L’INFANT, ACOMPANYAT.

L’acompanyament de l’adult en el joc de l’infant.

Margarida Falgàs,

Amiga, mestra i pedagoga

L’INFANT.

MIRADA

ADULTA

NATURAL

PROPERA

COMUNICATIVA .

LÚDICA

Jugar amb res, jugar amb tot. Créixer. Acció: moviment, interacció, exploració, autonomia,

Bellesa: l’ull, l’orella, el tacte, mirada, ...

EL JOC és VIDA QUOTIDIANA:

Laboratori de possibilitats

•LA INTERACCIÓ

•L’AUTONOMIA

•DESENVOLUPAMENT

•LA CURIOSITAT

•L’EXPERIMENTACIÓ

•LA PARLA

JOC I MOVIMENT

PLAER PER DESCOBRIR

JO I ENTORN

CONÈIXER LÍMITS

CONSEQÜÈNCIA DE LA PRÒPIA ACCIÓ

CONSCIÈNCIA CORPORAL

JO COMPETENT

PROJECCIÓ DE LA PRÒPIA IMATGE

L’ADULT

I

EL JOC INFANTIL

L’infant no juga per aprendre, aprèn perquè juga.

Cada joc reforça, aguditza algun poder psíquic o intel·lectual. Jean Chateau (pedagog)

“Massa sovint no es respecte el

ritme natural de la infància i es

força un aprenentatge precoç

d’efectes nocius i perversos. Massa

estímuls, pressió i presses”

Jaume Carbonell, pedagog

AUTONOMIA: Possibilitat de decidir segons les pròpies lleis

Myrtha Chokler, educadora Lòczy

UNA EDUCACIÓ QUE RESPECTE L’INFANT …

•Fer menys per fer millor

•L’educació és en tots els moments

• Tenir temps (infants i adults), agafar-

ne.

•Parlar menys per escoltar més

•Divertir-se escoltant

•Provocar pensament. Interactuar.

•Problematitzar

Penny Ristcher (2013): Escola

Slow. Pedagogia del quotidià.

Barcelona, Rosa Sensat.

DESENVOLUPAMENT INFANTIL 0-6

FINS ELS SIS ANYS: ESTIMULACIÓ I INCENTIVACIÓ

RESPECTE RITMES

EMOCIÓ

INFANTS QUE EXPERIMENTEN ,

TRANSFORMEN I CRÉIXEN

REBECA WILD

SEGUIMENT PERSONAL

SENSE POR A L’ERROR

INICIATIVA

ADULT, ACOMPANYANT EXPERT

ALTRES ASPECTES

Els adults diferents

Entorn ric

Materials creatius

Oportunitats

Relacions riques

P

R

O

P

O

S

T

E

S

NATURA MATERIAL INESPECÍFIC JOCS AMB RESPOSTES I ACCIONS MÚLTIPLES PATICIPACIÓ ACTIVA EN LA VIDA QUOTIDIANA RESPECTE MOMENT I ACCIÓ MOMENTS D’INTERACCIÓ. ELS CONTES.

ESCOLTA ACTIVA

MIRADA ATENTA

MANS RESPETUOSES

EMOCIÓ

Gianni Rodari: L’Orella verda

ADULT: CONFIANÇA EN L’INFANT

Un dia, en l’exprés de Soria a Monterde, vaig veure que pujava un home amb una orella verda. No era ja un home jove sinó més bé madur, Tot menys la seva orella, que era d’un verd fosc. Vaig canviar prompte de seient i em vaig posar al seu costat, per estudiar el cas de prop i amb cura. Li vaig preguntar: -Aquesta orella verda que té vostè, senyor, ¿Cóm és de color verd si ja és vostè major? Pot cridar-me vell - em va dir amb una picada d’ullet- aquesta orella em queda dels meus temps de xiquet. És una orella jove que sap interpretar veus que els majors no arriben a escoltar: Escolta la veu de l’arbre, de la pedra en el sòl, del rierol, de l’ocell, del núvol en el cel. I comprenc als xiquets quan parlen d’aquestes coses que en l’orella madura resulten misterioses… Això em va contar l’home amb una orella verda un dia en l’exprés de Soria a Monterde. GIANNI RODARI

Un

se

nyo

r m

adu

r a

mb u

na o

rell

a v

erd

a

I fins aquí algunes reflexions i aspectes clau per compartir. Emoció i il·lusió per la tasca educativa, com escola i com a família. Sempre vives i reactivades per una educació de tothom per a tothom, en llibertat i autonomia. Gràcies. Margarida

ENS PREGUNTEM...

Però el cent existeix L’ infant és fet de cent. L’ infant té cent llengües cent mans cent pensaments (...) L’ infant té cent llengües ( i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen: de pensar sense mans

de fer sense cap d’ escoltar i de no parlar

de comprendre sense joia d’ estimar i sorprendre’s

només per Pasqua i per Nadal. (...) L’ infant diu: Però el cent existeix. Loris Malaguzzi