La transició(1975-1982)
1
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès
2
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
2.1 L’opció reformista de Joan Carles I
Joan Carles de Borbó nomenat rei el 22/11/1975Nova monarquia
Legitimada pel franquisme i li assegura el control dels aparells de l’Estat (exèrcit, administració i forces de l’ordre
públic
Esperen que el rei faci una monarquia autoritàriaAparells de l’Estat
Oposició Reclamava canvis ràpids i significatius
Es compromet a comptar amb tothom. Bones
intencions però inconcret
Discurs coronació
Rei d’Espanya, proclamació
Joan Carles, Rei
3
2.1 L’opció reformista de Joan Carles I
Arias Navarro ratificat pel rei com a president de Govern. Govern amb pesos pesants dels franquistes més oberturistes (com Fraga)
Contactes, d’esquena al govern, amb l’oposició i
líders de països europeus
Obtenir el suport per a iniciar els canvis que havien de dur a la
democràcia
Mesures contradictòries:
indult ampli (sortida de la presó d’alguns polítics de l’oposició com Marcelino Camacho)
es va permetre la celebració del XXX Congrés de la UGT, tot i que el sindicat no havia estat legalitzat.
Tímida reforma per a recuperar la fracassada Llei d’Associacions de 1974
Política repressiva contra tot tipus de protesta:
dura repressió policial a Barcelona a dues les manifestacions a favor de l’amnistia. Org: Assemblea de Catalunya.
Fets de Vitòria: mort de 5 treballadors quan la policia dissolia una assemblea de treballadors en una església
(3/3/1976). Fraga: “la calle es mía”=elgovern controlaria qualsevol acció que considerés que alterava l’ordre públic.
Protestes contra el govern, malestar social, conflictes ciutadans i obrers
Crisi econòmic a congelació salarial = vagues (Metro, Correus, Telefònica, Renfe, o principals empreses com Hunosa)
Tensions carlines a Montejurra (9/5/1976) = carlins ultraconservadors vs branca alineada amb postulats democràtics; extrema
dreta carlina provoca dos morts i diversos ferits de bala.
inestabilitat
Campanades a Mort (Lluís Llach) Fets de Vitòria(3/3/1976)
Govern d’Arias Navarro
Torcuato Fernández- Miranda Es col.locat pel rei al capdavant de les Corts i Consell del Regne
Obliga a Navarro a Assessora al cap d’Estat en la presa de les decisions
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
4
2.1 L’opció reformista de Joan Carles I
oposició Anava canviant d’estratègia
1r: exigeix que es formi un govern que no tingui
a veure amb la legalitat franquista
Ruptura amb el franquisme
Monarquia o república
plebiscit
1976 creació de Platajunta Ruptura pactada
Trencament amb la legalitat franquista feta
d’acord amb els franquistes reformistes i
deixar de banda el plebiscit
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
5
2.2 Catalunya a l’arrencada de la transició
Catalunya a l’arrencada de la transició.
Febrer 1976: visita oficial del rei JCI a Barcelona
Part del discurs en català
compromet a crear un organisme descentralització administrativa per a
Catalunya: Consell General de Catalunya
Assemblea de Catalunya Rebutja el Consell General de Catalunya
Reclama la reinstauració de la Generalitat de Catalunya de l’etapa de Catalunya i el retorn
del president Tarradellas
Dia de Sant Jordi 1976Publicació del primer número del diari Avui
Primer en llengua catalana des del final de la
Guerra Civil
Marxa de la Llibertat Estiu de 1976: gent que camina de poble en poble demanant llibertat i amnistia; manifestació
prohibida però es va fer tot i les detencions i persecucions.
11 Setembre 1976
Govern prohibeix la celebració a Barcelona. Accedeix a autoritzar una concentració a Sant Boi.
Van acudir 100.000 persones: primera gran manifestació a Catalunya des de la Guerra Civil.
Reivindicació: llibertat, democràcia i autogovern
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
6
2.3 El desmantellament legal del franquisme
Catalunya a l’arrencada de la transició.
Diada Nacional, Sant Boi 1976
Manifestació proamnistia, febrer 1976
Miting de l’Assemblea de Cat, Palau d’Esports de BCN, Juliol 1976
Barcelona, 1976
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
7Font: Sebastian Merino
8
2.3 El desmantellament legal del franquisme
Rei força la dimissió d’Arias Navarro (1/7/76)Govern de Navarro no va aconseguir
un projecte de reforma del franquisme
Adolfo Suárez: president del govern (5/7/1976)
Tenia programa de reforma política
Oposició: fre al procés de reforma.
Suárez, secretari general del Movimiento.
Desmantellament de la dictadura a partir de
la legalitat franquista mateixa
Suárez jurant el càrrec de president del Govern
Reconeixement de les llibertats públiques i d’expressió.
Llibertat sindical
Integració a la CEE
Reconeixement de la diversitat de pobles dins de la unitat indissoluble d’Espanya
Dissolució de les Corts i elecció d’unes Corts democràtiques en el termini d’un any.
Amnistia política àmplia (30/7/76)
Contactes amb l’oposició per implicar-la en la reforma
El procés es posa en marxa
Ruptura pactada: donar pas a un altre sistema però començant per desmantellar gradualment
l’estructura i la legislació heretada.
Amnistia
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
9
2.3 El desmantellament legal del franquisme
Tot el projecte passa per....... Aprovació de la Llei per a la reforma política (18/nov/1976) Llei de la Reforma política
Ha de permetre establir unes Corts representatives i democràtiques
Suárez ho vol aconseguir sense trencar la legalitat
franquista i necessita que siguin les Corts franquistes
les que donin l’aprovació al projecte
Les Corts franquistes aproven el projecte: 425 vots a favor, 59 en contra i 13 abstencions
Els procuradors havien decidit la seva defunció política
15/des/1976 referèndum de la Llei per a la reforma política
Voten afirmativament el 94%, participació del 77% (Cens electoral: 22.664.290)
L’oposició moderada va propiciar el si i la de l’esquerra defensa l’abstenció
Controlat per l’Estat
Partits polítics encara il.legals i no se’ls permet fer actes públics
Referéndum
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
10
2.4 Cap a les eleccions generals.
Aprovació en referèndum de la Llei per a la Reforma Política Reforça la figura de Suárez
Sectors radicals del règim queden quasi neutralitzats.
Oposició democràtica es veu obligada a adaptar-se al disseny polític del govern.
Continua la seva tasca
nova amnistia política
dissol el TOP, sindicat vertical i el Movimiento
Entre aprovació del referèndum i les eleccions generals Esdeveniments que presagiaven un procés d’involució
Setmana Negra(23-28 gener 1977)
Grapo: segresta un tinent general, i assassina 3 membres de les forces de l’ordre públic
Matança d’Atotxa: Grup d'ultradreta assassinen 5 advocats laboralista comunistes.
Policia causa la mort de dos estudiants en una mani proamnistia
En el funeral dels 5 advocats el PCE tingué
una actitud de moderació
Comissió dels Nou
Des. 76-abril 77
Suárez negocia amb representants de l’oposició la convocatòria electoral
socialistes, comunistes, democratacristians, liberals, socialdemòcrates i un representant gallec, basc i català
Legalització dels partits polítics, llei d’amnistia, i altres aspectes de la preparació de les eleccions. NO el
sistema electoral = s’estableix per la llei de la reforma política.Va tractar
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
11
2.4 Cap a les eleccions generals.
Qüestió important a resoldre Paper del Partit Comunista en el nou règim democràtic
1 setmana després del referèndum Carrillo
(vivia clandestinament a Espanya) fa una
conferència a Madrid i fou detingut. Mesura de
pressió del PCE.
Comunistes no responen a la provocació dels
assassinat d’Atotxa.
Abril 77 (Dissabte Sant) es legalitzat el PCE
Detenció de Carrillo
Legalització PCE
Malestar en els militar i dimissió del ministre de la Marina
Carrillo reconeix la monarquia, la bandera espanyol i la unitat d’Espanya.
esdeveniments
Eleccions es convoquen el 15 de juny de 1977 Primeres eleccions democràtiques des de la Segona República.
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
12
2.5 Les eleccions a Corts constituents.
Partits participants
Partits legalitzats que havien estat clandestins
Partits sorgits dins el franquisme:
Unión de Centro Democrático (UCD) d’Adolfo Suárez. Coalició de 15 partits procedents
del franquisme reformista i oposició moderada (democratacristians i liberals). Ideologia:
reformistes, de centre.
Alianza Popular (AP) de Fraga. Coalició heterogènia i poc cohesionada d’antics franquistes
i de partidaris de la reforma. Ideologia: dreta i conserven trets autoritaris.
Fuerza Nueva. De Blas Piñar, procedent del falangisme i branca intransigent del
franquisme (búnquer)
Resultats participació del 80% (cens :23.600.000)
UCD obté majoria relativa (165 diputats)
seguida del PSOE (118 diputats), PCE 20, AP 16, Pacte Democràtic
per Catalunya 11, PNB 8, Partido Socialista Popular 6,...
eleccions es van decantar per la moderació. Destaca la desfeta del
PCE. Extrema dreta fora de l’arc parlamentari
P.Dem. Per Catalunya: coalició electoral catalana que es va presentar a les eleccions generals de1977, La integraven Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), entre d’altres
Eleccions 1977
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.
13
2.5 Les eleccions a Corts constituents.
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
FONT: Wiikipedia
14
2.5 Les eleccions a Corts constituents.
Resultats a Catalunya Participació: 80% (cens 3.900.000)
va guanyar la coalició PSC-PSOE: 15 diputats
2n: PSUC (agermanat amb el PCE), 8 diputats
Pacte Democràtic (11 dip.) i UCD (9 dip.) gairebé empatats
poca representació: ERC, AP i Unió del Centre i la Democràcia Cristiana
75% del vots a les forces polítiques que es comprometien al:
restabliment de la Generalitat, sobre la base de l’Estatut d’Autonomia de 1932
retorn del president de la Generalitat a l’exili: Josep Tarradellas
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
15
2.5 Les eleccions a Corts constituents.
Catalunya Pocs dies després de les eleccions de 1977, reunió entre els parlamentaris elegits a Catalunya i Suárez
Aconseguir recuperar la Generalitat
finalitat
Pressió popular: manifestació 11 Setembre 1977: 1 milió de persones a Barcelona. A
favor de l’estatut d’autonomia i el retorn de Tarradellas.
11 Setembre 1977
Octubre 1977: Tarradellas com a President de la Generalitat. “ Ja sóc aquí”
Únic acte de la transició que el Govern espanyol va reconèixer la legitimitat
d’un càrrec electe de les institucions republicanes.
Retorn de Tarradellas
2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)
Fer resum 4.2 (pàg.327-328)
16
Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977
frenar la crisi econòmica i definir unes noves relacions laborals.
elaborar una nova Constitució per construir un nou marc polític democràtic
integrar les reivindicacions nacionalistes històriques sense qüestionar la unitat d’Espanya
Política de consens
Pactes de la Moncloa (25/10/1977)
Constitució 1978Consens econòmicConsens econòmic
Problemes econòmics = crisi del petroli= crisi mundial
estancament del PIB
inflació galopant: el 1977 arriba al 29%
Increment del dèficit públic
augment espectacular de l’atur (intern més emigrants acomiadats a Europa): del 2,2% (1973) al 7% (900.000 persones)
la inexistència d’una política fiscal del model econòmic franquista = no correcció dels desequilibris social
Mesures correctores impopulars: retallades salarials o
tancament d’empreses públiques
Feia necessari
Suárez vol comprometre a la resta de partits ,sindicats majoritaris i empresari Pactes de la Moncloa
(Octubre 1977)
reduir la conflictivitat laboralEls augments salarials no superiors a la inflacióPlans d'ocupacióReducció de la inflació (del 26% al 16%), dèficit i atur Pla d’ampliació dels serveis socials (construcció d’escoles i diverses inversions públiques)
no s’aconsegueix frenar increment de l’atur
Pactes de la Moncloa
3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)
17
Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977
Constitució 1978Constitució 1978
1r pas: creació d’una ponència = diputats dels principals partits polítics UCD, Pacte Democràtic per Catalunya, AP, PSOE i PCE-PSUC
Acords difícils en educació, llibertat religiosa, avortament, divorci, pena de
mort, sistema electoral. 16 mesos de discussions.
Definició del sistema polític: monarquia parlamentària (rei regna però no governa)
L’Estat deixa de definir-se com a catòlic, es manté aliè a qualsevol confessionalitat i es declara laic
Drets i llibertats: inspirats en la Declaració dels Drets Humans:
drets i llibertats(educació, ideològica ,expressió, entre homes i dones, salut i sanitat, habitatge
digne, al treball, lliure elecció de professió o ofici, al divorci, supressió de la pena de mort,dret
de l’Estat a intervenir en l’economia)
igualtat i pluralisme polític
Divisió de poders:
legislatiu: bicameral (Congrés de Diputats, Senat)
executiu (govern: president i ministres)
judicial: jutges i magistrats , coordinats pel Tribunal Suprem
Altres institucions: Tribunal Constitucional i defensor del Poble.
Sufragi universal
Descentralització de l’Estat:
necessitat d’atendre a les reivindicacions nacionalistes i regionalistes
PRINCIPIS
Aprovada per referèndum 6/12/1978:
88% vots positius; abstenció 33%
(País Basc 54,5% promogut pels
nacionalistes bascos)
“Pares” de la Constitució
3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)
18
Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977
Constitució 1978
““Pares” de la ConstitucióPares” de la Constitució
3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)
Gabriel Cisneros (UCD),
José Pedro Pérez Llorca (UCD),
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñon,
Miquel Roca y Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya)
Manuel Fraga Iribarne (AP),
Gregorio Peces Barba (PSOE),
Jordi Solé Tura (PCE).
Gabriel Cisneros
Miquel Roca Manuel Fraga Jordi Solé Tura
José Pedro Pérez-Llorca Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Gregorio Peces Barba
19
Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977
Constitució 1978Constitució 1978
Procés d’organització de l’Estat autonòmicDesprés de les eleccions 15 juny77: normalitat democràtica a Catalunya i País Basc no seria
possible sense les seves reivindicacions autonomistes
Unanimitat per a restaurar els governs autonòmics de Catalunya, País Basc i Galícia.
No unanimitat per determinar els límits geogràfics i competencials dels procés de descentralitatzació
Pressió popular: manifestació a Catalunya (11/set/1977) i en altres regions Generalitzar la creació d’autonomies
(“cafè per a tothom”)
Resposta del govern
Constitució no centralista ni federal; creació
d’un sistema autonòmic generalitzat
Resultat
Búnquer (ocupen llocs
clau de l'administració i
promouen l' involució):
desintegració de la pàtriaVia ràpida art.151: comunitats històriques (País Basc, Catalunya, Galícia ; s’hi afegirà Andalusia). Estatut aprovat per
referèndum.
Via lenta art.143: resta de comunitats. No obliga a sotmetre l’estatut via refèrendum però rebaixa el nivell d’autogovern
Es reconeix la vigència del drets forals del País Basc i Navarra
Sistema d’accés a l’autogovern
3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)
Estat de les Autonomies
20
3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)
Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977
Catalunya
23 octubre 1977: Tarradellas torna a Barcelona com a president de la Generalitat
Forma un govern d’unitat amb tots els partits catalans amb representació parlamentària.
Comissió de parlamentaris va redactar el projecte d’un nou estatut (“Estatut de Sau” 1979)
Aprovat per les Corts, limitant algunes competències
Octubre 1979: aprovació per referèndum de
l’Estatut de Sau; àmplia majoria
Març 1980 eleccions al Parlament de Catalunya:
les guanya Convergència i Unió (Jordi Pujol)
País Basc
Context crispat= rebuig del nacionalisme moderat (PNB) a
aprovar la Constitució i del nacionalisme radical (només
negociar la independència).
Estatut de Guernika (1978); octubre 1979 provat per
referèndum (àmplia majoria).
Març 1980 eleccions autonòmiques: guanya PNB
AndalusiaFebrer 1980: Andalusia convoca
referèndum per accedir a l’autonomia
per la via ràpida (art. 153). El guanya.
Esquerra i nacionalistes andalusos: accés a l’autonomia via art.151
Reduir autonomia andalusa a
les competències reservades
a les regions .
Però govern vol
Fer resum 4.3 (pàg.328-329) i 4.4 (pàg.329-330)
21
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Causes acció desestabilitzadora del terrorismes i colpisme militar.
empitjorament de l’economia
desgast de la UCD
pressió de l’oposició
Tensions inicis dels 80
Terrorisme
Atemptats contra l’exèrcit i forces de seguretat de l’Estat
Objectiu: minar la credibilitat de la naixent democràcia
1977 ETA intensifica la seva activitat
objectiu
Govern de Suárez acceptés el programa per a la
independència d’Euskadi elaborat per KAS
(Kordinadora Abertzale Sozialista)
Es complementa amb l’activitat política d’Herri Batasuna
(coalició electoral; apareix 1978; 15% vots en les
eleccions basques 1980)
GRAPONo estan clars els seus principis
Alimenta les proclames antidemocràtiques
del búnquer franquista.
Fomenta el colpisme dins l’exèrcit.
FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.
22
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.
23
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Descrèdit govern UCD (1/2)
Després de ser aprovada la Constitució de 1978Suárez dissol les corts i convoca eleccions generals: 1 març 1979
UCD torna a guanyar.
Segon lloc: PSOE
FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.
Govern convoca eleccions municipals, 3 abril 1979
Triomf de les esquerres (PSOE i PCE 46,6% dels vots, UCD 313%)
Pactes postelectorals PSOE-PCE: alcaldies a les
27 capitals de província (com BCN i Madrid)
Descentralització autonòmicaEsperonà els recels de l’exèrcit i els poders fàctics.
Recels entre regions: les de la via lenta es consideraven de
segona categoria en el procés autonòmic
Començaments de 1980 s’alentí el procés
de descentralització i es proposa la via de
l’art.143 de la Constitució com a via lenta
d’accés a l’autonomia tret de les comunitats
històriques (ho van fer fia art.151,; via
ràpida
24
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Descrèdit govern UCD
FONT: Wiikipedia
FONT: Wiikipedia
25
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Descrèdit govern UCD (2/2)
Pressió de l’oposició PSOE Fortes crítiques i dura oposició Moció de censura: maig 1980
No prospera per 14 vots
Desgast govern UCD
Suárez surt debilitat
Manca d’unitat: llei del divorci, reforma fiscal i descentralització autonòmica.
pressió dels “barons” dea la UCD socialdemòcrates, democratacristià i liberal.
Juliol 1980: dimissió del vicepresident i ministre d’economia .
27 Gener 1987 II Congrés UCD suspès29 gener dimiteix Suárez
Amb aquest ambient
Compareixença de Suárez anunciant la seva dimissió.
26
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Cop d’Estat 23-febrer-1981
Precedents
la reforma de l’Estat no havia depurat l’Administració ni l’Exèrcit.Els sectors nostàlgics del règim creien que encara controlen els aparells de l’Estat
Gutiérrez Mellado nomenat Ministre dels Exèrcits Controla eficaçment el descontentament dels militars tot i el “remors de sabres”=
1978 Operació Galaxia (=militars segrestarien el govern al Palau de la Moncloa i
establir una junta militar)
Dimissió de Suárez (29-gener-1981)= dura oposició socialista i contestació del seu propi partit. Manca de lideratge
Rei Joan Carles I visita la Casa de Junte de Gernika Esbroncat pels representants d’Herri Batasuna
Atemptats terroristes
Situació ideal per als militars colpistes: “estat de necessitat” = manca de lideratge, descomposició autonòmica, terrorisme i crisi econòmica
Suárez, Fernández Miranda i Gutiérrez Mellado
27
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Cop d’Estat 23-febrer-1981
Fets
23 de febrer Debat d’investidura: segona votació per la investidura de Calvo Sotelo, successor de Suárez
Guàrdies Civils, sota les ordres del tinent coronel Tejero, ocupen i segresten el Congrés de Diputats.
A València, el tinent general Jaime Milans del Bosch decreta l’estat d’excepció i treu els tancs al carrer.
Mitja nit el Rei surt per televisió: discurs a favor de la democràcia i contra els colpistes.
24 de febrer Rendició de les tropes que assaltaren el congrés.
Rei i líders parlamentaris fan una declaració solemne a favor de la democràcia.
Convocatòria de manifestacions populars: donar suport a la democràcia
Versió animada del “23F”
Fa rendir a les casernes indecises.
28
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Cop d’Estat 23-febrer-1981
“Todo el mundo al suelo”Gutierrez Mellado s’enfronta als Guàrdies Civils
Tancs als carrers de València Compareixença del Rei.
Tots els diputats estirats menys Suárez, Gutierrez Mellado i Carrillo
Guárdia Civils custodiant el Congrés de Diputats
29
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
Cop d’Estat 23-febrer-1981
Rendició dels colpistesSortida dels diputats
Manifestació a favor de la democràcia Militar implicats en el cop d’Estat
30
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
El govern de Calvo Sotelo i fi de la UCD (febrer 81 – octubre 82)
Leopoldo Calvo Sotelo investit president del govern per majoria (25/2/1981)
Recuperació de la política de consens
Acord Nacional per a l’Ocupació (juny1981)
Llei Orgànica per l’Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA, juliol 1981), amb el suport del PSOE
Limitar les competències de les comunitats autònomes. Agost 1983, 14 de 38 articles de la LOPA foren declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional.
discrepàncies Enfrontaments amb les esquerres: octubre 1981decisió UCD incorporar Espanya a la OTAN
Socialistes i comunistes demanaren que fos sotmès a referèndum
Continua crisi econòmica Creixement econòmic continua aletint-se.
Dèfict de la balança de pagaments va créixer encara més.
Continua augment l’atur
Tensions internes a la UCD impedeixen l’aplicació d’una política d’ajustaments
31
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
El govern de Calvo Sotelo i fi de la UCD (febrer 81 – octubre 82)
Erosió de la UCD
Mals resultats en les eleccions autonòmiques
Fragmentació del partit
Alianza Popular guanya a Galícia (octubre 1981)
PSOE guanya a Andalusia (maig 1982)
Abandonament de 15 diputats socialdemòcrates: marxen al PSOE
Enfortiment d’Alianza Popular amb diputats fugitius de la UCD
Suàrez abandona la UCD i funda el Centro Democrático Social
Estava desapareixent l’espai polític de centre.
Diverses remodelacions del govern de Calvo Sotelofinalment
Agost 1982 dissol les Corts i convoca eleccions legislatives
anticipades l’octubre 1982
Majoria absoluta del PSOE
Es considera la fi de la transició per la normalitat amb què
es va produir el traspàs de poder
32
4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)
El govern de Calvo Sotelo i fi de la UCD (febrer 81 – octubre 82)
FONT: Wikipedia
FONT:http://tuscienciassociales-teodosio.blogspot.com/
Top Related