Post on 20-Mar-2016
description
Núm. 388 any VUI225 ptes. /1,35 euros Els 4 Cantons Dijous, 14 juny del 2001
Eroski compra el Carrefour de Sant Cugat, antic Pryca
PÀG. 42
CIUTAT
No del govern del PP a fer un fons per rescatar
els peatges catalans
PÀG. 12
ESPORTS
El CV Sant Cugat podrà ascendir a
la lliga FEV PÀG. 28
Can
Casíaeye r
s
ui
MM.»
dÚUMilMkM^
>*9— r
s
ui
r u
^̂ B
r
s
ui
1» «Mim IMW ••»«p-r-h iv uien « • • « I H · I n »!•*• <M ufAnm
•Min «1 Miacuit t*r Nfc- l •»•* '•»•
M i M M M M> S. i . . . l« • M > «AM* • H 1 » M ' < r « n 4 • M M M r*«lr*i M MM < • ••"*
Saní: G/así: tfr balles 29 i 30 juny~1 juliol
Medir i Cugat, pregoners de la Festa Major 2001 L'alcalde Lluís Recoder i la Comissió de la Festa Major n'han presentat aquesta setmana el programa, que preveu un total de 150 actes.
Els populars personatges santcugatencs Medir i Cugat seran enguany els encarregats de donar el tret de sortida, des de la balconada de l'Ajuntament, a la Festa Major, la tarda del 28 de juny. Un programa continuista en què les activitats tradicionals com el ball del Paga-li Joan o el concurs de paelles seran les protagonistes. Entre els concerts previstos, hi ha el de Georges
Moustaki i el del grup Dusminguet. L'espai Barraques s'instal·larà un any més a la Pollancreda i la fira d'atraccions estrenarà ubicació, darrere del Centre Cultural, al costat de l'avinguda Gaudí. El cartell ha estat realitzat per l'artista Mercè Diogène, que potencia la imatge del Paga-li Joan a través del seu element més emblemàtic, el vano. EDITORIAL I PÀG. IS
CATALONIA C E R À M I C
EXPOVENDES: ICENUAII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 Ptge. La Plana, 10. Badalona. Tel.93 464 03 70
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres
d'hidromassatge • Materials per
a la construcció
CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE
SERVEI
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
HORARI dl. adv. de 8 a 13 h
i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16 a 20 h
2 CLUB DEL $UBS€HIf*TOfi el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Jumping QUAD Sant Cugat
simplemente amor
gratis 1 Excursió de 2 hores PER A 2 PERSONES
A LA MUNTANYA • EN GRUP I AMB GUIA • CAPS DE SETMANA I FESTIUS
PER FER AMB ELS AMICS 0 LA FAMÍLIA • NOMÉS CAL TENIR CARNET B-1 0 Al
Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35
CD CAMELA CADA SETMANA SORTEGEM 2 CD ENTRE ELS SUBSCRIPTORS
(ESCOLLITS A L'ATZAR PER GENTILESA DE TEXIDÓ ÒPTICA)
Des del diari contactarem amb el guanyador de la setmana
Vips per obtenir consumicions gratis VENIU A RECOLLIR-LOS AMB EL CARNET DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR
(RESERVAT EL DRET D'ADMISSIÓ)
Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35
Bacco regala 2 menús A UN SUBSCRIPTOR ESCOLLIT A L'ATZAR
Des del diari contactarem amb el guanyador del mes.
Parc Central. Manel Farrés, 97. Tel. 93 674 30 69
1 Passeig a cavall PER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE
Reserves al tel. 93 674 11 40
TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 EfïSï 1*37» h
Dijous 14 juny del 2001
Imatge exterior de les obres de restauració del palau abacial del Monestir de Sant Cugat del Vallès JORDI GARCIA
Reconstruint el palau LES OBRES DEL PALAU ABACIAL DEL RECINTE DEL MONESTIR VAN COMENÇAR L'ANY 1999 I L'ABRIL
PASSAT ES VAN HAVER DE PARALITZAR ABANS D'ENDEUTAR-SE MÉS. ARA S'ESTÀ FENT UNA CAMPANYA
PER RECOLLIR FONS I PODER SUFRAGAR EL DEUTE CONTRET. PERÒ, QUÈ S'HI HA FET EXACTAMENT?
Emili Bella / SANT CUGAT
L es obres del palau abacial han quedat a mitges. De moment ja s'han fet diverses
accions per recaptar diners i poder pagar un crèdit. A mesura que anaven avançant, es va descobrir la prioritat de consolidar l'edifici, cosa que ha encarit molt el projecte inicial. Tot i que encara queden pendents moltes actuacions, s'ha preferit paralitzar les obres i buscar finançament per pagar-les, i en un futur es continuarà amb la resta, si és que es troba la manera de pagar-ho. Les portes del palau abacial estan obertes a tothom qui el vulgui visitar. De fet, ja s'han fet diverses jornades perquè els santcugatencs coneguin què s'hi ha fet i què no. La recuperació del portal de llevant, el soterrament de línies elèctriques i el
reforç i la impermeabilització de la torre canto-nera de la llotgeta són algunes de les actuacions que es van dur a terme l'any 1999, quan van començar les obres al palau, residència del mossèn Blai Blanquer. Entre el juliol del 2000 i l'abril del 2001, moment en què van quedar paralitzades, a la planta baixa es va recuperar el nivell original del pati de ponent, es va reconstruir un mur, es va dividir l'espai anomenat "la cuina de l'abat" en quatre aules, un despatx de catequesi i un magatzem de Càritas i es va crear un despatx per a aquesta ONG, a més d'iniciar l'estesa de la calefacció i d'instal·lar la primera base i l'entrada de l'ascensor. També es van fer tres sanitaris, un d'ells adaptat per a minusvàlids. Com a precaució, es van apuntalar provisionalment les parets i les arcades que estaven sobrecarregades.
Ja a la primera planta, les actuacions van anar encaminades a consolidar els sostres i a subjectar les parets fissurades amb un engraellat de bigues de ferro. Es va aprofitar per eliminar els sostres morts, que havien quedat inoperants, i es van corregir i consolidar quatre balconeres i dues finestres. Però el més vistós va ser la descoberta, amb la consegüent restauració, "d'elements arquitectònics que havien quedat perduts en la memòria", assegura el rector. Es refereix a un arc, datat del segles XV o XVI, que va aparèixer a l'enretirar armaris i parets superficials. També al primer pis, s'hi va fer una reorganització de l'espai que va proporcionar més llum a les diverses estances: una sala d'espera, una oficina, despatxos, Parxiu històric, una sala de música, una de reunions, quatre aules i l'auditori. Dos lavabos
més i una altra porta de l'ascensor es van afegir a la llista. Al segon pis es va col·locar una corretja de subjecció del sector de llevant, que s'havia desprès del cos central, i que va originar una gran fissura. A això se li ha de sumar l'obertura de tres finestres tapiades i l'ordenació del fons per a una futura exposició. Finalment, a la tercera planta es va crear una altra corretja de subjecció del sector de llevant, es va apuntalar l'arcada de les golfes que aguanta la teulada, es va construir un forjat al vestíbul de la sala Santa Maria i es va fer una sala de calderes per a la calefacció amb ventilació i una xemeneia. A tot això s'hi ha d'afegir la renovació de tota la instal·lació elèctrica i la reserva d'un espai "per si algun dia les demarcacions episcopals es consoliden i el Vallès és un bisbat", assegura Blanquer.
4 SETMANA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Encara falten uns 47 milions per pagar les obres
Magda Méndez/ SANT CUGAT
Les obres de rehabilitació del palau abacial porten cua. Sobretot en l'aspecte econòmic. Amb xifres del dia 8 de juny, el deute per aquest motiu que encara manté la parròquia amb la empresa que ha portat a terme la rehabilitació és de 46.761.024 pessetes. Una xifra força elevada que, per tal de saldar-la, s'està intentant demanar un crèdit.
El bisbat és l'encarregat de portar les gestions de tipus bancari per tal d'aconseguir un crèdit amb els interessos més adequats a les necessitats de la parròquia. Tot apunta que finalment es farà al BBVA.
El cost total de l'obra que s'ha realitzat (des del juliol de 1999) és de 105.272.584 pessetes. Per tal de saldar aquesta xifra, el bisbat va fer una aportació del seu fons de 34.055.890 pessetes. A més, la parròquia de Sant Cugat també va fer un pagament de 24.455.640 pessetes. Així doncs, en total s'han pagat 58.511.560 pessetes.Per la seva banda, la parròquia ha realitzat dues recaptacions de fons especials. La del mes de maig va assolir una xifra superior a 900.000 pessetes, mentre que la del mes de juny ha estat de més de 600.000 pessetes.
D'altra banda, actualment s'han reproduït les esquerdes a la paret de l'entrada principal. "Amb 10 milions més es podrien fer les reparacions necessàries durant l'estiu", assegurava mossèn Blai Blanquer.
Interior dels despatxos parroquials, a la primera planta, on s'han trobat les pedres interiors d'una antiga finestra gòtica (a l'esquerra)
Arc amb dues portes que serveix com a recepció de l'escala a la primera planta CEDIDA Interior d'una sala de catequesi on s'ha trobat un portal tapiat
Edicte Referència: Expedient núm. U077/01/1 - X/01/9458.
Projecte d'urbanització del parc de l'Arboretum.
Promoció: Pública.
Data aprovació inicial: 5 de juny del 2001. La comissió de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària del 5 de juny del 2001, va acordar aprovar inicialment el Projecte d'Urbanització del parc de l'Arboretum, d'aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pels arquitectes Jordi Bellmunt, Anna Zahonero i Montse Gabriel, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l'esmentat expedient a informació pública per termini de vint dies hàbils, d'acord amb allò que disposa l'article 64 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Durant l'esmentat termini de vint dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l'expedient podrà examinar-se a les dependències de l'Àrea de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l'article 85 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Superat l'anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el Projecte d'Urbanització estarà aprovat definitivament segons l'acord de la comissió de govern de data 5 de juny del 2001. En el supòsit de procedir l'aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l'Ajuntament en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l'edicte corresponent a l'aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s'entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l'endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.
La qual cosa es fa pública per al general coneixement.
Sant Cugat del Vallès, 5 de juny del 2001
L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
: : , : . . • ' . • i '
*.? * •
• ï ï
' %
1 '• "&4
L •
L i • m 1 H H
• ifl naV-: * '~: $Bk
í i K iH ^•BP*""
1 1 fc • '•mà •
Jlfl -'••v
l | '•Í4 i iiÉffH
m %
Paret trencada d'un despatx parroquial, on es veu un portal apuntalat
SETMANA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
L'Ajuntament tan sols repararà la façana de llevant
Magda Méndez/ SANT CUGAT
L'Ajuntament de Sant Cugat no s'ha pronunciat respecte a la possibilitat d'ajudar econòmicament a la parròquia de Sant Pere de la nostra ciutat. Mossèn Blai Blanquer va assegurar que tampoc ha rebut cap mena de suport econòmic de la Direcció General de Patrimoni.
"No hem rebut cap negativa a l'ajuda, però tampoc cap promesa", explica Blanquer en referència a l'acció de l'Ajuntament en la rehabilitació de la casa abacial. El mossèn de la parròquia va presentar una instància a l'Ajuntament fa uns mesos, perquè "se'ns havia cobrat els permisos d'obres de manera improcedent" i, de passada, va demanar la col·laboració municipal en la rehabilitació d'aquesta part del Monestir.
Presentació del Pla director del Monestir
Segons el mossèn de la parròquia de Sant Pere, l'única resposta municipal que ha rebut al respecte ha estat que es faran càrrec de la rehabilitació de la façana de llevant de la casa abacial. Malgrat tot, aquestes obres estan subjectes al finançament d'un espònsor, ja que
"està presentat el pressupost i falta establir un calendari per a la seva execució".
D'altra banda, el director general de Patrimoni de la Generalitat, Marc Meyer, va visitar la rehabilitació i les va elogiar, però no va establir cap mena de compromís en ferm.
Exposició de donacions d'artistes i galeristes
J.M.CODINA / SANT CUGAT
Els artistes i galeristes de Sant Cugat volen contribuir a la recuperació de la casa abacial amb diverses donacions d'obres que es podran veure i comprar en una exposició. La mostra es farà a la sala gran de la casa abacial a partir del dia 24 i fins que s'acabi la Festa Major. De moment, ja hi ha 20 obres de diversos pintors, xifra que pot arribar a les 50 peces d'art. De moment es podran veure els treballs de Mercè Diogène, Magí Pujol i Fèlix Mestres, tots tres de Valldoreix, i de
Fiona Morrisson, Teresa Farrés, Sergi Barnils i un tapís d'Antoinette Bernard de Sant Cugat. Els estils de les obres seran molt amplis, com ho seran també les tècniques utilitzades, ja que van des de la pintura figurativa o abstracta a l'escultura, el collage o la fotografia. Cada artista i les galeries marquen el preu de les seves aportacions, per destinar-ho després a la casa abacial. Segons la coordinadora de l'exposició Antoinette Bernard, "per primera vegada els artistes prenen part d'una iniciativa tan bona, que d'entrada donarà com a resultat una exposició
molt interessant". Per part de les galeries, Josep Canals considera que "és una iniciativa estimulant per als artistes on l'objectiu principal és conservar un patrimoni de tots". Els artistes són a temps de donar obra fins al pròxim dimecres.
"Eis 4 Cantons"
el diari de Sant Cugat
Què n'opina?
DE PALAU ABACIAL A CASA PARROQUIAL La necessitat d'adequar la casa abacial a les actuals funcions parroquials, ha obligat a emprendre una sèrie d'obres que han posat de manifest els greus problemes estructurals que pateix i han desco-
l í l '3ert múltiples testimonis de la seva :•!>« V^MK"':, ™ '*' evolució constructiva. Tots dos
aspectes estan íntimament relacionats, ja que la qualitat i resistència dels materials emprats en el parament de les façanes principals, carreus ben tallats, no es correspon amb el tapial que es va utilitzar en els murs interiors i posteriors. Aquesta desigualtat fa que hi hagi punts crítics que s'han de reforçar per evitar un eventual col·lapse. En les jornades de portes obertes tothom ha pogut veure els estilonaments d'urgència, a l'espera de poder solucionar aquestes deficiències. A grans trets, es pot dir que existia un edifici anterior a l'actual, del qual resta un tros de mur amb una finestra d'esqueixada simple. Els segles XII-XIII es va fer una fortificació entre dues torres que, amb el temps, fou recrescuda en alçada i planta, i va adoptar l'actual forma de L. La troballa més important ha estat la descoberta del pati gòtic primitiu, semblant als dels palaus del carrer Montcada de Barcelona. El segle XVI, perduda la funció militar, el castell va prenent la forma de palau, especialment després de les reformes del segle XV1I1 que li donen la configuració actual. Finalment, després de l'exclaus-tració, és ocupat per la casa parroquial. Domènech Miquel, historiador.
[063
MULTIMEDIA 1 • *9s&' mssm I oms I 1 • — mr amm s % En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el
món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.
A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.
A P&E Comunicació treballem per la seva Imatge.
Tel. 93 590 86 00 www.pecomunicacio.com
el diari de Sant Cugat Full de subscripció
Dades del subscriptor
Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44
Dades de la subscripció Dades per al pagament
Nom Data d'alta
Cognoms
Ciutat
Nombre de subscripcions
Adreça d'errtrega
Carrer/núm./pis/porta
Codi postal Telèfon Fax
NIF o DNI
Banc/Caixa
Adreça oficina
•DDO DOnD ÜD GDDrUHI I ] Entitat Oficina DC Núm. de compte
Titular
I I Comptat I i Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, de del 2001 Signatura
6 ijous 14 juny del 2001
Editorial
La festa grossa
Aquesta setmana s'ha presentat en roda de premsa el programa de la Festa Major de Sant Cugat 2001, un
total de 150 activitats previstes entre el 28 de juny i 1*1 de juliol. Una vegada més la implicació de les entitats i les associacions de la ciutat i el treball intens i desinteressat de tots i cadascun dels membres de la Comissió de la Festa Major amb el suport de l'Ajuntament han estat bàsics per confeccionar un programa amb activitats per a tots els gustos, públics i edats. Els actes més tradicionals s'emporten el pes mes gran d'un programa de Festa Major al qual manca alguna actuació estel·lar, tret d'un veterà Georges Moustaki per al públic més adult i del grup Dusminguet per als més joves. No s'ha programat, doncs, cap concert com l'esperat i molt aplaudit que va protagonitzar el cantautor de Xàtiva Raimon l'any passat als jardins del Monestir. Així, el ball del Paga-li Joan, la Botiga al Carrer, el concurs de paelles de la plaça de Barcelona i les trobades geganteres i caste-lleres, seran els eixos d'un programa de
Festa Major que no vol perdre l'esperit del Sant Cugat poble. I la cirera del pastís la posaran, de ben segur, els pregoners d'enguany, dos personatges exclusius de Sant Cugat, el Medir i el Cugat. Dos pregoners que no tenen res a veure amb els convidats dels darrers anys. A diferència de la resta, no són coneguts fora de Sant Cugat, però aquí són populars i apreciats per grans i menuts. Els hem vist en altres ocasions fent el pregó de la Festa de Tardor als jardins del Monestir, repartint caramels a ia cavalcada reial des de ia carrossa del TOT Sant Cugat o presentant alguna cerimònia dels premis Santcugatenc de l'Any al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat. Tres dies i mig de música, crits, soroll..., que també de ben segur no seran del grat de tots, però, insistim, només són tres dies i mig i les seves corresponents nits i matinades. Per tant, no s'hi valen les queixes, el que cal és que tots en gaudim tant com sigui possible i entenguem que una festa major sense soroll no seria el mateix.
Valldoreix perd l'Arxiu Gavín
Aquesta setmana ens hem assabentat que un dels arxius particulars més importants del país amb seu a la nos
tra ciutat, l'Arxiu Gavín, es trasllada i serà acollit a Tàrrega. El seu responsable, Josep M. Gavín així ho ha pactat per tat de garantir la seva continuïtat. L'arxiu és considerat un dels més importants d'Europa amb més d* un milió de documents, entre els quals hi ha catalogades totes les esglésies i ermites de Catalunya, que en total són més de vint-i-una mil, la col·lecció d'estampes més importants del món, goigs, postals i un llarg etcètera de documents i objectes que formen part de la història del país i als quals ara sembla que direm adéu. Tot plegat és una veritable llàstima, ja que a un pas l'Arxiu Nacional de Catalunya acull nombrosa documentació tant oficial com particular, però Gavín justifica la decisió perquè diu que Tàrrega li garanteix la continuïtat. Pensem, però, que aquesta no és una raó de prou pes perquè Sant Cugat perdi un patrimoni com aquest; aquesta tasca ha estat sempre reconeguda per la ciutat i a banda de rebre la Creu de Sant Jordi o el Paul
Harris del club Rotary local, Gavín va ser nomenat Santcugatenc de l'Any per la seva tasca i han estat molts els santeugatencs que l'han ajudat d'una forma voluntària a fer créixer i mantenir la col·lecció. Aquestes situacions mereixen un tracte especial per part de les institucions i les diverses parts implicades, cal un esforç per evitar situacions com aquestes, i l'Arxiu Gavín no és un cas aïllat, a Sant Cugat tenim diversos exemples de col·leccionistes particulars amb llegats de gran vàlua, com ara el cas de la col·lecció que sobre Montserrat té l'artista Ramon Miliet amb milersde peces referents a la muntanya i a la Moreneta. El mateix cas és el de l'arxiu que un altre artista té a casa seva, en Frederic Cabanas, sobre el mite cinematogràfic Marilyn Monroe, un dels arxius més importants del món, o ei del col·leccionista de còmics i material dels Beatles Jordi Frontons, que són els que coneixem. Són petits tresors desconeguts per la majoria i que sovint són notícia, com el cas que ens ocupa, quan marxen de la ciutat. I quan, com el cas del Gavín, ja és massa tard.
Cartes dels lectors Els textos tramesos u aquesta secció no poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DXI o passaport de l'autor. ,\o es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials, lít BUM ot: SANT Cl t·.ti''es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan bo consideri oportú.
Agraïment Els fills i néts de Ramona Auladell
agraïm el suport dels nostres clients i amics durant la malaltia i recent traspàs de la nostra mare. 1 desitjaríem que la recordéssiu sempre amb el seu somriure fàcil i el seu davantal.
M.R.A.
El famós grup GREP
M'agrada llegir el Càsting de Ràdio Sant Cugat que es publica, suposo que en versió reduïda, a El Diari de Sant Cugat. Aquesta setmana el protagonista ha estat l'amic Josep Canals, i en sentir-me indirectament implicada li voldria fer uns petits matisos, amb el seu permís.
El tema és la seva participació, fa una
pila d'anys, al, com ell l'anomena, "famós grup GREP". Diu que no es va posar en política (tots hi érem de forma lògicament voluntària), i en concret a ell el recordo especialment il·lusionat. També diu: "Hi va haver un grup que es va barallar amb Convergència"; i això tampoc no és del tot exacte. És cert que hi havia gent que sortíem de CDC, però no exactament barallats, sinó disconformes amb com s'estava plantejant la campanya per a les eleccions municipals.
Com m'ha semblat un pèl frívola la seva explicació, li vull recordar que aquella candidatura no estava formada per quatre que per entretenir-se es presentaven a les eleccions, ni que tots eren exconvergents. Si no ho recordo malament, hi havia dos regidors del partit, el president de CDC a Sant Cugat, també el senyor Frederic Roca (núm. 2) i vostè mateix (núm. 5). Com es
pot veure, hi havia gent del partit però també n'hi havia que no n'eren.
Si aquesta candidatura no va tenir èxit, va ser per diversos motius, i al meu parer, el més important va ser que ens enfrontàvem a CDC, amb tot el seu aparell econòmic, logístic, mediàtic... i que en la nostra ingenuïtat (érem molt joves) pensàvem que eren més importants les persones i el programa.
D'això ja fa, com deia al principi, una pila d'anys, i encara hi ha gent que recorda la campanya tan imaginativa i professional que aquest grup de gent va fer.
Per últim, recordar-li que el programa municipal del GREP va estar pels despatxos dels partits polítics de la nostra ciutat.
M. Eulàlia Egea
Seguretat social
M'afegeixo a la queixa del senyor Farinyes pel mal tracte rebut pel servei de traumatologia de la Mútua a Rubí. El 27-2-99 vaig patir una lesió esportiva en el genoll esquerre i em van diagnosticar en el centre mèdic de les instal·lacions una "pos
sible lesió del lligament creuat i lesió meniscal"; em van immobilitzar la cama i em van recomanar fer repòs un mes. Tot això que sembla tan clar es va complicar quan vaig visitar el traumatòleg que em van assignar a la Mútua de Rubí. Aquest metge no va tenir mai en compte l'anterior diagnòstic, em va treure l'embenat 13 dies després de la lesió i em va recomanar caminar, sense explorar-me com calia el genoll, sense llegir-se l'informe mèdic del centre i sense escoltar-me. Un més després es va decidir a sol·licitar una ressonància perquè no podia caminar de cap manera. Al cap de 3 mesos i després de superar tota una cursa d'obstacles, aconsegueixo que em facin la prova esmentada. Aquesta prova va confirmar el diagnòstic anterior. Llavors jo ja patia una atròfia muscular important i vaig perdre 30° d'extensió de la cama. Vaig canviar d'especialista i vaig trigar 3 mesos més a recuperar la mobilitat de la cama. Ara, després de fer-me una artroscòpia, i com a conseqüència de tot això, m'han diagnosticat un procés degeneratiu en el cartíleg tibial, que ara per ara no té solució. Això s'hauria pogut evitar si hagués tingut una bona assistència mèdica des d'un inici.
"Els 4 Cantons"
el diari de Sant Cugat Setmanari independent de Sant Cugat
\
C. Sant Antoni. 42-44 P R E M S A 08190 Sant Cugat del Vallès L O C A L Tel. 93 589 62 82
TCUMT Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com
DIRECTOR: Josep Mana Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau (president), Victor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili Refié, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Josep Daniel, Manel Pardo i Pepa Martín GERENT: Anna Cornellà REDACCIÓ: Redactora en cap/Ciutat: Ester Castanyer. Societat: Emili Bella i Magda Méndez. Esports/Contraportada: Alex López. Cultura: Josep M. Codina. Economia: Micol Sabaté
CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre García DIRECTORA COMERCIAL Clara Espasa SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DISTRIBUCIÓ: Mailing Vallès, SL, tel. 93 589 23 71. DIPÒSIT LEGAL Gl-405-93
EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l'opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.
Publicació adherida a: (=\ A C P C
C I l • I • n d e l a P r e m » C o m a r c a
'i,t.C ~C.MerceRoóSreda,8Lncal7
Distribució del " Tel./Fax 93 589 23 71 Diari de Sant Cugat Sant Cugat als suscriptors
OPINIÓ el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Cartes dels lectors
És evident que si la nostra sanitat pública ja és deficitària, aquesta deficiència es veu incrementada per la poca qualitat professional d'alguns metges.
Núria Santos Garcia
Sanitat pública
Vull fer constar el mal tracte rebut pel servei de cardiologia de la Mútua a Rubí. El dia 5-12-00 vaig ingressar a urgències de la Mútua a Terrassa per una insuficiència cardíaca precipitada per un nou medicament que em va receptar el cardiòleg de Rubí. El servei d'urgències em va retirar el medicament i em va remetre al metge de capçalera i al cardiòleg. El meu metge de capçalera va ser l'únic que va demostrar interès i preocupació i em valliurar un volant urgent pel cardiòleg. Malgrat la urgència, em van donar visita per al 18-01-01, però com que la meva situació era molt delicada, vaig seguir el consell que em va donar el cardiòleg al seu moment i vaig anar a la seva consulta l'I 1-12-00. Aquest cardiòleg es va desentendre totalment de mi, em va tractar amb total prepotència i desconsideració, només el preocupava el fet que jo no tenia visita concertada, no em va escoltar, em va remetre per a qualsevol problema a urgències i a la preventiva, on ja hi havia estat, i textualment em va dir que no pensava visitar-me "ni estando de pie" perquè ja tenia 14 visites i no acceptava ni una més ni una menys. Mai va saber fer-se càrrec de la meva preocupació. Només proposava solucions absurdes i va tractar de delegar la seva responsabilitat a altres serveis, quan jo sóc el seu pacient i és ell el que s'ha de fer responsable de mi. Imagineu si la meva situació era delicada que ja m'han fet una intervenció a cor obert.
S'han de millorar moltes coses a la sanitat pública i s'hauria de començar pel tracte tan inhumà i prepotent que alguns metges tenen cap als pacients.
Dionisio Santos Rodríguez
Resposta a la Sra. Martín de Prado
En primer lloc vull agrair-li la confiança que ens manifesta, mirarem de no defraudar-la.
Pel que fa a les qüestions que planteja, l'edifici que esmenta a la sortida del túnel de Vallvidrera i en la confluència amb la ronda Nord, és una obra la llicència de
la qual va ser atorgada a l'empresa constructora en data 17-5-99, per tant, abans que l'actual equip es fes càrrec del govern municipal, i es va fer d'acord amb la normativa vigent. Per acord de la Comissió de Govern municipal de data 26 de març de 2001 es va decretar la suspensió de les obres del revestiment de façana, quan aquestes no s'ajustaven a la llicència atorgada.
Respecte a la rambla del Celler, li puc assegurar que aquesta zona guanyarà en qualitat, i que en cap cas es "tancarà els veïns en quatre carrers" sinó que, contràriament, disposaran d'una plaça cívica d'ús ciutadà que donarà més vida a la zona i d'una sèrie de serveis, moderns i útils, que beneficiaran els veïns i tota la ciutat.
Per qualsevol dubte o aclariment, restem a la seva disposició.
Marta Subirà, regidora de Comunicació
Mostrar Catalunya
Es parla sovint sobre si les campanyes per mostrar Catalunya a tothom són inútils o no. Això és difícil de saber exactament; jo sé que aquí a Madrid, molta gent ha anat a veure l'exposició Catalunya, tierra de acogida i gairebé tots eren madrilenys, o gent no catalana. Aquí s'hi veu una de les paradoxes que ara hi ha amb la nostra terra: ens diuen de tot, però vénen a veure i admirar les nostres coses. I el mateix passa amb actors catalans que treballen a Madrid, que els acullen amb els braços oberts. Jo no sé què pensar: d'aquestes campanyes, bé, són necessàries, però no tenim la culpa que la gent d'altres indrets no sàpiguen pas veure'ns com som de debò, sinó com ells creuen que som. El millor és que donem el nostre suport a persones que sí saben veure'ns amb objectivitat, sense prejudicis, com a molts famosos i d'altres, els quals podran ser un exemple per als seus paisans.
Juliàn Juan Lacasa
Al Sr. Frede Cabanas
Estic llegint el seu llibre Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família, encertats en la majoria de casos i altres no tant, (sóc del poble de tota la vida com vostè i també sabem històries), però aquest no és el cas que em porta a escriure aquesta carta
als mitjans de comunicació. A la pàgina 208 del seu llibre,
parla el meu oncle que feia de mosso a Cal Nou del carrer Santa Maria, es deia Josep Colomé i Badia era un dels cinc germans de Cal Climent, que vostè me l'anomena el Papet Infla, doncs ho trobo bé perquè abans a Sant Cugat tothom es coneixia amb sobrenoms, com jo, que era de Cal Xirivella, quan vaig quedar fred i molt enfadat va ésser quan continuant llegint vostè tracta el meu oncle de xafarder i donat a la beguda. ^,Qui no es bevia una ampolla de vi tot el dia al camp?
Sàpiga Sr. Cabanas que jo mai havia vist el meu oncle en estat ebri i venia moltes vegades a casa al carrer de la Sort. En quant a xafarder, qui no ho era aquell temps en un poble eminentment agrícola i que no hi havia altra distracció que la de vigilar els veïns, com vostè molt bé diu en altres parts del seu llibre.
Per mi, era un home amb bones qualitats, i com a solitari, penso que s'equivoca. Ell tenia el seus amics, la seva família cantava a la Coral La Lira i anava d'excursió amb el Cor, no sé on veu la seva soledat. També va treballar al Casino de la Rabassada. El meu oncle va morir solter i sense des-cesdència.
Sr. Cabanas, abans d'escriure aquesta part de la seva vida podria haver-ho consultat, ja que vostè ha ferit la sensibilitat dels nebots i ratllant l'insult.
Josep Castellví i Colomé
Visites guiades per Torre Blanca!
Últimament es poden escoltar moltes converses i llegir moltes cartes al director parlant del C.S.O Torre Blanca i del conflicte de la Floresta.
Encara que algunes semblen escrites en broma -com la que compara Torre Blanca amb una dictadura- en general es va obrint un espai de debat interessant. No obstant, ens preocupa constatar que, més enllà de la diferència d'opinions, molts posicionaments es basen en una palpable manca de informació sobre que és Torre Blanca i quin projecte té entre mans. Com contestar cada crítica, cada difamació, cada distorsió? Crítiques, moltes legítimes, algunes senzillament insultants, que sovint parteixen de perjudicis tan estesos i tan simplistes que ja cansen. Potser podríem fer-ho en un altre ordre. ^Per què no ens informem primer del que passa a
Torre Blanca, de la rehabilitació que s'hi ha fet, de les postures que defensa, de les actituds de l'Ajuntament, i després opinem?
Per fer-ho, la millor manera és venir a la masia, que sempre ha estat oberta per qui truca al timbre o ve a les activitats (o les organitza).
Nosaltres hem sortit molts cops de la casa per comunicar-nos amb la gent, però el camí contrari no està tan transitat com voldríem. Poca gent d'entre la que ja no es considera jove, ve a conèixer el projecte per dins. Per això, a part de recordar-vos que sempre podeu venir, hem organitzat unes VISITES GUIADES A LA CASA. L'horari és cada diumenge de 17 h a 21 h. El lloc ja el sabeu. No mosseguem! No volem rentar-vos el cervell, només volem trobar-nos. Oi que és una manera original de passar la tarda del diumenge?
Assemblea del C.S.O Torre Blanca
La Floresta
F.S. Pearson, quan va pensar amb la Floresta, no ho va fer com a un simple negoci especulatiu, més aviat penso que va voler portar una mica del model anglès de combinació de vivenda a la natura.
Quan els estiuejants varen venir a la Floresta, a la dècada dels 50, tampoc buscaven un negoci, o bé una caseta on passar els estius amb la família, a prop de Barcelona, amb contacte amb la natura i amb el món de pagès d'aquelles èpoques. Les dècades que han precedit fins a arribar als nostres dies, la gent ha convertit la segona residència amb la primera i, per tant, aquests barris s'han convertit a la vegada en barris dormitori.
A finals dels 90, la mentaliza-ció que s'havia de salvaguardar i protegir al màxim la natura, ha fet que molta gent tornés a ser conscient que urbanitzar no vol dir edificar sense control, no respectar l'entorn que tenim. Per tant, s'han alçat les veus de molts veïns, dient no a les propostes especulatives de molts promotors, constructors i polítics sense seny, els quals confonen progrés amb desolació. El progrés ha d'anar lligat a les vertaderes necessitats dels veïns, no a les propostes econòmiques. Aquestes, ens encaminaran a una massificació d'habitants i habitatges que ens faran perdre aquella il·lusió que teníem quan érem petits i veníem per
aquests entorns a casa d'algun parent, o fèiem una excursió a una de les moltes fonts que hi havia.
Xavier Sans Cordomi
Una mare que creu en els okupes
M'atreveixo a escriure per primera vegada perquè davant de tantes crítiques llançades als okupes, ja és hora que algú (vaja, alguns ja ho han fet), expressi una visió bastant objectiva del que aquells nois han fet per la masia i sobretot pel poble.
Cal dir que entenc en tot moment aquelles persones, que sense o amb coneixement de causa, critiquen l'okupació argumentant que aquesta no és manera de fer les coses i que la colla de nois que habiten a la casa són nens rics sense cap tipus de necessitat.
Ara bé, davant aquest fet cal dir que els okupes mai han dit que fossin pobres, només reivindiquen un espai per experimentar altres maneres de viure (o és que estan prohibides?). I respecte a la masia, només cal mirar a l'exterior, com l'han pintada, decorada, arreglada... Em fa bastanta gràcia aquella gent que diu que l'han destrossada. Personalment, els argumentaria que si no fos per la feina d'aquests xicots, segurament l'Ajuntament ja hauria tirat a terra un dels pocs patrimonis històrics locals que tenim, és a dir, la masia.
Jo també sóc mare de dos nens, i veïna de la casa. Fa cosa d'un parell de mesos, els okupes celebraven el seu segon aniversari a la casa. Van muntar una festa infantil al carrer, que se'ns va comunicar als veïns i vaig decidir portar-hi els meus fills. Doncs s'ho van passar d'allò més bé. I no tan sols això, l'ambient era totalment agradable distès i de gent totalment normal.
Aquests nois es fan estimar de veritat, i qui no em cregui, que els passi a veure. L'altre dia vaig veure uns cartells simpàtics al carrer que convidaven a unes visites guiades a la masia. Potser aquella gent que creu que els okupes són tancats i que no fan res són els primers que s'hi haurien d'apropar. Després, ja en parlarem.
I per cert, si els acaben desallotjant (que pel que es va dient, no falta gaire), que tinguin en compte que no només desallotgen okupes, sinó joves amb iniciativa, ganes de treballar, i, sobretot, amb idees.
Estel Barbé
«sse.vjt,
BELL & ASSOCIATS /
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics ••">!Pi .«> Plaça Barcelona. 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
tyjit lTQC Serveis
à Pintures decoratives Lampisteria
.#KMMJ4 Fusteria de la llar Treballs de paleta
Camí de la Creu, 6 baixos St. Cugat Tel. / Fax 93 589 49 97
8 OPINIÓ el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Martí Olaya (*)
L'Auditori i la recança
Amb el concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès del dia 8 vaig cloure la temporada
2000/2001. Hem recuperat l'òpera, hem tingut música, dansa, bon teatre... 1 en Serrat i en Llach, anys i anys atraient públic fidel i entusiasta. Però me'n vaig anar amb una recança. És una recança que em dura des d'un dia de darreries de l'any passat.
El teatre era ple, hi va haver intermedi i, com sol passar, una part del públic es va quedar a la seva localitat i una altra part va sortir al vestíbul a estirar les cames, fumar un cigarret o fer petar la xerrada amb amics i coneguts. A la fila de darrere de la nostra hi havia un matrimoni de mitjana edat. Ell, va sortir al vestíbul. Ja se sap que, sense escoltar, hi ha coses
que se senten. Fins i tot, a vegades, la simpatia d'un comentari et fa somriure a qui l'ha fet i per uns moments unes persones que no es coneixien s'identifiquen com amics.
Diria que aquesta identificació més o menys momentània, tan ínfima i intrascendent com vulgueu, té molt a veure amb la solidaritat que hom propugna que s'ha de sembrar entre els mortals.
El senyor de la fila de darrere de la meva va sortir, doncs, al vestíbul. En retornar, el comentari emès dins el metre quadrat de convivència format per quatre localitats del pati de butaques és colpidor: "El vestíbul era ple de gent, però no he vist ningú conegut".
Un no sap mai com es poden prendre, per part dels altres, els impulsos propis i vaig ofegar, potser també per timidesa, les ganes de girar-me, saludar el marit i l'esposa que seien darrere meu i la meva dona, donar-los la mà, presentar-nos i, així, potser un altre dia ens saludaríem espontàniament al vestíbul de l'Auditori o en creuar-nos pel carrer.
Fa unes setmanes, un col·lega en aquestes pàgines d'opinió parlava amb nostàlgia de cerimònies de comiat de difunts santcugatencs on l'església era plena només de gent arrelada de sempre al poble estimat.
Se'n dolia, amb raó. Com jo, que en tancar la temporada a l'Auditori de tothom, tinc la recança de no haver saludat uns amics.
(*) Martí Olaya és escriptor
El Sever i en Tito
swrr cuGr\T
X T * i x v ^
NOU ESLO6P1N
ESTUDI BOTIGA Avda. Cerdanyola, 11 Tet.: 93 589 60 63 Fax.: 93 674 15 64 e-roait: contrallum@contrallum.cofr)
wtm. contrallurruom
BOTIGA Stgo. Rusinyol, 42 Tet.: 93 615 12 48 Fax.: 93 67
Josep Canals (*)
2002, Sant Cugat i Barcelona
r
E s evident que el destí d'aquesta exvila avui està més lligat que mai a la veïna
ciutat de Barcelona, capital del Principat, no només perquè els nouvinguts barcelonins viuen aquí, sinó també perquè quan és festa a la capital del Principat, també sembla ser festa a la nostra ciutat. L'ambient dels carrers el dilluns de Pasqua passat era un exemple evident d'aquesta afirmació.
La mediterrània Barcelona i la vallesana Sant Cugat, estan unides per la serralada Prelitoral de Collserola, que és el gran pulmó de les comarques barcelonines. Barcelona i Sant Cugat, no sempre han estat bones veïnes i la prova és que per manca d'entesa dels polítics, fins fa pocs mesos, no hem format part del patronat de la serra, i no ha estat fins aquest mes de juny que Sant Cugat s'ha obert a Collserola, amb un primer programa institucional ple d'activitats, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.
En el fulletó editat, el nostre alcalde reconeix les mancances que fins avui han fet menystenir políticament el gran pulmó verd: "La història de Sant Cugat sempre ha estat lligada a Collserola, on s'ha desenvolupat la major part de la nostra activitat agrícola i forestal. Dels assentaments romans ençà, han estat moltes les empremtes que ha deixat l'home, modelant el
"La gran serralada Prelitoral ha de sevir per agermanar dues ciutats veïnes, Sant Cugat i Barcelona"
paisatge que ha arribat fins als nostres dies. Algunes d'aquestes accions formen part del nostre patrimoni cultural com les masies, les ermites, les fonts o els camins. Tot i que el bosc que tenim avui dia a Collserola és producte de la interacció de l'home amb la natura que l'acull i l'envolta, molts santcugatencs encara no el coneixen".
Plenament integrats al patronat de Collserola, Sant Cugat pot descobrir el seu gran parc natural, tal com va fer Barcelona l'any 92, obrint-se al mar, i aquí estan els grans beneficis que tal descobriment està aportant a la ciutat comtal, no solament en el camp turístic. La gran serralada Prelitoral ha de sevir per agermanar dues ciutats veïnes, Sant Cugat i Barcelona, en el mític 2002, i per enllaçar-les en grans projectes comuns.
El 2002 és l'any que precedeix les properes eleccions municipals i per a molts municipis, entre els quals hi ha el nostre, és l'any en què es mostren el fets del mandat municipal, així ho farà el nostre alcalde i el de Barcelona. La ciutat comtal ja ha engegat l'Any Gaudí i a la nostra ciutat, s'espera la presentació de l'Any del Mil·lenari. Però mentre que a la ciutat veïna ja s'ha presentat el projecte a tots els mitjans de comunicació per al 2002, el del nostre Mil·lenari encara estan tancats als despatxos de la casa de la vila.
A Barcelona ja hi ha un pressupost de 2.500 milions de pessetes, 600 dels quals els aporta l'Ajuntament i que s'han de gestionar per a l'Any Gaudí des d'un Consell Promotor inte
grat per 108 institucions públiques i privades, el cap del qual és l'intel·lectual i crític d'art Daniel Giralt Miracle. En canvi, a la nostra ciutat, una de les que té la renda per càpita més alta de tot l'Estat, avui encara es desconeix tot el tema del Mil·lenari, i els milions que s'hi destinaran, tot i
que el tema sembla que és la nineta dels ulls del nostre alcalde.
Tot el potencial mediàtic del any 2002 barceloní, es podria aprofitar perfectament a la nostra ciutat. Potser ara és el moment de fer volar la imaginació els santcugatencs, com va passar l'any 1993 amb l'Any Miró, en què amb un ajuntament dormilega i no gens disposat a fer actes culturals, Sant Cugat va ser la ciutat que va destacar més pels actes mironians realitzats.
Si llavors es van dur a terme molts actes, acadèmics i lúdics, per evocar el pas de Miró per Sant Cugat, que podríem dir avui, d'aprofitar també per a la nostra ciutat tot el potencial turístic que representarà per Barcelona i les ciutats del seu voltant, l'augment
dels més de dos
"Caldrà veure si ja hem perdut l'oportunitat i l'Any del Mil·lenari no passa de ser un any
oficial"
milions de turistes previstos per al proper any, amb motiu de l'Any Gaudí. Seria bo aprofitar tot el potencial turístic de
Barcelona, que ara ja s'està projectant a tot el món, apopant-lo a la nostra ciutat. No podem recuperar el temps que s'ha perdut, però a partir d'ara hem de posar al màxim d'imaginació per fer que l'Any del Mil·lenari sigui l'any d'una nova ciutat que mira el mar des de Collserola, projectant a l'exterior tot el seu passat i el seu esplèndid futur.
Si les nostres autoritats tenen visió de futur, posen els recusos econòmics adients i engresquen la societat santcugatenca, a Sant Cugat es podria repetir l'èxit de 1993 dedicat a Miró, aprofitant la celebració de l'Any Gaudí i del Mil·lenari de la butlla del Papa Silvestre II. També podrien sorgir un bon grapat d'entitats i de particulars que contribuissin a projectar-nos com a ciutat educadora.
El potencial hi és, ara caldrà veure si ja hem perdut l'oportunitat i l'Any del Mil·lenari no passa de ser un any oficial o, si al contrari podem gaudir d'un any de celebracions culturals viu i ple de riquesa, tal com estem segurs que serà l'Any Gaudí per a la capital de Catalunya.
(*) Josep Canals és galerista
"Els 4 Cantons"
el diari de Sant Cugat e l s4can tons@to t san t cuga t . com
CARPINTERÍA DE ALUMINI0 J . C R U Z , S . L .
Aluminier TECHNAL
S O M O S F A B R I C A N T E S Interpretamos obras a la perfección Passeig Torre Blanca, 16 baixos Tel. 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 St.Cugat del Vallès (Barcelona)
OPINIÓ el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
K. Herbolzheimer(*)
Fem-ho bé: no a l'abocador!
Passen el anys, s'incrementa la consciència ambiental entre la població, es
creen institucions per a la gestió i defensa del territori, i tanmateix les
agressions sobre els espais naturals no disminueixen.
Per un nou marc de protecció de Collserola!
Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades necessitats urbanístiques de la ciutat. Encara segueix vigent el concepte que hi ha darrere del Pla General Metropolità, que ja té 25 anys d'existència. Un Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota mena per la geografia de la Serra. És a dir, avui pengen sobre Collserola les mateixes amenaces que es van dibuixar al tardofranquisme. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament trinxada -com ho està la plana del Vallès- és que es tracta d'un espai muntanyós.
En aquests 25 anys de vida del Pla General Metropilità hi ha hagut múltiples propostes d'entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la Serra. Cap d'elles ha estat presa en consi
deració per l'administració. Cal recordar que la protecció de Torre Negra, exigida per la població, amb la qual estan compromesos tots els partits polítics, i que compta amb el recolzament del Parlament de Catalunya, és una iniciativa estancada pel poder dels especuladors, per la incapacitat de l'Ajuntament i pel desinterès de la
pals de Sant Cugat i del Papiol. Per una nova cultura de gestió
dels residus! La Llei catalana de residus del
1993 i els Programes de Gestió dels Residus de Catalunya i de l'àrea metropolitana que se'n deriven estableixen uns criteris i uns objectius de reducció i de recuperació que en
aquests moments Generalitat i el Consorci de Collserola.
Aquest bloqueig a les propostes de protecció contrasta amb la celeritat amb què recentment el Consorci de Collserola i la Generalitat s'han posat d'acord per a modificar el Pla de Protecció de Collserola, però a la baixa: han donat el vistiplau a un abocador metropolità de residus a l'actual pedrera Berta, dins el parc de Collserola, entre els termes munici-
"Fins i tot el Departament
de Medi Ambient es nega a complir amb la Llei de residus"
no es compleixen a la major part de Catalunya. La Llei és una autèntica revolució en el concepte de la gestió dels residus, que implica importantíssims
canvis en el comportament de la indústria, de l'administració i de la ciutadania. Es tracta de passar de la política d'amagar la brutícia sota la catifa a una cultura de la corespon-sabilització de totes les parts implicades.
Fins al moment, la ciutadania ha
respost positivament sempre que se li han facilitat la informació i els mitjans per fer-ho. Però la indústria segueix més interessada a promoure el consum i l'administració a amagar el cap sota l'ala.
És així com durant anys han estat abocant residus a l'espai natural del Garraf o cremant-los en inci-neradores. I ara que els tribunals han declarat l'abocador del Garraf com a il·legal i la ciutadania rebutja les incineradores, estan desesperats per trobar nous forats on abocar els residus.
En aquest moments, sobre els grans municipis de l'àrea metropolitana i fins i tot el mateix Departament de Medi Ambient es neguen a complir amb el que estableix la Llei.
Per tot això clamem: Prou agressions a Collserola! Compliu la Llei de residus! No a l'abocador!
(*) Kristian Herbolzheimer és membre BCNeta=Collserola bruta!
PereVlvó(*)
Tema delicat, i Déu me'n reguard d'embolicar la troca! Es tracta només d'u
nes ratlles de simple distensió o distracció. El meu paladar ja no està per segons què... Després d'anys de conviure amb la polseguera de cada dia ara, més aviat, m'he enamorat de la pols del passat, que ja no ennuega tant...
Anem a la cosa: He trobat un document -que segur que no resoldrà res- però que resulta ben
La Torre Negra
interessant per aquells que pensem que, a més de pràctics i racionals, ens convé ser també una mica romàntics. Es tracta de l'acta de compra de la Torre Negra o Quadra de Vilanova, duta a terme pel nostre Monestir, el 4 de març del 1728. Presideix el capítol fra Ramon Meca, vicari general, seu vacant, perquè l'abat Solanell -el dels onze anys d'exili- ja en feia un parell que havia mort i l'abat Llupià -el que va acabar bisbe de Lleó- esta
va encara per arribar. El vicari general, quan els té ben reunits, els diu: "Molt il·lustres Srs. En aquest Monesstir han arribat avui los Srs. Fontana, notari, i Olzina, que venen per la dependència de la Quadra de Vilanova i per lo acte i prendre de vostès la paraula de 2220 lliures 16 sous, que vostès han de prendre a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi de Barcelona. Si a vostès els plau, entraran. Et omnes dixerunt placet (que vol dir: endavant!). Després de sentats en els llocs més ínfims, Fontana, notari, llegí la concòrdia i modo amb què s'havia tractat de fer la compra de la Quadra de Vilanova,, mas Vallfogona i Fusorar, mas Armada, Terça de Rubi i demés adjacents, junt amb tots los trastes: com són botes, cups i tots los mobles se troben avui en esta casa. Llegida dita concòrdia, tots convingueren en què se fes la compra per lo preu de 8000 lliures. I lo Sr. notari prengué la paraula al molt il·lustre Capítol. Postea, lo Sr. Olzina, llegí un paper en què manifestava lo modo amb
què est Capítol prenia a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi, i lo molt il·lustre Capítol hi convingué, i dit notari prengué la paraula del molt il·lustre Capítol. Tot lo que ço és los dos actes se prengueren davant testimonis".
Queda clar el cost de la finca: 8.000 lliures. Que és molta lliura!
"Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns
mostra com un capdavanter en
ecologisme"
Una comparança: el metge en cobrava 200 per la conducta de tot un any. En l'embolic del censal, m'hi perdo. Queda evident la capacitat de decisió del capítol - la comunitat-, actuant sense l'abat, de fet, és l'amo del Monestir, l'abat, més enllà de les seves dependències, sense permís del capítol, ni podia esporgar un arbre. Altres
aspectes que van apareixent: 4 soldats, en nom del fisc, vénen a embargar el balt. Ho resolen invocant l'excepció d'impostos: perquè ara és propietat eclesiàstica. Fins al 1736, no apareix la finca anomenant-la també Torre Negra. Cal clavar noves fites per evitar conflictes amb els veïns. Passat el temps i complertes les condicions, s'ha d'acomiadar el masover: "...per haver cuidat molt mal la dita quadra"...
I, finalment, una agradable sorpresa: Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns mostra com un capdavanter en ecologisme, i precisament a la Torre Negra: no permet, ni que s'hi talli pedra ni que s'hi construeixi un forn de calç, si, abans, una comissió d'entesos no assegura que "aquests projectes no poden perjudicar la terra!". Una altra bona lliçó de la història per aquells que es pensen que, amb ells, tot acaba de començar...
(*) Pere Vivó és exrector del Monestir de Sant Cugat
Poca Conya PIQUIN EL QUE PIQUIN,
A AQUEST PAS S Í QUE SEREM I S O . O O O HABITANTS A S A N T C U G A T .
HO PIUS PEL PESENVOLUPAMENT PEL SECTOR
PE C' EIX VERTEBRAPOR P
I TAMBÉ PELS POS PLANS URBANÍSTICS QUE ACABEN P' APROVAR
ENTRE EL CLUB PE TENIS SET BALL I EL CASTELL PE CERPANYOLA,
T . O O O VIVENPES MÉS...
I QUINA ÉS LA PIFERt-NCIA P
fcmtri... PERÒ, é s A CERPANYOLA ?!
PONCS, QUE NO ÉS AL TERME MUNICIPAL PE SANT CUGAT !f
HO, PERÒ, HO SEMBLARÀ, .. I SOBRETOT ES NOTARÀ ! !
< ~ ^ < g & / ^ >
IMPRESSIÓ DIGITAL ACABATS
Plafonats (en foam-cartró ploma) Laminats IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Encapsulats ^ injecció de tinta (des d ' l unitat)
Fins a 135x200 cm
r rull I SOLUCIONS GRÀFIQUES
PROVES COLOR Cromatín / Iris
GRAVACIO DE CD'S
Tiratges curts FILMACIÓ DE FOTOLITS
ESCANNER DE TAMBOR S a n t A n t o n i , 15 - Tel. 9 3 5 9 0 1 0 8 6 - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t
10 OPINI® el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
El darrer dia del mes de maig va morir Jaume Casajoana i Roca, fill de Sant Fruitós de
Bages. Segurament, alguns lectors es preguntaran qui era. I el seu tarannà i la seva trajectòria donaran resposta a aquesta pregunta, perquè Jaume Casajoana va passar per aquesta vida amb humilitat i discreció, malgrat que va ser un element clau per al desenvolupament polític del nostre país en els darrers quaranta anys. És per això que en nom de molts dels qui ens considerem deixebles del seu esperit vull fer glossa i reconeixement d'aquest home magnífic. Casajoana ha estat un professional de relleu en l'àmbit jurídic internacional, però no és en aquest àmbit on ha deixat més petja. Ha marxat d'aquest món de cop, discretament, fidel al seu estil de llargs silencis, propi d'una persona que dedicava la seva profunditat de pensament al servei del país i a la seva gent, i no pas al lluïment personal o l'ambició de poder.
Els qui vam tenir la sort de gaudir des de la nostra joventut fins ara de la seva amistat i de poder enriquir-nos del seu bagatge intel·lectual i la seva senzillesa, estem col-
Jaume Casajoana, un senyor de la política
pits pel seu traspàs, malgrat que som conscients que la mort ha acabat amb el patiment dels darrers temps. Aquest repòs merescut ha arribat massa aviat, i suposo que com molts amics tinc la sensació que m'ha quedat per dir-li algunes coses.
És per això que escric aquestes línies, sobretot per deixar constància a tots els qui no l'han conegut. Convé fer justícia als qui han servit al nostre país des de posicions no rellevants -vull dir, càrrecs públics-, però que sense el seu mestratge, orientació i fonamenta-ció Catalunya no seria on és. Tant de bo que la nostra joventut seguís el seu exemple i tingués la seva generositat.
Després de la seva mort, el senyor Alfons Quintà ha escrit dos articles al diari Avui molt assenyats i ben encertats sobre en Jaume. Però, particularment, el que titulava Homenots sense hereus feia una afirmació inexacte quan deia que amb Casajoana desapareixia gairebé el record de qui durant la Transició va ser l'ala història de CDC, en el sentit de referent col·lectiu. Crec, modestament, des
de l'òptica d'un d'aquells que va formar part d'aquella línia que nosaltres mateixos, ironitzant, en diem, l'ala arnada, que aquesta afirmació és una veritat a mitges, tota vegada que en Jaume Casajoana -com molts dels fundadors d'aquesta formació política-tenim dos components comuns que subsisteixen i dels quals no se'n sol parlar, la ideologia socialdemòcra-ta i la profunda formació cristiana que ha orientat la seva vida fins al darrer moment. Tot i tenint molt clara la distinció que cal fer en tot moment entre catolicisme-cristia-nisme i jerarquia de l'Església, aspectes que avui hi ha molt interès en barrejar.
Tota persona que hagi madurat mínimament en la fe, ha d'ésser capaç de destriar el gra de l'Evangeli de la palla de la nostra societat occidental. No va ser cap casualitat que la cerimònia religiosa del seu comiat fos compartida precisament pel bisbe Joan Carrera i l'escolapi Ramon M. Nogués (catedràtic a la vegada d'Antropologia Biològica de la UAB), ben conegut en els ambients cristians més avançats del nostre país. Aquest darrer va donar una exacta visió del que el nostre comú amic va ser durant tota la vida com a exemple del que necessita el país i l'Església.
Aquest és el motiu bàsic d'aquesta remembrança, que em van animar a fer persones estimades en el dia del seu comiat, que ens sentim identificats amb el Jaume no tan sols en l'aspecte ideològic, que ja he citat, sinó també amb la seva forma de fer política, amb la seva elegància i la seva sensibilitat i respecte pels adversaris, però sobretot
amb el seu saber fer i saber renunciar tantes vegades en detriment de la seva economia familiar, a les ofertes rebudes per ocupar llocs que molt probablement haurien limitat la seva llibertat de pensament i d'acció.
Entre moltes altres coses desta-cables de les seves activitats, vull fer esment a la gran tasca personal en la redacció que compartíem del primer programa polític i social de CDC l'any 1975, en la posterior constitució i estructuració que va dirigir personalment de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i en la posada en marxa d'Enciclopèdia Catalana.
"Cal confiar en les generacions futures en la necessitat de formar-los en les dimensions
més humanes"
Una mostra recent del seu testimoniatge polític pot trobar-se l'estiu passat en un escrit seu publicat a l'Avui, on criticava amb rigor i sinceritat l'actitud d'alguns militants destacats de CDC que preconitzaven la constitució de grups o tendències internes en un moment ben inoportú. En Jaume els deia clarament qeu Catalunya, com mai, necessitava un partit fort, ben liderat i que mantingués la seva ideologia fundacional de centreesquerra si volia continuar dirigint el seu destí i caminar cap a la sobirania, cal allunyar-se de divisions i faccions generalment orientades per interessos personalistes i poc clars. Aquell article era simplement un
toc d'atenció oportú, carregat d'autoritat moral, per a tots els oportunistes i volia reforçar el sentiment nacional i mantenir el necessari caràcter de partit aglutinador, de pal de paller. Vaig tenir una llarga conversa telefònica amb ell per comentar i adherir-me sincerament a aquella iniciativa que desitjo que hagi tingut els seus fruits.
En aquests moments de tristor i enyorança -com sempre que marxa un gran intel·lectual de la política o de qualsevol activitat noble-cal confiar en les generacions que ens succeiran, en la necessitat i la conveniència de formar-los en les dimensions més humanes de la generositat, l'estimació al país, la justícia social, la dedicació als més febles, l'esperit de sacrifici i allò que tan sovint es considera una virtut molt nostra, com és l'esperit del treball, que no es cultiva únicament en benefici propi, sinó també en benefici de la comunitat.
Tots aquests aspectes no podem deixar-los, ara menys que mai, en mans dels mestres ni de les institucions, només dins la família i assumint la gran responsabilitat de pares i mares podrem aconseguir-los juntament amb l'objectiu col·lectiu d'una Catalunya lliure dins d'Europa i oberta al concert de les nacions com en Jaume Casajoana i Roca somniava en els moments de més lluita, de més dificultats i de més riscos personals, riscos que va assumir amb plena consciència durant el franquisme per considerar-los imprescindibles.
(*) Jaume Terribas és economista, membre de la Societat Catalana d'Economia
HHHMHHH__i IIMÏBHMBBHHI^^BB _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
ANT CUGAT SOLIDARI Casal dels Infants
del Raval Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3001 Núm. compte:
62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:
70-0200417948
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013-Caixa de Catalunya
Oficina: 0100 Núm. compte:
57-0200662441
Intermón Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte:
81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte:
91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:
09-0200046502
Col.labora-hi!
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182-
Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 -
Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541
J01TAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 11
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès mm mm ^^^^B ^ M P mm. Wt ^mwm* ^mwrwt ^ M ^BWB mm ^tm ^mmrwm H ^ B r » ' • ( • '
• FESTIVITAT DE CORPUS DIUMENGE 17 DE JUNY
- A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del Monestir. (Visiteu la catifa de Corpus al carrer Major durant tot el diumenge 17 de juny)
• CODÓ «PEDRA I FERRO»
Escultures AL CLAUSTRE DEL MONESTIR Inauguració dimecres 20 de juny a les 20 hores
• REVETLLA DE SANT JOAN
DISSABTE 23 DE JUNY Amb l'ORQUESTRA GIRA-SOL AL PLA DEL VINYET - A LES 23 HORES
Exposició SALES MUNICIPALS
• «IMATGES D'AMÈRICA CENTRAL EL SALVADOR». Fotografies de Quim Sicília i Anna Dalmau. Fins al 16 de juny. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.
• «COLLSEROLA, UNA REALITAT COMPARTIDA». Exposició cedida pel Consorci del Parc de Collserola. Fins al 25 de juny. A la Biblioteca del Cr ntre Cultural. Org. Biblioteca del Mil·lenari, Patronat de Collserola.
• JOAN TORTOSA: «Collserola íntim» (pintures). Fins al 22 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.
• SANT MEDIR. Fins al 30 de juny. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.
• EXPOSICIÓ DEL LUBRE GEGANT. Fins al 16 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.
• I PREMI DE PINTURA FIRART. Fins al 28 de juliol. A la Biblioteca del Mil·lenari. Org. Ajuntament.
• 4a MOSTRA DE TURISME JOVE. Informació per preparar les vacances d'estiu. Del 20 de juny al 27 de juliol. De dilluns a divendres de 17 a 20 h i dimarts i dissabte de 10 a 13 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Org. Ajuntament SU.
• EXPOSICIÓ DE PEP CODÓ (escultures). Del 20 de juny al 31 d'agost. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.
SALES PRIVADES
• CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT: Exposició de fotografies de fa més de 100 anys. Corrons (1892-1917). Fins al 25 de juny. EXPOSICIÓ DE PINTURES DELS ALUMNES DEL TALLER OBERT DE L'ESCOLA MUNICIPAL D'ART. Fins al 30 de juny. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat.
• POU D'ART: LOURDES RAL, CESC SONERA BIBIANA PEDEMONTE. Fins al 27 de juny. Org. Pou d'Art (c/Balmes, 35, tel. 93 590 60 86).
• ESPAI LLUÍS RIBAS: COL·LECTIVA DE PRIMAVERA Fins al 30 de juny. Org. Espai Lluís Ribas (c/Gorina, 13, tel. 93 589 57 76).
• ATENEU SANTCUGATENC EULÀLIA AULADELL (olis). Fins al 30 de juny. Org. Ateneu Santcugatenc (pi. Pep Ventura).
• CANALS GALERIA D'ART: JAUME CARBONELL Fins al 5 de juliol. Org. Canals Galeria d'Art (c/de la Creu, 16, tel.: 93 675 49 02).
• UNIÓ SANTCUGATENCA: «ESTADES TEATRALS A CHIAPAS». A càrrec de Sílvia Servan. Fins a l'1 d'agost Org. Sílvia Servan.
• ADOLF TALLER D'ART. Exposició permanent. Taller d'estampació gratuït i biblioteca d'art. Tel. 93 674 60 28. Org. Adolf, taller d'art.
• ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Sala Ferran Martí(c/Gorina, 8).
• GALERIA D'ART LA ROSASSA: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Galeria d'Art La Rosassa.
• GALERIA FAUSTO: FONS DE LA GALERIA Org. Galeria Fausto (c/ Gorina, 10).
• ARTISTES PER LA CASA ABACIAL Exposició subhasta per recaptar fons per a la restauració de la casa abacial. Fins al 15 de juliol. Al Monestir de Sant Cugat Feiners de 17 a 21 h. Festius de 12 a 14 h. Org. Espais d'Art de Sant Cugat i parròquia de Sant Pere.
• FESTA MAJOR DE SANT CUGAT 2001
Dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol
Activitats DIVENDRES 15
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT A les 20 h. TAULA RODONA: «El futur de Collserola a debat». A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc, Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.
A les 22 h. CONCERT DE ROCK A MIRA-SOL Amb grups locals. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.
A les 22 h. TEATRE AL TEATRE-AUDITORI «La muerte de un viajante», d'Arthur Miller. Amb: José Sacristàn, Maria Jesús Valdés, Alberto Maneiro, José Vicente Moirón, Francesc Galceran, Sílvia Espigado, Zorión Eguileor, José Caride, Romà Sànchez i Javier Gamazo. Direcció: Juan Carlos Pérez de la Fuente. Preu: 3.500 ptes. Org. Centre Cultural, Ajuntament.
DISSABTE 16 A les 9.30 h. VISITA GUIADA A BARCELONA Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani. Informació i inscripcions: Ateneu Santcugatenc tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc.
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 10 h. Conservem Collserola. Jornada de recollida de deixalles al bosc. - A les 12 h. Contacontes dels Vallacs del Vallès Natural. Es regalarà un conte a tots els nens i nenes que hi assisteixin. A la Bilblioteca del Centre Cultural. Org. Ajuntament
A les 12 h. L'HORA DEL CONTE A LA BIBLIOTECA «Els vallocs del Vallès Natural». A càrrec dels Germans Petardini (pallassos rondallaires). A la Biblioteca del Centre Cultural. Org. Biblioteca del Centre Cultural.
A les 19 h. CONCERT D'ESTIU A VALLDOREIX Antologia de cançons dels vint anys de la Coral l'Harmonia de Valldoreix. A l'església de Sant Cebrià. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix.
A les 20.30 h. SOPAR I BALL A LES PLANES Sopar de cloenda, lliurament de diplomes dels tallers i ball amb el grup Postre de Músic Al Centre Cívic de les Planes. Org. Ajuntament.
DIUMENGE 17
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 9 h. Visitem masies de Sant Cugat: Can Trabal, Can Vilallonga, Can Bell i Torre Negra. Visita guiada pel Club Muntanyenc. Uoc de sortida: pi. Barcelona. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung
Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.
A les 18 h. FESTIVAL INFANTIL A LA FLORESTA Festa per celebrar l'inici de vacances. Hi haurà berenar per a tothom. A l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Org. Ass. de Propietaris i Veïns de la Floresta. Col. Ajuntament.
FESTIVITAT DE CORPUS - A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del Monestir.
DIMARTS 19
A les 19 h. TROBADA DE CORALS DE SANT CUGAT A VALLDOREIX A l'església de l'Assumpció. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix.
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - A les 20 h. Sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible - Agenda Local 21. Al Claustre del Monestir. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.
DIMECRES 20 A les 20.30 h. XERRADA A LA CASA DE CULTURA «Preparació acolliment estiu solidari 2001». Org. SCAPS, ASPS-Avançar en la solidaritat amb el poble sahrauí.
ALTRES ACTIVITATS
• ACTMTATS D'ESTIU AL CLUB CANTAREU. Cursos d'estiu al juliol. Per a nenes de 5 a 12 anys. Horari: de 9.30 a 13.30 h. Anglès intensiu, sende-risme, ponis, tallers. Informació i inscripcions al tel. 93 544 2813. Org. Asociación Cultural Cantarell.
• ACTIVÍTATS D'ESTIU A L'AULA DE SO Casals musicals: música, dansa, teatre, del 2 al 13 de juliol, de 9 a 18 h. Estades musicals: del 16 al 22 de juliol. Jazz. Aula de música. Claqué. Per a més informació, tel. 93 589 76 40. Org. Ass. Musical Aula de So.
• CASALS D'ESTIU AL CEIP LA FLORESTA Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 9 a 16.30 h, amb dinar inclòs. Del 9 al 13 de juliol. Org. CEIP la Floresta.
• CASALS ESPORTIUS D'AVENTURA DE LA FLORESTA I LES PLANES Primera i segona quinzena de juliol. De 9 a 14 h. Per a nens i nenes de 9 a 12 anys. Al Centre Cívic de la Floresta i les Planes. Org. Ajuntament
• ACTlVrTATS D'ESTIU A L'ESCOLA ARTÍSTICO-MUSICALM.CALDUCH
- CLASSES DE PIANO-JAZZ. Classes diàries i alternes amb la professora xilena Carmen Paz. Del 2 al 27 de juliol. - XIII SEMINARI DE TÈCNICA I INTERPRETACIÓ Pianística - Música de Cambra. A càrrec d'Antoni Besses. Del 26 d'agost a N de setembre. Concert d'inauguració dia 26 a les 19.30 h. A càrrec d'alumnes de l'Escola. - TALLERS D'ESTIU. Aprenentatge i divertiment. Iniciació al llenguatge musical - Audició - Cant Coral - Dansa catalana. Del 2 al 13 de juliol i del 16 al 27 de juliol.lnformació i inscripcions a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch fins al 15 de juny. Org. Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch.
• CURSOS D'ESTIU A L'ATENEU SANTCUGATENC - CONCURS D'EXPRESSIÓ INFANTIL Dibuix, pintura, collage, poesia, conte, narració amb el lema: «El meu barri, la meva ciutat». Uiurament de làmines i bases a l'Ateneu - Casal de barri. Fins al 30 de juny. - CURS INTENSIU DE CUINA RÀPIDA Del 2 al 6 de juliol, de 10 a 12 o de 19 a 21 h. Inscripcions al tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc.
• ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LA FLORESTA - CURS INTENSIU DE DANSA AFRICANA Amb Núria Mufïoz i percussió en viu. Del 9 a 13 de juliol. Infants de 18 a 19 h. Adults de 19 a 20.30 h. - LUDOTECA D'ESTIU. Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 16 a 20 h. Del 2 al 31 de juliol. Informació i inscripcions: Centre Cívic de la Floresta. Org. Ajuntament.
• CURSOS DE TAST DE VINS - Curs d'iniciació nivell I: A) Dies 5,12 i 19 de juny (dimarts). - Curs d'iniciació nivell II (vins negres): B) Dies 4,11 i 18 de juny (dilluns). - Cursos monogràfics: dies 6 i 20 de juny. Degustacions dirigides per: Josep Jové, enòleg. Tel. informació i reserves: 93 589 19 83 i 93 674 37 63. Org. Vins Noé
• TALLERS DE TEATRE DE LA UNIÓ SANTCUGATENCA Grups d'edats infantils, adults, musical i tècnica Alexander. Inscripció i informació: secretaria de la Unió, c/Anselm Clavé, 17. Tel. 93 675 20 57. Org. Unió Santcugatenca.
• CURSOS D'ESTIU AL TALLER D'ART MARINA CAYCEDO Tallers d'expressió plàstica. Del 2 al 6 de juliol i del 9 al 16 de juliol, de 10 a 13 h. Taller per a adults. Del 2 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Cursos de plàstica per a professors de primària. Del 2 al 6, del 9 al 13 i del 16 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Informació i inscripcions: Taller d'Art Marina Caycedo, d Villa, 7, baixos. Tel. 670 68 00 86, dissabte de 10 a 13 h.
• ESCOLA DE TAI-TXÍICHI-KUNG: TAI-TXÍ A L'AIRE LLIURE Durant tot el mes de juliol, de dilluns a dijous, per a tots els nivells. Inscripcions: fins al 21 de juny. Informació al tel. 93 675 26 52.
12 el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Mas diu que la freqüència de pas del TGV dependrà de la demanda
Ester Castanyer / BARCELONA
I ;i freqüència de pas del TGV per la futura estació de Sant Cugat s'haurà de determinar una vegada estigui en marxa aquesta estació i es conegui la demanda. Així ho va manifestar dilluns el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, durant una roda de premsa que va oferir amb el president del govern català, Jordi Pujol, a tots els mitjans vinculats a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.
Mas: "És impossible determinar la freqüència de pas dels trens per una estació que encara no
existeix i per una via que no està en Aíncionament"
Mas responia d'aquesta manera a la demanda plantejada per alguns alcaldes vallesans, entre ells el de Sant Cugat, que basant-se en un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, han sol·licitat un increment de la freqüència de pas establerta en un primer moment pel Ministreri de Foment, passant d'un tren cada hora durant les hores puntes a un mínim de 60 trens diaris.
El conseller en cap de la Generalitat va assegurar, però, que "és impossible determinar la freqüència dels trens que passaran per una estació que encara no existeix i per una via que encara no està en funcionament". Artur Mas va afe-
Pujol i Mas van oferir l'anual roda de premsa al Palau de la Generalitat JOSEP MASSIP
gir que aquestes qüestions les haurà de decidir la companyia ferroviària en funció de la demanda que sorgeixi, i va recordar que "això ara no és determinant, quan estem a dos o tres anys vista de l'entrada en funcionament d'aquest servei".
Per la seva banda, el president del govern català, Jordi Pujol, va recordar que les negociacions sobre aquesta qüestió depenen dels mateixos ajuntaments i del Ministeri de Foment, i va manifestar la seva satisfacció per la manera com
s'ha resolt el traçat del TGV a la zona catalana. Durant la mateixa roda de premsa, Pujol va
parlar també del Pla d'Ordenació Territorial, i va manifestar que abans de prendre una decisió cal acabar d'estudiar Pinforme. Tot i això, Pujol va reiterar que "des del govern català creiem que cal reforçar els consells comarcals" i va afegir que "no som partidaris de la fusió o supressió dels municipis de menys de 250 habitants si no és que aquesta sigui una decisió voluntària de les
mateixes poblacions". D'altra banda, i en relació amb la necessitat
o no de fer una nova regulació per a les colònies, esplais i casals d'estiu, el president del govern català va destacar que ja existeixen diverses normatives per controlar aquestes activitats i va afegir que, malgrat les primeres reaccions d'incre-mentar-les, "ens hem de plantejar que un dia ens podem trobar que, a base de fer més normatives, potser no eliminarem tots els accidents però a més farem impossibles moltes coses". Jordi Pujol va fer referència també a la mala rebuda que estan tenint normatives com la prohibició de portar criatures menors de 12 anys darrere d'una moto o el fet que totes les piscines de més de 200 metres quadrats hagin de tenir un vigilant permanent, i va comentar que "sovint el que passa és que la societat reclama que mai passi res, però al mateix temps reclama poder fer coses".
Pel que fa a l'entrada en funcionament dels Mossos d'Esquadra i les crítiques que han rebut pel seu excés de zel a l'hora de fer complir les normes, Pujol va voler recordar que l'estadística de morts en carretera a Catalunya durant l'any passat va ser de 600 persones i va manifestar que "si volem seguretat, hem de ser rigorosos".
Per la seva banda, el Conseller en Cap va reiterar aquesta necessitat de "no ser permissius", i va subratllar que de moment la policia autonòmica està funcionant bé ja que, segons va dir, "tenen una imatge positiva en la línia de la seguretat i de servei proper i ara mateix ens la reclama tothom que encara no la té".
Recoder lamenta l'oposició del PP a crear un fons de rescat per als peatges
E.C. / SANT CUGAT
L'alcalde de Sant Cugat i parlamentari de CiU, Lluís Recoder, ha lamentat la votació negativa del PP, que dimarts va rebutjar al Congrés dels Diputats la proposta de crear un fons de rescat per als peatges catalans.
Aquesta iniciativa, impulsada per ERC i CiU i aprovada pel Parlament de Catalunya, plantejava la creació d'un fons estatal que es nodrís de l'IVA i l'impost de societats que grava els comptes d'explotació de les empreses concessionàries de les autopistes amb l'objec-tiu de poder rebaixar els peatges catalans fins arribar a una mitjana similar a la de la resta de l'Estat.
Aquesta proposta, que va ser defensada al Congrés per una delegació de diputats catalans integrada pel mateix Recoder, la socialista Carme Tura i el republicà Joan Ridao, va ser rebutjada per la majoria del PP, després que aquesta mateixa formació hi hagués votat a
favor al Parlament de Catalunya, un fet que per l'alcalde de Sant Cugat demostra una "important contradicció". Lluís Recoder ha lamentat també l'argumentació del portaveu popular, Adrés Ayala, ja que, segons ha assegurat, "estava fora de tot i gairebé va arribar a dir que els insolidaris érem els catalans". En aquest sentit, l'alcalde ha volgut recordar que Catalunya pateix un important fet diferencial amb la resta de l'Estatja que concentra el 72% de les vies de peatge de tot l'Estat, mentre que només té poc mes d'un 4% de les autovies gratuïtes.
Ara, i davant el rebuig manifestat a Madrid pel PP, Recoder ha assegurat que la Comissió de Peatges del Parlament seguirà treballant en la mateixa línia mentre que es continuarà negociant amb el govern central. Tot i això, l'alcalde de Sant Cugat ha comentat que "ja s'ha posat de manifest que quan aconseguim avenços en temes com aquest és quan el govern, sigui del PSOE o sigui del PP, no disposa de majoria absoluta i CiU pot dir-hi alguna cosa".
L'Ajuntament adaptarà l'ordenança sobre antenes de telefonia mòbil
E.C. / SANT CUGAT
L'Ajuntament de Sant Cugat adaptarà l'inicial ordenança municipal sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil al nou decret dictat per la Generalitat. Així ho ha manifestat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que ha explicat que ara s'haurà d'iniciar un període de reflexió per estudiar aquest document i poder donar una solució definitiva a l'actual proposta municipal.
Aquesta ordenança, aprovada per unanimitat en el ple del maig de l'any passat, preveia la necessitat d'aturar temporalment la implantació de noves antenes de telefonia mòbil i determinava que aquestes instal·lacions haguessin de mantenir una distància mínima de 10 metres respecte als nuclis habitats per tal de preveure els possibles problemes de salut que aquestes antenes poden ocasionar i per garantir l'harmonia del paisatge urbà. Carbó ha destacat que aquesta regulació inclou només els
criteris més urbanístics i que la seva redacció i aprovació definitiva quedava sotmesa a l'aprovació d'aquesta nova normativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat on s'estableixen els marges de seguretat i separació de les antenes d'entre 10 i 25 metres respecte a les zones d'ús habitual per als ciutadans.
Amb l'entrada en vigor d'aquest decret, el 8 de juny passat, Carbó ha manifestat que "hem d'incorporar a l'ordenança els criteris mediambientals establerts i ser capaços d'elaborar i aprovar una ordenança definitiva que reguli aquesta qüestió". El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible ha valorat positivament aquest decret, que, segons ha afirmat, "estableix unes distàncies mínimes de separació una mica superiors a les recomanades per les normatives europees" i ha assegurat també que, en el cas de la nostra ciutat, "això ens permetrà, un cop aprovem definitivament l'ordenança, legalitzar o no algunes de les antenes de telefonia mòbil instal·lades a la nostra ciutat".
CIUTAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 13
Enquesta
Com valora el nou decret de la Generalitat sobre la instal·lació d9antenes de telefonia mòbil? Tots els partits polítics de Sant Cugat han coincidit a destacar la importància que s'hagi establert una regulació per al tema de les antenes de telefonia mòbil, una qüestió bastant nova i que fins ara no comptava amb una normativa catalana sobre aqeusta qüestió. Des de les formacions santcugatenques, aquesta preocupació ja s'havia manifestat anteriorment, i un bon exemple és que fa més d'un any es va aprovar per ple una ordenança inicial per regular aquest tipus d'instal·lacions a la nostra ciutat i algunes formacions consideren que aquestes ordenances són fins i tot superiors a les que dicta el decret i que s'han hagu de fer davant la tardança del govern català en regular el tema.
ROBERT NAVARRO, CDC "Crec que està molt bé que s'hagi fet
aquesta regulació, establint una certa distància necessària amb les cases, i sempre que hi hagi un equilibri quant a les necessitats de les persones i es garanteixi que aquestes instal·lacions no afectin la població. També cal regular la integració amb el paisatge".
JORDI FERRES, UDC "La valoració és molt positiva ja que es
vol reglar un tema que fa temps que està sent un problema i hi ha molta gent que se'n queixa, tant des del punt de vista de la salut com des del de l'estètica. Era convenient asseure's i aprovar una regulació que crec que tècnicament serà una bona norma".
MARIA SANSA, PSC "Aquest era un tema que feia temps que
preocupava, sobretot als ajuntaments, i em sembla bé que s'hagi regulat ja que és una qüestió bastant nova i feia falta una regulació, que ara caldrà veure si és bona. També crec que està bé regular l'ús dels telèfons mòbils en els cotxes ".
FRANCESC LLATJOS, PP "Jo accepto plenament tot el que ha
decretat la Generalitat. Trobo molt important regular tot aquest tema d'instal·lació d'antenes de telefonia mòbil ja que cada cop ens podem trobar amb una problemàtica més gran, sobretot pel que fa a la contaminació. Crec que és molt positiu ".
XAVIER BOIX, IC-V "Crec que el decret ha arribat tard, i ha pro
vocat una alarma social innecessària si s'hagués fet al seu moment i ha posat pressió als ajuntaments, que han hagut de fer ordenances per regular el desplegament abusiu de les antenes. També penso que és insuficient, ja que moltes de les ordenances municipals milloren aquest decret".
SARA BERTRAN, ERC "Aquest és un tema que no està gens clar.
Hi ha uns estudis que diuen que aquestes antenes no són nocives, l'OMS no es pronunciarà fins al 2005 i altres estudis parlen de problemes importants de salut. Per això, davant el dubte, crec que calen les màximes precaucions, sobretot en casos com escoles".
FERNANDO CASTEUARNAU, EUIA "Ja s'havia de fer aquesta regulació, ja
que és un tema molt debatut. També ens preocupa molt el corporativisme que s'està donant a Barcelona, barrejant temes de salut amb econòmics, i caldria parlar també del mateix mòbil i que les empreses diguin si les ones són dolentes o no per a la saluf'.
PSC i IC-V demanen la supressió de les barreres arquitectòniques
E.C. / SANT CUGAT
Els grups municipals del PSC i IC-V presentaran al ple del proper dilluns una moció demanant un pla de promoció de l'accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques a Sant Cugat.
Des d'aquestes formacions consideren que no s'està complint la llei que determina aquesta eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminució de mobilitat i que obliga a garantir l'accés i l'ús dels béns i serveis de la ciutat. Així ho va assegurar en roda de premsa la regidora socialista, Marta Sesé, que va destacar que "la gent amb problemes de mobilitat del nostre municipi ens ha
donat a entendre les dificultats amb què es troben a l'hora de circular per Sant Cugat".
Per aquest motiu, la moció planteja l'elaboració, en un termini de 6 mesos, d'un pla que reculli actuacions com la construcció de més espais d'aparcament pensats per a persones amb problemes de mobilitat reduïda, la construcció de rampes amb acabats adequats i antilliscants, la instal·lació de semàfors per a invidents o la millora dels accessos en edificis públics i l'eliminació de les barreres arquitectòniques en totes les places públiques de la ciutat. D'altra banda, PSC i IC-V sol·liciten també que s'inclogui en els propers pressupostos d'inversions les partides necessàries per executar les
obres que es determinin en aquest pla. Des del PSC, el portaveu Jordi
Menéndez va manifestar la seva voluntat que "aquesta acabi sent una moció institucional" i va destacar la importància que no cometin els mateixos errors en les noves promocions d'habitatges.
Per la seva banda, el regidor eco-socialista Joan Balada va recordar que "la supressió de les barreres arquitectòniques no ha de servir només per solucionar els problemes de persones que tenen handicaps de mobilitat sinó que cal tenir una visió més àmplia i evitar tot allò que en algun moment pot convertir-se en un problema per a qualsevol ciutadà, com per exemple un cotxe mal aparcat".
La moció es va presentar al Centre Cultural, on hi ha problemes de mobilitat J.GARCIA
EMPRESA DE TRACTAMENTS
:<ADE _ ..,„,.. ,. M«-m
Desratització - Desinsectació - Desinfecció Productes per a jardins i plantes
VENDA de tota classe de pinsos i material per a animals de companyia
1 4 CIUTAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
El PSC convida l'alcalde de La Haba a Sant Cugat
E.C. / SANT CUGAT
Més de cent persones van assistir dissabte passat al dinar popular que va oferir el PSC de Sant Cugat amb motiu de la visita de l'alcalde de La Haba (Extremadura), Juan Pedró Rodríguez.
L'acte, inscrit dins el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, va fer-se al barri de Sant Francesc on un gran nombre de veïns són naturals de La Haba o de diverses zones del sud d'Espanya. Així ho va posar de manifest el portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que va voler destacar que aquesta trobada "suposa un reconeixement que aquesta ciutat, com moltes de Catalunya, s'han construït sobre la base dels que som naturals d'aquí i de les persones que han vingut i ens han ajudat a construir Catalunya".
Es dona la circumstància que els anys 60 la gran majoria d'aquesta població extremenya inclòs l'alcalde es van traslladar a Sant Cugat a treballar i viure.
Per la seva banda, l'alcalde de La Haba, Juan Pedró Rodríguez, va voler agrair la invitació del PSC afegint que "això pot ser l'inici d'una
Menéndez i Rodríguez E. FABRE
bona relació entre els dos pobles, una relació que ara és en l'àmbit del partit però que esperem que acabi sent institucional". Rodríguez va parlar també de La Haba i del govern que ell encapçala des de fa dos anys, i va assegurar que les seves principals, preocupacions passen per millorar la sanitat, l'educació, la vivenda social i la creació d'un polígon empresarial que per
meti donar una sortida a la gent de la zona. En tots aquests aspectes, Rodríguez va assegurar que s'estaven aconseguint millores i va afegir que "La Haba està intentant créixer i s'està recuperant amb la voluntat de donar una sortida als nostres joves".
Durant la trobada, que va comptar també amb una actuació de balls regionals a càrrec d'una Casa Extremenya de Gipúscoa, el portaveu municipal del PSC, Jordi Menéndez, va voler destacar la importància de millorar també la ciutat de Sant Cugat i va fer especial referència a la zona de Sant Francesc, on va assenyalar la necessitat de construir un aparcament soterrat a la plaça d'en Coll o de via-nantitzar la carretera de Cerdanyola, entre d'altres coses. Precismanet per conèixer l'opinió dels veïns sobre aquestes propostes, el PSC ha iniciat una consulta popular entre la gent del barri del Monestir.
D'altra banda, i per finalitzar el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, la secció local del PSC, comptarà el proper 29 de juny amb la presència a la nostra ciutat del president del PSC de Catalunya, Pasqual Maragall.
La JNC inicia el projecte de redacció d'un nou Estatut
E.C. / SANT CUGAT
Redactar un nou Estatut polític de Catalunya és el principal objectiu de la nova campanya engegada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Així ho va explicar dimarts el Secretari General de la formació, Albert Batalla, durant una roda de premsa que va oferir a la nostra ciutat en companyia dels inetgrants del nou comitè executiu local
Aquesta iniciativa, que ja estan començant a elaborar diversos coordinadors territorials de la JNC, parteix del fet que, en el moment de la redacció de l'Estatut i la Constitució actuals, als anys 1978 i 1979, la situació política era de molta inestabilitat i Catalunya va haver de renunciar a moltes coses en favor de la incipient democràcia i de l'estabilitat del conjunt de l'Estat. D'altra banda, i segons va exposar Batalla, en aquella època les perosones menors de 21 anys no van poder votar i que, per tant, tota la gent que avui té menys de 43 anys, que representa el 59% de la població actual de Catalunya "no va poder decidir res sobre l'Estatut ni sobre la Constitució".
Batalla va afegir que, a aquests dos fets cal afegir també la consolidació que ha experimentat el país durant més de dues dècades i l'oportunitat de donar-se a conèixer que representa la Unió Europea, i va assegurar que "tot això fa que tinguem arguments importants per plantejar-nos aquesta renovació".
El secretari general de la JNC va destacar també que aquest projecte, que preveuen finalitzar cap a la tardor del 2002, vol tenir en compte no només els avenços d'àmbit nacional, sinó també diversos aspectes socials que actualment no estan regulats, i va afegir que la seva voluntat no és que sigui una proposta de partit, sinó que "volem que sigui un projecte generacional, obrir-lo al màxim perquè tota la gent jove hi pugui participar".
El projecte de redactar un nou Estatut de Catalunya va acompanyat d'una nova campanya gràfica de la JNC que sota el lema "Fes el pas. Sobirania= Progrés" vol posar de manifest que per avançar nacionalment cal també un avenç social important i que això requereix un marc jurídic i polític català.
CIUTAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 15
CDC del Vallès realitza un programa de formació
E.C. / SANT CUGAT
L'Agrupació Comarcal del Vallès Occidental-Sabadell i la de Terrassa de CDC col·laboren des de fa un parell de mesos en l'anomenat Programa de Formació 2001, una iniciatva destinada a donar formació als càrrecs electes o persones vinculades al món de la política local, per tal que puguin oferir un millor servei als ciutadans.
Així ho ha explicat la responsable de l'àrea de Formació del Vallès Occidental-Sabadell, la santcugatenca Àngels Ponsa, que ha destacat també la qualitat del curs i ha fet una valoració molt positiva de l'acollida que han tingut les dues primeres sessions. En aquest sentit, Ponsa ha afirmat que "estem molt engrescats i molt satisfets de la participació".
Pel que fa al temari, aquesta iniciativa preveu parlar des del tractament de l'oposició o l'oratòria política (que han estat els protagonistes de les dues primeres sessions) fins a qüestions com el treball en grup o el lideratge. D'altra banda, i segons ha explicat Àngels Ponsa, "cada una d'aquestes sessions estan impartides per professionals que es dediquen al tema que es planteja".
El Programa de Formació 2001 va començar ara fa dos mesos i s'allargarà fins al novembre, amb una classe un dissabte de cada mes.
Les tendències de creixement urbà, a debat
E.C. / SANT CUGAT
Sota el títol Tendències actuals en el creixement urbà i l'ocupació del territori, el Fòrum d'Estudis Territorials va iniciar dimecres passat un cicle de tertúlies-cafè que es repetiran de forma trimestral amb l'objectiu de debatre diferents temes relacionats amb el territori.
Aquesta primera jornada, que va celebrar-se al Cafè Auditori, va servir per posar sobre la taula qüestions com les noves tendències del creixement urbà i les relacions que s'esta-bleixen entre l'espai urbanitzat i l'espai natural. En aquest sentit, el geògraf i diputat al Parlament de Catalunya, Oriol Nel·lo, va explicar que avui en dia hi ha tres grans tendències pel que fa a la transformació metropolitana: l'expansió de l'àrea urbana, la dispersió de les activitats i les poblacions i l'especialització del territori. Nel·lo va afegir que això té avantatges i inconvenients i que per equilibrar-los cal que "dins l'àmbit metropolità disposem de coneixement, d'un projecte, dels instruments per dur-lo a terme".
Per la seva banda, el geògraf Francesc Mufioz va parlar del nou concepte de "territorians", explicant que més enllà dels ciutadans, "avui ens trobem amb persones que viuen en un lloc però treballen en un altre". Per Mufioz, actualment hi ha noves maneres d'habitar el territori que cal conèixer, ja que suposen també noves lògiques de mobilitat i noves maneres d'expansió del territori
A l'acte hi van assistir una quinzena de persones JORDI GARCIA
marcades per l'especialització segons els mercats laborals i els mercats residencials.
Pel que fa a criteris de sostenibi-litat dins aquest nou creixement urbà, l'arquitecte Daniel Calatayud va assegurar que "un sistema és sostenible si consumeix recursos naturals renovables a un ritme inferior a la capacitat de reposició i si produeix residus de forma que puguin ser absorbits". Calatayud va destacar també que en els darrers 10 anys el fenomen de la mobilitat obligada s'ha duplicat a la regió metropolitana.
Per últim, l'arquitecte de la
ERC aposta per comprometre's més en política mediambiental
E.C. / CERDANYOLA
La necessitat de promoure una nova política mediambiental basada en una gestió més racional dels recursos naturals van ser algunes de les conclusions extretes de la primera Conferència Nacional de Política Ambiental que va celebrar aquesta formació dissabte passat al patronat
Flor de Maig de Cerdanyola. La jornada, a la qual van assistir
unes 150 persones entre militants d'ERC i representants de col·lectius ciutadans i ecologistes, tenia l'objectiu de situar la formació republicana com a referent de l'ecologisme polític i actualitzar el discurs mediambiental de la formació. En aqeust sentit, el portaveu loc-il d'ERC,
Eduard Pomar, va explicar que "cal posar de relleu els problemes que afecten actualment el medi ambient i fer-ho amb un discurs elaborat, que qualsevol militant del partit o qualsevol ciutadà sàpiga que el medi ambient és un referent de la nostra política diària".
Amb aquesta finalitat, la Conferència va comptar amb la pre-
Diputació de Barcelona, Albert Beltran, va parlar de les dificultats de relació entre el creixement urbà i els espais naturals, assegurant que cada ciutat té les seves pròpies característiques i no hi ha uns criteris generals i que "les diferències entre municipis ens obliguen a anar buscant solucions puntuals i espais d'acord". En el cas de Collserola, Bertran va assegurar que per la façana de Barcelona la ciutat ha penetrat més endins del parc, mentre que per la banda del Vallès i el Baix Llobregat, s'ha aprofitat la zona agrícola per fer d'espai de transició entre la ciutat i el bosc.
sentació de 9 ponències relacionades amb temes com l'aigua, els residus, l'energia, l'educació ambiental o l'ecologia urbana, entre d'altres. Fruit d'aquesta Conferència Nacional, ERC va elaborar un manifest per una nova cultura ambiental on es plantejaven propostes com la protecció dels espais naturals, una millor gestió dels residus, l'ús d'energies renovables, la promoció del transport públic o una nova cultura de l'aigua.
D'altra banda, des d'ERC van destacar la necessitat de canviar l'actual política de medi ambient de la Generalitat, ja que, segons Eduard
FGC adquirirà 6 nous trens per al Metro del Vallès
E.C. / SANT CUGAT
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comprarà sis nous trens amb la voluntat d'incrementar la freqüència de pas en les línies del Metro del Vallès, que uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa.
Aquesta decisió, que ja ha rebut el vistiplau del Consell de Govern de la Generalitat, permetrà a l'empresa ferroviària millorar el seu actual servei incrementant la freqüència de pas amb l'objectiu de respondre a l'augment de la demanda, que en els darrers 5 anys ha estat del 37%. Així ho ha explicat el cap de Premsa de FGC, Xavier Vila, que ha manifestat que a part de l'increment de passatgers que ja comporta el fet d'oferir un bon servei, "ara hem de tenir en compte i preveure el creixement de la demanda que pot suposar la nova integració tarifària".
D'altra banda, Vila ha comentat que l'empresa ha tingut també en compte factors com l'ampliació d'estacions a la ciutat de Terrassa, la voluntat d'ampliar les estacions urbanes que només accepten trens de 3 vagons o la necessitat de disposar d'una reserva de rnàquines per cobrir situacions d'avaria o temes de manteniment.
Els sis nous trens que adquirirà FGC estan pressupostats en 5.000 milions de pessetes, però de moment encara no s'ha adjudicat el projecte ni s'ha determinat quan podran entrar en funcionament.
Pomar, "nosaltres entenem que s'està qüestionant la protecció del medi ambient amb temes com la proliferació dels camps de golf en espais protegits o el PHN". Eduard Pomar va destacar també la importància d'apostar per una política ambiental més agosarada i es va sumar a la demanda de dimissió de l'actual conseller de Medi Ambient, Felip Puig, plantejada aquests dies per diversos col·lectius ecologistes, ja que, segons va afirmar, "sembla que està interposant interessos econòmics i de partit per sobre dels interessos mediam-bientals".
K NOVA La casa dels teus somnis és a casa teva
Rbla. del Celler, 121 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 589 54 31 - Fax 93 589 54 91
16 CIUTAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
''No creiem que les polítiques de joventut de CiU i PP siguin emancipadores"
Carles Casanova El coordinador local de Joves d'Esquerra Verda considera que a Sant Cugat cal treballar per la campanya contra la globalització que proposa el Banc Mundial i per millorar les polítiques municipals de joventut. Aquestes són algunes de les prioritats d'aquesta formació, que s'ha reactivat després de prop de 2 anys d'inactivitat dels joves d'IC-V a Sant Cugat. Fotografia: JORDI GARCIA
E.C. / SANT CUGAT
Quins són els principals objectius que us heu marcat?
Bàsicament n'hi ha dos. Per una banda, volem continuar amb la campanya contra la globalització que pretén el BM i el FMI. Nosaltres no ens oposem a la globalització com a tal, però sí a aquest tipus. Davant de col·lectius que pregonen una tornada a les arrels, nosaltres proposem una globalització dels drets humans, un món més just i més igualitari, amb les diversitats que es tenen però amb igualtat de drets.
I el segon objectiu?
L'altre eix bàsic és participar tant al Consell Municipal de Joventut o les comissions per l'elaboració del Pla Local de Joventut que vol fer Àngels Ponsa, que nosaltres critiquem perquè
ha sortit molt tard i a més de forma conjuntural, ja que sembla que li han entrat les presses quan ha sabut que les entitats joves s'estaven reunint per fer alguna cosa junts. A més, si tenim en compte les polítiques de joventut que han portat CiU i el PP allà on manen, no ens creiem que les polítiques de joventut que volen fer siguin emancipadores, i és el que volem nosaltres.
Com han de ser aquestes polítiques de joventut?
Nosaltres no creiem que els joves tinguin uns problemes diferents de la resta de la gent. Tots els joves volen un habitatge, emancipar-se, tenir una feina estable, guanyar-se la vida i realitzar-se com a persona. I per això cal una política d'habitatge, de formació, laboral, i també de lleure i oci, evidentment, però no creiem que la principal preocupació sigui anar a esquiar. Per
això volem participar en aquest pla, ja que Àngels Ponsa ha dit que vol que tots els joves hi participin i hi donem la nostra opinió, però a més, volem presentar una proposta que sigui tan bona que sigui difícilment rebutjable; i si es rebutja, que hagin d'explicar per quins motius, i si no es rebutja i s'accepta, que es garanteixi un seguiment de la seva aplicació.
Com seria aquest seguiment?
Per això comptem amb el fet que s'institueixi el Consell Municipal de Joventut però al mateix temps volem crear el Consell de la Joventut de Sant Cugat, una plataforma independent de l'Ajuntament on s'aglutinin totes les entitats juvenils del municipi, sense cap tipus de discriminació.
éCreu que els joves de Sant Cugat tenen consciència política?
La realitat ens porta a ser crítics. Hi ha massa problemes al món perquè un no els vegi, una altra cosa és el posicio-nament que es prengui. Crec que la idea mítica del maig del 68 és falsa, era poca gent que es movia molt, i ara, en canvi, hi ha molta més gent jove que es mou però ho fan en altres àmbits com ONG o associacions. La qüestió és que aquestes entitats toquen problemàtiques per temes, mentre que un partit polític els toca tots. Nosaltres pensem que els problemes són complexos i que les solucions també ho han de ser. Jo convido la gent perquè participi en política, a qualsevol lloc, perquè encara que la gent passi de la política, la política no passa de la gent.
óS'ha plantejat la col·laboració amb altres grups de joves?
En totes les activitats i plataformes
unitàries que es facin en què estiguem d'acord, evidentment hi participarem. Però sovint amb aquestes coses el que passa és que no se't convida, i per això nosaltres qualsevol cosa que pensem que ha de ser unitària ho preguntem i ho consultem, pel que fa a participació un a un, no tenim cap preferència, parlarem amb totes les entitats que vulguin i mirarem de posar coses en comú i aprendre els uns dels altres.
Quins són els reptes dels Joves d'Esquerra Verda?
Amb la creació del Pla Local de Joventut, tenim feina per a uns quants anys, però també treballem en activitats d'IC-V, com el dret al menjar sa, o a tots els locals d'IC-V es podran comprar productes de SETEM i comerç just, i volem convidar la gent que s'impliqui en un model de comerç més just amb el Tercer Món.
Collserola, protagonista del juny a Sant Cugat
E.C. / SANT CUGAT
Sant Cugat va celebrar el passat 5 de juny el Dia Mundial del Medi Ambient amb una jornada de tai-txí a l'esplanada del Pi d'en Xandri. Aquesta
PATRULLA DE LIMPIEZA SANT CUGAT, S,t.
• Neteja de locals comercials, empreses,
hospitals ,pàrquings i particulars
• Personal qualificat, seriós, responsable, discret i assegurat
• En la contractació de la primera
neteja, l'abrillantament de franc
(només comunitats).
Pg. Torre Blanca, 25-27 Local 6
Telefoní: 93 675 38 64 • «3 589 73 40
iniciativa, inclosa dins les activitats del programa Obrim la ciutat a Collserola, tenia l'objectiu de sensibilitzar sobre aquesta data i sobre la importància de preservar l'entorn natural.
Des de l'Ajuntament de Sant Cugat, el regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés, va destacar que "el que preteníem era donar un element innovador i concentrar-nos al voltant d'un símbol tan important a Collserola com el Pi d'en Xandri i combinar-ho amb el tai-txí, com a element de reflexió". Ferrés ha recordat també que el consistori ha volgut ampliar el sentit del Dia Mundial del Medi Ambient amb aquestes jornades sobre Collserola que s'allargaran fins a finals de mes amb propostes com una taula rodona sobre el futur de Collserola, que es farà demà a les vuit del vespre a la Casa de Cultura, o la jornada de recollida de deixalles que tindrà lloc dissabte a partir de les onze del matí.
D'altra banda, i dins el mateix marc d'activitats, el proper dimarts, dia
19, es farà la sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible-Agenda 21, en un acte que comptarà amb la presència de l'alcalde, Lluís Recoder, i del membre del programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, Martí Boada. D'aquesta manera, el consistori donarà el tret de sortida al procés d'elaboració d'aquesta Agenda 21, un procés que comptarà amb, entre altres iniciatives, la creació d'uns Fòrums Ambientals de debat oberts a tota la ciutadania.
Una altra iniciativa emmarcada en aquest procés de l'Agenda 21, l'IES Arnau Cadell inaugurarà el dia 21 de juny, Dia Mundial del Sòl, una nova estació elèctrica d'energia fotovoltaica. Aquesta experiència, executada per l'associació Serveis Energètics Autònoms i pionera a tot Catalunya, permet transformar l'energia solar en energia elèctrica i té la voluntat de sensibilitzar sobre l'ús d'energies renovables en detriment dels combustibles tradicionals.
El Dia del Medi Ambient va celebrar-se fent Tai-Txí al Pi d'en Xandri
IUTAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 17
Rebuig local a la política de medi ambient de la Generalitat
E.C. / BARCELONA
Diverses entitats santcugaten-ques, entre elles el Grup de Natura, van participar el passat diumenge a Barcelona a la manifestació convocada per l'Associació d'Entitats Ecologistes de Catalunya en contra la política mediambiental de la Generalitat.
L'objectiu d'aquesta protesta, que va sortir a les onze del matí de la plaça dels Països Catalans i va acabar al migdia davant el Departament de Medi Ambient, era denunciar les polítiques mediam-bientals que segueix actualment el govern català i demanar la dimissió de l'actual conseller d'aquest Departament, Felip Puig, després de conflictes, com el que ha generat la proposta del Pla Hidrològic Nacional, l'aprovació de la construcció d'un camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilar de Terrassa o la urbanització dels Pirineus, entre d'altres.
Des del Grup de Natura de Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer va fer una valoració positiva de la manifestació, ja que segons va assegurar "es va posar de manifest la diversitat d'entitats, de demandes, i per tant d'inquietuds que hi ha a tot el país al voltant d'aquests temes, i crec que això hauria de fer reflexionar el Departament de Medi Ambient per modificar la seva política actual".
Entitats locals diuen 'no' a la pedrera Berta
E.C. / SANT CUGAT
Sota el lema Barcelona Neta=Collserola Bruta, diverses entitats de Sant Cugat com el Grup de Natura, la FAV, Maulets o el CEPA entre d'altres han iniciat una campanya en contra del projecte per fer un abocador controlat de residus a la pedrera Berta i han demanat un marc de protecció més gran per a la serra de Collserola. Una de les principals inciatives d'aquesta campanya és la caminada popular que es farà diumenge fins a la mina Berta.
Aquesta inicitiva, que va presentar-se dimarts a l'Ateneu Santcugatenc, té la voluntat de cons-cienciar la societat sobre les amenaces que pesen actualment sobre Collserola, i demanar que s'aturi el projecte de l'abocador, que es garanteixi el compliment de la llei catalana de residus i que s'estableixi un marc de protecció més ampli per a la serra de Collserola. Així ho va explicar el protaveu del Grup de Naura, Kristian Herbolzheimer, que va destacar que després de diverses propostes per millorar la protecció d'aquest espai natural, l'actuació de l'adminsitració catalana -que ja fet els primers tràmits per modificar la llei especial de Collserola i permetre la construcció de l'abocador- fa pensar que "a l'hora de proposar millores per a la protecció són traves, però que per fer agressions tot són facilitats".
El portaveu del Grup de Natura va
La campanya va comptar dimarts amb una xerrada sobre Collserola JORDIGARCIA
voler reivindicar la manca d'un posi-cionament per part de la majoria de grups polítics i la manca d'un debat sobre aquest tema i va recordar que ja fa 25 anys que no es revisa el planejament del parc de Collserola, que hi ha un "incompliment conscient" de moltes adminsitracions pel que fa a la llei de residus i que actualment no existeix ni el consens polític ni social que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha plantejat com a condició per tirar endavant aquest abocador.
Precisament per manifestar la manca de consens, les entitats que
participen en la campanya han engegat diverses inciatives, com la redacció d'un manifest per un nou marc de protecció de Collserola, l'impressió de 5.000 adhesius amb el lema de la campanya o la convocatòria d'una caminada popular fins a la pedrera Berta aquest mateix diumenge.
Aquesta marxa, que sortirà a les 10 del matí de l'estació de FGC de Valldoreix o a les 11 des del Casal Cultural de Mira-sol, té l'objectiu de "fer que la gent s'acosti a la pedrera i que conegui l'espai on es vol construir aquest abocador".
Collserola, un espai
amenaçat La campanya Barcelona
Neta=Collserola Bruta és un dels primers resultats de la voluntat de coordinació de les diferents entitats santcugaten-ques i del territori de Collserola que treballen per millorar la protecció d'aquest espai.
En aquest sentit, els diversos col·lectius ecologistes i ciutadans han coindicit a destacar que, actualment, Collserola compta amb 4 grans amenaces: la construcció del túnel d'Horta, la manca de protecció a Torre Negra, el proejecte d'un abocador a la pedrera Berta i l'ampliació del Centre Direccional entre Cerdanyola i Sant Cugat, i en la necessitat de fer una campanya conjunta per evitar-les, "no té sentit que aquestes 4 campanyes funcionin de forma paral·lela i inconnexa", afirmava dimarts el portaveu del Grup de Natura, Kristian Herbolzheimer " quan el mal genèric és el mateix: la manca d'una protecció suficient a Collserola".
Herbolzheimer va destacar també que, a banda de la campanya contra l'abocador, un dels problemes més urgents és l'ampliaicó del Centre Direccional, del qual ja s'ha fet
' l'aprovació inicial del projecte. Per aquest motiu, des dels diversos col·lectius han sol·licitat que s'aturi el projecte i s'estudiïn les propostes alternatives.
L'alcalde explica als veïns les obres del Pla del Centre
E.C. / SANT CUGAT
L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha iniciat un seguit de converses amb els veïns i comerciants de l'entorn del Monestir per tal d'informar-los sobre les obres que es realitzaran en aquesta zona i poder recollir els seus suggeriments.
L'objectiu d'àquestes reunions és explicar en què consistiran aquestes obres, explicar tots els projectes que hi ha previstos a la zona i que, segons l'alcalde, han de servir per millorar la qualitat de vida dels veïns d'aquella zona i de tots els santcugatencs, ja que es pretén potenciar i millorar una de les zones més visitades de la nostra ciutat.
L'alcalde ha explicat també que aquestes obres causaran durant algun temps molèsties als veïns però ha afegit que "amb aquestes reunions i amb l'obertu
ra de l'Oficina del Pla del Centre el que volem és minimitzar les molèsties i recollir els suggeriments de millora que es produeixin en el decurs de les obres".
En el mateix sentit, l'alcalde ha volgut demanar paciència als veïns afectats, ja que, segons ha assegurat, Sant Cugat ha de fer ara aquest salt endavant que suposarà una millora en la qualitat de vida de tothom".
Pel que fa a la resposta dels veïns, des de l'Ajuntament han assegurat que les reunions han rebut de moment una bona resposta i han aprofitat per posar de manifest les seves principals preocupacions. En aquest sentit, entre les principals demandes, destaca l'interès per conèixer el sistema d'accessos que s'aplicarà en les noves zones de vianants així com la durada prevista per a les obres o la qualitat dels materials que es volen utilitzar.
Retiren les torres elèctriques de Collserola
E.C. / SANT CUGAT
La companyia elèctrica FECSA-ENHER va acabar de retirar la passada setmana les darreres torres elèctriques del vessant vallesà de la serra de Collserola. Aquesta actuació, que s'emmarca en un projecte global de millora de les línies elèctriques i revitalitza-ció del parc, suposarà un important benefici per a la serra d'en Julià, situada entre Valldoreix i el Papiol.
Durant els primers mesos d'aquest any, FECSA-ENHER ja ha retirat perop de 10 quilòmetres de línies aèries, que han estat soterrades per garantir la millor conservació de l'entorn natural i reduir els impactes ambientals d'aquestes torres de distribució així com el risc d'incendis. D'aquesta manera, la companyia ha deixat prop de 300 hectàrees de bosc lliures de línies aèries en un sector
comprès entre la zona de Valldoreix, la Floresta i Vallpineda.
Precisament, una de les zones més beneficiades d'aquesta actuació ha estat la serra d'en Julià, tocant a Valldoreix, on l'existència d'aquestes línies posava en perill la vegetació i dificultava la supervivència i la reproducció d'alguns animals com les aus rapinyaires.
El soterrament de les línies elèctriques a Collserola ja s'havia començat a realitzar l'any 1999, quan FECSA-ENHER va alliberar un total de 1,3 quilòmetres de línies d'alta tensió de la zona de Sant Pere Màrtir.
L'objectiu d'aquestes actuacions és millorar la xarxa de distribució de les línies aèries d'alta tensió, però sobretot, reduir de forma progressiva l'impacte visual i ambiental que comporta el pas d'aquestes línies per un entorn natural com la serra de Collserola.
D'altra banda, amb el soterrament de les línies i la desaparició de les torres d'alta tensió també es faciliten les tasques d'extinció d'incendis eliminant el perill que suposen aquestes línies per als mitjans aeris.
ARC s « r v e> i s
S'OFEREIX: SECRETARIA INTERNACIONAL
• Atenció personalitzada de les trucades de la seva empresa.
•Agenda professional: concertació visites.
• Marqueting telefònic.
•Domiciliació comercial.
• Per només 16.000 ptes/mes durant 12 h. al dia.
P° Torreblanca, 21-23 l°3 a
Tel 93 589 77 70 Fax 93 589 88 34 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
18 Dijous 14 juny del 2001
Georges Moustaki i Dusminguet, plats forts de la Festa Major 2001 Unes 150 activitats, un pressupost de 30
milions de pessetes i la participació
d'una quarantena d'entitats ciutadanes
configuren la programació d'enguany de la
Festa Major, que tindrà com a pregoners
els coneguts Medir i Cugat, dos personat
ges del "Sant Cugat poble", amb paraules
de l'alcalde. El cartell de la festa és obra
de l'artista local Mercè Diogène.
PEmili Bella / SANT CUGAT
er a la gent jove, Dusminguet. Per als una mica més grans, el
cantautor Georges Moustaki. Són les dues actuacions importants del programa de Festa Major d'enguany, que també tindrà com a protagonistes activitats tradicionals com el Paga-li Joan -el ball típic de Sant Cugat- o la botiga al carrer, que es combinaran amb altres iniciatives que ja comencen a consolidar-se, com l'espai de les Barraques o el racó infantil de la rambla del Celler. Les 150 activitats programades costaran un pressupost similar al de l'any passat -uns trenta milions de pessetes-, que es repartiran en diversos espais. Trenta propostes tradicionals, trenta al racó infantil -que amplia l'horari-, cinc al claustre del Monestir -com ara poesia, dansa de l'Esbart, un tast de vins i una fumada amb pipa-, a més dels concerts de Barraques són els actes programats. Però serà sens dubte l'actuació del cantautor francès d'origen greco-egipci Georges Moustaki, la que més prestigi aportarà a la festa d'enguany, tal com va fer en l'edició anterior Raimon. Moustaki actuarà acompanyat del també cantautor, però català, Josep Tero, divendres 29 de juny a les deu de la nit a la plaça d'Octavià.
Joan Fàbregas i Pere Pahïssa, o Pere
Imatge de la roda de premsa de presentació del progama de Festa Major
Pahïssa i Joan Fàbregas seran els encarregats d'engegar la festa, amb el pregó, que es farà dijous 28 a les set, després de la tronada d'inici de festa, la repicada de campanes i la cercavila del pregó, que sortirà des de l'avinguda de Cerdanyola. Els dos actors i presentadors radiofònics encarnaran el Medir i el Cugat, o el Cugat i el Medir, dos personatges "del Sant Cugat poble", amb paraules de l'alcalde Lluís Recoder, que "a la gent que no sigui de Sant Cugat no li diran res, però a la gent del
poble els dirà molt perquè són dos homes que representen aquell Sant Cugat més entranyable, estimat i que no podem perdre". Altres anys van ser l'escriptor Baltasar Porcel, el tenista Àlex Corretja, el
rector de la
El programa de mà de la festa tindrà forma de vario, com els que fan servir les dones per ballar el Paga-li Joan, acte
central de la celebració
U n i v e r s i t a t Autònoma de Barcelona, Carles Solà, o la model i presentadora Elsa Anka. Després del pregó es donarà a conèixer el Caparrot de l'Any a la matei
xa plaça de Barcelona. Montse Sant, Rogeli Pedró, Pere Vivó o l'Esbart Sant Cugat són
Dusminguet, estrella de Barraques
Actuacions musicals i molta participació associativa són els punts més destacats de l'espai de les Barraques de la Festa Major 2001. El grup Dusminget seran la gran estrella de l'escenari, que també acollirà altres propostes de grups amateurs o un escenari boig.
El parc de la Pollancreda tornarà a acollir l'espai de Barraques, que enguany estarà conformat per les 22 parades de les associacions que s'han decidit a participar de manera activa a la Festa Major. Però a banda de les Barraques, on es podrà adquirir beguda i menjar, principalment, un dels grans al·licients seran les actuacions a l'escenari.
L'espai de Barraques s'inaugurarà dijous amb el pregó a dos quarts d'una de la matinada, i a dos quarts de tres amb l'actuació del grup fusió O Garbanzo Negro. Divendres, hi haurà capoeira i concert amb el grup local Shitting Milks. Després (22.00) estan previstes les diferents propostes de l'escenari boig, el concert de rumba fusió amb ritmes llatins, a càrrec del grup Gazpacho (23.00), la música de Los Rancios (1.15) i finalment, el de Dissidència Sònica (2.45). L'últim dia de Barraques serà dissabte, per quan està previst el concert d'Ojos de Brujo (23.30) i Dusminguet (1.30), que clausuraran les activitats a l'espai./M.M.
alguns dels candidats a Caparrot de l'any. El Paga-li Joan es farà el dia 29 a la una,
com sempre, a la creu de terme dels jardins del Monestir. Aquest ball, d'origen centenari, compta amb una comissió específica per potenciar-lo i donar-lo a conèixer als nouvinguts. Tant és així que el programa de mà d'enguany tindrà forma de vano, com el que porten les dones durant la dansa. Pel que fa al cartell de la festa, es tracta d'una creació de l'artista valldoreixenca Mercè Diogène.
La fira d'atraccions, que arribarà una setmana abans de la festa, tornarà a canviar d'ubicació i s'instal·larà enguany darrere del Centre Cultural.
Es doblaran els efectius policials per garantir la seguretat
Magda Méndez / SANT CUGAT
La Policia Local doblarà els efectius destinats a garantir la seguretat durant la Festa Major de la ciutat. Així es va decidir en una reunió conjunta entre la Junta de Seguretat i la Comissió de Festes de Sant Cugat, que va estar presidida per l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder,
dimecres de la setmana passada. En la reunió es va tractar sobre "l'o
portunitat del servei de seguretat per tal que sigui tan eficient com sigui possible", explicava el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés. En aquest sentit, es garantirà la presència policial a la gran majoria dels actes programats. El nombre de policies destinats a cada lloc es farà
de manera proporcional entre el nombre de públic que es preveu que assisteixi a l'acte i l'hora en què se celebri. En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana va posar un parell d'exemples que mostraven els criteris de protecció en aquesta edició de la Festa Major: "Per exemple, en una cercavila a la tarda hi podran haver uns 3 o 4 policies, mentre
que en un concert de nit o un espai com les Barraques es multiplicarà per quatre el nombre d'efectius".
D'aquesta manera s'intentarà evitar que es produeixin incidents com els de l'any passat a l'espai de Barraques, quan un grup de violents van atacar uns nois que participaven a la festa.
Malgrat tot, el regidor de Seguretat Ciutadana confia que hi hagi una "conscienciació ciutadana" al respecte, tot i que "nosaltres posarem els recursos per tal de garantir que sigui una festa segura".
Per Ferrés, d'aquesta manera es crea "un bon dispositiu necessari per tenir la millor de les festes majors".
SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 19
Oranich: "La premsa local compleix una funció social de cohesió de país"
Magda Méndez / BARCELONA
L'advocada i periodista barcelonina Magda Oranich va ser l'encarregada de presentar el llibre que l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha editat recentment. Aquest és un recull de les ponències del V Congrés que aquesta associació va celebrar a la nostra ciutat organitzat pel DIARI DE SANT
CUGAT. Oranich va voler remarcar la importància del paper de la premsa local i comarcal a nivell de "cohesió de país".
Eh reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI és el títol del llibre que aplega totes les ponències que es van realitzar durant el congrés. Temes com les noves tecnologies, el seu ús i l'ètica periodística van ser alguns dels més destacats d'aquesta jornada.
"La premsa local i comarcal té moltes inquietuds, ganes de continuar treballant i ganes de servir el país", assegurava el president de l'ACPC,
L'acte va ser la presentació del llibre de les ponències del V Congrés de l'ACPC JOSEP MASSIP
Xavier Garbarrell. "Molta gent es pensa que la prem
sa és tan sols la gran premsa i la resta és com si no existís", assegurava Oranich, referint-se a la supremacia dels diaris de gran tirada. La coneguda advocada també va assegurar que ha pogut comprovar en els seus viat
ges a diferents pobles de Catalunya que, per la gent de cada municipi, "el seu diari és la premsa local i comarcal". A més, Oranich va assegurar que, per ella, la premsa local i comarcal "és com un vici: arreu on vaig n'he de comprar".
En aquest sentit, i fent un repàs al
paper que ha tingut històricament la premsa, l'advocada va afirmar que la premsa de proximitat "té una funció social molt important com a cohesió del país".
Oranich també va lamentar que "a Catalunya estem descompensats", ja que les informacions que es poden
produir a Barcelona sempre primen en els mitjans grans, per davant de notícies a d'altres poblacions catalanes.
L'advocada i periodista va voler incidir també en el fet que la premsa local i comarcal catalana li ha donat a l'ús del català. "El que suposa pel país i la llengua que sigui en català és molt important". En aquest mateix sentit, Oranich considera que caldria més ajuda institucional i canalitzar la publicitat cap a aquest tipus de premsa.
L'advocada també va destacar el paper actual de la premsa local, davant
L'advocada considera que és necessària més
ajuda institucional a la premsa local
i comarcal
del procés de globalització, perquè, segons el seu parer, les notícies que hi apareixen "són la vida". En aquest mateix sentit, també va assegurar que "no em fa por obrir-nos al món sempre que es mantingui el que és de cadascun".
Oranich també va incidir en els reptes que es plantegen en la premsa local i comarcal, dels que en va destacar l'ètica, i va assegurar que "en aquest sentit heu donat una lliçó, sou un exemple important".
Aquest era el primer acte que se celebrava a la nova seu de l'ACPC, al CV Hospital, número 110-112, de Barcelona.
La III Trobada de Lleidatans aplega cent persones
Redacció / BELLATERRA
Un centenar de lleidatans es van reunir divendres a la nit a l'Hotel Bellaterra per celebrar la tercera trobada de persones procedents de les comarques de Lleida al Vallès. La cita. que es convoca cada any per aquestes dates, no va comptar amb els nivells de participació d'altres edicions -hi havia una trentena de persones menys que l'any passat-. A la festa tampoc no hi va acudir cap personalitat coneguda, a diferència de l'any passat, que va anar-hi la presentadora de l'infor-matiu del migdia de Televisió Espanyola a Sant Cugat, Rosa Maria Molló. El primer any hi era present el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé. L'àpat va consistir en una sèrie de productes portats expressament per a l'ocasió de la terra ferma. Imatge de la tercera trobada de lleidatans celebrada divendres a l'Hotel Bellaterra de Cerdanyola del Vallès ENRIC FABRE
CENTRE DE LA IMATGE fíoça M Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant 0 £/ Santa Maria, U • Tel. 93 675 57 24 - Sant Cugat e-ma1t: zoomcentTe@mfonegocio.com
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!
point El teu distribuïdor de cameres f material digital Kodak a Sant Cugat
2 0 SOCIfclAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Nova plataforma cívica per a la immigració
Emili Bella / SANT CUGAT
"La taula per a la immigració és molt superficial, hi ha una problemàtica molt més important darrere." "No és gaire més del que hi havia fins ara." Aquests van ser alguns dels comentaris que es van poder sentir durant la constitució d'una plataforma per a la defensa dels immigrants de Sant Cugat, que es va fer dimarts a la Casa de Cultura. Les crítiques es referien a la taula d'immigració que impulsa l'Ajuntament i que coordina diverses entitats de la ciutat que treballen per als immigrants. Les mateixes entitats eren les que estaven convocades a la reunió de dimarts, que va comptar amb la participació d'una dotzena de persones de diversos col·lectius, com Atena-Grup de Dones, Vallès sense Fronteres o Maulets, i per partits polítics, com el PSC, IC-V o EUiA. Tots ells eren a la reunió, que volia ser un primer contacte per començar a elaborar una proposta en matèria d'immigració per presentar al consistori santeugatenc. El document inicial dividia l'assistència a aquest col·lectiu en cinc àmbits d'actuació ben diferenciats: treball, habitatge, salut, papers i ensenyament. Algunes de les propostes que es van fer van ser la creació d'una casa-ofícina de la immigració "per resoldre diverses qüestions que es plantegen transversalment en les diferents àrees" i l'elaboració d'un cens municipal d'immigrants, que es calcula que pot arribar a tenir unes 2.000 entrades, com
Alguns dels integrants de la nova plataforma ciutadana JORDI GARCIA
a base per conèixer les problemàtiques reals de les persones que es troben en aquesta situació. L'objectiu és que aquest cens el facin els mateixos immigrants.
Una altra qüestió que es va posar de manifest va ser la necessarietat de fer una campanya d'informació
adreçada a aquest col·lectiu ciutadà per explicar els avantatges que comporta l'empadronament. Els membres de la plataforma han remarcat la seva voluntat de fer que el nou organisme sigui com més participatiu millor i han convidat tothom a afe-gir-s'hi.
L'advocat dels okupes carrega contra els mitjans
E.B. / SANT CUGAT
L'advocat que defensa els okupes per la demanda contra aquest col·lectiu establert a la masia de Torre Blanca, Jaume Sens, va ser divendres a la Casa de Cultura per explicar la seva experiència en la defensa jurídica de Yokupació. Sens va fer un repàs del que ha significat el moviment alternatiu fins avui, sobretot des del desallotjament del cinema Princesa de Barcelona, que va significar "un punt d'inflexió". L'advocat va criticar que els mitjans de comunicació han contribuït i contribueixen a crear una imatge estereotipada del col·lectiu okupa, i va lamentar que només apareguin a la premsa quan hi ha un desallotjament. Sens va afirmar que hi ha altres formes de pressió contra els okupes que no apareixen mai a la premsa. També va afegir que els mitjans donen per vàlida la versió de l'adminitració sense tenir en compte la dels okupes.
D'altra banda, el president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat, Xavier Laborda, va donar el seu suport incondicional a la masia de Torre
Blanca tot desitjant que no s'arribi a fer servir mai la violència ni que l'estament judicial acabi carregant contra els okupes. "Seria un fracàs", ha dit Laborda. "Judicialitzar la cosa és la forma més bruta d'embrutar de manera innecessària, per no dir injusta", continua. Laborda considera una "gran vergonya haver deixat durant més de 10 anys una casa tancada quan hi ha col·lectius pidolant un espai".
Per la seva banda, un dels integrants del
Xavier Laborda: "Judicialitzar la cosa
és la forma més bruta d'embrutar de manera
innecessària"
col·lectiu okupa va fer una exposició de la situació actual dels okupes, després de repassar els esdeveniments més importants que han passat
en dos anys a la masia: des de l'o-kupació a l'intent de desallotjament, passant pels incendis o els arranjaments fets pels mateixos habitants de l'immoble. La sensació dels joves és que les forces de l'ordre intentaran dur a terme el desallotjament en breu. L'acte va començar amb la presentació d'un vídeo sobre la història de l'okupació de les masoveres i el Missifú, tal com ells mateixos es denominen. El vídeo recollia a través de filmacions, testimonis i fotografies el que han estat aquests dos anys d'okupació.
SAL0N DE ESTÈTICA Y PELUQUERIA
'ATRICIA Y CAROLINA CENTRO EQUIPADO CON LA APARATOLOGÍA DE
ELECTROTERAPIA MÀS AVANZADA
BODY FLASH Reparación de estrias Flacidez en: escote, cara interna de muslos y brazos Reafirmación de senos Hidratación, oxigenaeión y nutrición del cutis Tonificación y normalización muscular facial Antiarrugas y antienvej ecim iento Depilación elèctrica definitiva e indolora Celulitis Sobrepeso Obesidad Tonificación dérmka lonización Drenaje Rejuvenecimiento Corporal Pcsadez de piernas Manos frías Retención de líquidos Problemas circulatorios Antònia y flacidez muscular
NUEVO HORARIO Moldeador corporal Lunes 15,30 a 19 h. Martes a Viernes 9,30-13,30 y 15,30-19 h. Sabuda 9,30 a 14 h Cl Sto. Tomàs, 34 - SANT CUGAT - Telf. 93 674.06.55
Detinguts dos germans per robar a Sant Cugat
Redacció / SANT CUGAT
La Policia Nacional de la localitat d'Hospitalet del Llobregat va ser la protagonista de l'espectacular detenció de dos germans acusats de cometre presumptament diversos robatoris. Els delictes es cometien a la
Llobregat, on finalment van ser detinguts.
El Grup de Robatoris de la comissaria de policia de l'Hospitalet estaven investigant els dos germans des de principis d'aquest any. Seguien la pista a una parella d'individus que, segons
sembla, anaven ciutat de Barcelona i a d'altres localitats de l'àrea met ropol i tana , entre elles el nostre municipi.
Els detinguts són Luis A.A., de 30 anys, i Jesús A.A., de 28. La detenció es va efectuar la matinada de dilluns de la setmana passada, després d'una espectacular persecució policial. Aquesta es va desenvolupar entre els carrers de Barcelona i de l'Hospitalet del
Acostumaven a actuar vestits amb samarreta
del Reial Madrid i màscares de 'La
guerra de les galàxies'
armats amb pistoles i assaltaven benzineres, estancs i supermercats de la ciutat comtal i les poblacions de la rodalia. Els dos ger
mans actuaven vestits amb samarretes de l'equip de futbol del Reial Madrid i, en el moment dels atracaments, utilitzaven cotxes robats i màscares dels personatges de la pel·lícula La guerra de les galàxies.
Nou positiu en una prova d'alcoholèmia en un accident
Redacció / SANT CUGAT
El conductor d'un turisme, JBC, de 27 anys, va donar positiu en un control d'alcoholèmia el dia 8 després de tenir un accident que no va fer ferits a l'avinguda de Rius i Taulet en sortir de la calçada. D'altra banda, en la darrera setmana s'han produït tres incendis diferents a la ciutat. El darrer va afectar uns 70 metres quadrats de matolls en un solar de l'avinguda de l'alcalde Barnils amb la plaça de Xavier Cugat. Dues dotacions dels bombers de Sant Cugat i Rubí van participar en l'extinció de les flames. Els altres dos incendis es van localitzar al carrer del Pla del Vinyet, on es va incendiar un vehicle possiblement per un curteircuit en engegar-lo, i al carrer de Bonavista amb el passeig de la Floresta, que va afectar 10 metres quadrats de matolls.
SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 21
Santa Isabel exposa els treballs del curs escolar
Redacció / SANT CUGAT
El centre concertat d'ensenyament Santa Isabel va celebrar dissabte la festa de final de curs de l'escola, que va comptar amb la visita de diverses exposicions elaborades a partir dels treballs de cada classe, una missa a la capella i l'actuació dels diferents cursos d'alumnes, des del cicle inicial fins a sisè. Els cargols, les granotes, els conills, els esquirols, els dofins i les girafes van mostrar els seus treballs a l'edifici d'educació infantil. Al de primària s'hi van instal·lar les exposicions de 1 r i 2n de cicle inicial, la d'informàtica, i les de cicle mitjà i superior. Enguany, l'escola estava ambientada amb motius sobre el segle XX: Gaudí, Miró, Picasso, els grans invents del segle passat, l'ecologia i el medi ambient o la conquesta de l'espai eren les temàtiques exposades. Imatge d'un dels balls que els menuts van interpretar davant els centenars de pares
Imatge d'un ball dels alumnes de P-4 sobre una cançó dels Beatles
L'Avenç presenta la geganta Octàvia
Redacció / SANT CUGAT
La festa de fi de curs de l'escola Avenç, que es va fer dissabte passat dia 26 maig, va servir per presentar la nova geganta de l'escola, feta pels mateixos alumnes del col·legi, que es diu Octàvia. Balls, esports, festa i animació van completar l'acte. Entre altres activitats, també es va organitzar una tómbola amb l'objectiu solidari de recaptar diners per enviar-los a Guatemala. Els diners aconseguits es destinaran a la construcció d'una escola en aquell país centreamericà.
Queixes pel preu de les activitats d'estiu
Redacció/ SANT CUGAT
Les activitats d'estiu programades per l'Ajuntament de la ciutat han estat motiu de queixa per part d'alguns dels pares. Segons les opinions d'aquests, la programació va arribar amb retard i els preus establerts no coincidien amb els reals.
La programació d'estiu municipal és motiu de polèmica per les queixes d'alguns pares que asseguren que la informació rebuda per correu va arribar amb retard. Aquest va ser el motiu pel qual a l'anar a fer les inscripcions es trobessin que per a bona part de les activitats ja no quedaven places. "El programa es va enviar, acompanyat per una carta de l'alcalde, a totes les famílies amb nens i nenes d'aquesta edat, just en el moment en què es va presentar", explicava la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, mentre que afegia que "per tant, dubto que estiguessin ja plens".
L'altre motiu de queixa era que, segons els pares afectats, el preu que establia el fulletó que recull totes les activitats d'estiu municipals d'enguany no es corresponia amb els diners que es demanaven a l'hora de realitzar la inscripció. Àngels Ponsa va negar aquest fet assegurant que "en tot cas, els preus que figuraven en el programa són els preus de les activitats". Per aquest motiu, la regidora sostenia que les activitats que han estat motiu de queixa "no crec que siguin les municipals".
En total, s'han programat per aquest estiu 80 activitats adreçades als 13.000 santcugatencs que tenen edats compreses entre els 3 i els 16 anys. Enguany, per primera vegada des que es porten realitzant aquestes activitats d'estiu, es va editar un fulletó que incloïa les activitats de tots els districtes.
Per a la teva
tranquil·litat.
Prevenció, seguretat
i la nostra experiència. SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS OOMÒnCS 1 SE PtOTECOÓ
! 5
i í a
Per a la teva
tranquil·litat.
Prevenció, seguretat
i la nostra experiència.
Per a la teva
tranquil·litat.
Prevenció, seguretat
i la nostra experiència.
Av. Lluís Companys, 50 • Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001
Dos nens troben una xeringa al Pla del Vinyet
Emili Bella / SANT CUGAT
El passat 15 de maig, dos nens de 4 i 6 anys van trobar una xeringa amb agulla mentre jugaven en un racó del parc del Pla del Vinyet. Les mares que ho van veure, de seguida van dur els infants al Centre d'Assisència Primària de Sant Cugat i ho van denunciar a la Policia Nacional. ( asos com aquests no són freqüents a la nostra ciutat, però sí que creen alar-
Pares, avis, cangurs i joves que passegen pel parc a la tarda no troben que sigui cap
fet excepcional
ma entre els pares i mares que acompanyen els seus fills a jugar després de la guarderia. L'any passat també es van trobar xeringues al parc Central. Aquests fets aïllats el que evidencien, si més no, és que existeix la drogoaddicció a Sant Cugat, com en tantes altres ciutats de l'entorn. Les mares-casualment, totes ho eren-consultades aquesta setmana per aquesta publicació, mentre vigilaven els seus fills en el mateix escenari, han confirmat que no pensen que es tracti d'una problemàtica generalitzada ni que el parc del Pla del Vinyet sigui un focus de drogoaddicció durant la nit, però sí que han reconegut que van més amb compte a l'hora de tenir cura de què fan els nens men-
Cada tarda es reuneixen al parc del Pla del Vinyet nens acompanyats pels seus pares o avis
tre juguen. La preocupació principal d'aquestes persones a l'hora de parlar del parc en qüestió és que no hi ha prou arbres i a l'estiu hi fa molta calor. Tanmateix, algunes persones han explicat que els amos dels gossos haurien de recollir més sovint els excrements de les seves mascotes. Un grup d'una quinzena de joves que
estaven fumant cannabis a la gespa del parc han ratificat que el Pla del Vinyet no és un espai perillós. "Alguna xeringa hem vist a Sant Cugat, però fa tant de temps que no recordo ni on", deia un d'ells. Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el Departament de Sanitat de la Generalitat, duu a terme des del
mes de març un programa d'intercanvi de xeringues per als usuaris de drogues per via parenteral. L'objectiu és que els drogoaddictes facin servir només un cop la xeringa, i es redueixi el risc d'infeccions. L'intercanvi es fa en algunes farmàcies de la ciutat, a més del CAP, on es fan càrrec de les agulles usades.
24 anys d'andalusos santcugatencs al CPA
E.B. / SANT CUGAT
El Centro Popular Andaluz (( l'A) va celebrar el cap de setmana passat el 24è aniversari de l'entitat. L'acte va consistir en un vi d'honor
T I N T O R E R I A
B U G A D E R I A
Net
NETEJA EN SEC I PLANXAT MÀXIMA
QUALITAT PECES TEXTILS,CORTINES
ANTÍLOP, PELL I ALTA PELLETERIA, MANTES I EDREDONS
SERVEI A DOMICILI]
Francesc Macià, 63 (Coll Fava) Tel.93 674 36 60
Rbla.del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60
per començar la jornada, que es va acompanyar pel ball dels tres grups flamencs de l'entitat: Axatiana, el CPA i Diana, que van presentar danses noves que s'estrenaran durant la Festa Major. Entre les diverses personalitats que van assistir a l'acte, hi havia el director d'acció cívica de la Conselleria de Benestar Social, Josep Maria Clèries, els tinents d'alcalde Joan Recasens (UDC) i Berta Rodríguez (PP) i el portaveu del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez. De cara al 25è aniversari del CPA, el seu president, Gabriel Ruiz, ha avançat que serà "una setmana de gran acció, molt forta, una festa on pugui participar tota la ciutadania, per celebrar un quart de segle d'integració en gran". Ruiz ha dit també que es recompensaran els mitjans de comunicació per la seva tasca.
Quant a la Festa Major, el CPA muntarà, com fa des de l'any 1977, la tradicional Caseta de l'entitat,
Un moment de la celebració dels 24 anys de vida de l'entitat ENRIC FABRE
una carpa que acollirà diverses activitats des del dia 28, quan el mateix alcalde Lluís Recoder la inaugurarà. Està previst també que hi assisteixin representants de la Generalitat i de la Junta d'Andalusia. Les Hermandades de Rubí, l'Esbart
Sant Cugat, el cantant Paco Pintos i el ballet de flamenc clàssic Brissindell -que vol dir pluja- seran algunes de les activitats de la Caseta, que s'ubicarà de nou a Coll Fava, molt a prop de la seu de l'associació d'andalusos santcugatencs.
Breus Més
donació de sang Aquest cap de setmana,
Sant Cugat tornarà acollir l'autobús de la sang, amb unes noves jornades de donació. Seran diumenge i dilluns a la Casa de Cultura i al Club Muntanyenc, respectivament.
Una de les novetats d'aquesta donació és el canvi d'ubicació per realitzar-la. A partir d'aquest diumenge, es farà a la Casa de Cultura per tal de millorar l'atenció als donants i reduir el temps d'espera.
L'horari serà de 10 a 14 hores diumenge a la Casa de Cultura, i de 17.30 a 20.30 hores dilluns al Club Muntanyenc.
Xerrada sobre la diabetis L'Associació de Diabètics
de Catalunya (ADC) ha organitzat per avui una nova xerrada sobre algun dels aspectes d'aquesta malaltia. En aquesta ocasió, la conferència estarà centrada en el peu del diabètic.
Quins efectes té la diabetis en el peu dels malalts i com cuidar-ho seran els eixos d'aquesta xerrada, que anirà a càrrec del podòleg Jordi Viadé. Aquesta conferència se celebrarà a la sala d'actes de la Casa de Cultura, aquesta tarda a partir de les 19 hores. En aquesta ocasió s'ha canviat la data, ja que les xerrades es fan habitualment els dimecres.
Brams en concert de
Maulets L'Assemblea Local de
Maulets ha presentat el concert que serà l'encarregat de tancar la campanya contra la globalització que es va iniciar fa uns mesos a la nostra ciutat. El grup santeugatenc Skamarlans, els berguedans Brams i els gallecs Nen@s da Revolta conformen el cartell d'aquesta actuació.
El macroconcert es farà el proper dia 7 de juliol al Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat. Les entrades es podran adquirir a EL DIARI DE SANT
CUGAT, a Discos Compàs,
Jordi's, Ràdio Sant Cugat, a la Casa de Cultura i a l'Ateneu Santeugatenc.
SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 23
Resistència civil i immigració contra el Banc Mundial Magda Méndez / SANT CUGAT
La campanya contra el Banc Mundial (BM) continua endavant. Els temes que es van tractar la setmana passada van ser sobre la resistència civil i la immigració. D'altra banda, alguns dels membres de la plataforma contra el BM també van participar a la manifestació contra la política mediambiental de la Generalitat que es va celebrar diumenge al matí a la plaça dels Països Catalans.
Dimecres, una de les aules de l'Espai Jove de la Casa de Cultura va acollir una nova xerrada. En aquesta ocasió tractava sobre Repressió i control social i va anar a càrrec de tres membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa.
La conferència va donar algunes recomanacions "per afrontar la repressió diària que pateixen els diferents col·lectius o persones simplement per opinar diferent sobre l'estat actual de les coses". El Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa ha recollit una sèrie de consells pràctics per
saber com actuar en cas de manifestació, que t'identifiquin o que et facin un registre domiciliari, per posar alguns exemples. "Són maneres de com actuar i tenir tu seguretat perquè els cossos repressors de l'Estat, aprofiten la teva falta d'informació per passar-se", assegurava un dels joves que va participar en la xerrada.
Demà divendres s'ha programat
una xerrada sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina
Els joves egarencs també van aprofitar la xerrada per explicar la situació en què es troba actualment el seu company Zígor Larredonda, que el van detenir el mes de gener passat acusat de col·laborar amb la banda terrorista ETA. En aquest sentit, els membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa van explicar que "en poc més de 5 anys hi ha hagut més de 70
detencions i més de 100 persones implicades en processos judicials, en la majoria de casos amb peticions de penes penals".
Per ells, les detencions que es van produir a principis d'any era una prèvia del que podria haver estat la repressió policial de cara a la trobada del BM, que finalment s'ha anul·lat. "Es començava a preparar el terreny i a fer por a la gent que s'estava començant a moure", asseguraven, mentre afegien que "a nivell repressiu, el Ministeri de l'Interior, al saber que el BM venia, es fregarien les mans perquè sabien que tenien l'oportunitat de carregar contra tota veu dissident".
Diumenge van continuar les activitats de la campanya amb una xerrada sobre la immigració, a càrrec de Vallès sense Fronteres.
Demà s'ha programat una xerrada sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina que anirà a càrrec de Kristian Herbolzheimer i Lola Crespo. Serà a l'Ateneu Santcugatenc a partir de dos quarts de nou del vespre.
L'escola bressol Gargot homenatja els ancians
Redacció / SANT CUGAT
L'escola bressol municipal Gargot va celebrar divendres la Festa dels Avis i les Àvies, que va reunir prop d'un centenar d'ancians, entre ells, quatre besàvies. Era la sisena edició d'una festa que té per objectiu homenatjar els avis alhora que se'ls ensenyen les instal·lacions i el funcionament del col·legi dels seus néts. Un cop els nens són a dormir, és el torn dels avis per dinar. A la sobretaula es va fer un repartiment d'una quarantena d'objectes d'establiments de la ciutat recollits pel grup de mares del consell escolar. La coordinadora de l'escola, Àngels Insa, ha volgut agrair a totes les botigues de la ciutat que hi han participat, la seva col·laboració. Insa ha afegit que la celebració va ser "tot un èxit". A la tarda, els infants, d'entre 1 i 3 anys, van regalar un obsequi als seus avis perquè recordin la diada.
Els alumnes de l'escola visiten EL DIARI DE SANT CUGAT
Els alumnes del Thau, al diari Cinc alumnes de l'escola Thau
de Sant Cugat, acompanyats per la seva directora, Teresa Triadú, van visitar dilluns al matí les instal·lacions d'EL DIARI DE SANT CuGAt. Els nens van poder veure
com es treballa dia a dia a la redacció d'aquesta publicació. Els infants van seguir les explicacions del director d'EL DIARI DE SANT CUGAT, Josep Maria Vallès./E.B.
Imatge de l'acte celebrat el cap de setmana passat
Fira d'estiu al Waldorf L'Associació pedagògica Waldorf
de Sant Cugat va celebrar dissabte la segona edició de la fira d'estiu del jardí d'infància, que va reunir prop d'una setantena de pares i mares.
Llibres de pedagogia, joguines fetes de fusta, elements artesans, coques i pastissos eren alguns dels productes que s'hi podien trobar. Els diners serviran per finançar material./E.B.
Solucions per a una llar confortable
Un moment de la festa, a la qual van assistir quatre besàvies 1
ENRIC FABRE
Jk Jï ^ H P » * i-mestres W- 3 *
MalíortjuinM
• Persianes L U J • Mancares •wmy - ~~~"*** * Portes
EXPOSICIÓ I VENDA: OXerrk.2 Sant Cugat Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61
OFICINES I EXPOSICIÓ: Av. Cerdanyola, 67-71 Sant Cugat Tel i fax 93 589 18 78
24 SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Reportatge Text: Mariàngela Rovira / Fotografia: Arxiu
Seguretat Social: dèficits i millores
L'obertura del CAP Torre Blanca, fa uns mesos, ha descongestionat l'ambulatori i els usuaris n'estan contents. Els dèficits exagerats s'han resolt en part, com les llistes d'espera en Ginecologia; ja hi ha Dermatologia i les mamografies es fan aquí. Però les deficiències són encara notables.
Demano una entrevista al coordinador doctor Carles Martí, que s'avé ben amablement a informar-nos de dèficits i previsions. El matí del dimecres dia cinc, a última hora, la
cita és a n u l · l a d a . Ordres de la Mútua de Terrasa de no parlar amb la premsa.
Un petit sondeig ressalta força mancances. Acompanyem un usuari que truca a l'ambulatori dos o tres dies diferents: matí i tarda, consultes i urgències. Quatre, sis, deu, setze vegades. No hi pot parlar. No agafen el telèfon, sembla que no és per manca de línies sinó de personal.
A Sant Cugat no hi ha oculis-
"Som un país amb poca
tradició de civisme crític,
de reclamar el que cal
per millorar els serveis i evitar els abusos"
ta, ni otorrino, ni traumatòleg, ni ... Traumatologia és un cas flagrant : Quan algun dels 62.000 ciutadans es lesiona i per fi -una peripècia, perquè molt probablement no hi haurà ambulància disponible- arriba a Rubí, el doctor diu : "Jo sóc el traumatòleg de Sant Cugat". Aquí, els dos dies del cap de setmana i les nits no tenim servei de radiologia. Diversos lesionats santcugatencs m' han comentat que a l'ambulatori de Rubí fan passar els rubinencs al seu davant.
Aquest servei de trauma havia rebut, fa anys, moltes queixes. Què passa quan un metge no treballa bé? Si hi ha queixes se l'avisa perquè canviï d'actitud,
ja que la majoria de reclamacions són per deficiències en el tracte. Si el problema és de mals diagnòstics... Sembla que, en algun cas, la situació no ha variat en molt de temps.
A vegades una especialitat funciona bé, com ara Trauma i quiròfans a la Mútua de Terrassa,
amb equips de bons metges, però amb una falta d'informació al malalt. Si una bona relació metge-malalt rau també en el que s'anomena consentiment (com diu Paul Ricoeur) en som lluny, perquè sovint no expliquen ni la meitat de les coses. Falta temps, falta personal, falten recursos.
L'atenció als domicilis santcugatencs ha sigut deficitària tradicionalment. Quants metges falten a urgències? Quantes hores d'espera són habituals? Quin pressupost seria suficient per a una atenció correcta en totes les especialitats, en prevenció, en salut global per a tota la població?
Som un país amb poca tradició de civisme crític, de demanar i reclamar el que cal per millorar els serveis i evitar els abusos. Llistes d'espera de mesos i
mesos... Fa poc el president Pujol posava la primera pedra al CAP de Valldoreix i deia que està molt bé que hi hagi llistes d'espera !!!
La premsa ha publicat ara els milions i milions que cobren uns assessors de la Generalitat (200?) per fer no se sap què. Un senyor d'un Institut que també és un d'aquests assessors, a més dels milions per una banda i una altra, en cobra vuit, 8.000.000 en un any, només en dinars i taxis. Cap escàndol, som a la bassa d'oli.
Un congrés català de Biologia definia com persona sana qui és autònom, alegre i solidari. Potser serien pocs, però mirat a un àmbit més físic, la salut deu ser aquella situació de l'organisme sense malalties que fa totes les seves funcions. Una preocupació humana essencial. "Nós avem estats
tots yorns sans i alegras" deia un text de fa molts anys, i quan no ho estem necessitem recuperar-nos. Derivat del llatí sanus, el mot sa ja era usat per Llull, Desclot i Jaume I. Aleshores tenien molt pocs mitjans per mantenir la salut, ara en tenim infinitament més.
Som en una societat rica, milions i milions per tot. La sanitat, aquesta cosa tan bàsica que s'ocupa de la salut dels ciutadans que -amb el seu esforç i treball-paguen els impostos... anar fent, gràcies. Truquem al CAP i no contesten, però paciència. Fa anys que en tenim; aguantem, per comptes d'exigir els serveis que ens calen. La revolta de l'aigua a l'Ebre, la revolta dels joves per l'habitage, la revolta dels ecologistes... La revolta dels veïns per una bona sanitat pública?
Información SEAT: telf: 902 402 602 Internet: http://toledo.seat.es
Gane por partida doble. iUn nuevo punto de vista? ,:0tra manera de ver las cosas?
Se mire como se mire, puestos a ganar es mejor hacerlo por
partida doble: al cpmprar un Toledo, y al conducir un TDi.
De entrada, porque este mes tiene un SEAT Toledo TDi con 4 airbags, ABS,
EBV, aire acondicionado y equipo de música, por solo 2.850.000 ptas.Pero,
ademàs, consume únicamente 4,2 litros cada 100 Km (extraurbano MVEG).
Y es que no hay como llevarse un Toledo TDi para ganar dos veces
SEAT Toledo TDi.
Autocomarca del Vallés, S.A. Lluís Companys i jover, 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) Tel: 93 674 68 50 • 93 674 71 00 Fax: 93 675 24 11
Precio recomendado por el fabricante 2.850.000 ptas./17.128,84 euros. SEAT Toledo StelLa 1.9 TDi 90 CV, IVA, transporte, ahorro promocional
y Plan Prever Gasolina incluidos. Oferta vàlida para vehículos en stock en Península y Baleares hasta f in de mes. Imagen correspondiente al acabado Signa.
SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 25
'CASTING' de Ràdio Sant Cugat
"Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf
Ricard Martínez PROFESSOR DE GOLF El convidat del dia 4 d'aquest mes és professor del Club de Golf Sant Cugat, "el més antic d'Espanya perquè no s'ha bellugat gens. D'altres més antics s'han traslladat", assegura. De fet, hi era l'any 1914, abans de la construcció del tren. Martínez defensa aferrissadament el seu esport preferit, herència del que comença a ser una tradició familiar.
Emili Bella
Bona nit. Em dic Ricard Martínez Merino i vaig néixer el 14 de setembre del 1946, sóc casat i amb tres fills. -Què fa concretament un director del comitè esportiu del Club de Golf Sant Cugat? -El director del comitè esportiu, al que es dedica molt és a muntar competicions. En tinc 45 l'any. És bastant complicat perquè jugar amb 200 jugadors a la vegada i muntar els horaris de sortida, preparar el camp, buscar els trofeus, els repartiments... és complicat. -Com va aconseguir entrar en un club privat i selecte de golf quan era tan jove? -Vaig aconseguir entrar-hi l'any 62, la famosa nevada de Sant Cugat. Jo feia de mecànic i em va sortir la possibilitat d'entrar a treballar al golf perquè el meu pare hi va estar treballant durant 25 anys. Feia de cavi màster, que és el que cuida els pals de golf, el que els entrega i quan s'acaba de jugar els guarda.
,.M seu fill també s'hi vol dedicar, al món del golf?
-N'hi ha un que precisament està fent el que feia el seu avi, i està encantat. -A banda de ser professor, també ha competit -Vaig competir des del 64 fins que em vaig casar el 71. Quan vaig veure que no podia viure de les competicions em vaig dedicar a les classes. Vaig quedar tercer de Catalunya en un campionat. En un altre, el setè de dobles d'Espanya. I altres coses, però no gaire importants. -<;Si a vostè li agrada el golf, vol dir que és 'pijo'? -Des de quan el golf és pijo"? Ho diuen. Sempre he mantingut una cosa: He anat a esquiar algun dia i em surt més car anar a esquiar que anar a jugar al golf. A més, avui en dia teniu el camp de Sant Joan, que és públic, i em sembla que val 3.000 pessetes jugar-hi. -I al Club de Golf Sant Cugat, quant val fer-se'n soci? -Fer-se'n soci avui? Baratet: tres milions i mig. -Això és baratet? -Això és tirat, pel que ha pujat Sant Cugat. L'any 54, a Sant Cugat hi vivien 7.000 persones. Ara n'hi ha
Les preguntes de La Veu
-Havent-se dedicat tota la vida al golf, .-no és molt poc haver arribat com a màxim a una tercera posició en un campionat? -Penso que sí. El meu temperament no ha estat gaire bo per arribar a ser campió d'Espanya o guanyar títols a Europa. M'hauria agradat jugar millor, és clar. El temperament no m'ha afavorit gens, ni abans ni ara. Sóc massa nerviós. Trencava tants pals que al final em sortia tan car que els havia d'arreglar jo. -Per què?
-Per què què? -Per què? -No he entès la pregunta. -Per què? -{no respon] -Vostè ha assegurat en alguna ocasió perquè així pot veure gent important. (-,No creu que és molt trist que aquesta sigui la seva principal motivació? -No, és una forma de vida. Conec molta gent: polítics, banquers, advocats. La majoria juguen malament.
JORDI GARCIA
60.000. Compra un pis a Sant Cugat. El meu fill, que vol casar-se l'any que ve, no l'ha pogut comprar a Sant Cugat. Se n'ha anat a Granollers. Imagina't que et compres un cotxe de tres milions. Si et fas soci ho disfrutes tota la vida; un cotxe, al cap de quatre anys s'ha acabat. -I les mensualitats? -16.000 pessetes al mes les paga qualsevol. ;.IIi hauria d'haver més camps de
golf? -Tot el voltant de Sant Cugat hauria de ser verd de camps públics, en comptes de fer tanta façana, tanta casa i tants blocs de pisos. Així tenim el poble. -Què en pensa, de les polèmiques entre els ecologistes i els clubs de golf de Sant Cugat? -Els ecologistes tenen una part de raó, però Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf. Ja ho he dit abans: 7.000 habitants l'any 54, 60.000 ara. -^Tot gràcies al Club de Golf Sant Cugat? -Jo penso que la majoria. D'on treuen el que es paga a l'Ajuntament? De
pisos de 40 i 50 milions. Jo tinc un piset molt petit. Dels 1.300 socis del Club de Golf, 850 viuen a Sant Cugat. Tothom ha anat venint aquí. -I els ecologistes? -Han de deixar que el Club es faci gran. No penso que sigui bo que tallin tanques i tot això. No porta enlloc. No sé quanta gent de Sant Cugat hi havia en les seves manifestacions. Jo, que fa 55 anys que visc a Sant Cugat, on vaig néixer. Vaig anar al ple municipal que van voler rebentar, i de Sant Cugat en vaig veure pocs. -<,I no creu que és negatiu per al bosc? -Però si el que estem fent és cuidar-lo. Com està Collserola de brut? Tot el bestiar que hi ha a la muntanya de Collserola el tenim al golf. Els porcs senglars, les cotorres aquestes que vénen de Barcelona... Tallem tres arbres vells i en posem 200 de nous. A Sant Cugat hi ha uns pins d'aquells vells que ja no tiren cap enlloc. I estem gastant l'aigua que ens diu la Generalitat, molt poca.
'Càsting's'emet cada dilluns
dl 1 a 12 de la nit a RSC (91.5 FM)
Les Proves
Magda Méndez
- Una de les principals aficions de Martínez és la pesca, per tant, se li va proposar que pesqués diferents exemplars, a base de respondre preguntes sobre peixos. En va aconseguir 6 (truita de riu, anxova, salmó, sardina, tonyina i daurada), però va pescar 4 sabates. - Abans de dedicar-se de manera exclusiva al golf, Martínez havia treballat durant dos anys com a
mecànic. Ell assegura que continua mantenint aquest interès per la mecànica. Per tant, se li va proposar de realitzar un campionat: l'Open Càsting de golf. Aquest constava de 10 forats, conformats per preguntes bàsiques sobre mecànica, com què volen dir les sigles ABS o quin avantatge suposa la sobrealimentació del motor. Sembla que els nervis també van actuar en aquest Open i va fer un total de 5 forats, la meitat del recorregut.
Qüestionari
"El golf mai no serà un esport elitísta"
Jordi Ramos
-Per començar, li diré una sèrie de noms i vostè m'haurà de dir un adjectiu per cadascun d'ells. Ricard Martínez: Un enamorat de la seva ciutat. Lluís Recoder: Un alcalde que... ja veurem què passa. Txomin Hospital: Podria ser un dels 15 millors del món. John Lennon: Ha sigut un revolucionari del món. EL DIARI DE SANT CUGAT. Un
bon diari. -Per què es fa dir Richard? -No m'ho faig dir. Jo em dic Ricard, però tothom em coneix per Richard. M'ho van treure de petit i Richard m'he quedat. - i Va veure els Beatles en el seu concert a Barcelona? ^No. -^Existeix el 'bronzejat golf? -No, perquè és un bronzejat de paleta! -<;E1 golf és un esport elitísta? -Mai. -^Camp de golf públic o privat? -Públic i privat, perquè penso que en el públic hi pot jugar tothom. El que no pot ser és que hi hagi un camp privat tan car que la gent vulgui trepitjar sense pagar. -<",Els guanyadors de golf són joves? -En golf internacional, indubtablement. -Però al golf hi pot jugar tothom... -Sí! En el camp amateur hi pot jugar tothom i divertir-se sense fer un gran esforç! -^Paria de sexe amb els seus fills? -Sí. -Per què no hi ha gaires dones mecàniques? -Perquè no s'ha posat de moda. Tampoc no hi ha gaires dones polítiques, però penso que cada dia n'hi haurà més. -Quin cotxe té? -Un Opel Calibra. -Es pot viure del golf? -Jo en visc.
1 has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS
fi f^ li W
RÀDIO SANT CUGAT Ç> I «• S F M
26 SOCIETAT Ff!·ffW!MBIiff.im Dijous 14 juny del 2001
La Setmana
en «• -< . * - ^npr
Adéu a les moreres
Dimarts 12 de juny Els veïns de Sant Cugat van veure dimarts amb
gran sorpresa com unes grans màquines començaven a arrencar les moreres que, des de fa anys, envolten la plaça Octavià. Aquestes obres, que no
han passat desapercebudes a ningú, s'inscriuen en el pla de vianantització d'aquesta plaça i la plaça Augusta i tenen l'objectiu d'avançar en aquest projecte i retirar també els arbres que dificulten la visibilitat de l'escenari que, un any més, acollirà la plaça amb motiu de la Festa Major. Fotografia: JORN GARCIA
OI IUCl I
remsa ctíTID I d
comare Dilluns 11 de juny
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller en cap, Artur Mas, van rebre dilluns uns 40 representants de mitjans adscrits a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Temes com el Pla d'Ordenació Territorial, el TGV, el Pla Hidrològic Nacional o les activitats per a joves van portagonitzar aquesta convocatòria, que va estar marcada també per la diversitat de qüestions plantejades pels diversos mitjans d'arreu de Catalunya i en alguns moments també per la broma i la distensió entre els periodistes i el p r e s i d e n t . Fotografia: JOSEP MASSIP
SOCIETAT ww w. Dijous 14 juny del 2001 27
: • • - • • • : • • . . .
'
fa un salt :eneracioi
Divendres 8 de juny Normalment, a les festes que es fan a les escoles infan
tils i de primària, i fins i tot les de secundària, es conviden els pares perquè vegin les actuacions que els han preparat els seus fills o els treballs que han fet durant el curs, que en algun cas es poden exposar. En aquestes trobades, de vegades també hi assisteixen els avis. A l'escola bressol Gargot, fa anys que duen a terme una iniciativa singular: una festa d'homenatge als avis i àvies dels alumnes. Enguany hi havia també quatre besàvies. Fotografia.- ENRIC FABRE
uinze anys fent esport Dissabte 9 de juny
La Unió Esportiva Sant Cugat va festejar dissabte el seu quinzè aniversari. Tres són els actes que van centrar els actes de celebració: el segon Memorial Bernat Vaqué d'handbol, una xerrada col·loqui i un sopar on van ser presents uns 250 comensals. En aquest sopar hi van ser membres de les tres seccions de l'entitat que presideix Enric Tomàs, la de bàsquet, la d'handbol i la de tenis de t a u l a . Fotografia: ENRIC FABRE
'ARTj els mobles
carre ̂ m o b l es Francesc Moragas, 33
Tel.93 6 7 4 0 9 95 www. Carremobles. com
SANT CUGAT DEL VALLÈS
28 el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
ü
VOLEIBOL FEMENÍ
EL CV SANT CUGAT TROBA ESPONSORS I PODRÀ ASCENDIR A LA LLIGA FEV
Alex López / SANT CUGAT
El sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat sí podrà finalment assolir l'ascens de categoria. Després del treball conjunt entre la regidoria d'Esports de l'Ajuntament i el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, el club santcugatenc militarà la temporada 2001-2002 a la Lliga FEV Dimecres, Castro va inscriure el primer equip femení de l'entitat en aquesta nova competició. Val a dir que la data límit per formalitzar la inscripció és demà divendres.
Després de proclamar-se subcampió d'Espanya de Primera Divisió Nacional, el CV Sant Cugat temia no poder ascendir per falta de pressupost. Però després d'aconseguir l'ascens, Alfredo Bergua i Carles Castro van posar-se a treballar de valent perquè l'equip local pogués jugar a la lliga FEV
ACORD SIGNAT El president Carles Castro ja ha signat un
acord amb l'empresa Virtual i té un principi d'acord amb Televisió de Sant Cugat (TVSC), que retransmetria els partits del CV Sant Cugat en directe o en diferit. D'altra banda, des de la regidoria d'Esports s'està contactant amb diverses empreses des del pla de patrocini, que va presentar ja fa uns mesos Alfredo Bergua. Abans que s'acabi aquest
més, però, ja podria haver-hi un acord tancat. Castro, ja des d'un principi, ha estat sem
pre partidari de la implicació de diverses empreses, i més tenint present que l'objectiu del CV Sant Cugat és retornar a aquest equip a la màxima categoria del voleibol femení estatal, la Superdivisió.
PERDEN LA LLIGA CATALANA El sènior A femení del CV Sant Cugat
no va poder arrodonir la temporada en perdre la final de la Lliga Catalana davant l'equip juvenil del Winterthur Barcelona per 3 sets a 2.
Des de ja fa algunes setmanes, el cos tècnic i directiu de l'entitat treballa en la confecció del que ha de ser el primer equip de l'entitat. L'entrenador Jordi Alcaraz té la intenció de provar diverses jugadores que puguin completar l'actual plantilla. El club treballa també amb la recerca de nous tècnics per al club.
Per la seva banda, el club també presentarà altres novetats la propera temporada. El Club Voleibol Sant Cugat presentarà una escola d'iniciació, una iniciativa que es posarà en marxa a partir de setembre, tot i que ja fa mesos que s'hi treballa.
Per la Festa Major de Sant Cugat, el CV Sant Cugat repetirà l'experiència que ja va dur a terme a la passada festa major de Valldoreix i instal·larà un sorral.
Carles Castro, president del CV Sant Cugat, i Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat JORDI GARCIA
LA UE SANT CUGAT CELEBRA EL SEU QUINZÈ ANIVERSARI
Alex López / SANT CUGAT
La Unió Esportiva Sant Cugat va celebrar dissabte els seus quinze anys d'història. Tres són els actes que van celebrar aquesta commemoració. El primer va ser la disputa del segon Memorial Bernat Vaqué, un partit d'handbol que va enfrontar, al pavelló municipal, l'equip cadet de la UE Sant Cugat contra el juvenil santcugatenc. Tot i que el resultat era el de menys, va ser el conjunt juvenil qui es va acabar imposant.
SEGON HOMENATGE A VAQUÉ Abans d'aquest enfrontament es va fer una
ofrena floral al davant de la placa que recorda Bernat Vaqué, situada tot just davant de l'entrada al pavelló municipal per la rambla Sàbat.
A l'acabar el partit, es va fer una xerrada-col·loqui sobre la filosofia esportiva i la metodologia esportiva bàsica a la Unió Esportiva Sant Cugat. I, posteriorment, es van cloure els actes de commemoració amb un sopar a la sala escolar. El sopar va consistir en una gran paella
popular. El sopar va comptar amb l'assistència d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives. En aquest últim acte hi van assistir les tres seccions del club: la de Bàsquet, la d'Handbol i la de Tennis de Taula. En total hi van assistir unes 250 persones.
Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, va aprofitar per lliurar una placa de reconeixement a quatre jugadors de l'equip d'handbol de l'entitat. Aquests jugadors són Armand Mora, Joan Cinta, i els germans Gonzàlez, Jorge i Juanjo.
UN SOPAR MULTITUDINARI El president santcugatenc va qualificar la
jornada de "molt positiva". D'entrada, Tomàs va assegurar que "ajuntar-nos 250 persones per sopar és tot un èxit". Respecte al futur de l'entitat, Enric Tomàs va afirmar que "les perspectives de futur són molt interessants. Som conscients que hi ha molta feina a fer, però som ambiciosos i tenim moltes ganes de treballar".
Per la seva banda, Alfredo Bergua va dir
Un sopar va cloure els actes de celebració del quinzè aniversari
després del sopar que "quan una entitat arriba als quinze anys vol dir que ja està consolidada i, a més, si aquesta entitat mou tres seccions vol dir que està ben gestionada". Finalment, Bergua també va avançar que "el futur de la UE Sant Cugat serà el que la UE Sant Cugat vulgui. Si continuen en la mateixa línia, creixaran encara més, segur".
Jaume Tubau també va voler insistir en el present i el futur de l'entitat local: "Té un present i un futur immillorable. Li auguro un futur molt bo i, d'aquesta manera, no tan sols serà bo per la UE Sant Cugat, sinó també per a la ciutat de Sant Cugat. Aquest club és un punt de referència per a la ciutat".
ESPORTS el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 29
TENNIS
CORRETJA TOPA AMB KUERTEN A LA FINAL DE ROLAND GARROS Per segona vegada, Àlex Corretja va jugar la final del Roland Garros. I també per segona vegada, la va perdre. Diumenge, davant el núme
ro u mundial, el brasiler Gustavo Kuerten, Corretja va perdre per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0. Si el 98 va ser Carles Moya qui va privar el sant-
cugatenc de poder aixecar el seu primer Grand Slam, diumenge va ser el brasiler qui també va privar que aconseguís el primer torneig de
la temporada. Ara Corretja podria no participar a Wimbledon per diferència de criteris amb els seus organitzadors.
Àlex López / SANT CUGAT
Àlex Corretja tampoc no ha pogut aconseguir aquesta vegada aixecar el prestigiós títol, que rep el nom de la Copa dels Mosqueters. En la seva segona final al Roland Garros, el santcugatenc va tornar a quedar-se a les portes d'aixecar la competició més prestigiosa de terra batuda. Corretja va topar amb l'actual número u del món, el brasiler Gustavo kuerten, per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0, en un partit que va durar tres hores i dotze minuts. De fet, Kuerten ja ha vençut el Roland Garros en tres ocasions: l'any 1997, l'any passat i aquest. El santcugatenc ja va ser finalista a París l'any 1998, quan va perdre la final amb el mallorquí Carles Moya.
AQUEST ANY, TAMPOC Abans de disputar la final, el
tenista santcugatenc va eliminar en semifinals el francès Sebastien Grosjean. De fet, en les dues últimes edicions, Corretja havia estat eliminat en quarts de final davant Meligeni i Ferrero.
Àlex Corretja ha disputat aques-
Àlex Corretja ja ha jugat dues finals del Roland Garros, però no n'ha guanyat cap JORDI GARCIA
ta nova edició de l'Obert de França en un dels millors moments de la temporada. A París ha demostrat que ha deixat enrere uns primers sis mesos de temporada on els resultats no han estat bons.
Després de prendre part en el segon Grand Slam de la temporada, Àlex Corretja s'ha col·locat setè en la carrera de campions amb 231 punts i novè en el sistema d'entrades amb un total de 2.275 punts.
Després de participar al Roland Garros, Corretja encara no ha confirmat si participarà al Torneig de Wimbledon. Cal recordar que l'any passat ja no hi va participar per diferències amb l'organització.
EXCEL·LENT SEGONA CURSA DE XAUS A ALEMANYA
H Wm
À.L. / SANT CUGAT
El pilot santcugatenc de motociclisme Rubèn Xaus continua fent una bona temporada en la seva primera participació al Campionat del Món de Superbikes. El cap de setmana passat al circuit alemany d'EuroSpeedway, Xaus va córrer la setena de les catorze proves que configuren el Mundial de l'especialitat.
En la primera de les dues curses, el santcugatenc va cloure en dinovena posició, però en la segona mànega
va recuperar-se fins a situar-se en la sisena plaça.
Després d'aquesta prova, Rubèn Xaus és ara tretzè a la classificació general amb 61 punts.
El campió de la segona cursa va ser el company d'equip del pilot santcugatenc, l'australià Troy Bayliss, que també lidera el Campionat del Món amb un total de 205 punts.
La propera prova del Mundial no serà fins el 24 de juny a San Marino. Xaus podria tornar a fer un pas endavant en la seva fita de col·locar-se entre els deu primers. Xaus correrà el 24 de juny a San Marino FRANCESC ALDABO
Breus El Patí, campió a Cajar
El Patí Hoquei Club Sant Cugat va revalidar el passat cap de setmana a Cajar (Granada) el títol de campió del Torneig Internacional de Cajar, que enguany s'ha celebrat la tercera edició. En la seva segona participació, els vermell-i-negres van tornar a vèncer en aquest campionat. Els resultats que va aconseguir el sènior masculí són els següents: PHC Sant Cugat 4 -Cajar 3; PHC Sant Cugat 4 -Azeitonense (Portugal) 3; PHC Sant Cugat 0 - Follonica (Itàlia) 7; PHC Sant Cugat 2 -Portosantense (Portugal) 0; i PHC Sant Cugat 8 - Rivas (Madrid) 2. A més, el primer equip masculí de l'entitat santcugatenca també va ser escollit l'equip més esportiu del torneig.
Aquest cap de setmana, el PHC Sant Cugat organitza al pavelló municipal el XIII Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'onze equips. /À.L.
Jornada d'handbol escolar
L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) organitza aquest dissabte al complex esportiu de Valldoreix les novenes Jornades d'Handbol Escolar. Aquest campionat, que s'iniciarà a les nou del matí i acabarà a les nou de la nit, es disputarà en les categories de benjamí, aleví i infantil.
L'organització oferirà servei de bar i també piscina gratuïta a tots els participants.
En categoria benjamí hi ha inscrits un total de vuit conjunts, en aleví, disset, i en infantil, dotze.
Els partits es disputaran simultàniament al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i també a la pista poliesportiva annexa.
Un cop finalitzi el campionat, es farà el tradicional lliurament de premis als millors classificats de cada categoria. /À.L.
OU &9w%Mw(í12í el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny iny del 2(X)1
Molts d'aquests jugadors no continuaran la propera temporada
GIL SEGUIRÀ AL SANT CUGAT ESPORT FC
A.L. / SANT CUGAT
L'entrenador del primer equip del Sant Cugat Esport FC, Juanjo Gil, va comunicar a finals de la setmana passada que continuarà dirigint l'equip local. D'aquesta manera, el tècnic ha donat com a bona l'oferta que ja fa algunes setmanes li va presentar el president del Sant Cugat, José Ramon Alacid.
En un principi, aquesta nit s'ha de celebrar una reunió entre president i entrenador per tal de començar a confeccionar la plantilla de cara a la propera temporada. Amb tot, quasi
amb tota seguretat dels 21 jugadors que actualment formen part del primer equip, molts no seguiran vestint la samarreta vermell-i-negra la propera campanya.
MOLTS JUGADORS NO SEGUIRAN Alacid i Gil tenen molt clar quins
són els jugadors que l'any vinent no han de seguir a l'entitat. Per contra, ja han començat a sondejar el mercat en la recerca de nous jugadors que completin la plantilla d'un equip que la propera temporada estrenarà camp i categoria, la Primera Regional.
El Sant Cugat Esport FC organit
za des de divendres i fins diumenge al Camp Municipal d'Esports el XDÍ Torneig Nacional Ciutat de Sant Cugat en les categories de prebenja-mí, benjamí i juvenil. La segona fase d'aquest torneig tindrà lloc d'aquí a dos caps de setmana, en categories aleví, infantil i cadet.
Els clubs participants en aquesta primera fase que comença demà són el FC Barcelona, el Cerdanyola, el Sant Cristóbal, el Mercantil, el Ferran Martorell, la PB Sant Cugat, la UE Rubí, el Fontetas, l'Sporting Rubí, la Damm, i el Sant Cugat Esport FC.
Vuit equips van lluitar per endur-se el torneig del Winterthur ENRICFA
EL BARCA VENÇ AL TORNEIG INFANTIL DEL WINTERTHUR
A.L. / VALLDOREIX
El Futbol Club Barcelona és el primer vencedor de les 12 hores de futbol sala infantil Winterthur Sant Cugat, que per primera vegada va organitzar el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat. Aquesta primera edició va tenir lloc durant tot el dissabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix.
El Barca va guanyar el FS Winterthur Sant Cugat, l'equip amfitrió, a la final per 7 gols a 1. En semifinals, l'equip blaugrana va guanyar l'Escola Pia de Sabadell,
mentre que el FS Winterthur Sant Cugat va derrotar el Centre d'Estudis Àgora. Els altres quatre equips participants van ser l'Olimpyc Floresta Futbol Sala, l'Esportiu Coplasti de Rubí, l'Escola Avenç i el Col·legi Europa.
L'acte de lliurament de trofeus va estar presidit per Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Joan Hernàndez, representant de la casa d'assegurances Winterthur.
EI club santcugatenc ja ha confirmat la intenció de repetir aquest torneig la propera temporada.
El pavelló es va omplir per retre homenatge a Cho Do Hyong ENRICFABRE
EMOTIU HOMENATGE A CHO DO HYONG
A.L. / SANT CUGAT
El mestre Cho Do Hyong, propietari del gimnàs santcugatenc Tae-cho, va rebre diumenge a la tarda al pavelló municipal un emotiu homenatge a la seva trajectòria. Cho Do Hyong és cinturó negre en cinquè Dan de taekwondo i cinturó negre en cinquè Dun de kung-fu en
l'estil sip pal ki. En aquesta exhibició, hi van
col·laborar el gimnàs Seol de Terrassa i el Dong In de Barcelona, a banda de mestres d'altres indrets. Un cop finalitzat aquest acte, es va lliurar una placa de reconeixement al mestre santcugatenc Cho Do Hyong. L'alcalde, Lluís Recoder, hi va ser present.
El president del Comitè Olímpic Internacional va presentar el llibre a la Clínica Asepeyo
SAMARANCH PRESENTA UN LLIBRE A L'ASEPEYO
A.L. / CAN SANT JOAN
El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va presidir avui fa tot just una setmana a la Clínica Asepeyo de la nostra ciutat la presentació del llibre Manual de lesiones deportivas, escrit pels metges de la Unitat de Medicina de l'Esforç i edi
tat pel diari Sport. A l'acte de presentació, Joan Antoni Samaranch va estar acompanyat pel president d'Asepeyo, Leopoldo Rodés, l'editor d'Sport, Josep Maria Casanovas, i els doctors Josep Borrell, cap dels Serveis Mèdics del Futbol Club Barcelona, i Miquel Ferran, director de la Clínica Asepeyo.
Manual de lesiones deportivas és
un llibre de 200 pàgines repartides en catorze capítols. Amb un llenguatge senzill i entenedor, el llibre explica les diverses lesions que pot tenir un esportista, així com també quin ha de ser el seu tractament.
A la presentació també hi va ser present com a oient el president del Futbol Club Barcelona, Joan Gaspart.
ESPORTS el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 31
La primera fase d'aquest torneig es va disputar a Mira-sol ENRIC FABRE
EL LLIÇA DE VALL I EL CAN FATJÓ VENCEN A MIRA-SOL
A.L / MIRA-SOL
El Lliçà de Vall, en categoria amateur, i l'Olímpic Can Fatjó de Terrassa, en juvenil, van adjudicar-se diumenge passat al camp municipal de Mira-sol la segona edició del Torneig Unión Deportiva Mira-sol Bacó.
En amateur, el Lliçà de Vall va guanyar la final d'aquesta categoria imposant-se a la final a l'Atlètic Polinyà, tot i que va fer-ho en la tanda de penals, després que aquest
enfrontament finalitzés amb empat a 1 gol en el marcador. En el xoc pel tercer i quart lloc, la UD Mira-sol Bacó va desfer-se de la Pena Extremena Montmeló per 3 a 1.
En la categoria de juvenils, el primer classificat del triangular va ser l'Olímpic Can Fatjó, seguit per la UD Mira-sol Bacó i la Penya Blaugrana de Sant Cugat.
La segona i última fase d'aquest torneig d'estiu de futbol tindrà lloc aquest dissabte i diumenge a Mira-sol en les categories benjamí, infantil i cadet.
L'alcalde Lluís Recoder va rebre el Mira-sol CF JORDI GARCIA
EL MIRA-SOL CF, AMB EL CINQUANTÈ ANIVERSARI
A.L. / SANT CUGAT
Lluís Recoder, l'alcalde de la ciutat, va oferir dilluns a l'Ajuntament una recepció al Mira-sol CF amb motiu del cinquantè aniversari d'aquesta entitat. Recoder va estar acompanyat d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports, i de Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives.
Recoder va assegurar que "cinquanta anys no se celebren cada dia. Són les seves noces d'or".
Manolo Jarque, president del Mira-sol CF, va agrair a l'alcalde que
els oferís aquesta recepció i li va entregar un quadre on figura l'anagrama de l'entitat de Mira-sol. Recoder també va lliurar a Jarque una placa de reconeixement per aquest cinquantè aniversari.
Lluís Recoder escriurà el pròleg d'un llibre que s'està elaborant amb motiu d'aquests cinquanta anys d'història.
Aquest dissabte, el Mira-sol CF celebrarà els actes commemoratius del seu cinquantè aniversari: un partit de futbol a Mira-sol, i un sopar al Club Esportiu Valldoreix.
Els quatre pilots santcugatencs que corren al Fórmula Catalunya ENRIC FABRE
CAMPOS S'IMPOSA AL FÓRMULA
A.L. / LLIÇA VALL - SANT CUGAT
Daniel Campos, en categoria cadeL va vèncer diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall la quarta de les vuit proves que configuren el X Campionat Fórmula
Catalunya de Kàrting. En aquesta mateixa categoria, David Cebriàn va ser segon i Marc Cebriàn, tercer. En categoria júnior, Oliver Campos va cloure segon. En la classificació general, Oliver Campos és el millor classificat entre els santcugatencs participants. Campos és líder destacat.
Un total de 153 gimnastes van participar diumenge al festival ENRIC FABRE
FESTIVAL DE FI DE CURS DE RÍTMICA
A.L. / SANT CUGAT
La secció de Gimnàstica Rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat va celebrar diumenge passat al matí, al pavelló municipal, el tradicional festival de fi de curs amb les 153 joves
gimnastes que integren la secció. Més de 300 persones van seguir en directe aquesta exhibició. Les gimnastes es van endur un obsequi per part del club santcugatenc.
La secció de Rítmica tornarà a fer una exhibició a la nostra ciutat per la Festa Major de Sant Cugat.
Breus
Campionat local
d'atletisme La secció d'Atletisme del
Club Muntanyenc Sant Cugat organitza aquest dissabte a la tarda a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat la quarta edició del Campionat de Sant Cugat d'Atletisme. La competició començarà a partir de les cinc de la tarda i està previst que finalitzi als volts de les vuit del vespre.
Les categories establertes per a aquest torneig són benjamí (1991 i 1992); aleví (1989 i 1990); infantil (1987 i 1988); cadet (1985 i 1986); i sènior (la resta d'edats).
Les inscripcions per a aquest IV Campionat de Sant Cugat d'Atletisme són gratuïtes i es poden formalitzar a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, abans de demà a les vuit del vespre.
El lliurament de premis als vencedors es farà un cop acabi la prova. Els tres primers classificats de cada prova rebran una medalla. L'Ajuntament de Sant Cugat col·labora en aquest Campionat de Sant Cugat d'Atletisme al CAR. /À.L.
II Torneig de La Carpa Sant Cugat
La Carpa Sant Cugat organitza, des de demà i fins diumenge al camp de golf de Sant Joan, la segona edició del Torneig La Carpa Sant Cugat, prova que també és puntuable per al III Circuit Amics del Golf de Catalunya i per al III Trofeu Toscas Buxó. Aquest torneig es desenvoluparà en la modalitat d'stableford amb scratch.
La Carpa Sant Cugat lliurarà trofeus i obsequis als primers classificats de cada categoria. El repartiment de premis i obsequis de les principals marques tindrà lloc a La Carpa Sant Cugat el divendres 22 de juny a partir de les onze de la nit. Els trofeus els lliuraran gol-fistes professionals.
Després de l'èxit participatiu de l'edició de l'any passat, La Carpa Sant Cugat s'ha decidit a consolidar aquest torneig de golf a Sant Cugat. De fet, es preveu que la participació sigui molt elevada, tal com ja va succeir en la primera edició, que també es va celebrar al camp de golf de Sant Joan. /À.L.
32 PUBLICITAT cl diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Inici del curs: octubre 2001 a V Arxiu Nacional de Catalunya IMPORT DEL CURS: 3.500 ptes. Per a més informació: 93 589 62 82
el diari de Sant Cugat
subscripció Dades del subscriptor
Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44
Dades de la subscripció Dades per al pagament
P)
OP
Nom Data d'alta
Cognoms
Ciutat
Nombre de subscripcions
Banc/Caixa
Adreça oficina
Carrer/núm./pis/porta
Codi posta) Telèfon
•• nu Adreça d'entrega
Fax
NIF o DNI
Entitat Oficina DC Num. de compte
Titular
I i Comptat L J Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, de del 2001 Signatura
IMPORT GRATUÏT DEL CURS SI ES FA SUBSCRIPTOR DEL DIARI
Els 4 Cantons
el diari de Sant Cugat
• A M J {+v> uipuiacio i Generalitat de/Catalunya h M Barcelona
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
l ï ï r IAINIC!
el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 33
U'LTIJ La música local pot esdevenir universal
Josep M. Codina / SANT CUGAT
Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat van aconseguir despertar l'interès d'un nombrós públic per la conferència sobre La música catalana avui que es va pronunciar a la Casa de Cultura. A la xerrada hi van participar el director del programa Nydia de TV3, Jordi Lara, i el director del programa
cop més globalitzat en tots els sentits. Lara va defensar el mestissatge musical "sempre que sorgeixi de les arrels culturals de cada poble", però es va mostrar en contra de "l'actitud d'alguns músics que s'han entregat a l'americanització de la música que no té res a veure amb les nostres arrels tradicionals sinó que és la imposició d'una música que no és nostra però que es canta en català". Pel que fa a això, va destacar el paper de l'Elèctrica Dharma,
que "és el grup que Hidrogen del Canal 33, Albert Reguant. Jordi Lara és un dels joves valors que des del periodisme musical ha encapçalat un moviment de renovació del món de la cobla i la sardana, mentre que Albert Reguant és un veterà dina-mitzador de les noves músiques. Lara va centrar la xerrada en una anàlisi sobre quin tractament rep la música catalana, sobretot la d'arrel tradicional, en els mitjans de comunicació i per part dels diferents grups musicals. En aquest sentit, el periodista va alertar del perill de perdre la identitat musical en un món cada
"L'Elèctrica Dharma és el grup català de més èxit
al món perquè fa rock a partir d'unes arrels
musicals pròpies"
més èxit té a tot el món i això s'explica perquè fan rock a partir d'unes arrels musicals pròpies". El director de Nydia també va criticar l'actitud d'alguns cors i orquestres que "s'es
timen més interpretar compositors russos de segona que basar el seu repertori en música catalana encara que sigui de compositors de tercera". Només a partir de la nostra música, va afegir, "és l'única forma que la música local pugui esdevenir universal". Junt amb la Dharma, Lara va alabar la funció de les cobles, "que són d'una riquesa musical patri-
Lara i Reguant, en un moment de la xerrada a la Casa de Cultura JORDI GARCIA
monial importantíssima tot i que artísticament es pensi que és una música caduca i que potser s'hauria d'exportar més en clau de modernitat". Lara va insistir que "amb música que no és nostra mai deixarem llavor a l'exterior
perquè no és autèntica". Durant la xerrada van « actuar Antoni Ramon i Laia Sànchez al piano, i Joan Vilarroya al violí, en un acte que va aplegar nombrosos simpatitzants de la JERC i amants de la música del país.
Maulets organitza un concert per la identitat dels pobles
J.M.C. / SANT CUGAT
L'Assemblea Local de Maulets i la nova associació cultural juvenil Xerric organitzen un concert pel pròxim 7 de juliol, al camp municipal, sota el lema "El futur pertany als pobles". En el concert hi participaran el grup de Berga Brams, Nen@s Da
Revolta, de Galícia i Skamarlans de Sant Cugat. Aquesta convocatòria representa Tacte central d'una campanya que també "és contra la globalització neoliberal perquè el futur pertanyi als pobles i a les col·lectivitats de persones i no als diners i a les multinacionals", segons ha dit el membre de Maulets Aniol Pros. Les entrades per al concert són
de 1.200 pessetes, si es compren anticipadament als 14 punts de venda, 5 dels quals a Sant Cugat, i 1.500 a la taquilla el dia del concert. Els organitzadors, que esperen unes 1.500 persones, han fet 1.000 cartells i 3.000 programes per a la difusió de l'acte. Els Brams són un reconegut grup de rock català provinents de la capital del Berguedà, mentre
que Nen@s da Revolta són un grup de Galícia que fan música rock reivindicativa. Els santcugatencs Skamarlans ja són coneguts a la ciutat per la seva música d'estil ska.D'altra banda, aquest acte representa l'estrena en societat de l'associació Xerric, una nova entitat que participa en l'organització del concert i que segons un dels seus membres, Quim Pla, "neix amb vocació de proposar espais d'oci alternatius als joves", a banda de defensar la llengua i la cultura catalanes, organitzar recitals i altres activitats de diversió que "sortint dels circuits de cap de setmana i de l'oferta dels centres comercials". El concert, que vol tenir ressonància comarcal, començarà a les deu de la nit.
,8% ns a un^ m/O de descompte si avança 60 dies la reserva del seu viatge
Vingui a informar-se sobre aquesta promoció
Agència de Viatges del RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 Tel. 93 675 90 32
RACC WWW CLUB agència de viatge
34 el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
'La muerte de un viajante', última obra de la temporada
J.M.C. / SANT CUGAT
El Centre Cultural acull demà divendres l'obra d'Arthur Miller La muerte de un viajante, el que representa l'últim muntatge d'aquesta temporada en la programació del Teatre-Auditori. L'obra, que és en castellà, està dirigida per Juan Carlos Pérez Fuente i el paper principal és a càrrec del popular actor José Sacristàn. El text és una mirada lúcida i crítica de Miller a la societat americana a través de l'angoixa, els conflictes i les contradiccions de l'home contemporani, representat per un perdedor que protagonitza la història. La muerte de un viajante, qualificada per molts com la millor obra de Miller, acaba el segle com si es tractés d'una profecia que el seu autor va presagiar l'any 1949. Aleshores Miller ja va descriure certes fissures en el sistema capitalista americà, impensables a l'època. La posada ;n escena que arriba a Sant Cugat compta amb un sòlid repartiment, encapçalat per Sacristàn i acompanyat per Maria Jesús Valdés, en una història en què aconsegueixen la implicació dels espectadors.
L'OSV va interpretar diverses peces escrites al llarg de la història de diferents compositors que han volgut transformar en música aquest clàssic de Shakespeare I NRK l ABKI
L'adaptació musical de 'Hamlet' no convenç els santcugatencs L'Orquestra Simfònica del Vallès
va oferir divendres al Teatre-Auditori un variat repertori de peces musicals sobre la coneguda obra de William Shakespeare Hamlet.
Durant més de dues hores i sota la direcció de Salvador Brotons, les prop de 160 persones que van assistir a l'espectacle van poder gaudir de peces compostes al llarg de la història per
Txaikovski, Franz List o el músic sabadellenc Benet Casablanca, entre d'altres.
D'aquesta manera, el Teatre-Auditori tancava la temporada musi
cal i arribava gairebé al final de la programació d'aquest trimestre, que acabarà demà amb l'obra La muerte de un viajante, portagonitzada per José Sacristàn i Maria Jesús Valdés/. E.C.
INAUGURACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE - AGENDA LOCAL 21 . , , : - : - • • . : . . • • •
Dimarts 19 de juny, a les 20 hores al claustre del Monestir
Sessió inaugural del PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE - AGENDA LOCAL 21 a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i conferència: «La nova cultura de la sostenibilitat», que oferirà Martí Boada, membre del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.
El Patronat Municipal d'Educació necessita per al proper curs i per a les seves escoles bressol, persones diposades a treballar que compleixin els següents requisits:
- Titulació FPII Jardí d'Infància o equivalent. - Que hagin finalitzat els estudis corresponents a partir de setembre de 1997. - Categoria professional d'Auxiliar Tècnic d'Educació.
S'ofereix contracte laboral en pràctiques
Presentar currículum al Registre de l'Ajuntament abans del 28 de juny del 2001
PER FER UNA FOGUERA A LES REVETLLES, CAL PERMÍS MUNICIPAL
Si voleu fer una foguera amb motiu de la celebració de les revetlles d'estiu, adreceu una instància a l'Ajuntament sol·licitant l'autorització corresponent abans del 22 de juny a les 12 hores. A la instància s'hi ha d'indicar el nom del responsable que es fa càrrec de la foguera des que s'encén fins que s'apaga.
Les fogueres hauran de complir una sèrie de normes de seguretat: • No haurà d'estar ubicada a menys de 15 metres de les façanes i dels cotxes estacionats. • Tampoc ha d'estar sota les línies elèctriques, telefòniques, etc. • Eviteu que la foguera tanqui el pas als vehicles d'urgència. • Elimineu tota l'herba, matolls, fullaraca, pinassa, branquillons i qualsevol altre material susceptible d'incendiar-se, en un cercle de seguretat de 10 metres de diàmetre com a mínim, al voltant de la foguera. • Poseu sota la foguera terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). A partir de les sol·licituds rebudes, l'Ajuntament realitzarà, al llarg del matí del dia 22, una inspecció conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya i la Policia Local, i autoritzarà només aquelles que reuneixin les condicions de seguretat i que estiguin situades en places públiques.
Recordeu que està prohibit llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc.
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
li «fi I D à el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 35
Una de les obres festives de Carbonell JORDI GARCIA
La pintura festiva de Jaume Carbonell ocupa la sala Canals
J.M.C. / SANT CUGAT
La galeria Canals acull fins a la Festa Major una mostra de Jaume Carbonell coincidint amb la temàtica festiva dels seus quadres. Sota el títol Sèrie Festa, l'artista presenta una pintura fresca que mostra les tradicions més festives del nostre país. Els quadres mostren la música, el ball, les sardanes, els caste
llers o simplement la placidesa d'una conversa en les nits d'estiu. Carbonell pren de la naturalesa l'essència de les figures, plenes d'un expressiu ritme i moviment. La seva pintura transmet sentiment i està plena de matisos i ressonàncies mediterrànies, com mediterranis són els costums que retrata a les seves teles. L'expressivitat dels colors i el traç clar i definit donen un cert aire naïf en algunes de les
seves peces. Alguns dels indrets dels seus quadres són llocs fàcilment identificables pels espectadors. Aquest artista barceloní, que ha executat la seva obra amb una trajectòria continuïsta i coherent, ha exposat a Londres, Palma o a València, entre d'altres ciutats, en més de 30 exposicions individuals i d'altres de col·lectives. També disposa d'obra en museus i forma part de prestigioses enciclopèdies d'art.
Crítica de teatre I la resta... és silenci
Eduard Jener
Música: 'Hamlet. Ser o no ser'. Orquestra Simfònica del Vallès.
Director. Salvador Brotons. Narrador. Jordi Boixaderas. Música de: Franz Liszt, William Walton, Benet
Casablancas i Piotr Illitx Txaikovski. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 8 de juny.
L'Orquestra Simfònica del Vallès ha trobat en Salvador Brotons el director idoni per fer allò que els nord-americans ja sabien, i que consisteix a articular un repertori que equilibra la qualitat amb l'espectacle, és a dir, configurar unes ofertes (i ho dic així perquè no ens podem escapar de l'àmbit per on ens movem, o sigui, el mercat) que complaguin els aficionats melòmans i els espectadors passavolants. El programa format per composicions basades en l'obra de Shakespeare tenia aspectes conservadors i moderns, i el resultat final va ser molt interessant per als (malauradament) pocs espectadors que hi havia al Teatre-Auditori.
Comencem amb Liszt i el seu poema simfònic núm. 10 Hamlet, on l'habitual pathos de l'hongarès es desvetlla amb percussions i abundor de metall, llargues introduccions de les cordes i un
clima romàntic que Brotons ralentitza emfàticament. A continuació, la música que Walton va compondre per a la pel·lícula del seu amic Laurence Olivier, l'any 1946, (abans ho havia fet a Henry V i després a Richard Hi) utilitzant amb molta intel·ligència melodies populars orquestrades a la manera d'Elgar, i la creació pròpia de gran efectisme amb una visió mòrbida i fúnebre del personatge, però mantenint un valor intrínsec, per mi, massa exagerat en els crescendos. A la segona part, les Set escenes de Hamlet per a narrador i orquestra de Benet Casablancas, obra amb divuit intèrprets, va ser la magnífica sorpresa de la nit. Peça sintètica, on Jordi Boixaderas, correcte però fred, va introduir amb la lectura del text cada escena, on Casablancas aconsegueix una difícil conjunció de plans sonors, de canvis tímbrics i d'estructures harmòniques que demanaven participació activa dels músics i atenció extrema del director que, en el resultat final, va demostrar que s'havia treballat a fons amb la partitura per poder obtenir la tensió dramàtica que l'obra mereixia. Finalment, Txaikovski i l'obertura fantàstica Hamlet. op 67, clàssica recreació del món sonor de brillant orquestració, efectes melòdics indiscutibles i potència de cordes i metall que van sonar molt bé.
El pintor Mateo ensenya 'El color de la música' a la galeria d'art Rusinol
La música segons el color que li dóna Mateo JORDI GARCIA
J.M.C. / SANT CUGAT
La galeria del carrer Rusinol exposa fins al 3 de juliol l'obra de Joaquin Mateo sota el títol El color de la música. Mateo, que exposa per primer cop a Sant Cugat, arriba avalat per múltiples exposicions i diferents premis nacionals i internacionals. L'artista es caracteritza pel domini del dibuix, pel color de la pinzellada que arrodoneix utilitzant altres materials en oportuns colla-ges. El sentiment de les obres no
expressa només la sensibilitat musical, sinó tot allò que envolta el món dels instruments i dels creadors dels millors sons. També cal destacar els ambients càlids i íntims en què la música no hi és representada però l'espectador continua percebent de forma suggestiva. Quadres com el Prelude o el Black jazz són una mostra de la transformació de les figures de Mateo en essència d'una nova forma d'expressió. L'artista aconsegueix càlides atmosferes perquè l'espectador s'hi vegi reflectit com en un mirall.
Sal
Santiago
MATEO 'EL COLOR DE LA MÚSICA'
- fins el 3 de Juliol -
Jazz Mixta sobre tela 60x73 cm.
SOCIS FONS D'ART 3 l í i l l S Í f ï o l Servei taxoció obres d'art
Horari ininterromput de dilluns a dk
Rusinol, 52-Sant Cugat T d . 9 3 6 7 5 4 7 5
menge
i
36 CULTURA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Museu i Monestir, futur i present nuats '''Com un aire que va fugir...'' Mercè Rodoreda
L'entorn del Monestir, ara millorat, canviarà més en uns dos anys quan el museu sigui
una realitat. El Pla Director ho farà possible amb mil milions llargs de pessetes. Ara és en procés d'estudis tècnics.
-La primera fase de les obres començarà potser el juny o juliol. Cal veure els costos de cada front, ataquem per tot arreu. La sala gòtica és complicada, calen pilars cada cinc metres però aquí han de ser cada nou i ho estem estudiant.
Joan Albert Adell, director del pla, em comenta com ha d'aguantar el sostre d'aquest espai públic. S'hi han de poder fer castells o ballar sardanes; els salts de rotllanes concèntriques podrien fer esquerdes, cal una estructura complexa que resisteixi.
-Les parets són de pedra, l'acústica necessita refractants i un equip d'enginyers estudia on col·locar-los... L'excavació de la sala la farem en dues fases, ens permet valorar què es
vol excavar; els arqueòlegs miren ara si serà millor en franges o talls a la paret.
Parlem del campanar i la seva inclinació, d'uns 40 centímetres. Se'n va anar per problemes al fer l'església, obres que duraren 180 anys, de 1150 a 1330. A migdia, la paret sud no té contraforts i és prima. Però no hi ha perill perquè la base és ampla.
De fa centenars d'anys la torre es va inclinant damunt el fetge de vaca, argila mòbil i fràgil. Va fremint, a frec del fat fulgent, un frenesí de feredat i feresa, pot fer basarda per si s'aterrava però no n'hi ha perill.
-Encara no tenim la maqueta, és una fase avorrida. Tenim tots els problemes i cap de resolt.
Entre el Monestir i la Casa de Cultura s'hi crearà alguna mena 'de separació com un banc. Més enllà desapareixerà la rampa amb el centre de restauració. Fa menys de dos anys el cap de premsa de Cultura de la Generalitat em deia, amb una segure-
El claustre amb arbres i neu
tat absoluta i to ben sec: "Doncs si als santcugatencs no us agrada el centre... Res, ni es considera el seu trasllat, és allà i allà es quedarà".
Fer un museu de nou, tot és per fer... Es pot fer bé. Esperem que no passi com al Museu d'Història de Catalunya on, com s'ha dit, a més de pagar un milió al dia de lloguer, la línia política a vegades manipula la història perquè digui el que agrada. Com es manipulen enquestes per elevar l'ús d'Internet a Catalunya.
Fer museu, fer ciutat. Poc sovint es pot fer un xamfrà de bell nou. A Francesc Moragas amb Sant Bonaventura mires cara als Quatre
Cantons i veus desharmonia de color, materials i formes. Cantonada escai-rada aquí, cantonada rodona allà, res no lliga, criteris d'estètica ignorats. Dos edificis acarats sense lligams. Cap directriu per damunt de l'interès especulatiu?
Avui i ahir... Aviat podrem anar al museu del Monestir per començar a conèixer el passat que ens ha format. Un museu que pot ser una joia dins de la gran joia. El mot museu ve, com tants d'altres, del llatí i del grec. Diu Joan Coromines que el significat actual deriva de la biblioteca d'Alexandria i d'unes grutes decorades amb conquilles que les vil·les gre
gues dedicaven a les muses. La biblioteca d'Alexandria la
fundà Ptolomeu I i l'engrandi Ptolomeu II, dit el Filadelf perquè es casà amb la germana. Fou el gran centre intel·lectual de l'Orient clàssic, milers i milers de papirs i pergamins. Cèsar hi calà foc davant l'astorament de Cleòpatra, la reina sàvia de la ciutat de mig milió d'habitants, bastida pel gran Alexandre fa més de 2.300 anys. Als EUA, l'exsecretari d'Estat J. Baker el feia pare de Carlemany, nascut 1.000 anys després, per l'apel·latiu de magne que comparteixen. La cultura ens dignifica, el poder és tota una altra cosa.
Les Planes recopila en un llibre les obres dels Jocs Florals
Un moment de la lectura de poemes al Centre Cívic
J.M.C. / LES PLANES
Les Planes ha editat un llibre amb la recopilació de les poesies i dibuixos presentats als Sisens Jocs Florals del districte. Diumenge va tenir lloc al Centre Cívic l'acte de presentació del llibre que conté poesia, feta sobretot per membres del Casal d'Avis, i dibuixos, aportats des del Casal Infantil. Avis i nens van compartir l'acte de presentació del recull en què es van llegir alguns dels poemes que s'in-
ENRICFABRE clouen en aquesta edició. Els poe
mes es caracteritzen per l'acurada sensibilitat dels versos, la majoria dels quals tenen l'amor com a tema central. En total són 32 pàgines en què poesia i dibuix comparteixen espai. Les Planes convoca cada any els seus Jocs Florals per fomentar la creació literària i l'expressió artística entre els ciutadans del barri, i aquest any han arribat a la sisena edició. Dels treballs presentats, se n'edita un llibre amb el recull de les obres de tots els participants, que després el Centre Cívic distribueix per tot el districte.
r A m a t Finques Des de 1948
Sant Cugat ^ „ ___ AW A#% Sant Just PI. Can Cadena,2 Q) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Bonavista 63-65 Valldoreix 0) 93 480 36 00
CULTURA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 37
Els paisatges de Marina Caycedo a Barcelona
J.M.C. / BARCELONA
La santcugatenca Marina Caycedo exposa fins a finals de mes a l'Atelier Gallerie del carrer Balmes de Barcelona. Es tracta de 18 peces del seu treball més recent entre les quals s'hi troba una obra guardonada amb el premi Donart de la Casa Elizalde. Caycedo pinta sobretot paisatges on diu que "transmeto les meves emocions i sentiments a través de la llum i el color".
L'artista mostra imatges de Tarragona i la Costa Brava des d'on ha realitzat l'obra a l'aire lliure i que ha pres de la mateixa realitat.
Els paisatges a l'oli que ara pinta la creadora d'origen colombià, són la culminació d'un procés artístic que ha passat per la utilització de tècnica mixta en obres anteriors.
Marina Caycedo ha realitzat unes 35 exposicions per tot el món alguna de les quals s'han vist a Sant Cugat, a més de tenir una destacada i coneguda trajectòria pedagògica a la ciutat.
• — ~ — -
"Pl*i 4 Cíïiitfïiiç"
el diari de Sant Cugat
e -ma i l els4cantons@totsantcugat.com
Xavier Salvador mostra una emotiva placidesa illenca a la Galeria
J.M.C. / SANT CUGAT
Fins a finals de juliol l'artista barceloní Xavier Salvador mostra les seves darreres obres a la sala La Galeria. La trentena de quadres que es poden veure són fruit del treball del darrer any, quan va començar a preparar l'exposició que ara arriba a Sant Cugat. Salvador utilitza l'acrílic en la majoria dels seus treballs per aconseguir una treballada explosió de colors primaris que transporta l'espectador a un món fresc i plàcid d'ambient illenc. L'artista arriba a una simplicitat plàstica difícil d'expressar que té com a referents artístics Torres Garcia, Monpou o Nadal, entre d'altres. Les idees en estat pur esdevenen imatges reals de cales i paisatges de la terra amb el mar implícitament present. Salvador desdibuixa la realitat per treure'n l'essència i busca en la creació una necessària emoció que ha de sentir en cada una de les seves obres. Xavier Salvador va néixer a Barcelona però la seva vida són les illes, on en la dècada dels 80 hi ha fet un gran nombre d'exposicions a diferents localitats de Balears. També ha exposat a la capital catalana i anualment presenta obra a Nova York on té un excepcional èxit. També ha exposat a Miami i ha participat en diferents col·lectives a Mònaco, Marsella o Hamburg, entre altres ciutats. Una de les obres que es poden veure a La Galeria JORDI GARCIA
Adolf inaugura estudi enmig d'una intensa activitat
J.M.C. / VALLDOREIX
L'artista de Valldoreix Adolf obrirà al públic el seu estudi a partir del dia 27 en què es farà la inauguració oficial. En el Taller d'Art hi haurà una exposició permanent dels quadres de l'artista que per ara disposa d'una pàgina web on es poden ,o
apreciar les seves obres. A l'estudi també hi haurà una biblioteca d'art on poder fer-hi consultes i un taller d'estampació de gravats per als artisties que vulguin utilitzar la premsa del gravat. D'altra banda, Adolf ha obtingut un diploma d'ho-. nor en el dotzè concurs de pintura del Premi Calassanc de Terrassa i a partir del dia 18 es podrà veure la seva obra seleccionada en el concurs de dibuix Ynglada-Guillot a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L'artista. també prepara diversos projectes i exposicions a Barcelona i Sant Cugat que de moment es poden seguir a l'adreça ADOLF-art.com.
Centre
Amb fusta tractada és més fàcil
Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial
Tel. 93 58913 47 - www.indubruc.com - SANT CUGAT DEL VALLÈS
*itfouvU d'&rfiatéetó i vendes <Um feàma- matí i tmda. T^M^eé úé&tt mméA matem.
*Virte ai S*mcÀ4, ei
WASH'N DRY B U G A D E R I E S Rentem i planxem per a tu
• SERVEI de RENTAT I PLANXAT ASSISTIT
• PLANXAT de CAMISES EXPRESS
• SERVEI de TINTORERIA
• AUTOSERVEI de RENTADORES I ASSECADORES "de MONEDES"
Servei de recollida i entrega gratuït Av. Cerdanyola, 17 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 55 88 •fe
PROMOCIÓ PRIMAVERA
PER EDREDONS I MANTES
CULTURA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 39
Els Castellers fan una crida llar per provar el 4 de 8 l li
Magda Méndez/ SANTCUGAT
Els Castellers de Sant Cugat han fet una crida a tota la població per tal que s'uneixi a un assaig especial demà divendres. En aquest assaig es pretén començar a provar el 4 de 8 de cara a la possibilitat de
treure'l a plaça en l'actuació de la Festa Major.
La colla castellera local ha fet una crida popular per tal que els santcugatencs els puguin ajudar a realitzar un dels reptes plantejats en aquesta temporada. Així doncs, aquest divendres es pretén assajar el
que seria el primer castell de 8 pisos de la història dels castellers de la nostra ciutat. D'aquesta manera, es consolidarien com a colla de vuit, després d'aconseguir descarregar la torre de 7 durant la darrera diada.
L'assaig serà demà al pavelló municipal de 21 a 23 hores.
Imatge d'una actuació dels Castellers de Sant Cugat
Crítica de cinema Valors relatius
Isabel Sàez
Pel·lícula: 'Genteconclase'. Director. Eric Styles. Actors: Julie Andrews, Jeanne Tripplehom, Stephen Fry,
Colin Firth. Durada: 87 minuts.
Propietat dels comtes de Marshwood, Anglaterra, 1953. Esclata l'escàndol; l'hereu de la casa, Nigel (Edward Atterton), s'ha compromès amb una de les stars més famoses de Hollywood, Miranda Frayles (Jeanne Tripplehom), després que aquesta deixi plantat el seu company de treball i anterior promès Dan (William Baldwin) i durant una estada al sud de França. Felicity Marshwood, la mare, (Julie Andrews), ha de fer front a les reaccions dels seus amics i veïns, i a un servei que també s'ha esvalotat davant de la possibilitat de poder veure la famosa actriu en persona. Malgrat els maldecaps, Felicity és una persona amb classe, preparada per bregar amb qualsevol emergència sense perdre el somriure i les bones maneres. Però hi ha més, les complicacions no paran de créixer.
Aquest és l'argument de la comèdia d'embolics britànica Gente con clase, que representa el retorn a la gran pantalla de l'actriu Julie Andrews després de quinze anys, un retir en part forçós a causa de problemes de salut Un vehicle perfecte per
què pugui lluir-se i que l'Andrews aprofita a la perfecció. Ella i tot el repartiment, ja que no es tracta d'una obra preparada al servei de l'actriu sinó d'una alta comèdia, intel·ligent, de to irònic, impecable en tots els aspectes, sortida de les mans d'un dels dramaturgs més destacats del segle XX, Noél Coward.
El títol original anglès, Valors relatius, està en concordança amb el nucli de la història, on l'ordre social establert es veu trastocat però on també no tothom és qui sembla ser.
A Gente con clase se li nota la mà segura d'un autor excel·lent. Una història explicada amb menys d'una hora i mitja, amb ritme i ajustada, i amb tots els personatges i situacions justos en el seu punt. Gens decebedora, la pel·lícula troba els seus moments més divertits en el comportament del servei, espectadors privilegiats dels tràfecs de la família i els seus visitants. No podia faltar un impagable majordom (Stephen Fry) que posa ordre entre les excitades cambreres i dóna suport a la seva mestressa amb l'habitual impertorbabi-litat anglesa per més que s'ho estigui passant d'allò més bé ell mateix.
Gente con clase també compta amb la presència de Sophie Thompson, germana d'Emma Thompson, mo't més coneguda per l'espectador. Sophie potser resulta molt poc atractiva però és una intèrpret de primer ordre que també ofereix una interpretació memorable.
Una pel·lícula, doncs, àgil, netament britànica en tots i el millor dels sentits, que no deceberà a l'amant de les comèdies amb classe.
LIQUIDACIÓ TOTAL PER CANVI D'ESTIL
é«è MOBLES I ARTESANIA, S.A.
Can Mates, 2-4 08190 Sant Cugat Tel.93 675 16 52
- < É
El transport no està inclòs en el preu
40 el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Idees per la ciutat, idees per al país
Pasqual Maragall
Presentarà l'acte JORDI MENENDEZ
Dimecres 20 de juny de 2001 a les 20,00 h., a la
Unió Santcugatenca
PSC-PSOE
Comunicat de la Fleca Estació a la població de Sant Cugat Els responsables de la Fleca Estació, després dels fets ocorreguts a casa nostra, volem manifestar el següent: En primer lloc, solidaritzar-nos amb els afectats per la intoxicació causada per un accident que a tots ens ha sorprès i trasbalsat. Lamentem tant per les persones afectades com pels seus familiars els trastorns que hagin hagut de patir i al mateix temps celebrem que s'hagin recuperat i avui estiguin restablerts en la seva salut. Hem estat també afectats per aquesta situació, que ha esdevingut, tant per a la nostra família com per als nostres treballadors, un fet del qual no ens hem refet i suposo que trigarem a fer-ho. La Fleca Estació és un negoci familiar que van inaugurar els nostres pares i que hem continuat nosaltres amb el mateix esperit, el de donar servei i la màxima qualitat en tots els nostres productes. Per això hem estat mereixedors d'una confiança que dia a dia hem anat guanyant.
El fet i la voluntat de donar resposta a la gran demanda de serveis que havia crescut en els darrers anys ens va engrescar a oferir diversos productes elaborats a la nostra fleca. En cap cas, tal com s'ha dit, érem una empresa de «catering» i per això no havíem demanat permisos que no necessitàvem. La resta d'autoritzacions les teníem totes, alguna de les quals pendents de renovació, però en cap cas depenia de nosaltres. Sovint aquests incidents són, a banda d'involuntaris, fortuïts, i en cap cas s'és conscient del que pot provocar, per això des del primer moment hem estat els primers sorpresos, ja que al llarg dels cinquanta anys de vida del forn, mai no havia passat res.
Sabem que fets com aquests desperten un gran interès per part de la societat i són seguits pels mitjans de comunicació com a priori-taris, i ens hem trobat sense voler-ho en una espiral amb què és difícil de conviure. Creiem que els responsables sanitaris, que tot i tenir la llei i la raó del seu costat, s'han mostrat implacables i en cap moment han entès que també érem afectats i que en aquests dies difícils ens hem sentit el blanc expiatori de tots els problemes sanitaris del país, tractats sense cap tipus de comprensió cap a nosaltres ni cap als nostres treballadors. Ara som conscients que cal recuperar la confiança de tants i tants clients que ens l'han dipositada al llarg d'aquests anys i, assumint que aquesta plana serà difícil de passar, treballarem per resoldre les deficiències administratives i reobrir com més aviat millor un negoci del qual depenem un bon grapat de famílies santeugatenques. Volem agrair la comprensió i l'estima de tants i tants clients i persones vinculades al forn que coneixen la nostra trajectòria i manera de fer i que ens han fet arribar en aquests moments difícils mostres de solidaritat i afecte que ens han confortat aquests dies. Treballarem per seguir-ne mantenint la fidelitat, la de tots vosaltres, tot esperant poder sortir d'aquest malson i tornar a retrobar-nos amb el forn obert de bat a bat, el forn del barri de l'estació que, a banda de ser el nostre lloc de treball, ha estat i és on hem compartit les nostres vivències personals i on hem fet molts amics.
GRÀCIES, SANT CUGAT, PER LA VOSTRA COMPRENSIÓ
CULTURA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 41
Història del còmic Tintin,
de George Remi (Hergé)
'Tintin en el Congo'. El canvi d'argument en la versió de color de 1946
Jordi Frontons
Quan el novembre de 1928 el director del diari belga LeXXè Siècle, l'abat Norbert Wallez, va decidir crear un suplement dominical dedicat a la joventut, sense saber-ho estava posant la primera pedra del que posteriorment seria un dels personatges més importants de la història del còmic mundial, Tintin. Efectivament, l'abat va proposar a George Remi la creació d'una nova sèrie a fi, pre-tesament, d'educar els més joves dels perills del comunisme. Així doncs, va facilitar a Hergé el llibre Moscou sans voiles de Joseph Douillet en què va basar la primera història de la sèrie, anomenada Tintin en el país dels soviets, que es va publicar en el primer número de Le Petit Vingtième, que així es va anomenar el dominical, el 10 de gener de 1929. Per crear Tintin, Hergué es va inspirar en un relat seu anterior, Totor C.P. des Hannetoons, recollint els trets del seu protagonista. També li va donar la professió de periodista, i li va donar un company d'aventures, Milú, un simpàtic fox terrier. El dibuix d'aquest llibre era encara molt elemental i simple, del contingut ja n'hem indicat la intenció ideològica, la retolació molt mal dissenyada, etc, vol dir això que es pot considerar l'embrió del personatge més que el primer volum de la sèrie, ara bé, d'un gran valor històric, sobretot sabent que una vegada editat ja no es va tornar a publicar fins quaranta anys després i d'una manera gairebé facsímil, per especial desig de la seva editorial i del mateix creador, que va realitzar un escrit justificant "els pecats del passat". Les situacions que es van generant en el llibre són bàsicament gags en successió que segueixen les lleis del fulletó i del "continuarà". L'autor va realitzar tot el volum sense guió previ i en base completa de la improvisació. En els dos àlbums següents, Tintin al Congo (1930) i Tintin aAmèrica (1931) les carències citades es van corregint, guanyant qualitat tant gràfica com de continguts. Certament, va ser la col·laboració que Hergé va tenir en Jacobs per als decorats i color, com la d'Alice Devos per a la nova compaginació i format, cosa que va permetre sortir a Tintin de la mediocritat inicial. També és curiós ressenyar com en les successives edicions es van anar suavitzant els tints racistes, així com les dubtoses referències ideològiques, mitjançant variacions en el guió i fins i tot en els decorats ambientals.
A Tintin aAmèrica el nostre heroi viatja a Chicago, on fa front a bandes de delinqüents, i aconsegueix captu
rar Al Capone. Hergé en aquesta història denuncia el Ku-Klux-Klan, que es trobava en el moment de més auge, i va aconseguir sortir d'aquesta manera de la cotilla ideològica en què havia estat encasellat per l'opinió pública.
El 1932 es publica Els cigars del faraó, pel qual Hergé va disposar de dos col·laboradors, Bob de Moor i Jacques Martín, que més tard serien reputats creadors d'historietes. L'argument d'aquesta aventura consisteix en la lluita de Tintin contra les poderoses xarxes de traficants de droga d'Orient. El 1934 es va editar la continuació d'aquesta aventura, El lotus blau, que va gaudir de més qualitat documental, ja que Hergé va tenir l'assessorament d'un bon amic, Tchang Tchong-\en, que va tenir gran influència en Hergé i va aconseguir que aquest considerés per fi el fonamental de la documentació prèvia per a qualsevol història. A L'orella escapçada (1935) Tintin es desplaça a Amèrica del Sud on es fa referència a les dictadures militars. L'illa negra (1937) és possiblement on Hergé es troba amb el que seria el seu estil definitiu, l'anomenada línia clara. Després d'aquest àlbum s'aniran succeint els viatges i aventures de Tintin de cap a cap del món, i fins i tot a la Lluna, sent un precursor del primer viatge tripulat al nostre satèl·lit. Les obres de Tintin han passat a ser clàssiques del gènere d'aventures, ressenyem-les: El ceptre d'Ottokar (1938), El cranc de les pinces d'or(\ 940), L'estel misteriós (1941), El secret de l'unicorn (1942), El tresor de Rackham el Roig (1943), Les 7 boles de cristall (1944), El temple del sol (1946), Tintin al país de l'or negre (1948), Objectiu: la Lluna (1950), Hem caminat damunt la Lluna (1952), L'afer Tomassol (1954)9, Stoc de coc (1966), Tintin al Tibet (1958), Les joies de la Castafiore (\96\\Vol 714 a Sidney (1966), Tintin i eh 'Picams" (1975) i l'inacabat Tintin i l'art-alfa, concebuda entre 1978 i 1981, amb una trama argumental sobre el tema dels falsificadors d'art, publicat el 1986 tal com ho va deixar Hergé a la seva mort, és a dir, la transcripció dels diàlegs i els esborranys gràfics de forma inconclusa.
Altres personatges importants de la sèrie són el capità Haddock, el professor Tomassol, els policies Dupond i Dupont, la cantant d'òpera Bianca Castafiore i Nèstor, el fidel majordom del capità.
Afegim que Tintin s'ha convertit en una autèntica indústria, tant cinematogràfica com de tot tipus d'objectes comercials. I per acabar, cal indicar que les vendes dels seus llibres superen els 400 milions d'exemplars.
l'flMKÍi IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Rambla del Celler, 89 Tal. 93 589 36 32 M 93 674 0107
/
JP
història -\ del •
còmic
Imatge de la muntanya de Montserrat
El Centre d'Estudis Valldaurex fa una sortida a Montserrat
J.M.C./ VALLDOREIX
El Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, ha organitzat per aquest dissabte una visita comentada a Montserrat. L'entitat ofereix, de la mà d'especialistes, la possibilitat d'acostar-se al ric patrimoni que es troba en el museu de la muntanya sagrada. Així, l'egiptòleg Marc Orriols oferirà els seus comentaris sobre l'art antic oriental, mentre que la historiadora de l'art Àngels Espert s'encarregarà de fer entendre millor l'orfebreria religiosa que es troba en el museu. Els his
toriadors Juan José Cortés i Andrés Dengra interpretaran la pintura antiga dels segles XIII al XVIII i la pintura i escultura modernes dels segles XIX i XX, respectivament. Durant la sortida a Montserrat, que durarà tot el dia, hi haurà temps per al descans, per al dinar o per visitar el conjunt monumental del monestir benedictí o el conjunt escultòric del Via Crucis amb obres de Llimona o Gaudí. Aquesta visita s'emmarca en, la programació d'activitats que organitza Valldaurex com el cine-fòrum de la pel·lícula El nombre de la rosa de la setmana passada.
Una obra d'Agatha Christie a la UREF de la Floresta
assegura que "ha estat tot un repte perquè ja va tenir molt èxit quan es va representar i ara volem repetir-lo". L'escenografia també juga un paper important en l'obra, i contribueix a augmentar l'ambient misteriós. El treball d'actors ve avalat per l'experiència dels seus intèrprets, que contribueixen al bon resultat final del muntatge. L'agrupació teatral ja està parlant amb altres poblacions per dur-hi La ratonera, i es podria veure a Sant Vicenç de Castellet, entre altres poblacions. La ratonera és una de les novel·les més representatives de l'escriptora anglesa Agatha Christie, especialitzada en novel·les d'intriga, policíaques i de misteri i coneguda pels nombrosos títols de la seva obra que s'han dut al cinema.
L'obra es representarà a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta dissabte 16 a les 22 hores i diumenge 17 a les 18.30 hores.
J.M.C./ LA FLORESTA
L'Agrupació teatral la Floresta presenta aquest cap de setmana a la Unió Recreativa i d'Esports, l'obra La ratonera, basada en una novel·la de la famosa escriptora anglesa Agatha Christie. Vuit actors dirigits per Pedró José Martín s'encarreguen de posar en escena aquesta peça sobre la venjança que preparen uns personatges que de nens van patir les normes d'un reformatori a l'Anglaterra dels anys 50. Segons el director de l'obra, Pedró José Martín, "és un text amb molt de ganxo i misteri que està molt ben construït, amb una gran riquesa de detalls. Això fa que el públic s'enganxi a l'obra i s'ho passi molt bé fins al final". De fet, l'any 1962 l'agrupació teatral de la Floresta ja va muntar aquesta novel·la de Christie que ara ha recuperat amb un renovat repartiment. Martín
el diari de Sant Cugat Jijous 14 juny del 2001
Eroski compra Carrefour Eroski i la filial d'El Corte Inglés,
Hipercor, s'han repartit nou dels dotze
hipermercats que Carrefour ha hagut de
vendre's per tal que el Servei de
Defensa de la Competència aprovés la
seva fusió amb Promodés. Aquesta
operació ha estat valorada en uns
55.000 milions de pessetes, segons
fonts del sector.
L Micol Sabaté / SANT CUGAT
a cooperativa de distribució basca Eroski ha adquirit l'antic Pryca de
Sant Cugat gràcies al procés de desinversions al qual s'ha vist obligat Carrefour (Pryca) després de la seva fusió amb Promodés (Continente) l'agost de 1999.
Així doncs, Eroski i Hipercor, aquest últim filial d'El Corte Inglés, es repartiran nou dels dotze hipermercats dels quals el grup de distribució francès s'ha vist obligat a desprendre's a Espanya per evitar una situació de domini, segons el Servei de Defensa de la Competència.
A més del Carrefour ubicat a la nostra localitat, Eroski ha adquirit també l'antic Continente situat a Terrassa, i desembarca per primera vegada al Vallès doblant d'aquesta manera la seva presència a Catalunya, on ja disposava d'un hipermercat a Cornellà (Baix Llobregat) i un a Tarragona, i de 40 supermercats.
Des de l'Ajuntament es veu l'operació com un simple canvi d'accionariat que no influirà a la resta del comerç del centre comercial -on s'ubica l'hipermercat- ni de Sant Cugat. "No crec que aporti avantatges ni desavantatges al comerç de Sant Cugat ni que tingui un impacte negatiu per ningú, tot seguirà igual", ha afirmat el regidor de Promoció Econòmica i Hisenda, Pasqual d'Ossó.
Tant Eroski com Hipercor compliran els diferents requisits que exigia el govern per tal d'autoritzar la venda dels hipermercats, entre els quals figura el manteniment de tots els llocs de treball de cada una de les grans superfícies. A Sant Cugat aquesta mesura afecta uns 250 treballadors, mentre que a Terrassa la plantilla està conformada per
Carrefour de Sant Cugat va facturar gairebé 15.000 milions de pessetes el 1999
segons fons del sector, ja que es calcula que la compra d'un hipermercat Carrefour suposa una inversió d'entre 4.000 i 6.000 milions de pessetes.
A més dels hipermercats citats, Eroski ha adquirit els hipermercats situats a Cartagena i Múrcia, mentre que El Corte Inglés ha comprat els Carrefour de Màlaga, Valladolid, Sevilla,
Burgos i Avilés. De
JORDI GARCIA
més de 200 persones. El Corte Inglés
gestionarà els nous centres el 30 de juny, mentre que Eroski no ho farà fins al 31 de juliol o fins i tot fins a l'agost.
Cal destacar que la facturació del Carrefour de Sant Cugat va ser de gairebé 15.000 milions de pessetes el 1999 i compta amb una superfície de 13.500 metres quadrats.
MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ La venda dels nou hipermercats per part de
Carrefour ha reportat a les arques del grup de distribució uns 55.000 milions de pessetes,
A més del Carrefour de Sant Cugat, Eroski ha adquirit
també l'antic Continente de Terrassa doblant així la seva
presència a Catalunya
moment, però, encara queden per adjudicar tres hipermercats. Són els situats a les poblacions de Sant Adrià de Besòs, Alcobendas i Algecires. Carrefour negocia ara la venda de 15 boti
gues Maxor a la província de Girona i de tres supermercats Champion, un d'ells a Lleida.
L'entrada d'Eroski canvia el mapa dels hipermercats a la comarca del Vallès, controlat fins ara per Carrefour, amb tres centres -dos a Terrassa, un al Baricentro de Barberà i el de Sant Cugat- i el francès Auchan, amb un Alcampo a Sant Quirze.
La cooperativa Grup Eroski La primavera de l'any 1969, deu coo
peratives de Biscaia i Guipúscoa, amb 88 treballadors i diversos milers de consumidors, van acordar la seva integració. La nova entitat va anomenar-se Comerco, en la qual consumidors i treballadors serien conjuntament l'essència d'aquest nou model.
El 1970 la societat va canviar de nom i va passar a anomernar-se Eroski i actualment aquells 88 treballadors s'han convertit en 5.400 i els pocs milers consumidors de l ' inici superen els 250.000 socis.
Aquest grup, que és membre de Mon-dragón Corporación Cooperativa, va finalitzar l'exercici passat amb una facturació de 700.215 milions de pessetes i unes inversions que van pujar a 68.696 milions de pessetes.
A més, durant el darrer quinquenni
(1995-1999) ha superat els 150.000 milions de pessetes d'inversió, destinats principalment a l'obertura de nous hipermercats i supermercats.
Així mateix, en els darrers cinc anys, el Grup Eroski ha incorporat més d' 11.000 nous treballadors.
El Grup Eroski actuarà en els quatre nous centres comercials adquirits de manera coherent apostant per la qualitat del lloc de treball segur, fent extensiva l'opció lliurement adoptada pels treballadors de participar en la propietat, en la gestió i en els resultats de l'empresa.
La xarxa comercial d'Eroski s'estén per tot Espanya a través dels 47 hipermercats Eroski i Maxi, els 796 supermercats Consum, els 569 autoserveis Charter, les 8 botigues d'esport Fòrum, a més de les 133 oficines d'agències de viatges.
ECONOMIA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 43
L'empresa
"Volem aconseguir la satisfacció del nostre client"
Niu Hàbit Ignasi Moner, enginyer de camins, canals i ports, porta més de tres anys a l'empresa privada i a començaments d'any va decidir, amb companys del sector, associar-se i aportar els seus coneixements I les seves experiències sota el paraigües de Niu Hàbit, SA. Fotografia: JORDI GARCIA
Micol Sabaté / SANT CUGAT
En primer lloc, ^podria explicar-nos com va sorgir la idea de crear una empresa de rehabilitació?
La idea va sorgir fa més o menys un any d'un grup de gent del sector de la construcció i la rehabilitació que vam decidir associar-nos en vista del constant creixement del sector tal com passa a altres països. Per aquesta raó vam decidir crear la nova empresa Niu Hàbit.
i,Han decidit instal·lar-se a Sant Cugat per alguna raó concreta?
Ens hem instal·lat a Sant Cugat principalment perquè creiem que
és el centre de gravetat d'una àrea econòmica, industrial i tecnològica que és i serà una de les més importants del sud d'Europa.
Què és el que ofereix la seva empresa exactament?
Som una empresa constructora dedicada a l'edificació i especialitzada en la rehabilitació d'edificis.
Quina és la situació d'aquest sector?
El sector de la rehabilitació està creixent any rere any bàsicament per dos motius. En primer lloc, per una escassetat de sòl edificable en el centre de les ciutats que obliga a rehabilitar els edificis per adaptar-los als estàndards de vida actuals. I, en segon lloc, per
què els edificis envelleixen i cal efectuar reparacions per motius d'estètica o seguretat. També augmenta la demanda de manteniment perquè la gent cada cop és més conscient que els edificis requereixen una atenció, igual que es fa, per exemple amb els cotxes, per evitar elevades despeses en rehabilitacions.
Què destacaria com a punt més important de la seva empresa?
Les nostres actuacions estan dirigides a aconseguir la màxima satisfacció del client a partir de l'aplicació de tres principis bàsics de la construcció com són la qualitat, el termini i el cost. Tots els treballadors de Niu Hàbit fan seus aquests principis i treballen d'acord amb ells aportant idees que
millorin el resultat final. Creiem que el nostre client es mereix seriositat i respecte pel que fa a aquests tres punts.
Quin és el perfil del client amb què treballeu?
Tenim clients de tot tipus. L'administració, empresaris, comunitats de propietaris i administradors de finques i, en menys quantitat, clients individuals. En el sector de la rehabilitació funciona molt el boca-orella i si treballes bé, els clients et porten altres clients.
Quant a competència...
Nosaltres som uns grans defensors de la competència ja que aquesta ens obliga a innovar constantment i millorar el nostre ser
vei dia a dia. Nosaltres ens renovem a través de les fires, aplicant les últimes tecnologies, noves tècniques de rehabilitació, etc. La competència és bona, ens fa més forts i serveix per ubicar les empreses dins del mercat.
Quines són les seves perspectives de futur?
Creiem que les nostres perspectives de creixement i innovació constant són molt importants. Estem segurs que el parc residencial que ens envolta apostarà per la rehabilitació tal com ha passat i està passant a la resta d'Europa. Ara, amb la instal·lació de Niu Hàbit a Sant Cugat volem obrir les portes de la nostra companyia a la gent del municipi perquè vingui a informar-se sense cap compromís.
Correus compra l'edifici de la rambla Can Mora
Redacció / SANT CUGAT
El Comitè d'Inversions de Correus a Madrid va aprovar, el 30 de maig passat, la compra de l'edifici de Correus a Sant Cugat situat a la rambla de Can Mora. El preu de venda de l'edifici, fins ara propietat municipal, és d'uns 80 milions de pessetes que l'Ajuntament destinarà a altres inversions per incrementar el patrimoni municipal.
Aquesta adquisició s'emmarca dins el pla de millora del servei postal a Sant Cugat que va començar amb la divisió de la ciutat en diversos districtes postals, l'ampliació de la plantilla, la dotació de vehicles i la creació, ara fa un any, del local al carrer Ildefons Cerdà. Un dels problemes d'aquest local és la seva situació poc cèntrica i per aquesta raó es va mantenir l'edifici de la rambla de Can Mora com a oficina d'atenció al públic.
Valldoreix: 1.300 milions de pressupost per al 2001
M. S. / VALLDOREIX
Valldoreix va aprovar a finals de la setmana passada un pressupost per al 2001 de gairebé 1.300 milions de pessetes, concretament 1.247.904.487 milions, tot i el vot negatiu dels dos partits que conformen l'oposició, PSC i PP.
El president de l'Entitat Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, va exposar a grans trets les principals línies del pressupost. La urbanització dels carrers de Valldoreix continua sent la prioritat de l'equip de govern. "En aquests moments el nombre de carrers urbanitzats ja supera els no urbanitzats, i s'ha de continuar treballant en aquesta línia", ha afirmat Xavier Cortés. Una altra línia important d'aquest pressupost anirà destinat a pal·liar la manca d'enllumenat públic del municipi.
Per últim, entre altres serveis, cal destacar la construcció de la
nova piscina, a la qual s'hi destina una partida important, d'uns 230 milions de pessetes.
Els dos partits que conformen l'oposició van votar en contra de l'aprovació del pressupost. Panta-león de Miguel, representant del PP, va criticar la manca de temps amb què l'equip de govern els va presentar els documents i "això
La urbanització dels carrers de Valldoreix
continua sent la prioritat de l'equip de
govern de l'EMD
impedeix estudiar exhaustivament un pressupost de gairebé 1.300 milions". D'altra banda, va criticar la inversió al departament jurídic de l'EMD que passa de 2,3 milions a 5, xifra que atribueix a una mala gestió del departament. En aquest sentit també va criticar la creació
de la figura de l'interventor com a recolzament al secretari, que "suposa una despesa de 10 milions l'any". Per últim, De Miguel va assenyalar que Valldoreix paga cada cop més a Sant Cugat i "en canvi, fa dos anys que ens paguen el mateix. Això algú ho hauria de revisar", va afirmar.
Carme Pérez, representant del PSC, també va votar en contra del pressupost i va criticar, entre d'altres aspectes, l'augment de les contribucions especials, ja que creu que a Valldoreix es pot mantenir el percentatge que hi havia fins ara.
Reducció d'un 80% de l'IAE al comerç afectat per obres
Sant Cugat Comerç (SCC) s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per tal d'obtenir la màxima informació sobre l'ordenança fiscal que permet la reducció de l'IAE de fins a un 80% per aquells comerços afectats per obres en un radi que encara ha de limitar el Departament d'Urbanisme. Tampoc se sap encara quin serà el sistema que aquest departament utilitzarà per aplicar aquestes reduccions. SCC està intentant gestionar el tema de forma col·lectiva tot i que, segons l'Ajuntament, aquest tràmit s'ha de fer de manera individual/ M.S.
ACJU IMMOBILIÀRIA, Si.
•Promocions •Compravenda
Avinguda Lluís Companys, 1 8-20
08190 Sant Cugat del Vallès
•Lloguers •Solars...
Tel.93 674 31 41
44 el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
MMOBILIÀRIA La millor selecció d'habitatges
ARENASAN 1 ALQUILER
•TORRE! Av. Mas banos y solàrium, coches. S Alquiler:
JNIFAMILIAR AISLADA. 'uster (Valldoreix). Sup. solar 1.000m2. Sup. construida 550m2. Con 1 aseo, salón con chimenea, comedor independiente, cocina, sala de cuarto de plancha, hab. servicio, cuarto de juegos, despensa, trastero
uelos de màrmol y parket, piscina privada y calefacción.
sta de 5 hab., 3 música, terraza y garaje para 4
700.000 ptas.
•TORRE! Av. Mas banos y solàrium, coches. S Alquiler:
sta de 5 hab., 3 música, terraza y garaje para 4
700.000 ptas.
C/ Endavallada, 21 baixos • Tel. 93 589 45 66 1
1 0 1 PISOS Sres. propietarios, nos URGEN todo tlpo de viviendas en alquiler (Incluso
habitaclones), por gran demanda de clientes con referenclas.
ALQUILER VENTA • Torreblanca. Obra nueva. Àtico Dúplex, 2h., sola- OBRA NUEVA. Bajos con jardín y Dúplex. . .
rium, calefac. A estrenar. 100.000 Desde 34 M • Estación. Dúplex 6 h. + 3baftos, trza, buhardi- • Pisos de 2" mano. . .Desde 20 M hasta 92 M
lla 60m2 160.000 • Casas Desde 18 M hasta 210 M • St Cugat. Casas varios preciós. jjTambién alto
standingü TODOS LOS PRECIÓS Y MUCHÍSIMOS MÀS, jjLLÀMANOS YAI!
C/ Valldoreix. 58. Tel. 93 589 73 74 • Av. IWistral, 53 (BCN). Tel. 93 424 03 18
ÒRGAN FINQUES GIRONELLA VENDES • Av. Cerdanyola. Pis. Sup. 120m2, 4 dor, lbany,
2 trses, traster, calefacció gas natural. 26,3 M • Av. Cerdanyola. Pis dúplex. Sup. 87m2, 3 dor,
lbany, 1 pk + traster. 32 M • Can Magí. Pis pràcticament nou. Sup. 95m2, 3
dor, 2banys, 1 pk + traster, z. comunitària amb piscina.
• Coll Fava. Torre adossada. Sup. 193m2, 3 dor,
2banys, trses, jardí privat, garatge, cuina-offi-ce, ben cuidada 47,9 M
• Bellaterra. Torre unifamiliar reformada fa 5 anys. Sup. 140m2, 3 dor, lbany, 1 lavabo, cuina-office, garatge, z. comunitària amb piscina 49 M
1 Valldoreix - Zona Montmany. Unifamiliar. Sup. 165m2, 3 dor, 2banys, 1 lavabo, cuina-office, piscina. Solar 537,30 m2 58 M
ALQUILER •A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal.,
cocina-office, bano comp., aseo con ducha y calef. Mucha luz y sol . . . .123.000 + gastos
• A estrenar, junto FGC. 3 dormitorios, come-dor-salón, cocina-office, bano completo, aseo con ducha y calefacción. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos
• Junto FGC. 4 dormitorios, comedor-salón, 2 banos comp., amplia terraza, z. com. con piscina. En perfecto estado . . .100.000 + gastos
VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. con armarios
empotrados, amplio salón-comedor, cocina-office, 2 banos comp., vestidor, lavadero y trastero. Acabados de calidad: parquet, màrmol y z. com. con piscina 28,35 M
• Av. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dormitorios (2 dobles), comedor-salón, cocina, lavadero, bano completo reformado, terraza, calefacción, aire acondicionado y mucha luz. En buen estado 23 M
Plaça Octavià, 7 • Tel. 93 674 32 08 C/ Plana de l'Hospital, 10 • Tel. 93 674 72 54
FINCAS SANT CUGAT BUFET JURÍDIC LLOVERAS 1 Av. Vall d'Or. Casa estilo modernista para restaurar. Solar 1.760m2. Única en la zona. 117 M
• Can Trabal. Torre indv. 386m2, 5 hab + despa-cho, sal-com. 66m2, solar 670m2 160 M
• C/Vallès. 2 locales de 160m2 i 210m2, total. diàfanos, salida humos. . . . 195.000 i 269.000
• Jto. Estación. Piso nuevo, 4 hab, 2b, trza, jardín y piscina comun., pk, calef, aire acond, parket, alarma, serv. domóticos 250.000.
• Jto. Estación. Varios pisos nuevos de 110m2, 130m2 y 150m2, 4 hab, trza, sol, jardín y pisci
na comun., pk 48M, 50M y 55M. • El Colomer. Torre ados., 150m2, 2hab dobles +
estudio, bano,a seo, jardín 30m2 50,75 M • Av. Mas Fuster. Torre indiv. refor. 3 hab. dobles,
solar 380m2, garaje 1 coche 43 M • Muy Céntrico. Local comercial, 250 m2 +
patio, A.A., calefac. Ideal para banco. 390.000 • Junto a El Pinar. Torre individual, 4 hab., solar
685 m2, soleada, estupendas vistas . . . .37 M • Junto Monasterio. Piso seminuevo, 2 suittes,
acabados de calidad, calefac 100.000
DEPARTAMENT JURÍDIC • Plans urbanístics • Expedients de domini i interdictes • Llicències urbanístiques • Expropiació forçosa • Projectes de reparcel·lació • Trànsit: accidents-multes
DEPARTAMENT IMMOBILIARI
• Compra-venda de finques • Arrendaments urbans • Tràmits registrals i fiscals • Comunitats de propietaris
Doctor Murillo, 14 • Tel. 93 674 08 97
Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"
C/ Camí del Colomer, 10 • Tel. 93 544 21 56
GRUPASSA MULTICASA ' St. Cugat-Parc Central. Piso mejor que nuevo, solo
1 ano, 138m2 const, 4 hab, salón 30m2, trza, coc-off, z. com. pisc. pk, trast. Buena calidad. 58,8M
> St. Cugat-Parc Central. 3 hab., 2 banos, salón 26m2, terraza 33m2, acceso directo a z. com. con piscina, pi. pk y trastero. Solo 4 anos. . .49,5 M
• St. Cugat-Z. Ribatallada. 100m2 const., 4 hab., 2bns, sal-comedor 26m2, trza, bien orientado, z comun, pk + trastero. Situación excelente. .39M
• St. Cugat-Z. Kampio. Piso 153m2, salón comedor 36m2, cocina office, 4 hab grandes, pi. pk, trza
2 Im2+6m2, a actualizar, buenas vistas, muy lumi-noso 48,7M
• St. Cugat-Centro. Àtico Dúplex 1 hab, reformado, chimenea, terraza. Ideal parejas jóvenes. .23.9M
• St. Cugat. Casa adosada, a 2' FGC, 180m2, obra vista, salón-comedor 28m2, 3h+esrudio, jardín priv, gje 2 coches, piscina comun, aseo. Orientación y situación inmejorable 52,9M
• Turó del Golf. Torre unifamiliar 2 plantas, parcela 615m2, 5 hab. dobles, suitte, salón con chimenea, cocina offïce, jardín, piscina 105M
• Sant Cugat. Situación irrepetible, preciosas vistas al golf. Zona ajardinada, piso perfecto, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, cocina preciosa, acabados de superlujo, 2 pàrking y trastero 62,5 M
• Oportunidad. Magnifico piso, 150 m2, vistas sobre Sant Cugat, cerca FGC, 4 dormitorios grandes, salón 2 niveles, gran cocina nueva, bano, aseo, pàrking y trastero 40,5 M
< jAtención! Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jardín pri-vado (posibilidad de piscina), cocina-office,
precioso salón con salida a jardín, 3 dormitorios, 2 banos, pàrking y trastero. Acabados de lujo. Finca nueva impecable 63 M
• Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, gran salón con salida a terraza, 3 dormitorios, 2 banos, preciosas vistas, z. comunitària con piscina y pàrking 45,5 M
• Vinyet-Golf. 124 m2, todo reformado con clase, exterior, sol, 4 dormitorios, 2 banos, gran cocina y zona comunitària con piscina 46 M
Av. Rius i Taulet, 33 • Tel. 93 589 71 71 Rambla del Celler. 2 • Tel. 93 589 00 66
INICIATIVES S .C . CASTELLVÍ UNIFAMILIARS • Valldoreix. Casa antiga (anys 30). 200 m2,
solar 900 m2, piscina 50 M • Montmany. 290 m2, solar 658 m2, 4 dormito
ris + estudi, 2 banys, garatge 65 M • Mira-sol. Prop estació, 346m2, solar 978m2, 5
dor, 3 banys, garatge 120 M • Mas Janer. 220m2 (soalr 450m2), 5 dormito
ris, 2 banys, piscina, garatge 75 M
PISOS • Av. Cerdanyola. 78m2, 4 domitoris., cuina per
acabar 22M • Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dor, 2 banys.
Per reformar 30,5 M • Pintor Murillo. 140 m2, 4 dormitoris, 2 banys
+ lavabo, piscina 52 M • Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dor., 3 banys, garatge
(2c) 75 M Despatxos en lloguer i venda
VENTA PISOS • Coll Fava. PI. baja 98 m2, lh. db, 2h ind, lb,
calefac radial, pk, trast, jardín privado. 42 M. • Torreblanca. Piso 80 m2, lh. db, 2h i, 2b. 43,1 M. • Torreblanca. Àtico 75m2, trza 12m2 lh. db, 3h
ind ; 25,2 M. • Torreblanca. Piso 70m2, lh. db, 2h i. 23,1 M. ALQUILERES • Pere San. Piso 110 m2, 1 habitación individual,
2 habitaciones dobles, bano, aseo, calefacción, jardín privado y pàrking 120.000
• C/ Enric Granados. Locales de 200 y 100 m2
2.500/m2
• C/ Estapé. Nueva promoción. Piso 90 m2, 2 hab. individuales, 1 hab. dobles, bano, aseo, comedor-salón 28 m2, jardín comunitario, piscina y 2 plazas de pàrking 180.000
• C/ Rius i Taulet. Locales oficinas. Desde 55 m2 66.000
• C/ E. Granados. Local de 130 m2 . . .220.000 VENTA PÀRKINGS • CAP. 1,6 M - Sta. Joaquina, 2,1 M.
C/ Vic, 28 - 2n l a • Tel. 93 675 10 10 C/ Rius i Taulet, 4 • Tel. 93 674 12 41 - 93 674 13 66
G.I.P.E. ACTIU IMMOBILIÀRIA VENDA • Av. Cerdanyola. 65m2, 1 hab 25 M. • Parc Central. 155m2, menjador 40m2, 4 hab (1
suite), 2 banys, lavabo, cuina-office, safareig, armaris encastats, trsa 12m2, traster, 2 pk, z. comun amb piscines, vestuari i gimnàs. 65M.
Torre Valldoreix /Mira-sol. Parcel·la 1.000m2, casa 300m2, 5 hab, estudi 30m2, 3 banys, garatge 2 cotxes 95M.
• Nova construcció Can Trabal
• 390m2, saló menjador, cuina-office, rebost, safareig, 5 hab amb bany i arm. ena, aire cond., garatge 2 cotxes, piscina, 80m2 jardí.
120 M.
LLOGUER (despeses comunitàries incloses) • Parc Central. Àtic 95m2, 3 hab, 2 banys,
cuina-office, safareig, armaris ena, terrassa 35m2, pi. pàrquing i traster, z. comunitària amb 2 piscines, vestuaris i gimnàs. .200.000.
• Casc antic. Tot reform. 70m2, menj-estar, cuina, 1 dorm., bany, calef, sol i vistes. 26M.
• C/ St. Bonaventura. 70m2, menjador, 3 dorm., bany, balcó. Ben orientat, cuina reform. 26M.
• Z. Rabassada. 60m2, 2 dorm, bany, pk, z.com piscina 33,5M.
• Rius i Taulet. 130m2, menj-est 42m2, cuina-off, 4 dor, 2banys, calef, aire condicionat, trsa, pk, traster. 49M.
• Ados. av. Enllaç. Reform. 170m2, jdí priv 52m2, 2/3 dor + est., 2 pk, z. com. piscina 65 M.
1 Ados. pg. Creu. 230m2, jdí priv 27m2. 3 dor + est., 2 pk. Impecable 65 M.
1 Lloguer. Baixos Jdí Coll Fava. Per estrenar. 90m2, 40m2 jdí priv, 3 dor (1 suite), pk. piscina 140.000.
1 Lloguer. Baixos z. Golf. 70m2 + terrassa 40m2, 2 dor (1 suite), 2 banys, pk doble i traster. 140.000.
1 Lloguer. Adossada C/ la Plana. 150m2, 3 dor, estudi, bany, lavabo, jardí privat 50m2, calefac, garatge 175.000.
Sant Bonaventura, 5 « Tel. 93 589 03 43 • 699 08 86 17 Av. Lluís Companys, 18-20 • Tel. 93 674 31 4 1
IMMOBILIÀRIA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 45
HER F I N Q U E S I M D E S A 1 Can Alzamora. Dúplex Semi nuevo 95 m2 , 3
hab. (2dobles), com. 22m2, coc imp, bafio y aseo imp, trza y balcón, z. ajard, ase, pk incí. Tiene que verlo 30,450 M
1 Sosiego. 8 casas apareadas de obra nueva. 108m2, 3 o 4 hab, comedor 22m2, coc-ofF, 2 banos, as, 2trzas, balc, pk, porche, jard 315m2, fachada estu y mar. trav. Desde 32,5 M
' Casas obra nueva. Z. residencial «Els Nius». Casas 185m2, com 26m2, 3 hab. dob., coc-ofF, gje 50m2, bn, 2 as, arm. emp., solàrium,
buhar. A 5 min. golf St. Cugat. Solo. . .37M. • Sant Cugat-Mira-sol. Torre 120m2, terreno
300m2, com 27m2, 3h., coc. con vitrocer, chim, trast 14m2, gje 3 coches 36,5 M
• St. Cugat - Urb. Finestrals. Casa 202m2, 4 hab (2 dbls), com 30m2, 2 bns, as., buhard 18m2, solàrium 15m2, trza, garaje, jardín y pisc. comun. Llàmenos e infórmese.
• Atico semi nuevo Rubí. 90m2, 3h. (2 dbls), coc-off, bn imp., trza 87m2, ase, arm. emp., pk incluido. No deje de verlo 23,5 M
• Camino Cruz. Pis nuevo a estrenar, 120m2, 4 hab, 1 bafio + aseo, sal-com 28m2, coc-off, 2 trzas. Buenos acab., 2 vecinos. soleado. 40 M.
• Coll Fava PI. baia lOOm2,3h (1 suite), 2bns, sal-com 25nf, coc 12rn2,jdnpriv. óOrn2, lpk, trast. .41,2 M
• Coll Fava. Atico MEJOR QUE NUEVO, 18 meses antig., lOOm2. 3hab., 2 bns, sal-com. 25m2, coc-off 12m2, lavadero, parquet, terraza 42m2, pk, trast., jardín com. pisc 42 M
• Mira-sol. Torre ados. 234m2, 4 hab (1 suite), 2 banos, as., sal-com. 26m2, cocina, jardín priv., garaje 2 c , 2 anos antig 57,5 M.
• Bellaterra. Casa singular 315m2, viv. 1 pi., 4h (1 suite con vestid)+hab Servicio c/bfi, 3 banos, sal-com. 45m2, coc-off, trza, gje, bodega, jardín, pisc. Mag. vistas. Solar 1.700m2. 110M.
• Can Trabal. Torre unifamiliar seminueva, 312m2, 4hab. + estud, 2 bns, as. cortesia, sala estar, com., coc-off, trza, garaje 3 c , 2 trast. Solar 640 m2. Perfecto estado.
• Bellaterra. Torre unifam. 600m2, 4h (1 suite, vestidor), hab. ser. con ducha, 4bns, sal-com. 50m2, coc-off, desp., 3estud., vestuario/as, gje 2c, trast, bibliot. Solar 3.000m2, pisc. .170 M
C/ Cervantes, 53 . Rubí • Tel. 93 697 45 62 Plaça Octavià, 8 » Tel. 93 675 43 02 - 93 674 57 04
VENTAS • 0337 PI. del Coll. Totalmente reformado, come
dor, cocina, 2h (antes 3), lb, todo exterior, par-ket, climalit, ascensor. 22,850 M.
• 0335 Rbla. Ribatallada. 90m2 útiles, comedor, coc., 3h (2 dobles), 2b, ext, calefac, muy soleado y luminoso, z. infantil, 1 pk, trast. . . .39 M
• 0269 Coll Fava. 87m2, comedor, cocina, 3h, 2b, trza 22,5m2, 1 pk, trastero, pisc comun. 43,5 M
•0316 Z. residencial. 140m2, salón-comedor, cocina-off, 4h (3 dobles, 1 suite), 2b, calefac,
aire cond., 2pk, trast, parque infant, pisc comun. Antig. 8 anos 65 M.
• 0322 Monasterio. Reformado, comedor, cocina, 3h, lb, todo exterior, muy soleado, vistas al Monasterio 23 M.
• 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, calef., vistas y soleado . . .SOLO 19 M
• 0264. Adosada, 240 m2, garage 3 c, trast, salón-com., coc-off, 3 hab. (1 suite), 2 b., 1 a., estud, calef., aire acond., orient, sur, pisc com., perfecto estado, ant. 7 anos 69,8 M
Av. Lluís companys, 8 • Tel. 93 587 89 90 - 93 589 26 43
LOOK & F I N D VENDES • Torre Blanca. Dúplex cantoner, 3 hab. + estu-• Rbla. Celler. Pis 3 habitacions, bany complet, di, 2 banys, saló-menjador, cuina-office, 2
saló, cuina reformada, ascensor, pàrquing terrasses i 2 pi. de pàrquing. P-3274 .46,2 M opcional i calefacció. P-3252 21 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office,
• Centre. Pis 3 hab., b. comp., saló-menj., cuina orientació sud i pàrquing. P-3217 . . .40,8 M + galeria, trsa. i b. vistes. P-3223 . . . .23,5 M • Estació. Pis 3 habitacions, bany, saló-menja-
• Av. Cerdanyola. Àtic 2 habitacions, bany com- dor, parquet i ascensor. P-3081 28,5 M plet, saló-menjador, 2 grans terrasses. • Centre. Pis 3 habitacions, 2 banys, cuina i Totalment reformat. P-3185 27,250 M ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M
• Sant Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló- • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 habitacions i àtics. menjador, gas i calefacció. P-3269 . .23,3 M Des de 34,4 M
C/ Dos de Maig, 25 • Tel. 93 589 84 00
S A C A F I N Q U E S
PISOS EN LLOGUER
• Àtic a la Rbla. del Celler. 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, parquet, terrassa. Tot nou. 135.000
• Pis moblat a la Rbla. del Celler. 3 habitacions + estudi, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, llar de foc, terrassa 150.000 • Pis moblat a prop estació. Per estudiants. 4 habitacions, 2 banys, calefacció 80.000 • Apartament moblat en z. Creu Roja. 1 habitació, bany, plaça de pàrquing i terrassa . . . .85.000
C/ Valldoreix, 60 • Tel. 93 674 67 15 - 93 589 33 68
I N M A R B A , S . A .
VENDES • Pis-Àtic Cl Vallès. 4 dormitoris, 1 bany. Bon estat, ascensor. 23 M • Pis Rambla Celler. 4 dor, 2 banys, ascensor, sol i vistes. Falten reformes 30 M • Pis a 1 min. estació, 2 dor, 1 bany, tot reformat, A.A. Impecable 31 M • Pis z. Parc Central. 3 dorm. dobles (1 suite), 2 banys, terrassa 60 m2, 2 pk 49,5 M • Pisos Coll Fava. 3-4 dor, 2b, pk, tr., z. com. piscina. Per estrenar. Des de 40 M • Adossada. Z. Estació. 4 dor., 2 banys, llav., trsa, ascensor privat, 2 pk 65 M • Adossada. Z. Estació. 3 dor. grans, 2 banys, llav., mansarda, pk, pisc. Impecable 82 M • Torre. Z. estació Mira-sol. Solar 380m2, casa 4 dor., impec, sol, z. tranquil·la. . . .67 M • Torre Valldoreix. Z. Mas Roig, 300 m2, solar 1.400m2, 6/7 dor, 3b. Bon estat 115 M • PISOS I PLACES DE PÀRQUING, diverses zones VENDA o LLOGUER
Av, Lluís Companys, 52 • Tel. 93 674 77 76 - 93 589 42 05
F I N C A S O C C I D E N T E R I V E R I M M O B . & S E R V I C E
VENTAS
•Coll Fava. Obra Nueva. Piso de 3 habitaciones (1 suite), 2 banos, cocina-office, salón-comedor, jardín 80 m2. Pàrking. Trastero. Zona comunitària con piscina 44 M
• Casa modernista. Centro pueblo. Totalmente reformada, 3 hab., bafio, aseo, amplio salón-comedor, parket. Jardín 50m2, pàrking 46,5 M.
• Oportunidad parejas. 2 habitaciones, bafio y cocina nuevos, parket, todo exterior, balcón, tran-quilo y luminoso. Reformado 23 M
C/ Castillejos, 3 1 • Tel, 93 675 18 48
VENTAS • Piso Z. Torreblanca. 60 m2, 3 dormitorios,
bafio completo, cocina-office, salón-comedor y terraza 26,5 M
• Àtico dúplex/buhardilla. Z. Monasterio, superfície construida 95 m2, 3 dormitorios, bafio y estudio con solàrium 29,5 M
• Z. Torreblanca. Superfície construida 110 m2, 3 dormitorios, 1 suitte, 2 bafios, cocina-office con lavavajillas y salón-comedor 35 M
• Z. Golf. 2 dormitorios, bafio completo, cocina,
salón-comedor, zona comunitària con piscina i plaza de pàrquing. Muy soleado y con vistas a Çollserola 36 M
• Àtico dúplex. Superfície const. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z.comunitaria con piscina i plaza de pàrking 48,9 M
• Torre adosada. 240 m2 útiles, 3 dormitorios, 2 bafios completos, aseo, estudio 30 m2, terraza 20 m2, 3 plazas de pàrking, jardín 35 m2 y zona comunitària con piscina 69,8 M
Plaça Octavià, 4 • Tel. 93 589 54 54 - 93 674 84 03
C A S A S - C A S A S i G . , S . L . LLOGUERS
• C/ Sant Ramon. Pis 80m2, 3 habitacions 65.000 • Av. Lluís Companys. Pis 100 nr, totalment reformat (parquet, calefacció gas, portes, cuina, bany
complet, pintura, etc), 3 habitacions 92.000 • C/ Sallès. Local 115m2 95.000 • C/ Sallès. Local 92m2 65.000 • C/ Castillejos. Local de 60 m2 50.000 • C/ Enric Granados. Local (planta i pis), 150 m2 125.000 • C/ Montserrat. Casa 95 m2, 2 plantes, pati, 3 habitacions 85.000
Av. Lluís Companys, 22 » Tel. 93 674 14 9 1 - 93 674 14 97
S T I L O
PISOS EN VENTA • Coll Fava. Planta baja. 103 m2, 3 hab, estar-
comedor, coc, bafio, aseo, jardín 42m2, 2 pk, piscina y jardín comunitario 47 M
• Z. Cànovas del Castillo, jto. Rbla. Ribatallada, 5 hab., 2 bafios 32 M
LOCAL • Apto solo almacén. 500 m2. Entrada de
vehículos. CÉNTRICO 175.000 ESTABLECIMIENTOS • Local 120m2, Cerca Coll Fava. 100.000 +
traspaso • Horno degustación / barra bar y todas las
instalaciones, terraza 100.000. SOLARES EN VENTA • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación, 25 m.
fachada 75 M SOLAR EQUIPAMIENTOS • Valldoreix. Jto. Hotel Rusinyol. Sup. 2.200
m2. Apto residència geriàtrica, clínica, cole-gio, etc.
C/ Villa, 1 - local 8 (entrada per Dr. Muril lo, 21) • Tel. 93 674 88 0 1
D O I N G IT LEÓN T O M À S VENDES • Ref. 515. Valldoreix. Solar 2.000 m2, edificats
300 m\ 6 habitaciones, salón, comedor, cocina grande, 3 bafios, aseo, calefacción, piscina y barbacoa. Para entrar a vivir 160 M
•Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, buenas vistas, z. ajardinada con piscina, calef. y aire acond.39 M
• Ref. 477 Sant Cugat. Casco urbano. Complet. restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios y
patio interior. Buena zona 67 M • Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 257
m2 edif., solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa .72 M
• Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 bafios y acabados de calidad 42 M
Tasaciones gratultas. Necesltamos torres y terrenos para cubrir
demanda de nuestros clientes.
PISOS I CASES EN LLOGUER • Coll Fava. Pis nou per estrenar. 3hab, 2 banys
complets, cuina moblada, ampli saló-menjador, terrassa, piscina i jardí comunitari, plaça d'aparcament. Subministraments donats d'alta 150.000 ptes/mes.
• Av. Vullpalleres. Adossada moblada, amb jardí privat, 3 hab, 2 banys comp., cuina-equip., 2pk 280.000 ptes/mes.
(despeses de comunitat incloses).
PÀRQUINGS • C/ Balmes En venda
LOCALS EN LLOGUER • Local en lloguer al carrer St. Tomàs. • Al costat del Monestir. 200 m2. • Al costat de la plaça Pere San 65.000
Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19. Valldoreix • Tel. 93 590 03 79 Passatge del Celler, s / n • Tel. 93 589 49 44
M O N I K A R U S C H - Empresa germano espanola de Serviclos Inmobiliarios -
TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA ;,Qué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.
Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:
• Calidad • Rapidez» Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado <;Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal,
Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. ;,Idiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.
HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT
C/ Beltran i Rózpide, 8. Barcelona • Tel. 93 204 55 20
AUGUSTA S E R V E I S VENDES • Z. Mercat Vell. Pis 90m2, 3 hab., bany. .23 M • Coll Fava. Pis 110m2, 2 hab, lpk + trast.37,9 M • Coll Fava. Planta baixa 110m2, 3 hab., 2 banys,
1 pk. + trast, jdí priv 80m2, z. com. pisc. 53,3 M • Turó Golf. Aïllada 400 m2 const., 5 hab., 3ba,
garatge 4 cotxes, parcel·la 615m2. Nova per estrenar. 105 M
• Bellaterra. Aïllada 736m2,5hab+estudi, 4banys, 2 lav, garatge 4 cotxes, parcel·la 1.4960m2.
190 M
LLOGUERS • Z. Chic Pis 60 m2, 2hab., bany, pk, traster, z.
comun. amb piscina 125.000 • Coll Fava. Pis 100 m2, 4 hab, 2banys, lpk, z.
com. piscina 130.000 • Coll Fava. PI. baixa 93m2, 3 hab, 2b, lpk, jdí
priv 40m2 + z. com piscina 140.000. • Pla Vinyet. Casa adosada 250m2, 3h + estudi,
2b, lav, garatge 2 cotxes+trast, jardí 90m2. Moblada 300.000.
ADMINISTREM COMUNITATS DE PROPIETARIS.
C/ F. Moragas, 3 1 . Tel. 93 675 43 6 1 • C/ F. Macià, 75. Tel. 93 675 9 1 51
4 w • t r W i m t K f l l r W F el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
PS t - =1
T I to
- - ^ 0 0 TO <_> o m
o o
LO CM
I v£5 vo 00 00 o o cr> oi tn in ro ro o> oi
E o D
3 E o <_> oi o.
5
C06D
MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.
A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.
A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.
P&E
The Creative Answer
I D E N T I T A T C O R P O R A T I V A . C O M U N I C A C I 0 G R A F I C A . D I S S E N Y ED ITOR I A L . P U B L I C I T A T . E S T A N D S . M U L T I MED IA
cl diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001 47
Guia pràctica — ' . J i . . . ) ' i . . lM TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 Tel. 93 675 34 54
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, Ir 2a Tel. 93 674 41 64
GEST1ÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx. wvv.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80
EULÀLIA PINYOL M.Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69
LI. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5,3r 3a Tel. 93 674 44 94
•ESEIEDB1 ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02
«iH'IHflltil FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35
JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4rla Tel. 93 675 18 03
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 Tel. 93 674 26 01
JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 Tel. 93 589 41 47
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, lr Tel. 93 589 30 65
M" DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 - bx. Tel. 93 674 51 11
J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12
AGENÇAT Sant Antoni, 18 Tel. 93 675 00 17
•.V-HT-H'MITI DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69
l l i I I X
ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84
« W I ' I H - - ! ! » - - » DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00
T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl. /Fax 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53
PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37
BAR STOP Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99
CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90
CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05
GAUDÍ CAFÈ Me. de Torreblanca (davant dels cinemes)
»--H»4-I.tt« CABANAS Santiago Rusinol, 54 Tel. 93 674 06 49
CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90
CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09
SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57
•*U'1H--Hiil*« TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18
TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47
SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00
iti.'iii'fi'if.Him CARREFOUR Rubí-St. Cugat, km 4 Tel. 93 565 49 00
TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48
VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01
RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat-Cerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00
FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21
HVtt·i'lltiiHrtti CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53
K M 2221
•HMWtiM L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06
CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03
EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01
ARPALI Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02
COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42
COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53
OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73
Effllïï m BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10 -2n la belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67
CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98
h'^lrf·IWlWlf'rl TOBELLA Santiago Rusinol, 49 Tel. 93 590 69 80
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71
•fíimm'il·l;,* ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39
ESCOLA TRAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33
ENTITATS BANCÀRIES
CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04
CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52
M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. Tel. 93 674 26 24 Tel. 93 417 07 59
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 Tel. 93 674 03 08
•13212221 EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75
mrnw ai FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46
FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74
FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68
ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol Tel. 93 675 47 51
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02
POU D'ART Balmes ,35 Tel. 93 590 60 86
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix Tel. 93 674 60 28
H^ttrVW'W LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86
CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí del Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72
GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81
SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62
UESC Cànovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90
m'ill'liH'iffliFJ MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat Tel. 93 674 46 54
HERBOLARIS DIETÈTICA
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53
•iHMH'Itil'r·l HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98
mm 11» i'i m HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01
WALL STREET INSTITUT Av. LI. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72
• I A M ' H U M I T I Vegeu pàgines 44-45
APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60
«tttò.MMH«l A. ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38
FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03
MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90
l l iWtftiWI RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55
SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos Tel. 93 589 23 43
«imi'i*iii4-i CARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94
BOTÀNIA Jardins i terrasses, disenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100
JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32
JOGUINES NINS Villa, 9 Tel. 93 674 13 96
L'AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32
mi ,| i im MIREIA'S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40
ANNA FUSET Santiago Rusinol, 45 Tel. 93 589 50 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42
ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74
•IW.-1'lfeWfel MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18
LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00
LES PLANES Tel. 93 675 51 05
LLIBRERIES PAPERERIES
L'AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07
LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17
HHI n MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Au-rons-Campoa-mor,12-N. 3 Tel. 93 675 51 08
ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31
MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29
MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ
MATERIALES RIOMAR S.L. C/1,61 (Can Barata) Tel. 93 588 02 49
LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38
«m··M'Hif-i MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80
MOBLES I DECORACIÓ
CARRE MOBLES Fcesc. Moragas, 33 Tel. 3 674 09 95 Tel. 93 674 15 50
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32
EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66
La Guia de Sant Cugat 2001-2002
Molt aviat a casa vostra
Distribució a totes les llars i establiments del municipi
Hi sortirà tota l'activitat de la ciutat
Dades d'interès i la millor cartografia
Guies Locals *8 ca ta lana St.
4 8 GUIA OOMElfCrIAI. el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
Guia pràctica LAGARRICA VERDA Av. RiusiTaulet, 120 Tel. 93 544 24 11
INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 Tel. 93 589 00 23
BENETTON Santa Maria, 21 Id 93 674 85 02
BLUE MOON Major, 16. Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55
CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 Tel. 93 589 86 69
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32
TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55
MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18
BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02
CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , lr la Tel. 93 589 01 51
STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98
PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32
TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95
GENEVIEVE LETHU Villa, 6 Tel. 93 674 03 16
SÀBAT Santiago Rusinol, 46 Tel. 93 675 12 99
LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71
•MiWtfHilftl CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88
FORMA'S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06
JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 Tl. 93 675 61 70
JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99
PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54
SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52
FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47
POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca. Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89
•SFfflitil'fliM MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71
RESI D. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23
•ii ini IÉJ i i y im/rf M y IIM MIM II I II «pugili
ií)ft:&IÍM»AllIai CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 Tel. 93 674 55 80
ROBA PER A LA LLAR
FALGUERA Villa, 1
Tel. 93 675 24 01
SÚPER HOGAR
Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99
• ï-'.v.hiW REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74
TATER'S Sant Antoni, 62
Tel. 93 675 55 06
AUX-VYD
Av. LI. Companys, 50
Tel. 93 589 17 99
TALLERS MECÀNICS I
COMPONENTS
LEONELLI, S.A. COMPONENTS ELECTRÒNICS PERA MOTOCICLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66
TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88
TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 Tel. 93 674 63 62
TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50
TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01
ÜE2 AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02
TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82
TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 Tel. 93 674 11 83
TINTORERIA SANT CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28
TINTORERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67
ASS. RÀDIO TAXI
Tel. 93 589 44 22
Tel. 93 675 51 51
DISPENSARI
VETERINARI
DEL VALLÈS, S.L.
Urgències 24 h
Sabadell, 23
Homeopatia per
animals
Tel. 93 674 69 45
Tel. urgències
Tel. 608 89 81 36
Tel. 93 674 69 45
VETERINOS
Hospital obert les
24 h
Rius i Taulet, 31
Tel. 93 589 71 41
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta Tel. 666 42 81 42
IBERPLAN VIATGES
Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78
USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50
•fct&ilttllitlífrji CANSALADERIA
JULIANA Francesc Moragas, 26
Tel. 93 674 08 11
Guia Medica CENTRES DE DIETÈTICA I
REHABILITACIÓ I NUTRICIÓ SUSANA NICOLETTI Eaootioti. Mètode Schroth. linips de relaxin u> Incontinència urinària. Tractaments l domicili. Sant Antoni, 74. Tel. 9.1 674 74 37
DR. FERN/i LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Mútues en general. Av. Torreblanca, 2-8, 2n,A-l. Tel. 93 589 47 00
CONSULTORIS CENTRE MÈDIC
CENTRE MÈDIC SÀBAT t'erliticats de conduir i armes. Medicina interna. especialitats. Santiago Rusinol, 2. crit. ta. Tel .93 674 15 26
DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i divendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5, lr3a. Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà -Dra. Rosario Sagar-na - Dra. Llum García. Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8 2a planta, desp. 12. Tel. 93 589 43 57
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència Sanitària Fiatc. Asisa. C/ Villa, 49. Tel. 93 674 48 72
CERVAL, GERIA-TRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. Tel. 93 674 08 04
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. II i 12. Tel. 93 589 39 67
TELEASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid. segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA. Tel. 93 589 39 67
U I HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada, 20, lr 3a Tel. 93 674 72 16
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. Tel. 93 589 60 55
MEDICINA NATURAL
AYUR Naturopatia i teràpies alternatives. PI. Ajuntament. Tel. 93 675 63 39
METGES DE CAPÇALERA
J.R ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8. Assistència Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc.
Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80
Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36, 2n. Tel. 93 674 00 25
CENTRE DENTAL 1 QUIRÚRGIC SANT CUGAT Plaça Dr. Galtes, 5 -lr2a. Tel. 93 589 00 00
CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 2a pi. -desp. 11. Tel. 93 675 08 03
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, lr 2a. Tel. 93 589 70 40
CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6. Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12
CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Pineiro Lemoine PI. Unió, 3, 2n la. (LI. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40
DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl adv 9-13 h i 16-
20 h. Pg. St. Magí, 22, bx. Tel. 93 674 23 35
CLÍNICA DENTAL VALLS -BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25. Ir3a Tel. 93 675 64 77
Cl??*»!»» CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. Tel. 93 589 5106
í'h'WrJMMIfWti't DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur. Previasa. Assistència Sanitària. Medifiatc. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. Tel. 93 675 48 53
Ifypi^Y^lPl J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, lr3a. Tel. 93 674 72 16
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37
DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalicio Salud. Mapfre. Endavallada, 21, lr. Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79
•it i>HW4« JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36
PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA
CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n3a. Tel. 93 589 40 51
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n la. Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48
INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres
sions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA,desp. 11 i 12. Tel. 93 589 37 87
M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47
INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 15 - I r i a . Tel. 93 587 91 87
TOCOGINECOLOGIA f OBSTETRÍCIA
DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n la. Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular
DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J. J.GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas,
125, lr2a. Tel. 93 589 13 07
tiim'itoiWal JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10. Tel. 93 589 18 88
DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, lr 3a. Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34
DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral. Especialista en espatlla. Cirurgia ambulatòría de galindons. Mútues. Hores convingudes. Centre Mèdic Sàbat. C/ Santiago Rusinol, 2. Tel. 93 674 15 26
te . t au l I .nins I >;iv ni
Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73
Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50
P S I C O L O G I A
c Dra. M.D. Carreres Benassar
Cent re M è d i c S à b a t Santiago Rusinol, 2 - ent. l a
93 674 15 2 6 * 93 674 0 1 4 7
11 HiuiiHtoloKiii, Artroscopiu y Ctrugfa Ortopèdica
Dr. JOSÉ CARLOS VALDES Agrupació Mútua, Allianz, Asit Sanitària Asisa, Aresa, Caja Salud, Caser, Cygna H.N.A, Mútua Oral. Catalunya, San nas Sersanet, Vitalicio y otras.
Anunciar-se en aquesta secció
costa molt poc
S>3 589 62 82
I si ets subscriptor et sortirà gratis
NOVETAT: EXTENSIONS
Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals
Tel. 93 589 46 51 C7 Martorell, 20 Sant Cuqat
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43
AL NEN I ADOLESCENT
Ai fia Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201
Hi col·laboren:
Dr. JtSUS CARNICF.R: Pediatre, Gastroenteroleg
EVA W de LA PENA: logopeda infantil
SlLVIA LLUMA: Psicòloga infantoiuvenil
Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
HOMEOPATIA , DE LA INFÀNCIA I L' ADOLESCÈNCIA
Dra.Margarita Rabasa Hostench
Col: 15.097
Rbla.Ribatallada, 2 0 - 1 er. 3a
Tel. 93 674 72 16
GUIA COMERCIAL el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 49
Guia gastronòmica
BAR. REST. ARNAU PFcesc. Macià, 71-1c. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
CAN CASOLETA St Bonaventura, 39-bx. 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
GAUDÍ CAFÈ Me. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes
LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana
BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
CABALLU PETIT RiusiTaulet, 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria
GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia
BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
EL CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa
CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
LA CANTONADA PI. Dr. Galtes, 5-lc. 8
_93 589 23 32 Creps, amanides, menús
MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.
CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds
EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat
LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes
CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.
EL PEROLET Pg. Fces. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant
LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i torrons artesans
TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús
CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars
LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans
CAN BARATA Ctra. Rubl-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre
FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts
LA JIJONENCA Villa, I/Murillo, Ic. 4 93 675 34 02 Gelats i torrons artesans i serv. de cafeteria
La Recepta de Ma. Àngels Quadras
PRÉSSECS FARCITS
INGREDIENTS -Carn - Espècies - Pa ratllat -Sal - Pinyons - Formatge -Ous - Préssecs - Avellanes torrades -Sucre - Clavells -Canyella - Suc de llimona
ELABORACIÓ Es trinxarà la carn i es posarà en un plat amb espècies, pa ratllat, sal, pinyons i formatge. Amb ous crus, a proporció de la carn, es formarà una masa o pasta, a saber, tres ous per cada terça (400 gr). Amb brou es courà la pasta abans de fer el farcit S'agafen els préssecs i es renten amb aigua fresca; amb la punta del ganivet es treuen els pinyols, sense espatllar-los, fallant primer el voltant de la flor per tapar després del forat. S'omple tota la cavitat o buit que ha quedat de l'extracció del pinyol amb la pasta esmentada. Es taparà l'obertura o forat amb el bocinet del mateix préssec, que s'ha tallat assegurant-lo amb alguna canyeta i després es posaran a coure amb brou. Un cop cuits, s'hi tirarà una salsa d'avellanes torrades, ous, sucre, clavells, canyella i una mica de suc de llimona i se servirà.
CONSELL La terça és una mida de pes que s'usava només per a carn i peix. Els préssecs han de ser de molt bona qualitat. El brou neutre.
per carn de la bona,
Migdia, 25 Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal Tc>rrebbnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65
• Mercat Pere San
Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18
• Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47
• Ramon Escayola, 57
Valldoreix Tel 93 675 00 52
m; . anei*lUi1» m • •
s (»WÜS
al Mercat Torreblanca (davant dels cinemes)
MENÚ DISSABTE 1.150 PTS
MENÚ DIARI
O Sant Jordi, n° 33-35 Tel. 93 587 93 96
SIA«O • I « rnoiOH* Ki ixo*
m-f\ • skèÀ _ I P «»X4M£ f UKÍ
Wn\\ ^-y 1 ^ '"^L·
nn< <f*T*Ai < *.!.„,*/ f4T*J, #f
; V ' \ J * / Ï T*. « «4 tO «»
.*. X V Oi>*0 iW«* **1-4< V«V V J * * J
Cafè Rudirorí s n a c k - b a r
Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural
Els ofereix el servei per a:
Cafè Rudirorí s n a c k - b a r
Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural
Aniversaris
Celebracions Recepcions Festes
Etc.
r JÉBi
r V t f V l f Si f i J'l iW%J
Granja-Bar
Augusta
Plaça Augusta,4
ENTREPANS ESPECIALS
PLATS COMBINATS
PLATS DEL DIA
Tel.93 589 88 90
l i Mimi
i i i t 1 1 1 1 1
Cuina catalana i casolana Menú diar i : 1.100 ptes.
Tel. 93 589 34 45
RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra I
Elige el sabor de tu
Ç& JAMÓN £ - f VACUNO
e ^ J PESCADO Sant Cugat Centre comercial
BAR RESTAURANT
Pl.Pere San, 6 ï/it&**m*\·* (Mercat Vell) X <§E>T TeL 93 589 72 74
T í U * ESPECIALITATS EN BRASA
Carns i verdures brasa Coques xapata
Cargols a la llauna
EL CASINET RESTAURANT
Menú diari i entrepans
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
II Jtesórt Bar Restaurant
Tota una t rad ic ió
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 1 O 47
Com si fos de toca fa vida
la xocolata... .*fv#fv el i entrepans... * K f f v oi cafè... * K * f f c los pastos... -»fvffv oi suís... rh^h-
Pi. Barcelona Tel. 93 675 52 46
"Els 4 Cantons"
• el diari de Sant Cugat • HHI p - m a i 1 e l s 4 c a n t o n s @ t o t s a n t c u g a t . c o m •'':::,..,, :
:i: }i íi %»J% U
C A J t l & d k l l l k J t
el diari de Sant Cugat Dijous 14 juny del 2001
La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres A LES 8.00 H Primera plana. Informatiu amb Eva
Romero.
A LES 10.00 H Versió directa. Magazín amb Marc Serra.
A LES 12.30 H Ni de conya. Programa d'humor amb
Roger Jové i Marc Serra.
A LES 13.00 H , Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep
M. Miró.
A LES 13.30 H Actualitat esportiva. Esports amb Anna
Barreda.
A LES 13.40 H I Amb molt de gust. Programa de gastro
nomia amb Pep Blanes.
A LES 14.00 H Estoc de pop. Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Vallvé.
A LES 20.00 H Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local.
A LES 20.30 H L'esportiu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.
A LES 21.00 H Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. 'Chill Out' (dimecres). Música chill-out
amb David Villena. Jazz Cava (dijous). Música de jazz amb Josep M. Alvira. Dance Legend (dimecres). Música dance amb Jean Misslin.
A LES 22.00 H Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé. Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva amb Carme Reverte.
Segle XXI (dimecres). Programa de debat
i entrevistes amb Oriol Junqueras i Alex
Asensio.
Didascàlia (dijous). Programa d'arts
escèniques amb Pep Tugues.
L'estrena (div). Programa de cinema amb
Jordina Reinón i Xavi Torres.
A LES 23.00 H Càsting (dilluns). Programa d'entrevistes
amb Magda Méndez i Jordi Ramos.
Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous).
Programa d'humor. Repetició.
L'hora bruixa (divendres). Programa d'e
soterisme amb Carles Roca i Noemí
Artero.
A LES 23.30 H Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai
de poesia amb Jordi Lara i Joan Puntí.
Bones notícies (dijous).
DE LES 24.00 H A LES 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.
CADA HORA Butlletins informatius. Informació local i
comarcal.
Dissabte A LES 9.00 H Bon dia. Amb Joan Vallvé.
A LES 10.00 H Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.
A LES 13.00 H Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.
A LES 14.00 H Ràdio Play. Música amb
Sònia Carmona.
A LES 16.00 H Azimut. Amb Jesús Torné.
A LES 18.00 H L'estrena. Repetició.
A LES 19.00 H L'àlbum. Música amb David Villena.
A LES 22.00 H Música al teu costat. Fil musical.
Diumenge A LES 9.00 H Missa de diumenge.
A LES 10.00 H Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.
A LES 13.00 H Esport en marxa. Informació esportiva
amb Carles Murillo i Ignasi Traperho.
A LES 14.00 H Tal com érem. Amb J. M. Alvira.
A LES 16.00 H Didascàlia. Repetició.
A LES 17.00 H Música pop. Amb José Miguel Garanto.
A LES 18.00 H Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.
A LES 21 H Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.
DE 22.00 A 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.
Farmàcies de tom Santoral
DIJOUS 14 Beringues Lluís Companys, 46 93 674 04 83 - 93 589 37 08
DIVENDRES 15 Moral Santa Teresa, 40 93 675 33 44
DISSABTE 16 Fornós Manel Farrés, 95 (Parc Central) 93 674 05 12
DIUMENGE 17 Serret Pg. Baixador, 78 (Mira-sol) 93 674 23 72
DILLUNS 18 Isern Pg. La Floresta, 9 (La Floresta) 93 674 18 63
DIMARTS 19 Ruiz de Bustillo Ctra. Cerdanyola, 23 93 590 10 35.
DIMECRES 2 0 Domènech Pg. St. Magí, 50 93 674 33 53
De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrés (les Planes) Dissabte matí (9 a
13.30 h): Serrés (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).
DIJOUS 14 Sts. Eliseu, profeta; Fèlix, monjo i Rufí, mrs.; Sta. Digna. vg. mr.
DIVENDRES 15 Sta. Maria Miquela del Ssm. Sgmt., fundadora. St. Bernat de Menton, prevere.
DISSABTE 16 Sts. Quirze, nen i Julita, la seva mare, mrs. St. Ferriol, prevere, mr.
DIUMENGE 17 Santíssim Corpus Christi. Sts. Manuel, Sabel i Ismael, mrs.; Raineri, confessor.
DILLUNS 18 Sts. Marc i Marcel·lià, germ., mrs. Stes. Marina, vg. mr.; Isabel, vg. monja.
DIMARTS 19 St. Gervasi, mr. Stes. Juliana de Falconieri, vg. fund.; Aurora, vg. mr.
DIMECRES 20 St. Silveri, papa,mr. Stes. Florentina, vg.; Elia, abadessa.
Les noces de la setmana
Lluis Beringues i Mercè Marti Manuel Calvo i Ms Rosa Gallego Juan Pedró Jiménez i Silvia Argillaga Xavier Sanchez i Montse Velazquez
Pilar Omses í Marc Rodríguez Josep M8 Cruces i Glòria Puigdueta Carlos Maya i Anrea Navarro Fotografia: MONTSE SANT
AGENDA el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001 51
Telèfons d'interès AJUNTAMENT Sant Cugat 93 565 70 00
Casa de Cultura 93 589 13 82 EMD Valldoreix 93 674 27 19 OMIC 93 589 31 88
PROMUSA 93 589 17 32
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP 93 589 11 22
CAP - Urgències 93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 78 00 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 23 83 Creu Roja Sant Cugat 93 674 12 34 Creu Roja Valldoreix 93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15
General de Catalunya 93 589 12 12 Vall d'Hebron 93 427 20 00
Sant Joan de Déu 93 203 40 00 Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
ASSOCIACIONS AAPP W Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i W Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29
AAPP i VV Mira-sol 93 674 20 18 AAVV V Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors 93 268 45 67
BOMBERS Bellaterra 93 692 80 80 Generalitat 085
Rubí - Sant Cugat 93 699 80 80
ENTITATS ASDI 93 675 35 03
CPA 93 589 16 74
C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05
Germanor Cavis 93 589 57 98
Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14
Sant Cugat Comerç 93 674 03 22
LLEURE Arxiu Gavín 93 674 25 70
Arxiu Municipal 93 674 69 93
Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88
Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18
Casal d'Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38
Casal Valldoreix 93 674 45 99
Centre Cívic la Floresta . . .93 589 08 47
Ctre. Cívic les Planes 93 675 51 05
Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41
Cines Yelmo (reserves) 902 12 41 34
Club Muntanyenc 93 674 53 96
Coral de la Unió 93 674 10 06
Esbart Sant Cugat 93 675 26 52
Llar d'Avis Parròquia 93 589 05 98
Piscina Valldoreix 93 675 40 55
MITJANS DE COMUNICACIÓ El Diari de St. C. "Els 4 C." . .93 589 62 82
Ràdio Sant Cugat 93 675 59 59
TOT Sant Cugat 93 674 86 61
ORGANISMES OFICIALS Hisenda 93 589 11 55
Jutjat 93 674 66 96
PARRÒQUIA Les Planes 93 204 75 03
Sant Pere Octavià 93 674 11 63
Valldoreix 93 674 05 69
POLICIA Cuerpo Nacional 93 674 78 58
Municipal i Protecció Civil 092
Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25
Comissaria St. Cugat 93 674 76 12
DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80
Urgències 091
SERVEIS Aigües la Floresta 93 674 20 89
Catalana de Gas 93 725 29 44
Correus 93 674 70 96
ENHER Rubí 93 699 18 92
FECSA (atenció client) . . .900 73 73 73
FECSA (avaries) 900 74 74 74
Funerària 93 589 55 52
Repsol-Butà 93 674 15 80
Recollida voluminosos 93 589 28 17
SOREA 93 589 00 21
TRANSPORTS Aeroport 93 478 50 00
Carreteres 93 204 22 47
FGC 93 205 15 15
Grua 93 674 33 71
RENFE 93 490 02 02
Port 93 318 87 50
Ràdio Taxi 93 589 44 22
Taxis (parada) 93 674 09 97
Valldoreix (parada) 93 674 11 11
Cinemes Sant Cugat Horaris CINESA SANT CUGAT
CINESA 1 La luna en directo 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30
CINESA 2 Blow 16.30 - 19.15 - 22.00
CINESA 3 El regreso de la mòmia 16.00 - 19.00 - 22.00
CINESA 4 El diario de Bridget J. . . 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40
YELMO SANT CUGAT SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius
YELMO 1 El diario de Bridget J. . .16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50
YELMO 2 El regreso de la mòmia 17.10 - 19.45 - 22.30
YELMO 3 Juerga de solteros 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.55
YELMO 4 La hora de la arana 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45
YELMO 5 Son de mar 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40
YELMO 6 Gente con clase 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50
YELMO 7 Salvajemente tiernos 16.00
YELMO 7 Maybe baby 18.00 - 20.15 - 22.45
YELMO 8 Descubriendo a Forrester 16.45 - 19.30 - 22.35
YELMO 9 Amores perros 16.45 - 19.30 - 22.35
EMD Valldoreix
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
Informació i inscripcions De dimarts a divendres
De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h
Sant Albert, 5
Tel. i fax 93 589 82 69
A G E N D A Juny
Dissabte 16 de juny Dimecres 20 de juny
• Visita comentada a Fi de Curs Tallers Jazz Montserrat, a càrrec de Inf. i Jazz Aeròbic Juv. M. Orriols. Hora: Ales 18.30 h. Hora: A les 8 h - Tot el dia. Lloc: Al pavelló de Valldoreix. Lloc: Estació FGC de valld. Org.: Professora C. de Cultura. Preu: 3.500.-/socis 3.000.- Col.: EMD de Valldoreix. Org.: Valldaurex. Col.: EMD de Valldoreix. Dijous 21 de juny
• XX Aniversari Coral Representació fi de curs l'Harmonia de Valldoreix. de Teatre Conte de Nadal Hora: A les 21 h. de Charles Dickens. Lloc: Parròquia de St. Cebrià. Hora: Ales 18 h. Org.: Coral l'Harmonia. Lloc: Al Casal de Cultura. Col.: EMD de Valldoreix. Org.: Professora C. de Cultura.
Col.: EMD de Valldoreix. Dimarts 19 de juny
Divendres 22 de juny Audició fi de curs dels alumnes de l'Escola de Audició fi de curs Escola Música Andante. de Música Andante. Hora: Ales 18.30h. Hora: Ales 18h. Lloc: Al Casal de Cultura. Lloc: Al Casal de Cultura. Org.: Escola de Música Org.: Profs. Escola de
Andante. Música Andante. Col.: EMD de Valldoreix. Col.: EMD de Valldoreix.
A C T I V I T A T S D ' E S T I U Org. EMD de Valldoreix
ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS D'ESTIU
'flBHI
• Casals d'esplai • Estades d'aventura Agost (del 30 de juliol Juliol II (del 16 al 27) al 10 d'agost) Setembre (de) 3 al 14) Inscripcions:
• Estades d'anglès Casal de Cultura de Juliol II (del 16 al 27) Valldoreix - dimarts,
dimecres i dijous de • Estades d'esplai 9.30 a 12.30 h i de Juliol I (del 2 al 13) • Colònies musicals 17.15 a 19.00 h. Juliol II (del 16 al 27) Juliol (de 11 al 8) Tel./Fax: 93 589 82 69
CINESR SANT CUGAT
ESTRENA
El cinema de casa teva ESTRENA 5a SETMANA 2a SETMANA
M UfvlM Y SALA1: 16.00-18.10-20.20-22.30
GOLFA: 00.35. PDT. CLAS. EDATS
SALA2: 16.30-19.15-22.00 GOLFA: 00.25. APTA.
SALA 3: 16.00 -19.00 - 22.00
GOLFA: 00.30. APTA.
SALA 4: 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40
GOLFA: 00.45. 13 ANYS.
CINESR — . , . , ! . , . . . . . _ fi |
^ /WM«OT/ /UNIVERSAL Pafkmg 2 h jjraíts
CsineïtJ esíudiaiii unfvsrsitsn
22 : : : • : : : , : • :•.:•. • •:•:•:• :•:•:••
Uacnet mès grans 85 anys
20 §3 íWííííír" •>:o-:'íí; Venda Segones Pagament tflft
anticipa d 3 numerada:; targeta crèdit
52 SOCIETAT el diari de Sant Cugat
Dijous 14 juny del 2001
SANTCUGATEIMCS "Canviem metres quadrats per serveis"
Alejandro Micheo És director comercial de Layetana, una empresa immobiliària que es dedica a construir edificis peculiars, i molt atractius. A Barcelona ja han construït tres edificis Las Arcadias, pensat per a la gent més gran, que els ofereix tots els serveis necessaris. Micheo és un ferm defensor d'aquesta filosofia de vida. Fotografia: JORDI GARCIA
Àlex López / SANT CUGAT
Són els pioners en aquest tipus de construccions.
Fa més de vint anys que ens hi dediquem. Nosaltres teníem un soci francès que va iniciar a França fa uns quaranta anys aquest producte. Aquest senyor ens va explicar no solament el que s'havia de fer, sinó el que s'havia d'evitar. Ens va presentar i passar la seva experiència. El primer edifici de Las Arcadias es va edificar Tíiny 1987 a Barcelona.
Com són aquest tipus d'edificis?
Un edifici acostuma a tenir una part de viven-da, que són apartaments de dimensions estudiades, pensades per al tipus de persones que hi .viuran. Normalment, està pensat per a aquella gent que ja ha casat els fills o també per a aquells que no en tenen i s'han quedat sols amb vivendes en què els sobra espai per totes bandes, amb problemes i despeses.
Quin tiups de gent s'hi troba?
Normalment és gent gran. Fins ara, n'hi ha hagut d'un nivell econòmic alt, però això és normal. Cada cop que s'introdueix un nou concepte en un país, els interessats acostumen a ser de les capes més altes. Però ara, tenim una nova marca -Las Liras-, que, sense que hi hagi cap diferència quant a servei, el posem més a l'abast de tot tipus d'economies. En general, la gent que hi viu és gent gran que el que els sobra és espai i els falta serveis. De fet, el que nosaltres fem és canviar metres quadrats per serveis.
És una manera diferent de viure.
Disposen d'una habitació, un saló, un bany, una cuina, un rebedor i després un immens espai comú on poden trobar una sala de jocs, biblioteca, una sala per veure la televisió i escoltar música, gimnàs, oratori, bugaderia, restaurant, servei d'infermeria, servei de reparacions, servei de vigilància i seguretat, servei de neteja, etc. La gent quan ve, està una mica entre la por i l'esperança. La gent gran només té gravada la imatge de la residència.
I no és així, és clar...
Després, quan ja són aquí, sobretot la gent més gran, i ho veuen, són els més entusiastes difusors d'aquesta manera de viure. No es creuen que puguin arribar a viure tan bé. Després asseguren que això és el cel. Continuen vivint a casa seva, sense perdre la seva intimitat en absolut. Fins i tot, en el restaurant cadascú té la seva taula. Ho tenen tot resolt. A casa seva, haurien de tenir quinze persones de servei. I aquí tot això ho tenen 24 hores al dia i 365 dies l'any. Quasi tota la gent que hi viu són pràcticament de la mateixa generació.
Afirma que Las Arcadias és la solució del futur.
Jo sóc un entusiasta de Las Arcadias. Jo mateix ho desitjo per a mi mateix. Tinc quatre fills i jo no els vull posar a sobre la responsabilitat de cuidar-me quan jo sigui més gran. A més, la generació a la qual pertanyem, els homes no saben fer res. Si la dona es posa malalta és una catàstrofe.
A Las Arcadias tenen una condició indispensable, i és que totes han d'estar situades dins de la ciutat.
És imprescindible. La gent que tota la vida ha viscut a la ciutat tenen la necessitat de continuar-hi vivint. Hi estan acostumats. A la ciutat estan tots els serveis que un necessita, l'hospital, un gran magatzem, la perruqueria, el bingo...
Quins són els serveis bàsics que ofereixen als seus clients?
N'hi ha quatre de principals. El primer, vigilància les 24 hores al dia i 365 dies l'any. A l'edifici no hi entra ningú que no sigui de la casa o convidat. Després, servei d'infermeria, amb una infermera titulada, també a tota hora. Un restaurant estrictament a preu de cost. També hi ha un senyor que s'ocupa del manteniment i les reparacions.
Què pretenen amb això?
Layetana és una companyia immobiliària que fa edificis que tinguin valors afegits, que es diferenciïn. Nosaltres fem projectes singulars que aportin nous valors.
Què li sembla Las Lunas de Sant Cugat?
És un molt bon producte. Està ben pensat i ben construït. Per mi, l'inconvenient és que no està en un dels millors llocs de Sant Cugat. Està una mica allunyat del centre i de l'estació de trens. Però està molt ben fet.
l'estirabot JORDI CASAS
Col·lectius
El mot col·lectiu pot ser aplicat a agrupacions humanes ben diverses. És en aquest sentit que puc dir que el darrer cap de setmana m'he capbussat en alguns dels col·lectius del col·lectiu santcugatenc. Hom sap -i si no, ho dic ara- que els darrers dissabte i diumenge diversos col·lectius de la nostra ciutat van reunir-se, de forma oberta, per compartir taula i parlaments. Els extremenys, aquells que van voler-s'hi atansar, van tenir ocasió d'escoltar l'alcalde d'un poble que pràcticament té la meitat dels seus fillls al nostre municipi. No sé exactament com van anar les coses, perquè no vaig ser-hi. Però sí vaig compartir emocions i maneres de fer amb uns altres col·lectius. El primer, arrelat com pocs a la nostra ciutat, fou el que es belluga entorn del Centro Popular Andaluz. La celebració del seu vint-i-quatrè aniversari va ser una bona excusa per copsar (i ho dic perquè no tinc costum d'anar-hi) com ha evolucionat el sentiment de pertinença i arrelament d'aquest col·lectiu. Un conjunt d'expressions, que no tinc inconvenient a afirmar que em són una mica alienes, em van permetre conèixer-los una mica millor. La immersió del diumenge em va resultar més impactant. Sentir explicar a un okupa, en el CSO Torre Blanca, a un conjunt d'immigrants llatinoamericans acabats d'arribar el perquè de la seva lluita, cal reconèixer que té mèrit (i és un dir). Explicar-los a ells el problema de l'habitatge!! Va ser una trobada entranyable i, en part, surrealista (i espero que no se'm malinterpreti). Els qui van ser-hi vam compartir la desesperació d'una persona a la qual, a més de robar-li el país, li acabaven de robar dos mil dòlars; una amanida de macarrons i una obra de teatre esplèndida. Realment, van ser quatre hores intenses. Algú pot pensar, i amb raó, que n'ha de fer del que jo faig els caps de setmana. Ho comparteixo. Però quan quelcom em neguiteja, sento la necessitat de comunicar-ho. I em neguiteja la possibilitat que estiguem construint una societat de col·lectius. De col·lectius que, com gotes d'oli en una bassal d'aigua s'aproximen, es toquen i fins i tot s'interseccionen, però es barregen amb molta dificultat.
PI GESTIÓ I CONFIANÇA
Rendes - Patrimoni - Impost de societats - Comptes anuals - Comptabilitat - Gestoria
León Tomàs Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers
Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant Medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès