Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona 301
Notes d
e lectu
ra
La filosofia i la infncia: una altra estncia del llenguatge i de
lexperincia de pensar
Dra. Liliana J. Guzmn
Walter Kohan. Filosofia y Educacin. La infancia y la poltica como
pretextos. Caracas, FUNDARTE, 2011. 208 pgines.
Estructurat orgnicament en tres parts,
aquest llibre de Walter Kohan aborda els
temes principals que preocupen a lautor
fa temps: la infncia, leducaci i la filoso-
fia. En primer lloc, Kohan li dedica quatre
extensos captols a la relaci entre filoso-
fia i infncia, i a aquelles preguntes que es
pensen (i que lautor suggereix pensar) en
els llindars de la disciplina acadmica i la
filosofia amb i de la infncia.
Des duna perspectiva traada des de
la filosofia com a interrogaci de
lensenyament (i de leducaci com a
emancipaci), Walter Kohan desenvolupa
la idea dinfncia com a estrangeritat,
posant a dialogar conceptes de Jacques
Rancire i Jacques Derrida. Aix, la infncia
s pensada en la figura de lestranger,
com a fora destrangeritat, en lamable
noci derridiana de hospitalitat segons
la qual la infncia seria un temps
dobertura on la poltica esdev en la
capacitat de fer lloc a la possible i a cons-
cincia de limpossible; ms encara, esde-
v en lobertura del fet educatiu a una
experincia del pensament on la paraula
de laltre t veu en el nostre estatge del
llenguatge, aquell espai de certeses i
coneixements des dels quals parlem,
pensem, eduquem i transmetem formes
de relacions amb la cultura i de constitu-
ci de la subjectivitat.
Tamb aquesta primera part del llibre,
i en estricta conseqncia als desenvolu-
paments que Kohan ve realitzant per tal
de pensar una figura clau per a la filosofia
com a paradigma de leducador, del nen,
del mestre, ofereix un captol consagrat a
Scrates: la infncia de leducaci i la
filosofia. Scrates, o figura des de la qual
lautor interroga (amb Michel Foucault)
lexperincia filosfica com a inquietud de
si, com epimeleia heautou, especialment
visible en tant saviesa prctica en molts
dilegs platnics, com Menn i Eutifrn.
Un tercer captol daquesta primera
part de lobra ofereix un exercici reflexiu i
dhermenutica de la hospitalitat a
partir de dos enunciats: un de infncia,
prpiament, i un altre daprenentatge de
llengua estrangera. En un cas, el primer
diu cada cosa t un motiu per ser entesa
de la mateixa manera en qu s entesa
enunciat filosfic de clara significaci a
la tradici occidental i antiga, i en un
altre, un nen descobreix un joc del llen-
guatge a partir duna associaci (i dife-
rncia) entre llenges: Tia, em portu-
gus, se diz ta, em espanhol1. Ambds
com a exercicis de posar en relaci infn-
cia i estrangeritat com a inquietuds sobre
el llenguatge, sobre la temporalitat i es-
pecialment com a prctica dinterrogaci
del pensament des de la conscincia de la
prpia ignorncia com a condici sine qua
non per tornar a pensar, tornar a la infn-
(1) Kohan, W. (2011) Filosofa y Educacin. La infancia
y la poltica como pretextos, Cap. 3 Motivos para
pensar la infancia ms literal, p. 69 y segents.
302 Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona
Notes de lectura
cia com un estat dobertura a una altra
educaci de la infncia com esdevenir.
Lautor finalitza aquesta primera part
amb una mirada de leducaci i de la
infncia del pensament a partir de la
mirada de Gilles Deleuze, especialment
com una filosofia no de la infncia ni
tampoc de leducaci, sin com a dimen-
si afirmada en lescriptura, amb una
potncia infantil que interromp la norma-
litat dall pensat i fa visible les condi-
cions per a la creaci dun mn nou 2.
En aquesta lectura de Deleuze, el lli-
bre convoca a una doble obertura del
filosofar: la del pensar el nostre temps,
com una prctica que en continutat
amb obres prvies de Kohan traa una
nova imatge del pensament, interv
decisivament en la manera de pensar del
seu temps 3, i la del pensar mateix com a
esdeveniment i esdevenir de la infncia
enfront de la imatge dogmtica del pen-
sament, esdevenir que ocorre com un
raig i com a treball poltic: la tasca de
afirmar una poltica de pensament no dog-
mtica, no feixista, no totalitria, una poltica
dall mltiple, de la singularitat i de
lesdeveniment; un esdevenir de la poltica o
una poltica de lesdevenir. Una poltica de
lensenyar i de laprendre com a problemes
que no ens esperen ja delimitats, sin que s
necessari delimitar en tot el seu desplegar-se.
Una poltica del pensament que, primer de
tot, nega els plnols sobre els quals leducaci
sha pensat a si mateixa i elabora nous pl-
nols, desatn els problemes plantejats com a
urgents i necessaris pel discurs pedaggic i
traa nous problemes: actuals per intempes-
tius, reals i al mateix temps invisibles; una po-
ltica que, per fi, desconfia dels conceptes ja
creats i afirma les condicions per a una altra
creaci 4.
(2) Ob. cit. p. 91.
(3) Kohan, W. (2004) Infancia. Entre educacin y
filosofa, Barcelona: Laertes, p. 234.
(4) Kohan, W. (2011) ob. Cit. p. 95.
Una segona part del llibre de Kohan
torna a ocupar-se de Scrates, per dun
Scrates amb una relaci pedaggica i
filosfica amb Plat que passa per lull de-
constructiu de Jacques Derrida. En acord
a la lectura derridiana de Plat (i del pen-
sar la filosofia en els comenaments hist-
rics del logos occidental, sota la relaci
entre escriptura i disseminaci), Walter
Kohan ens fa llegir aqu novament textos
clssics com Apologia de Scrates, Fedro o
La Repblica. Altres textos derridians que
ocupen latenci daquest captol del
llibre s La Carte Postale, i la figura plat-
nica del phrmakon, aquella droga per a
loblit i la memria que el dispositiu pla-
tnic ens va deixar en herncia, com a
farmcia de duplicitat i diferncia, en
qualitat desdeveniment del pensar.
Aquesta part segona del llibre inclou
una emotiva i profunda carta escrita per
Kohan a Mathew Lipman, fundador del
programa Filosofia per a Nens, en mem-
ria daquest filsof i educador a propsit
de la seva mort, esdevinguda el 26 de
desembre de 2010. De la mateixa manera,
lautor dedica aqu un captol especfic a
la prctica filosfica en les comunitats
populars: pren sentit aix la veu de
lexperincia filosfica realitzada entre
comunitats de nens i estrangers, en
lhoritz foucaulti duna ontologia
histrica del present, com tamb en la
necessitat de restituir al pensament el seu
carcter viu en les tradicions populars
daquells que, en lacadmia, no tenen
veu: tal s el cas duna sentncia presa
dun pare zapotenc, que va dir: Primer
caminars tots els camins de tots els
pobles de la terra, abans de trobar-te a tu
mateix (Niru zazalu guirxixe neza
guidxilay ti ganda guidxelu lii)5, o del
(5) Ob. cit. p. 59.
Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona 303
Notes d
e lectu
ra
filosofar com a exercici tic de cura de si
mateix.
Tanca aquest segon apartat de Filoso-
fa y Educacin un captol especialment
dedicat a lescriptura en el pensament
infantil, com a mediaci que dna a pen-
sar el vincle entre Infncia i Filosofia, i que
busca una experincia en el llenguatge en
recerca duna inquietud de si que, en el
model de Scrates, es dna a ensenyar
com un pensament viu que transcendeix
els marges de linstitut i fa de la filosofia
una altra poltica educativa que lautor ja
havia assenyalat en una obra anterior sota
aquestes premisses:
quina poltica safirma per a (i a travs de) el
pensament quan la filosofia es presenta en si-
tuaci educativa? () En efecte, si del que es
tracta s densenyar i aprendre filosofia, de
laprendre, de lensenyar, de la relaci entre
aquests termes, del que s possible, desitja-
ble, important fer a travs de i amb el pensa-
ment en els espais institucionals habitats 6.
Com a tercera i ltima part del llibre,
Walter Kohan ofereix diversos textos den-
trevistes, converses, o trobades compar-
tides amb diferents exponents daquesta
disciplina: Oscar Brnifier i Maurici Lan-
gon, entre altres. Tanca el llibre amb
captols que donen vida al dileg filosfic
en conseqncia a tot lexposat en el cos
del llibre, sobre la filosofia com a prctica
dialgica, dialctica, i com a experincia
dun altre esdevenir del temps, del llen-
guatge, de la vida i dun mateix.
En homenatge a lescriptura potica
de Manuel de Barros, Walter Kohan fina-
litza Filosofa y Educacin retornant la
inquietud filosfica a la recerca en la
literatura de certes imatges dinfncia a
les quals la filosofia, i leducaci, poden
convocar en un trencament amb el disci-
plinament del saber, de les institucions, de
(6) Kohan, W. (2009) Scrates: el enigma de ensear,
Buenos Aires: Biblos, p. 11.
nosaltres mateixos, en una discontinutat
amb el normatiu de lensenyament en
lactual configuraci del bio-poder.
Tal com topos outopos del llenguatge,
Kohan conclou Filosofa y Educacin amb
una picada dullet a la literatura com una
altra experincia del pensament, com
estada del llenguatge i del pensar per
pensar duna altra manera la infncia,
leducaci i la filosofia. Doncs en els
temps de la infncia de la filosofia, previ al
fet que el logos construs el seu dispositiu
apollini i racional, el pensar habitava les
imatges, la msica i la poesia. El pensar
antic, com tamb certa potica dels tro-
badors medievals, i per qu no, moltes
maneres de lart modern i tardmodern,
eren altres estncies del llenguatge en la
paraula potica, tota una experincia de
estrangeritat, amb un altre dileg entre el
desig i la paraula i on la poesia i el llen-
guatge feien aquesta experincia definida
per Giorgio Agamben en aquests termes:
la poesia construa la seva prpia autoritat
convertint-se ella mateixa en la estada oferta
a la gioia che mai non fina de lexperincia
amorosa 7.
Joc del llenguatge que mai acaba en-
tre lhospitalitat i all estranger, que
assenyala un altre estatge de lexperincia
filosfica amb leducaci i la infncia.
(7) Agamben, G. (2006) Estancias: la palabra y el
fantasma en la cultura occidental, Valencia: Pre-
textos.
Top Related