentació Power Point d’aquesta ponència disponible a l’enllaç http://www.custodiaterritori.org/centre_recursos.php



19

5. L’encaix dels contractes privats en la legislació sectorial en matèria agrària, forestal, del paisatge i d’espais natural

Albert Cortina, advocat i director de l’Estudi DTUM. [email protected] PRESENTACIÓ La custòdia del territori pot definir-se com “una filosofia de treball multidisciplinar per a facilitar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en finques privades i municipals. Iniciatives en què una entitat de custòdia – una organització conservacionista, una fundació, una associació ciutadana, un ajuntament, un consorci o un ens públic diferent- intenta generar la responsabilitat i assessorar els propietaris i els usuaris del territori en la conservació i la bona gestió de la terra. L’estratègia fonamental per aconseguir això és a través del contacte, el recolzament i la entesa amb els propietaris i gestors de les finques rurals, per tal que finalment puguin assolir-se acords de custòdia del territori a les seves finques”6. En aquest sentit, els acords de custòdia del territori solen basar-se en que a canvi d’aplicar determinades condicions de protecció i gestió, el propietari rep el reconeixement de l’entitat de custòdia i de la societat, un assessorament per a una correcta gestió, un seguiment anual de l’estat de la finca i del manteniment de l’acord, el suport de voluntaris per a determinades actuacions, etc. De l’ampli ventall de possibilitats que s’obren a partir d’aquesta nova visió de la gestió del territori que impulsa el moviment de la custòdia, podem establir la següent classificació general dels acords que es pretenen assolir amb la propietat privada7: a) Acords de custòdia del territori on el propietari manté la gestió integrada de la finca. b) Acords de custòdia del territori on el propietari transmet (total o parcialment) la gestió integrada de la finca. c) Acords de custòdia del territori on el titular de la finca transmet la propietat. d) Acords de custòdia territori on el titular de la finca no transmet la propietat.

6 Pietx, J. 2004. La custòdia del territori el medi forestal: conceptes i visions. Jornada de debat Gestió forestal i custòdia del territori: oportunitats i sinèrgies de nous models de gestió participada. Solsona. 7 Asensio N. Collado, H. Cortina A. Pietx J. 2005. Opcions per a la custòdia del territori en finques privades. Guia pràctica per a la propietat. 2ª. edició revisada. Barcelona.




20

Aquests diferents tipus d’acords per a la custòdia del territori poden concretar-se, al nostre entendre, en diverses opcions legals mitjançant: 1. L’acord verbal. 2. Una clàusula de custòdia del territori en un contracte privat típic o atípic. 3. Una clàusula de custòdia del territori en un contracte o conveni amb l’Administració competent en alguna de les matèries sectorials que abasten el concepte ampli de conservació de l’entorn. 4. Un contracte específic de custòdia del territori. En aquesta ponència es pretén reflexionar de forma general sobre l’encaix de les diverses opcions legals en que poden concretar-se els acords per a la custòdia del territori en els següents àmbits sectorials: 1. L’àmbit agrari 2. L’àmbit forestal 3. L’àmbit urbanístic 4. L’àmbit d’ordenació i gestió del paisatge 5. L’àmbit dels espais naturals i de conservació de la biodiversitat 1.- ÀMBIT AGRÀRI 1.1 El contracte d’arrendament amb finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural com un nou tipus de contracte de conreu La Llei estatal 49/2003, de arrendamientos rústicos, no deixa espai a la possibilitat que un arrendament rústic pugui tenir com a objecte principal o contingui clàusules de conservació del territori. El Projecte de Llei de contractes de conreu, actualment en tràmit en el Parlament de Catalunya (BOPC núm. 216 de 05.09.05 ) si ho permet a partir de la regulació de l’anomenat “Contracte d’arrendament amb finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural”. El Projecte de Llei s’enmarca en el procés de refosa i codificació del dret civil de Catalunya, iniciat amb la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi Civil de Catalunya. Es proposa doncs aprovar una Llei especial atès el caràcter específic de la regulació, i el seu doble contingut de dret civil patrimonial i de política agrària, tot això sens perjudici que en el futur, tal i com estableix la Exposició de Motius, els contractes de conreu puguin integrar-se en el Llibre VI del Codi Civil de Catalunya en el capítol de obligacions i contractes. D’acord amb l’art. 1, són objecte d’aquest Projecte de Llei els contractes de conreu, entenent-se compresos sota aquesta denominació “els



21

d’arrendament, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals es cedeix onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica”. En aquest sentit, el contracte de conreu pot abastar també una explotació agrària entesa com un conjunt de béns i drets que conformen una unitat econòmica. Es en el capítol IV i concretament en el seu art. 41 on es defineix aquest nou tipus de contracte d’arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural. D’acord amb l’actual redactat del Projecte de Llei “els contractes relatius a finques amb finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural estan sotmesos a la Llei com a contractes de conreu i, en defecte d’allò que convinguin les parts, se’ls aplica el règim de l’arrendament d’acord amb la legislació mediambiental, urbanística o paisatgística corresponent”. Per altra banda l’art. 42 regula l’arrendament per a pastures en el sentit que “el contracte d’arrendament pot consistir només en la cessió de l’aprofitament d’una finca per a pastures. En aquest cas l’arrendatari no està obligat a conrear la terra i el contracte té una durada mínima anual.” Cal assenyalar un aspecte important que determina el Capítol VI del Projecte de Llei en el seu redactat actual, relatiu a l’ adquisició preferent de sòl agrari. En efecte, l’art. 44 relatiu al dret d’adquisició preferent de la Generalitat estableix que “ en cas de compravenda, dació en pagament, donació entre vius o aportació a societat de finques rústiques o explotacions agràries, estiguin o no arrendades, la Generalitat directament, o a través de les seves entitats o empreses públiques, amb caràcter subsidiari als arrendataris i confrontants, té un dret d’adquisició preferent que s’exerceix mitjançant els drets de tanteig i retracte. /.../” L’exercici d’aquest dret s’exerceix, d’acord amb l’art. 45 a partir que el Govern “estableixi reglamentàriament les demarcacions territorials afectades per la preferència adquisitiva de la Generalitat, així com les condicions en que s’ha de produir l’exercici dels drets de tanteig i retracte, amb la finalitat de preservar el sòl i l’activitat agrària i forestal, així com el paisatge agrícola i rural”. D’acord amb les apreciacions que ha fet la Xarxa de Custòdia del Territori a aquest Projecte de Llei podem apuntar els següents aspectes8: 1. Es dona cobertura legal als acords de custòdia del territori quan pren la forma d’arrendament com a contracte de conreu. 8 Consideracions i propostes al Projecte de Llei de contractes de conreu. 2005. Xarxa de Custòdia del Territori




22

2. Aquests contractes gaudeixen de les avantatges de durada mínima d’arrendaments en 5 anys i els drets d’adquisició preferent. 3. No obstant no inclou la conservació i custòdia del patrimoni cultural ( els camps de conreu son espais on es poden trobar diversos elements culturals de gran interès, murs i construccions de pedra seca (marges i cabanes). 4. No s’han inclòs tampoc les entitats de custòdia del territori (associacions i fundacions privades sense ànim de lucre) en el concepte de conreador directe i personal. En aquest sentit, cal tenir en compte que les entitats de custòdia actuen en molts casos com a agricultors amb criteris d’agricultura integrada i ecològica i no únicament com a agents de conservació. 1.2 Els contractes d’explotació agrari com un tipus de contracte territorial Els contractes d’explotació entre els privats i l’administració han estat creats per la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària ( DOGC núm. 3549 de 09.01.02 ). Si be no podem entendre que tinguin naturalesa de contracte privat, si es important tenir en compte que son contractes que poden signar un propietari amb l’Administració, on al nostre entendre es poden incloure clàusules de custòdia del territori. En efecte, d’acord amb l’art. 2 de la Llei 18/2001 “l’Administració de la Generalitat, en cooperació amb els agents econòmics i socials, especialment amb les organitzacions professionals agràries més representatives i la representació del món cooperatiu, ha de fer polítiques de desenvolupament rural, que tendeixin a fomentar les activitats agràries respetuoses amb el medi ambient, mitjançant l’establiment de contractes entre l’Administració agrària i les explotacions, amb la finalitat d’assegurar una gestió del territori adecuada a les necessitats de la ciutadania”. Amb aquesta finalitat es pretén promoure el reconeixement social i mediambiental de l’activitat agrària i el seu caràcter multifuncional, com a productora d’aliments i d’altres bens, com a element d’equilibri territorial, especialment en les zones de muntanya i les zones sota l’influència de pressió urbanística, de preservació del paisatge i la biodiversitat, i com a conservadora del medi rural i del patrimoni natural i cultural de Catalunya. Per la seva part, l’art. 4d. estableix que cal promoure l’adaptació del règim jurídic dels contractes d’explotació a fi d’adequar-los a la realitat agrària de Catalunya, d’acord amb la finalitat assenyalada anteriorment.



23

En aquest sentit es volen assolir els següents objectius: a) Consolidar les activitats agràries compatibles amb la conservació del medi com a activitats econòmiques bàsiques que vertebren i equilibren el territori i el món rural. b) Mantenir i millorar el medi i els ecosistemes agrícoles. c) Fomentar les activitats agràries que comporten una millora de la gestió del medi natural, i donar prioritat a les actuacions agroambientals i incentivar-les. És per això que entre les diferents línies d’actuació es proposa fomentar i promoure les agrupacions tècniques agràries com a entitats especialitzades en funció de l’activitat i potenciar acords amb l’Administració que contribueixin a la gestió integrada de la producció agrícola i ramadera, la millora de la sanitat vegetal i la prestació de serveis de gestió, assistència i transferència tecnològica. En relació amb els objectius i les mesures d’actuació de la producció forestal aquests es troben regulats per la Llei 6/ 1988 del 30 de març, forestal de Catalunya. No obstant això, la Llei 18/2001 determina els objectius i les línies d’actuació que ha de permetre integrar la producció forestal en l’activitat econòmica de l’explotació agrària. Els objectius específics de la política forestal de l’Administració de la Generalitat són els següents: a) Incrementar la productivitat dels boscos b) Conservar i millorar la diversitat biològica c) Optimar les utilitats complementàries dels boscos d) Protegir els boscos davant els incendis i altres catàstrofes d’origen natural o antròpic. e) Emprar totes les possibilitats que ofereix el marc legislatiu actual, especialment la Llei forestal de Catalunya, la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, i la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals. Amb la finalitat d’aconseguir aquests objectius, s’estableix entre altres línies d’actuació la de fomentar la planificació i la gestió forestal, tant en les finques de titularitat pública com en les de titularitat privada. En aquesta línia d’actuació l’art. 21 e) estableix que caldrà promoure sistemes contractuals que permetin l’exercici de models específics d’activitat agrària en funció de l’adopció voluntària de determinats compromisos entre cada persona dedicada a l’agricultura o la ramaderia i l’Administració, d’acord amb els models dd’explotacions, fent ús dels recursos públics disponibles de la Unió Europea i de l’Administració de l’Estat, i també de la modulació establerta per la normativa comunitària.




24

1.3 El contracte global d’explotació com un instrument de política agrària D’acord amb la introducció del contracte d’explotació a la Llei 18/2001 el Govern català està potenciant l’anomenat contracte global d’explotació (CGE) com un dels pilars de la política agrària, amb el qual pretén establir una sèrie de compensacions per al pagès per totes les tasques que fa beneficioses socialment, com ara el manteniment de la població rural, del territori, del paisatge i de la biodiversitat. Es preveu que el pla arribi a tot Catalunya el 2007. Des que s’implantà la Política Agrària Comuna (PAC), promoguda per la Unió Europea, l’agricultura és percebuda com quelcom més que un sector econòmic que produeix aliments. El sector primari no es mesura només per la rendibilitat, sinó perquè compleix funcions socials diverses, com ara la conservació del paisatge, del patrimoni rural, de la biodiversitat, o evita el despoblament del medi rural amb el manteniment de la seua activitat i la indústria que li està associada. Per això, el Govern català ha decidit tirar endavant el contracte global d’explotació (CGE), avalant la multifuncionalitat de l’agricultura i reflectint tots els valors afegits que no són rendibles en una estructura econòmica de mercat, que generen costos per al pagès però no beneficis econòmics, sinó socials. El CGE pretén, a més de compensar per aquestes funcions, permetre que el pagès pugui assolir una renda digna que el mantingui. En aquest sentit, posa a disposició del pagès un servei d’assessorament i diagnosi per a cada explotació, un equip de tècnics externs que treballarà per la rendibilitat però també per atendre les demandes socials de qualitat i seguretat. A més, també es realitzarà un pla de viabilitat i de seguiment durant els cinc anys que dura el contracte per garantir-ne la continuïtat de l’explotació. Es preveu que aquest contracte es generalitzi arreu del territori català el 2007. El CGE s’adaptarà a les circumstàncies pròpies de cada comarca a partir d’una diagnosi prèvia de les funcions concretes que a cada explotació fa al seu territori, per saber què cal compensar realment. A partir d’aquest contracte, voluntari, el titular de l’explotació adquireix uns compromisos amb l’Administració, que seran compensats bé a partir d’ajuts directes bé en forma de serveis i infraestructures. No es tracta de subvencionar el pagès per complir les normatives sanitàries i mediambientals, sinó d’incentivar un grau de compromís i implicació major. Se subvencionen les pràctiques que van més enllà del que exigeix la Llei. Per poder subscriure aquest contracte, cal mantenir l’activitat agrària durant cinc anys, o que la majoria dels ingressos del beneficiat procedeixin de l’agricultura.



25

2.- AMBIT FORESTAL 2.1 Els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal com un instrument de planificació sectorial La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya estableix l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys. La citada legislació forestal preveu i fomenta l’ordenació de finques privades per a usos forestals mitjançant les figures dels plans tècnics que son impulsats pel Centre de la Propietat Forestal. a) Els Plans tècnics de millora forestal (PTGMF) b) Els Plans simples de gestió forestal (PSGF) Aquest dos tipus de plans tècnics regulen la gestió i la conservació dels recursos naturals forestals. És molt oportú que en les finques amb acords de custòdia on els recursos forestals siguin un element important disposin també d’aquests plans tècnics. Els plans podran preveure tant els aspectes recollits en l’acord de custòdia com aspectes referents a d’altres qüestions o també a parts de la finca no incloses en l’acord. En relació a la planificació forestal concertada entre la propietat i l’administració i dintre de les diferents polítiques de gestió forestal, el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal sovint es presenta com un contracte entre el propietari i l’Administració sobre la planificació d’usos a la finca a 10 anys vista. D’acord amb l’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, per la qual es regula el contingut, l’aprovació, la revisió i el seguiment dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans simples de gestió forestal, els propietaris de finques forestals que tenen subscrit un conveni o un consorci amb l’administració forestal poden sol.licitar l’aprovació d’un PTGMF o d’un PSGF i la cancel.lació de l’instrument de col.laboració. A traves d’agrupacions de propietaris que promou la Diputació de Barcelona (Agència Local de Desenvolupament Forestal) es fomenta la creació de associacions de propietaris i la cooperació amb les administracions (Diputació i ajuntaments), que es formalitza per mitjà d’un conveni de col.laboració que estableix:




26

a) Tipus de document que defineix els projectes que han de realitzar-se (Pla marc) b) El desenvolupament anual d’aquests projectes (Programes anuals) c) Les formes de finançament d) La classe de suport tècnic e) Els mecanismes de coordinació En aquest sentit es promou una gestió associada. 2.2 L’arrendament de drets de tala, pastura i altres drets La legislació civil contempla tant la possibilitat d’arrendament dels drets de tala i pastura com l’usdefruit d’arbrat i usdefruit de boscos. 2.3 Els contractes d’aprofitament cinegètic Aquesta figura be regulada per la legislació de caça vigent on s’estableixen els drets i les obligacions en quant es relacionen amb els terrenys cinegètics, corresponent al propietari o als titulars d’altres drets reals opersonals que comportin l’ús i el gaudi dels predis i del seu aprofitament cinegètic, d’acord amb la legislació civil i la resta de la normativa de caça. Com ja es conegut, el dret de caça contempla la possibilitat d’establir cotos vedats, on només hi tindrà pret el titular de la finca i als qui aquest autoritzi. 3.- ÀMBIT URBANÍSTIC 3.1 Els acords de custòdia del territori i la constitució de patrimonis municipals de sòl no urbanitzable Una de les novetats importants de la legislació urbanística vigent és la previsió que els patrimonis públics de sòl tinguin com a finalitat concreta la formació de reserves per a la protecció i tutela del sòl no urbanitzable, així com la millora de la qualitat de vida. Els patrimonis públics de sòl i habitatge es constitueixen per tal d’aconseguir les finalitats esmentades a l’art. 156.4 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme (posar en marxa i desplegar l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida, facilitar l’accés a l’habitatge, intervenir en el mercat inmobiliari i facilitat l’adquisició de sistemes i formar reserves per a la protecció i tutela del sòl no urbanitzable) però per la seva relació amb la custòdia del territori ens interessen especialment els objectius de protecció i tutela del sòl no urbanitzable, així com la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.



27

La legislació urbanística de Catalunya permet als municipis que tinguin un PAUM la possibilitat de delimitar àrees, en tot tipus de sòl i, expressament permet que també es faci en sòl no urbanitzable, en les quals les transmissions oneroses de terrenys que es produexin quedin subjectes a l’exercici dels drets de tempteig i retracte. La delimitació d’aquestes àrees ha de tenir per objecte la constitució o increment del patrimoni municipal del sòl i facilitar l’acompliment dels seus objectius i es pot incorporar al PAUM o al planejament, o si no tramitarse mitjançant el procediment de delimitació de polígons. En qualsevol cas s’ha de notificar expressament als titulars afectats (arts. 164.1, 2 i 166 del DL 1/2005). El termini de vigència d’aquestes àrees delimitades és de 6 anys. Per poder vendre els terrenys inclosos en l’àrea delimitada s’ha de notificar fefaentment a l’administració titular del dret, ja que en cas contrari no es podrà inscriure al registre hipotecari la transmissió (arts. 164.5, 6 i 7 del DL 1/2005). L’adquisició dels terrenys inclosos a les àrees delimitades es pot efectuar també mitjançant expropiació forçosa seguint el procediment de la taxació conjunta, l’aprovació definitiva del qual comporta la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns o drets afectats i permet l’ocupació dels terrenys un cop dipositat preu fixat (arts. 107, 146 a 154 del DL 1/2005). No obstant, cal aprofundir en la figura del tempteig i retracte del DL 1/2005 per a l’adquisició preferent de finques d’interès ecològic, paisatgístic i cultural per part de les administracions locals per tal de incrementar el patrimoni municipal de sòls de valor natural i rural o be per cedir-les a entitats de custòdia locals o nacionals. La cessió o alienació dels béns incorporats als patrimonis públics de sòl i habitatge està sotmesa a les mateixes regles que l’alineació de la resta de patrimoni, amb alguna peculiaritat Així, es permet la cessió gratuïta a favor d’administracions públiques o entitats sense ànim de lucre però amb la prescripció que el cessionari ha de destinar el terreny a la mateixa finalitat que ha justificat la seva incorporació al patrimoni públic i, concretament en el supòsit del sòl no urbanitzable a gestionar les reserves establertes (art. 158 del DL 1/2005). L’alineació d’aquests bens està sotmesa a regles diferents de les aplicables a la resta de patrimoni. Així, és possible l’alineació però mitjançant el procediment de concurs, enlloc del de subhasta – procediment general d’alineació, com s’ha esmentat més amunt- Fins i tot es pot fer l’alienació per un preu inferior al del seu valor, però en aquest cas es considera, procedimentalment com una cessió, i per tant s’hauran d’acomplir els requisits que s’han esmentat abans (art. 159 del DL 1/2005).




28

A més, l’alineació directa de sòl no urbanitzable únicament es pot efectuar a favor de les entitats urbanístiques especials de l’administració titular d’aquest patrimoni i en supòsits que s’hagi convocat una licitació pública i hagi quedat deserta9. Els bens patrimonials es defineixen per exclusió, ja que tenen aquesta naturalesa aquells que pertanyen als Ens Locals i no estan destinats directament a l’ús públic (béns de domini públic), o a l’aprofitament del comú de veïns (béns comunals), ni vinculats a la prestació de cap servei públic (forests d’utilitat pública) arts. 203 TRLMRLC i 8 RPELC. Excepte alguns casos concrets on els béns patrimonials estan subjectes a una regulació especial, l’ús i aprofitament de la resta de béns patrimonials el poden efectuar els Ens Locals, directament o mitjançant altres persones físiques o jurídiques. Malgrat que la finalitat principal dels béns patrimonials, segons la seva legislació és la de produir rendes, els Ens Locals, a banda del procediment habitual d’alienació del patrimoni per a l’obtenció de recursos, els arts. 211 i ss. Del TRLMRLC i 49 del RPELC permeten la cessió gratuïta de la propietat o la constitució de drets reals de forma gratuïta sobre bens dels Ens Locals, sempre que el destinatari d’aquesta cessió sigui o una altra Administració o entitat Pública o una Entitat sense ànim de lucre que els hagi de destinar a fins d’utilitat pública o interès social que complementin els dels Ens Locals, extrem aquest que ha de quedar degudament acreditat a l’expedient. No obstant, cal tenir en compte que per exemple, els forests catalogades com d’utilitat pública participen de la inalienabilitat i inembargabilitat dels béns de domini públic (arts. 208.2 del TRLMRLC i 7 del RPELC). Finalment cal assenyalar que la normativa urbanística dels plans pot regular la formalització d’acords de custòdia així com donar contingut als acords d’adopció d’elements singulars (arbres, llocs d’interès, conjunts d’interès, rius, barrancs, etc) donant-les-hi un contingut concret i determinat. 3.2 Els camins rurals També els camins privats poden ser objecte d’un acord de custòdia per tal de garantir el seu ús públic, malgrat la seva titularitat privada. A més els camins públics també poden ser objecte d’acords de custòdia en supòsits puntuals en què la seva falta d’utilització com a elements de comunicació habitual comporti el seu deteriorament. Així, antics camins ramaders o vies verdes actualment en desús, poden ser objecte d’acords amb entitats de custòdia per tal de garantir la conservació dels seus valors i el seu ús públic. 9 Vicente, E. 2004. Manual de règim jurídic aplicable a la custòdia del territori per a ens locals. Documents ocasionals de la Xarxa de Custòdia del Territori, 7 XCT.



29

3.3 Els convenis de col.laboració amb l’Administració com a instrument del Dret Públic Els convenis de col.laboració poden ser entesos com a instruments jurídics molt flexibles que permeten als ens locals instrumentar tot tipus d’acords i amb tot tipus de persones, tant jurídiques com físiques i tant públiques com privades: a) Els convenis interadministratius, es a dir els que es relacionen diferents administracions públiques no tenen cap més límit que el respecte a l’àmbit competencial de cadascún dels intervinents, l’interès públic i els principis de bona administració. b) Els convenis signats per una administració pública i un particular han d’acomplir els mateixos requisits i a més no han de tenir com a objecte cap matèria la regulació de la qual estigui sotmesa al TRLCAP. El seu règim jurídic és el previst als arts. 3d) del TRLCAP, 273 del TRLMRLC, 304.2 i 303 i ss. del ROAS. 3.4 Els convenis urbanístics com a eina molt eficaç per a la custòdia del territori Cal aprofitar la tècnica dels convenis urbanístics per efectuar permutes de sòl en les que l’Ajuntament obtingui finques rústiques com a cessió voluntària i gratuïta quan la ordenació urbanística així ho permeti10. Es precís introduir a la legislació urbanística les figures de gestió territorial necessàries per establir una justa compensació de les plusvàlues urbanístiques generades pels aprofitaments i usos urbans i periurbans més lucratius en favor de la preservació d’aquells espais no urbanitzats que es vulguin conservar. En aquest sentit, caldria flexibilitzar encara més els conceptes de sector discontinu, transferències d’aprofitaments, adscripció de sistemes d’espais lliures als sectors urbanitzables com a càrrega de cessió i conservació, implicació de les entitats urbanístiques col·laboradores i agrupacions d’interès urbanístic en la conservació i la custòdia del territori, etc. 10 Cortina, A. Gomez, J.M. Mirambell, A. Rosembuj, T. 2005 Estudi d’opcions jurídiques, fiscals i d’ajuts per a la custòdia del territori a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya




30

4.- ÀMBIT DE L’ORDENACIÓ I GESTIÓ DEL PAISATGE 4.1 La regulació jurídica del paisatge El paisatge es un dels components del be ambiental. Es l’ambient visible: la forma de l’ambient entesa com a espai visible. L’ambient es un contingut sense forma i el paisatge es la forma que adopta l’ambient invisible: “la disciplina del paisatge, o sigui de la forma del territori es una norma general que implica i conforma tots els bens que constitueixen el territori i que coincideix amb la planificació i gestió del territori”11. El paisatge no es llavors només un concepte estètic, sinó un element inescindible del be ambiental i, per tant, digne de conservació, valorització i gestió en el seu conjunt com el propi be unitari ambiental. El Conveni Europeu del Paisatge de 20 d’octubre de 2000 defineix el paisatge com la part del territori tal i com es percebuda per la població, quin caràcter deriva de l’acció de factors naturals i / o humans i les seves interrelacions. La forma paisatgística esdevé, en si mateix, un vincle del govern del territori i de l’urbanisme. La seva agressió es, al mateix temps, una agressió al be ambiental, a prescindir de la única consideració estètica. La preservació de determinades característiques en el territori adquireixen, per la memòria i percepció dels seus habitants, d’una qualitat ambiental susceptible de tutela. La custòdia del territori no significa únicament sostenibilitat de l’ambient invisible, si no també de la seva forma i configuració. En particular, els acords i la filosofia de la custòdia amb els propietaris de sòl no edificable han de computar, específicament, el seu valor afegit en la preservació no tant sols del recurs natural si no de la configuració del mateix, per gaudi i ús col·lectius. El valor del paisatge no es únicament l’ énfasi en la sensació visual, en les línies o colors, textures de l’entorn. Es alguna cosa més, afegeix riquesa ambiental a la societat, per que conserva la seva memòria, valoritza el benestar i qualitat de vida i crea l’ús i gaudi que es propi de l’interès difús i col·lectiu. La gestió del paisatge es un factor clau en la ordenació del territori i en l’urbanisme. La propietat privada rústica o forestal es un element de continuïtat a llarg termini de la memòria i el valor intangible del paisatge. La extinció dels sòls 11 A. Prediere; Paesaggio Enc. Dir. XXXi, 510 y Paesaggio e ambiente: referenti nozionali e normativi. Diritto e ambiente, coord. Almerighi-Alpa, Padova, 1984 p. 68



31

agrícoles o forestals impliquen no únicament un perjudici particular, si no col·lectiu, significa la pèrdua de l’ús i gaudi de formes immaterials que donen contingut a la memòria col·lectiva del territori. Es per això que a Catalunya s’ha aprovat recentment la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. 4.2 El Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge i els acords de custòdia del territori La Llei 8/2005 crea un Fons per a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge com a instrument financer de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de destinar-lo a les actuacions de millorament paisatgístic. Poden rebre finançament del Fons les entitats privades sense ànim de lucre legalment constituïdes que tinguin entre els seus objectius acomplir actuacions paisatgístiques. També tenen accés al Fons les persones físiques o jurídiques de naturalesa privada per acomplir actuacions que tingui per objecte la protecció, gestió i ordenació del paisatge. Es en aquest context que aquells propietaris i entitats que tinguin signats acords de custòdia poden estar millor situades per rebre una ajut del Fons. 5.- ÀMBIT DELS ESPAIS NATURALS I DE CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT 5.1 Els contractes d’associació entre propietaris per promoure una reserva natural privada La Llei 12/1985 d’espais naturals preveu que es puguin declarar reserves naturals aquells espais d’extensió reduïda i amb un interès científic destacable. Les entitats locals, els propietaris, i les associacions o entitats privades poden promoure aquestes declaracions. La Llei 3/1988 de protecció dels animals preveu la possibilitat que una finca privada sigui declarada com a refugi de fauna salvatge, on la caça queda prohibida. En els tràmits per a la seva declaració, caldrà demostrar l’existència d’un projecte de conservació d’espècies o hàbitats concrets. No obstant, caldria flexibilitzar les formules de conservació privada de la Llei 12/85 d’espais naturals ja que l’actual regulació suposa una barrera pràctica a les iniciatives privades per promoure reserves naturals.




32

5.2 Ha de ser el contracte de custòdia del territori un instrument específic que reguli la futura Llei de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural de Catalunya? El contracte de custòdia del territori podria ser un document obert en el qual les parts introdueixen els pactes que creuen més oportuns. La formalització per escrit faria possible que el contracte de custòdia sigui plenament vàlid i els seus pactes es puguin provar en cas de desacord o incompliment. Aquest tipus de contracte actualment no esta previst en cap Llei, encara que es pot establir a partir del que puguin preveure lliure i voluntàriament les parts. No obstant, per tal de donar-li seguretat jurídica podria regular-se en la futura Llei de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural com a un dels instruments específics d’aquesta norma jurídica. Aquest contracte de custòdia del territori podria preveure els objectius, l’àmbit sotmès a custòdia, la durada, la resolució de conflictes mitjançant l’arbitratge, etc.12. En alguns casos, aquests contractes de custòdia del territori podrien anar relacionats amb la existència d’un document tècnic de gestió de la finca rural, al qual les parts es vinculen per concretar objectius, estratègies i línies d’actuació concretes i de seguiment per a la gestió integral de la finca.

12 Asensio, N. Collado, H. Cortina, A. Pietx, J. op.cit