Post on 27-Oct-2014
2
Aquesta guia complementa la carta d’estiu i pretén fer-vos partícips d’allò que els nens
i nenes viuran a l’escola i, alhora, facilitar el treball conjunt família-escola, per a un
creixement personal satisfactori dels vostres fills i filles, els nostres alumnes.
Tot l’equip de l’escola us desitgem un bon curs i que la suma de l’esforç de tots sigui el
més efectiu possible.
ÍNDEX
Pàgina
Equip pedagògic............................................................................................................... 3
El Cicle Superior............................................................................................................... 4
Què i com treballem a l’escola......................................................................................... 6
Agrupaments, i col·laboracions entre cursos................................................................... 11
Activitats, sortides i convivències.................................................................................... 12
Què esperem dels vostres fills i filles?............................................................................. 13
Relació família-escola...................................................................................................... 15
3
EQUIP PEDAGÒGIC
Tutors:
Cristina Martori
Carol Huertas
Especialistes:
Anglès: Ruth Altafulla, Cristina Martori i Carol Huertas
C Medi Social: Josep Mª Vives i Araceli García
Educació Física: Marc Fernàndez
Música: Glòria Sampere
Plàstica: Lourdes Mòjica
Castellà: Pepita Riau
Educació emocional: Cristima Martori i Carol Huertas
Departament d’orientació:
Laura Díaz
M. Àngels Fort
Coordinació: Dolors Ylla
Cap d’estudis: Josep Maria Vives
Direcció: Jordi Musons
EL CICLE SU
PERIOR
4
EL CICLE SUPERIOR
Abans d’entrar en els aspectes més concrets a tenir presents en el curs de 6è, us volem
presentar aquí alguns dels trets que solen caracteritzar els alumnes que es troben
entre els 10 i els 12 anys (5è i 6è de primària del cicle superior).
En primer lloc hem de remarcar que els nens i nenes del C.S. són alumnes amb una
trajectòria escolar prou llarga com perquè ja hagin pogut acumular suficients
experiències, recursos, coneixements..., per enfrontar-se al nou cicle amb prou eines
per superar-lo amb èxit.
En aquesta fase comencen a aparèixer canvis (físics i fisiològics) que els afectaran tant
en la seva maduració personal, com en l’àmbit social (en les seves relacions). Es
comença a notar que les seves habilitats intel·lectuals són més variades i més flexibles
(encara limitades i fràgils), cosa que els permet integrar amb més facilitat els punts de
vista dels altres i, per aquest motiu, el grup cobra més importància en el seu paper
socialitzador.
Els canvis esmentats, indicadors de l’entrada a la pubertat, configuren unes
característiques que són pròpies dels alumnes del cicle superior:
Desenvolupament psicomotor
El seu desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat,...,
s’incrementen. Cada cop són més capaços de dur a terme activitats més sistemàtiques,
de manera que aprofiten millor el seu potencial psicomotor. Per tot, esdevenen més
eficaços en les situacions quotidianes i això els pot fer adquirir un caràcter competitiu.
Desenvolupament cognitiu
És entre els 10 i 12 anys que s’acaben de desenvolupar plenament les estratègies
intel·lectuals. Serà al final del Cicle Superior que passaran progressivament de
necessitar un suport concret, perceptible, per a realitzar operacions intel·lectuals i
tendir a un pensament abstracte. Això permet que augmenti el desenvolupament del
llenguatge i el raonament lògico-matemàtic.
Van sent capaços de realitzar les operacions més complexes i mostren major flexibilitat
en el seu pensament. Això els possibilita captar una mateixa situació des de diferents
punts de vista i saber actuar de manera més oberta i menys implicada afectivament.
En aquest procés maduratiu es poden donar cada cop més situacions de caire
emocional-afectiu com: necessitat de cridar l’atenció, desordre material, actituds
d’oposició...
5
Tenen capacitat de ser autònoms en la planificació de les tasques, tenen una bona
capacitat de treball, són resistents a la fatiga, són més conscients dels seus
raonaments i limitacions. Malgrat tot, poden ser irregulars en el seu rendiment perquè
la constància i la responsabilitat encara no estan prou establertes.
Desenvolupament afectiu i social
És en aquesta fase que els nens i nenes van abandonant la infància per entrar
progressivament en la preadolescència. Es comença a fer evident en els grups una
major heterogeneïtat, donada per les diferències en el desenvolupament individual.
Es fan més notòries les divergències d’interessos i el paper del líder cobra un pes
específic important en la dinàmica del grup i en la forma de resoldre els conflictes que
s’hi produeixin.
Poden aparèixer conflictes amb l’autoritat de pares i mestres, que van perdent el
paper de figures significatives.
Desenvolupament afectiu i sexual
Entre els 10 i 12 anys solen aparèixer els primers indicis de pubertat.
Les noies solen entrar abans en aquesta nova etapa de desenvolupament.
En aquesta fase, poden viure sentiments extrems en relació al seu aspecte físic i les
sensacions pròpies: satisfacció i vergonya, desig i temor.... Poden ser obertament
contradictoris des de mostrar-se tímids o insegurs a agressius.
Desenvolupament personal
El desenvolupament del pensament, la interacció entre iguals, les relacions familiars... fan que els alumnes vagin incorporant un sistema de valors i creences que els guiarà en els seus raonaments. Serà en la relació amb els altres que construiran la seva autoestima. A mida que es vagin coneixent hi haurà una major acceptació personal que els portarà cap a un creixement harmònic de la seva personalitat i una adequada integració de l’afectivitat.
6
QUÈ I COM TREBALLEM A L’ESCOLA?
En aquest apartat us volem explicar allò que és més rellevant de cada àrea i que considerem
que us anirà bé saber per poder seguir l’evolució del vostre fill/a al llarg del curs.
Quina dedicació setmanal fem a cada àrea?
Llengua catalana - 5 sessions
Llengua castellana - 3 sessions
Llengua anglesa - 3 sessions
Matemàtiques - 5 sessions
Coneixement del medi natural (anglès)- 3 sessions
Coneixement del medi social- 3 sessions
Educació Física - 2 sessions
Música - 1 sessió
Plàstica - 1 sessió de 2 hores
Filosofia - 1 sessió
Educació emocional - 1 sessió
Tutoria - 1 sessió
ÀREES
CASTELLÀ
L’objectiu principal és aconseguir que l’alumne adquireixi un major domini de la llengua
castellana a nivell d’ús. Per això incidim en aquells aspectes diferencials del català i treballem
estructures i continguts específics.
Pel que fa a l’expressió, és important que l’alumne s’esforci a parlar amb claredat i
ordenadament, delimitant ambdues llengües. Comprengui i interpreti missatges orals, relats o
explicacions. Abstregui la informació d’una explicació. Per reforçar l’expressió oral s’han
programat al llarg del curs 3 grans blocs en els quals hi participaran tots els alumnes : notícies
d’actualitat –un telenotícies- l’explicació d’un conte i una activitat lliure lligada als interessos
de l’alumne.
Per altra banda, a nivell escrit, continuem l’elaboració de diferents tipus de textos, seguint
pautes i models variats. Paral·lelament es fa també la lectura d’un llibre i posteriorment
s’elabora una treball per veremar la comprensió, la recerca d’informació i la reflexió personal.
A nivell gramatical, s’estudien les classes de paraules i la seva funció dins de l’oració.
Per últim, s’exigeix reconèixer, diferenciar i usar amb correcció les grafies específiques i
diferenciadores castellà/català. S’introdueixen algunes normes ortogràfiques d’accentuació i
consonantisme. Regularment es fan dictats per comprovar l’assoliment de les regles
estudiades.
7
CATALÀ
L’objectiu principal és aconseguir un domini de la llengua catalana com a eina
instrumental i base de la comunicació, a partir de la consolidació dels recursos apresos
al llarg de la primària.
Tanmateix s’insisteix en l’organització i metodologia del treball, com a eines en el
procés d’aprenentatge de la llengua.
Se segueixen treballant els diversos apartats de la llengua amb un increment important
en l’exigència i la rigorositat: comprensió i expressió oral (exposicions, debats...)
comprensió i expressió escrita (treball de diferents tipologies textuals).
Durant el segon i tercer trimestre es proposen dues lectures de llibres de les quals se’n
farà la comprensió i posterior treball. A més a més, es continua amb el treball de les
normes gramaticals i ortogràfiques corresponents al curs (aplicació dels recursos
apresos en la preparació dels dictats i en la correcció dels textos elaborats).
Setmanalment es dedica una sessió a biblioteca, en la qual els alumnes poden gaudir
d’un ambient relaxat amb un bon llibre i, alhora, seguir fomentant el gust per la
lectura.
ANGLÈS
La llengua anglesa com mitjà de comunicació arreu del món.
Treball d’expressió i comprensió oral a partir de jocs de rol, exposicions orals
contextualitzades, treball d’entonació i pronunciació, audicions i visionat de vídeos.
L’expressió i comprensió escrita es treballa a través de la lectura i redacció de textos
variats, presa d’apunts, dictats i treball d’històries de diferents gèneres.
Paral·lelament es continua amb el treball de les normes gramaticals i ortogràfiques
corresponents al curs.
Bulding English: Per tal de poder aprofundir les habilitats d’expressió oral i escrita i
comprensió oral es dedica una hora setmanal a consolidar aquests aspectes de la
llengua de manera lúdica mitjançant les eines TIC.
8
MATEMÀTIQUES
Els principals objectius d’aquesta àrea és fer ús de les matemàtiques per a la resolució
de problemes de la vida quotidiana aplicant les estratègies adequades per resoldre’ls i
dominar les operacions bàsiques.
Al llarg del curs es farà un treball de diferents conceptes tant geomètrics, de mesura,
de numeració i estadístics.
Cada any els alumnes de Cicle Superior participem al FEM Matemàtiques, a l’ESPRING i
al concurs de Fotografia dels Jocs Florals.
Per fer gaudir de les matemàtiques d’una forma curiosa i intrigant s’ha creat el Racó
dels enigmes.
Per tal de viure les matemàtiques d’una manera més propera i contextualitzada, fem
un itinerari matemàtic pel barri de l’escola aplicant tots aquells coneixements
treballats al llarg del curs.
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL
A l’àrea de coneixement del medi es treballen continguts partint dels coneixements
previs dels alumnes. Es pretén iniciar-se i/o familiaritzar-se amb les diferents tècniques
d’estudi com ara mapes conceptuals, resums, esquemes,
selecció de paraules clau, presa d’apunts...
Es continua emprant diferents dinàmiques d’aula com
poden ser els treballs cooperatius i treballs en grup.
Es realitzen dos projectes al llarg del curs, un relacionat
amb el medi natural (en anglès) i l’altre amb el medi social.
Dins l’àrea de medi natural els alumnes fan pràctiques al laboratori monitoritzades per
alumnes del segon cicle de Secundària.
MÚSICA
L’objectiu principal d‘aquest darrer curs de primària és aprofitar els coneixements i,
sobretot, la pràctica per aprofundir d’una manera més conscient en el goig de fer i
escoltar música.
9
Treballem alguns temes del curs de forma interdisciplinar, basada en valors i a partir
dels interessos dels nois i les noies, establint relacions entre la música i la llengua, la
poesia, el medi social i la plàstica.
Els continguts del curs, com en anys anteriors, s’organitzen en diferents apartats:
cançó-veu, llenguatge musical, audició (dues en directe), pràctica instrumental i la
dansa.
PLÀSTICA
El treball d’aquesta àrea es basarà en la percepció de la realitat a través de l’observació
de l’entorn i aprendre el llenguatge visual com a vehicle d’expressió d’idees, conceptes
i pensaments.
Es realitzarà un treball interdisciplinari amb altres àrees del curs (per acabar de
determinar).
EDUCACIÓ FÍSICA
Després d’haver treballat la motricitat en cursos anteriors des d’un punt de vista més
global, l’últim cicle de Primària és un bon moment per incidir en les habilitats motrius
especifiques (manipulació diversificada d’objectes) i, d’aquesta manera, anar entrant
en contacte amb la tècnica i amb la normativa més elemental d’esports convencionals
com el bàsquet, el voleibol, l’handbol, el futbol, el bàdminton… Paral·lelament,
s’engega i s’aprofundeix en el treball de les qualitats físiques o capacitats condicionals:
la velocitat, la força, la resistència i la flexibilitat.
Altres continguts que es treballen a cicle superior són: les habilitats gimnàstiques (la
vertical, el pi, la roda, salts amb poltre…) i l’expressió corporal. Per acabar, i no per això
menys important, cal esmentar que l’Educació Física és una àrea que permet incidir i
vivenciar valors com l’esforç, el treball en equip, el respecte a la diferència, el saber
guanyar i el saber perdre...
El joc és l’instrument que ens permetrà abordar tots aquests continguts i fer de les
sessions d’Educació Física una estona de gaudi.
Finalment, per poder participar en les sessions, és obligatori portar l’equipació
esportiva de l’escola (samarreta, pantalons curts i/o xandall i calçat específic esportiu),
principalment per poder treballar còmodament i potenciar uns mínims hàbits
d’higiene.
10
FILOSOFIA 3/18
L’objectiu és continuar treballant les habilitats de pensament (recerca,traducció,
interpretació i raonament) centrades en el domini del llenguatge (amb el programa
Pimi encetat a 5è) i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i de participació
democràtica a fi d’aconseguir formar uns alumnes que tinguin cura d’ells mateixos,
dels altres i del món ( hi ha també una intervenció amb el programa Ecodiàleg) sobre
ecologia.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
L’objectiu principal és aprendre a identificar, regular i
gestionar les emocions a través del respecte i l’empatia
envers l’altri.
TREBALL TUTORIAL
A les sessions de tutoria es tracten diferents aspectes que tenen a veure amb la vida
del grup-classe dins l’escola ( organització dins l’aula, tria dels delegats...).
A més es treballen temes d’actualitat, les addiccions (alcohol, droga...) i la sexualitat.
A finals de trimestre hi ha una trobada mestre/a- alumne/a per a aclarir, comentar
l’avaluació i consensuar el compromís de millora pel proper trimestre.
LLIBRES
Els i les alumnes de 6è, igual que a 5è, faran ús d’una sèrie de llibres i quaderns de
treball.
La majoria dels llibres són de reutilització. Són llibres que l’escola els deixa i que han de
retornar en acabar el curs. Han de ser curosos i fer un bon manteniment, de no ser així
n’haurien de pagar un de nou.
Els quaderns són nous cada curs ja que són d’ús personal.
MATERIALS NECESSARIS
A la carta d’estiu hi ha especificats els materials necessaris per cursos.
11
AGRUPAMENTS I COL·LABORACIONS ENTRE CURSOS
AGRUPAMENTS
A 6è comptem amb el suport del Departament
Psicopedagògic de la següent forma:
Dues sessions per grup-classe en les que la Laura
Díaz, entra a l’aula, una hora de matemàtiques i
una de català.
Dues sessions per 6è, una de matemàtiques i una de català, que treu els/les
alumnes (de les dues classes) que necessiten un reforç de l’àrea, en un grup
reduït d’alumnes.
A les estones d’anglès es fan tres grups heterogenis dels dos grups de 6è, per atendre
millor les necessitats de l’àrea i la importància del treball oral, en un grup més reduït
que el de classe.
APADRINAMENT LECTOR
Els i les alumnes de 6è són els encarregats de dur a terme el Projecte d’Apadrinament
Lector dels alumnes de 1r de primària, iniciat el darrer trimestre del curs passat (5è/EI-
5).
Aquests són els objectius:
Millorar el nivell lector dels nens i nenes de primer acompanyant-los en el seu
procés lector.
Amb l’Apadrinament Lector es busca ampliar l’estona de llegir en veu alta als
nens/es de 1r.
L’objectiu bàsic serà millorar el nivell lector dels fillols entenent que no hi ha en
joc tan sols simplement el fet de llegir sinó la situació que es crea a l’entorn
d’aquest fet la relació afectiva entre un noi de 6è i un infant de 1r pot ser més
o menys estreta però, per poc que sigui, dóna al Fillol consciència de cura per
part d’ algú que vetlla per la seva evolució lectora, de manera que se sent
acompanyat en l’intent. Per poc que aquest
padrí el feliciti, el valori, s’hi relacioni, en
nostre lector rebrà una dosi d’autoestima.
D’altra banda si centrem l’experiència als ulls
del noi de 6è, serà fàcil entendre que el fet de
conèixer la realitat lectora dels inicis d’una
12
manera directa i l’evolució que s’anirà donant al llarg del curs són unes
vivències especials i entusiasmadores.
El padrí, a més de gaudir-ne, també rebrà una dosi d’autoestima, emocions i
responsabilitats pel fet de sentir-se útil i important. Tal com els diem: esdevé
un mestre en aquell moment.
• Fomentar la cooperació entre cicles
Allò que se’n desprèn de tirar endavant l’Apadrinament Lector també esdevé
important ja que fomentant la cooperació entre diferents edats dins l’escola
ajuda a créixer i a estimar aquells que no són propers al dia a dia.
ACTIVITATS, SORTIDES I CONVIVÈNCIES
CONVIVÈNCIES
Les convivències de 6è es realitzaran al llarg del mes d’octubre juntament amb els
alumnes de 5è.
És un molt bon moment per anar coneixent la configuració del cicle, els nous
companys/es de 5è, les possibilitats noves en les relacions...
Aquest curs anirem a l’Alberg Sant Carles, situat al
Delta de l’Ebre, del 17 al 19 d’octubre, on es
treballaran aspectes relacionats tant amb l’entorn
social, com natural, a part de poder gaudir d’estones
de lleure, organitzat o lliure.
SORTIDES
Museu-molí Paperer de Capellades
Museu de la Ciència: Taller d’electricitat
Poble Espanyol
Museu Egipci
Depuradora
Sagrada Família
Palau de la Música
13
ACTIVITATS
Al llarg del curs es duran a terme diverses activitats
relacionades amb els continguts de les diferents
matèries. Algunes d’aquestes són: pràctiques al
laboratori, itinerari matemàtic pel barri, elaboració
de mones de Pasqua, cantada al pessebre...
IMPLICACIÓ DELS ALUMNES EN EL FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA
Entenent el pati com a espai d’aprenentatge, els alumnes de 6è de primària participen
en diferents activitats com poden ser els dies de Sak de balls (preparació d’una
coreografia i tria d’una música), manteniment de l’hort de l’escola i l’espai Bibliopati.
Com ja s’està duent a terme uns anys enrere, els alumnes col·laboren en l’organització
de l’escola fent de caps de dia i responsabilitzant-se del taller de bombolles del Mercat
de Calaf.
QUÈ ESPEREM DELS VOSTRES FILLS I FILLES?
Al final de l’etapa els vostres fills i filles hauran d’haver assolit les 8 competències que
el currículum marca i que s’expressen globalment, agrupades per blocs, en el següent
esquema:
Competències comunicatives
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
14
Competència artística i cultural
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Competència social i ciutadana
Competències metodològiques
Tractament de la informació i competència digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Competències transversals Competències específiques per conviure i habitar el món.
Els mestres i tutors de 6è recordem el missatge que se’ls ha transmès el curs anterior
en el que es reforça la idea de que tenen de les condicions personals adequades per
assolir els objectius proposats en acabar l’etapa. En aquest tram final de la Primària,
s’ha de continuar evolucionant en l’adquisició de major autonomia i responsabilitat.
Per tant, aconseguir els objectius fixats en acabar l’etapa implica acabar de consolidar
l’actitud personal i de treball adequada per tenir èxit en el pas a secundària.
Igualment com es planteja a 5è, a 6è segueixen essent dos elements molt importants
els deures i l’agenda en la concreció del comentat anteriorment.
Han de ser responsables en fer els deures.
S’ha d’anar veien una evolució cap a una total autonomia, en aquesta responsabilitat
de fer els deures, així com en la seva planificació. Cada tres faltes de deures es farà una
nota a l’agenda per informar els pares i acordar, si convé, algun tipus d’ajuda per
reconduir la situació.
Ús de l’agenda
L’agenda és una eina bàsica en el procés d’adquisició de major responsabilitat i
autonomia.
S’hi apuntaran els deures que es donaran des de l’escola i aquelles tasques que
cadascú pot realitzar en dies diferents, per exemple: entrega de treballs, preparació
dels dictats, sortides, proves...
L’agenda esdevé una eina cada cop més personal, això podria fer pensar que la poden
fer servir com vulguin, no seguint unes pautes mínimes d’ordre i presentació. No és
així, som conscients que estan adquirint un hàbit de treball i com a tal, se’n fa un
15
seguiment. Si algú no té cura de la pròpia agenda, caldrà donar el suport necessari per
reconduir la situació (en algun cas es podria demanar de comprar una nova agenda).
RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA
Com ja sabeu, a l’Escola considerem molt important mantenir una bona comunicació
entre tots els membres que formen la nostra comunitat educativa. Coneixeu quines
són les vies per mantenir aquesta comunicació, que es poden donar tant de família a
escola, com a l’inrevés.
AGENDA
Per a comunicacions puntuals del tipus que siguin.
Algunes vegades, quan el que es vol comunicar requereix un tracte especial, farem
arribar la informació en un sobre tancat.
INFORMES
Els informes els rebreu penjats a la intranet cada final d’avaluació amb les valoracions
i comentaris sobre l’evolució individual dels vostres fills.
ENTREVISTES
Per a fer el seguiment individual dels vostres fills/es.
Us farem arribar una nota a l’agenda per demanar-vos que concerteu una hora.
Aleshores, a través de la Intranet o per telèfon, demaneu hora a secretaria.
Evidentment també podeu demanar-la vosaltres directament sense que el tutor/a us
ho hagi indicat.
TELÈFON
Quan cal una comunicació més immediata.
CORREU ELECTRÒNIC
Per a qualsevol tipus de comunicació
No oblideu de comunicar-nos qualsevol dubte.