| Cultura i Espectacles | 31AVUIDISSABTE, 26 DE FEBRER DEL 2011

Tots dos són joves, guapos iacaben de guanyar un pre-mi amb la seva segonanovel·la: Bea Cabezas, elCarlemany, i Gerard Guix,el Pin i Soler. Més coinci-dències: tots dos s’han ins-pirat en la seva experièn-cia a l’estranger per escriu-re la seva obra.

Fa deu anys que Bea Ca-bezas (Barcelona, 1976)es va instal·lar a Nova Yorkper treballar com a corres-ponsal. Aleshores havia deseguir la traça dels cata-lans a Nova York. Dit i fet,va trobar que a finals delXIX s’havia publicat unarevista, La llumenera deNova York, que es publica-va als Estats Units i es re-partia entre els exiliatsd’ultramar. A partir d’aquíva estirar el fil i va escriureLa ciutat vertical (Colum-na), que es construeix so-bre una trama paral·lelaque relliga la història d’unfill i un pare que emigra afinals de segle i acaba tre-ballant a la revista catala-na, abans de ficar-se en elmón de la construcció, onconeix personatges realscom ara l’enginyer valen-cià Rafael Guastavino.“M’interessava lligar la his-tòria del personatge ambla de Nova York, ja quequan arriba és una ciutatbaixeta i després va pu-jant fins a dibuixar la si-lueta urbana actual”.

En el cas de GerardGuix (Vic, 1975), la inspi-ració encara és més direc-ta, ja que parteix d’unfet real que va viure. Quanva anar a passar una tem-porada a Londres becatpel Consell Britànic, elmarç del 2007, una noiarussa se li va apropar alcarrer i li va demanar sipodia caminar al seu cos-tat. Abans de separar-se liva donar el seu mòbil, pe-rò no li va trucar mai.

En la novel·la Tot el quehauries de saber abansd’estimar-me (Columna)

Guix imagina què hauriapassat en una segona tro-bada. “La novel·la parla deles crisis personals, pro-fessionals i de parella perveure com es vinculen en-tre si”. El protagonista ésl’àlter ego de l’escriptor–que també va tenir unacrisi–, un personatge “vis-ceral i emotiu” que es con-traposa a la seva parella,Anastàsia, “un personatgesense records i que viu almoment”. El missatge:“Tot seria més fàcil si enscomuniquéssim més”.

Un dels pocs aspectes

que comparteix Cabezasamb el protagonista ésl’enyorança de l’immi-grant. Tanmateix, insis-teix que Nova York és unaciutat especial, ja que lamajoria de ciutadans sónoriginaris d’altres països:“És una ciutat que per-met reinventar-te, el pro-blema són els fills d’aques-ta immigració que rene-guen de les seves arrels,però els orígens sempreacaben trucant a la porta”.

Guix, en canvi, ho com-parteix tot amb el prota-gonista, fins i tot el nom i

el cognom. “En un acte devalentia vaig decidir po-sar-me a mi mateix, apro-fitar-me perquè crear unpersonatge de ficció ambel meu perfil no hauriaestat versemblant”.

Mentre que Cabezas hadecidit ambientar en l’ac-tualitat la seva propera no-vel·la, Guix està enllestintuna trilogia de literaturajuvenil, el primer númerode la qual acaba de sortir,El prodigi: “Apareixen ho-mes llop, zombis, morts vi-vents, però explicat d’unamanera molt propera”. ■

Històries d’allàValèria GaillardBARCELONA

Dues noves veus literàries, Bea Cabezas i Gerard Guix, s’inspiren en la sevaexperiència a l’estranger per escriure les seves novel·les, ambdues premiades

Bea Cabezas i Gerard Guix, fa uns dies al centre de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“Nova York ésuna ciutatque permetreinventar-tesense renegarde les arrels”

n avís ha corregutcom la pólvora perinternet. El pròxim

dimecres Sopa de Cabraoferirà una roda de prem-sa, organitzada per una deles grans promotores: TheProject. Al Facebook cor-ren tot tipus de rumors.Que si gira gran, que si girapetita, que si un sol ma-

U croconcert, que si editarandisc nou, que si només unDVD del directe... Tothomqüestiona el com, peròningú dubta el què: tornen.

Tinc curiositat per sa-ber com s’hauran posatd’acord Gerard Quintana iJosep Thió. Segur que te-nen propostes diferentsde retorn, però en temps

de crisi cal entendre’s, labutxaca és un bon argu-ment, i el plaer de disfrutard’unes cançons que ja sónhistòria, i que ningú comells porta dins. M’imaginoque Cuco Licisic, el baixis-ta, farà un cop més defrontissa. I tinc un dilemasobre en Pepe, el bateria,perquè no va acabar gaire

amic. Tampoc sé qui subs-tituirà Ninyín, que encaraés a Júpiter. Serà el Peck,tal com ho va fer quan elguitarrista estava malalt?

Sopa torna, 25 anysdesprés del seu naixe-ment. Els mateixos que ElsPets o Lax’n’Busto, que hocelebren al Liceu. El pro-grama No me la puc treure

del cap, removent la me-mòria de L’Empordà, elBon dia o el Boig per tu,ha arribat a ser líder d’au-diència a TV3. Els DagollDagom han anunciat unmusical sobre el rock cata-là i el 14 de juny es compli-ran 20 anys d’aquell míticconcert al Palau Sant Jor-di. Fa olor de revivals.

I mentrestant, ElsAmics de les Arts van pre-gonant les coses bonesque té Catalunya. Manel ésa punt de treure nou disc. Itambé Mazoni. I Mishimano para de guanyar adep-tes. I Sanjosex, i Pau Vall-vé, i Maria Coma... Deboom a boom. És hora deveure qui dispara millor.

Sopa, de ‘boom’ a ‘boom’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador Pep Blaypepblay@hotmail.com