Les festes de Maig són tra-dicionals a Badalona. Es fan en honor a l Patró d’aquesta: Anastasi.

Aquestes es celebren al voltant del l’11 de Maig. D’aquí el nom de Fes-tes de Maig. Cada any s’han anat celebran i cada any s’ha donat un mocador per rrecordar aquestes dates. Cada any és diferent.

Volumen 1, nº 1

Les Festes de Maig

17/06/2013 H e w l e t t - P a c k a r d A i n h o a , M a r i a , L a i a i A i n a .

What’s going on?!

+ In-formació sobre les festes de Maig ( concretant les cremades dels di-monis anuals )

- Entrevista a Katy Valbuena, tracta-dora del tema emi-grants.

PÁGIN A 2 WHAT’S GO IN G O N ?!

ÍNDEX: What’s going on?

3. Treball de síntesi

4. Visita al diari de Badalona

5. Historia de Badalona

6. Badalona romana

7. Publicitat

8. Escola o “skate park”?

9. X games a Barcelona

10.Festes de maig

11.Banc d’aliments

12.Article d’opinió dels misera-

bles.

13.Publicitat

14/15. Reportatge

16/17. Passatemps

18.Entrevista

19.Cartes al director

20.Contraportada

Last Monday 17th of

June, 1st ESO started

his new Project:

“treball de síntesi”.

In groups of four, had

to create a magazine.

This magazine has to

be finish in four days

and then we have to

explain our magazine

to the rest of the le-

vel.

It’s the last effort, so

we have to make it

well.

First time, it seems

very funny, but then

it’s like a war, very

stressful.

This is going to be a

headache.

It’s a bit complicate

working in groups ,

because not always

we are thinking the

same, so that could

make some pro-

blems.

We have to write de

news in for langua-

ges: English, French,

Catalan and Spanish.

Aina Sabater Llarch

What a magazine !!!!

Per començar el dia

fresquet,

Per cadascú un

xiclet.

LAIA COMBES

1.000.000€

Treball sintesi

QRST

PÁGIN A 4 WHAT’S GO IN G O N ?!

El pasado lunes pu-dieron disfrutar de una charla con Ivan Rodríguez exalumno del colegio Maristes Badalona. Descubrie-ron como trabajan y se organizan para po-der elaborar cada se-mana un diario. Lo primero que hay que hacer es un esquema con la publicidad que tiene que haber y las páginas que coloca-ran en el diario. Tam-bién nos explicó co-mo calcular el precio con el que debería-mos vender la revista y que tenemos que tener en cuenta para hacerlo. Primero tie-nes que saber cuánto

cuesta la revista en total, i después tienes que dividirlo por el tanto de páginas que tenga la revista. Cuando te salga, debes añadir los anuncios. Si cuando los añades el coste que te sale no es el la división, ese

anuncio no te interesa.

Estos son algunos ejemplos

de las cosas que aprendie-

ron los alumnos de 1º

de ESO sobre una revis-

ta.

Ainhoa García García i

Laia Combes

Visita al diario de Badalona

Los alumnos de 1º ESO de los Maristes Champagnat de Badalona,

han ido a visitar la oficina donde se elabora el diario de Badalona.

Allí les explicaron cómo construir y elaborar una revista. Éste será el

último esfuerzo que tendrán que hacer para poder disfrutar de sus

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 5

Historia badalona

Aquí a Badalona, s’ha trobat restes de poblats de l’època del Neolí-tic i un poblat ibèric, però la fundació real es data a l’any 100 a.C amb la fundació de Bètulo i el creixement de de Badalona per l’arribada d’un tren a mitjans del

segle XIX.

La historia de Badalona comença a l’edat

antiga amb la ciutat de Baetulo, una ciutat

fundada pels romans l’any 100 a.C en un

turonet a la

vora del mar.

Amb el pas

del temps,

Badalona va

anar creixent

a m b

arribada del

primer tren de

mercaderies

al segle XIX i

amb l’arribada

dels Jocs

Olímpics l’any

1992, que va

aportar grans

canvis urba-

nístics i va augmentar l’arribada d’immig-

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 6

Badalona imperial

romana. Fue inaugurado en

el año 2006. Puedes ir a

visitarlas al museo de Bada-

lona donde encontrarás mu-

chos de los restos descu-

biertos en Badalona. Actual-

mente, el museo, acoge has-

ta el 30 de junio, la exposi-

ción: “El sexe a l’època ro-

mana”, una muestra sobre

la vida sexual de los anti-

guos ciudadanos romanos

para el público privado.

Podrás observar más de 80

piezas de diferentes sitios

de Catalunya donde se

muestran sus momentos

más íntimos. También

habrán charlas solamente

para el público adulto.

Ainhoa García García

Como ya sabemos, Baetu-

lo, fue el nombre de la ciu-

dad que fundaron los ro-

manos en el cerro al lado

del mar hacia el año 100,

donde actualmente se sit-

úa nuestra ciudad, Badalo-

na. El recinto amurallado

ocupaba un espacio de 11

hectáreas i formaba parte

de un proyecto de fundacio-

nes cerca de fundaciones

mediterráneas. Uno de los

restos que han encontrado

són las termas romanas,

encontradas por un arqueó-

logo llamado Josep Maria

Cuyàs i Tolosa en el año

1954. Hoy en dia están si-

tuadas en el subsuelo del

Museo de Badalona que se

construyeron sobre sobre las

restas dejándolas visibles al

público. Les Termes erran los

baños públicos de la ciudad

A medida que vamos evolucionando, cada vez encontramos más evidencias de

la existencia de los romanos en Badalona. Gracias a los medios que vamos

descubriendo, podemos saber más sobre el pasado de nuestra querida Badalo-

na romana. El museo de Badalona tiene expuestas los restos y existencias ro-

manas.

PÁGIN A 7 WHAT’S GO IN G O N ?!

PÁGIN A 8 ED ITO R IAL

editorial

WHAT’S GO IN G O N ?!

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 9

X games a Barcelona

Laia Combes

Ja s’han detectat 84 espè-

cies de fauna salvatge a

Catalunya entre elles ma-

mífers com l’ós bru, la rata

d’aigua, el llop i la fura, rèp-

tils com la sargantana pa-

llaresa i peixos com l’estur-

ió i el fartet. Però això no

és tot; hi ha 175 vulnera-

bles i 13 més vertebrats es

declaren extingides ja que

no poden tenir descendèn-

cia. Nosaltres, els humans,

som la major part culpables

de la seva desaparició. Els

factors que condueixen a

un impacte negatiu en les

poblacions naturals, que

són deguts a l'acció directa

de l'activitat humana són

principalment tres que po-

den produir-se en qualse-

vol combinació: la degrada-

ció dels hàbitats ( bé sigui

per alteració directa per fer

camps de cultiu o altres

usos com per contaminació

deguda a l'activitat industri-

al o bé per catàstrofes na-

turals d'abast local o glo-

bal), la sobreexplotació per

caça o recol·lecció i la in-

troducció d’espècies exòti-

ques que no són depreda-

des en el lloc on són intro-

duïdes, o bé perquè són

tòxiques o molt agressives.

PÁGIN A 10

Animals en alerta

WHAT’S GO IN G O N ?!

NOM: Linx

CAUSA D’EXTINC-IÓ: els accidents de carretera.

Cada any que passa trobem més casos d’animals salvatges cata-lans en perill d’extinció a causa de la seves condicions de vida. In-conscientment nosaltres som els culpables de la seva extinció, ja

que extingim els seus drets vitals pels nostres beneficis.

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 11

+ Animals en perill d’extinció

NOM: tortuga mediterra-nia

CAUSA D’EXTINCIÓ: gairebé amenaçada.

NOM: rata d’aigua

CAUSA D’EXTINCIÓ: són animals molt vulnerables.

Construye tu casa a tu medida!!!! (ver pág. 5)

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 12

Festes maig

Cada any és dife-rent.

El dimoni i el co-rrefoc i la festa del Badiu, són unes de les tradicions .

A la festa del ba-diu hi ha tot tipus d’activitats, entre ellesw balls de l’academia

Les festes de Maig de Badalona 2013

Les festes de

Maig són tradi-

cionals a Bada-

lona. Es fan en

honor a l Patró

d’aquesta: Anas-

tasi.

Aquestes es ce-

lebren al voltant

del l’11 de Maig.

D’aquí el nom de

Festes de Maig.

Cada any s’han

anat celebrant i

cada any s’ha

donat un moca-Aina Sabater

Banc d’aliments

OBJECTIVE 1. CONTRE LUTTER CONTRE LA FAIM Aujourd'hui, la situation des ban-

ques alimentaires désespérées.

La crise que le pays va en ce moment, où il

y a beaucoup de familles dont tous les

membres sont au chômage, a augmenté le

nombre de gens qui vont à eux.

Les aliments se fait rare. L'aide financière

par les gouvernements sont de plus en plus

petit. Merci aux institutions sociales et reli-

gieuses, de nombreuses familles ont de

manger sur leur table

Maria de Paco

PÁGIN A 14

miserables

WHAT’S GO IN G O N ?!

Els alumnes de 4rt d’ESO han preparat el musical dels miserables, un musical d’origen francès

Els alumnes de 4rt d’ESO han prepa-rat un musical ano-menat els Misera-bles, una historia de Víctor Hugo de l’any 1862, l’èp-oca de la revolu-

ció francesa. Tracta d’ un home que va estar treba-llant d’esclau durant molt temps per ro-bar un tros de

pa per alimentar a la seva família. Li van donar la lliber-tat i va a tornar a la professió de lladre.

Van comptar amb la participació d’un nen de 1r

d ’ E S O amb pa-per de nen pe-tit, l’-A l b e r t Parias.

Va ser una obra que va necessitar molt assaig i molt temps per estudiar el guió.

La representació va estar molt be, un treball ex-cel·lent dels mes-tres i actors parti-cipants.

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 15

L’aigua de la joventut

Vichi

fran-

Vichi fran-

çais

PÁGIN A 16 WHAT’S GO IN G O N ?!

LES PARTIES DU CORPS

Le différences

H V L E T A C T V Q E E X N C K E E C E

P R G L G A P C C V H U T F E E P O T T

Q A Y L G V I M L C E G M A V Z U N S Ê

J T G I O D W L U Y L A L É E D W Z C T

M E X E A M Y O L M W S K P E B Z D T Y

X B L R X C B K N E G L J A C U M M U N

I K P O S K F E S S E S L U P H B A K F

L Y E A R M C L E S U Z T L Y R I A J P

Q D A S C G D X B E E T E E H X N D Q K

BOUCHE COUDE DOIGT

FESSES JAMBE LES

NEZ OREILLE TAILLE

TÊTE YEUX ÉPAULE

Sudoku

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 17

Labyrinthe

Réponses

PÁGIN A 18 WHAT’S GO IN G O N ?!

Hem preguntat a tres alumnes del col·legi que els hi sembla el dimoni d’aquest any, quin ha sigut el que més els ha agradat i una altra activi-

tat de les festes de maig que lis sembli especial o que lis agradi.

“Aquest any el dimoni m’ha sembla molt tradicional ja que fa referència a la platja i al mar de Badalona. Però el dimoni que més em va agradar va ser el del 2008 que feia referèn-cia a la sèquia a Catalunya. Penso que el dimoni i la cremada és lo més important i espe-cial de les festes de maig, tot i que hi ha moments molt especials en les festes com el correfoc.”

Judit Roura

“El dimoni d’aquest any no m’ha agradat perquè penso que el podrien haver fet d’un al-tre tema més important. Els que més m’han agradat han sigut el d’anys anteriors de te-mes com la crisis. Apart del dimoni una de les activitats més divertides per mi és la festa del badiu.

Marc Baulenas

“ El dimoni d’aquest any no m’ha agradat gens ja que em sembla poc original i no mas-sa bonic. El que més em va agradar va ser el de l’any 2006 de Mozart, que em va sem-blar un tema molt original. Una de les activitats que més m’agrada veure és el vall de

El dimoni

VO L UMEN 1, N º 1 PÁGIN A 19

Entrevista

“Vaig començar a donar clases d’alfabetitzacció a dones nouvingudes de Gramaneet durant un any”

-Que et va inspirar per a dedicar-te a aquesta fei-

na?

Jo sóc publicista i treballava en una gran empresa en el departament de publicitat. Vaig deixar la feina i vaig decidir agafar-me un any sabàtic, per fer d’altres co-ses i sobre tot participar en el món social com voluntària.

Vaig començar a donar clas-ses d’alfabetització a dones nouvingudes de Santa Col-oma de Gramenet durant un any i posteriorment vaig en-trar a treballar a la Fundació.

-Hi ha alguna notícia que t’hagi impactat dels emi-

grant? Quina?

Normalment el nombre de nouvinguts que venien al pa-ís era molt elevat i la seva situació era precària però preferien estar aquí que mar-xar al seu país. Això ha can-viat, l’atur i la manca de re-cursos econòmics d’aqu-estes famílies fan que tornin al seu país encara que no tinguin absolutament res per sobreviure.

-Sempre ha sigut fàcil re-soldre les necessitats dels

emigrants?

No. Des de la Fundació tre-ballem en xarxa amb les enti-

tat socials de la ciutat, deri-vant i compartir problemàti-ques, entre tots intentem su-mar esforços per donar una atenció i personalitzada. Ni han molts casos que no po-dem fer res, és la administra-ció qui ha de donar respos-tes i en aquet moment la si-tuació els supera.

-Recomanaries aquesta fei-

na? Per què?

Si i tant. És molt dura en moltes ocasions i et sens in-útil i sense opcions per aju-dar a l’altre, però en canvi la gratificació d’aquestes perso-nes vers a l’entitat en immen-sa. Són persones molt agraï-des que el que volen és que l’escoltem encara que en moltes ocasions no li pots ajudar.

-T’has trobat en algun cas que no s’ha pogut solucio-

nar? Quin?

Si, els temes relacionats amb els papers. Per obtenir el permís de residència al país es necessari complir una sè-rie de requisits que actual-ment són molts difícils: tenir treballa, tenir casa fitxa....

-Que feu normalment per a

solucionar un problema?

El primer pas es atendre a la

persona en el nostre servei d’Acollida. Aquí es tracta al individuo com persona amb una escolta activa i parlant de tú a tu. Un cop feta l’entr-evista inicial, en el cas que nosaltres podem solucionar el problema ho fent, o en cas contrari el deriven a l’entitat pública o privada que pugui fer-ho.

-Aquest any, s’ha notat la

crisi?

Molt, cada dia són més les persones que venem dema-nant el bàsic per viure: Ali-ments. El nostre Banc d’A-liments està saturat i cada cop les ajudes econòmiques que reben són menors. Tam-bé n’hi han moltes famílies que no poden pagar el pis i han de marxar de la seva cas.

-L’arribada d’emigrants, ha

augmentat o ha disminuït?

HELLO