ies eugeni d’ors

presenta

iba camino de la zapatería

o

elena asbert

direcció

montse navarro

muntatge

germán del egido

amb la col·laboració especial de

i

maite ferrús

l’hospitalet de llobregat

11 de març de 2009

6:00h

un equip d’elit de les forces expedicio-nàries embarca per a una missió secreta

després de tres hores de viatge plens de tensió...

... incertesa i inquietud...

poden veure la magnitud del que els espera

bé...

no tots

parada tècnica per a satisfer necessitats diverses

i comença el camí sense retorn

algunes de les integrants de l’equip es retroben feliçment després de la primera difícil prova...

el túnel del temps que costa aconseguir entrar al lavabo

al camp base l’avantguarda es dirigeix decididament cap al centre d’operacions on li serà lliurat el material

n’hi ha que es pensen que la missió consistirà en una sessió fotogràfica per a una revista del cor

la següent etapa consisteix en tornar a pujar a la nau

maniobra que no podrien fer sense l’equipament amb què els han dotat

no! en un autocar sense ulleres antirufagues!

final del trajecte

o sea, Francia

és l’hora de la veritat

tot es “cap”gira amb la prolongació sobtada dels peus

parlant de peus...

(era un parèntesi)

màxima concentració abans de començar

cadascú es concentra com

pot, no?

ready! steady!

go!

ara sí

en fi, canviem de zona...

uf!

no s’ha de perdre mai l’esperança

és que no hi ha ningú que sàpiga el que li espera?

i per fi, el gran moment, la consumació del seu destí, la raó de la seva existència d’ara endavant, l‘acompliment de la seva missió...

LA CUNYA!

cUUUnya, no conya!

n’hi ha que s’ho prenen massa al peu de la lletra

les extremes condicions climàtiques i la duresa de la primera prova, exigeixen una dosis de vitamines i complements energètics que només algunes substàncies molt elaborades poden aportar a l’organisme i que en determinats àmbits podrien ser classificats com a doping

a vegades poden tenir efectes secundaris

per sort, la seu central té les portes obertes per acollir-los i aplicar immediatament el tractament que requereixi cada cas

viiiilmaaaaa!

al campament, acomplerts els objectius del primer dia,

l’equip es lliura a una activitat desenfrenada de recuperació

muscular

ah!

la fascinació per l’arribada a l’habitació no afecta tothom per igual

n’hi ha que després s’han hagut de sotmetre a teràpia i encara no s’han recuperat

perquè allà els espera l’autèntica missió impossible...

fer que els quatre punts d’ajustament del llençol de baix arribin als quatre angles del matalàs

atesa la gravetat de la situació, la directora de l’operació convoca totes les unitats per tal que informin de l’estat de la qüestió

la preocupació manifesta en tots els rostres està perfectament justificada, a tenor del que demostren les fonts audiovisuals classificades com a secretes

després d’una revelació com la que acaben d’escoltar, només els queda confiar en els miracles.

l’ansietat els domina, i només el primitiu i salvatge ritual de

conjuració digital de la victòria atenua la seva angoixa

però tots els esforços per contenir els seus instints són

inútils...

i finalment es lliuren al canibalisme més sagnant

«En Juan estava acaparant el bol de formatge i jo lluitant per aconseguir-ne i poder-ne posar als meus macarrons.»

la nit estira el seu mantell negre sobre el campament

és l’hora de les bruixes

mags, xamans i druides invoquen els esperits i proclamen l’últim

repte de la jornada

la conquesta de la foscor...

«Estàvem desorientades. De sobte, la campana de l’església marcà les 11.30 o les 11.45, no ho recordo. Dues de nosaltres vam sortir corrent, encenent les llanternes, deixant a una companya enrere. Després de donar moltes voltes vam poder arribar a la parada que ens corresponia.»

«Estàvem buscant la pròxima parada de la gimkana i ens vam perdre pels carrers. Vam passar per carrers foscos i desconeguts i no sabíem per on anar. Estàvem a prop de l’església. Ens vam ficar per un carreró fosc i silenciós. »

una altra prova superada

i els guardians del misteri ja tenen el seu tribut

final del primer dia

«totes les nits , a l’hora d’anar a dormir, era quan totes estaven juntes i parlàvem de tot, rèiem, parlàvem i contàvem anècdotes, etc.»

«Estàvem a l’habita-ció per anar a dormir i vam sentir a la profe al passadís picant a les portes, i ens va fer molta gràcia perquè no podíem parar de riure...

«Estàvem a la habitació estirades als llits, i ens estàvem rient perquè les professores ens estaven picant a la porta perquè fèiem molt de xivarri, i ens estàvem imaginant que sortíem ...

...i la profe no se n’’anava a dormir i es va passar molta estona al passadís amb la llum encesa que es veia per sota de la porta.»

... i ens les trobàvem estirades al terra adormides d’esperar a que obríssim la porta.»

«A la nit després de la Ginkana, a l’habitació parlant fins les 2 a.m. i menjant txutxes.»

màxima cura i precaució per a mantenir un bon estat físic

«Estàvem la Raquel i jo al terra de l’habita-ció mentre la Judit ja era al llit adormida i estàvem repartint el menjar que ens havia sobrat que havíem portat, i com que la Judit era adormida estàvem repartint i fèiem com si li preguntéssim què volia per ella...

...i com que no contestava li posàvem el que sobrava i no paràvem de riure... però la Judit es va despertar i va escollir el que volia.»

final del primer dia

ara sí

conseqüències de la crònica anterior l’endemà al matí,

quan tothom hauria d’estar

formant

quant a l’energia amb què encaren el segon dia, les imatges són prou eloqüents

prova gràfica que l’etapa d’instrucció a algú li ha servit per alguna cosa

que ningú no dubti...

«estoy en Francia!»

«oú est Wally?»

descarten teletransportar-se mol·lecularment per no despertar sospites i opten pel teleuef,

que tot i ser menys heroic, potencia molt l’autoestima

en aquesta segona jornada, comença a fer-se visible la perícia adquirida el dia abans amb el material

i la seva característica mestria en col·locar-se en formació d’atac

algunes demostren una important preparació en tècniques de camuflatge

i d’altres una versatilitat tan gran per a disfressar-se que fins i tot saben minvar

però allà on es veu que són unitats d’elit és en la capacitat per volar amb escombra

i com a premi, una degustació de la més genuïnament francesa nouvelle cuisine: lasanya!

que devoren compulsivament

els postres d’uns

els dels altres

i el desenllaç

un poema

després, la sessió de cultura clàssica

ràpid i còmode canvi d’equipació

i gran bacanal romana

l’última nit, l’esgotament de les maniobres realitzades durant les últimes 48 hores i la perspectiva d’haver de culminar la missió l’endemà té sumida la companyia en una somnolència tal que fa que els nostres herois i heroïnes només desitgin anar-se’n a dormir ben aviat; però la situació no permet cap relaxació i els comandaments superiors els obliguen a realitzar encara una operació nocturna que executen amb un gran esforç; les imatges parlen per si soles

reflexió filosòfica

final del segon dia

com que la missió és secreta, no es poden oferir més imatges de l’última jornada que les que no han quedat classificades, o sigui, les

de les operacions que serveixen per a despistar

i a partir d’aquí caldrà fer servir la imaginació

miss morritos?

ALEJANDRA LONDOÑO ARBOLEDA

ANA MARIA APARICIO LOZANO

JHON GERNIN BANEGAS GUZMAN

BELLAL SERROUK

DAVID TRUJILLO CASTILLO

ELENA EVANGELISTA POLANCO

ENRIQUE MARTINEZ SANCHEZ

JUAN RECHE LIDON

JUDIT RUEDA MACIAS

LAURA NAVARRO RODRIGUEZ

LAURA SALAS ALVAREZ

LEMMUEL BULANDOS LUCAS

LIZETH ESTEFANIA PUCUJI TIERRA

OSCAR DE PEDRO RODAS

RAQUEL MAS CARAMES

CAROLAY VANESSA ALOR MARTINEZ

CARLOS RAMIREZ CORRAL

DOUAA EL AMRANI MENDOUH

DOUGLAS STEVAN VILLALOBOS GUZMAN

GENESIS YAMELL COLON FERNANDEZ

GIOVANNA PAULET OSCO RAMOS

IVAN PEREZ PAREDES

JAVIER CERVANTES GARCIA

JESSICA RAQUEL HINOJOSA TORREZ

JUAN CARLOS RUIZ AGÜERA

KAREN THEODOR JOFRE

LUIS EDUARDO REYES MENDEZ

MALAK TAHRI KAFIFI

MARTIN MENES ROUCO

MILAGROS ALVINA ORTEGA RAMOS

MIRIAM TORREQUEBRADA MELERO

MONTSERRAT GARCIA SOLDEVILA

RAQUEL RODRIGUEZ ROMERO

ROMINA GENESIS RANIREZ MACIAS

SAFAE CHETAT

SARAI FERNANDEZ MURILLO

TATIANA AÑEZ SOLIZ

VERONICA CAMPOS CABRERA

CRISTINA NAVARRO RODRIGUEZ

DAFNE DE SANDE LOPEZ

ERIC BERTOMEU GONZALEZ

FRANCISCA PEREZ ALCANTARA

GABRIELA ALEJANDRA GÜEL BERDUN

SALWA CHETAT

VANEZA ANTEZANA

© 2009 IES EUGENI D’ORS