Unitat didctica dESO
Berta Planes Rotchs i
Judith Trepat Parra
Institut Mil i Fontanals
La matria
2
NDEX
I- PRESENTACI ............................................................................................................................. 3
II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA ......................................................................... 5
1. Introducci ............................................................................................................................ 5
2. Contextos daprenentatge i daplicaci................................................................................. 5
3. Competncies ........................................................................................................................ 7
4. Objectius daprenentatge.................................................................................................... 10
5. Continguts ........................................................................................................................... 11
6. Planning general de les sessions ......................................................................................... 12
7. Seqncia didctica ........................................................................................................... 14
Sessi 1 ............................................................................................................................... 14
Sessi 2 ............................................................................................................................... 17
Sessi 3 Laboratori (hora B) .......................................................................................... 20
Sessi 4 ............................................................................................................................... 23
Sessi 5 ............................................................................................................................... 26
Sessi 6 Laboratori (hora B) .......................................................................................... 29
Sessi 7 ............................................................................................................................... 33
Sessi 8 ............................................................................................................................... 35
Sessi 9 Laboratori (hora B) .......................................................................................... 38
Sessi 10 ............................................................................................................................. 41
Sessi 11 Examen ........................................................................................................... 43
Sessi 12 ............................................................................................................................. 45
8. Criteris generals datenci a la diversitat ........................................................................ 47
9. Criteris generals davaluaci ............................................................................................. 49
10. Connexi amb altres matries .......................................................................................... 51
ANNEX ........................................................................................................................................ 52
3
I- PRESENTACI
La segent unitat didctica va destinada a dos grups de 1r dESO (lA i el B) de
lassignatura de Cincies Naturals de lInstitut Mil i Fontanals de Barcelona.
La nostra intenci s presentar el temari de manera que els alumnes en
comprenguin la seva aplicaci a la vida quotidiana a travs de diversos contextos
que saniran obrint i tancant al llarg de les diferents sessions. Com a fil conductor
hi ha tres personatges que van passant per situacions, que podrien ser reals, i que
ens serveixen de context per a treballar els estats de la matria, la densitat, la
teoria atmica i els materials amb un total de 12 sessions.
La programaci daquesta unitat didctica inclou la realitzaci de dos mini cicles de
recerca-acci que durem a terme simultniament. Durant el primer perode
dobservaci a linstitut, vam identificar una srie de mancances que ens vam
adonar que podrien estar dificultant el procs densenyament aprenentatge. s
per aix que, mitjanant aquests ciclets, pretenem incorporar unes innovacions, a
nivell de gesti daula, que millorin laprenentatge dels alumnes. Daquesta manera,
durant el perode dintervenci autnoma es pretn satisfer les mancances
observades amb anterioritat. Cal, per, sser conscients que malgrat es tracti de 12
sessions, pot ser que no sobservin resultats significatius. Amb tot, durant aquesta
seqncia didctica ens disposem a fer que els alumnes aprenguin (i gaudeixin
aprenent) tant com sigui possible.
En concret, un dels mini ciclets de recerca acci pretn afrontar la barrera
lingstica que fora alumnes pateixen a lhora daprendre. s per aix que
intentem trencar aquesta barrera facilitant la comprensi dels continguts amb
lajuda dimatges que acompanyen les explicacions (tant les que fem com a docents
com les que fan els alumnes en construir-se el propi coneixement a partir
dactivitats i intervencions a laula).
Laltre mini ciclet de recerca acci pretn fer augmentar la participaci i linters
de lalumnat a la classe a travs de la interacci entre els alumnes durant la
construcci de laprenentatge. Com que es tracta dalumnes poc acostumats al
treball collaboratiu (s a dir, en grup), sincorporaran activitats simples (en
parelles o en grups de 3-4 persones) per tal que a poc a poc sacostumin a aprendre
mitjanant la interacci amb els companys.
Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en el tema de La matria, on
treballem la teoria atmica, la densitat, els estats i canvis destats de la matria i els
materials. Com que es tracta del primer curs de lESO, i tenim alumnes provinents
4
de varies escoles, no podem saber amb exactitud qu s el que han treballat en
cursos anteriors. Per aquest motiu comencem amb els aspectes ms senzills
possibles i, a mida que avancin les sessions, anem aprofundint al temari.
Preveiem que la gesti daula pot ser complicada, ja que els alumnes tenen pocs
hbits dordre en el treball i poca experincia pel que fa al treball en grup i a la
interacci en general. s per aix que hem decidit destinar part de la primera
sessi a fer una dinmica sobre lorganitzaci de laula, on conjuntament decidirem
algunes normes de comportament. Tamb establirem un sistema de co-avauaci
del comportament entre companys que durem a terme classe a classe.
Una altra dificultat amb qu ens podem trobar s la poca implicaci i la passivitat
que mostrin els alumnes durant les sessions. Per aix, durant la seqncia
promourem que els alumnes adoptin un paper actiu a classe mitjanant activitats
en parelles i en petits grups. El treball en grups reduts, sobretot, el durem a terme
aprofitant les hores B, en les quals la quantitat dalumnes per aula es redueix a la
meitat (fet que facilita la gesti daula). Tamb volem que siguin conscients del seu
aprenentatge i que sadonin que el seu esfor t un sentit. Aix, els proporcionarem
eines perqu autoregulin el seu aprenentatge i puguin aplicar el que aprenen a
mltiples i diverses situacions del mn que els envolta.
Amb aquesta unitat didctica es pretn donar ms pes al treball continu dels
alumnes, de manera que lexamen final compta un percentatge fora baix de
lavaluaci sumativa, mentre que lentrega de les fitxes, ben respostes, que anirem
fent a cada classe compta un percentatge ms alt.
Aquest conjunt de fitxes, que sentregaran al final de les sessions, seran el material
a travs del qual podran construir el seu aprenentatge. A ms, tindran ms
informaci penjada al Moodle de lassignatura i la nostra atenci sempre que la
necessitin.
5
II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA
1. Introducci
Aquesta unitat didctica ha estat dissenyada pels alumnes de 1r dESO de lInstitut
Mil i Fontanals de Barcelona. El tema a tractar s La matria, que forma part de
lassignatura de Cincies de la naturalesa.
Sn un total de dotze sessions que simpartiran tant a 1r A (21 alumnes) com a 1r B
(23 alumnes). En aquest primer curs dESO els alumnes encara no se separen per
nivells, de manera que les classes sn heterognies i amb diversitat de tot tipus.
Dels 21 alumnes de 1r A nhi ha 4 que noms ens acompanyen els dimarts i els
dimecres, ja que sn de lUSEE i, per tant, segueixen un Pla individualitzat.
2. Contextos daprenentatge i daplicaci
Durant la unitat didctica susen diversos contextos que tant sn daprenentatge
com daplicaci al mateix temps. Tot i aix, tots ells estan relacionats amb 3
personatges que aniran apareixent als diferents contextos.
En el primer context partim dun dileg de tres amics (la Ftima, el Miguel i
lAbdul) que parlen sobre la pellcula del dia anterior: Nufrag. No es posen
dacord sobre si el nufrag hagus pogut sortir de lilla, o no, fent-se algun artefacte
amb les restes del naufragi. Discuteixen sobre quins dels materials flotarien i
servirien per ajudar el nufrag a marxar de lilla. Entre els materials hi trobem
slids, lquids i gasos.
Amb aquest pretext comencem a tractar les caracterstiques dels diferents estats
de la matria i les seves propietats com la massa, el volum i la densitat. Aprofitant
el cas del nufrag, es treballa el concepte de densitat molt lligat al de flotabilitat.
Laplicaci daquest context s el desenlla de la problemtica presentada pels tres
amics que en un inici discuteixen sobre la pellcula.
Aquest context es desenvolupa durant les sessions 2, 3 i part de la 4. Daquesta
manera, al final, els alumnes han de tenir els coneixements apropiats i les eines
necessries per dir en quins casos els personatges tenen ra (o no la tenen) i per
qu.
El segon context daprenentatge ofereix la possibilitat als alumnes dutilitzar una
mquina per veure all ms petit que existeix. A partir daqu, els fem dibuixar el
que simaginen que veurien amb aquesta mquina tan especial. La intenci, doncs,
6
s que els dibuixos ens permetin introduir la teoria atmica i que ens ajudin a
concloure que tot est fer per toms. Aix ho lligarem amb les propietats dels
slids-lquids-gasos amb els canvis destat i la teoria cinticomolecular.
Durant les sessions que fan referncia a la teoria atmica (sessions 4 i 5) els
advertim que si estan atents aprendran el necessari per descobrir els trucs de
mgia que farem al laboratori (sessi 6). Aix doncs els trucs de mgia sn el fil
conductor de la sessi prctica, de manera que permeten que els alumnes apliquin
els coneixements per tal de donar una explicaci cientfica als experiments que
observin i, aix, poder desmentir que es tracti de mgia.
Mitjanant el tercer context, es treballen els diferents tipus de materials i la
importncia de la densitat com a propietat bsica que els defineix i els caracteritza.
La Ftima (la noia que inicialment parlava amb el Miguel i lAbdul sobre la
pellcula Nufrag) s una mica desorganitzada i sempre t lhabitaci feta un
desastre. Aix, sagafen diferents objectes de la seva habitaci i cal que els alumnes
lajudin a ordenar-los. La manera dordenar-los, doncs, ser segons el material amb
qu estan fets.
Un cop treballats els diferents materials a la sessi 8, es duu a terme una prctica
que insisteix en la densitat com a propietat definitria dels materials. En Miguel
(un dels tres personatges) rep com a herncia de la tia gata una coberteria de
plata, per ell no sacaba de creure que sigui de plata de veritat. Per treuren
lentrellat ho farem amb el clcul indirecte de la densitat explicant la histria
dArqumedes. El cas de lherncia de tia gata permet aplicar els conceptes
apresos al llarg de diferents sessions sobre: massa, volum, densitat, propietats dels
materials, tipus de materials, etc.
El quart i ltim context daplicaci es fa servir per lexamen i consisteix en una
situaci protagonitzada per una noia que banya la seva germana petita al lavabo de
casa. Amb aquesta situaci es tracten els canvis destat (evaporaci de laigua
calenta i condensaci al mirall), la flotabilitat (dels jocs de la germana petita i altres
objectes que poden caure a la banyera i enfonsar-se), el clcul indirecte del volum
(quan la germana petit, en entrar a la banyera, fa vessar laigua), etc.
7
3. Competncies
Competncies generals:
- Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: implica desenvolupar
l'habilitat de descriure fenmens, dexplicar-los, de justificar-los i dargumentar-
los. Aix mateix, es requereix la collaboraci daltres llenguatges comunicatius com
per exemple el multimdia. Els alumnes posen en prctica els seus coneixements
sobre el llenguatge cada cop que interaccionen entre ells per dur a terme alguna
activitat, quan responen les preguntes dels fulls dactivitat i quan fan exposicions
orals sobre quelcom amb el que han estat treballant.
Mitjanant les representacions teatrals, que sn molt participatives per a tot el
grup dalumnes, es fomenta el treball daquesta competncia. Per exemple, a la
sessi 2 s un grup dalumnes qui representa el context davant de la resta de
companys. A la sessi 5 es torna a fer una representaci en la qual els alumnes han
dexpressar, teatralment, com es troben els toms en cada estat de la matria. Cada
alumne representa un tom i en grups de 3 fan una teatralitzaci davant de la
classe. Aquesta activitat (que no deixa de ser una analogia) s molt rica, ja que t
en compte diversos llenguatges comunicatius al mateix temps: en primer lloc, el
llenguatge oral de les instruccions per a dur a terme lexercici; en segon lloc, el
llenguatge visual de la representaci en si mateixa i, en tercer lloc,el registre escrit
que elaboren els alumnes que estan com a espectadors a partir dextreure
informaci sobre la representaci.
Un altre moment fonamental on es treballa explcitament aquesta competncia s a
lexposici oral de la sessi 7. En aquesta activitat alguns alumnes han dexplicar
oralment davant de la classe un dels fenmens que han estudiat en grup.
Mentrestant, els altres alumnes en recullen les idees principals. Cal dir, que lanlisi
del fenomen es duu a terme en grup, de manera que, mitjanant lintercanvi
dopinions, tamb es treballa aquesta competncia.
Malgrat hi hagi algunes activitats en les quals destaqui el treball daquesta
competncia, en general es tracta de manera transversal, ja que qualsevol intent
dinteracci a laula (ja sigui professor-alumne o alumne-alumne) requereix fer s
de la comunicaci. s per aix que, en tot moment, es pretn propiciar la interacci
per ta dafavorir laprenentatge.
- Competncia matemtica: implica la mesura i el tractament de dades utilitzades
per a respondre preguntes que ens fem sobre fenmens de la naturalesa. El clcul
8
de les densitats de slids i lquids, que es fa a la sessi 3, propicia el
desenvolupament daquesta habilitat. A ms, es treballa el clcul indirecte de la
densitat pels objectes slids. Aquestes activitats contribueixen en una millora en la
interpretaci de diferents informacions de lentorn.
- Competncia daprendre a aprendre: implica ser capa dautoregular el propi
aprenentatge. En el cas dels alumnes de 1r dESO, cal que el treball daquesta
competncia estigui molt pautat pel professor, de manera que en nombroses
ocasions cal ajudar-los a ser conscients del que saben i del que no mitjanant les
activitats de regulaci de laprenentatge. Una bona manera de prendre conscincia
del propi aprenentatge s testar qu s en un inici i qu s al final. Per aquest
motiu, sels fa omplir un qestionari inicial i un qestionari final, que pretenen fer
que sadonin tant del que han aprs com del que encara els queda per aprendre.
Per tal que els alumnes entenguin la utilitat del seu aprenentatge es fan mltiples
activitats daplicaci, on han de ser capaos de mobilitzar el nou coneixement per a
lexplicaci de fenmens reals.
Una bon hbit per a laprenentatge, cada vegada ms autnom, es la reflexi i
lautocorrecci del treball dun mateix. Per aquest motiu, es duen a terme els
exercicis de manera individual abans de comentar-los globalment. A ms, just
desprs de lexamen es duu a terme una sessi dautocorrecci de lexamen, durant
la qual els alumnes aprenen dels errors comesos. A causa de la importncia que se
li dna a aquesta activitat, es compensa als alumnes que la facin b amb una
bonificaci de fins a mig punt respecte la nota de lexamen.
Al llarg de la unitat didctica, sestimulen els alumnes perqu aprenguin a travs
dall que observen (mitjanant la realitzaci de demostracions visuals) i dall que
manipulen (mitjanant les prctiques de laboratori).
En totes les sessions sels estimula a pensar per tal que ells mateixos arribin a la
soluci de lactivitat. En cas que calgui, sels ajuda a arribar a la soluci amb el
dileg socrtic. A ms, sels fa molt refor positiu per tal que reconeguin les prpies
potencialitats, no es desanimin davant les dificultats i gaudeixin aprenent.
- Competncia social i ciutadana: implica comprendre la realitat social en qu es viu
i saber actuar i conviure en ella per millorar-la. Es considera laula com lentorn
social ms immediat dels alumnes, de manera que cal que predomini el respecte i
la voluntat dajudar els altres tant com es pugui. Com a petita mostra de la societat,
cal vetllar per la convivncia a laula per sobre de tot.
9
Per tal de treballar aix de forma explcita amb els alumnes, es destina bona part
de la primera sessi a establir les normes de comportament a laula. Volem que
aix es faci de forma conjunta amb els alumnes i que dells mateixos surti una llista
daccions en positiu (Jo a laula puc...) que ens acompanyi a totes les sessions.
Per a vetllar pel compliment daquestes normes, sestableix un sistema que es posa
en prctica a cada sessi. Aquest consisteix en concedir un parell de punts positius
(que repercuteixen a la nota final) a aquells alumnes que hagin tingut el millor
comportament durant la sessi. Tamb hi ha la possibilitat de posar punts
negatius, per aix no s obligatori. Els encarregats datorgar els punts sn els dos
alumnes que a la sessi anterior hagin rebut els positius. El ms interessant, per,
s que els responsables de la sessi cal que justifiquin davant de tota la classe el
motiu pel qual decideixen atorgar els punts a uns companys i no a uns altres.
Daquesta manera, doncs, sn els mateixos alumnes qui reforcen, a cada sessi, els
comportaments que afavoreixen un bon desenvolupament de la classe i, per tant,
un millor aprenentatge.
- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: pretn mobilitzar
els sabers escolars per tal que els alumnes comprenguin la societat i el mn en qu
viuen. Per tant, ja no s suficient la simple acumulaci dinformaci, sin que es
requereix la interpretaci i laplicaci dels coneixements sobre els fenmens. s
per aquesta ra que es treballa amb diversos contextos, basats en problemes reals,
durant aquesta unitat didctica.
Ms concretament, treballem laplicaci dels coneixements per a lexplicaci de
fenmens que observem al laboratori (sessi 3), on discutim per qu alguns
objectes floten en aigua i els altres no. Una altra activitat que pretn la
transferncia de coneixements per part de lalumnat s la danalitzar una srie
dimatges reals per tal de justificar-les cientficament i explicar-les a la resta
(sessi 7).
Durant les sessions es treballa fent referncia a la realitat i, principalment, a
lentorn ms immediat dels alumnes. Aix, parlem del fet que tot el que ens envolta
est constitut per toms i sanalitza la relaci amb la temperatura, els canvis
destat i la densitat. Ms endavant, aquests coneixements sapliquen per entendre i
explicar alguns fenmens que observarem al laboratori (sessi 6) o en imatges
(sessi7).
10
En parlar dels materials, sestableix la densitat com a propietat definitria i, acte
seguit, es passen a analitzar de qu estan fets els objectes quotidians (sessi 7), tot
descobrint la quantitat de materials que poden constituir un sol objecte.
Competncies especfiques de la matria:
- Competncia cientfica: implica fer actuar els alumnes de manera que es plantegin
preguntes i que elaborin un pla per tal de recollir evidncies i que arribin a unes
conclusions. En la majoria de sessions sn els alumnes qui es construeixen el seu
propi coneixement a partir de respondre les preguntes que se li plantegen.
Concretament, a les sessions 3, 4, 6 i 9 sels demana que estableixin prediccions
sobre el que creuen que succeir, que duguin a terme lexperincia i que,
posteriorment, expliquin qu ha passat, per qu creuen que passa i quines
evidncies tenen que sustentin les seves afirmacions.
s principalment a les sessions de laboratori que es fa treballar als alumnes en
equip (grups de 3-4) per tal de realitzar experiments, mesures i fer les prediccions
i explicacions dels fenmens.
4. Objectius daprenentatge
Els objectius que es pretenen treballar al llarg de la unitat didctica sn els
segents:
1. Conixer les normes de comportament a laula i les conseqncies del seu
no compliment.
2. Conviure en un ambient de respecte i treball a laula.
3. Ser conscient del que s i del que no abans de comenar un nou tema.
4. Identificar les diferncies entre slids, lquids i gasos.
5. Deduir les caracterstiques dels slids, lquids i gasos a partir de
lexperimentaci amb diferents materials.
6. Interpretar el concepte de densitat a partir dexperiments al laboratori.
7. Deduir la flotabilitat en aigua dalguns materials aplicant el concepte de
densitat.
8. Reconixer que tot el que t una massa i un volum s matria.
9. Identificar ltom com a partcula que forma tota la matria.
11
10. Descriure les caracterstiques generals de lestructura atmica en els
diferents estats de la matria.
11. Anomenar els diferents processos de canvi destat i relacionar-los amb la
captaci o lalliberament denergia.
12. Relacionar lestructura atmica dels diferents estats de la matria amb la
seva densitat i temperatura.
13. Utilitzar els coneixements sobre la densitat, teoria atmica i canvis destats
per a lexplicaci de fenmens observats al laboratori o a la vida quotidiana.
14. Identificar els materials dels quals estan fets els objectes.
15. Classificar objectes quotidians segons els materials amb el que estan fets.
16. Conixer levoluci del propi coneixement a partir dall que sha treballat a
les diferents sessions.
17. Identificar qu s necessari millorar de cara a lexamen.
18. Extreure informaci dun mapa conceptual.
5. Continguts
Els alumnes de 1r dESO provenen, principalment, de 3 centres de primria
diferents, de manera que aquest curs ha de comenar tractant temes molt bsics
(que possiblement alguns ja han treballat amb anterioritat) per tal
dhomogenetzar el nivell.
La unitat didctica tracta diferents aspectes sobre el tema de La matria que shan
estructurat de la segent manera entre les diferents sessions:
La matria
Continguts desglossats Sessions on es treballen
Tipus de matria (slid, lquid, gas). 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11
La densitat. 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Clcul de massa i de volum. 3, 9, 10, 11
Els materials invisibles: la hiptesi atmica. 4, 5, 6, 7, 11
Els materials que componen objectes. 8, 9, 11
Taula 1. Continguts que es treballen durant el unitat didctica de La matria.
12
6. Planning general de les sessions
Sessi 1
Act. 1- Organitzaci. Sestableixen les
normes de comportament a laula amb els
alumnes per tal que se les facin seves.
Sexplica el funcionament de la Graella de
co-avaluaci.
Act. 2- Qestionari inicial. Permet
conixer el punt de partida dels alumnes. Al
final de les sessions tornarem a passar el
mateix qestionari perqu els alumnes
siguin conscients del que han aprs.
Sessi 2
Act. 3- Context Nufrag. Sintrodueix el
context als alumnes i es plantegen uns
dubtes que noms es poden resoldre
desprs dadquirir uns coneixements.
Act. 4- Els estats de la matria. Es
treballen els estats de la matria i les seves
caracterstiques.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 3 - Laboratori
Act. 5- Breu reps. Es reprenen les
propietats dels estats de la matria
tractades a la classe anterior.
Act. 6/1- La densitat (1 part). Es duu a
terme una prctica de clcul de densitats
dalguns lquids i de predicci de densitats
dalguns slids.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 4
Act. 6/2- La densitat (2 part). Sestudia
la densitat dels gasos.
Act. 7- La matria. Es veu que tot est
format per matria.
Act 8- Els toms. Teoria atmica.
Act. 9- Resum. Recull de les idees clau.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 5
Act. 10- toms en diferents estats.
Act. 11- Analogia. Com es mouen els toms
en estat slid, lquid i gas?
Act. 12- Canvis destat. Estudi dels noms.
Act. 13- Analogia. Moviment dels toms
durant el canvi destat.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 6 - Laboratori
Act. 14- Mgia. Es fan diferents
experiments que poden semblar mgia
per que els alumnes han de desmentir
mitjanant la seva explicaci cientfica.
Activitat co-avaluaci.
Context 1. Nufrag
Context 2. Microscopi ms potent del mn + Trucs de mgia
13
Sessi 7
Act. 15- Transferncia del coneixement.
Es plantegen diferents imatges sobre
situacions als alumnes i les han dexplicar
als companys, tot justificant el fenomen
(relacionat amb la densitat i/o amb els
canvis destat) que observen
Activitat co-avaluaci.
Sessi 8
Act. 16- Mapa conceptual. Es plantegen
els conceptes tractats anteriorment perqu
els alumnes els interrelacionin.
Act. 17- Els materials. Es treballen els
tipus de materials a partir de lordenaci
duna srie dobjectes. Tamb es veuen
objectes formats per ms dun material.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 9 - Laboratori
Act. 18- La densitat com a propietat dels
materials. A partir dun cas prctic es
reconeix de quin material est fet un
objecte a partir del clcul de la seva
densitat. Es treballa el principi
dArqumedes i la mesura indirecta de
volums.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 10
Act. 19- Qestionari final. s el mateix
que el Qestionari inicial.
Act. 20- Autoavaluaci. Facilita que els
alumnes comparin els qestionaris inicial i
final i prenguin conscincia del que han
aprs.
Act. 21-Simulacre dexamen. Pretn
treballar amb preguntes semblants a les
que poden sortir a lexamen.
Activitat co-avaluaci.
Sessi 11
Act. 22- Examen. Avaluaci final de la
unitat didctica
Sessi 12
Act. 23- Autocorrecci de lexamen. Els
alumnes completen un full en qu
identifiquen les errades que han coms a
lexamen i escriuen com hauria de ser la
resposta correcta.
Activitat co-avaluaci.
Taula 2. Planning general de les sessions.
Context 3. El caos de la Ftima + Lherncia de tia gata.
Context 4. Lavabo
14
7. Seqncia didctica
Sessi 1
Fase del cicle Idees prvies.
Objectius 1, 2 i 3.
Descripci Activitat 1- Organitzaci: Partim del fet que a classe es ve a
conviure i a aprendre, per tamb a passar-nos-ho b. Com que
no ens coneixem i nosaltres volem que ells treguin bones notes,
ens hem de posar dacord amb qu es pot fer a classe i qu no.
Aix, els fem la pregunta segent: qu creieu que podeu fer a
classe?. Aqu fem que surtin aspectes com: puc escoltar els meus
companys quan parlen, fer servir lordinador quan les
professores ho diuen, guardar el mbil a la motxilla, fer les
activitats que diuen les professores, parlar amb els companys
per ajudar-nos, passar-mho b amb tothom, tractar a tothom
amb respecte, fer cas al que em diuen les professores, etc.
Un cop els alumnes hagin fet les seves propostes sobre el que
poden fer a laula, les professores ho escrivim en una cartolina.
Redactem cada tem en primera persona i en positiu per tal que
sel facin seu i lincorporin en la seva manera dactuar.
Llavors els plantegem: Com controlem que tot aix es
compleixi?. Els diem que ells es poden controlar entre ells
mitjanant una mini-activitat de co-avaluaci actitudinal que
farem al final de cada sessi. Aquesta valoraci del
comportament entre companys la faran tot seguint una graella
en la qual hi ha els tres tems en qu shauran de fixar (vegeu
Graella de co-avaluaci a lAnnex). El funcionament daquesta
activitat ser el segent: a cada classe hi haur una parella
dalumnes responsable dassignar dos positius als companys de
classe que ms sho mereixin. A ms, podran posar dos negatius
si ho consideren convenient. La primera parella lescollim
nosaltres i en fem explcit el motiu (per exemple: han participat a
la classe, no han molestat, etc.); a partir daqu, es van succeint
15
les parelles dalumnes, s a dir, els dos que reben el positiu en
una classe sn els encarregats de posar els positius durant la
classe segent.
Activitat 2- Qestionari inicial: Es reparteix als alumnes un full
(Activitat 2. Qestionari inicial) en qu sels demana que
interpretin un conjunt de 8 fotografies que mostren fenmens
quotidians en la vida dels alumnes. Amb lexplicaci que facin els
alumnes sobre imatges properes i basades en la realitat, es
pretn fer aflorar les idees prvies que tenen aquests sobre
conceptes relacionats amb la matria, els seus estats, els canvis
destats, la densitat, etc.
Tamb es fan un seguit de 10 oracions que els alumnes han de
determinar si sn vertaderes o falses. En alguns, casos, a ms,
sels demana que escriguin algun exemple. Quan loraci s falsa,
cal que justifiquin per qu ho s.
Gesti daula Act. 1- (20) Organitzaci: Aquesta activitat es planteja a linici
de la unitat didctica perqu els dos grups de 1r dESO presenten
fora problemtica a nivell de comportament a laula. La
necessitat de dur a terme aquesta activitat es planteja als
alumnes en positiu, s a dir, remarcant que volem que tots
treguin les millors notes possibles, per que, prviament, cal
acordar i complir algunes normes de funcionament. La manera
com treballem aquesta activitat s la segent:
Treball individual: els alumnes escriuen en un paper qu
creuen que poden fer a laula i lenganxen a la pissarra.
Comentari global: deixem constncia en una cartolina de
les normes que hem establert.
Expliquem com funcionarem (responsables de posar
positius al full de la Graella de co-avaluaci, etc.).
Act. 2- (35) Qestionari inicial: Es treballa de manera individual
per tal de conixer les idees preconcebudes de cadascun dels
alumnes. Sutilitza contextos molt propers a la seva realitat
perqu puguin respondre de manera ms significativa.
16
Atenci a la
diversitat
Es treballa de manera individual i molt pautada, deixant clar
als alumnes qu han de fer en cada moment. Es fa servir un
llenguatge senzill i constantment sacompanyen les
explicacions amb imatges.
Pel que fa a les preguntes del Qestionari inicial, nhi ha de
nivells molt diferents: des de les ms senzilles (que es
contempla que tothom pugui respondre de manera correcta)
fins a les ms complexes (que segurament seran les que ens
permetran veure millor les idees prvies errnies i el punt
de partida del coneixement de cada alumne).
En el cas de 1r A aquesta sessi es fa el dia que no venen els
alumnes de la USEE, de manera que hem optat per anar-nos
a presentar abans de comenar amb la sessi 2. Daquesta
manera, quan els alumnes vinguin a classe, ja sabran qui som
i qu farem durant les properes sessions. Aix, aprofitem el
dia que ens anem a presentar per fer-los parlar sobre
lorganitzaci a laula i lestabliment de normes de
comportament. A ms, els ensenyem 3 imatges del
Qestionari inicial i les comentem oralment entre tots (ja
que sn alumnes que tenen greus problemes descriptura).
Aix, ens podrem fer una idea del que saben abans de
comenar el tema.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Lavaluaci que es fa en aquesta sessi s ms aviat
actitudinal i de comportament, ja que la Graella de co-avaluaci
permet que els alumnes es co-avalun i, consegentment, es
premin o se sancionin lactitud amb positius o negatius. El
global de positius i negatius de cada alumne repercuteix en
+/- 05 punts sobre la nota final.
Regulaci: El Qestionari inicial es fa servir per conixer les
idees prvies dels alumnes, per, a ms, com que es tornar a
repetir lltim dia de classe, els alumnes podran veure qu han
aprs al llarg daquestes sessions.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Activitat 1. Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Activitat 2. Qestionari inicial (vegeu Annex).
17
Material fungible: papers din-A5, cartolina i xiclet adhesiu.
Taula 3. Planificaci de la primera sessi.
Sessi 2
Fase del cicle Introducci de nous conceptes
Objectius 4 i 5.
Descripci Activitat 3- Context Nufrag: Es comena explicant (molt per
sobre) la pellcula Nufrag per tal de captar latenci dels
alumnes. Es reparteix el full del context (Activitat 3. Nufrag) i 3
voluntaris representen el dileg amb qu comena lactivitat
davant de la resta de companys. A continuaci, cal que omplin
una taula amb les idees clau exposades al context.
Activitat 4- Els estats de la matria: Continuant amb el cas del
nufrag, i treballant amb alguns dels materials del naufragi, es
pretn tractar els estats de la matria i caracteritzar-los segons
les propietats que els defineixen. Aquesta activitat engloba un
total de 5 exercicis que sexpliquen a continuaci:
Exercicis 1 i 2. Entre tots fem una llista de diferents slids,
lquids i gasos. A partir de la llista (i amb lajuda dun
material slid, dun lquid i dun gas que tindrem a laula)
extraiem les propietats de cadascun dels tres estats de la
matria. Pel cas del slid fem servir una pedra; pel del
lquid, aigua en diferents recipients, i pel gas, aire en una
xeringa.
Exercici 3. Els alumnes fan parelles i, com si es tracts dun
concurs, un estudiant li fa preguntes a un altre relacionades
amb les caracterstiques dels tres estats de la matria.
Desprs, es canvien els torns i lestudiant que abans havia
respost ara pregunta (i viceversa).
Exercicis 4 i 5. Recuperem el context i observem qu
tenen en com els materials proposats pel Miguel, la
18
Ftima i lAbdul. Sarriba a la conclusi que tant la fusta
(slid) com laire (gas) com loli (lquid) floten, de manera
que, a continuaci, cal veure de qu depn aquesta
flotabilitat. A partir daqu, anomenem el concepte de
densitat, que treballem a la prxima sessi.
Activitat co-avaluaci. Els dos alumnes que millor es van
comportar a la sessi anterior sn els encarregats davaluar els
companys. Aix, cal que reparteixin un parell de punts positius
als dos alumnes que millor shan comportat durant aquesta
classe i, si ho consideren necessari, un parell de punts negatius
als dos alumnes que pitjor shan comportat. Cal que ho
justifiquin i que rebin laprovaci de tot el grup. Mentre que a
totes les classes es posen positius, noms quan es consideri
necessari es posaran negatius.
En cas que el repartiment de bonificacions funcioni, ampliarem
el nombre de positius a repartir en una mateixa classe.
Gesti daula Act. 3- (5) Es reparteix el full dactivitat 3 a linici de la sessi,
juntament amb el de lactivitat 4, ja que aix sevita perdre temps
ms endavant. Mentre els fulls els reparteix un alumne, la
professora explica de qu tracta la pellcula Nufrag. A
continuaci sn 3 alumnes qui surten a representar el dileg del
context davant de tothom. Mentrestant, la resta de companys
escolten i llegeixen el gui. Entre tota la classe es respon la taula.
Act. 4- Aquesta activitat cal que estigui molt ben pautada pel
docent per tal de complir tant amb els objectius plantejats com
amb el temps dedicat a cada exercici.
Ex. 1 i 2- (20) Es treballa tota la classe conjuntament. Se
seleccionen alguns voluntaris perqu manipulin els
objectes que portem.
Ex. 3- (10) Es fan unes preguntes per parelles i van
anotant les respostes. Desprs, fem una correcci de
lexercici de manera conjunta.
Ex. 4 i 5- (10) Es treballa conjuntament tota la classe. El
professor guia laprenentatge i els alumnes, ordenadament,
19
responen les preguntes. El tema de la flotabilitat es treballa
sense entrar en detall, de manera que aquesta nicament
sassocia a la densitat (en aquest cas, del lquid i del cos que
flota).
Activitat de co-avaluaci. (5) Aquesta activitat la fa una parella
de la classe, per necessita rebre laprovaci de la resta de
companys.
Mentre es duu a terme lactivitat de co-avaluaci, un responsable
recull els fulls amb qu han treballat els alumnes durant la
classe. La professora els guarda fins la propera sessi a fi devitar
que es perdin. Aix sanir fent durant totes les sessions.
Atenci a la
diversitat
La utilitzaci dun llenguatge senzill i del suport visual
(mitjanant imatges als fulls de treball) pretenen facilitar la
comprensi dels alumnes.
En tractar-se dalumnes que no saben treballar de manera
autnoma, cal que el professor gui de manera molt clara
QUINA activitat cal fer a cada moment i COM es fa aquesta
activitat.
Pel que fa a lactivitat 3, el context es presenta als alumnes
utilitzant dos canals de comunicaci: lescrit (mitjanant el
full dActivitat 3) i loral (mitjanant la representaci teatral
de 3 voluntaris). Desprs dentrar al context, doncs, es fa
omplir una taula als alumnes amb les idees ms rellevants.
La finalitat domplir aquesta taula s fer que tothom (fins i
tot els alumnes amb capacitats cognitives ms baixes) tingui
clars els conceptes clau que es mencionen al context.
Tamb es tracta la diversitat de gnere durant el context, ja
que els 3 personatges principals sn dos nois i una noia que
sn amics i conversen sobre un tema.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Els fulls de treball que es van donant als alumnes al
llarg de tota la unitat didctica, i que ells van omplint durant les
sessions, savaluen finalment amb un 40% de la nota final.
Amb lajut de la Pauta dobservaci sanalitza lactitud dels
alumnes a laula i es valora amb un 20% de la nota final.
20
Lactivitat de co-avaluaci sobre el comportament permet que
els alumnes puguin sumar o restar fins a un total de 0,5 punts
sobre la nota final.
Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que
els alumnes puguin valorar el que saben.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Activitat 3. Nufrag (vegeu Annex).
- Activitat 4. Slid, lquid o gas (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Material fungible: aigua, 3 recipients de diferents formes, una
pedra, 3 xeringues i sorra.
Taula 4. Planificaci de la segona sessi.
Sessi 3 Laboratori (hora B)
Fase del cicle Introducci de nous conceptes.
Objectius 4, 6 i 7.
Descripci Activitat 5- Breu reps: Els alumnes comencen omplint una
taula a mode de resum del que es va treballar a la sessi passada.
La taula tracta sobre les propietats que caracteritzen els tres
estats de la matria. A ms, permet que torni a sortir el concepte
de densitat i que, ara s, es treballi amb ms detall i profunditat.
Activitat 6/1- La densitat (1 part): Es fa una introducci
explicant els conceptes clau relacionats amb la densitat, la massa
i el volum dels cossos. A continuaci, els alumnes duen a terme
una experimentaci prctica que sorgeix a partir del context:
a. Pel que fa als LQUIDS, els alumnes calculen les densitats de
loli, de laigua i de letanol. A continuaci colloquen els tres
lquids en un vas de precipitats: de ms dens a menys dens.
21
Prviament, per, hauran dhaver predit qu esperen
observar (i per qu) i, posteriorment a la barreja, hauran de
dir qu observen (i per qu).
En parallel, les professores barregem aigua i oli en un altre
recipient i observarem com es van separant els dos lquids al
llarg de la classe.
b. Pel que fa als SLIDS, els alumnes disposen de diferents
objectes slids amb diferents densitats. Cal que prediguin i
que comprovin qu passar amb cadascun daquests
objectes si saboquen dins dun vas que cont 3 fases fora
gruixudes daigua, doli i dalcohol. Aix, els alumnes poden
predir, comprovar i concloure quins objectes sn ms o
menys densos a partir de la observaci experimental.
Activitat de co-avaluaci.
Gesti daula La sessi es duu a terme al laboratori i nicament amb la meitat
de la classe (aprox. 10-12 alumnes). Com que es tracta dhores B,
primer fem classe amb la meitat del grup i, desprs, amb laltra
meitat. En molts moments es treballa en grups de 3-4 alumnes,
de manera que, prviament a la sessi, haurem preestablert els
alumnes que formaran part dun mateix grup.
Act. 5- (5) Es fa el reps de manera conjunta tota la classe.
Act. 6- Aquesta activitat tracta sobre la densitat i est dividida
en dues parts: la 1 part inclou lexperimentaci de lquids i
slids i es duu a terme durant la 3 sessi (al laboratori); la 2
part inclou el treball amb gasos i es duu a terme al comenament
de la 4 sessi (a laula). La 1 part es gestiona de la segent
manera:
(5) Les professores fan una breu introducci i els alumnes
escolten activament i fan preguntes.
a. (10) Es fan tres grups de 3-4 alumnes i cada grup mesura la
densitat dun lquid: o b de laigua o b de loli o b de
lalcohol. Es fa la posada en com dels resultats numrics i es
fa una predicci conjunta sobre com es distribuiran aquests
22
lquids en funci de la densitat. A continuaci, cada grup els
ajunta en un vas de precipitats per ordre de ms dens a
menys dens. De nou, collectivament, es comenten els
resultats obtinguts i sestableix una justificaci que expliqui
el que sobserva.
Durant tota aquesta part, es van donant pautes oralment als
alumnes per tal que spiguen qu han de fer a cada moment.
A ms, els alumnes disposen del Full dactivitats 5 i 6.
b. (10) Mantenint els mateixos grups de treball, es fa la
prctica amb els slids.
Activitat co-avaluaci. (5) Es duu a terme de la mateixa
manera que a la sessi anterior. Mentrestant, un alumne aprofita
per a recollir els fulls de treball de tothom.
Atenci a la
diversitat
Es fan grups de treball al laboratori que sn heterogenis i
que pretenen afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els
alumnes. Aquests grups tant sn heterogenis pel que fa al
sexe (ja que sagrupen indiferentment nois i noies) com pel
que fa les capacitats cognitives (ja que els alumnes de lUSEE
sintegren en diferents grups formats pels alumnes del grup
classe).
Les activitats es comenten conjuntament per tal de facilitar
que tots els alumnes arribin al mateix punt de coneixement.
La classe es desenvolupa guiant molt les passes a seguir, ja
que els alumnes presenten certes dificultats daprenentatge,
no estan acostumats a treballar de manera collaborativa i
sn poc autnoms.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: De la mateixa manera que a la sessi anterior,
lavaluaci t en compte el comportament dels alumnes (a travs
de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci) i el
treball que fan els alumnes i que plasmen als fulls de treball que
els entreguem.
Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que
els alumnes puguin valorar el que saben.
23
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitats 5 i 6. Qui t ra? La densitat (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Material fungible: oli, etanol, aigua, gots de tub, monedes, taps
de plstic, espelmes, escuradents.
Material de laboratori: balances, provetes i vasos de
precipitats.
Recursos: es treballa al laboratori (o a un espai semblant que
permeti el treball collaboratiu i disposi del material requerit).
Taula 5. Planificaci de la tercera sessi.
Sessi 4
Fase del cicle Exploraci didees prvies - Construcci de nou coneixement
Objectius 6, 8 i 9.
Descripci Act. 6/2- La densitat (2 part): Respecte lactivitat que es
comena a la sessi anterior, queda pendent la part dels gasos,
que es t previst acabar al principi daquesta classe.
c. Aix, pel que fa als GASOS, els alumnes treballen a partir de
lobservaci dun globus dheli i dun globus daire. Cal que
raonin, doncs, per quin motiu creuen que un senlaira i laltre
no.
Finalment, com a exercici de tancament, es torna al context per
tal que els alumnes defensin o rebutgin les opinions dels 3
personatges inicials (la Ftima, el Miguel i lAbdul).
Activitat 7- La matria. Desprs duna breu introducci sobre
qu entenem per matria, es duen a terme uns exercicis amb els
quals els alumnes acaben veient que tot est format per matria i
que, per tant, ells mateixos tamb sn matria.
24
Activitat 8- Els toms. Presentem als alumnes el microscopi ms
potent del mn: un microscopi que ens permet veure-hi fins al
ms petit detall de tot el que puguin pensar. A continuaci, els
fem dibuixar el que creuen que es pot veure a travs daquest
microscopi i, tenint en compte les idees prvies, esperem que
dibuixin tot de boles. Un cop es posen en com els dibuixos,
satribueix el nom dtom a aquestes boles i es fa la reflexi que
TOT est fet dtoms (per exemple: cadira, cos, entrep, aigua,
aire, etc.).
Quan introdum la histria del microscopi ms potent del mn,
diem als alumnes que el va inventar una dona amb el seu equip.
Daquesta manera podem fer mfasi en aspectes de naturalesa
de la cincia com que tamb hi ha dones cientfiques que es
dediquen a la investigaci i que en cincies s fonamental el
treball en equip. Un cop hgim posat nom als toms, diem als
alumnes que aquesta histria ens lhem inventat i que aquest
microscopi no existeix. Aix, tamb podem treballar amb ells que
la cincia no est tota descoberta i que el coneixement cientfic
est subjecte a canvis.
Activitat 9. Resum. Es fa una recapitulaci de tot el que hem
aprs en aquesta sessi. Esperem que surtin els dos conceptes
clau segents:
Tot s matria
Tot est fet dtoms.
Activitat de co-avaluaci.
Gesti daula Act. 6/2- (10) De manera conjunta es comenta qu passa amb
els gasos. Per a realitzar aquesta 2 part de lactivitat 6 cal
recuperar el Full dactivitat 5 i 6. Qui t ra? La densitat de la
sessi passada.
Act. 7- (10) Desprs duna breu introducci i explicaci terica
es realitzen preguntes per tal que els alumnes acabin de crear la
seva prpia concepci sobre matria i que aquesta sigui el ms
ajustada possible a la concepci real. Com que no es tracta dun
25
concepte fcil ni intutiu, cal anar guiant molt el procs de
construcci de coneixement dels alumnes i anar introduint
preguntes (com la de si laire s matria) que facin verbalitzar
als alumnes la seva opini i, aix, poder corregir-los en cas que
sigui necessari.
Act. 8- (15) El dibuix el fan individualment. La discussi es fa
amb tot el grup classe.
Act. 9- (10) Entre tot el grup sextreuen les idees clau de la
classe. El professor aprofita per presentar el context daplicaci
(mgia al laboratori), tot generant curiositat i expectativa entre
lalumnat.
Activitat co-avaluaci (5). Es duu a terme de la mateixa
manera que a la sessi anterior. Mentrestant, un alumne aprofita
per a recollir els fulls de treball de tothom.
Atenci a la
diversitat
Per tal de fer arribar el mxim dalumnes possible als
coneixements que es tracten a classe, cal que el professor
vagi guiant laprenentatge i marcant el ritme de realitzaci
de les activitats. s per aix que primer deixa uns minuts
perqu cada alumne es plantegi les preguntes
individualment i, desprs, de manera conjunta tota la classe,
es comenten les respostes.
Les activitats es comenten conjuntament per tal de facilitar
que tots els alumnes arribin al mateix punt de coneixement.
Sutilitzen imatges per modalitzar la teoria atmica.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: De la mateixa manera que a la sessi anterior,
lavaluaci t en compte el comportament dels alumnes (a travs
de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci) i el
treball que fan els alumnes i que plasmen als fulls de treball que
els entreguem.
Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que els alumnes puguin valorar el que saben.
26
Materials i
recursos
Materials didctics:
- Full dactivitat 5 i 6. Qui t ra? La densitat (vegeu Annex).
- Full dactivitat 7. La matria (vegeu Annex).
- Full dactivitat 8. El microscopi ms potent del mn (vegeu
Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Materials fungibles: globus daire, globus dheli i microscopi
ms potent del mn (fet amb cartr)
Taula 6. Planificaci de la quarta sessi.
Sessi 5
Fase del cicle Construcci de nou coneixement.
Objectius 10, 11 i 12.
Descripci Activitat 10. toms en diferents estats de la matria. Fem als
alumnes la segent pregunta: si els slids, lquids, i gasos estan
fets dtoms, com s que tenen propietats tan diferents? Qu passa
amb els seus toms?
Slids: partcules fora juntes i agafades amb enllaos
forts que no els permeten moures
Lquids: partcules ms separades, amb enllaos ms
febles.
Gasos: partcules lliures que tendeixen a separar-se i a
ocupar el mxim volum.
Daquesta manera lliguem diferents conceptes: toms, estats de
la matria i densitat (massa/volum).
Activitat 11. Analogia. Un cop hem arribat a aquestes
conclusions, fem una activitat representant una analogia. En
primer lloc, surten 3-4 alumnes que representen els toms dun
slid, de manera que sagafen del bracet i no es poden moure
gaire. En segon lloc, quan representen els toms dun lquid,
27
sagafen de les mans i ja es poden moure ms. Per ltim, quan
siguin gasos, es poden deixar anar de les mans i poden ocupar
tot el volum de laula que vulguin. Mentre alguns alumnes
representen aquesta activitat davant de tothom, els altres
escriuen (al Full dactivitat 11) el que fan els seus companys
quan sn toms dels diferents estats.
Activitat 12- Canvis destat. A partir dun vdeo que
visualitzarem amb el projector (4 min), han de posar nom als
processos de canvi destat a sobre les fletxes dun diagrama amb
els tres estats de la matria. El vdeo a visualitzar s el segent:
https://www.youtube.com/watch?v=0eQTCjRn9s8
Activitat 13- Analogia. Recuperem lanalogia feta pels tres
alumnes a lexercici 11 i, desprs de recordar com estaven els
toms als slids, lquids i gasos, fem que representin els canvis
destat. Podem fer que diguin ells mateixos els noms dels canvis
destat perqu els seus companys ho escenifiquin. Sigui com
sigui, cal que acabin relacionant que, a ms temperatura, ms
moviment de les molcules i, per tant, ms volum. Aquesta
relaci s imprescindible per a la realitzaci de la sessi segent
(en la qual es treballa amb el context daplicaci de la mgia!).
Activitat co-avaluaci.
Gesti daula Act. 10- (10) Resoluci de la fitxa individualment. Que sho
complementin en parelles i ho verifiquem entre tots.
Act. 11- (10) Escenificaci en grups de 3 persones davant de
tota la classe.
Act. 12- (15) Resoluci de la fitxa individualment. Que sho
complementin en parelles i ho verifiquem entre tots.
Act. 13- (10) Escenificaci en grups de 3 persones davant de
tota la classe.
28
Activitat co-avaluaci (5)
Atenci a la
diversitat
A lactivitat 12 els alumnes han dextreure la informaci dun
vdeo on es mostren els canvis destat utilitzant diferents
inputs: a travs dimatges, per escrit i auditivament.
A les activitats 11 i 13 es duu a terme lescenificaci duna
analogia per treballar (de manera prctica i visual) els canvis
destat. Per aquells alumnes que tenen ms dificultats amb el
llenguatge, en aquesta activitat no s que sarribi a
prescindir absolutament del llenguatge per s que s cert
que aquest passa a estar en segon pla, ja que s la
representaci teatral el que pren ms importncia. Amb tot,
s que sutilitza el llenguatge per especificar i aclarir el
fenomen que es vol representar.
Cal anar guiant la realitzaci de les diferents activitats de
manera molt clara durant la classe, intentant, en tot moment,
que tothom tingui quelcom a fer. Per exemple, sn noms un
grup de 3-4 alumnes qui representen lanalogia davant de la
resta; en aquest cas, els altres tamb estan enfeinats anotant
com veuen que estan actuant els seus companys.
Les activitats es comenten conjuntament per tal de facilitar
que tots els alumnes arribin a les idees clau sobre cincia
que es volen transmetre.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Es continua avaluant el treball que fan els alumnes
durant la classe i el comportament (amb la Pauta dobservaci i
la Graella de co-avaluaci).
Regulaci: La correcci conjunta dels exercicis permet que els
alumnes valorin en quin punt del procs daprenentatge es
troben. A ms, constantment es tracten conceptes de les sessions
passades i es relacionen amb els nous, de manera que els
alumnes tamb prenen conscincia del que sha treballat i del
que ells han assimilat.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 10. Qu passa amb els toms dels slids,
lquids i gasos? (vegeu Annex).
29
- Full dactivitat 11. Representaci dels estats de la matria!
(vegeu Annex).
- Full dactivitat 12. De slid a lquid... i de lquid a...? (vegeu
Annex).
- Full dactivitat 13. Representaci dels canvis destat! (vegeu
Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Recursos: aula amb projector i amb altaveus.
Taula 7. Planificaci de la cinquena sessi.
Sessi 6 Laboratori (hora B)
Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci
Objectius 13
Descripci Activitat 14- Mgia. Abans de comenar la classe es fa una breu
explicaci del funcionament de la sessi i sintrodueix el context
de la mgia. Sels explica que a continuaci es faran una mena de
trucs de mgia que ells hauran de desmentir explicant el truc
amb idees basades en conceptes cientfics.
Es tenen preparats un total de 5 experiments (o trucs), de
manera que es faran tants com temps disponible hi hagi.
Prviament a la realitzaci dels experiments, cal que els alumnes
resolguin aquestes preguntes:
Qu farem a lexperiment?
Qu pensem que passar? Per qu creieu que passar aix?
Posteriorment a la seva realitzaci, cal que responguin les preguntes segents:
Qu ha passat? Per qu?
s en aquest ltim apartat on sexpliciten les idees clau o conclusions que es poden extreure de lexperincia. s aix com sajuda als alumnes a fer lestructuraci dels coneixements apresos a les sessions posteriors.
30
Un cop completada la fitxa dun experiment i, per tant, desmentit
el truc de mgia, es passa a lexperiment segent.
Els experiments a realitzar sn aquests:
1. Tenim una pilota de ping-pong abonyegada i la posem en
aigua calenta. Qu li passar a la pilota?
El que esperem veure, doncs, s que la pilota recuperi la
seva forma original, s a dir, sense el bony. Cal que els
alumnes expliquin que aix passa perqu, en augmentar la
temperatura, els toms daire de dins de la pilota tenen
tendncia a ocupar ms volum i, aix, fan tornar la pilota a
la seva forma normal.
2. Es disposa duna peixera plena daigua a temperatura
ambient. A dins hi ha una ampolla transparent daigua
calenta (tenyida de vermell) i una daigua freda (tenyida de
blau). Quan les obrim cap a on anir laigua de les dues
ampolles: amunt o avall?
Els alumnes han de deduir que laigua calenta, que t
menys densitat, tendeix a anar cap amunt, mentre que
laigua freda, de ms densitat, tendeix a baixar.
3. Tenim una peixera plena daigua dins la qual ens volem
servir una coca-cola molt freda. Ser possible?
La intenci s abocar la coca-cola des de la llauna fins a un
got situat al fons de la peixera. Els alumnes han dentendre
que la coca-cola freda t ms densitat que laigua a
temperatura ambient, de manera que tendir a baixar.
4. Escalfem laire de dins dun got. Hi posem un globus inflat a
sobre (tapant el got) i refredem el got per fora (amb gel).
Qu passar quan aixequem el globus? Se separar del got?
La idea s que el got no se separa del globus, sin que
seleva quan fem pujar el globus amb la m. Aquest
fenomen sesdev perqu en refredar-se les molcules
daire de dins del got tendeixen a ocupar menys volum, de
manera que atrapen fortament el globus.
5. Tenim dos vasos: un amb aigua calenta i laltre amb aigua
freda. En tirar una gota de tint a cadascun dels gots, veiem
que no sescampa de la mateixa manera en lun que en
31
laltre. En quin sescampa ms de pressa?
Els alumnes han de deduir que al got amb aigua calenta els
toms mouen amb ms velocitat, de manera que el tint es
barrejar ms rpid en aquetst cas.
https://www.youtube.com/watch?v=KmS_hPErTBE
Activitat co-avaluaci.
Gesti daula Aquesta sessi es duu a terme al laboratori, tot aprofitant les
hores B, en qu hi ha menys alumnes i es pot treballar millor
amb experincies prctiques.
Lactivitat es desenvolupa de la segent manera:
Act. 14- (5) Breu introducci inicial de com anir la sessi.
Tot i que es preveu fer entre 3 i 4 experiments, es duran a terme
els que siguin possibles segons el ritme de treball dels alumnes.
Cadascun dels experiments es gestiona de la manera segent:
(2) Explicaci de lexperiment a realitzar per part del
professor.
(5) Fer prediccions en parelles.
(3) Realitzaci de lexperiment pel professor, juntament
amb alumnes voluntaris.
(10) Raonament cientfic del fenomen mgic observat i
explicitaci de la idea cientfica clau que el fonamenta.
El temps dedicat a cada apartat s molt aproximat, per, com que
es tracta duna prctica fora flexible en la que sn els alumnes
qui determinen el ritme de treball, ja es t en compte que pot ser
que hi hagi variacions pel que fa a la temporitzaci cadascun dels
truc.
Lordre de realitzaci dels experiments essencialment dependr
de dos factors: 1) la motivaci i la demanda de lalumnat i 2) el
grau de dificultat dels experiments en relaci al nivell de
coneixements amb qu considerem que el grup ha arribat a
aquesta sessi.
Cada alumne t el seu full de preguntes que tamb pot respondre
amb lajuda dels companys.
32
Activitat co-avaluaci (5).
Atenci a la
diversitat
Per tal dassegurar-nos que tota la classe segueix els
raonaments que pretenen explicar cadascun dels trucs de
mgia, saniran realitzant els experiments al mateix temps
que saniran responent les preguntes.
Es fan grups de treball al laboratori que sn heterogenis i
que pretenen afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els
alumnes.
El desenvolupament dactivitats manipulatives al laboratori
pretn que els alumnes estructurin els coneixements i que
apliquin all que han aprs a altres situacions (s a dir, que
facin una transferncia de coneixements). Daquesta manera,
els alumnes troben una significativitat al que aprenen i se
senten entusiasmats per seguir aprenent. Aquesta manera
daprendre inclou la diversitat de gustos de lalumnat que,
per molt que no se senti atret per la cincia, no pot negar que
sigui interessant.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Es continua avaluant el treball que fan els alumnes
durant la classe i el comportament (amb la Pauta dobservaci i
la Graella de co-avaluaci).
Regulaci: El context de la mgia crea una situaci daplicaci,
en qu els alumnes han dexpressar tot all que han aprs amb
anterioritat. s per aix que aquesta sessi permet que els
alumnes prenguin conscincia del que han aprs fins al moment
i, tamb, dels fenmens del mn real que poden arribar a
comprendre grcies a ladquisici (i a la posada en prctica)
daquests coneixements.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 14. s mgia? (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Material fungible: una pilota de ping-pong, vasos de precipitats,
aigua calenta, termo, plaques descalfament, tint vermell, tint
33
blau, aigua freda, dues coca-coles fredes, una peixera, dues
ampolles transparents.
Recursos: La sessi es realitza al laboratori.
Taula 8. Planificaci de la sisena sessi.
Sessi 7
Fase del cicle Aplicaci.
Objectius 13.
Descripci Activitat 15- Transferncia del coneixement. Per parelles els
repartim imatges de fets quotidians o reals on actuen fenmens
de canvis destat de la matria i de canvis de densitat. Amb
lajuda dunes preguntes, els alumnes han danalitzar el cas que
els ha tocat, de manera que puguin explicar cientficament el
fenomen que observen. Aix, cal que utilitzin els conceptes clau
sobre cincia i el vocabulari cientfic adequat que sha estat
treballant durant les classes anteriors.
Els casos amb qu treballen els alumnes sn els segents:
1. Un globus aerosttic.
2. El fum del tabac.
3. Una beguda amb gel.
4. Una ampolla que explota al congelador.
5. Una persona eixugant-se els cabells amb lassecador.
Un cop han analitzat el cas, sajunten les parelles que treballen el
mateix fenomen, de manera que es formen grups de 4 persones.
En aquest moment, les parelles sintercanvien informaci i es
complementen les respostes a les quals han arribat.
Finalment, per sorteig, una de les dues parelles de cada grup de 4
surt davant la classe a exposar oralment lexplicaci cientfica
que justifica el fenomen analitzat.
La resta dalumnes, que estan doients, completen una taula en
qu es pregunta en qu consisteix cada cas i per qu sesdev de
la manera que ho fa.
34
Gesti daula Act. 15- Aquesta activitat pretn aconseguir una gesti fora
autnoma de la feina a fer per part dels alumnes.
(3) La professora explica quin ser el funcionament de la sessi.
(12) Els alumnes treballen per parelles i seguint el Full
dactivitat 15. A ms, la professora, que estar rondant per les
diferents taules, tamb els pot ajudar quan ho necessitin.
(5) Les parelles sajunten segons el cas que treballen, de manera
que es fan grups de 4.
(25) Explicaci oral duna de les parelles del grup de 4 (escollits
a cara o creu). Escolta activa i anotacions dels temes ms
rellevants per part dels alumnes oients.
Activitat de co-avaluaci. (5).
Atenci a la
diversitat
Les parelles es faran prviament a la sessi segons les
afinitats i les capacitats de cada alumne.
En ser una sessi que implica al mxim el treball autnom,
cal supervisar constantment la feina dels alumnes. Aix, cal
que la professora estigui voltant per laula atenent dubtes i
ajudant aquells alumnes que tenen ms dificultats o que sn
menys autnoms.
Les preguntes del Full dactivitat 15 guien fora la resoluci
de cada cas i lexplicaci final del concepte cientfic que
samaga al darrere de cada fenomen.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Com a les sessions anteriors, savalua el
comportament dels alumnes en base a la Pauta dobservaci i a la
Graella de co-avaluaci.
A ms, savalua el treball en equip i la exposici oral amb un 10%
respecte la nota total de la unitat didctica. Amb aquesta
finalitat, sha elaborat una rbrica davaluaci (vegeu Annex).
Regulaci: es duu a terme una activitat daplicaci en qu els
alumnes han de posar en prctica tot el que han aprs durant les
sessions passades.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 15. Sabem com funciona! (vegeu Annex).
35
- Imatges en base a les quals els alumnes hauran dexplicar el
que han treballat prviament.
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
- Rbrica davaluaci (vegeu Annex).
Recursos: Aula amb projector.
Taula 9. Planificaci de la setena sessi.
Sessi 8
Fase del cicle Idees prvies i construcci del coneixement
Objectius 2, 3, 14, 15 i 18.
Descripci Activitat 16- Mapa conceptual. Es tracta duna activitat que
ajuda els alumnes a connectar tots els conceptes treballats fins al
moment. Cal que completin el mapa conceptual que els donem
amb les paraules que hi falten, de manera que, finalment, quedin
ben establertes les relacions entre els canvis destat, la densitat,
la temperatura i la teoria atmica. Dentrada, no els donem les
paraules que falten, per si veiem que els costa deduir-les les
apuntem a la pissarra. Per ltim, han descriure 3-4 frases
extretes del mapa conceptual tot interpretant-lo.
Activitat 17- Els materials. Recuperant el personatge de la
Ftima (que ja apareixia al context del Nufrag) ens endinsem en
el caos que caracteritza la seva habitaci. Aix, mostrant als
alumnes una srie dobjectes que es troben desordenats per
lhabitaci de la Ftima, es pretn que aquests lajudin a ordenar-
los havent establert, prviament un sistema de classificaci.
Entre tots fan diferents propostes de com ordenar aquests
objectes, per cal que acabin arribant a lordenaci segons els
materials que els formen.
Un cop ordenats els trastos de la Ftima, es fa una breu
explicaci sobre els materials i es mostren (visualment, amb
36
fotografies) uns quants exemples sobre plstics, fustes, metalls,
txtils i vidres.
A continuaci, es fa veure als alumnes que, majoritriament, els
objectes estan formats per ms dun material, de manera que els
fem analitzar un cotxe (per dins i per fora) per tal que destaquin
tots els materials que hi observen.
Per ltim, cal que omplin una taula amb tres objectes que tinguin
a casa de cadascun dels 5 tipus de materials (plstic, fusta,
metall, txtil i vidre). Els alumnes que vagin ms rpid poden fer
una cerca a Internet per trobar ms objectes de cada material.
Gesti daula Act. 16- (15) Individualment, completen el mapa conceptual i
escriuen 3-4 frases. La realitzaci daquesta activitat s
individual per tal que cada alumne pugui enfrontar-se al que sap
i al que no sap sense influncia dels companys. Per tal que
nosaltres puguem conixer en quin punt del coneixement es
troben els alumnes, no corregim aquesta activitat a classe sin
que ens lenduem i la retornem corregida a la classe segent.
Act. 17- La sessi es gestiona de la manera segent:
(3) Es llegeix conjuntament el cas de la Ftima i es donen
indicacions als alumnes sobre el que han de fer.
(12) Els alumnes pensen de manera individual com poden
ordenar els objectes i, desprs, ho comenten per parelles. A
continuaci, conjuntament, establim que els objectes sordenen
segons el material del qual estan fets. Novament de manera
individual, els alumnes classifiquen els objectes de la Ftima a la
taula.
(5) Es fa una breu explicaci terica sobre els materials i es
comenten una srie dexemples, les imatges dels quals poden
observar els alumnes al Full dactivitat 16. Es projecten a la
pissarra els exemples per poder-los comentar collectivament.
(10) Els alumnes fan, individualment, lexercici didentificar els
diferents materials presents en un sol objecte. A continuaci, ho
comenten per parelles.
(5) Individualment, els alumnes omplen la taula amb els
37
objectes que tenen a la seva habitaci.
Activitat de co-avaluaci. (5).
Atenci a la
diversitat
Com que es tracta dalumnes amb problemes de comprensi
oral i escrita es fa molt de refor amb imatges. Per exemple,
quan es treballa amb els objectes que t la Ftima
desordenats a la seva habitaci, quan es posen exemples
sobre els diferents materials o quan han danalitzar un cotxe.
Per aquells alumnes que van ms de pressa, a lexercici final
sels proposa que facin una cerca a Internet sobre ms
objectes de cadascun dels materials amb qu es treballa.
Cal anar guiant de manera molt clara les activitats que es
duen a terme durant la classe.
Les activitats es comenten conjuntament per tal de facilitar
que tots els alumnes arribin al mateix punt de coneixement.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: La participaci i el comportament es valoren a travs
de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci. A ms,
tota la feina que fan a classe savalua dins del dossier que hauran
dentregar en finalitzar la unitat didctica.
Regulaci: Lactivitat 16 s una activitat de regulaci que es fa a
la meitat de la unitat didctica perqu els alumnes puguin
valorar el seu propi procs daprenentatge.
A lactivitat 17, el sistema de treball (1r) individual, (2n) per
parelles i (3r) collectiu permet que siguin els alumnes qui, en
primer lloc, posin en prctica la seva capacitat cognitiva i els
seus coneixements; en segon lloc, sesdevingui un enriquiment
didees amb el company i, per ltim, el comentari global
contribueixi a la construcci del propi coneixement (fet que
implica la correcci dels errors comesos durant el treball
individual o per parelles i la posterior construcci de noves
bastides).
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 16. Mapa conceptual (vegeu Annex).
- Full dactivitat 17. Ordena lhabitaci! (vegeu Annex).
38
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Recursos: una aula amb projector.
Taula 10. Planificaci de la vuitena sessi.
Sessi 9 Laboratori (hora B)
Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci.
Objectius 2 i 13.
Descripci Activitat 18- La densitat com a propietat dels materials. A partir
dun nou context es desenvolupa una prctica en qu es refora
la idea que la densitat s una propietat caracterstica dels
materials. En aquest nou context es parla del Miguel (que havia
sortit ja al context de Nufrag) i de la mort de la seva tia (la tia
gata). Ella li deixa la coberteria de plata dherncia per ell vol
comprovar que realment sigui de plata. Els alumnes ajuden al
Miguel a fer aquesta comprovaci. Per aix, tenen 4 culleres de
diferents materials (2 de metall, 1 de fusta, 1 de plstic). El que
han de fer s calcular la densitat utilitzant mtodes indirectes
per a mesurar el volum dun slid irregular. Abans de comenar,
per, els expliquem el cas dArqumedes:
Un cas curis: el principi dArqumedes: sexplica el cas
dArqumedes i de com va arribar a postular el principi que
porta el seu nom (histria de la corona dor i de la
banyera). Sexplica a mode anecdtic amb la finalitat de:
captar-los latenci, treballar naturalesa de la cincia tot
explicant part dhistria, ajudar-los a deduir com poden
calcular el volum de la cullera (clcul de volums per
mtodes indirectes), etc.
Tot seguit, doncs, es va guiant els alumnes perqu acabin
deduint la manera de calcular la densitat de les diferents
culleres. Contnuament es va combinant laprenentatge de nous
39
conceptes (com la mesura indirecta de volums) amb
lestructuraci de conceptes ja apresos (com la frmula de la
densitat o el clcul de la massa dun objecte) i amb el refor
daltres coneixements clau (com que la densitat s una propietat
que caracteritza els materials).
A ms, la prctica es realitza amb un enfocament totalment
indagatiu, de manera que saprofita per treballar amb els
alumnes el disseny experimental: plantejament duna pregunta
de recerca, elaboraci dhiptesis, presa de dades, anlisi de
resultats, posada en com i discussi.
La discussi tamb es duu a terme en base a unes preguntes que,
novament, contribueixen en lestructuraci (i el refor) dels
conceptes.
Activitat de co-avaluaci.
Gesti daula Act. 18- La prctica es duu a terme en hores B, de manera que es
realitza amb la meitat del grup. Durant tota lhora es treballa en
grups (prviament dissenyats) de 3-4 alumnes. Cadascun dels
grups treballa amb un cullera dun material diferent. Aix, es van
alternant les estones de treball conjunt (durant les quals es
discuteixen temes rellevants entre tota la classe) amb les estones
de treball en petit grup (durant les quals cada grup treballa
seguint el mateix procediment per analitzant una cullera
diferent). Per ltim, es posen en com els resultats i es fa una
discussi conjunta. La temporalitzaci s la segent:
(5) Explicaci del context tots junts.
(10) Resposta de les primeres preguntes entre tots. Es deixa un
temps a cada grup perqu pensi les respostes.
(5) Lectura del cas dArqumedes entre tots.
(15) Comentari del quadre sobre el disseny experimental i
realitzaci de la prctica. Cada grup de 3-4 alumnes mesura de la
densitat de la seva cullera i posem els resultats en com a la
pissarra.
(10) Posada en com dels resultats i comentari de les preguntes
finals.
40
Activitat de co-avaluaci. (5).
Atenci a la
diversitat
Aquesta sessi contribueix a la (re)estructuraci de
coneixements, ja que es tornen a veure molts conceptes que
havien aparegut a les sessions anteriors. Aix, en aquesta
penltima sessi abans de lexamen, es treballen molts dels
continguts tractats amb anterioritat per, sobretot, es
refora la seva interrelaci.
Els grups de treball que es fan sn heterogenis, s a dir, es
barregen els nois amb les noies i els alumnes del grup
classe amb els de la USEE. Daquesta manera, es pretn
afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els alumnes.
Les passes a seguir es transmeten als alumnes de manera
escrita (Full dactivitat 18), per, constantment, es donen
indicacions orals.
Per tal dassegurar-nos que tota la classe segueix el fil de les
argumentacions, anem fent els experiments alhora i els
anem comentant (tant la seva predicci com el seu resultat)
de manera conjunta.
A causa de la baixa autonomia dels alumnes, cal anar guiant
molt el disseny experimental. s per aix que algunes dades
(com els materials o el procediment) ja els les donem. Amb
tot, s que sn ells qui han de plantejar-se una pregunta, fer
una predicci i analitzar i discutir els resultats.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Es continua avaluant el treball dels alumnes
mitjanant la correcci dels fulls dactivitats (40% de la nota
final) i el seu comportament (20% de la nota final).
Regulaci: A falta de poques sessions per a lexamen, aquesta
prctica ajuda que els alumnes posin de manifest els dubtes que
encara tenen sobre certs conceptes terics. Per altra banda, els
ajuda a reforar els que ja han assolit i a posar-los en prctica al
laboratori per a resoldre un cas.
Materials i
recursos
Materials didctics:
- Full dactivitat 18. Lherncia de tia gata (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
41
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.
Materials fungibles: culleres de plata, dacer, de plstic i de
fusta; vasos de precipitats, provetes, balana, aigua.
Recursos: la sessi es desenvolupa al laboratori.
Taula 11. Planificaci de la novena sessi.
Sessi 10
Fase del cicle Aplicaci i sntesi
Objectius 2, 16 i 17.
Descripci Activitat 19- Qestionari final. El Qestionari final s idntic al
que els alumnes van respondre a la primera sessi. En primer
lloc, doncs, el tornen a respondre per, aquest cop, sespera que
ho facin de manera ms fonamentada que la primera vegada (ja
que tots els conceptes que apareixen a les imatges i a les
oracions shauran tractat a classe).
Activitat 20- Autoavaluaci. Un cop completen el Qestionari
final, els entreguem el Qestionari inicial que van omplir
cadascun dells a la primera sessi. Tamb sels reparteix el Full
dactivitat 20, que pretn ajudar-los a prendre conscincia del
que sabien i del que no sabien abans de comenar el temari i, per
tant, del que han aprs al llarg de les diferents sessions daquesta
unitat didctica. Aquest full, a ms, pretn facilitar-los la
coneixena de les tcniques que els poden ajudar a millorar el
seu aprenentatge.
Activitat 21- Simulacre dexamen. A partir de dues imatges
presents als qestionaris, es plantegen una srie de preguntes
que podrien sortir a lexamen.
Activitat co-avaluaci.
42
Gesti daula Act. 19- (15) Individualment, responen el Qestionari final.
Act. 20- (15) Els alumnes comencen comparant el Qestionari
final amb el Qestionari inicial a partir del Full dactivitat 20.
Comencen fent un treball individual i, desprs, es passa a
comentar globalment entre tota la classe. Aix, saprofita per fer
un reps de cara a lexamen i per aclarir dubtes.
Act. 21- (15) Es comenten globalment entre tota la classe.
Ordenadament, es van llegint les preguntes i els alumnes van
aixecant la m per a respondre-les.
Activitat de co-avaluaci. (5).
Atenci a la
diversitat
Aquesta sessi es considera necessria perqu els temes
tractats al llarg de la unitat didctica, tot i que sn
relativament senzills, cal que quedin ben clars, per,
sobretot, ben interrelacionats entre ells.
Act. 21- Com que els alumnes no estan acostumats a la
tipologia dexamen que els farem (s a dir, no nicament
memorstic, sin amb preguntes de ms alt nivell a la
taxonomia de Bloom) cal que els preparem per a superar
amb xit lexamen. Aquesta activitat, doncs, pretn preparar
els alumnes perqu puguin respondre una srie de
preguntes a partir de les imatges del qestionari. Aquestes
preguntes estan encarades a la interpretaci de fenmens de
la realitat que els alumnes han de justificar cientficament.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: De la mateixa manera que a les sessions anteriors, es
valora lactitud i la participaci a travs de les pautes
dobservaci i el treball fet a classe a travs de la correcci dels
fulls dactivitats.
Regulaci: El fet de treballar amb el Qestionari final, tot
comparant-lo amb el Qestionari inicial, permet que els alumnes
siguin conscients de quin ha estat el seu propi procs
daprenentatge al llarg de la unitat didctica. A ms, lactivitat 19
inclou unes preguntes sobre com creuen que han aprs durant
43
les classes, fet que els ajuda a construir les seves prpies
estratgies destudi. A poc a poc, aquests exercicis de
metacognici els permeten anar-se fent cada vegada ms
autnoms pel que fa al propi aprenentatge.
De cara a lexamen, totes tres activitats (la 19, la 20 i la 21)
serveixen als alumnes per identificar les seves dificultats i, aix,
poder trobar la manera de superar-les.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 19. Qestionari final (vegeu Annex).
- Full dactivitat 20. Autoavaluaci (vegeu Annex).
- Full dactivitat 21. Simulacre dexamen (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci (vegeu Annex).
- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).
- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades
(sobretot el Qestionari inicial).
Recursos: aula amb projector.
Taula 12. Planificaci de la desena sessi.
Sessi 11 Examen
Fase del cicle Aplicaci.
Objectius 2, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15
Descripci Activitat 22- Examen. Lexamen es divideix, clarament, en dues
parts.
La primera est formada pels cinc primers exercicis, que sn
fora directes pel que fa a preguntar sobre els continguts
relacionats amb la matria. En cadascun dels exercicis es
demana tenir coneixements sobre:
1- Nom dels estats de la matria.
2- Caracterstiques dels estats de la matria i dels seus
toms.
3- Nom dels canvis destat.
4- Concepte de densitat.
44
5- Materials i objectes.
La segona part de lexamen (s a dir, la pregunta 6 amb tots els
seus apartats) est contextualitzada amb el cas de la Ftima, que
banya la seva germana petita al lavabo de casa. En aquesta part
es demana als alumnes que reflexionin sobre certs temes (tamb
relacionats amb la matria) i que raonin i justifiquin,
cientficament, alguns dels fenmens que passen dins del lavabo.
Per a respondre les qestions daquesta part cal tenir
coneixements sobre:
6.1) Densitat.
6.2) Densitat i principi dArqumedes.
6.3) Canvis destat.
En aquestes preguntes, per, no s suficient disposar dun cert
coneixement sobre el tema ni memoritzar alguns noms, sin que
cal entendre b els conceptes (i els processos) per tal de saber-
los aplicar en situacions diverses i, aix, comprendre la realitat.
Gesti daula Act. 22- Examen. (55) Els repartim els fulls dexamen i el van
completant de manera individual. Cal que sasseguin amb les
taules separades i sense res ms a sobre la taula que un bolgraf
i, si en tenen, algun color vermell o blau. En cas que no tinguin
colors farem que el vermell el representin amb el smbol ms (s
a dir: ++++++) i que el blau el representin amb el smbol menys
(s a dir: - - - - -).
No sels permet aixecar de la cadira en cap moment i, en cas que
tinguin preguntes, s la professora qui hi va per intentar ajudar-
los.
Quan acabin lexamen cal que lentreguin i que sesperin asseguts
sense molestar els companys. Si volen, poden fer feina duna
altra matria, sempre i quan deixin acabar lexamen als
companys sense interromprels.
Atenci a la
diversitat
Lexamen est fet de manera que hagin de redactar ms aviat
poc, ja que tenen grans dificultats amb lexpressi escrita.
La redacci de les preguntes s molt simple, concreta i no
gaire llarga. A ms, les preguntes shan hagut de pautar molt.
45
Lavaluaci s substancialment diferent pels alumnes d
Top Related