37araculturaara DIMECRES, 2 DE MARÇ DEL 2011

LES NOVETATS EDITORIALS MÉS PREMIADES

De les barricades comença a sen-tir-se el crit d’una nova divisiód’escriptors que ha estat capaçd’endur-se reconeixements tanprestigiosos com el Mercè Rodore-da, el Carlemany o el Pin i Soler.

taula de Nadal, o en les estovalles. Oen la flaire dels canelons que arribades del forn i es barreja amb l’olor decasa antiga. En un altre cas, pot serel so d’una guitarra, o els trossets deceràmica d’una tassa trencada. En eldetall més insignificant hi ha unmón capaç de captar tota l’atencióde l’autora, que fa un zoom a la rea-litat i se la mira amb lupa per escriu-re, després, un llibre de premi.

Veus que es fan conèixerEn l’últim any s’han encès moltesespelmes en nom de la literatura jo-ve. Fa uns mesos Lolita Bosch publi-cava a Empúries el llibre Veus, unaselecció de relats firmats per unacolla d’autors amb bon canell que,per una cosa o una altra, encara nos’han transformat en escriptorspunters. Entre els contes n’hi haviaun amb el títol Una porta tancada,del vigatà Gerard Guix, nascut l’any1975. Poc després, Guix va guanyarel Pin i Soler per Tot el que hauriesde saber abans d’estimar-me, la se-va tercera novel·la després de La de-riva dels continents i Dia de caça. Toti que té uns anys més que Dedeu,també és cert que aquest marge li hapermès de prodigar-se en altres àm-bits. L’any 2006 es va endur el pre-mi Fundació Romea de textos tea-trals per Gènesi 3.0, que es va estre-nar al festival Grec.

A Tot el que hauries de saberabans d’estimar-me Guix tira per lalínia fresca i desenfadada de la tallade Hornby i d’altres elements con-temporanis de la novel·la anglosa-xona que no s’amaguen de la influ-ència del cinema. Trepidant i moltàgil, explica la història d’un escrip-tor i els seus conflictes sentimen-tals. Una nova promoció de literatssempre renova l’ambient perquè laliteratura no es converteixi en unfòssil. Això és el que fa Guix. I tam-bé és una de les virtuts que es vanlloar de l’estil de Bea Cabezas (Bar-celona, 1976) quan va guanyar l’úl-tim Carlemany amb La ciutat verti-cal, una novel·la sobre un jove cata-là que viu a Nova York durant latransformació de l’skyline. Tot i queno és una debutant, només haviapublicat un títol abans d’endur-seun dels llorers més ben consideratsde les lletres catalanes, valorat amb42.000 euros, que altres anys haviaestat per a escriptors ja consagratscom Maria Mercè Marçal i RobertSaladrigas.

No es pot dir que ens trobem enun moment de canvi per a la litera-tura catalana, perquè aquestes co-ses muten contínuament. Però síque és cert que la porta gran s’haobert per als més joves, que talone-gen com si ho haguessin fet tota lavida. Potser el cas de Cabezas sem-bla especialment únic i sorprenent.Però temps al temps.e

JOSEP LAMBIES

BARCELONA Al mes de desembre,Òmnium Cultural s’enorgullia de sa-ber que darrere del pseudònim Fari-gola s’hi amagava la joveníssima es-criptora Alba Dedeu, premiada laNit de Santa Llúcia amb el MercèRodoreda de narrativa curta per laseva opera prima Gats al parc. La ca-sa Proa va anunciar aleshores que elllibre que s’havia endut la distincióarribaria a les llibreries unes setma-nes abans que comencés la primave-ra. Ahir, Alba Dedeu va comparèixerdavant de la premsa amb l’editor Jo-sep Lluch per presentar la primeraedició del seu sorollós debut en elmón de la literatura, publicada fa unparell de setmanes.

Lluch treia suc a l’assumpte, re-cordant que el Mercè Rodoreda vanéixer per prendre el relleu al Víc-tor Català, un guardó que donavacorda a les noves veus de la literatu-ra que encara no s’havien atrevit aestendre les ales. Dedeu va néixerl’any 1984, així que encara no arribaa la trentena. Tot i això, ja ha sabutfer-se camí per sortir de l’anonimati col·locar la seva primera col·leccióde relats a l’aparador de novetats. Is’hi ha trobat altres talents de la se-va quinta, com Bea Cabezas, premiCarlemany del 2010 per La ciutatvertical, i Gerard Guix, guanyadordel Pin i Soler de novel·la per Tot elque hauries de saber abans d’esti-mar-me.

La força del pla detallAlba Dedeu no es deixa impressio-nar pels grans personatges històricsni per les gestes grandiloqüents. Liinteressen molt més les vides apa-rentment anodines, com la d’unadona que viu envoltada de gats, o lad’una carnissera que passa vuit ho-res al dia tallant carn. Diu que enl’experiència d’algú sense gaires ex-pectatives hi pot aparèixer la millorhistòria. L’únic que cal, segura-ment, és mirar-se-les de prop. I aixòés el que procura fer en els set con-tes de Gats al parc. “Si alguna cosatenim els mediterranis que a Suèciano tenen són les terrasses als car-rers, que ens permeten mirar el delcostat amb molta més proximitat”,diu Dedeu. “Com jo, hi ha moltagent que per sort o per desgràcia had’agafar el tren cada dia. És on es co-uen les trames més interessants,encara que només vinguin d’unaconversa de mòbil”.

El centre dels seus relats es potsituar en els coberts que hi ha a la

d01d AlbaDedeu publica

Gats al parc.d02d Gerard

Guix, premiPin i Soler.

d03d BeaCabezas, premi

Carlemany.SCOTT CHASSEROT

01

0302

Bea CabezasAmb menysde 35 anysha guanyatel premiCarlemanyde novel·la

Rosa Font, guanyadora del Riba

Gerard GuixEs vaembutxacarel Pin i Soleramb la sevaterceranovel·la

J.L.

BARCELONA. Una mica més gran,però també més consolidada. RosaFont no debuta pas ara. La sevaobra ja comptava amb cinc poema-ris i dues novel·les. En total, set pu-blicacions que avalen la nouvingu-da, Un lloc a l’ombra, un recull depoemes –el sisè de la seva trajectò-ria– que al desembre va guanyar elpremi Carles Riba de poesia i queara arriba a les llibreries peixadaper l’editorial Proa.

“En aquest recull hi ha un dobledesig de recerca”, aclareix l’autora.“D’una banda, la del propi Jo, refu-giat en la foscor. De l’altra, la cercad’un llenguatge silenci, que crec queés el fonament de la creació poèti-ca”. Un lloc a l’ombra és la concilia-

ció entre la cultura visual i el vers.Font busca un món que va més en-llà de les paraules en les visions queaflueixen d’orígens tan diferentscom les places del seu poble, SantPere Pescador, o la pintura de Fran-cis Bacon. Com diu l’editor de ProaJosep Lluch, “Un lloc a l’ombra és unllibre deutor de les imatges”.

Hi ha qui pensa que la poesia és laparenta pobra. Però Rosa Font hademostrat que, en realitat, pot sermolt rica. Font és filòloga de forma-ció, i s’ha dedicat a estudiar les obrespoètiques de Carner i Sagarra. Sapque, avui, el gènere del vers segueixsent minoritari. Tot i això, els reci-tals s’omplen més que mai. I, enca-ra que les llibreries no venen els po-etes amb tant de gust, Font sap quetenen un públic molt fidel.e

Les plomes més jovestambé guanyen llorersEls certàmens literaris premien una nova generació

d’autors. Alba Dedeu, premi Rodoreda, no n’és l’excepció