L’evolució del discurs narratiu. lourdes soriano

Post on 24-Jul-2015

696 views 2 download

Transcript of L’evolució del discurs narratiu. lourdes soriano

L’evolució del discurs L’evolució del discurs narratiu en l’alumnat narratiu en l’alumnat que cursa educació que cursa educació

obligatòriaobligatòria

Lourdes Soriano Oliveras

2n de LOMEE

27 d’abril del 2010

Seminari IV

1. Justificació1. JustificacióEl concepte de text ha variat al llarg del temps.Anys enrere, es referien a mostres de “bona literatura”.Actualment, es considera un text “qualsevol manifestació verbal i completa que es produeixi en una comunicació” (Cassany, 2002).Els textos poden ser:Orals/escrits.Literaris o noLlargs/curtsPer llegir/escoltarPer dir/ escriure

2. Regles per elaborar 2. Regles per elaborar textostextosS’anomenen PROPIETATS TEXTUALS.

Són els requisits que ha de complir qualsevol

manifestació verbal per poder considerar-se un

text i per poder vehicular el missatge en un

procés de comunicació.

- Adequació

- Coherència

- Cohesió

3. Mancances marc teòric3. Mancances marc teòric

Falta de bibliografia relacionada amb els

processos d’aprenentatge de la producció

de textos.

Els currículums no fixen nivells ni edats en

els quals s’han d’haver assolit les

propietats textuals.

4. Objectius específics4. Objectius específics-Comparar el moment d’adquisició màxima

de les regles ortogràfiques amb l’adquisició

de les propietats textuals.

-Analitzar quins paràmetres del discurs

narratiu evolucionen més notablement

depenent de l’edat.

-Comparar les diferències d’evolució en

l’adquisició de les propietats textuals i la

correcció ortogràfica segons el sexe dels

infants.

5. Disseny metodològic5. Disseny metodològic

5.1 Hipòtesi

L’adquisició de les propietats textuals

s’assoleix a finals de l’E.S.O, a diferència

de la correcció lingüística, la qual es

desenvolupa lentament i té el moment de

màxima expansió al cicle superior de

primària.

5.2 Variables

VI: L’edat dels subjectes.

VD: Ortografia, adequació, coherència i cohesió.

VE: Llengua d’ús familiar.

VC: Diferència entre sexes, problemes cognitius i

problemes de llenguatge.

5.3 Mostra: 8 textos per CI, CM, CS, 1r cicle i 2n

cicle.

5.4 Tipus d’estudi: no experimental/

transversal

5. 5 Instruments recollida dades: vinyetes

5.6 Instruments anàlisi dades: taules

6. Anàlisi de dades / 6. Anàlisi de dades / resultatsresultats

CI CM CS 1r C 2n C

Percentatge d’encerts

M F M F M F M F M F

52% 54% 52% 60% 62% 68% 79% 80% 74% 86%

53% 56% 65% 79,5% 80%

Encerts < < < < <

CI CM CS 1r C 2n C

Percentatge d’errades

M F M F M F M F M F

16,1% 20,6% 10,5% 9,5% 6,7% 7,0% 2,3% 1,7% 3,7% 0,3%

18,3% 10% 6,8% 2% 2%

Errors > > > > =

PROPIETATS TEXTUALS

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

7. 7. Verificació de la Verificació de la hipòtesihipòtesi

88. Altres estudis . Altres estudis IIPropietats Propietats textualstextuals

Altres estudis IIAltres estudis IIAspectes destacables Aspectes destacables (Globalment)(Globalment)

ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ

ASSOLIT -Presentació correcta.- Ús adequat del registre.

- Ús adequat de la regla de relació.

-Organització adequada de les oracions.- Ús adequat de la temporalitat.

NO ASSOLIT - Organització adequada dels paràgrafs (CI)

- Ús adequat de l’anàfora (primària)- Ús adequat de la catàfora- Ús adequat de l’el·lipsi (primària)

Altres estudis IIIAltres estudis IIIComparació per sexesComparació per sexes

Propietats textuals (% encerts) Correcció lingüística (% errades)

9. Raonament de les dificultats-Mecanisme de control-Criteri de puntuació (5-0)

10. Propostes de millora-Ampliar la mostra-Escoles diferents-Donar més pes a la cohesió i la coherència vs. adequació-Fixar les normes (text a ordinador/ mà)

11. Altres estudis-Comparativa de les propietats textuals en les diverses tipologies de textos (narratiu, argumentatiu, informatiu, etc.)-Estudiar les estratègies que empren els docents perquè els discents assoleixin les regles internes d’un text.

12. 12. BibliografiaBibliografia

Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova.

Cassany, D. (1991). Descriure escriure: Com s’aprèn a escriure. (4a ed.). Barcelona: Empúries.

Cassany, D. (1993). Reparar la escritura: Didáctica de la corrección de lo escrito. Barcelona: Graó.

Cassany, D. Luna, M. Sanz, G. (2002) Ensenyar llengua. (7a ed.). Barcelona: Graó.