TEXT: Teresa Peig DIBUIXOS: Clara Oliveres

“Quin és l’instrument de cordaque es pot tocar sense saber de solfa?”

2

3

Com cada tarda cap al tard, l’avi Ton pren la fresca a l’eixida. Avui li fa companyia el seu nét, en Pere, que aquest any passarà les vacanes d’estiu a casa els avis, al poble del pare.

- Avi, no t’avorreix una mica seure al mateix lloc cada dia?

- Ui, no! Cada dia és diferent: sempre hi ha coses noves per veure i sobretot per sentir. Tinc molta feina

a escoltar-ho tot, ara!

- Què vols dir a “escoltar-ho tot”?

- Escoltar les aloses, les cigales, l’aigua de la font, el soroll del vent... Feia molt de temps que no podia

sentir res d’això!

- Per què?

- Doncs perquè havia anat perdent oïda i darrerament

ja estava sord com una campana! Però ara faig servir

un d’aquests aparells... Un audiòfon en diuen, mira!

- Ui sí, no m’hi havia fixat!

- És tan petit que la gent que no sap que el

porto em segueix parlant a crits.

De sobte, se sent cridòria i una cantarella que ve de lluny:

“TIN TON, LES CAMPANES DE CAL TON

CAUEN A TERRA I NO FAN TIN TON...”

Des del banc estant, en Pere i l’avi Ton veuen tot de nens que s’apropen gronxant-se com si fossin

campanes.

4

5

- Què és això, avi?- Una broma que ve de lluny... Es pensen que no els sento! Abans la cançoneta tenia una altra lletra. Deia així:

“TIN TON, LES CAMPANES DE CAL TONTOQUEN A FESTA I FAN TIN TON...”

- I no t’enfades?- Ja no... Quan era jovenet sí que em feien ràbia aquestes bromes amb el meu nom...

Però ara estic tan content de tornar-hi a sentir

bé que ni escoltar aquests galifardeus

em sap greu!

Només hi ha una cosa que me’n sap...

- Quina?

- No poder tornar a sentir la Paula...

- Qui és la Paula?

- Una amiga de tota la vida...

- Com és que no la pots sentir?

- Vine!

6

L’avi Ton agafa en Pere de la mà

i se l’emporta al capdamunt

del campanar del poble.

7

8

Allà troben una campana al terra.

- Entens ara perquè no la puc sentir? La vaig veure néixer i m’ha acompanyat en tots els moments

importants de la vida, bons i dolents.

- I què ho fa que estigui a terra?

- El travesser que l’aguantava perillava de trencar-se... Si la Paula hagués caigut sobre els taulons del

terra d’aquest pis el podria

haver ensorrat!

- Apa!

- És que pesa 450 quilos!

- Bufa! I per què no canvien el

travesser?

- Van dir que ho farien... Però no

troben el moment: em sembla

que només els vells com jo

trobem a faltar les campanes...

- Avi Ton, m’expliques la història

de la Paula?

- Ui, anem baixant, doncs, que

és una història molt llarga...

9

La Paula que tu has vist va néixer quan jo tenia 6 anys.

Abans n’hi havia una altra que es va esquerdar. Va ser

durant la guerra, per culpa d’un incendi... Aleshores se la

volien emportar per fondre-la i utilitzar el metall per

fer-ne canons. Sort del pare i uns amics, que la van

despenjar i la van tenir ben amagada fins que la guerra es

va haver acabat. Van fer avisar el campaner, que va venir

un dia a mirar-se la campana esquerdada, ja que la Paula

nova havia de ser tant semblant a l’antiga com fos

possible. Va prendre mides, va calcular el bronze que

caldria afegir i, finalment, va dir quan costaria tot plegat.

10

11

Fins i tot es va signar un contracte entre el capellà,

l’Ajuntament i el constructor de campanes!

Al cap d’un parell de mesos va tornar, amb dues mules

carregades amb les eines i es va instal·lar

al cobert de casa.

12

13

Les primeres feines van ser construir un forn de fang i

preparar les plantilles per fer els motlles, que eren com

tres barrets un dins de l’altre. El campaner va començar

pel motlle interior, de totxos i terra refractària, que

donava la forma de la campana per dins. El motlle

d’entremig es feia de cola, sèu i cera i després es

destruïa per deixar lloc al metall fos que es convertiria en

la nova campana. En aquesta falsa campana ja s’hi va

escriure el nom de Paula, per tal que quedés gravat en el

tercer motlle i, després, decorés la campana definitiva.

Tot plegat va durar unes dues setmanes.

14

15

El dia que la Paula va tornar a sonar dalt del campanar

semblava que fos la Festa Major del poble!

I des d’aquell dia i fins fa un any, la Paula ha anunciat

tots els batejos i casaments, ha tocat a morts cada cop

que hem enterrat algú, ha cridat a missa totes les festes,

ha repicat en totes les Festes Majors i, amb l’ajuda de les

seves amigues, fins i tot ens ha salvat més d’un cop del

foc!

16

17

- Les seves amigues?

- Sí, les campanes dels pobles veïns: les campanes se

senten d’un poble a l’altre i, en cas de perill, avisaven la

gent, que deixaven el que estaven fent i corrien a veure

què passava. Així es guanyava temps... No sempre hi ha

hagut telèfons mòbils!

18

19

- I sempre heu fet sonar la Paula els de Cal Campaner?- Sí. El meu avi ja feia sonar la Paula antiga. El meu pare va començar quan van penjar la segona Paula. Després va ser el meu torn i el teu pare també ho va fer uns anys, fins que se’n va anar a viure a la ciutat. L’últim en tocar-la ha sigut el teu cosí.- I els quarts i les hores també els fèieu sonar vosaltres?- No, home, que hauríem hagut de viure sota la Paula! Hi ha un mecanisme elèctric, connectat al rellotge, que fa que una maça piqui la campana per fora.- I jo podria tocar-la?- És clar! Ets de Cal Campaner tu, oi?- Doncs llàstima que la Paula no estigui penjada...

20

21

Al cap d’uns quants dies...

- Avi, vols fer un tracte amb mi?

- I doncs?

- He tingut una idea que potser farà que tornin a penjar

la Paula...

- Què més voldria, jo! I què hauria de fer?

- Doncs demanar que per la Festa Major em deixin fer

una exposició de dibuixos al cafè del Centre i, quan

estigui feta, fer-ne molta propaganda perquè tothom la

vagi a veure.

- No em sembla gaire difícil...

- Doncs me’n vaig a començar la feina!

22

23

En Pere passa tres setmanes molt enfeinat.

Treballa tant, que l’exposició queda enllestida uns dies

abans de la Festa Major. 24

25

A cada dibuix hi ha gent del poble, amb els noms i dates

dels batejos, casaments i tota mena de festes que la

Paula ha anat anunciant amb les seves campanades. El

local està ple de gom a gom i tothom mira els dibuixos de

la Paula amb interès.

- Jo ja no em recordo de com sona... - s’exclama un nen.

- I aquesta Festa Major no sonarà la Paula? -demana una

àvia.

- I quan ens casem nosaltres, no tindrem campanades?

-es pregunta una parella jove.

Tot gratant-se el cap, l’alcalde diu:

- Potser hi haurem de fer alguna cosa...

26

27

Arriba el dia de la Festa Major.

A migdia, l’avi espera en Pere per anar a la plaça.

- Vinga, Pere, que farem tard al concert-vermut!

- Ja vinc!

28

En acabar el concert, l’alcalde s’adreça als vilatans.

- I ara, una sorpresa per a tothom...

TON... TON... TON... TON... sona la Paula altre cop al seu lloc!

- I volem donar les gràcies al Pere de Cal Campaner per fer-nos adonar que aquest poble no és el mateix sense la veu de la Paula!

29

30

31- Sents, avi, com et saluda la Paula?

FÍ

Des de temps molt llunyans, el so de les campanes ha

format part de la vida dels pobles. Els seus tocs marca-

ven el ritme de les activitats diàries de la gent, des del

moment de llevar-se �ns a l’hora d’anar a dormir,

indicant les parades en la feina. Avisaven dels perills,

acompanyaven les festes i informaven de tots els fets

importants: naixements, morts, l’arribada del venedor

del peix, la pèrdua d’un ramat...

Les campanes servien, doncs, de rellotge, de sirena, de

telèfon, de ràdio...

Cada poble i cada barri tenia els seus tocs i els habi-

tants de cada lloc reconeixien el so de les seves cam-

panes i entenien el seu llenguatge.

Els tocs tradicionals així com la �gura del campaner,

però, s’han anat perdent a mesura que han estat

substituïts per mecanismes automàtics.

Les campanes

Una campana ben

conservada sona

igual al llarg dels segles

i el seu so, per tant, és una veu

que ens arriba des del passat i cons-

titueix la música viva més antiga que podem escoltar.

Conservar o recuperar el so de les nostres campanes

és, doncs, una manera de protegir el nostre patrimoni

cultural i de mantenir la identitat col·lectiva.

32

Campana

Instrument de percussió, idiòfon,

fet de metall, generalment de

bronze, i que té la forma d'un vas

rodó, d'amplària creixent devers la

boca, el qual va suspès boca avall i

sona quan les seves parets són

percudides per un batall a l'interior

o per un martell a l'exterior.

Capçal

Tirant

Anses

Batall

Corda

Cap

Panxa

Peu

Jou

33

Donar la campanada: escandalitzar o causar

sensació.

Estar a la lluna de València: ser o estar despistat.

Aquesta expressió ve de quan, a la ciutat de València,

les campanes anunciaven el tancament de muralles

al vespre. Si algú es despistava, es quedava fora

passant la nit al ras per no haver estat atent a la

campana.

Fer campana: faltar a l’escola o a una obligació

diària. Aquesta expressió ve de l’època en què els

capellans feien classe en un annex de l’església. Els

nens o nenes que faltaven algun dia a classe sense un

motiu justi�cat eren castigats a tocar les campanes,

que era una feina força feixuga.

Fer-ne a l’alçada d’un campanar: fer moltes

malifetes i extravagàncies.

Fer voltes de campana: voltes

que fa un cotxe

sobre ell mateix en sortir de

la carretera i estimbar-se.

Llençar les campanes al vol: celebrar amb alegria.

Sentir campanes i no saber d’on: tenir notícies

vagues d’alguna cosa.

Ser alt com un campanar: ser molt alt.

Ser sord com una campana: ser molt sord.

Tocar campanes: no tenir el discerniment clar, no

tocar-hi, pixar fora de test.

Expressions relacionades amb les campanes

34

CAMPANESTUBULARS

Instrument de

percussió, idiòfon,

format per tubs de

diferents llargades

que es piquen amb

martells i imiten el so

de les campanes.

CAMPANA

Pavelló dels

instruments aeròfons

com la trompeta.

FALDILLAACAMPANADA

Faldilla que recorda

una campana per la

seva forma.

CAMPANETA

Flor de corol·la

acampanada.

CAMPANADE LA XEMENEIA

Part de la xemeneia

que s’eixampla per

recollir i extreure el

fum.

Altres campanes...

35

SABIESQUE...

La campana en moviment més gran del

món es troba al Japó, pesa 36.250 quilos, i té un diàmetre de 3,82 metres?

Una catedral podia arribar a utilitzar 250 tocs diferents, de manera que,

en cas de foc, per exemple, podien

informar de si era gran o petit, indicant quin carrer

o barri cremava?

Les campanes més antigues que es coneixen tenen més de 4.000 anys

i són de la Xina?

A les campanes se’ls posa nom en una cerimònia

de bateig?

El so d’una campana es pot sentir des de 3 o 4

kms de distància, 7 kms si és de nit i amb boira?

36

Les campanes es van penjar a les torres de guaita que hi havia al

costat de les esglésies i, així, d’aquestes torres se’n

va començar a dircampanars?

Saber tocar les campanes era un art que passava de

pares a �lls durantgeneracions?

Sovint eren les mares, les dones dels campaners,

qui transmetienel llenguatge de

les campanes als �lls?

L’o�ci de campaner ha anat desapareixent però,

per sort, hi ha gent i associacions de campaners que

s’esforcen per seguir tocant les campanes a

mà i evitar que aquest art caigui en l’oblit?

En un principi, el “campaner” era qui

construïa les campanes però, de mica en mica, aquest nom es va anar

reservant per als tocadors de campanes? ?

37

TEXT: Teresa PeigDIBUIXOS: Clara Oliveres