1. Trajectries dExclusi Social a Vilanova i la Geltr recerca a
travs de relats de vida
2. Trajectries dExclusi Social a Vilanova i la GeltrDirecci /
Coordinaci:Imma QuintanaAndreu CamprubInstitut de Govern i
Poltiques Pbliques Universitat Autnoma de BarcelonaEquip
dinvestigaci:Andreu CamprubInstitut de Govern i Poltiques Pbliques
Universitat Autnoma de BarcelonaVioleta Piqu LpezM Jos Ruiz
BotellaOficina Tcnica VNG Inclusi Ajuntament de Vilanova i la
GeltrAJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRNovembre de 2011 2
3. SUMARI1. Introducci
..........................................................................................................................
52. Perspectiva i marc teric
..............................................................................................
6 2.1 Els conceptes dexclusi social i vulnerabilitat social
............................................6 2.2 Els mbits i
factors dexclusi social i els eixos de desigualtat
.........................8 2.3 La perspectiva de la trajectria de
vida i els possibles trencaments (disruptions)
..................................................................................................143.
Marc danlisi i disseny de la
investigaci..........................................................
21 3.1 El procs de recerca amb persones en situaci de risc o
exclusi
social.........................................................................................................................22
3.2 Principals dificultats
.............................................................................................................25
3.3 Laccs als participants en el procs de
recerca.....................................................254.
Metodologia danlisi i procs de
recerca...........................................................
285. Anlisi dels moments de ruptura de les trajectries de vida
...................... 32 5.1 Ruptures
relacionals.............................................................................................................33
5.1.1 Maltractaments
...............................................................................................................................
33 5.1.2 Manca de xarxa relacional de suport
......................................................................................
57 5.2 Addiccions
................................................................................................................................62
5.2.1 La vida abans de laddicci a les drogues illegals i el procs
daddicci
.........................................................................................................................................
62 5.2.2 Les implicacions immediates de laddicci. mbits laboral i
relacional........................ 68 5.2.3 La situaci actual del
Paco i la Maria en termes dexclusi social
................................ 69 5.3 La crisi econmica: nous
perfils dexclusi social
.................................................74 5.3.1 Persones
vulnerables que han vist agreujada la seva situaci
...................................... 74 5.3.2 La fi de la classe
mitjana: Persones en situacions dinclusi social que esdevenen
vulnerables
................................................................................................................
76 5.4 Migracions: Risc social per
llei....................................................................................81
5.4.1 Desqualificaci laboral, una formaci
inservible..................................................................
82 5.4.2 Repercussions
econmiques.....................................................................................................
84 5.5 Estratgies per sortir endavant: laccs als recursos formals i
informals
....................................................................................................................................86
5.5.1 Els recursos informals
..................................................................................................................
86 5.5.2 Els recursos formals
.....................................................................................................................
906.
Conclusions......................................................................................................................
98 6.1 La baixa formaci, una constant en els relats de
vida...........................................98 6.2 Ruptures
relacionals.............................................................................................................99
3
4. 6.3 Addiccions
..............................................................................................................................100
6.4 La crisi, nous
perfils............................................................................................................101
6.5
Migracions...............................................................................................................................103
6.6 Estratgies per sortir
endavant......................................................................................104
6.7 Perfils de risc
.........................................................................................................................1057.
Bibliografia......................................................................................................................
1088.
Annex.................................................................................................................................
111 8.1 Qestionari de les
entrevistes........................................................................................111
8.2 Perfils dexclusi de les persones
entrevistades...................................................118NDEX
TAULESTaula 1: mbits dexclusi social
..................................................................................................................9Taula
2: mbits dexclusi social, factors de risc i eixos de
desigualtat......................................................13Taula
3. Trencaments vitals detectats per mbits dexclusi social i cicle
de vida .....................................19Taula 4:
Caracterstiques principals dels intermediaris en els processos de
recerca amb persones en situaci de risc o exclusi social
..............................................................................26Taula
5: Proposta inicial de perfils de risc i/o exclusi social a
Vilanova i la Geltr....................................29Taula 6:
Perfils de risc i/o exclusi social entrevistats
................................................................................30Taula
7. Perfils de risc
..............................................................................................................................106NDEX
FIGURESFigura 1: Dimensions del marc danlisi
.....................................................................................................21Figura
2. Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada
[Marta]................................................47Figura 3.
Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Raquel]
.............................................52Figura 4. Factors
dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Regina]
.............................................53Figura 5. Factors
dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Mercedes]
.........................................56Figura 6. Factors
dexclusi acumulats de la persona entrevistada
[Abel]..................................................60Figura 7.
Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Maria i
Paco] .....................................73Figura 8. Factors
dexclusi acumulats de la persona entrevistada [Laia]
..................................................81Figura 9.
Factors dexclusi acumulats de la persona entrevistada
[Wendy]..............................................85 4
5. 1. IntroducciAquest informe de recerca presenta els
resultats de lestudi qualitatiu dut a terme en elmarc del procs
delaboraci de la diagnosi de lexclusi social a Vilanova i la
Geltr.La recerca sha plantejat com un procs dinvestigaci
complementari al procs derecerca quantitatiu i t, per tant, un
carcter exploratori amb la finalitat daprofundir enel coneixement
dels perfils de risc i exclusi social al municipi que han de nodrir
elMapa de Vulnerabilitat del municipi. En aquest sentit, aquesta
recerca respon a lavoluntat decidida de lequip municipal de VNG
Inclusi dincorporar i fer participar en elprocs de recerca a
persones en situaci de risc o exclusi social per tal conixer laseva
experincia aix com la seva opini en relaci als processos viscuts i
les ajudes iserveis que els han estat facilitats.Lobjectiu
principal de lanlisi qualitativa ha estat entendre i analitzar les
trajectriesvitals dun grup de persones en situaci de risc i/o
exclusi social per detectar elsmoments de ruptura ms rellevants i
els factors dexclusi social que millor podenexplicar els processos
i les situacions viscudes i narrades en primera persona.Igualment,
la recerca tamb sha orientat a facilitar informaci substantiva
vinculada ales percepcions, opinions i valoracions subjectives
daquestes persones en relaci alsprocessos dexclusi social
experimentats i als suports que han rebut per part de lesxarxes
socials ms properes i dels serveis pblics.La valoraci que com a
investigadors fem del procs de recerca s altament positiva ical
posar de relleu el grau elevat de comproms i la sinceritat que hem
trobat en totsels participants. A tots i a totes els volem agrair
la seva participaci desinteressada i laseva confiana en deixar-nos
entrar en les seves vides i explicar-nos la sevaexperincia. Les
seves histries de vida i els seus relats sn ara ms compartits
iconeguts, un primer pas per encetar noves formes de treball i de
cooperaci, msinclusives que, de ben segur, facilitaran nous camins
per a la inclusi social depersones amb trajectries de risc o
exclusi social a Vilanova i la Geltr.Linforme de recerca consta de
cinc captols diferenciats. El primer captol presenta laperspectiva
terica i conceptual a partir de la qual sha configurat
laproximacidanlisi. Exposa clarament el concepte dexclusi social i
de vulnerabilitat social, elsmbits i factors dexclusi social i la
perspectiva de la trajectria de vida i els possiblestrencaments. El
segon captol presenta el marc danlisi elaborat a partir de
lesdiferents aproximacions teriques i el disseny de la investigaci
i fa un mfasi especialen els reptes i dificultats que planteja la
recerca amb persones en situaci de risc oexclusi social. El tercer
captol exposa la metodologia danlisi qualitativa i el procsde
recerca que sha dut a terme i presenta els perfils de persones en
situaci de riscque ha considerat lanlisi. El quart captol exposa a
bastament els resultats de lainvestigaci qualitativa ordenats a
partir dels principals moments de ruptura identificatsen els relats
de les persones que han participat en la investigaci. Finalment, el
cinqui darrer captol, recull la bibliografia que ha estat
utilitzada per dur a terme aquestainvestigaci. 5
6. 2. Perspectiva i marc tericLa finalitat daquest apartat s
presentar la perspectiva terica i conceptual quenodreix aquesta
investigaci i que ha perms elaborar el marc danlisi per a
lestudiqualitatiu de les trajectries de vida de persones que
presenten diversos perfils de risci/o situacions dexclusi social a
Vilanova i la Geltr.Aquest marc teric t en compte diverses
aproximacions teriques que han estatdesenvolupades en el marc de
recerques dutes a termes des de diferents disciplinesacadmiques,
totes elles orientades a aprofundir en el coneixement dels
processosdexclusi social.El primer apartat daquest captol presenta
els conceptes dexclusi social i devulnerabilitat social dels quals
es parteix en aquesta anlisi i se situa aquest estudiqualitatiu. En
segon lloc, es descriuen a bastament els mbits i factors dexclusi
socialaix com els eixos de desigualtat que poden explicar els
processos dexclusi social i,en tercer lloc, aquestes aproximacions
es complementen amb la perspectiva de latrajectria de vida i els
possibles trencaments (disruptions) que es poden analitzar,com a
factors desencadenants de situacions de major risc o vulnerabilitat
en lestrajectries vitals de les persones.2.1 Els conceptes dexclusi
social i vulnerabilitat socialLexclusi social no s un concepte
unvoc, ni consensuat en lmbit acadmic ni enlmbit poltic i
administratiu. En la nostra anlisi, la definici dexclusi social la
situemen el marc de lestudi de les desigualtats socials i incorpora
les transformacionseconmiques, socials, poltiques i culturals que
afecten la nostra societat, generantnous riscos i trajectries de
vulnerabilitat en les persones1.En les societats occidentals del
segle XXI, les fronteres de lexclusi social hanesdevingut altament
mbils i fludes i afecten cada vegada ms persones i grupssocials
(Beck, 2002). Ms enll de la manca de recursos econmics o materials,
hi hadaltres factors de desigualtat o discriminaci social, poltica,
relacional o simblica quees manifesten en diferents mbits o esferes
de la vida de la persona.En aquest context, val a dir que el
concepte dexclusi social fa referncia a lanaturalesa canviant i
multidimensional dels problemes socials que sovint han
estatdescrits i delimitats a partir del terme pobresa. Com la
pobresa, lexclusi socialdescriu situacions de carncia material, per
va ms enll i incorpora moltes altresformes de desavantatge social
que sexpliquen per transformacions estructurals i1 El concepte
dexclusi social i la perspectiva terica que sexposar en aquest
apartat s el resultat dun treball intens dut aterme per lequip
dInclusi Social i Ciutadania de lIGOP en els darrers anys. Per
conixer amb ms profunditat les investigacionsdutes a terme podeu
consultar les referncies bibliogrfiques del captol cinqu. 6
7. situacions de desigualtat com ara la discriminaci, el
trencament familiar, elsproblemes de salut, les carncies educatives
o la prdua del lloc de treball, quedificulten o impedeixen a les
persones participar en activitats clau de la societat.Per tant,
lexclusi social es pot definir ms en termes de procs, que afecta de
formacanviant a les persones i grups de poblaci al llarg del temps,
que en termes decondici social. Com a conseqncia, per analitzar-la
i abordar-la cal fer un salt ideixar enrere un enfocament esttic
tradicional (a partir del qual es van posar enmarxa les poltiques
per combatre la pobresa), per situar-nos en un escenari msdinmic i
processual que descriu lexclusi social com a procs que afecta
lespersones en qualsevol moment de la seva trajectria vital i que,
per tant, pot sercanviant en el temps i objecte dintervenci per
part de les poltiques dinclusi social.En interessa, doncs, posar de
relleu que el terme exclusi social no es refereixnicament als grups
de poblaci en situaci de marginaci severa i a les formesextremes de
desavantatge mltiple que poden patir les persones. La perspectiva
delexclusi social de la qual parteix aquesta anlisi s, per contra,
ms mplia idinmica. Tenint en compte que el fenomen de lexclusi
social s complex ens hipodem aproximar des de tres formes
complementries: lexclusi com a situaci, coma risc i com a procs2.
Lexclusi social com a situaci. Lexclusi s un concepte que ens pot
servir per definir la situaci en qu es troba una persona o un grup
de persones. Des daquesta perspectiva la definim com un estat de
necessitat intensa provocat per mltiples factors (materials,
educatius, laborals, sanitaris, entre daltres). El carcter
multifactorial de les situacions dexclusi social en dificulta les
respostes en forma de poltiques pbliques ats que es dota les
persones excloses de dos trets que estan lluny de les lgiques
tradicionals de la intervenci social: invisibilitat i
transversalitat. Lacumulaci de factors situa les persones en
situaci dexclusi social en una marginalitat extrema i sense
possibilitats de ser percebuts amb claredat per les
administracions. La situaci de les persones excloses no respon a
les poltiques socials sectorials pensades, sobretot, per abordar un
problema per que expressen dificultats per fer front a un conjunt
de problemes que es manifesten simultniament i de forma solapada.
Lexclusi social com a risc. Lexclusi social no s noms una
intensificaci i una acumulaci de dficits personals, sin que tamb
expressa la debilitat dels recursos individuals i collectius per
fer-hi front. Per tant, lexclusi social no s noms una situaci sin
que tamb es refereix a un context de soledat de lindividu que fa
crixer el propi risc de trobar-se en una situaci dexclusi social.
La persona exclosa no s noms la persona amb menys recursos econmics
o ms pobre, sin que s aquella que sovint viu aquesta situaci en
soledat, sense relacions socials ni vincles en qu trobar suport,
sense xarxes socials, amb un capital social molt dbil, amb
estructures familiars cada vegada ms frgils i sense valors
comunitaris slids. Lexclusi social en aquest cas no defineix una
condici material sin una desconnexi extrema, un procs
individualitzador que fa a les persones cada vegada ms vulnerables
i que generalitza el risc.2Seguim en aquest apartat la
conceptualitzaci de Brugu Q. (2010). "Polticas parta la Cohesin
Social: Nuevos Contenidos yNuevas Formas" en Guilln,T. y
Ziccardi,A. (eds). La accin social del gobierno local. Mxico:
IGLOM. 7
8. Lexclusi social com a procs. Lexclusi social s la conseqncia
de processos socials i econmics generals que afecten els individus
en determinats moments de la seva trajectria vital, el que condueix
a la necessitat de replantejar el model de desenvolupament i
creixement. Lexclusi social s un procs que afecta una part
significativa de la poblaci que pateix una combinaci de
desavantatges socials, ms o menys greus, en un moment del seu curs
vital, com pot ser la manca de treball o la necessitat sobrevinguda
de fer-se crrec dun familiar dependent, el que la situa en una
posici de major vulnerabilitat i risc i la pot abocar a processos
dexclusi social ms severs. En alguns casos i en determinades
circumstncies, aquests desavantatges es poden reforar mtuament,
constituint un procs en espiral que, amb diferents graus
dintensitat, pot donar lloc a un deteriorament progressiu de la
situaci de la persona en el mercat laboral, impedint que se senti
part activa de la comunitat, i dificultant el seu accs tant a
mecanismes de desenvolupament personal com als sistemes de protecci
social.Lexclusi social s, per tant, un concepte integral que mostra
la complexitat dunfenomen social que sexpressa en un o ms mbits
vitals de les persones,desencadenant situacions duna gran varietat
i intensitat.Daltra banda, cal tamb tenir en compte com el concepte
dexclusi socialinteracciona amb el concepte de vulnerabilitat
social, en tant que aquest darrercaracteritza les mltiples
situacions de precarietat en qu es poden trobar les personesi que
es poden transformar en exclusi social, si sagreugen les
circumstncies o senacumulen daltres a les ja existents.3 En aquest
sentit, el terme exclusi socialsaplica sobre els criteris bsics de
la diversitat i intensitat de factors de vulnerabilitat, ies
refereix a un fenomen multidimensional i polidric, manifestat i
definit ms, comhem apuntat, en termes de procs que destat, que
respon a les lgiques de produccii reproducci de les desigualtats
que imperen en les nostres societats occidentals.2.2 Els mbits i
factors dexclusi social i els eixos de desigualtatEls principals
factors de risc i vulnerabilitat es poden classificar en mbits
diferents permostrar la seva complexitat, multifactorialitat i
interrelaci en els processos dexclusisocial.4 Definim primer els
set mbits dexclusi social que considera la nostraperspectiva terica
i que es mostren en la taula segent, per a continuaci aprofundiren
els factors de risc que sidentifiquen en cadascun dells, i en els
eixos de desigualtatque actuen transversalment en aquestes
situacions.3 Subirats, J. (dir.) (2004) Pobreza y exclusin social.
Un anlisis de la realidad espaola y europea. Barcelona: Fundaci
LaCaixa Estudios Sociales.4 V. IGOP (2005). Anlisis de los factores
de exclusin social. Madrid: Fundacin BBVA; Subirats, J. (dir.)
(2004). Pobreza yexclusin social. Un anlisis de la realidad espaola
y europea. Barcelona: Fundaci La Caixa . Estudios Sociales;
Subirats, J.(dir.) (2006). Procesos de exclusin social y nuevas
polticas para la inclusin. Madrid: Fundacin BBVA.. 8
9. Taula 1: mbits dexclusi social mbits exclusi social
Descripci general mbit Econmic Nivell dingressos econmics de les
persones mbit Laboral Situaci de les persones en el mercat de
treball Nivell destudis, coneixements i habilitats de la persones
(capital mbit Formatiu formatiu) Nivell de salut de les persones
que pot tenir conseqncies en la mbit Social i Sanitari seva vida
social Situaci de tinena de lhabitatge principal, capacitat fer
front mbit Residencial despeses de la llar i condicions
dhabitabilitat Intensitat de les relacions de les persones en lmbit
familiar, venal i mbit Relacional comunitari mbit Poltic-ciutad
Garantia dels drets civils de les persones mbit
Espacial/Territorial Condicions del barri de residncia i dels
serveis de proximitatFont: Elaboraci prpiaUna anlisi ms en
profunditat de cada mbit permet identificar els principals
factorsdexclusi social, que cal considerar en lanlisi de les
trajectries i experinciespersonals.Lmbit econmic s aquell en el
qual sidentifiquen diversos elements que permetenabordar la pobresa
com a factor de vulnerabilitat. Duna banda, t en compte elselements
ms habituals relatius als nivells de renda i despesa, aix com la
pobresasubjectiva. Daltra banda, incorpora els factors de
vulnerabilitat econmica msfreqents com poden ser les dificultats
financeres de la llar i la dependncia de laprotecci social.Lmbit
laboral, integra els factors que tenen a veure tant amb laccs al
mercat laboral(atur i accs a treball remunerat) com a les
condicions de treball (drets laborals,situacions de treball
temporal, ocupaci no qualificada o salari baix).Lmbit formatiu
incorpora els factors que fan referncia a la manca o
dificultatsdaccs al sistema educatiu, aix com tamb destaca els
factors relacionats amb elbaix capital formatiu de les
persones.Lmbit social i sanitari ve determinat per laccs al sistema
de salut i als recursosbsics. Els factors de risc en lmbit de la
salut comprenen tota una diversitat de 9
10. malalties perdurables en el temps i difcilment reversibles
com les addiccions, elstrastorns mentals i les discapacitats, entre
daltres, que provoquen greus situacions devulnerabilitat social.
Algunes daquestes malalties comporten un grau de rebuig social
iestigmatitzaci que safegeix a les dificultats que la mateixa
malaltia pot generar en lapersona.Lmbit residencial t en compte els
factors dalta vulnerabilitat ms comuns vinculatsa laccs a
lhabitatge i a les seves condicions (deficincies en les
installacions,deteriorament del propi habitatge, edifici i/o entorn
o lamuntegament residencial, entredaltres).Lmbit relacional
presenta dos grups diferents de factors de vulnerabilitat.
Dunabanda, aquells relacionats amb el deteriorament de les xarxes
familiars, que solenmanifestar-se en lexistncia de conflictes o de
violncia domstica, familiar i/o degnere. Daltra banda, lafebliment
daquests llaos que es detecta en els casos depersones o nuclis
familiars sols o que no tenen suports propers. En aquest sentit,
escontemplen situacions vinculades a la soledat i a la manca de
suport familiar intern oextern, o lescassetat de contactes
interpersonals i/o damistat. En aquest mbit calposar de relleu que
tant la famlia com els vincles comunitaris poden exercir de
suportfonamental front a les situacions de risc i/o vulnerabilitat.
Ms enll de la dimensiafectiva daquests vincles, la seva absncia,
escassetat o deteriorament es potconvertir en un mecanisme
dedificaci de barreres objectives i subjectives per a lainclusi
social de les persones.Lmbit poltic-ciutad inclou factors de
vulnerabilitat relatius a les situacionsadministratives no
regularitzades o regularitzades parcialment o els casos
dedesarrelament social i familiar de la reclusi penitenciria.
Igualment, t en comptelabsncia de participaci social, cvica i
poltica de les persones en la mesura que lesallunya de les xarxes
socials i comunitries ms properes.Lmbit espacial/territorial sentn
com lespai fsic en el qual resideixen les persones(el barri, el
poble o la ciutat) tenint en compte que el lloc de residncia
quotidi potpresentar, tamb, elements especfics i factors que
reforcin els processos dexclusisocial. En aquest sentit s
rellevant, pel que fa a lanlisi del territori, identificar
elsbarris infradotats de serveis o que poden estar estigmatitzats
pels grups de poblacique hi resideixen, aix com tenir en compte
laccessibilitat a serveis i la centralitat deles ciutats mitjanes i
aquells barris o ciutats situats geogrficament en territoris
msvulnerables o perifrics, que concentren infrastructures ms
contaminants quegeneren espais intersticials semi-urbanitzats
travessats per xarxes de comunicaci oinfrastructures vinculades a
serveis energtics, aigua o residus, amb fort impacte en
elterritori.Identificats els principals factors dexclusi social en
cada mbit, el plantejament delanlisi qualitativa tamb ha de tenir
en compte que aquests factors shan danalitzarconsiderant els eixos
de desigualtat que actuen de forma transversal en totes
lesdinmiques dexclusi social: el gnere, ledat i la procedncia o
tnia de les persones.Aquests eixos de desigualtat no constitueixen
per si sols factors potenciadors de 10
11. situacions dexclusi, sin que situen les persones en
posicions de major o menorfragilitat. Aix no obstant, cal tenir en
compte que en determinades persones aquestseixos de desigualtat de
lestructura social travessen i condicionen els seus perfilsdexclusi
social.En aquest sentit, lestudi de lexclusi social evidencia la
permanncia i aprofundimentde les desigualtats socials per ra de
gnere. En aquest context, es pot distingir entrediversos perfils
dexclusi social o delevada vulnerabilitat comunament detectats
entreles dones i aquells que es produeixen especficament entre els
homes.Pel que fa a les dones, els factors de ms incidncia en els
processos o situacionsdexclusi social sn els vinculats al treball
domstic i a la combinaci daquest ambles dificultats dinserci
laboral i un nivell important de precarietat en lmbit de la
salut.Entre els perfils de dones altament vulnerables o excloses,
es poden distingirprincipalment tres grups: el de les dones en edat
activa que presenten problemes desalut i dependncia econmica
derivats de la sobrecrrega domstica; el de les donesque encapalen
llars monomarentals amb dificultats econmiques i escassetat
dexarxes familiars i/o socials i, finalment, els de les dones en
edat activa, vctimes demaltractaments i dependents econmicament. En
el cas dels homes, els factorsdexclusi social ms importants sn els
de tipus laboral i aquells que afecten la sevaposici com a cap de
famlia i sustentador econmic de la llar. En aquest sentit,
lessituacions datur perllongat, les jubilacions anticipades, les
invalideses per malaltia oper accident laboral, entre daltres, sn
les que interfereixen amb ms freqncia amblestabilitat duns rols i
unes relacions de gnere clarament determinades perlestructura
social.Daltra banda, ledat de les persones, sovint entrecreuada amb
leix de gnere,determina perfils dexclusi molt especfics, sobretot
entre les persones ms joves i lespersones ms grans. Ambds grups
dedat es troben al marge del mercat laboral i, tanten un cas com en
laltre, la manca de xarxes familiars i socials de suport, aix com
elsconflictes familiars o situacions de dificultat, poden ser els
principals detonants desituacions dexclusi social. Entre els ms
grans, els factors de ms incidncia snleconmic, el relacional i la
salut. Els tres principals perfils sn el grup de personesms grans
de 65 anys amb un deteriorament generalitzat de les condicions de
vida,que viuen soles o amb la parella en situaci similar, el de les
persones gransmaltractades psicolgicament i/o fsicament per altres
membres de la llar i el de lesdones ms grans de 65 anys amb
problemes de salut derivats de la sobrecrregafamiliar. Dins els
perfils dexclusi per edats, laltre grup ms vulnerable s el
delsinfants en situaci de pobresa, els adolescents i els joves. Els
factors de msincidncia a lhora de determinar situacions dexclusi
entre aquests grups estanvinculats a lmbit relacional i formatiu i,
a major edat, a lmbit social i sanitari i allaboral.Finalment, el
tercer eix de desigualtat, la procedncia o tnia de les
persones,determina lexistncia duna srie de perfils de
vulnerabilitat o dexclusi social moltconcrets. Les persones
immigrades en situacions ms prximes a lexclusi socialacostumen a
ser els que procedeixen dels pasos ms empobrits del mn (frica, sia,
11
12. Amrica Llatina i Europa de lEst), que arriben a Catalunya
amb escassos mitjanseconmics cercant una feina que els permeti
millorar les condicions de vida que tenienal pas dorigen. A banda
de la procedncia, no obstant, s important distingir entre lasituaci
dels que es troben administrativament regularitzats i dels que no,
ats que lesconseqncies que es deriven daquest fet determinaran les
seves vivncies personalsi oportunitats.Daltra banda, un dels
elements que sol tenir una influncia molt clara i directa en
elconjunt de la poblaci immigrada s el dels estereotips i
prejudicis que la poblaciautctona t envers ells i que es posen de
manifest en les relacions econmiques,socials i laborals. Igualment,
cal considerar el fet que aquestes persones sovint
tenenresponsabilitats familiars en els seus pasos dorigen i tamb
cal tenir en compte elpropi procs dimmigraci.Tot i que la definici
i conceptualitzaci dels tres eixos de desigualtat social espresenta
de forma separada, aquests no es donen de manera allada i,
sovint,interactuen en els processos dexclusi social. Aix, per
exemple, el gnere i ledatsentrecreuen a lhora dexplicar perqu sn
particularment les dones ms grans lesque tenen ms problemes de
salut i precarietat econmica com a resultat duna llargavida de
sobrecrrega en lmbit familiar i dependncia econmica. Daltra banda,
ennombrosos collectius de poblaci immigrada, sn les dones les que
corren ms riscdexclusi social si es t en compte el seu
posicionament social des duna perspectivade gnere i la seva
vulnerabilitat legal, relacional i laboral en tant que
personesimmigrades. En ocasions, factors com el nivell socioeconmic
o el nivell destudisactuen, de manera similar a ledat, el gnere i
lorigen, com a variables independentsque, juntament amb altres
eixos, ajuden a explicar processos dexclusi social endiferents
mbits.Per tant lanlisi qualitativa tindr un inters especial a
detectar les diferents formes enqu aquests eixos de desigualtat
social interactuen amb els moments de ruptura i elsfactors de
vulnerabilitat, per tal de poder conixer processos i experincies
socials ipersonals en les interseccions que es configuren entre
aquests mbits danlisi queshan presentat.Si tenim en compte els
mbits i factors de risc i els eixos de desigualtat social als
queens hem referit, lexclusi social es pot definir com una situaci
dacumulaci icombinaci de factors de desavantatge diversos sobre una
mateixa persona en unmoment determinat del temps, vinculats a
diferents aspectes de la seva vida personal,social, cultural i
poltica. 12
13. Taula 2: mbits dexclusi social, factors de risc i eixos de
desigualtat Eixos mbits Espais Factors de risc desigualtat social
1) Econmic Pobresa econmica Dificultats financeres de la llar Renda
Dependncia protecci social Sense protecci social 2) Laboral Atur
Accs mercat de Subocupaci treball Impossibilitaci Condicions
laborals Precarietat 3) Formatiu Accs sistema Desescolaritzaci
educatiu No accs educaci obligatria Analfabetisme Nivells formatius
baixos Capital formatiu Fracs escolar Abandonament sistema educatiu
Barrera lingstica 4) Social i sanitari Morbiditat Malalties que
provoquen exclusi social Procedncia, origen o tnia Dependncia
Malalties que pateixen collectius exclosos Addiccions 5)
Residencial Accs en precarietat Classe social Accs habitatge No
accs Gnere Prdua habitatge Edat Condicions deficients habitatge
Condicions habitatge Condicions deficients habitabilitat 6)
Relacional Deteriorament xarxes familiars Escassetat o debilitat
xarxes familiars Xarxes familiars Violncia de gnere Violncia
intergeneracional Violncia intrafamiliar Xarxes socials Escassetat
o debilitat xarxes socials 7) Ciutadania i No accs a ciutadania
Ciutadania participaci Accs restringit ciutadania Privaci de dret
per procs penal Participaci No participaci poltica i social 8) mbit
espacial Deteriorament edificis,habitatges i serveis /territorial
Deteriorament espai pblic Fsic (xarxa recursos Deficincia mobilitat
territori) Estigmatitzaci territori Sociocultural Inseguretat
ciutadana Manca cohesi social Absncia equipaments i recursos
Econmic Marginaci econmicaFont: Elaboraci prpia 13
14. 2.3 La perspectiva de la trajectria de vida i els possibles
trencaments(disruptions)La nostra perspectiva terica orientada a
lanlisi qualitatiu de les trajectries de vidade persones que
presenten diversos perfils de risc i/o situacions dexclusi
socialincorpora tamb la conceptualitzaci de la trajectria de vida i
del trencament vital(disruption).Per enriquir laportaci terica que
sha presentat en qu apuntvem els mbits ifactors dexclusi social,
ens interessa ara posar de relleu com les situacionsidentificades
de vulnerabilitat i dexclusi social poden afectar les persones
enqualsevol moment de la seva trajectria vital. Aquestes situacions
de major risc podenestar motivades per trencaments (disruptions)
que afecten les diferents esferes de lavida quotidiana de les
persones que, com hem constatat anteriorment, estan
altamentinterconnectades5. Per tant, cal tenir en compte que les
situacions de vulnerabilitat iels processos dexclusi social poden
presentar diverses manifestacions en funci deles experincies, del
cicle vital i de les oportunitats de les persones en
diferentsmoments del seu curs de vida.Lanlisi de les trajectries
vitals de les persones en situaci dexclusi social mostracom no hi
ha un patr fix de persones o collectius exclosos ni de factors
dexclusisocial. Lexclusi social s una situaci a la qual sarriba des
de mltiples trajectriesvitals i de la qual sen pot sortir. Com
veurem tot seguit, la combinaci entre mbits ifactors dexclusi
social, eixos de desigualtat i disruptions, dna lloc a
perfils,trajectries i processos dexclusi social diversos.Tal i com
hem exposat, els processos dexclusi social sn el resultat de
lacumulacidun seguit de situacions de desavantatge en diversos
mbits que afecten la vidaquotidiana duna persona. Al llarg de la
vida, es produeixen determinats fets que,segons com siguin
afrontats i resolts, poden desencadenar en trajectries de
majorvulnerabilitat i risc o en situacions dexclusi social. Per
tant, per entendre aquestestrajectries o situacions dexclusi
social, s necessari plantejar lanlisi qualitatiu deles trajectries
vitals dels individus al llarg del seu cicle de vida, amb la
finalitat dedetectar amb major precisi quins han estat els factors
i els trencaments que hancondut a aquestes situacions.Aquest
abordatge metodolgic dels processos dexclusi social que parteix
delexperincia vital dels individus, es fonamenta en dos conceptes
clau: les trajectriesde vida, o cicle vital, i els trencaments que
es poden produir en aquestes trajectries.Per cicle vital entenem el
perode circumscrit entre el naixement duna persona fins elmoment de
lanlisi de la situaci dexclusi o risc. Cada societat t pautada una
certaseqncia desdeveniments que permeten a un individu transitar
pels diferents estadisvitals duna forma ordenada. En general, es
tenen en compte les segents etapesvitals: natalitat i primera
infncia; infantesa, adolescncia i joventut; adultesa i vellesa.5
Castel, R. (1995). Les mtamorphoses de la question sociale,
Gallimard, Pars. 14
15. Un trencament en la trajectria de vida esperada dun
individu pot causar un sotrac enla seva trajectria vital. Aquestes
ruptures presenten, en termes generals, duespossibles conseqncies:
Poden ser motor de canvi social: alguns trencaments en les
biografies esperades dels individus poden esdevenir, amb el temps,
motors de canvi. Poden provocar trajectries de vulnerabilitat i
risc o dexclusi social: daltres trencaments poden comportar
situacions de major risc i vulnerabilitat i poden desembocar en
situacions dexclusi social o de marginalitzaci.Tal i com hem
apuntat anteriorment, en la nostra societat les trajectries vitals
delsindividus shan tornat ms inestables pels canvis de tot ordre
que afecten leseconomies, societats i cultures del segle XXI. En un
context de canvi dpoca, elsmoments de ruptura vital shan tornat ms
problemtics, perqu el risc social haaugmentat notablement i sha
vist agreujat per la crisi econmica i financera mundial,en un marc
de profunda revisi i crisi dels estats del benestar europeus.
Laugment dela precarietat ha generat que aquests moments de ruptura
siguin ms traumtics queen lanterior model de benestar (Baizn et al.
2002).En aquest nou context, sn precisament aquests moments de
trencament de lestrajectries vitals, els que poden desencadenar
situacions de major vulnerabilitat i risco processos dexclusi
social en les persones. Aquests moments de ruptura poden
sercategoritzats i identificats en cadascun dels mbits dexclusi
social i inclourien, entredaltres, situacions com perdre la feina,
una separaci o un divorci, un accident o laprdua de lhabitatge. Si
b aquests moments de trencament, per si mateixos, nodesencadenen
situacions de risc o dexclusi, cal tenir en compte i analitzar
altresfactors que expliquin com es gestionen individualment
aquestes situacionstraumtiques, i permetin conixer quins sn els
suports (ajuts i serveis) que replindividu per part de les xarxes
ms properes (familiars i damistat), les xarxes socials iles
institucions.Des duna perspectiva terica i conceptual, els moments
de ruptura estan estretamentrelacionats amb els factors dexclusi
social que shan presentat anteriorment. Lesruptures poden generar
situacions de major risc i vulnerabilitat i processos
dexclusisocial, que es poden caracteritzar per algun dels factors
esmentats i per la sevaacumulaci amb daltres.Per tant, lestudi de
les ruptures en el marc de la perspectiva del curs de vida
permetabordar lanlisi dels vincles entre les vides individuals, les
realitats familiars i lestransformacions socials, sense oblidar que
partim de lexperincia vital. En termesgenerals, tal i com sexposa a
IGOP (2011), lenfocament del curs o cicle de vidaanalitza les
formes en qu les forces macro-socials configuren el
desenvolupamentdels cursos de vida individuals i collectius
basant-se en cinc conceptes, cinc principisfonamentals i cinc eixos
danlisi6:6 Elder, G.; Mortimer,J.; Shanajan, M. (comp). (2006)
Handbook of the life course. Springer. New York 15
16. Els conceptes dels quals parteix aquesta perspectiva
senumeren i exposen acontinuaci: Cohort: grup de persones que han
nascut en el mateix temps histric i que experimenten alhora els
canvis socials duna cultura o societat determinada. El seu estudi
al llarg del temps es fa a travs dels estudis longitudinals, molt
emprats per la perspectiva del curs de vida, que permeten la
comparaci de diferents variables en persones que han viscut
esdeveniments semblants (guerres, crisis, migracions, bonana).
Trajectria: Cam al llarg de tota la vida que pot variar i canviar
de direcci, grau i proporci7. Les trajectries inclouen una varietat
dmbits o dominis com el treball remunerat, lescolaritat, la vida
reproductiva, la migraci, que sn interdependents. Les trajectries
vitals sn analitzades en els punts on sentrellacen, tant en el
mateix individu com amb altres individus dintre i fora de la
famlia. Transici: Esdeveniments especfics en determinats moments de
la vida que marquen clarament canvis destatus, posici o situaci.
Algunes de les transicions poden estar predeterminades i altres no
i en la seva gran majoria estan relacionades amb ledat i varien en
funci dmbits, societats i diferents tipologies de grups.
Esdeveniment vital (life event): Fets vitals que impliquen canvis
significatius en la vida duna persona, ja siguin en sentit positiu
o negatiu. Turning Point (disruption): s aquell esdeveniment vital
que produeix un canvi fort i permanent en la trajectria vital de la
persona i/o grup. Lexemple ms com seria la mort dun familiar proper
i molt significatiu, un divorci o la prdua del lloc de treball, tot
i que aquests trencaments no han de ser necessriament esdeveniments
negatius.Els cinc principis des dels quals es treballa en aquesta
perspectiva del cicle de vidasn els segents8: Principi del
desenvolupament al llarg del temps: necessitat dadoptar una
perspectiva de recerca a llarg termini que inclogui tot el procs de
desenvolupament hum des del naixement fins a la mort. Daquesta
manera, estudiant les vides al llarg de perodes substancials de
temps sincrementa el potencial danlisi situat entre els processos
de canvi social i el desenvolupament individual. Principi de temps
i despai (context): necessitat de tenir en compte el context
social, de poltiques pbliques, leconmic, ats que es considera que
el curs de vida dels individus est inserit i configurat pels temps
histrics i llocs que li toca experimentar a cada persona.7 Elder,
G. (1991) Lives and Social Change, a Heinz, W. Theoretical Advances
in Life Course Research. Status Passages andthe Life Course, vol. I
Weinheim, Deutscher Studien Verlag.8 Elder, G. (2002) Historical
times and lives: a journey through time and space a Looking at
lives: American longitudinal studiesof the 20th century. New York,
NY: Russell Sage; Elder, G. et al. (2003) The emergence and
development of life course theory,a Mortimer & Shanahan (eds.)
Handbook of life course. New York, NY: Kluwer Academic/Plenum
Publishers. 16
17. Principi del timing: Aquest principi es refereix al moment
de la vida duna persona en el qual succeeix un esdeveniment. Les
repercussions dun fet com com la mort dels progenitors en la vida
dun individu, per exemple, depenen de ledat que tingui en aquell
moment i de les circumstncies que estigui vivint. Daquest manera,
limpacte duna transici o una disrupci varia en funci del moment en
qu aquesta tingui lloc. Principi de vides interconnectades: Les
vides humanes sempre es viuen en interdependncia i en xarxes de
relacions compartides, i s en aquestes xarxes on sexpressen les
influncies histrico-socials. Com a resultat, fruit daquesta
interdependncia, les transicions individuals sovint impliquen
transicions en les vides daltres persones. Principi dagncia: Ms
enll de les influncies i les limitacions estructurals, els
individus fan eleccions i duen a terme accions constituint daquesta
manera el seu propi curs de vida. Daltra banda, la llibertat dacci
es troba limitada per les forces histriques i socials.Finalment, la
perspectiva del curs de vida t en compte cinc eixos danlisi
preferent: La interacci entre les vides humanes i el temps histric:
el desenvolupament personal i familiar, ha de ser ents en el seu
context histric, social i poltic. El Timing de les vides: els
desenvolupament dels rols particulars a nivell individual,
familiar, entre daltres, estan associats als grups dedat, que tenen
com a referncia ledat biolgica (ex. agrupacions per curs escolar),
ledat psicolgica (ex. agrupacions per aficions, per comportaments,
per estil de vida, etc.), o ledat social (ex. all que toca fer a
cada etapa de la vida en cada context social i histric).
Interdependncia vital: Les persones humanes sn interdependents i
les famlies sn lespai primari daquesta dependncia mtua i el lloc on
es construeix lexperincia de viure i interpretar els fets socials,
histrics i culturals de cada poca. La diversitat en les trajectries
vitals: malgrat els elements comuns de les persones i famlies que
pertanyen a una mateixa cohort, les diferncies entre elles en
relaci a la classe social, el gnere, ltnia i les tries individuals
tamb sn molt significatives. Risc i protecci al llarg de la vida: s
el que podem anomenar efecte motxilla. En funci de com shan resolt
les disrupcions i les experincies prvies, i de com sn viscudes en
funci dels recursos personals i familiars, es va fent un procs
dacumulaci de riscos o delements protectors al llarg de la vida,
que conformen una motxilla vital molt significativa per entendre
avui el present duna persona o famlia.Aix doncs, a partir daquests
conceptes, principis i eixos, podem construir un modeldanlisi en el
qual partim de lexperincia vital de les persones i la seva narraci,
peranem ms enll i, per comprendre-la de manera ms complerta i
rigorosa, tenim en 17
18. compte les interaccions i les interdependncies entre
aquesta experincia vital nica isubjectiva, amb els marcs socials i
poltics dels temps que li ha tocat viure.Les investigacions
orientades en aquesta direcci en el marc dels estudis de
lexclusisocial en els municipis de Catalunya sn fora recents.
Aquesta perspectiva danlisisintrodueix i apunta en el Pla dInclusi
i Cohesi Social de Catalunya 2010-2013 ilequip dInclusi Social i
Ciutadania de lIGOP, ha desenvolupat una proposta tericainicial a
partir de la qual sha dut a terme un primer estudi aplicat que ha
facilitat msinformaci substantiva, contrastada empricament. La
taula segent, recull lesprincipals disruptions detectades en el
curs de vida a nivell empric, amb la voluntat decompletar aquest
quadre analtic a partir dels resultats que sobtinguin de la
nostraanlisi qualitativa amb persones en situaci de risc o exclusi
social a Vilanova i laGeltr. 18
19. Taula 3. Trencaments vitals detectats per mbits dexclusi
social i cicle de vidambit Exclusi 0-3 3-6 6-12 12-16 18-35 35-65
>65 Social Incapacitat pagament despeses llar Prdua ajudes
socials Pobresa monetria Econmic Trencament dependncia econmica
(dones) Cronificaci i dependncia ajudes socials Prdua independncia
econmica Endeutament Laboral Explotaci infantil Prdua lloc de
treball (>16) EIXOS DE DESIGUALTAT: GNERE I PROCEDNCIA Atur
(>16) Atur de llarga durada (>45) Precarietat laboral
(>16) Mobbing laboral (>16) Prdua perms laboral (>16)
Prostituci (>16) (dones) Interrupci vida laboral per tenir cura
(maternitat, dependents) Reducci jornada per maternitat Retirada
prematura mercat laboral Formatiu Abandonament escolar Fracs
escolar Manca formaci especialitzada (>16) (>16)
Impossibilitat compatibilitzar estudis amb feina/famlia Manca de
reciclatge laboral Desescolaritzaci Absentisme Necessitats
educatives especials Problemes datenci/daprenentatge Canvi
descolaSociosanitari Malaltia fsica, lesi o accident
Drogodependncies Malalties greus o crniques Addiccions Discapacitat
Embarassos no desitjats (dones) Dependncia Malalties de transmissi
sexual Maltractament fsic, psquic o abs sexual Sobrecrregues
familiars (dones) Tractaments fecunditat/Inseminacions (dones)
Residencial Mobilitat geogrfica Prdua perms residncia (inclou mbit
Desnonament territorial) Mobbing residencial Condicions
dhabitabilitat deficients Prdua casa per divorci/separaci Prdua
independncia residencial 19
20. mbit Exclusi 0-3 3-6 6-12 12-16 18-35 35-65 >65 Social
Relacional Maltractament fsic, psquic o abs sexual Abandonament
patern / matern Desatenci familiar Trencament afectiu (prdua
familiar, trencament relaci de parella i/o conjugalitat, erosi
vincle paternofilial, prdua custdia fills, impossibilitat
reagrupament familiar, llars monomarentals, monoparentals, xarxa
relacional, baralles familiars) Arribada a la famlia adoptiva Canvi
dunitat de convivncia Familiars dependents Xarxa relacional
feble/allament Procs migratori Bullying escolar Manifestaci
identitat sexual (>16) Delinqncia i problemes judicials (>16)
Internament en collegi Impossibilitat tenir fills separat de famlia
Procs adopci de fillsPoltic-ciutad No regularitzaci administrativa
(>16) Trencament xarxa relacional (>16) Internament
institucional (>16) Discriminaci homfoba Inestabilitat governs,
guerres, exilis Procs migratori Font: IGOP (2011). Famlies, exclusi
social i disrupcions en els cicles de vida. Una mirada a les
poltiques socials des de baix. rea de Benestar Social. Diputaci de
Barcelona, Barcelona. En vermell es marquen aquells moments de
ruptura que han estat incorporats a partir de lanlisi de les
trajectries vitals de la poblaci de Vilanova i la Geltr i que no
havien estat identificats en recerques anteriors. Daquesta manera,
samplia el cos teric sobre els moments de ruptura en les
trajectries vitals. 20
21. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3. Marc
danlisi i disseny de la investigaciLes aproximacions teriques
presentades en el captol anterior ens condueixen aplantejar un
enfocament analtic multidimensional i flexible que integra els
mbitsdexclusi social, els factors de risc, els eixos de desigualtat
i les possibles rupturesvitals, per detectar aquells elements ms
rellevants en lanlisi de les trajectries devida de les persones en
risc o situaci dexclusi social de Vilanova i la Geltr.Figura 1:
Dimensions del marc danlisi mbits Exclusi social Eixos de
desigualtat social Factors de risc i vulnerabilitat Trencaments
vitalsFont: Elaboraci prpiaAquest marc danlisi ens facilitar una
major comprensi dels processos a estudiar enles trajectries de vida
dels individus i aportar ms riquesa a lanlisi, en la mesuraque
contemplar totes les dimensions que poden explicar els processos
dexclusisocial i tindr en compte, tamb, les situacions dacumulaci i
interconnexi que esmanifesten entre les dimensions danlisi
apuntades.En aproximar-nos des de lanlisi qualitativa a lestudi de
les trajectries vitals de lespersones en risc o exclusi social des
daquest marc analtic, les possibilitatsdaprofundir en el
coneixement de lexclusi social al municipi augmenten de
formanotable, ats que labordem des duna visi ms integral i
complerta que situa lestrajectries vitals en el seu context social,
poltic, econmic. 21
22. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3.1 El
procs de recerca amb persones en situaci de risc o exclusisocialLa
recerca qualitativa que presenta aquest informe ha tingut com a
principal objectiuconixer les trajectries de vida de persones que
es troben en situaci de risc oexclusi social a Vilanova i la Geltr,
amb la finalitat daprofundir, duna banda, en lessituacions dexclusi
social que es manifesten a la ciutat i, de laltra, en els momentsde
ruptura i els principals factors dexclusi social que sidentifiquen
a partir de lesexperincies viscudes i narrades.Com sostenen
diversos autors, fer recerca qualitativa amb persones en situaci de
risco exclusi social planteja diverses qestions tiques i
limitacions que volem identificaren linici daquest captol.Ens cal
subratllar, dentrada, la rellevncia que t aquesta recerca
qualitativa en tantque ha posat en marxa un procs dinvestigaci
social participatiu que ha donat veu apersones que tenen una
experincia directa amb situacions de pobresa i exclusisocial a
Vilanova i la Geltr.Aquesta aproximaci participativa amb persones
en situaci de pobresa o exclusisocial posa lmfasi en el principi
que les persones que viuen en aquesta situacitenen dret a tenir veu
voice- (Lister et al, 2000). Una perspectiva que es pot
utilitzaramb diferents grups que sn objecte de recerca per que s
particularment importanten el nostre cas, ats que ens trobem davant
de persones que generalment tenenmenys recursos i poder, per
intervenir en processos de recerca. Les seves veus,sovint, queden
al marge dels debats que planteja aquesta recerca. Aquest focus en
laveu s part duna aproximaci que emfatitza qestions com lestatus i
el poder en ladefinici de pobresa i posa de relleu els drets
daquestes persones a influir en elsdebats i imatges sobre la
pobresa i lexclusi social (Lister, 2002).Per tant, aquesta
aproximaci participativa reconeix lexperincia particular de
lespersones en situaci de risc o exclusi social, aix com el seu
dret i la seva capacitat aexposar la seva prpia realitat. Aquesta
perspectiva contribueix a promoure unarecerca ms efectiva, facilita
entendre millor les visions i el posicionament daquestespersones
davant la seva situaci social, i permet millorar limpacte de la
recerca entermes de poltiques pbliques.Aix no obstant, cal tenir en
compte que la recerca participativa no pot, per si sola,promoure el
canvi social per si que pot facilitar oportunitats a les persones
en situacide risc o exclusi social que hi participen, en la mesura
que les pot ajudar adesenvolupar estratgies dempoderament, que
reforcin la seva presencia ms activaen el debat de les poltiques
publiques dinclusi social al municipi.Aquesta visi que incorpora
les persones en situaci de risc o exclusi social en elprocs de
recerca i en la definici de poltiques publiques, permet treballar
no nomsaspectes vinculats a la definici del problema o a detectar
factors i ruptures, sin quetamb posa les bases per posar en marxa
un treball orientat a les solucions. 22
23. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrEn aquest
cas, ens trobem davant de metodologies de recerca que van ms enll
delsmtodes qualitatius tradicionals en tant que faciliten major
control als participants en elpropi procs de recerca. En aquest
sentit, aquesta recerca participativa no vol orientar-se nicament
vers lextracci dinformaci sin que t com a finalitat posar les
basesper a un treball ms interactiu amb les persones en situaci de
risc o exclusi socialque permeti promoure, en un futur, la
participaci daquestes persones en el procs dedisseny del Pla Local
dInclusi Social de Vilanova i la Geltr.Per tant, el disseny de la
recerca qualitativa no t com a finalitat conixer elssentiments
subjectius de les persones en situaci de risc o exclusi social
perincorporar-los a un coneixement objectiu i a la prpia agenda de
la investigaci. Nitampoc pretn noms illustrar una diagnosi amb
histries de vida que facilitin unaaproximaci descriptiva del
fenomen de lexclusi social. El fet de basar la recercaqualitativa
en les trajectries de vida i els relats personals de persones en
situaci derisc o exclusi social, ens permet conixer experincies
particulars que seran narradesdes de les prpies perspectives, idees
i opinions sobre el fenomen, el que contribuir aadquirir un
coneixement ms aprofundit i ampli que permeti avanar en lestudi
delexclusi social al municipi.Com indiquen Bennet i Roberts (2004),
aquestes aproximacions participatives que esbasen en donar ms veu
en els processos de recerca a les persones que tenen unaexperincia
directa amb situacions de pobresa i exclusi social, tenen un
carcter msinteractiu i no es plantegen con un procs unidireccional
del qual noms sextreuinformaci de les persones. Laproximaci
participativa cerca un procs ms obert idemocrtic de producci de
coneixement.En aquest context, ens podem preguntar quin s el valor
afegit que aporta aquestaaproximaci participativa a la recerca
sobre exclusi social. Val a dir que les principalsmotivacions que
condueixen a adoptar aquesta metodologia sn, duna banda, millorarla
prpia recerca i, de laltra, iniciar un procs de recerca inclusiu.
En el nivell msbsic, la recerca en la qual participen persones amb
experincia directa en processosdexclusi social millora el
coneixement sobre el fenomen. Daltra banda, les qestionsbsiques de
la investigaci poden ser definides amb major precisi en incorporar
lesvisions actives daquelles persones que estan implicades en els
objectes de recerca.Les aproximacions participatives poden donar
lloc a diferents visions del fenomen,enriquint el coneixement sobre
lexclusi social i posant de manifest interconnexionsentre diferents
aspectes de les vides de les persones que es troben en situaci de
risco exclusi social.Aquesta perspectiva implica que les persones
amb experincia directa en processosdexclusi social sn reconegudes
com a portadores dautoritat. El seu coneixement srespectat i s
legtim; poden adquirir major control sobre les diverses etapes
delprocs de recerca en el qual participen i poden tenir major
influencia en la forma comsutilitzaran els resultats de la
investigaci.En aquest sentit, sembla rellevant referir-nos al que
obtenen aquelles persones queparticipen en un procs de recerca
plantejat en els termes descrits. En primer lloc, 23
24. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrpodem
considerar que les persones o grups que participen en aquests
processos derecerca guanyen en termes dexperincia i aprenentatge.
Alguns autors parlendempoderament a nivell individual o comunitari,
que pot venir del fet de reconixer irespectar a aquestes persones
com a ciutadans iguals i ssers humans ambcontribucions a fer en la
societat (Karl, 1995).En segon lloc, un procs de recerca inclusiu
pot contribuir a aquesta finalitat reforantel capital cultural i
poltic de les persones en situaci de risc o exclusi social (Lister
etal, 2000).En tercer lloc, la participaci en la recerca pot ser
linici de metodologies inclusives queno shagin desplegat fins al
moment en daltres experincies investigadores o depoltica pblica al
municipi. Igualment, pot facilitar la incorporaci daquestes
personesen processos collectius orientats a identificar problemes i
solucions en un mbitdintervenci com s la poltica local dinclusi
social.En quart lloc, ms enll de garantir aquestes veus, del que es
tracta s de posarlmfasi en promoure un procs de recerca inclusiu
que reconegui lexperincia de lespersones que es troben en situaci
de risc o exclusi social i que generi espais queenriqueixin
lexploraci, lanlisi i el debat a lentorn de les desigualtats i els
processosdexclusi social en el municipi.En cinqu lloc, les
aproximacions participatives en els processos de recerca i en
eldisseny i implementaci de poltiques pbliques, ajuden a generar
major confianaentre els participants. En aquest mbit, La
participaci pot facilitar la formaci de noves relacions i espais de
treball. La participaci pot incrementar la preocupaci per adquirir
drets ms amplis. La participaci pot incrementar el sentit de les
persones de la seva prpia agncia (Lister, 2002). La participaci
respecta els drets i la ciutadania de les persones que es troben en
situaci de risc o exclusi social i s part duna aproximaci inclusiva
(Beresford et al., 1999).Tenint en compte aquesta perspectiva de
treball, el disseny daquesta investigaci shaplantejat com a un
procs de recerca inclusiu que ha garantit: La inclusi de diferents
grups socials en situaci de risc o exclusi social al municipi. Una
metodologia concreta en la selecci dels perfils de les persones
participants basada en el coneixement sobre la realitat del
municipi. La transparncia i la informaci oberta sobre el procs de
recerca utilitzat. La confidencialitat de les dades i lanonimat de
les persones que han participat. 24
25. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr3.2
Principals dificultatsAmb tot, el contingut daquest captol no seria
complert si no fes referncia, tamb, ales principals dificultats que
planteja una recerca qualitativa com la que sha dissenyat idut a
terme. Val a dir, en aquest sentit, que una recerca que parteix de
la participacide les persones en situaci de risc o exclusi social,
encara que utilitzi unametodologia que reconegui i posi en valor la
naturalesa subjectiva de la recerca, noper aix garantir relacions
digualtat o la no explotaci dels participants.Aquestes
consideracions, com assenyala Doyle (1999), sn molt rellevants quan
estreballa amb persones en situaci de risc o exclusi social en tant
que els recercadorssempre ocupen posicions ms privilegiades
daquells als quals es demana la sevaparticipaci i comproms. Tal i
com indica Standing (1998), el recercador continuasituant-se en una
posici de poder en la relaci que estableix amb les
personesparticipants. El recercador trasllada i interpreta les
vides privades dels participants iprodueix una representaci pblica
daquestes vides mitjanant un treball acadmic.Igualment, la
familiaritat que t linvestigador amb la recerca i, per contra, les
dificultatsde comprensi dels participants que poden emergir a
lentorn de la finalitat, contingut os que es far dels resultats de
la recerca, t el potencial de crear desconfiana entrerecercadors i
participants (Berg, 1999).Daltra banda, els participants, que donen
el seu temps i els seus recursos emocionalsper contribuir a les
activitats de la recerca, poden percebre que no hi ha
beneficistangibles de la seva implicaci en aquest procs (Hammersley
i Atkinson, 1983).En aquest terreny, tamb cal tenir en compte les
dificultats interconnectades queidentifica Lister (2002) i que
poden limitar la participaci de persones en situaci derisc o
exclusi social en processos de recerca. Algunes deriven de la prpia
situacidexclusi social i de la batalla per a sobreviure diriament,
que pot condicionarlenergia i salut de les persones. Daltres tenen
a veure amb la incapacitat de poder ferfront als costos que implica
aquesta participaci (en termes de temps, conciliaci orecursos).
Altres dificultats estan associades als sentiments destigmatitzaci
quepoden provocar les situacions dexclusi social i cal tamb
considerar les barrerespersonals que poden estar motivades per la
manca dautoestima o la prpia formaci.Com indica Rist (1981), de
forma irnica, facilitar als outsiders entrar en la recerca
sarriscat. Amb tot, cal assumir aquest risc i aprofundir en les
diverses estratgies queshan desenvolupat per generar major confiana
en els processos dinvestigaci socialamb persones en situaci de risc
o exclusi social, precisament perqu la sevaimplicaci pot incorporar
millores en el coneixement i lacci a lentorn de la
inclusisocial.3.3 Laccs als participants en el procs de recercaUna
primera dificultat que emergeix en el disseny dels estudis
qualitatius ambpersones en situaci de risc o exclusi social t a
veure amb decidir qui participa en el 25
26. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrprocs de
recerca facilitant la seva experincia vital i com es contacta amb
aquestespersones.Com indiquen Emmet et al (2007) un dels reptes dun
estudi qualitatiu de lestrajectries de vida de persones en situaci
de risc o exclusi social, s garantir laccsdels recercadors a
aquestes persones. Laproximaci utilitzada en el nostre cas,
vaconduir a un accs intermediat per persones i serveis municipals
que tenien uncontacte amb els perfils de persones que es volien
analitzar. Com en tota recerca, laselecci de les persones va passar
pel filtre establert per les persones que actuavencom a
intermediries (gatekeepers) i els seus coneixements i percepcions
del fenomende lexclusi social al municipi.En aquest context, les
persones que poden facilitar laccs als perfils dindividus ensituaci
de risc o exclusi social, poden utilizar canals formals o informals
per implicaraquestes persones en la recerca. En el nostre cas,
laccs a les personesentrevistades es va garantir mitjanant el
contacte previ establert per part detreballadors municipals dels
serveis socials de lajuntament de Vilanova i la Geltr..El quadre
segent mostra les caracterstiques principals dels intermediaris en
laselecci de participants en processos de recerca amb persones en
situaci de risc oexclusi social.Taula 4: Caracterstiques principals
dels intermediaris en els processos de recerca ambpersones en
situaci de risc o exclusi social Intermediaris Caracterstiques
Formals - Treballen amb persones en situaci de risc o exclusi
social (seguiment i supervisi, control, rehabilitaci, orientaci,) -
Implementen poltiques inclusives - Treballen en equips
multidisciplinars - Mantenen relacions verticals i de poder amb les
persones en risc o situaci dexclusi social Comprehensius -
Exerceixen el seu treball en lrbita de les administracions i
presten serveis de carcter social i sanitari (administraci i tercer
sector) - Faciliten serveis ms amplis, que inclouen la prestaci de
serveis innovadors. - Mantenen relacions ms estretes amb aquests
individus i grups en el temps - Tenen una implicaci comunitria
elevada Informals - Tenen una vinculaci limitada amb la provisi de
serveis a les persones - Utilitzen recursos propis per donar
resposta a les necessitats de les persones en risc o exclusi social
- Viuen i treballen en la comunitat - La relaci amb les persones
excloses es basa en lamistat, el suport i la protecci dels ms
vulnerables, i els orienten en la seva relaci amb els provedors
formals de serveis a la comunitat.Font: Elaboraci prpia a partir de
Emmet et al (2007) 26
27. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrTota
vegada que laccs als participants queda garantit, cal indicar que
les relacionsde confiana que sestableixen entre els recercadors i
les persones en situaci de riscsn frgils, fins i tot quan hi ha un
intermediari de confiana. Daltra banda, el risc queaquesta relaci
de confiana es trenqui quan sha completat el treball de
recolleccide dades, s un problema especfic que emergeix sempre en
les recerques en lesquals participen persones en situaci de risc o
dexclusi social.s, doncs, molt rellevant, tenir en compte la
dificultat daccedir a aquestes persones igrups ms vulnerables i la
necessitat daproximar-shi des de metodologies quegenerin confiana.
Quan laccs a les persones participants ha estat garantit,
construiruna relaci de confiana entre els recercadors i la persona
que participa en la recercaesdev un element fonamental.Shan
identificat diverses estratgies dinvestigaci que han de facilitar
manteniraquesta base de confiana durant tot el procs de recerca,
mitjanant unacomunicaci permanent que permeti lintercanvi de
resultats. En aquest sentit, shandissenyat metodologies especfiques
que mitiguen el risc dels participants, com podenser les
entrevistes en profunditat per a elaborar histries de vida; la
immersi encomunitats especfiques; la participaci de recercadors amb
trajectries vitals similarso metodologies de bola de neu que
generen confiana en els participants.Per Emmet et al (2007), la
reciprocitat s una estratgia necessria per mantenir larelaci entre
el recercador i el participant mentre dura el procs de recerca.
Lacapacitat de generar mtodes que facilitin lempatia, la
credibilitat, el rendir comptedels resultats o aquells que permetin
trencar les relacions de poder, facilitaran lacapacitat dels
recercadors de generar major comproms i confiana amb aquells ambqui
sest promovent la recerca.La nostra voluntat ha estat orientar la
recerca en aquesta direcci i facilitar un espai detreball basat en
la transparncia i la confiana mtua. Amb aquesta finalitat,
lametodologia danlisi utilitzada ha facilitat el marc de treball
idoni, tal i com sexposara continuaci. 27
28. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltr4.
Metodologia danlisi i procs de recercaLa metodologia danlisi a
partir de la qual sha dut a terme aquesta recerca sha basaten una
tcnica de recollecci de dades qualitativa: les entrevistes semi
estructuradesen profunditat.Aquesta tcnica qualitativa ha perms
conixer, des de subjectivitats diverses, elsdiferents moments del
cicle de vida de les persones aix com detectar les
rupturesidentificades com a ms rellevants en els processos de risc
o exclusi social que hanestat relatats.Mitjanant aquesta tcnica
danlisi qualitativa tamb shan obtingut opinions ivaloracions de les
persones entrevistades, fruit de la seva prpia experincia ipercepci
personal, que han facilitat coneixement no noms sobre les
trajectries iprocessos viscuts sin tamb sobre els serveis i suports
que han rebut per part de lesxarxes socials ms properes i de les
administracions.Lentrevista semi estructurada va estar conduda per
un gui obert orientat areconstruir les histries de vida de les
persones seleccionades per tal de conixer ambmajor profunditat les
trajectries, ruptures i processos de risc i exclusi social
viscuts.Tal i com apunta Riguetti (2006), la finalitat daquest
mtode no s noms recollir fetsen el curs de vida de les persones sin
detectar i obtenir informaci rellevant daquellsfets ms
significatius. Daltra banda, aquest s un mtode democrtic que,
dirigit alsubjecte, no el discrimina per la seva pertinena de
gnere, social o tnica, ni tan solsper la seva edat.Mitjanant la
memria oportunament estimulada a partir de qestions de
carctergeneral, les persones que han participat en la recerca han
narrat la seva experinciaque sha ordenat segons un esquema
seqencial: Inici: la meva vida comena, disposo de... a partir de
records evidents de fets i situacions, de reflexions dobertura, de
persones que han ajudat al subjecte,... Desenvolupament: la meva
vida ha tingut un curs, ha transcorregut,... a partir de la narraci
i records sobre leducaci rebuda, la famlia, els ambients de vida
infantil, les figures adultes, els jocs, les crisis, les ruptures,
els descobriments, les esperances, els abandonaments, les
amistats,...Final: la meva vida en aquest moment, en aquest
punt,... valoraci de resultats aconseguits i no aconseguits, de
capacitats, de propsits i objectius per al futur, opinions sobre
serveis i suports, ...Cal tenir en compte que els resultats
daquesta anlisi, que han de facilitar informacisubstantiva per a la
diagnosi de lexclusi social a Vilanova i la Geltr, hauran de
sertriangulats amb daltra informaci que es pugui obtenir mitjanant
daltresmetodologies, ja siguin quantitatives com qualitatives
(Taylor, 2008). Daquesta 28
29. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la Geltrmanera
sobtindran dades diferents per complementries que facilitaran
unconeixement ms aprofundit dels processos dexclusi social al
municipi. En el nostrecas, cal tenir en compte que lanlisi
qualitatiu ha dajudar a explicar una realitat socialque ha estat
mpliament analitzada des de lanlisi quantitativa.El procs de
recerca sha desenvolupat a partir de cinc fases de treball, que en
algunscasos, shan condut en parallel: 1) laprofundiment conceptual
i teric que ha permselaborar el marc danlisi; 2) la determinaci
dels perfils de les persones a entrevistar iel contacte i accs a
les persones escollides; 3) la recollecci de les dades mitjanantles
entrevistes en profunditat; 4) la transcripci de les entrevistes a
partir del marcdanlisi (ruptures, factors i mbits dexclusi social)
i 5) el buidatge i lanlisi de lainformaci ms rellevant segons els
objectius i prioritats de la recerca per alelaboraci de linforme
final.Pel que fa a la determinaci dels perfils a entrevistar, cal
tenir en compte que a partirde la recerca exploratria posada en
marxa per elaborar la diagnosi de lexclusi socialde Vilanova i la
Geltr i del treball participatiu que, amb aquesta finalitat, es va
iniciaramb diferents agents del municipi (tcnics municipals,
entitats del tercer sector, entitatsde la ciutat), es va detectar
una primera proposta de perfils dexclusi social almunicipi9.
Aquesta proposta inicial va permetre determinar una primera
aproximacials perfils de les persones a contactar per a lanlisi
qualitativa. Aix, inicialment, larecerca va suggerir els perfils
que es relacionen en la taula segent:Taula 5: Proposta inicial de
perfils de risc i/o exclusi social a Vilanova i la Geltr Perfils
Persona amb alguna discapacitat amb problemes dinserci laboral per
aquest motiu i amb 1 problemes de mobilitat 2 Dona mare de famlia
amb ocupaci i dificultats de conciliaci 3 Persona nouvinguda amb
escassa participaci poltica i en xarxes socials 4 Cap de famlia que
hagi patit un desnonament fruit duna situaci datur 5 Cap de famlia
que pateixi dependncia de prestacions socials 6 Mare a crrec de
famlia monoparental amb problemes econmics 7 Persona major de 45
anys amb manca de qualificaci professional que ha perdut la feina 8
Dona gran que viu sola en infrahabitatge 9 Persona jove que hagi
tingut problemtiques relacionals 10 Dona que hagi patit
maltractaments per part de la seva parella 11 Persona amb malaltia
mental severa 12 Persona amb alguna addicci a les droguesFinalment,
per qestions externes al procs dinvestigaci, els perfils de
persones aentrevistar no va respondre estrictament a aquesta
classificaci. Cal recordar que lespersones que responien als
perfils tenen situacions vitals complicades i subjectes adiverses
eventualitats. Per tal de conservar lanonimat de les persones
entrevistades,els noms que referim en aquesta recerca no
corresponen als seus noms reals.9 La primera proposta de perfils,
sorgida dun procs participatiu amb entitats i tcnics locals, va
resultaresbiaixada per la gran presncia dentitats relacionades amb
les persones amb discapacitats. 29
30. Trajectries dexclusi social a Vilanova i la GeltrTaula 6:
Perfils de risc i/o exclusi social entrevistats Situaci Perfil de
risc Sexe Edat Origen Situaci laboral Situaci familiar Ingressos
Nivell estudis residencial Abel Persona immigrada amb poca o nulla
Home 38 Magreb Atur Solter 400 euros Secundria Sense llar xarxa
relacional Maria Persona amb addicci a les drogues Dona 42 Vilanova
Atur Mare sola, 1 fill 490 euros Secundria Viu amb els pares Regina
Persona que ha patit maltractaments Dona 27 Sud-Amrica Atur Mare
sola, 2 fills 846 euros Secundria Pis de lloguer Raquel Cap de
famlia que pateix Dona 38 Murcia, des Ocupada (contracte Mare sola,
3 fills, dos 800 euros i EGB Pis cedit per serveis dependncia de
prestacions socials dels 14 anys a duna hora al dia) amb
discapacitat escaig socials