4
Edita: UnicopiesJoan Maragall, 2425300 TÀRREGATel./Fax: 973 311 470
Departament comerciali administratiu:973 311 470609 320 261
Departament de dissenyi maquetació:Unicopies973 311 470
Dipòsit Legal: L-482-2012
TANCAMENT DE LES EDICIONSDIA 20 DE CADA MESPer la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició.
RECEPCIÓ DELS ANUNCIS1-LA PUBLICITATEnviar fotografies i textos dels anuncis a l’adreça de correu electrònic.
2- ELS CLASSIFICATS I PETITS ANUNCISPersonalment a la nostra oficina del carrer Joan Maragall, 24 de Tàrrega.Per correu electrònic, juntament amb el comprovant d’ingrés bancari.Per fax 973 311 470, juntament amb el comprovant d’ingrés bancari.
Queda prohibida la reproducció total o bé parcial del con-tingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials. Els productes anunciats són facilitats i autoritzats per les em-preses i persones anunciants.L’Editorial queda exempta de qualsevol responsabilitat o mala intenció en l’utilització d’esmentats productes o tex-tes de les empreses o persones anunciants.Davant la possibilitat de l’existència d’algun error tipogrà-fic en la transcripció de les ofertes comercials anunciades, avisem que dita informació NO ÉS VINCULANT en la com-pra de l’article o servei, no essent la nostra intenció ni la de l’anunciant induir a cap tipus d’error o engany.
5
El petaurus breviceps també anomenat sugar, glider o petau-ro del sucre, és un petit marsupial, originari dels boscos del sud d’Austràlia i Nova Guinea i deu el seu nom a la seva afició pels aliments dolços. És un mamífer nocturn i de costums ar-borícoles que s’inclou en la mateixa subclasse dels cangurs (subclasse Marsupialia). Dins dels marsupials, els petauros pertanyen concretament a la família Petauridae. El nom breviceps significa “cap curt”. Pertanyen a un grup d’animals anomenats falaguers, que fa referència als seus dits units. Una de les característiques dels marsupials és que donen a llum cries molt poc desenvolupades, han de com-pletar la seva maduració dins d’un òrgan especial en forma de bossa, el marsupi (d’aquí el nom de marsupials).Un petauro adult mesura entre 13 i 18 cm des del musell fins a la base de la cua, la qual és tan llarga com el cos, aconse-guint així un total d’uns 30-35 cm. Els mascles solen ser una mica més grans i pesats que les femelles (115-160g mascles i 100-130g femelles). Poden arribar a viure de 8 a 15 anys encara que el més normal és de 10 a 12 anys en captivitat.Tenen caps curts amb musells punxeguts de color rosa, amb grans ulls i orelles desproveïdes de pèl. Posseeixen una membrana a cada costat del cos que va des del cinquè dit de la mà fins al polze del peu. Aquesta membrana es denomina patagi i els permet planejar més de 50m d’una branca d’un arbre a una altra, valent-se també de la seva cua per diri-gir-se, també compten amb polzes oposables en les potes posteriors. Són diprotodonts, posseeixen només dos incisius inferiors grans i dirigits cap a davant.El seu color de fons és gris platejat, amb una banda negra que va des del musell a la base de la seva cua. La zona ventral és de color blanc brut (també hi ha altres colors). Els ulls estan envoltats per un antifaç fosc. Les orelles i la seva base també estan perfilades en negre. El color dels petauros salvatges és marró ja que s’impregnen amb les restes de saba dels arbres i plantes a l’interior dels troncs que dorm. Quan se’ls manté en captivitat recuperen el seu color gris en mudar.S’alimenten bàsicament de fruita, verdura, fruita seca i petits insectes. Són d’hàbits nocturns, la qual cosa ho fa una mas-cota magnífica per a la gent amb poc temps, ja que es poden gaudir a la tarda/nit d’1 o 2 hores de joc, són molt dòcils i molt afectuosos, una mascota amb pocs problemes i molt poc manteniment.
Zoo ANiMALS ExòTicS i DE coMPANyiA
petaurodel sucre
(petaurus breviceps)
6
Tots Sants (Omnia Sanctorum) és un dia dedicat al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionat amb el dia següent, el Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l’1 de no-vembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tra-dició, és un dia festiu.
Origen
L’origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d’un període de temps anterior al procés de cristia-nització que va experimentar la península durant els primers segles de la nostra era, tot i que en aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants deriva, en concret, d’una festa cèltica anome-nada Samain que es feia per venerar els morts. Per als pobles celtes, l’any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l’època de primavera i d’estiu en què el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l’hivern en els quals els dies s’escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s’apropia d’una gran part del dia.
Tots SantsEls dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies del Samain donaven la benvin-guda al període d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. Les festes del Sa-main també coincidien en una època de l’any en què els camps i les terres semblen igual d’esmorteïdes que el propi món dels difunts. Ha passat el temps de collita, de la verema... aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que amb la primavera següent tot torni de nou a la vida.
Tradicions catalanes:La castanyadaAbans els padrins regala-ven els panellets als seus fillols, com per Pasqua la mona.. Són propis d’aquest dia tres menjars especi-als: castanyes torrades, moniatos i els panellets. De panellets n’hi ha de moltes maneres, de coco, de xo-colata, d’ametlla, de cafè, de pinyons, etc. Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos, panellets i altres plats típics se’n diuen castanyades, mentre que la festa po-pular també rep aquest nom.
7
Probablement no ens adonem quan imprimim documents a l’oficina, però quan se’ns esgota un cartutx de tinta de la im-pressora a casa i hem de comprar-ne un de nou, segur que pensem quant ens costa imprimir cada full. Si calculéssim el preu d’un litre de tinta per a impressores ens espantaríem: surt molt més car que una ampolla de Dom Perignon !!.A aquest cost econòmic hem d’afegir, a més, el cost am-biental de la producció i l’ús dels cartutxos de tinta, ja que contenen substàncies tòxiques i en la seva fabricació i transport es consumeixen grans quantitats de recursos na-turals (energia, aigua, etc).És per això que, a més de reciclar els cartutxos de tinta dipositant-los als contenidors de recollida específics, i de comprar cartutxos reciclats, la manera més efectiva de re-duir el cost econòmic i ambiental associat al consum de tinta d’impressió és aplicar les mesures d’estalvi que us proposem a continuació.
Com reduir el nostre consum de tinta d’impressió?- Evitar la impressió de documents innecessaris.- imprimir en l’opció d’esborrany sempre que sigui possible.
Així podrem duplicar la vida útil dels cartutxos.
- Passar el corrector ortogràfic i revisar els documents abans d’imprimir-los.
- Utilitzar la vista preliminar abans d’imprimir un document en comptes de prémer directament sobre la icona d’im-pressió. Així s’eviten moltes impressions inútils, com pà-gines no desitjades o en blanc, seccions tallades, etc.
- Quan s’imprimeixen molts documents (més de 300 pà-gines al mes) és millor emprar impressores làser, ja que tenen un major rendiment i consumeixen menys recursos per imprimir cada full.
- En comprar impressores de tinta, cal escollir models que disposin de tintes de color separades. Així evitarem ha-ver de llençar el cartutx quan s’ha esgotat només un dels colors.
- Existeixen programes informàtics que permeten escollir el percentatge d’estalvi de tinta que volem obtenir. Amb un estalvi del 20-30 % s’obtenen resultats força satisfactoris.
- No sempre cal imprimir sobre paper. Podem guardar o en-viar documents en suport electrònic si els imprimim en PDF.
rEcicLATGES SoL ixENT
Tinta d’impressores:l’altre or negre
Mar MortIsrael i Jordània
El mar Mort és un llac endorreic salat situat a 416,5 m sota el nivell del mar, entre Israel i Jordània. Ocupa la part més profunda d’una depressió tectònica travessa-da pel riu Jordà i que també inclou el llac de Tiberia-des. També rep el nom de llac Asfaltites, pels dipòsits d’asfalt que es troben a les seves ribes, coneguts i explotats des de l’Edat Antiga. Té uns 80 km de llarg i un ample màxim d’uns 16 km; la seva superfície és aproximadament de 810 km². Rep aigua del riu Jordà, d’altres fonts menors i de l’escassa precipitació que es produeix sobre el llac, i el nivell del mar és el resultat del balanç entre aquestes aportacions i l’evaporació.
CaracterístiquesLes aigües d’aquest mar són riques en calci, magnesi, potassi i brom, i pobres en sodi, sulfats i carbonats, una composició significativament diferent de la de l’ai-gua de mar. Estrictament parlant, la definició usual de salinitat no és aplicable; es defineix la seva quasi-sa-linitat sobre la base del apartament en la densitat de l’aigua de 1000 kg/m³ a una temperatura de referència de 25 °C. La quasi-salinitat de les seves aigües profun-des és de 235 kg/m³, que correspon a una salinitat de 280%, i creix a una taxa de 0,5 a 0,6 per any a l’estiu, i de 0 a 0,15 a l’hivern. La salinitat varia amb la pro-funditat, l’estació de l’any i el règim hidrològic del llac, que passa per períodes holomítics i meromítics. Com a comparació, la salinitat mitjana de l’aigua del mar Mort és del 33,7%, aproximadament onze vegades més sa-lat que l’oceà. Cap ésser viu hi habita, excepte les ar-tèmies. Tan elevada salinitat és el que impedeix a un
ésser humà enfonsar-se en les seves aigües de forma natural, a causa que l’elevada densitat de les seves ai-gües (1.240 kg/m3) exerceix una embranzida superior a la del mar (1.027 kg/m³), podent surar sense cap es-forç, característica que l’ha fet mundialment popular. Amb tot, no és el llac més salat de la Terra, ja que el superen el llac Assal a Djibouti i alguns llacs antàrtics.És ric també en guix, sal i altres productes químics que s’extreuen en gran quantitat i de manera molt eco-nòmica. Les companyies israelianes i jordanes instal-lades a la part sud del mar Mort, a banda i banda de la frontera, aprofiten aquests minerals per al desenvo-lupament d’una important activitat econòmica. Per dur a terme el procés d’extracció de minerals, és necessari evaporar artificialment aigua del mar Mort, procés que contribueix al descens de les seves aigües, un fet com-pletament evident per a tot aquell que visita la zona. Tots dos països també utilitzen les aigües del riu Jordà, el seu principal tributari, per irrigar grans extensions de terra agrícola.
HistòriaSegons la Bíblia, les ciutats maleïdes de Gomorra, Sodoma, Zeboím i Asmad estaven en el sector sud a la vora del mar Mort, proper a l’actual península de Lisán, però fins ara no hi ha evidències arqueològiques concloents sobre aquest tema. L’any 1947 uns bedu-ïns van trobar uns 3000 fragments de manuscrits del mar Mort que daten d’uns 2000 anys en unes coves al desert de la Judea. L’any 2010 van ser digitalitzats perquè qualsevol els pogués consultar.
9
Làser lipolític aprimant
Els galindons són una desviació de l’articulació del primer dit del peu.
La desviació del dit produeix un problema estètic i de desconfort amb el calçat però a més a més provoca alteracions que donen lloc a: disminució de la mobilitat del dit gros, dolor tant a la pròpia articulació com a la planta del peu, durícies, ca-llositats, desviació dels altres dits, desviació de la posició del turmell...
El tractament dels galindons és l’operació quirúrgica que permet REALINEAR L’ARTICULACIÓ i recupe-
rar la seva mobilitat, funcionalitat i aspecte estètic.En el nostre centre realitzem microcirurgia dels ga-lindons de forma ambulatòria i amb anestèsia lo-cal, és totalment indolora i es pot caminar des del primer moment postquirúrgic. Sense llistes d’espe-ra i a uns preus molt assequibles.
Els resultats funcionals i estètics permeten obli-dar-se d’una alteració que a la llarga pot donar molts mals de cap.
cENTrE PoDoLòGic TÀrrEGA
Galindons (juanetes)
10
· Pèrdua de força en un braç o una cama, o paràlisi a la cara.· Dificultat per expressar-se, entendre el que se li diu o llen-
guatge inintel·ligible.· Dificultat en caminar, pèrdua d’equilibri o de coordinació.· Mal de cap brusc, intens i inusual, gairebé sempre acompa-
nyat d’altres símptomes.· Pèrdua de la visió en un o dos ulls.
No obstant això, nombrosos quadres d’ACV de baixa inten-sitat i durada passen desapercebuts per l’anodí de la simp-tomatologia: parestèsies, debilitat d’un grup muscular poc específic (la seva activitat és suplerta per altres grups mus-culars), episodis amnèsics breus, petita desorientació, etc. No seria molt desgavellat dir que són aquests símptomes me-nors els més freqüents, tenint una gran importància perquè són un bon indicador de la patologia subjacent d’una forma precoç.
Factors de riscEls factors de risc modificables més importants de l’atac de feridura són la pressió arterial alta i la fibril·lació auricular. Altres factors de risc modificables són els alts nivells de co-lesterol en sang, diabetis, consum de tabac, alt consum d’al-cohol i consum de drogues, manca d’activitat física, obesitat i hàbits alimentaris poc saludables. L’ús d’alcohol podria predisposar a un atac de feridura isquèmic, intracerebral i a hemorràgia subaracnoide via mecanismes múltiples (per exemple mitjançant hipertensió, fibril·lació auricular, trom-bocitèmia, agregació de plaquetes i trastorns de coagulació). Les drogues més comunament associades amb l’atac de feri-dura són la cocaïna i les amfetamines, però també els medi-caments de venda lliure per a la tos i la grip que continguin simpatomimètics.
HistòriaHipòcrates (460 aC- 370 aC) va ser el primer a descriure el fenomen de la paràlisi sobtada que s’associa sovint amb la isquèmia. La paraula accident cerebrovascular s’ha utilitzat com a sinònim d’apoplèctic ja el 1599. El 1658, en la seva apoplexia, Johann Jacob Wepfer (1620-1695) va identificar la causa de l’hemorràgia cerebral quan va suggerir que la gent que havia mort d’apoplexia havia sagnat en el seu cer-vell. Wepfer també va identificar les principals artèries de subministrament al cervell, les caròtides i vertebrals, i va determinar la causa de l’accident cerebrovascular isquèmic, també conegut com a infart cerebral, quan va suggerir que podria ser una apoplexia causada per un bloqueig als vasos. Rudolf Virchow va descriure per primera vegada el mecanis-me de tromboembolisme com un factor important. Són moltes les grans personalitats de la història que van so-frir una apoplexia. Entre ells podem destacar: Johann Se-bastian Bach, Jean-François Champollion, Michael Crichton, Charles Dickens, Caspar David Friedrich, Cary Grant, Gene Kelly, Lenin, Herbert Marcuse, Richard Nixon, entre altres.
Ictus cerebral Accident vascular celebralUn accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovas-cular, popularment anomenat atac de feridura, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d’afectació de la circulació cerebral, es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, produint una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l’àrea cerebral afectada. Quan la durada de la pèrdua de reg sanguini és breu, i per tant no es produeix una lesió irreversible, es parla d’accident isquèmic transitori. La clínica és variada i depèn de l’àrea encefàlica afectada i pot consistir en: hemiparèsia o hemiplegia del costat contrari al territori cerebral afectat, alteracions sensitives, disàrtria, afàsia, apràxia, pèrdua de camps visuals, incontinència d’es-fínters, vertigen, mareig, nàusees, entre d’altres.
ClassificacióIsquèmicD’origen vascular: Estenosi de les artèries per vasoconstric-ció que reactiva multitud de processos D’origen intravascular: Trombòtiques: Es forma un coàgul sanguini en una de les artèries que irriga el cervell, provocant la isquèmia. Aquest fenomen es veu afavorit per la presència de plaques d’arteriosclerosi en les artèries cerebrals. Èmbol: L’èmbol pot ser conseqüència d’un coàgul sanguini format en una vena d’una altra part del cos i que, després de des-prendre’s totalment o parcialment, viatja cap al cervell a tra-vés del torrent sanguini, o bé altre material arribat al torrent circulatori per diferents motius: fractures (embolisme gras), tumors (embolisme metastàtic), fàrmacs o fins i tot una bom-bolla d’aire. En arribar a les petites artèries cerebrals l’èmbol queda enclavat quan la seva grandària supera el calibre de les mateixes, donant lloc al fenomen isquèmic.D’origen extravascular: Estenosi per fenòmens compressius sobre la paret vascular: abscés, quists, tumors, etc.HemorràgicL’hemorràgia condueix a l’ACV per dos mecanismes. D’una banda, priva de reg a l’àrea cerebral dependent d’aquesta artèria, però per altra banda la sang extravasada exerceix compressió sobre les estructures cerebrals, inclosos altres vasos sanguinis, la qual cosa augmenta l’àrea afectada. Ul-teriorment, a causa de les diferències de pressió osmòtica, l’hematoma produït atrau líquid plasmàtic amb la qual cosa augmenta novament l’efecte compressiu local. És per aquest mecanisme pel qual la valoració de la gravetat i el pronòstic d’una hemorràgia cerebral es demora 24 a 48 hores fins a la total definició de l’àrea afectada. Les causes més freqüents d’hemorràgia cerebral són la hipertensió arterial i els aneu-rismes cerebrals.
ClínicaMolt variada en funció de l’àrea cerebral afectada. Des de símptomes purament sensorials als purament motors, pas-sant pels símptomes sensitivomotors. Els més freqüentment diagnosticats són els següents:
12
Avui gràcies a la millora dels sistemes operatius com MacoS, a l’estandarització dels sistemes d’arxius com l’NTFS que permeten compartir carpetes i arxius a través de la xarxa, a la capacitat de connexió del iPhone i el iPAD en entorns de Microsoft Exchange, a la disponibilitat de Microsoft office per MacoS en portàtils Macbook Pro o iMac, i a la progressiva migració d’entorns tradicionals a entorns web, es possible la fusió entre entorns Microsoft Windows i MacoS.
La migració progressiva de la gestió i software de l’empresa cap a entorns Web, o entorns icLoUD, la progressiva globa-lització dels negocis a través d’internet, el comerç electrònic, l’ús de xarxes socials i nous models de negoci, l’ús de plata-formes on-line, està trencant les barreres que existien entre el software i el hardware.
El dispositiu únicament és un mitjà de connexió. Ja no depèn de la seva potència o software. Tot està a la xarxa i disponible.
Ara volem fer servir el mòbil per comunicar-nos, per na-vegar, per veure la web d’un fabricant de roba de moda, per connectar-nos al facebook i comunicar-nos amb els amics. Volem llegir el diari amb la nostre iPAD o la nostra tablet.
A la nostra empresa, volem poder ensenyar els productes amb la tablet, ensenyar la nostra web, realitzar comandes, etc. A més volem que els nostres contactes de l’agenda del iPHoNE estiguin sincronitzats amb el iPAD i que quan arri-
bem a l’oficina ho tinguem tot centralitzat amb el Microsoft outlook del terminal que fem servir a l’empresa.
Es trenquen les barreres pels problemes i la limitació del dispositiu des del qual se treballa i s’obre un nou camp i ho-ritzó per als negocis i les comunicacions on-line.
¿Per què doncs fins ara és una plataforma tan poc es-tesa en l’àmbit de l’empresa? ¿Per què se li treu tan poc profit i sembla que dispositius com iPADs siguin elitistes i de caprici?
La raó principal: la falta de formació, d’assessorament especialitzat, de serveis tècnics qualificats amb professors especialitzats amb entorns i plataformes Apple.
És vital l’assessorament professional, experts amb plata-formes Windows i Apple que ens ajudin a integrar els dos sistemes.
Podem integrar el millor dels dos sistemes, l’estàndard Mi-crosoft Windows amb la qualitat del hardware d’Apple, amb l’ús d’eines excel·lents com iPhone i iPAD, l’ús de portàtils de qualitat com MacBook Pro.
A més podrem fer servir software propietari i específic d’Apple pel retoc fotogràfic, edició de vídeo, imatge, etc.
L’assessorament també és vital per saber que no podem fer i quines mancances tindrem.
SErVEiS iNForMÀTicS SoBrEVALS
¿Com treure el màxim aprofitament a un iMac, MacBook Pro, iPAD o iPhone en un entorn de treball de Microsoft Windows i en entorns d’oficina?
1414
Compte amb les gelades!Benvolgut Ioan. Em fa pànic l’arribada del fred, però sobretot de les gelades. No sé si em podries donar alguns consells per prevenir les gelades i posar a punt el meu jardí, perquè li afectin el menys possible. Ramon Valls (Tàrrega)
Ioan, Cap del Servei de Jardineria · Associació Alba
Benvolgut Ramon, Fas molt bé de posar algunes mesures de prevenció al teu jardí per evitar que les gela-des el puguin malmetre. Tot i que cada cop són menys extremes, només cal una ge-lada forta, perquè el jardí es vegi greument afectat. Les mesures preventives més habituals per combatre les gelades són:
1. Bona hidratació de les plantes durant la tardor: si les plantes han estat ben hidratades durant l’època de la tardor els sucs de l’interior de la planta -que és una de les principals pro-teccions naturals que té- po-den fluir millor. Per suposat, quan les temperatures són molt baixes no s’ha de regar la planta, perquè l’aigua es congelaria.
2. Tècnica del mulching: s’ha de realitzar abans que comenci l’època de les ge-lades i consisteix a cobrir el terra del jardí amb una
capa d’uns 10 centímetres de grava, fustes dels troncs dels arbres, bosses, com-post o cautxú.
3. Recobrir amb plàstics o tela: aquesta és una de les proteccions més bàsiques, sobretot a les nits. Cobreix grups de plantes amb lones de plàstic i fes-li alguns fo-rats per tal que la planta pu-gui respirar. Has de vigilar amb el sol ja que si la planta coberta s’escalfa massa al sol pots acabar ofegant-la.
4. Aïllar el testos del te-rra: de la mateixa manera que pots protegir la planta, també ho pots fer amb els testos. Posa entre el terra i el test uns diaris, una petita estora, cartrons o fins i tot
un tros de plàstic amb bom-bolles, aquell que fem servir per embolicar objectes que no volem que es trenquin. També pots recobrir tota la circumferència dels testos de les plantes amb aquests materials, també tela, i d’aquesta manera aconse-guiràs retenir l’escalfor de la terra. També evitaràs que els testos es puguin trencar a causa de les baixes tem-peratures.
5. Interior de casa: et recoma-naria també que totes aque-lles plantes més sensibles o que siguin exòtiques les miris de posar en un espai interior a les nits i anar-les traient durant el dia. D’aquesta ma-nera t’assegures que no els passi res.
EL TRUCLa valeriana, una protecció natural contra les geladesTallem una mica de valeria-na i la posem en un morter per picar-la ben picada i treure-li el suc de la planta. El que en surti ho barregem amb un litre d’aigua. Des-prés només ens cal polvo-ritzar aquesta combinació sobre de les plantes. Per anar bé aquest truc s’hauria de portar a la pràctica abans que passi la gelada, per tant cal estar atents a la climato-logia de cada dia.
Envia els teus dubtes [email protected] Trobaràs l’article sencera www.aalba.cat
La Lodoicea és un gènere de plantes pertanyent a la família de les palmeres (Arecaceae). Posseeix arbres mascles i arbres femella, la seva única espècie, el coco de mar (Lodoicea maldivica), és originària i és un dels emblemes de les illes Seychelles, de clima equatorial, es troba present en estat salvatge a les illes de Praslin i Curieuse. Aquesta espècie produeix la major llavor del món, el seu tronc és únic, pot arribar a mesurar 30 m d’alçada, les seves fulles són poc retallades i molt grans, i el seu fruit és un gran coco o nou de color verd, que pot arribar a pesar fins a 25 kg (el fruit més gran del món). Sota la seva pela fibrosa té tres llavors que poden pesar fins a 20 kg. La forma de la llavor recorda el cul humà. El cultiu fora del seu hàbitat natural és bastant rar. És massa difícil a causa de la lentitud de germinació, i la reglamentació sobre l’exportació de les llavors, que es fa de manera controlada. Aquest fruit també és anomenat coco de mer o coco fesse. En l’antiguitat es coneixia amb el nom de coco de les Maldives. El nom Lodoicea maldivica té el seu origen abans del segle XVIII, quan les illes Seychelles estaven deshabitades. En temps antics alguns dels co-cos que van caure de les palmeres de les Seychelles van anar a parar al mar i els corrents els van portar fins a les costes de les illes Maldives. Aquests cocos sola-ment poden surar durant el procés de germinació. Van ser un article exportat pels antics comerciants de les Maldives al subcontinent indi pel seu valor medicinal principalment. Apareix en les monedes de Seychelles de cinc rupies, i el simbolisme sexual d’aquest arbre va fer que s’utilitzessin les llavors com a afrodisíac, però la llavor no té propietats farmacològiques conegudes. Actualment la palmera del coco de mar és una espè-
cie protegida. Antigament es creia que aquests cocos gegants venien d’un arbre mític que creixia al fons del mar i el nom que tenen, coco de mar, prové d’aquesta llegenda. En temps antics es van utilitzar en medici-na tradicional xinesa. Les closques, sovint decorades, s’utilitzaven per fabricar recipients rituals com bacines.
Coco de mar (lodoicea)
19
L’any 1933, Berlín és un focus d’agitació polí-tica i social. Lady Maud, ara l’esposa de Walter von Ulrich i mare de dos fills, publica articles a una revista setmanal que ridiculitzen el par-tit nazi mentre el seu marit manifesta la seva oposició al govern. No obstant això, sembla que res podrà frenar el poder ascendent del canceller Adolf Hitler. Quan Maud rep la visita de Ethel Wi-lliams i el seu fill Lloyd, tots seran testimonis de la tirania i la repressió de la nova Alemanya. El regne del Tercer Reich s’estendrà fins a França i més enllà de la frontera russa. Mentrestant, a Anglaterra, Lloyd Williams, activista polític com la seva mare, lluitarà en l’exèrcit britànic per intentar frenar aquest avanç, abans d’allistar-se en les brigades internacionals de la guerra civil espanyola, on participarà en l’ofensiva de Sara-gossà i la batalla de Belchite.
En una societat envilida pels diners bruts i l’explotació de persones, encara l’amor pot esto-var les feres. Un guàrdia civil retirat apareix pen-jat d’un pont, assassinat de manera humiliant. A partir d’aquest moment, la investigació que ha de dur a terme el seu vell amic i deixeble, el brigada Bevilacqua, obrirà la caixa de Pandora: corrupció policial, delinqüents sense escrúpols i un home quixotesc que buscarà en el deure i l’amor impossible la redempció d’una vida fracturada. Ambientada en la Catalunya actual, aquesta absorbent novel·la policíaca de Lorenzo Silva, mestre indiscutible del gènere, s’endinsa més enllà dels fets i presenta un sòlid retrat de l’ésser humà davant el dubte moral, el combat interior i les decisions equivocades.
En un barri degradat del sud de Chicago es tro-ba el bufet d’advocats Finley & Figg. Defensen algun conductor borratxo, tramiten divorcis sen-zills i sobretot busquen clients en els passadissos d’urgències dels hospitals propers. Des de fa vint anys es guanyen malament la vida junts i discu-teixen diàriament com un matrimoni. Però tot això canviarà amb l’arribada de David Zinc, un jove ad-vocat totalment cremat de la seva experiència en un gran bufet prestigiós. Es topa amb ells el dia en què decideix que no aguanta ni un minut més i marxa de la seva oficina per emborratxar-se fins a caure rodó a la porta de Finley & Figg. Quan re-cobra la sobrietat, els demana treball. Ara que són tres advocats els arriba el cas més important de les seves vides, un cas amb el qual podrien guan-yar una fortuna, però cap d’ells té ni l’experiència ni els coneixements per afrontar-lo.
LLIBRES
L’hiverndel mónKen Follet
La marcadel meridiàLorenzo Silva
Els litigantsJohn Grisham
Vine amb elCarnet Jovei gaudeix dedescomptes
20
És un disc en solitari que arriba després de la seva volta a Take That, és el seu novè àlbum d’estudi i el primer amb Is-land/Universal. És el disc pop d’un Rob-bie Williams atrevit i segur de si mateix. El disc que els seus fans portaven molt temps enyorant i potser no s’atrevien a esperar d’ell. Si li poséssim un subtítol seria alguna cosa com: ‘Per si se t’havia oblidat’. Sense intenció de menysprear la labor artística de l’executiu discogràfic, Island podia haver triat el primer single llançant un dard al llibret com si d’una diana es tractés. No podien fallar perquè no hi ha tirs fallits: Solament hi ha èxits, enormes èxits pop.
Your bodi és el primer single de l’àlbum de Christina Aguilera per 2012, Lotus. És el seu sisè àlbum d’estudi i ha estat pro-duït per Max Martin (responsable d’èxits de Britney Spears, Katy Perry, Taylor Swift…) i Shellback. Aquest treball és sobre l’autoexpressió i la llibertat, ha de-clarat l’artista. “Hi ha moltes coses que m’han passat al llarg dels últims anys i aquest disc representa un renaixement per a mi. S’apropa a la llibertat i al que m’agrada fer”.Segons Christina Aguilera, ha triat Lotus com a títol de l’àlbum perquè “el lotus és una flor resistent que sobreviu fins i tot a les condicions més dures i encara així creix amb força”.
GRRR! és un disc recopilatori, un grans èxits dels Rolling Stones, amb el qual se celebra els 50 anys d’història del grup. Disponible en 4 formats: 3-CD, col·lecció de 50 cançons amb llibret de 24 pàgi-nes; 3-CD, edició de luxe de 50 cançons amb llibre de tapes dures de 36 pàgines i 5 postals; 4-CD, edició súper de luxe de 80 cançons, pòster i altres coses; caixa de vinils de 12 polzades amb 50 temes. Tots els formats inclouen els temes clàs-sics de la seva carrera: “Start Em Up”, “(I Ca’t Get No) Satisfaction”, “Honky Tonk Women”, “Jumping Jack Flaix”, etc. Amb 2 temes nous: Gloom And Doom i One Last Shot, gravats per Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood a Paris. La portada és obra d’un col·laborador habitual, Walton Ford.
MÚSICA
Takethe crownRobbieWilliams
LotusChristinaAguilera
Grrr!Rolling Stones
21
País: USA Director: Robert Lorenz Repartiment: Clint East-wood, Amy Adams, Jus-tin Timberlake, Matthew
Lillard, John Goodman, Matt Bush, Robert Patrick, Scott Eastwood
Sinopsi: Gus Lobel (Clint Eastwood) ha estat un dels millors caçatalents de beisbol durant dècades, però, malgrat els seus esforços per amagar-ho, la seva edat comença a passar-li factura. Malgrat això, Gus, que pot dir com és un llançament nomes pel so del bat, es nega a quedar-se a la ban-queta en el que podria ser l’últim treball de la seva carrera. L’única persona que podria ajudar-lo és també l’única perso-na a la qual Gus mai demanaria ajuda: la seva filla, Mickey (Amy Adams), treba-lladora d’un important bufet d’advocats d’Atlanta, del qual amb ganes i ambició ha aconseguit ser sòcia.
País: Regne Unit, USA Director: Sam Mendes Repartiment: Daniel Craig, Judi Dench, Javier Bar-dem, Naomie Harris, Al-
bert Finney, Ralph Fiennes, Berenice Marlohe, Helen McCrory, Ona Rapace, Ben Whishaw
Sinopsi: A Skyfall, la lleialtat de James Bond cap a M serà posada a prova quan el passat de M torna per turmentar-la. La seva vida es veurà en perill, de manera que l’agent 007 haurà de localitzar i elimi-nar l’amenaça, sense importar el preu personal que haurà de pagar. Després del fracàs de l’última i fatí-dica missió de Bond i revelar-se la identitat de diver-sos agents secrets en diferents punts del planeta, la seu de l’EL MEU6 és atacada, obligant a M a tras-lladar la seva agència. A causa d’aquests successos, la seva autoritat i posició es veuran amenaçats per Mallory, el nou president del Comitè d’Intel·ligència i Seguretat. Ara, l’EL MEU6 s’enfronta a amena-ces tant externes com internes i per això M deci-deix acudir a l’únic aliat en qui pot confiar: Bond. L’agent 007 desapareix en les ombres amb una única aliada: l’agent de camp Eve. Junts li seguiran la pista al misteriós Silva, les letals i ocultes motiva-cions del qual encara s’han de desvetllar.
País: USA Director: Rob Cohen Repartiment: Matthew Fox, Tyler Perry, Edward Burns, Jean Ren, Rachel Nichols,
Giancarlo Esposito, Carmen Ejogo, John C. McGinley, Cicely Tyson, Txad Lindberg, Yara Shahidi, Stephanie Jacobsen, Jessalyn Wan-lim, Sayeed Shahidi, Christopher Stadulis
Sinopsi: Àlex, detectiu de la policia i psicòleg, està investigant les estranyes morts dels membres d’una banda criminal. Tot sem-bla indicar que es tracta d’un ajust de comptes entre gàngsters però a mesu-ra que es van coneixent els detalls, els crims es comencen a semblar sospitosa-ment a altres morts anteriors atribuïdes a un assassí en sèrie anomenat Sullivan. Quan Àlex s’apropi massa a l’assassí, aquest reaccionarà matant la seva espo-sa María i amenaçant de fer el mateix amb els seus fills.
CINEMA
Cop d’efecte Skyfall En la mentde l’assassí
GUIA COMERCIAL I DELS PETITS ANUNCIS
Tel. 973 311 [email protected]
anuncia’t
22
XOCOLATA AMB GERDSIngredients: 500 g de nata 35% m.g., 200 g de xocolata negra, 1 sobre per a fer quallades, 1 cullerada petita d’essència de vainilla, gerds, sucre.Preparació: Tirem en un cassó la nata i el sobre de quallada. Ho posem al foc i deixem que arribi al punt d’ebullició. En aquest moment retirem i afegim la xocolata en trossos i l’essència de vainilla. Removem fins que es desfaci la xocolata i tornem a posar el cassó al foc. Sense deixar de remoure-ho en cap moment, baixem el foc al mínim i deixem coure durant cinc minuts. Repartim la preparació de les postres de xocolata en motlles o gots individuals i deixem temperar a temperatura ambient. Ho guardem a la nevera un mínim de dues hores. Abans de servir, saltegem en una paella els gerds amb una cullerada de sucre i dos d’aigua. Servim les postres de xocolata acompanyades dels gerds directament en els vasets o bé desemmotllem i presentem en plats.
BROWNIE AMB DUES XOCOLATESIngredients: 120g de mantega,120g de xocolata semi amarga trossejada, 300g de sucre extrafí, 2 ous , 140g de farina , sal (un polsim), extracte de vainilla 1 culleradeta, cacau en pols sense sucre 2 cullerades, 100g de llavors de xocolata blanca (per decorar).Preparació: Posem el forn a180º. Greixem un motlle quadrat i folrem la base amb paper vegetal. Posem la mantega i la xocolata amarga en un bol refractari i els fonem al bany Maria. Removem fins que estiguin ben barrejats. Deixem refredar una mica i després incorporem el sucre, la sal i l’extracte de vainilla. Hi afegim els ous un a un, i ho barregem tot be. Hi afegim la farina i el cacau a poc a poc i ho batem fins a obtenir una massa homogènia. Incorporem les llavors de xocolata blanca. Aboquem la massa en el motlle i la posem al forn de 25 a 30 minuts. Per comprovar que el brownie és al punt, la superfície ha de quedar daurada i en sacsejar el motlle la massa no s’ha de moure. Ho deixem refredar 15 minuts i desemmotllem.
pÚDING DE XOCOLATA Ingredients: Ingredients: 400g de bescuit de xocolata, 200 g de dolç de llet, 100 g de xocolata amarga, 100 g de xocolata blanca, 100 g de nous. Per lligar: 3 ous, 150 cc de llet, 150 cc de crema de llet, 1 cullerada de sucre, 1 cullerada de cacau, 1 cullerada de cafè instantani, 1 cullerada d’essència de vainilla.Preparació: En un motlle per al forn de 20 per 15 cm, apte per portar a la taula, cobrim el fons amb la meitat del bescuit desgranat en molles grans. Repartim per damunt cullerades del dolç de llet sense escampar; cobrim amb la meitat de les dues xocolates grollerament trossejades, la meitat de les nous picades grans, i tapem amb la resta del bescuit desgranat. Barregem els ous amb la resta dels ingredients i ho aboquem sobre la preparació anterior cui-dant de repartir-ho bé per tot el motlle. Ho cobrim amb la resta de les xocolates trossejades i les nous picades, i ho posem a forn moderat uns 20 minuts. Se serveix de calent a tebi.
GASTRONOMIA
Es venquad
totalmentequipat.
PREU ECONÒMIC Tel. 616 652 230
24
Molt a prop simulen emergir de les profunditats rèp-tils marins mesozoics, entre altres espècies del regne animal que van trobar abric en aquesta demarcació en èpoques immemorials. Estudiosos recorden que en un inici va ser necessari eliminar la capa vegetal que co-bria el faralló. Més d’una vintena de camperols es van oferir per a l’arriscada tasca subjectes amb corretges de paracaigudes per escalar fins al cim.
Malgrat el seu bon estat de conservació, experts re-toquen alguns segments amb la finalitat de prevenir futurs danys i rescatar les cridaneres tonalitats dels traços, va explicar Segundo Román, gerent del centre turístic situat en aquest paratge.
En la restauració s’utilitzen esmalts resistents a l’erosió i a l’impacte dels fenòmens atmosfèrics, molt freqüents en aquest extrem del país, distant uns 140 quilòmetres de l’Havana. Compost per 12 peces, el Mural de la Pre-història rep més de 4000 visitants mensualment, la ma-joria d’ells provinents de Canadà, Alemanya i Espanya.
El Mural de la Prehistòria, un dels majors frescs a cel obert del planeta, compleix mig segle en l’harmonia del paisatge cubà. La majestuosa obra de 120 metres d’alçada, dibuixada sobre roques del període juràssic, en un mogote anomenat Pita, apunta entre les mun-tanyes del Parc Nacional Viñales, Paisatge Cultural de la Humanitat.
Creat l’any 1959 pel pintor i científic Leovigildo Gon-zález (deixeble del muralista mexicà Diego Rivera) ha suportar les inclemències del temps, gràcies al seu sis-tema de drenatge, que evita l’acumulació d’aigua entre les pedres del conjunt artístic.
El fresc representa el passat bio-geològic de la regió, considerada una de les terres més antigues del Carib. Al costat de les figures humanes, que evoquen els abo-rígens d’aquesta zona de l’arxipèlag, destaquen les de grans mamífers com el megalocnus rodens (ós gegant ja desaparegut) i els amonites (mol·luscs de més de 70 milions d’anys d’antiguitat).
El Mural de la PrehistòriaCuba
25
Avui acabo una etapa i en començo un altra, justament avui 31 de juliol, el mateix dia en el qual per fi, m’he instal·lat a casa de la meva mare. Les coses no passen per casualitat.
Què dir d’aquest grup de dol. Tantes emocions que no caben en un paper. A dia d’avui puc dir que me’n vaig amb instruments i eines que puc utilitzar en aquest camí que he iniciat.
Quan vaig començar realment no hi veia sortida. La pena m’embargava i les llàgrimes mostraven el meu de-sesper. Avui, més calmada, ho veig tot amb perspectiva.
Quan la meva mare va morir no podia imaginar el que canviaria la meva vida. Perquè sense ella, la meva mare, la meva vida s’ha enfonsat.
En aquest grup de dol, he après a començar de zero, a conèixer-me i conèixer els meus sentiments, a entendre’m i entendre que tot el que succeeix al meu al voltant és per
alguna cosa i que forma part del meu aprenentatge en aquesta vida.
Avui em trobo més forta, em sento plena d’amor per la meva mare i sé que ella està amb mi. Estar en el grup de dol m’ha ensenyat a integrar en mi els meus meravellosos pares. Perquè el meu pensament fa que ells visquin en mi. I jo sé que espiritualment ells no m’han deixat.
Avui segueixo la meva intuïció, i la meva intuïció em diu que faig el correcte, que segueixo el camí adequat. Estic al principi de la sendera però això per mi ja és molt.
Quan vaig venir estava perduda, ara sé per on haig de anar. Per això li demano a la vida i em demano a mi mateixa que amb força i constància no deixi mai de caminar amb pas ferm, segur i sense mirar enrere amb pena. I si alguna vegada flaquejo, que succeirà, haig de mirar al meu voltant perquè si demanes ajuda, se’t donarà.
Teresa Porqueres
Av. Blondel, 17 - Entlo 2ª 25002 LleidaHabitatges la Plana, Bloc A - Escala 2 - 2n 2a 25300 Tàrrega
Tel. 973 501 503 - 639 610 603 / Mail: [email protected]
Trossos de vida
GUIA COMERCIAL I DELS PETITS ANUNCIS
La publicitat et pot sortir
Gratis!
BASES: Assignem un número per cada 5 euros de consum i el que coincideixi amb les tres últi-mes xifres del sorteig de l’ONCE del dia 18 de cada mes, tindrà la mateixa publicitat gratuïta el mes següent
Número del sorteig de l’ONCE del dia 18 d’octubre: 10517ESTABLIMENT GUANYADOR:
ORIOL PINTURA DECORATIVA
26
Característiques generals
Versió: LP V10 5704 SL Coupé
Combustible: Gasolina
Potència màxima: 570 cv
Número de cilindres: 10 en V
Cilindrada: 5.204 cc
Distribució: Doble arbre de llevesal capdavant (DOHC)
Alimentació: Gasolina injecció directa
Tracció: 4x4
Caixa del canvi: Manual 6 velocitats
Número de portes: 2
Llarg x ample x alt: 4.386 x 1.900 x 1.165mm
Volum del maleter: 110 litres
Numero de places: 2
Pes: 1.340 kg amb conductor
Capacitat del dipòsit: 90 litres
Acceleració (0-100km/h): 3,4 segons
Velocitat màxima: 325 km/h
Consum urbà: 20,4 l/100km
Consum extraurbà: 9,4 l/100km
Consum mitjà: 13,5 l/100km
Emissions Co2: 319 g/km
LAMBORGHINIGallardoLP V10 5704 SLCoupé
Preu oficial amb extres: 238.784 €
COTXES
27
GUIA DE SERVEIS
SERVEIS D’URGÈNCIES
BOMBERS Bombers, sn
085 / 973 500 280
CAP TÀRREGA Salvadó Espriu, sn
973 310 852
CREU ROJA 973 500 679
GUÀRDIA CIVIL Av.Tarragona, sn
062 / 973 310 721
MOSSOS D’ESQUADRA Av. Josep Tarradelles, sn
088 / 973 701 650
POLICIA LOCAL Simò Canet, sn
973 500 092
SERVEI CENTRAL D’EMERGÈNCIES 112
SERVEI D’AMBULÀNCIES 061 / 973 711 335
ASSOCIACIONS I ENTITATS
AGÈNCIA TRIBUTÀRIA Avinguda Generalitat, 68
973 502 200
AJUNTAMENT DE TÀRREGAPlaça Major, 1
973 311 608
ASSOCIACIÓ AGRAT Arquitecte Florensa, 21
ASSOCIACIÓ ALBA Onze de Setembre, sn
973 312 221
ASSOCIACIÓ ALZHEIMER Alonso Martinez, 11
973 501 478
ASSOCIACIÓ APADOCSegle XX, 2 (Centre d’entitats)
ASSOCIACIÓ CULTURAL GUIXANETBuenos Aires, 7
ASSOCIACIÓ CULTURAL T DE TERRA Avinguda Catalunya, 19
ASSOCIACIÓ DE DONES ARRELHabitatges La Plana, Bloc 2
ASSOCIACIÓ AFAFDA Segle XX, 2 (Centre d’entitats)
686 098 170
ASSOCIACIÓ FRATER Plaça Major, 2
BIBLIOTECA COMARCAL Plaça Sant Antoni, 3
973 500 428
CÀRITAS Urgell, 1
973 314 079
CASAL DE LA GENT GRAN Salvadó Espriu, 9
973 500 008
CASAL POPULAR EL ROSTOLLArdèvol, 12
CENTRE CULTURAL DE TÀRREGALes Piques, 1
CENTRE D’ENTITATS Segle XX, 2
973 314 131
CAMP DE FUTBOL U.E.TÀRREGAParc Esportiu del Reguer
973 501 303
CINE MAJÈSTIC Avinguda Catalunya, 54
973 310 730
CLUB ESCOLA HÍPICA Camí de Verdú a Vilagrassa
973 311 329
CLUB NATACIÓ TÀRREGA Verge Montserrat, sn
CONSELL COMARCAL DE L’URGELL Agoders, 16
973 500 707
CORREUS Sant Pelegri, 45
973 311 057
DEIXALLERIA Poligón Riambau
973 313 677
ESCOLTES I GUIES SANT JORDISegle XX, 2 (Centre d’entitats)
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS Migdia, sn
973 311 171
FARMÀCIES
FARMÀCIES DE GUÀRDIA NOVEMBRE 2012
DEL 01 AL 08 FARMÀCIA E. TOTIME SANT PELEGRÍ, 90 973 311 129
DEL 08 AL 15 FARMÀCIA X. ROBINAT ALONSO MARTÍNEZ, 35 973 310 117
DEL 15 AL 22 FARMÀCIA R. BIOSCA CARME, 30 973 310 242
DEL 22 AL 29 FARMÀCIA N. ROBINAT SANTA CLARA, 2 973 310 451
DEL 29 AL 30 FARMÀCIA A. MESTRES AV. CATALUNYA, 11 973 500 036
28
ESTACIÓ DE TREN Segle XX, sn
973 310 879
FAVT FED. ASSO. VEÏNS DE TÀRREGA Segle XX, 2 (Centre d’entitats)
973 500 456
GIC CENTRE D’ESPLAI Comabruna, 9
667 890 582
INSS INSTITUT SEGURETAT SOCIAL Joan Maragall, 13
973 501 473
JUTJAT DE PAU Avinguda Generalitat, sn
973 501 178
PAVELLÓ POLIESPORTIU Parc Espotiu del Reguer
973 312 935
PENYA BARÇA DE TÀRREGA Plaça de les Nacions
973 312 727
PENYA MADRILISTA TERRES DE PONENTSant Pelegrí, 17
PISCINES MUNICIPALS Parc Esportiu del Reguer
973 310 043
RÀDIO TÀRREGA Santa Anna, 8
973 310 404
RECAPTACIÓ DE TRIBUTS Plaça de les Nacions
973 310 473
RESIDÈNCIA LLAR D’AVIS DEL CARME Plaça del Carme, 12
973 311 691
SERVEI DE SUPORT AL DOL Habitatges La Plana, Bloc A
973 501 503
SOCIETAT DE CAÇADORS Alonso Martinez, 37
973 313 381
TANATORI Avinguda Ondara, sn
973 311 994
TEATRE ATENEU Plaça del Carme, 3
973 310 731
EMPRESES DE SERVEIS
ANTENES MEGA-SO Mestre Llobet, 32
973 310 630
ASSEGURANCES AMS MÚTUA Avinguda Catalunya, 44
973 314 641
CONSTRUCCIONS TORRES GUARDIA Civil, 20
616 652 230
DECORACIÓ I INTERIORISME AGAvinguda Catalunya, 104
669 899 628
DOMOTICA EDUARD SOLÉEl Talladell
660 303 962
ELECTRICITAT FONTANERIA UNINSTALJoan Maragall, 24
610 353 856
FINQUES CLARES Sant Joan, 15
973 313 896
FINQUES CONSTRULLEIDA Avinguda Artesa, 43 (Lleida)
973 213 221
FINQUES SAIMO Agoders, 36
973 314 914
FUSTERIA FARRENY Sant Pere Claver, 9
973 500 449
FUSTERIA JB Enric de Carcer, 48
973 500 410
FUSTERIA XULE Sant Guim Freixenet
649 464 868
INFORMÀTICA ARREGLOS PC 630 319 964
INFORMÀTICA ITECNICSant Pere Claver, 21
973 102 684
INFORMÀTICA PC COSTE Governador Padules, 2
673 031 028
INFORMÀTICA SOBREVALS Sant Pere Claver, 4
973 314 516
JARDINERIA DISSENY9 676 238 271
MÀQUINES CAFÉ CAPISEXPRESS 973 570 080
MATERIALS CONSTRUCCIÓ 9MAG Poligón La Canaleta, Jupiter, 7
973 313 000
ORGANITZACIÓ FESTES STAFFART 666 715 099
PINTURA JUAN LOMBARDO Rosa dels Vents, 1 · Cervera
625 650 765
PINTURA ORIOL Mare Vedruna, 9
610 793 706
RECICLATGES SOL IXENT Sol Ixent, 6
973 314 895
RECUPERACIONS VILAGRASSA Camí de Barbens (Anglesola)
664 801 091
REPARTOS JANT-BI Alonso Martinez, 6
973 313 207
TALLER DE COTXES FLAVIO CARS Poligón Riambau, Llevant, 2
973 314 244
TAROT GESTALT R.LLORENS 650 075 988
TAXACIONS GARZON 629 300 905
TAXI PLA Santa Clara, 8
609 774 589
TENDALS TOLDISOLMariola, 51 (Lleida)
973 267 175
TINTORERIA SALAS Plaça Mestre Millet, 3
973 310 133
TRANSPORTS PALAU Plaça dels Albers, 8
973 500 260
TRANSPORTS TIPSASant Pelegrí, 23
973 314 979
VIDÈNCIA MADIU 617 707 951
COMERÇ EN GENERAL
ANIMALS EXÒTICS I DE COMPANYIA ZOOSant Pere Claver, 2
973 313 053
ARMERIA BORI Mestre Güell, 68
973 312 498
BESCANVI TÀRREGA Enric de Carcer, 50
973 310 542
CARNISSERIA MONTSE Sant Joan, 28
973 313 004
COPISTERIA I DISSENY UNICÒPIES Joan Maragall, 24
973 311 470
29
FRUITES VILODI Avinguda de Cervera, 2
973 500 065
INSTRUMENTS MUSICALS ALBAREDA Riu, 21
973 312 909
MOBLES TEDAL Val d’Aran, 1
973 314 950
MODES GASSOL Carme, 13
973 310 215
MODES I ARREGLOS L’AGULLA D’OR Agoders, 5
973 314 759
REGALS DECORACIÓ I MOBLES HÀBIT Plaça Carles Perello, 3
671 577 089
RESTAURACIÓ I MARQUETERIA NAIA NAIES Alonso Martinez, 21
973 313 755
TALLER DE MARCS J2A Agoders, 22
973 313 334
VIATGES L’EIXIDAAgoders, 17
973 312 006
MENJAR I DORMIR
CAFETERIA ATENEU Plaça del Carme, 3
973 310 002
CAFETERIA BUS BAR Plaça de les Nacions
973 502 331
CAFETERIA FAMILY Plaça del Carme, 10
973 500 281
CAFETERIA L’ANTIGUA Plaça del Carme, 10
973 310 568
CAFETERIA PASTISSERIA BON PROFIT Avinguda Catalunya, 28
973 117 807
CAFETERIA SILVIA Agoders, 31
973 986 184
RESTAURANT DAUSTalladell, 1
973 312 969
RESTAURANT D-TAPES Plaça de les Nacions, sn
973 986 113
RESTAURANT EL CELLER DE L’ARTISTAJoan Maragall, 7
973 310 014
RESTAURANT KEBAB TÀRREGAMestre Güell, 3
973 313 858
RESTAURANT LA PLANA Sant Pere Claver, sn
973 311 480
RESTAURANT TIR DE BELLPUIGPartida El Coscollar (Bellpuig)
619 108 212
RESTAURANT PIZZERIA JUVENTUD Avinguda Tarragona, sn
973 313 134
RESTAURANT PIZZERIA EL PUZZLE Alonso Martínez, 33 baixos
973 500 935
RESTAURANT PIZZERIA MAGICSant Pelegrí, 39
973 501 770
RESTAURANT XINÉS SHANGAI Sant Pere Claver, 5
973 501 413
HOTEL CIUTAT DE TÀRREGASant Pelegrí, 95
973 314 737
HOTEL PINTOR MARSÀ Avinguda Catalunya, 112
973 501 516
BELLESA I SALUT
CENTRE PODOLÒGIC TÀRREGA Plaça del Carme, 15
973 314 655
CLÍNICA DENTAL MERCÉ PEDRÓSPlaça del Carme, 16
973 313 037
CLÍNICA DENTAL TÀRREGA La Plana, 1
973 313 294
ESTÈTICA AIDA Torres i Bagés, 6
973 310 770
ESTÈTICA DOCTORA HEREDIA Plaça del Carme, 16
973 310 196
ESTÈTICA MAITE RAMON Alonso Martinez, 3
973 313 426
ESTÈTICA NÚRIA PASTÓ Sant Pelegrí, 29
973 501 442
ESTÈTICA OPENCEL Bombers, 3
680 829 785
FISIOTERAPEUTA ALBERT ALEGRE BAIGET Piscina Coberta Municipal, Joan Brossa
616 526 633
ÒPTICA CENTRE ÒPTIC Plaça del Carme, 2
973 500 488
PARAFARMACIA PHARMASANA Sant Pere Claver, 12
973 500 433
PERRUQUERIA AITTorres i Bagès, 6
973 500 960
PERRUQUERIA GLAMOUR Sant Joan, 22
973 313 770
PERRUQUERIA KIRBUK Sant Pere Claver, 16
973 312 720
PERRUQUERIA PERELLÓ PENTINATSCarme, 8
973 313 587
PERRUQUERIA SILTON Alfons XII, 9
973 311 275
PERRUQUERIA SORAYALa Plana, 23
973 312 393
ESCOLES, GIMNÀS I ENSENYAMENT
ESCOLA DE BALL SHIVA DANCE Torres i Bagès, 10
628 139 517
ESCOLA D’IDIOMES I FORMACIÓ NEW SCHOOLTalladell, 7-9
973 311 143
GIMNÀS CENTRE ESPORTIU SANT JORDI Talladell, 1
973 500 886
GIMNÀS EUROFITNESS, PISCINA COBERTA Joan Brossa, sn
973 313 169
GIMNÀS FISALUT Les Sitges, 30
973 312 564
GIMNÀS GYAS CLUB Avinguda Catalunya, 40
616 096 264
GIMNÀS TÀRREGA Joan Brossa, sn
647 738 643
30
pETITS ANUNCIS
Tarot evolutivoDe Alejandro Jodorowsky
El arte de vivir el presente.Soporte terapéutico conUn enfoque Gestáltico
En el aquí y ahora
Tel. 650 075 988
Professora d’ESOamb 11 anys
d’experiència imparteixclasses particulars de
Primària, ESO i Batxillerata Tàrrega
Tel. 973 117 751
En lloguerA Tàrrega, plaça de parking
amb traster, c/Hort de la Trilla. 35€/mes
Tel. 649 464 868
En lloguerA Tàrrega, pis d’1 habitació,
cuina i bany molt gran.300€/mes
comunitat inclosa
Tel. 649 464 868
En vendaA Tàrrega, plazas depárking y trasteros,c/Hort de la Trilla.
Tel. 649 464 868
En lloguerPis de 2 habitacions, nou aestrenar, calefacció amb gas
i pàrking. 350€/mescomunitat inclosa
Tel. 649 464 868
En lloguerDúplex de 4 habitacions,
120 m2 construïts,122 m2 de terrasses
600€/mes,comunitat inclosa
Tel. 649 464 868
En venda Nau industrial a Tàrrega
de 230 m2 c/ Mestre Llobet.Preu a convenir
Tel. 605 675 696
Oferta puertas de entrada
desde 550€, cerradura de tres puntos de seguridad, todo incluido, y puerta de
paso 220€, forrado demarco y manetas,
todo incluido.Para mas información
visite nuestro blogKitoulet.blogspot.com
Tel. 630 084 643
Es fan armarisa mida
porta corredera o practicable per 200€ m/l, alçada 2,40.
Per a més informacióvisiti el nostre blog
Kitoulet.blogspot.com
Tel. 630 084 643
Es fan moblesa mida
menjadors, habitacionsjuvenils i de matrimoni,
salons, cuines, etc.Preus econòmics,
demani’ns pressupostsense compromís ovisiti el nostre blog
Kitoulet.blogspot.com
Tel. 630 084 643
Projectes dedecoració pera comerços o
habitatgesPressupost sense
compromís.Més informació
Kitoulet.blogspot.com
Tel. 630 084 643
Tot en aluminii ferro
Promoció TardorTenim els productes que busques amb la millorrelació qualitat/preu.Descomptes del 30%.
Pressupostos sensecompromís.ALUMINIS
SANT GUIM
Tel. 649 464 868
Carpinteria metàl·lica
a la teva mida, mosquiteres, persianes, tota mena de
finestres, vidres, portes devidre i d’entrada,
claraboies, reixes, etc.Descomptes del 30%.
Preus sense competència, truca’ns
Tel. 649 464 [email protected]
En vendao lloguer
a Tàrrega,2 places de pàrking juntes.c/ Sant Pere Claver, núm. 8.
Preu a convenir.
Tel. 609 320 261
Venta de pisoA Tàrrega.Ref. 424.
Se vende piso seminuevo del año 2002,
de 90m2, con 3 hab.,2 baños (1 tipo suite),
amplio comedor con salida al balcón, cocina
independiente, parquingy trastero.
Piscina comunitaria y zona de juegos para los niños.
Antes: 108.000€
Ahora: 89.000€
Tel. 616 07 14 30
Oferta cocinade 2,40 largo x 2,30 alto, encimera incluida por solo
590€, puertas concantos PVC color, a elegir de
nuestro catálogo.Información en el blogKitoulet.blogspot.com
Tel. 630 084 643
Venta de pisoRef. 425
A Tàrrega, zona Col·legiSt. Josep, seminou,
del año 2007, de 72m2 distribuidos en recibidor, co-medor con salida al balcón,
3 habitaciones,1 baño con bañera,
cocina independientecon salida al balcón.
Especial para inversores.Antes: 79.000€
Ahora: 69.000€
Tel. 616 07 14 30
Venta de solaresA Tàrrega.
Se venden 6 parcelas en la zona del maset para hacer 6 chalets. Las 6 parcelas
hacen un total de 2.707 m2. Las parcelas hacen cada una: 414 m2, 418 m2,
460 m2, 458 m2,458 m2, 499 m2.
Precio: 432.000€
(para las 6 parcelas)
Tel. 973 31 49 14
Venta de pisoRef. 420. A Tàrrega.
Esquinero en la plaza del Carme, al Pati. De 270 m2
construidos que dispone ac-tualmente de 6 hab. triples, pasillo y 2 baños completos
(1 con bañera y1 con plato de ducha).
No dispone de calefaccióny se tiene que hacer
la cocina.Antes: 260.000€
Ahora: 210.000€
(¡NEGOCIABLES!)
Tel. 973 31 49 14