El català és una llengua romànica, prové del llatí.

El 1r català (el preliterari) era oral. Apareix durant la decadència de l’Imperi

Romà, després del segle V d. C.

A l’edat medieval els escriptors solien escriure en llatí, després de mica en mica van començar a escriure algunes obres en les respectives llengües perquè volien que tothom hi pogués accedir.

Aquest és un fragment d’un dels primers textos en català, les Homilies

d' Organyà, escrites al segle XII.

Són la primera mostra de català.

En aquella època, un llibre era com un espectacle, molt sovint, la gent del poble o de la cort se solia reunir amb un intèrpret, que normalment era un eclesiàstic.

Els espectadors s'asseien i escoltaven atentament. L'eclesiàstic llegia a poc a poc per que tothom seguís la història.

Els llibres eren cars perquè no hi havia paper. S’escrivia amb pells d’ovelles que un artesà tractava. Als llibres només hi tenien accés els nobles i els monestirs .

Els textos de les obres no eren fidels als originals ja que el copista podia canviar o modificar si no li agradava.

D’altra banda, per a l’escola i fer comptes durant l'època medieval, s’empraven unes tauletes de cera, i s’utilitzava un punxó per escriure-hi. S’esborraven escalfant-les.

El paper s’inventà a finals del segle XII. Va ajudar a desenvolupar la novel·la.

L’Església tenia un paper fonamental en la societat. Defensava la religió i Déu i fonamentava tot el coneixement en el pensament teocràtic.

L'Església feia servir la cultura, la literatura, els llibres, per defensar aquest pensament teocràtic. Qualsevol tipus de pensament era filtrat per l'Església i era ofert a la noblesa, que eren els únics que hi tenien accés, des d'aquest punt de vista religiós.

Viquipèdia. L'enciclòpedia lliure

Si voleu saber-ne més podeu anar a...(clique-hi a sobre)

Viquipèdia. L'enciclopèdia lliureLiteratura catalana