Som Anoia 0 | 04/12/12

4 de desembre de 2012Número 0008.000 exemplars de distribució gratuïta

somanoia.cat

4 de desembre de 20122

El proper divendres 14 de desembre surt al carrer Som Anoia, una nova capçalera comarcal. Un setmanari independent que oferirà informa-ció, anàlisi i opinió relacionada amb l’Anoia i els anoiencs. Una publica-ció periòdica de pagament fundada per tres periodistes, amb la voluntat de bastir un projecte col·lectiu des del territori i per al territori.

La creativitat gràfica i la reno-vació de continguts són les princi-pals propostes d’una capçalera que neix per millorar l’oferta informa-tiva actual. Un projecte col·lectiu que vol formar part de la millor tradició de la premsa local catalana i conjugar-la amb les noves tecno-logies. Som Anoia neix en paper, però també oferirà continguts a In-ternet i a les pantalles digitals, des del mòbil fins a les tauletes tàctils.

En un moment on els lectors ja poden trobar moltes notícies de franc, la seva aposta serà posar en context i analitzar l’actualitat co-marcal, incorporant disciplines com la infografia i demanant la interpre-tació de professionals diversos. A

més, aquest nou setmanari priorit-zarà continguts com l’opinió, les en-trevistes i els reportatges d’interès, per oferir al lector temes i històries humanes de casa nostra dignes de ser explicades. És a dir, per apro-par-se al màxim a la qualitat pròpia d’una revista periòdica o d’un diari nacional de pagament.

UNA MIRADA COL·LECTIVASom Anoia vol ser també un punt de trobada que uneixi les particu-laritats de la Conca d’Òdena, l’Alta Segarra i el sud de la comarca. L’expressió de la diversitat social i cultural que defineix aquest territo-ri i el mirall d’un país i d’una societat en transició. Amb molts reptes pen-dents, però amb capacitat humana per afrontar-los.

Per això, la publicació neix amb una cinquantena de col·laboradors regulars provinents de diversos àm-bits, com l’educatiu, l’econòmic, el cultural, l’esportiu o bé l’associatiu. Una plataforma d’opinió que vol aju-dar a crear un diàleg constant entre anoiencs i anoienques, de residència o origen.

Ells donaran vida a un debat plural entre els qui s’estimen i

creuen en la comarca. Una reflexió i una crítica necessàries per encarar un present complex que demana treballar amb imaginació i bones pràctiques.

UN PRESENT DURHumilment i a escala local, els edi-tors del mitjà volen fer del Som una eina que ajudi a enfortir la demo-cràcia, la transparència i la partici-pació; que contribueixi a reforçar el benestar i la cohesió social que tant trontollen actualment. També, a aportar un granet de sorra per recu-

perar la confiança en el present i la il·lusió pel futur.

L’Anoia és una de les comarques més castigades per la crisi econò-mica. La davallada de la construcció causada per la bombolla immobi-liària es va sumar a una crisi indus-trial que ha deixat la segona taxa d’atur més alta de Catalunya i la població amb més desocupació re-gistrada de tot el Principat: Santa Margarida de Montbui.

Cada principis de mes les dades de l’atur ens recorden aquesta xacra social, més dura encara a casa nos-

Neix el nou setmanari comarcal

Un projecte impulsat per joves periodistes anoiencs arriba als quioscos i a les pantalles el proper 14 de desembre

SomAnoia IGUALADA

Vol ser una pla-taforma d’opinió que ajudi a crear un diàlegconstant

Una portada especialEl diari que teniu a les mans és una edició especial de presentació. Amb una tirada de 16 pàgines en color i 8.000 exemplars, presenta la proposta fundacional d’aquesta nova capçalera i l’encapçala una il·lustració feta pels artistes igualadins Krak’s. En Jordi Sanahuja i en Miquel Claramunt han volgut «donar una mica de llum i alegria per a la renovació, per al canvi que neces-sita l’Anoia». A més, hi trobareu nou articles d’àmbits diversos. Reflexions obertes sobre el periodisme, la identitat, l’economia o bé la joventut, escrites per anoiencs que han volgut fer una col·laboració especial per donar la benvinguda a un nou setmanari comarcal.

Cada divendres a quioscSom Anoia arribarà cada divendres als punts de venda habituals de la comarca. En concret, a una quarantena de llibreries i quioscos, al preu d’1,50 euros. En el cas dels subscriptors d’Igualada, el setmanari es distribuirà a domicili, mentre que per a la resta d’anoiencs es podrà recollir al punt de venda amb el val corresponent. Quan si-gui possible, la voluntat de l’empresa editora és de fer-lo arribar a totes les llars dels subscriptors. D’altra banda, el Som també oferirà continguts en obert al seu web i tindrà presència a les xarxes socials per interactuar amb lectors i ususaris. Una conversa digital que també recollirà cada setmana en paper, junt amb més continguts de la xarxa.

4 de desembre de 2012 3

Ciclostil Edicions,una cooperativa de treball

Som Anoia és un projecte profes-sional i coope-ratiu

tra, com mostra un altre rècord ne-gatiu: tenim la renda per càpita més baixa de Catalunya: 15.800€ davant els 17.400€ de la mitjana catalana.

No obstant, hi ha una realitat socioeconòmica diversa que amaga exemples positius i esperançadors.

Per exemple, la vitalitat d’un teixit associatiu que hi dóna vida cultural o una estructura d’empresa petita viva i dinàmica. Des de sec-tors tradicionals que s’han reinven-tat, fins a noves empreses d’àmbits com les TIC, les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

L’arribada d’immigració s’ha es-tancat i la gent que treballa fora de la comarca augmenta, però tot i això el creixement final de la població és moderadament positiu. La qua-litat de vida és un dels factors que fan atractiva la nostra comarca. La majoria d’anoiencs que han hagut d’emigrar a contracor volen tornar-hi quan puguin.

UN ROL VIGENTEl present que viu l’Anoia és dur, molt dur. Som Anoia neix en un en-torn econòmic i social preocupants, on desenes de famílies malden per cobrir cada mes necessitats bàsi-ques com l’alimentació i l’habitatge.

És evident que per a elles un setma-nari de pagament és un producte de luxe.

Tot i això, molts ciutadans con-tinuen demandant informació, anàlisi i opinió, perquè volen poder conèixer, interpretar i posicionar-se sobre tot allò que passa al seu voltant, ja sigui a nivell global com a nivell local. Perquè volen, també, conèixer què els hi passa als seus veïns. El deure d’un mitjà és, de fet, esforçar-se per reflectir fidelment la societat: mostrar els qui se’n surten i els qui pateixen, de forma respon-sable i sense deixar de banda l’ètica.

L’emergència de les noves tec-nologies ha propiciat l’accés a més notícies que mai i, paradoxalment, el desconeixement sobre allò que te-nim més a prop creix. Per això també neix Som Anoia. Els seus fundadors pensen que el rol del periodisme lo-cal és vigent i, potser, més necessari que mai en un món globalitzat.

En el cas de casa nostra, el com-promís del Som és clar: aportar noves mirades per conrear il·lusió i confiança en el present. Perquè quan tot trontolla és necessari can-viar, moure’s per avançar. Des del realisme, és urgent treballar plegats per guanyar-nos un futur millor.

L’equip editor

Som Anoia és un setmanari editat per Ciclostil Edicions SCCL, una cooperativa de treball amb seu a Igualada impulsada per tres perio-distes. Un projecte professional que aposta per la comunicació indepen-dent, plural i de qualitat, i que ho fa en el marc d’una economia social que treballa amb voluntat de servei públic. Com ho fan altres cooperati-ves catalanes que han resistit millor la crisi econòmica.

Els promotors d’aquesta coo-perativa han unit esforços al costat d’altres professionals del territori per configurar un equip humà po-livalent, al qual se suma una xarxa de col·laboradors regulars i l’aliança amb altres petites empreses espe-cialitzades. Ciclostil és una empre-sa adaptada al context actual i a les noves demandes de l’audiència, de-dicada principalment a oferir un se-tmanari plural i de qualitat.

En concret, els editors de la cap-çalera són Albert Mateu, Jordi Gaba-rró i Francesc Vilaprinyó. Formats en els àmbits de les Ciències Socials i el Periodisme, han treballat en diver-sos mitjans de comunicació d’àmbit local, nacional i estatal, destacant principalment les seves trajectòries en capçaleres de premsa escrita.

Tots tres entenen que el perio-disme és precisament la millor con-

tribució que poden oferir per ajudar al progrés social d’una comarca que viu un moment molt difícil i neces-sita reinventar-se. És a dir, oferir eines d’interpretació que ajudin a fer un diagnòstic realista i a millorar la confiança en la capacitat humana per canviar un entorn advers.

NOUS MODELSCiclostil neix enmig de molta incer-tesa, també en el cas dels mitjans. La premsa local pateix canvis estruc-turals. Moltes capçaleres locals han desaparegut o retallat notablement les redaccions. En paral·lel, molts diaris nascuts digitals han aconse-guit connectar amb els nous hàbits de l’audiència, però encara tenen dificultats per consolidar ingressos regulars i redaccions estables.

El canvi de model no ha finalit-zat, mentre la precarietat laboral i la bossa de periodistes a l’atur creix. Al marge del debat dels afectats direc-tament, les conseqüències indirec-tes sobre la qualitat de la informació s’han fet palpables.

Avui sorgeixen nous projectes professionals impulsats i dirigits per periodistes, sovint amb una lò-gica més transversal. De fet, alguns s’han afegit a setmanaris més vells com l’Independent de Gràcia. A nivell estatal, de la desaparició del Público n’han nascut diverses ini-ciatives, com Mas Público o Eldia-rio.es.

SomAnoia IGUALADA

Francesc Vilaprinyó Albareda

La seva formació universitària ha estat en el camp de la his-tòria i és Doctor per la UB. Els últims 10 anys ha treballat en mitjans intercomarcals com el Regió7 i la secció Anoia de La-Vanguardia.com. A més de ser cap de redacció, s’encarrega de la secció Panorama, d’esports i de cultura.

Jordi Gabarró Llop

Politòleg i periodista de formació, ha treballat en capçale-res digitals com Anoiadiari i VilaWeb o bé en impreses com Regió7. També ha participat en diverses campanyes de comunicació corporativa. Com a director, s’encarrega de la coordinació general dels continguts i de la secció d’opinió.

Albert Mateu Martínez

Format en l’àmbit de la Sociologia i el Periodisme, ha publicat articles i reportatges a diversos mitjans locals i na-cionals. Durant els darrers anys ha treballat com a infògraf i maquetador a El País. Ell és el responsable del disseny, la maquetació i l’infografisme del setmanari.


Una mirada col·lectiva

Abans de començar a caminar, Som Anoia neix amb la complicitat d’una cinquantena de col·laboradors regulars. Anoiencs i

anoienques de perfil divers, de diferent edat i professió, que han trobat sentit a la proposta d’un nou setmanari local que vol oferir

noves mirades sobre la realitat que ens envolta.

En una comarca manca-da de trets d’identitat co-muns i d’autoestima, de reconeixement extern i visualització en positiu,

ells són la prova palpable que vivim en un territori capaç de repensar-se. Que l’Anoia és capaç d’aglutinar veus diverses per reflexionar en color i en positiu. Per defugir tant del blanc i ne-gre incapaç de reconèixer qualsevol matís, com del pessimisme malaltís i conservador. Per fer de la crítica i l’autocrítica una eina construc-tiva de millora i progrés social, de debat i conversa enriqui-dora, en lloc de fer cadascú la seva i retroalimentar la prò-pia parròquia de fidels.

El lector trobarà cada di-vendres diferents opinadors a qui hem demanat de parlar amb rigor però clar i català, amb plena llibertat, sobre els problemes que patim i sobre com afrontar-los. Sobre allò que hi ha en risc i convé mantenir, allò quotidià que no valo-rem prou, esforços personals que pas-sen desapercebuts, o bé allò nou que creuen que hem d’anar a buscar amb més força. Alguns, de fet, opinaran amb vinyetes d’humor o il·lustracions que també convidaran a la reflexió.

No es tracta d’una llista tancada, sinó que pot evolucionar amb el pas del temps i incorporar noves veus provinents de l’economia, l’esport, l’educació o el món de la cultura.

Més enllà dels propis articles, el Som Anoia també inclourà la veu dels lectors i reforçarà la participació. Tant la que arribi a través de les tradicionals cartes al director, com la provinent d’Internet: de la pròpia web i d’unes xarxes socials que s’han consolidat

com una àgora molt potent i en temps real. Incontrolable i font de

canvis constants. D’altra banda, el món de la política i les enti-tats de casa nostra també tin-dran una tribuna oberta per poder reforçar el debat públic. Un mitjà 2.0, doncs, fonamen-

tat en la transparència i la lli-bertat d’expressió.

El Som Anoia no vol barrejar opinió amb informació, un dels

principis fonamentals del codi deon-tològic del periodisme. Només en l’editorial s’exposarà l’opinió del se-tmanari. El compromís dels editors serà el d’exposar els conflictes, públics o latents, amb responsabilitat i ètica, sense caure en el sensacionalisme ni el partidisme o frontisme. Donant veu a les fonts, als testimonis directes, als implicats o als representants institu-cionals; als professionals que poden parlar amb més criteri, sempre que sigui possible. Sense negar la veu de ningú que parli amb respecte cap a l’altre. Aquest és el deure d’una publi-cació, com ho serà contrastar els fets i les dades publicades.

Manllevant una cita d’Arthur Mi-ller, el Som vol ser el mirall d’una co-marca que parla amb si mateixa.

El Som vol

ser el mirall d’una comarca que parla amb

si mateixa

Jordi BadiaHa treballat en diversos mitjans. Director de comunicació del FC Barcelona (2003-2008).

Escriu en el blog Amb sal i pebre i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Màrius MontmanyFreelance especialitzat en comunicació

audiovisual. Té una llarga experiència en gestió de continguts web i és el director de

Ràdio Piera des de l’any 2001.

Jaume OrtínezVa néixer a Igualada el 1950. Ha

col·laborat des de 1972 a la premsa d’Igualada i encara ho fa cada setmana. És un dels fundadors de la Revista d’Igualada.

Bernat FerrerPeriodista, del Nació Digital. Autor del lli-

bre “Converses amb Oriol Junqueras” Fun-dador d’anoiadiari. President d’Òmnium

Anoia. I pare d’en Lluc i d’en Genís!

Alfons RecioLlicenciat en Geografia i màster en estu-dis territorials i urbanístics. Ha treballat com a consultor d’estratègiesterritorials i és tècnic de medi ambient.

Joan VallsDirector durant 17 anys del Diari d’Igualada, ha exercit a Regió7 com a defensor del lector i col·laborador. Ha estat docent a diversos centres d’ensenyament.

Eulàlia SoléAmb un peu a Barcelona i l’altre a Igualada. Està a últim curs de Ciències Polítiques i treballa a la universitat Trinity College.

Toni CortèsFilòleg de formació i periodista de vo-cació. Actualment treballa en projectes de comunicació en l’àmbit de la cultura. Catalanista i igualadinista.

Anna RamonDoctora en Sociologia. Investigadora social en temes de salut i consum de drogues per l’Agència de Salut Pública de la Generalitat. Professora a la UB.

Marina LlansanaFilòloga i periodista. Ha treballat a Cata-lunya Ràdio i ha estat Diputada al Parla-ment. Col·labora en diversos mit jans i és copropietària de Lidera Comunicació.

Anna MarsalDes de Colònia, Alemanya. Tot i ser

periodista aquesta vegada s’ha proposat deixar de banda els temes

informatius i parlar dels humans.

Èlia PalomasFeminista, independentista i d’esquerres.

Membre de la PAH i de la Plataforma Prou Retallades, sòcia de la Teixidora i

simpatitzant de la CUP.

Jordi BòriaTècnic Superior en Automoció i en Orga-

nització Laboral. President del Moto Club Igualada. Director de curses del campio-

nat Català i estatal.

Aida TudóEstudiant de tercer curs de Periodisme

a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu reportatges, entrevistes i cròni-

ques sobre política en un bloc a Internet.

Isaac OlivéCol·laborador del Moto Club Igualada, tertúlia del programa 103.Gas de Radio Igualada, cap de pista a les Open Slalom Drift .

Jordi QuintanaVa fer les primeres passes radiofòniques a l’extinta Anoia Ràdio. Uns anys després va fer el salt al diari Regió7. Des de fa cinc anys és a Ràdio Igualada.


Guim Llacuna i Ricard GoyaImpulsors de la iniciativa d’horticultura urbana L’Hortet de la Salut, des d’on difonen el consum ecològic i responsable.

Josep Maria SolàEscriptor i professor de llengua i litera-tura catalanes a l’IES de Calaf. Membre

del consell de redacció de la Revista d’Igualada.

Montserrat MartíFormada en l’àmbit de la comunicació

i el periodisme. Els últims 12 anys ha treballat a la premsa, ràdio i televisió

comarcals.

Yannick RamisMestre d’educació de primària

d’Igualada. Dedicat també al món del lleure infantil i vinculat a diferents enti-

tats locals

Bernie ArmstrongTraductor, músic i escriptor. Afincat a

Capellades, és també especialista en història medieval i en el patrimoni pre-

històric de la vila

Pau RicartLlicenciat en Història . Al capdavant del programa Subterrani de Ràdio Iguala-da, també programa el cicle de cinema L’Original a les nits d’estiu

Jordi ZapaterEspecialitzat en Medicina Interna, i Pneumologia. Ha impulsat mètodes com la broncoscòpia i ha encapçalat la secció de Pneumologia a Igualada.

Jordi CòdolLlicenciat en Comunicació Audiovisual. Cap d’informatius a ETV-Llobregat Televi-sió. Ha treballat a Ràdio Igualada, de co-rresponsal radiofònic, i al Diari d’Igualada.

Joan Maria MorrosCap d’informatius de RAC1 i RAC105.La trajectòria anterior inclou: Anoia Ràdio, Catalunya Ràdio, col·laboracions puntuals a La Veu de l’Anoia i Regió7.

Ramon CuadrasHistoriador i arqueòleg, és professor de secundària. Ha col·laborat en tasques de formació amb entitats com Òmnium Cultural o el Casal d’infants del Raval.

Enric MoristCoordinador de Creu Roja Catalunya,vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social, i membre del Consell Assesor de Polítiques Socials i Familiars

Joan Domingo

Sociòleg, actualment treballa com a tècnic a l’administració i és membre de

diferents entitats d’Igualada.

Jordi LópezGuionista a El matí i la mare que el va

parir i Buenafuente, entre d’altres. Actualment a Polònia, El Gran Dictat i a

l’agència de guionistes 12monos.tv

Josep Maria SeguraFormat en l’àmbit de l’economia i la fisca-

litat. Ha col·laborat enpublicacions com el Regió7. Actualment

és d’entrenador de base al CF Igualada

Aitor CentellesS’ha format durant 7 anys a Ràdio Iguala-

da. Actualment centra els seus esforços a l’equip del Tot Gira de Catalunya Ràdio i

a la revista digital Marcaje Individual.

Carles TudelaGuia ’alta Muntanya. Tenia l’escalada com a hobbie i ho ha transformat en la seva professió. És promotor del rocòdrom Ingravita d’Igualada

Ajuntament d’Igualada


Diversos formats,

Jordi MarcéEnginyer industrial i Doctor per la

Universitat Politècnica de Catalunya on exerceix com a docent i investigador.

Compositor i activista cultural.

Llorenç PalomasFormat en Marketing i direcció comercial

a l’Universitat de Deusto i GoogleAdwords Certified.

Glòria MestreBibliotecària-Documentalista, especia-litzada en la dinamització de la Societat de la Informació. Ha participat en diver-

ses entitats culturals i esportives.

Marc MateuPianista, compositor i cantant, que com-pagina l’exercici creatiu amb la docència. De petit volia ser periodista o astronau-

ta, i d’adolescent escriptor (i músic)!

Anna Pujabet

Formada en Programació Neurolingüísti-ca, Intel·ligència Emocional i EFT.Es dedica professionalment a millorarles relacions entre pares i fills.

Maria EnrichHa estat professora de secundària, pro-gramadora cultural i regidora d’Igualada. Autora de literatura juvenil i membre del consell de la Revista d’Igualada.

Cristina MiretPedagoga de professió i vocació. Ha tre-ballat sempre en l’àmbit educatiu, social i comunitari, a Igualada i fora d’Igualada. Ha col.laborat en diferents ONG..

Quico TretzeDiplomat en Enginyeria Industrial.Recita poesia amb el projecte Emocions Cícliques.. Està molt vinculat a l’escena underground d’Igualada i comarca

Cora MuntanéPeriodista especialitzada en Comuni-cació i Cultura. No es treu del cap la cita d’Orwell: “veure el que tenim davant dels nassos requereix una lluita constant”.

Jaume FarrésVa néixer a Igualada. Té arrels a Tous. Vincles poderosos amb Òdena. Viu a Sant Genís. Treballa a Calaf. De formació, Filologia i Humanitats.

Xavier RiberaPeriodista i guionista. Després de

dirigir el Regió7-Anoia, va treballar a “Salvados”. Ha publicat a Público i La

Vanguardia.

Glòria FitéPsicòloga col·legiada, amb estudis en

psicogeriatria, neuropsicologia i psico-teràpia. Exerceix a la Fundació Consorts

Guasch i com a psicoterapeuta.

Som Anoia explica cada divendres els fets més destacats que ofereix la realitat de l’Anoia, al costat de la informació de servei, l’oferta publicitària i l’entreteniment. És una publicació a tot color que ofereix un paper de gramatge i blancor superiors, que en milloren la qualitat d’impressió i l’aspecte final.

articles, editorial, cartes i converses d’Internet i tribuna oberta d’opinióOpinió

el tema de la setmana explicat amb més profunditat, amb anàlisi i opinió

l’actualitat informativa comarcal; societat, política i economia d’arreu

Zoom

Panorama

3.000 exemplarsCada divendres al quiosc

Més de 40 punts de venda

Els continguts informa-tius són elaborats amb criteris periodístics i reposen en un disseny

atractiu, que dóna protagonisme a la fotografia i incorpora disciplines com la infografia. A més, el lector pot gaudir cada setmana de gène-res com el reportatge, l’entrevista o l’article d’opinió. Les principals seccions són:

Diversos formats,


un sol objectiu

Montse DomingoLlicenciada en filologia catalana, treballa a Berlín de professora de català a la Freie Universität, on intenta internacionalitzar

la llengua i la cultura catalanes.

Laura Vilaprinyó

Diplomada en Educació Musical i gra-duada en Filologia catalana. Actualment

està cursant un màster professionalitza-dor a la UAB i fa classes de català.

Pep VallsDirector d’evvo.org. Un dia va pensar què

havia fet d’interessant i el resultat li va cabre en una caixa. Què va aprendre?

Que tot està per fer

Henar Morera Velázquez

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i actualment professora de llengua

i literatura catalanaa l’Institut Pere Vives Vich d’Igualada

Nuska CorriàAmb formació en la filologia catalana, també ha cursat estudis de flauta de bec. Cantant del grup Els Tangues i membre del Cor Ex Audio

Xavier VivesLlicenciat en Filosofia i diplomat en Disseny Industrial. Treballa com a il•lustrador i és professor de Disseny Gràfic a l’EMA Gaspar Camps.

Marina MéndezLa seva formació alterna els àmbits humanístics i artístics. Fotògrafa cultural i creativa, combina la imatge amb la literatura i la il·lustració infantil.

Arian Casellas

Cursant l’últim any de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, ha anat treballant en el camp del lleure i partici-pa activament en diferents entitats.

Jordi SanahujaHa dibuixat tota la vida. Retrata un món on conviure amb els problemes és el més normal, ara però, els personatges de les seves obres lluiten per alliberar-se’n.

Toni OlivéDoctor en direcció d’empreses i pro-fessor de la IQS School of Manage-ment. Directiu de diverses empreses i col·laborador de diversos mitjans.

Jordi PuiggròsPresident de la Jove Cambra d’Igualada i

membre d’aquesta entitat des del 2008. Enginyer Tècnic en Informàtica de siste-

mes per la UPC .

Marta VivesLlicenciada en Geografia i Història.

Actualment és la directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i membre del consell

de la Revista d’Igualada.

cròniques d’actes, agenda cultural, articles i entrevistes breusresultats, cròniques i classificacions esportives, agenda i articles

oratge, classificats i entreteniment

Cultura

Esports

Serveis

L’edició digital del Som Anoia és un altaveu de l’edició impresa que permet complementar els continguts del setmanari amb informació d’actualitat i sumar-hi els nous llenguatges propis del suport digital: galeries d’imatges, vídeos propis o infografies multimèdia.

Somanoia.cat adopta la filosofia i estructura del setmanari imprès, amb un format obert i funcional, totalment integrat a les xarxes socials a fi de mantenir un diàleg constant amb els nostres lectors.

un sol objectiu


Els resultats globals dels comicis del 25 de novembre a l’Anoia reflec-teixen la tendència de les eleccions a tot el Principat, amb les davallades de CiU i PSC, i el reforçament d’ERC, PP i ICV, junt a l’entrada de les CUP. Amb tot, la federació nacionalista resulta clara vencedora a tot l’Anoia exceptuant els tradicionals bastions socialistes a Montbui i Vilanova del Camí. Esquerra es beneficia de l’onada independentista i duplica o triplica els seus resultats del 2010 a totes les ciutats de més de 5.000 habitants. El PP suma també a les principals viles i s’atansa als percen-tatges del PSC.

L’augment de participació a Vila-nova, Montbui i el sud de l’Anoia ha frenat la caiguda del PSC i ha contri-buït al creixement del PP i la irrupció de Ciutadans. No obstant, la majoria d’electors de la comarca han votat en clau sobiranista: CiU queda més damnificada per l’abstenció que per la pèrdua real de vots, però té més de 20.000 vots i supera en 11.000 a Es-querra, segona per primer cop.

El principal fenomen que di-ferencia a la comarca de la resta del país és la resistència del PSC a les ciutats grans. Amb l’excepció d’Igualada, els socialistes pugen a Vilanova del Camí –on tornen a ser primera força–, Masquefa i Piera i es mantenen intactes a Montbui. La clau de volta del manteniment i re-cuperació del PSC és el canvi en la tendència a l’abstenció que hi ha en nuclis on havia dominat anterior-ment. Aquests municipis esmentats presentaven el 2010 percentatges d’abstenció superiors al 45%; aquest 2012 aquestes xifres es situen en-torn el 30-35%. La formació de Pere Navarro s’ha vist beneficiada en part per la participació d’aquests votants, que a les eleccions generals es decanten quasi sempre pel partit de la rosa. A les poblacions del nord de la comarca i a la pròpia Igualada, en canvi, la caiguda del PSC és molt pronunciada.

RESULTATS fORçA A fORçACiU guanya a totes les seves alcal-dies, a 31 dels 33 municipis, però obté els resultats més discrets des de la constitució dels àmbits comar-cals. Queda per sota del percentatge de vot que tenia 2007, el més baix registrat fins aquest dia 25: 35,5%. La llista que encapçalava Artur Mas conserva gran part dels seus votants de 2010, fins i tot rep més vots a alcal-dies seves com Igualada, Calaf o El Bruc, però l’augment de participació escurça els seus percentatges totals. Precisament, els llocs on més ha cai-gut en termes absoluts els comicis al partit són les mateixes poblacions on el PSC s’ha enfilat.

Una comarca diversa

<15% <30% <45% <60% <75%

<7% <14% <21% <28% <35%

<5% <10% <15% <20% <25% <3% <6% <9%

CiU

ERC

PSC ICV-EUiA

SomAnoia IGUALADA

Els resultats dels comicis del 25N posen de manifest l’heterogeneïtat d’escenaris polítics a la comarca de l’Anoia


L’ascens d’Esquerra és unifor-me a tota la comarca. No guanya en cap dels 33 municipis, però assoleix el segon lloc en el global de la co-marca, arrabassant-lo al PSC. Els republicans dupliquen o tripliquen els suports a la immensa majoria de municipis, fins i tot les àrees amb menys tradició nacionalista. En tots els municipis on creix, coincideix en bons resultats amb les altres dues formacions que es disputen l’espai ideològic d’esquerra: ICV-EUiA i la CUP. A més de situar-se com a sego-na força a la capital, els republicans sumen quasi el miler de comicis a Piera i augmenten la seva implanta-ció al nord.

La llista del PP, amb l’igualadí Pere Calbó ocupant una posició emi-nent, registra els millors resultats de la seva història a l’Anoia. Els po-pulars s’alimenten de vots en pobla-cions amb una forta tradició de vot del PSC i on hi ha un important com-ponent d’immigració dels anys 60. També a Igualada, on tot i competir amb Ciutadans pel vot espanyolis-ta, augmenten en 400 vots. El partit conservador arrenca suports a punts on no té presència al consistori, com Calaf o Montbui, i marca molt clara-ment el seu arrelament a l’Anoia Sud on es situa molt a prop de ser segona força a Piera, separat per pocs vots del PSC i Esquerra.

Pel que fa a ICV, creix en uns 1.500 vots i es manté en la cinquena posició i obté el millor resultat de la seva his-tòria amb aquestes sigles. Recupera l’espai electoral que va perdre de re-sultes del segon Tripartit a la Gene-ralitat. Els ecosocialistes treuen els millors percentatges en zones molt diferenciades i dupliquen pràctica-ment els resultats del 2010 a l’entorn d’Igualada i als municipis del sud on s’incrementa la participació.

A la sisena posició hi puja Ciuta-dans, que malgrat que no va aparèixer en tota la campanya electoral a la co-marca, ha aprofitat la polarització del debat sobiranista per alimentar-se dels vots de feus del PSC i d’altres procedents de l’abstenció. Malgrat competir en l’espai electoral amb el PP i en menor mesura el PSC, C’s s’enforteix i triplica els suports en els mateixos àmbits que les altres dues forces: l’òrbita d’Igualada i l’Anoia Sud. Són la quarta força a Vilanova del Camí i queden tercers al col·legi electoral del Barri de Fàtima.

Per la seva part, la CUP arrenca amb força la seva trajectòria en unes eleccions autonòmiques. Els millors resultats els obté a Bellprat i Cape-llades, població on té presència al consistori des de fa dos mandats. El seu candidat anoienc, Aleix Auber, és edil capelladí. Acompanya l’ascens de les altres esquerres en la immen-sa majoria de municipis i desplacen a Solidaritat com a opció alternativa independentista.

Una comarca diversa

<9% <12% <15% <4% <8% <12% <16%

<3% <6% <9% <12%

<2% <4% <6% <8% <10%

ICV-EUiA PP

C’s

CUP

Els resultats dels comicis del 25N posen de manifest l’heterogeneïtat d’escenaris polítics a la comarca de l’Anoia


Em demanen 4.000 caràc-ters per saludar una nova publicació a la meva ciutat i la meva comarca (ho serà

sempre, hi visqui o no, en això com en els equips esportius és molt difícil, gairebé impossible, canviar de colors). La primera salutació serà fàcil i em sobraran 3.542 caràcters. La prime-ra sensació de tenir el número 0 a les mans (o a la pantalla de l’ordinador que ara ja és el mateix) té a veure pre-cisament amb l’arrel de la paraula “sa-lutació”. Salut.

L’aparició del Som Anoia és una mostra de salut. Salut del periodis-me, sí. Però també de la valentia i del convenciment. Per una aventura com aquesta cal gent decidida i ago-sarada. No és un moment fàcil per fer res, però també és el moment de fer-ho tot. Som Anoia és un injecció de moral en una comarca que neces-sita moltes punxades de vitamines per recuperar-se.

Tant en el nostre mon petit de pe-riodistes, com en la societat que en fa us de nosaltres, hi ha una sensació generalitzada que els mitjans (com més nous millor) s’han de reinven-tar. En un moment com aquest amb l’explosió imparable de les xarxes so-cials (especialment de Twitter) hi ha

opinadors (dels que tenen firma i dels que no) que demanen que els mitjans siguin una espècie d’inspectors de tot el que s’arriba a dir en aquest món vir-tual cada cop més real. La cosa seria més o menys així: “Allà hi diuen de tot i nosaltres ens encarreguem de vali-dar-ho amb la credibilitat de l’ofici, guanyada amb el pas dels anys”. Allà s’informen i aquí ho certifiquen. Allà piquen, aquí en fan la digestió.

Realment potser la nostra fei-na acabarà anant per aquí. El camí s’insinua cada cop més clarament. Però, atenció, la nostra missió no s’acaba aquí. La recent campanya elec-toral que acabem de viure ens dona la clau d’una altra feina indispensable. La de controlar també als controla-dors. La de vigilar als vigilants. La de validar als mateixos mitjans i a la pro-fessió en si mateix. Tot el que ha pas-sat amb un esborrany fantasma, que sense ser-hi ha marcat tota la política del país i que quan ha aparegut ho ha fet despullat de proves, firmes i se-gells, ens obliga a una reflexió seriosa. Què s’ha de fer amb una informació com a mínim “poc clara” que apareix sense documentació i en un moment que sembla triat oportunament? Què passa primer la necessitat d’informar o la de verificar la informació?

En els darrers anys s’està impo-sant una excusa útil entre els perio-distes. En fem prou de dir que això o allò ho diu aquest o aquell. I ja està. Ho posem a la seva boca i ens sentim alliberats de la pressió de confirmar-ho. Enrere queden els consells dels veterans quan et deien: “abans de dir una cosa l’has de comprovar. I si pots, per dues bandes i no només per una”. Ara, amb “això ho diu aquell” ja ens conformem. Honestament. És una excusa i una pèssima manera de funcionar. Que sigui acceptat de ma-nera majoritària no treu que sigui un error. I, fins i tot, un frau de cara als oients, lectors o telespectadors.

I és aquí on hi apareix el valor real d’una publicació nova com Som Anoia. En la informació de proximi-tat és on es pot veure abans, i millor, el llautó. Saber de què et parlen, conèixer el que t’expliquen, fa que no deixis passar cap inexactitud. Un conegut, que sempre em fa de crític de la meva feina, m’explica sempre que em troba (generalment en el pavelló més ortogràfic de l’hoquei... aquí hi tornen a sortir els colors ) totes les errades que enxampa en els mitjans. I sempre són de coses que li són pròximes. “Sempre que conec una cosa o sé el que ha passat, trobo errades en el que m’expliquen”, em diu. I clar. Després ve una cadena de conclusions difícil de combatre. “Això vol dir que en les altres notí-cies que no conec també n’hi deu ha-ver”. I encara més enllà... “I que si ho

veig en aquests mitjans ho deuen fer tots”!. Intentar defensar el contrari es fa difícil quan el teu interlocutor té les proves a les mans. Tot i això sempre ho intento. Però segurament quan algun gol (preferentment lo-cal) ens canvia l’atenció sempre penso que no l’he convençut. I la prova és que al següent partit a casa, “sant tornem-hi”, més papers i més errades.

Aquesta és, en part, la missió de Som Anoia. Recuperar la confiança del meu amic del pavelló. Informar sense errades del que la gent pot conèixer perquè pugui creure en el que li expliques quan no ho coneix. Intercanvis de confiances. I això qui millor ho pot fer és algú que està sobre la notícia, que la viu de prop, que la treballa i l’explica a algú que està al seu costat i que probable-ment l’ha vist o l’ha viscut . Aquesta és feina de la premsa local. Missió de bojos aventurers com aquests que us escriuran aquestes pàgines amb una manta al cap. I aquella injecció d’autoestima en una mà. I la lupa so-bre la comarca en l’altra.

901 paraules després i 4.795 caràcters més tard (com sempre els periodistes ens acabem passant) no-més una cosa per completar la salu-tació: La feina us donarà la sort que us mereixeu!

Els vigilants dels vigilants

No és un moment fàcil per fer res, però també és el moment de fer-ho tot

Kílian Sebrià és periodista igualadí, actualment editor del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio.

Kílian Sebrià


Es temps de reforçament de les identitats. Quan un país viu una crisi tan profunda com l’actual,

quan constata que la resposta que rep als seus problemes per part d’instàncies polítiques superiors és el silenci, l’oblit o el menyspreu, lla-vors els territoris reforcen els seus vincles afectius interns i busquen alternatives més o menys radi-cals. És el que li passa darrerament a Catalunya: hi ha el sentiment identitari de sempre —som una nació!—, que s’expressa de mil ma-neres diferents, però l’acumulació de greuges rebuts de l’Estat fa que aquest sentiment s’enforteixi i es diversifiqui. I sorgeix un fenomen més nou: als vells independentistes de sempre, als catalanis-tes més o menys radi-cals, s’uneixen ara els que, més enllà de les emocions, més en-llà dels sentiments, s’adonen que no els surt a compte la pertinença a un Estat que ens mal-tracta econòmica-ment, que no inverteix en el país, que ens igno-ra i ens oblida, quan no ens agredeix d’una manera directa. És l’independentisme instrumental, de caràcter pràctic, sovint econo-micista, que considera que ja n’hi ha prou d’aquest co-lor.

Aquest, ja ho sa-beu prou, és el tema clau dels darrers mesos a casa nos-tra, al costat dels efectes demolidors de la continuïtat d’una llarga crisi que castiga tanta gent i amb tanta duresa, i que no sembla que pugui can-viar de signe en un termini curt o mitjà. És una sensació, una convic-ció, que va més enllà dels resultats electorals de fa pocs dies i que anhe-la poder-se expressar d’una manera democràtica, com més aviat millor.

I ja que parlem de reforçament de la nostra identitat nacional, no esta-ria gens malament que ens pregun-téssim com anem d’identitat comar-cal, de sentiment de pertinença al territori que ens és més proper, més quotidià. Tanmateix, quan abordem aquest tema a l’Anoia, la cosa se’ns complica de seguida, perquè tots som conscients de l’artificiositat de la comarca que ens acull, una mena d’agregat de coses heterogènies, sot-mès a unes tensions de caràcter cen-trífug que acaben afeblint el nostre

projecte col·lectiu. ¿Com construir una identitat comunitària en una zona frontissa on cada fragment se sent atret per les comarques veï-nes? Hi ha un nucli central, que és la Conca d’Òdena, que sí que respon amb claredat a una conformació natural, indiscutible. Més enllà, tot comença a fer-se més difícil: els que segarregen i voldrien fins i tot cons-tituir una comarca pròpia; els que se senten bastant orfes de cap perti-nença clara, als dos extrems laterals de la comarca; i els que se senten atrets pels xucladors del Penedès i del Baix Llobregat, amb els quals també comparteixen tantes coses.

És un problema antic, que ja es va expressar en la divisió territorial de la Generalitat republicana. Fins i

tot el nom era incert i sense cap arrelament popular,

cosa que els deu sem-blar incomprensible

a les generacions jo-ves que sempre han sentit a parlar d’una realitat anomenada «Anoia», gràcies a la

voluntat d’una gene-ració que va decidir

reforçar els elements comuns i construir aques-

ta identitat comuna que, de fet, encara no existia. Però és tam-bé, en bona mesura, un problema insoluble, no ens enganyem, perquè

no és fàcil donar autèntic cos a una realitat comarcal

que s’esmuny dels dits massa sovint. Ni tan

sols l’existència d’un òrgan administratiu comú, com el Con-sell comarcal, pot esborrar aquest fet

indiscutible i objec-tiu.

Mentrestant, men-tre anem veient si el pas

del temps i l’acció política ens ajuda o no a resoldre aquest

problema, ¿què ens toca avui de fer-hi a nosaltres, els qui vivim ara en aquesta comarca relativament artificial? Doncs continuar cons-truint cada dia aquest projecte, re-forçant els vincles que ja tenim i creant-ne de nous, coneixent-nos i ajudant-nos millor, fent que Iguala-da exerceixi una capitalitat efectiva, sense imposicions ni centralisme comarcal. Per exemple, donant el nostre suport a aquest projecte pe-riodístic que ara neix i que, com una clara afirmació de principis, es diu precisament Som Anoia...

Massa sovint estem acos-tumats a veure com la premsa destaca amb grans titulars fets de

la política, del món empresarial, de l’àmbit dels successos o de l’esport de masses. Difícilment, l’activitat de la societat civil esdevé focus d’atenció per part dels grans mitjans.

En un món cada cop més domi-nat per la grisor de l’individualisme, el diner, els mercats, el consumisme i la passivitat social, la tasca de les en-titats de la societat civil esdevé una altra manera de viure el dia a dia i de treballar per a projectes col·lectius. A casa nostra, tenim una gran tradició en aquest sentit i comptem amb una herència admi-rable que, per sort, ha arribat fins als nos-tres dies.

Aquest teixit social ens fa veure (i viure!) la ciutat d’una altra ma-nera. Perquè, en temps difícils, és un focus d’irradiació d’optimisme, de valors, d’alternatives, i d’il·lusió. I aquesta multitud d’entitats, asso-ciacions, iniciatives són possibles gràcies a una sèrie de persones, amb noms i cognoms, que hi dediquen part dels seus esforços personals.

Persones que, a part de tenir una hi-poteca per pagar, di-ficultats per arribar a final de mes, bus-car-se la vida per te-nir una feina digne, lluitar contra greus malalties, fer créixer una família o nedar entre maldecaps… també tenen inquietuds socials, polítiques, econòmiques o culturals. I, el què és més important, que es comprometen i hi dediquen recursos en benefici d’elles.

Són persones lluitadores i incon-formistes que no es resignen i que persegueixen somnis quotidians. Se-gurament, no són objecte dels màs-ters d’emprenedoria però tenen unes agendes de cap de setmana que sem-blen de ministre i fan autèntiques obres enginyeria social i econòmica en la gestió de les associacions.

Sovint troben en les entitats el refugi personal necessari que els aïlla momentàniament dels seus proble-mes i que, de passada, contribueixen a omplir el seu dia a dia de petits moments d’il·lusió i d’optimisme. Es

desviuen a conrear valors, actituds o voluntats per als altres (i, de retruc, per a sí mateixos ) i la tasca de les quals esdevé una potent eina de co-hesió social.

Persones que s’emocionen en-senyant una nova paraula en la nos-tra llengua, veient una enxaneta co-ronant la torre d’un castell, exercint la solidaritat amb els més febles, o recuperant tradicions “ancestrals”. Dediquen matins, tardes i nits a pre-parar un concert de música clàssica o de cant coral, el partit del cap de setmana o a fer una Festa Major més alegre i participada. Falten a l’escola o a la feina per a poder tirar endavant

projectes per fer un barri més amable i agradable a

la quotidianitat o que obren espais perquè

esdevinguin punts neuràlgics de troba-da i d’activitats.

Gent que, davant la cruesa de les difi-

cultats del moment actual, s’impliquen

per fer més suportable la situació als qui pateixen

i que construeixen alternati-ves. No s’arronsen i busquen solu-cions amb altes dosis d’imaginació i coratge. Són valents i emprenedors

que inverteixen el seu temps (i moltes vegades els pocs

estalvis que tenen) en projectes cooperatius,

de qualitat i al ser-vei dels altres. I que, l’únic que demanen a les nostres insti-tucions és que no els

facin la traveta, i que puguin desenvolupar

la seva tasca sense difi-cultats afegides.Persones que massa so-

vint esdevenen invisibles davant de la resta de ciutadans o dels mit-jans de comunicació i que no són ni millors ni pitjors que les altres, però que sense elles se’ns fa molt difícil d’imaginar la ciutat tal i com la co-neixem.

A Igualada, per sort, en tenim moltes d’aquestes persones. Valo-rem-los, valorem-nos , perquè avui en dia és un dels grans tresors que tenim per fer país i canviar el món. Elles són les que, en una època en què s’imposen els grisos de la mediocri-tat i l’individualisme, fan d’Igualada una ciutat de llums enceses.

Identitat i territoriUna ciutat de llums enceses

La tasca de

les entitats de la societat civil és una altra manera

de viure el dia a dia

Hi ha els que

falten a l’escola o a la feina per tirar endavant projectes

o per fer un barri més amable

Tots som

conscients de l’articiositat de la

comarca, sotmesa a tensions de tipus

centrífug

Continua tocant

construir aquest projecte i reforçar els vincles que ja

tenim

Joan Domingo és sociòleg. Actualment treballa com a tècnic a l’administració i és membre de diferents entitats d’Igualada.

Antoni Dalmau és professor i escriptor, president de la Fundació Teatre Lliure i director de la Revista d’Igualada.

Antoni DalmauJoan Domingo


Ens hem convertit un espàrring, i no paren de ploure’ns cops per totes bandes. Les preocupacions que tot just ens co-mençaven a néixer es barregen amb les que ja fa temps que ens rondaven silen-ciosament: som de dretes o d’esquerres?, volem un país independent o no?, ens agraden els homes o les dones?, ens arris-quem a viatjar o ens quedem tota la vida al mateix lloc?, preferim estudiar o treba-llar? El clàssic “prefereixes al papa o a la mama?” ara s’ha tornat cruel. Al capdavall, però, l’única que pregunta que importa és aquesta: entrarem a formar part d’aquest joc o no?

Els joves patim, perquè som contradic-toris i perquè quan alcem el cap i protes-tem (i estic parlant de protestar per la polí-tica, i la religió, i la moda, i el sexe, i el voler fer la nostra en un món pel que no ens han preparat i que ens abraça amb tanta força que ens escanya) el sistema ens intenta es-clafar, amb una pressió increïble a la que alguns sucumbeixen. Però malgrat tot el patiment i tota la por, els joves tenim una cosa que avui en dia és innovadora: il·lusió. I amb aquesta, la certesa de saber que tot és possible i que, com aquell qui deia, amb tota la intel·ligència, tot l’entusiasme i tota la força necessaris, durem les nostres vides fins allà on nosaltres, i només nosaltres, les vulguem fer arribar.

vulnerables que necessitem prioritzar en la nostra intervenció humanitària . Cal re-cordar que el risc de pobresa infantil avui a Catalunya ja afecta un 25% dels infants , i també que 1 de cada 4 persones més grans de 65 anys viu al llindar de la pobresa a casa nostra.

Ara més que mai, però, les organitza-cions socials estem rebent el suport de persones que, en forma de nous socis, de donatius, o de nous voluntaris, volen col·laborar. És admirable que en moments de grans dificultats tantes i tantes perso-nes s’acostin a les nostres organitzacions per donar un cop de mà. Bé, de fet és un valor que té el nostre país: sempre que ha passat moments de gran dificultat, Cata-lunya ha trobat en la societat civil la força per tirar endavant, ja sigui en moments de falta de llibertats, com d’extrema dificultat econòmica. Bé, ens trobem davant d’un d’aquests moments... i necessitem més que mai la implicació de tothom. Recuperem la militància ciutadana!

Són moments extremadament di-fícils per a milers de persones i famílies. Només la Creu Roja Ca-talunya està distribuint, aquest

any 2012, ajuda humanitària de primera necessitat a més de 250.000 catalans i catalanes, ajudes bàsiques relacionades amb l’alimentació familiar, l’alimentació infantil, i material de primera necessitat per aquestes persones. De fet, es trac-ta d’una situació totalment insòlita des de fa moltíssims anys; pràcticament ens hauríem de remuntar als anys de la post-guerra civil per observar una intervenció d’aquest abast per part de les organitza-cions socials i més concretament de la Creu Roja.

Moltes de les persones que demanen aquesta ajuda, ho fan per primera vegada. Són famílies que arran de la crisi econò-mica han quedat totalment vulnerables i sense recursos de cap tipus per fer front a la seva vida quotidiana i la dels seus fa-

miliars. Avui, a Catalunya, més de 300.000 persones no tenen cap tipus d’ingrés: ni per salari, ni per prestació d’atur, ni ajudes socials de cap tipus... i aquest nombre no fa més que incrementar mes rere mes. Fa poc temps, mentre estava veient la distribu-ció de material humanitari que feia Creu Roja en un municipi proper el passat mes d’agost, se m’acostà una dona i em digué que ella tot just feia un any, l’agost del 2011, estava de vacances a la platja amb tota la seva família. Ara estava esperant l’ajuda que necessitaven per arribar a final de mes. Quin impacte econòmic, sí! Però també un impacte emocional terrible per aquestes famílies (més del 50% del total que reben ajuda) que en poc temps es veuen aboca-des a la vulnerabilitat de la pobresa.

Voldria fer un esment d’aquells sectors més vulnerables de la crisi, l’anomenada ‘pobresa invisible’: persones grans i in-fants són, sens dubte, dels col·lectius més afectats per aquesta situació, persones

Recuperem la militància ciutadana

Enric Morist

Enric Morist és coordinador de Creu Roja Catalunya,vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social, i membre del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars del Govern català.

Marina Méndez és fotògrafa cultural i creativa, combina la imatge amb la literatura i la il·lustració infantil.

Marina Méndez

Mentre encara conservem el regust agradable de fa dos dies, quan teníem el caliu re-confortant de ser els petits de

la casa i la nostra màxima preocupació era saltar de pedra en pedra procurant no cau-re a la lava volcànica en què s’havia con-vertit l’asfalt, els joves apareixem enmig del món adult i no entenem res del que hi passa. Bé, no es pot dir que hi apareguem, és més aviat que ens deixen anar, com fe-res que gairebé s’han de mossegar les unes a les altres per marcar territori i fer-se un lloc per viure amb més o menys dignitat. Però nosaltres encara som cadellets, i fins que ens adaptem a la vida que ens tenen preparada, ens falta recórrer un llarg camí.

Ja no som nens, i això fa mal. La infància va ser, per la majoria de nosaltres, una èpo-ca dolça plena de contes i cançons, suau i tendra, càlida, com les mantes amb què ens acotxaven si ens adormíem al sofà abans de portar-nos en braços cap al llit. No érem conscients de la desgràcia i amb prou feines sabíem què passava més enllà de la porta de casa. Confiàvem en la màgia del Nadal a ulls clucs, i també en el ratolí que ens portava re-gals quan ens queia una dent. Per nosaltres la mort era anar al Cel, un bonic consol en el què encara m’agradaria poder creure ara.

Però ara... ara què? Ara amb prou fei-nes tenim temps de creure res, ni tan sols en nosaltres mateixos. Comencem a ado-nar-nos que el temps passa molt de pressa, i quan per fi ho entenem ja ha passat mig any més. Assimilem la desgràcia i absor-bim el patiment com esponges, perquè el veiem cada dia: les televisions, les ràdios i els diaris ens disparen notícies sense des-cans, com han fet sempre, però amb la di-ferència que ara ningú ens distreu perquè no en fem cas. I als mitjans de comunica-ció tradicionals nosaltres hi sumem el nou factor de les xarxes socials, on la informa-ció corre com pólvora sense assegurar-nos que és certa i els rumors sovint se’ns cla-ven com ganivets.

On queda la veritat? On queden tots els valors en els què ens van educar? On que-da el respecte, la tolerància, l’honestedat, la valentia? On queda la liberté, égalité, fra-ternité que apreníem als llibres d’història? Ja no hi són, ho comprovem en el nostre dia a dia. La confiança és com un paper en brut en una llibreta, que arrenques amb ràbia quan no t’agrada el que hi diu i que, quan intentes recuperar-lo, t’adones que està totalment arrugat i pràcticament in-servible; el temps corre, i la nostra llibreta cada dia està més prima.

Ja no som nens

Els joves patimperquè somcontradictoris iperquè quan alcemel cap i protestemel sistema ensintenta esclafaramb força

Avui hi ha mésde 300.000catalans que notenen cap menad’ingrés, i aquestnombre no fa altracosa que créixercada mes


L’economia en positiu

Toni Olivé és Doctor en direcció d’empreses i professor de la IQS School of Management. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació comarcals.

Toni Olivé

No cal tornar a repetir que l’Anoia és una de les comarques amb la taxa d’atur més alta i la renda dis-ponible per habitant més baixa.

Tots sabem que això és conseqüència de la superposició de dues crisis, la crisi econò-mica general i la crisi dels dos sectors indus-trials en què l’Anoia s’havia especialitzat en les darreres dècades, el tèxtil i la pell.

La crisi econòmica general passarà, tard o d’hora. Potser res no tornarà a ser com abans, però l’economia tornarà a créixer i es tornaran a crear llocs de treball. El nos-tre sistema econòmic es caracteritza per ser cíclic, i si fins ara ho ha estat res no ens fa pensar que no ho continuarà essent. De manera que després d’aquesta recessió vin-drà un període de bonança... fins a la propera recessió. En canvi, la crisi sectorial a què feia referència, agreujada per la crisi general, ha provocat una destrucció irreversi-ble de teixit productiu i de llocs de treball al tèxtil i la pell, malgrat que encara hi ha empreses que mantenen facturació i beneficis i que són referents en els seus respectius sectors. El que ha passat es deu a diversos factors que podríem resumir en una sola idea: en l’entorn econòmic mun-dial s’han produït uns canvis que han fet inviables els models de negoci tradicionals d’aquests sectors. En aquest sentit, les empreses que estan sobrevivint ho estan fent perquè tenen múscul financer o marques reconegudes en el mercat o han sabut introduir canvis substancials en el seu model de negoci.

El cas és que les fàbriques de gènere de punt i les adoberies que han tan-cat no tornaran a obrir i, per tant, no es recuperaran els llocs de treball perduts. Com tampoc no es recu-peraran a curt termini els llocs de treball que el boom immobiliari va generar i l’explosió de la bombolla creada va destruir. I això planteja un problema molt greu per a les 12.264 persones de l’Anoia que hi havia regis-trades a l’atur el mes d’octubre. Aquesta xi-fra s’ha engruixit amb persones procedents del tèxtil, de la pell, de la construcció, però també d’empreses d’altres sectors i de comerços que han tancat per efecte de la crisi general.

És particularment greu perquè es tracta de persones joves o de mitjana edat, que es-tan encara lluny de la jubilació i que tenen qualificacions avui poc valorades pel mer-cat, ja que procedeixen majoritàriament de sectors en declivi.

Fins fa uns anys era versemblant creure que a l’Anoia s’instal·larien empreses de fora, no vinculades als sectors tradicio-nals, que crearien llocs de treball als quals podrien aspirar les persones provinents d’aquests sectors tradicionals. Dèiem que la disponibilitat de sòl urbà i de mà obra, a preus i salaris inferiors als de l’Àrea Metro-politana de Barcelona, juntament amb unes bones comunicacions per carretera, atrauria

empreses, fins i tot algunes de nova creació. També semblava que alguns projectes com l’aeroport corporatiu podrien generar llocs de treball en sectors emergents. El agents socials confiaven en aquests dos factors per dinamitzar l’economia de la comarca, junta-ment amb la capacitat de la gent de l’Anoia de crear i fer créixer negocis en àmbits nous.

Avui és difícil pensar en projectes com l’aeroport corporatiu, i molt poques empre-ses de fora tenen incentius per localitzar-se a l’Anoia perquè malauradament la dispo-nibilitat de sòl industrial i mà d’obra ara és general. Queda, per tant, el recurs a la nostra capacitat emprenedora. Però no podem pen-sar que en els propers anys serem capaços de crear negocis que permetin absorbir un excedent de mà d’obra tan gran, tenint en compte a més que són pocs els emprenedors

(no a l’Anoia sinó a tot Catalunya) que es plantegen emprendre projectes in-

dustrials generadors de llocs de tre-ball als quals puguin optar els atu-

rats que tenim. I això sense tenir en compte l’elevada mortalitat dels projectes d’emprenedoria.

Tot això em fa pensar en un futur no gaire encoratjador. No

obstant, sempre he preferit mi-rar-me les coses amb un cert op-

timisme i defugir les visions catas-tròfiques del món econòmic de molts

dels meus col·legues. Per això voldria aca-bar aquest article amb tres apunts.

Primer. A Catalunya encara som perce-buts com una comarca industrial i pròspera. Quan em presento als meus alumnes al co-

mençament de l’any acadèmic, sempre els dic que sóc d’Igualada i que tota

la vida he treballat en empreses d’Igualada. I llavors els recito la llista de marques de l’Anoia que potser coneixen, algunes de les quals estudiarem a classe al llarg del curs. He de dir que invaria-

blement queden impressionats. Mai no s’haguessin imaginat que

algunes de les empreses recitades fossin de l’Anoia.Segon. A l’Anoia, potser com a tot

arreu, hi ha més empreses de les que ens pensem. I cal un esforç per donar-les a conèixer, en primer lloc a l’Anoia mateix.

Tercer. Tres joves periodistes es llencen a la piscina. En paraules d’un d’ells, “abans d’anar a servir cafès a Londres, on sempre podem acabar anant, prefereixo veure si em puc guanyar la vida com a periodista a casa”. No cal dir res més.

Saludo amb il·lusió l’aparició d’un nou mi-tjà de comunicació. Quan amablement un dels promotors em va convidar a col·laborar-hi vaig dir-li que hi havia una tasca a fer: donar a conèixer què està passant a la comarca des del punt de vista econòmic i fer-ho amb una mira-da en positiu. Que sigui per molts anys!

Les empreses

que sobreviuen ho fan perquè tenen un múscul financer

o fan canvis dràstics

A l’Anoia

hi ha empreses i cal un esforç

per donar-les a conèixer a la pròpia Anoia


Permeteu-me felicitar aquest grup de joves periodistes emprenedors, que amb la que està caient tenen el

coratge i la valentia de tirar enda-vant un nou projecte periodístic a casa nostra. L’equip més gloriós de l’Igualada Hoquei Club a la dècada dels noranta quan van posar la nos-tra ciutat al mapa tenien un crit de guerra al vestidor: Pit i collons!.

I això és el que tenen avui aquest grup d’inquiets periodistes. Per tant tingueu clar que si hi poseu tot allò que s’ha de posar l’èxit està assegu-rat. Els meus avantpassats si una cosa molt clara em van transmetre és que sense esforç, sense treball i sense humilitat és molt difícil poder aconseguir fer els somnis realitat. Amb alguns dels que esteu al capda-vant d’aquest nou projecte editorial

he tingut la sort de compartir hores de treball, de converses, de cobrir es-deveniments i també d’estar a l’altre costat del periodisme (com passa ara).

Som Anoia segur que serà un se-tmanari que sabrà connectar amb tothom. Sou treballadors, exigents i és el vostre somni fet realitat. Us puc assegurar que ara que fa 18 anys d’un nou projecte periodístic que va sortir a la ciutat, he pogut recordar com de durs i difícils són tots els inicis, però el dia a dia et va donant petites satis-faccions que cada cop et fan estimar més i més aquesta professió.

Una professió dura i moltes vega-des poc valorada. Una professió que us farà renunciar a moltes trobades, dinars o sopars amb amics i familiars per la necessitat de cobrir la infor-mació. Una professió que no coneix

Pit i collons!

La cultura aporta el benestar als pobles”. Aquesta és la de-dicatòria que Salvador Riba, president durant molts anys

de l’antiga Cooperativa La Victoria (l’actual Unicoop Cultural, gestora del Teatre de l’Aurora), escrivia en una fotografia que regalava a l’entitat durant la inauguració del Teatre de l’Aurora. Una fotografia que immorta-litza l’antiga biblioteca de la Coopera-tiva (la “comprativa”), al capdavant de la qual el Sr. Riba va estar-hi molts anys, com recor-den molts igualadins.

Aquesta frase és tota una declaració de principis. Som molts els què considerem que la cultura és la quarta pota de l’estat del benestar, a més de l’educació, la sani-tat i els serveis socials. La cultura no deixa de ser una interpretació de qui som i què som, ens ajuda a entendre la rea-litat que ens envolta alhora que cons-trueix la nostra identitat com a poble. Per tant, ens dóna elements de reflexió per comprendre’ns millor com a persones i com a societat i ens aporta llibertat. En una situació política com l’actual, la cultu-ra ha de tenir un gran paper en la construc-ció d’un estat propi a Catalunya: ens ha de dotar d’arguments per explicar la situació que vivim i continuar afegint va-lor a la nostra identitat nacional, com sempre ha fet. I aquest gran paper de la cultura comença en l’àmbit local, com a generadora de cohesió social i d’identitat pròpia com a ciutat.

Malgrat les retallades i l’augment de l’IVA, hem de ser optimistes da-vant la situació de la cultura tant a l’Anoia com a Igualada. En els darrers anys, la ciutat viu una efervescència d’activitats que s’originen des de di-versos àmbits: entitats, associacions i administracions. Concerts en bars, programacions escèniques en teatres, festivals de música, activitats al Rec, diades castelleres, conferències, ex-posicions, clubs de lectura... tenim la sort que les propostes s’han multipli-cat de tal forma que es fa impossible afirmar allò que “a Igualada no hi fan

mai res”. N’hi ha per triar i remenar, només cal agafar una agenda cultural.

Si alguna cosa potser té de positiu aquesta crisi, és que ens condueix cap a una democratització real de la cultu-ra. Moltes activitats o esdeveniments culturals locals s’estan obrint cap a la participació activa de la ciutadania. Si abans estaven organitzades per les administracions, ara aquestes ce-deixen part del seu poder cap a les en-

titats i la societat perquè siguin elles qui les gestionin. Amb això,

les administracions locals poden practicar polí-

tiques d’intervenció però no de direcció, i el resultat és una oferta cultural amb una major capacitat de connexió amb la

societat, perquè és la pròpia societat qui la

gestiona. Es generen més complicitats. Però també

cal ser realista, doncs només amb aquesta dinàmica no es solventa la manca de recursos econòmics. Si la cultura és l’ànima d’un poble, cada

vegada que s’anuncien retalla-des, la sensació és que tam-

bé ens retallen una mica de la nostra identitat.

Caldrà no defallir i continuar treballant plegats, entitats i ad-ministracions, per-què la cultura no faci

ni un pas enrere. Com ho han fet els promo-

tors de SomAnoia.L’aparició d’un nou mi-

tjà de comunicació indepen-dent d’àmbit comarcal, que se suma a la tasca indispensable que altres mitjans ja duen a terme a la nostra comarca, és un fet insòlit pels temps que corren. Perquè els mitjans de co-municació locals també són cultura i ens aporten informació i reflexió sobre la nostra realitat més propera ajudant-nos a interpretar-la millor, és a dir, ens aporten més llibertat i be-nestar com a poble. Celebro la gosadia de Som Anoia i desitjo que des de les seves pàgines dinfonguin la cultura local i contribueixin a construir un poble més culte i, per tant, més lliure. Endavant!

La cultura aporta el benestar

als pobles

Som molts els

qui considerem que la cultura

és la quarta pota de l’estat del

benestar

Caldrà no defallir i continuar

treballant plegats, administracions i

entitats

Òscar Balcells és gestor cultural, guionista, director del Teatre de l’Aurora i gerent de La Mostra d’Igualada.

Òscar Balcells

Manel Burón


horaris (com moltes altres), però que has de tenir un caràcter diferent i has de ser d’una altra pasta.

Avui en dia les noves tecnolo-gies juguen molt al vostre favor. Fa 18 anys quan encetàvem el projecte de Regió7 a Igualada, els telèfons mòbils no existien, ni tampoc els e-mails ni les pàgines webs. Era un altre món, on el periodisme era més presencial i de més contacte, avui en dia les noves tecnologies faciliten molta informació i estalvien algunes passes.

A nivell esportiu relacionat amb el món periodístic, cal reconèixer que la presència del Regió7 de ma-nera diària va provocar que durant un temps tingués la competència directa els dilluns d’un setmanari esportiu, l’Anoia Esports. Crec que la presència dels dos mitjans va ser molt bona per ambdós perquè feia que tots plegats haguéssim de tre-ballar més i millor perquè la com-petència, si es sana, és molt bona. I qui acaba sortint beneficiat és el pro-ducte final i el consumidor d’aquest producte.

Per això crec que la vostra presèn-cia al carrer serà fantàstica per vosal-tres i per aquells que ja fa temps que hi són. Amb treball, esforç i molt de

sacrifici els ciutadans d’Igualada i de la comarca de l’Anoia segur que po-drem estar molt més ben informats.

Informació, investigació i crítica constructiva crec que són pilar bà-sics per fer un periodisme, esportiu o no, de molta qualitat. Avui s’informa molt, s’investiga poc i es critica menys. El periodisme de proximitat li costa “mullar-se” tot i que moltes vegades té proves i arguments per fer-ho. Ara que tinc el goig de presi-dir una l’entitat esportiva que més tí-tols ha donat a l’esport igualadí trobo a faltar aquell periodisme més crític i més punyent que fa que tots plegats haguem de donar una mica més cada dia per continuar millorant.

Esportivament Igualada i la co-marca de l’Anoia té un potencial molt important de clubs i esportistes que cada setmana competeixen i donen nom a la nostra ciutat. El recull dels seus resultats, del seu treball i del seu esforç és una gran recompensa que estic convençut que des de Som Anoia serà una realitat.

Molta sort en aquest nou projec-te i no defalliu. Pit i collons!!!!

Educar: aquestadifícil missió

Ramon Cuadras

Manel Burón és l’actual president de l’Igualada Hoquei Club. Periodista de Ràdio Igualada des de 1992 fins el 2010.

L’altre dia parlava amb uns amics sobre com estan les coses i el què ens espera... i algú va

dir allò de “quin món deixarem als nostres fills?” I em recordà un escrit de Leopoldo Abadía on responia aquesta qüestió amb un “i a mi, què m’importa”.

A ell, el preocupava més “quins fills deixarem a aquest món?”

Hi ha qui diu que la tra-gèdia més gran de la societat contemporània és la crisi de la relació educativa. Els pares tenen cura dels seus fills i els mes-tres ensenyen als seus alumnes, però en moltes cases i en moltes escoles s’ha perdut l’”esperit de l’educació”. I, d’altra banda, si una socie-tat no sap educar a les noves generacions, no aconseguirà ser més humana, per molts que siguin els seus avenços tecnològics i les seves conquestes econòmiques. Per al creixement humà, els educa-dors són més importants i decisius que els polítics, els tècnics o els econo-mistes.

No podem inter-venir de forma efi-cient en la manera amb que funciona el món o, almenys, d’una forma determi-nant; però sí que po-dem intentar una cosa: donar als nostres fills una molt bona formació. I aquest és un procés d’acompanyament, no d’adoctrinament, per inten-tar que els nostres fills siguin responsables, honrats, decents (com deia l’àvia) i compassius. Sí, compassius, d’aquells que no passen com a espectadors per la vida, sinó que s’arremanguen i “s’hi posen”, a ajudar a l’altre (no perquè s’ho mereixi, sinó perquè ho necessita). Allò que en diuen bona gent.

També vol dir aturar-se quan ho necessiten. Sempre vénen a parlar-nos quan estem més ocupats, i els “engeguem” o, en el millor dels casos, els diem que ja en parlarem més tard. I ens equivoquem. Quan

ens volen dir alguna cosa ho hem d’aprofitar i aturar-nos a escoltar (la cosa més impor-tant si volem educar). Si calen tres hores, doncs calen.

Escoltar és una de les acti-vitats més difícils de realitzar, però imprescindible. Només ens podem acostar a entendre què vol l’altre escoltant-lo amb atenció, allò que en diem escol-ta activa.

Educar vol dir acompanyar a l’altre (fill, alumne...) en la

construcció d’uns valors que el permetin construir-se

i construir un objec-tiu, “un bell somni”

que diu en Serrat. Aquest acompan-yament s’ha de fo-namentar en la ve-ritat. S’equivoquen

aquells que per guanyar-se el respecte

i l’admiració dels seus fills (o alumnes...) es pre-

senten com uns déus. El que els nens necessiten és trobar-se amb persones reals, senzi-lles, properes i profundament bones.

No es tracta de donar la culpa a ningú. És tota

la societat que ha de prendre consciència que un poble pro-gressa quan sap aco-llir, cuidar i educar bé les noves gene-

racions. És un error planificar el futur i no

tenir cura de l’educació de nens i joves. Perquè

aquests nois i noies tinguin aquesta bona formació és ne-cessari donar més suport a les famílies, valorar els educadors, saber que la tasca més impor-tant per al futur és millorar la qualitat humana dels qui seran els seus protagonistes. I recor-dar, com diu en Serrat:

Per construir un bell somnical a més a més ser prou eixerit-quan es gira la fortuna-per sortir d’entre les runesi fer-ne un altre, tot seguit.

Educar és acompanyar

a l’altre en la construcció d’uns

valors per construir un objectiu

No cal donar la

culpa a ningú, és la societat que ha de conscienciar-

se en educar

Ramon Cuadras, historiador i ar-queòleg, és professor de secundària. Ha col·laborat amb Òmnium Cultural i el Casal d’Infants del Raval.

Ajuntament d’Igualada


Aprofita el Nadal per subscriure’t al Som

El proper 14 de desembre, al teu quioscFes-te amb el primer exemplar del nou setmanari comarcal i aprofita la promoció de llançament

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especialsTenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptorsUn regal especial per acollir-se a l’oferta de llançament

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especialsTenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptors

Setmanari

Subscripció anual per 70 €

www.somanoia.cat

I si et subscrius, pots regalar una segona subscripció a meitat de preu.Un regal que dura tot l’any.

Subscripció semestral per 35 €

T. 93 749 56 97 [email protected]

Carrer Trinitat 31, 1r, IgualadaDipòsit legal B.32653-2012

Una novetat discogràfica d’aquest Nadal que aplega 23 cançons populars i tradicionals dels Països Catalans.

Una aportació de qualitat i original que compta amb 30 reconeguts intèrprets de la nostra escena, com Joan Colomo, Anna Roig, Joan Garriga, Rafalito, Carles Belda,

Neus Berenger, Gerard Jacquet, els Txarango i Mine.Un projecte musical que s’adreça a petits i grans,

dedicat a la promoció de les escoles catalanes de la Catalunya Nord.

1’5 €

Setmanari Disc de música infantil 1,2,3... pica Bressola 6 €

som.anoia

@somanoia

[email protected]

Som Anoia 0 | 04/12/12

Documents

Transcript of Som Anoia 0 | 04/12/12