Transcript of L'art gòtic (S.XIII i XV)
- 1. L'art gtic (S.XIII i XV)XIII i XV) L'art gtic,L'art gtic,
entreentre el perodeel perode anomenat romnic ianomenat romnic i el
Renaixementel Renaixement descriu un estil arquitectnic i decoratiu
predominant a Europa entre elsentre els segles XIII i XVsegles XIII
i XV
- 2. Per qu va aparixer l'art gtic?Per qu va aparixer l'art gtic?
L'art gtic ( que significa brbar per suposar-se que els seus
creadors havien estat els Gods.) va nixer com una esttica que
buscava un acostament a Du a travs de la seva arquitectura
majestuosa i elevada, sempre cap al cel, sempre cap a la divinitat.
A diferncia de l'art romnic eminentment rural-, l'art gtic es va
desenvolupar a les ciutats, va coincidir amb la decadncia del
sistema feudal, la consolidaci del poder real i el naixement d'una
nova classe social: la burgesia. Els Clients (aquells que
encarreguen l'obra i la paguen) ja no noms ser l'Esglsia.
Monarques, senyors locals de les ciutats i cada vegada ms, aquesta
nova burgesia, finanaran les grans construccions i obres
gtiques.
- 3. Geogrficament ocup tota l'Europa del nord, la central i
l'occidental, i arrib fins al Prxim Orient i, molt ms tard, fins a
l'Amrica hispana.
- 4. ArquitecturaArquitectura Comena a la capella de Saint-Denis
(1144) i finalitza amb la construcci de la catedral de Segvia
(1525).
- 5. La baslica deLa baslica de Saint-DenisSaint-Denis s una
esglsia, clebre per ser la primera quela primera que es va erigir
enes va erigir en l'estil Gticl'estil Gtic, aix com per ser el lloc
de sepultura de la major part dels reis de Frana.
- 6. Catedral de Santa Maria de SegviaCatedral de Santa Maria de
Segvia La Santa Esglsia CatedralLa Santa Esglsia Catedral de La
nostra Senyora dede La nostra Senyora de l'Assumpci i de
Santl'Assumpci i de Sant Fruits de SegviaFruits de Segvia, coneguda
com la Dama de les Catedrals per les seves dimensions i la seva
elegncia, s una catedral d'estil gtic amb alguns trets
renaixentistes. La catedral de Segvia s una de les catedrals
gtiques ms tardanes d'Espanya i d'Europa,
- 7. Caracterstiques comunes: l'arc i la volta d'ogival.
- 8. La verticalitat:La verticalitat: molta alturamolta altura
dede les esglsies iles esglsies i les catedralsles catedrals
- 9. - Amb l's de l'arc apuntat i els arcs feixons - Cap a les
pilastres - Desprs cap a les naus laterals - Exteriorment cap als
arcbotants Les catedrals gtiques sn molt altes, per tant, per
aguantar el pes van condur les crregues de la segent manera:
- 10. L'arc apuntatL'arc apuntat L'arc ogival, tamb dit arc
apuntat o ogiva s un tipus d'arc i paradigmtic element estructural
de l'arquitectura gtica que substitu l'arc de mig punt Distribueix
molt millor les forces dels elements que suporta. Fa que es pugui
augmentar l'altura de l'edifici i dotar-lo de majors obertures en
les seves parets
- 11. L'arc faixL'arc faix L'arc faixL'arc faix s un element
estructural que forma part de la volta i serveix per reforar-la. s
semblant a un costellam
- 12. PilastresPilastres La seva funciLa seva funci pot ser
perpot ser per sostenirsostenir sostre, teulada, entaulament,
arquitrau,.. o merament decorativa.
- 13. La Nau lateralLa Nau lateral En arquitectura religiosa, una
nau lateral s un espai delimitat per murs o columnes parallel a la
nau central o principal. s habitual a les catedrals. Normalment,
les naus laterals sn ms estretes i baixes que la central, i la seva
alada pot arribar a ser la meitat d'ella.
- 14. ArcbotantsArcbotants Un arc arcbotant, s un element
estructural exterior amb forma de mig arc que transmet part de
l'empenta del pes de l'edifici
- 15. La catedral d'Ulm ("Ulmer Mnster") s la catedral ms alta
del mn amb una agulla de 161,53 m d'alt.
- 16. Tots aquests elements per aguantar el pes de l'edifici
permeten obrir les parets i murs amb grans finestrals
decoratius
- 17. La Santa Capella (Sainte-La Santa Capella (Sainte-
Chapelle, en francs), tambChapelle, en francs), tamb anomenada
Capella reial de la leanomenada Capella reial de la le de la Citde
la Cit
- 18. Altres elementsAltres elements caracterstics
decaracterstics de l'arquitectural'arquitectura gtica?gtica? El
pinacle s un element arquitectnic en forma de con, punxegut i,
normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a
coronament, dels contraforts d'una catedral
- 19. La rosassa o rosetLa rosassa o roset s un element
ornamental amb disseny geomtric els quals s'omple amb vidres de
colors Es presenta sobre el portal de la faana principal. La
rosassa transmet, a travs de la llum i del color, el contacte amb
l'espiritualitat i l'ascensi al sagrat.
- 20. LesculturaLescultura
- 21. Lescultura gtica decorava les faanes de les esglsies, on
tamb sutilitzaven grgoles. A partir del segle XIV, lescultura es va
independitzar de larquitectura i es va mostrar en retaulesretaules
que decoraven les esglsies o en monuments funeraris.
- 22. Lescultura gtica era molt msLescultura gtica era molt ms
realistarealista, tant en els vestits com en la representaci del
rostre hum. Va comenar a dotar de volum i de moviment als
personatges, cada vegada ms naturals.
- 23. El retaule (del llat retro tabula, el moble situat darrere
l'altar) s una obra combinada amb escultures, relleus o
pintures
- 24. Encara que les grgolesles grgoles de pedra tinguin funcions
decoratives i simbliques, el seu principal paper era evacuar
l'aigua.
- 25. Existeix una llegenda que explica el principi de les
grgoles. La Llegenda tracta d'un drac anomenat Gargouille, un
monstre amb coll llarg, potents mandbules, ales fibroses, que vivia
en una cova propera al riu Sena. Destrua tot el que se li
interposava, empassava vaixells i escopia aigua. Per intentar
palliar el seu mal comportament els habitants que vivien propers a
ell en Rouen, li realitzaven ofrenes humanes. L'any 600 un sacerdot
cristi, Romanus, va arribar fins a Rouen amb la finalitat d'arribar
a un pacte amb el drac, amb la condici que els habitants es
bategessin i construssin una esglsia per al culte catlic. Romanus,
el sacerdot, va aconseguir dominar al drac amb el sol senyal de la
creu, aix doncs ho va transformar en una bstia dcil, que va
consentir ser traslladada a la ciutat, lligat amb una simple
entenimentada. Gargouille va ser cremat en la foguera, a excepci de
la seva boca i coll que, acostumats a l'al de la fera, es resistien
a cremar, en vista de la qual cosa, es va decidir muntar-los sobre
l'ajuntament, com a recordatori dels mals moments que havia fet
passar als habitants del lloc
- 26. La pinturaLa pintura S'ha dit que la pintura gtica t el seu
espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les
miniatures policromes dels llibres (illuminacions), per pel que fa
a la pintura prpiament dita, aquesta subsist en els retaules
- 27. La pintura gtica mostrava la preocupaci per nous aspectes
com ara la representaci de la profunditat o lestudi anatmic dels
personatges, etc. ja que a la pintura gtica li interessava plasmar
la realitat; amb retrats fidels delsinteressava plasmar la
realitat; amb retrats fidels dels homes i les dones de lpoca.homes
i les dones de lpoca.