Post on 21-Mar-2018
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióDirecció General d’Ordenació i Innovació Educativa
Marc d’Actuació dels CREDA:
Aprofundiment en les funcionsdels audioprotesistes
Elaborat per:
Mònica Carrión i Carricajo. Audioprotesista CREDA Comarques I
Núria Castellanos i Roqué. Audioprotesista CREDA Tarragona
Gemma Déu i Pubill. Audioprotesista CREDA Lleida
Montserrat Llovera i Gómez. Audioprotesista CREDA Girona
Jaume Miró i Cabrero. Servei d’Educació Especial i Programes Educatius DGOIE.
Josep Miró i Relat. Audioprotesista. CREDA Baix Llobregat
Sílvia Marro i Cosialls. Audioprotesista CREDA Vallès
Montserrat Queralt i Mitjans. Audioprotesista CREDA Barcelona
Lurdes Rafanell i Orra. Audioprotesista CEE Josep Pla
Emma Ruiz i Sáez. Audioprotesista CREDA Tarragona
Ramon Verdaguer i Serrat. Audioprotesista CREDA Comarques II
Barcelona, març 2006
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
Índex
0. Introducció....................................................................................................... 5
1. Valoració audiològica...................................................................................... 8
Valoració audiològica d’infants de 0 a 3 anys................................................. 12
Valoració audiològica d’infants de 3 a 6 anys................................................. 13
Valoració audiològica d´infants de més de 5/6 anys......................................... 14
Taula 2.Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys...........................................14
Valoració audiològica de nens i nenes de més de 6 anys.............................. 15
Audició Normal (AN).......................................................................................... 18
Dèficit Auditiu Lleuger (DAL)............................................................................. 18
Dèficit Auditiu Mitjà (DAM)................................................................................. 18
Dèficit Auditiu Sever (DAS)............................................................................... 18
Dèficit Auditiu Pregó (DAP)............................................................................... 18
Les sordeses també es poden classificar segons la seva localització en:........ 18
0Sordeses de Transmissió: Quan l’afectació es situa a l’oïda externa o mitjana........................................................................................................................... 18
0Sordeses de Percepció: Quan l’afectació es situa a nivell d’oïda interna........18
02. Prescripció audioprotètica.......................................................................... 19
3. Verificació de l’ajust audioprotètic................................................................. 21
4. Control i seguiment audioprotètics................................................................ 25
5. Atenció a les famílies..................................................................................... 28
6. Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA.............................. 30
7. Col·laboració amb els professionals dels centres educatius......................... 31
8. Relació amb altres serveis ........................................................................... 33
9. Elaboració de recursos i materials, participació en estudis de recerca i actualització permanent dels professionals....................................................... 37
Glossari............................................................................................................. 39
Referències bibliogràfiques............................................................................... 45
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Presentació
El document que presentem, juntament amb el que té per títol Marc d’actuació
dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció, i el llibre l’ús del llenguatge a
l’escola, publicat pel Departament d’Educació, tenen com a objectiu establir un
marc de referència en la seva intervenció, comú a tots els centres de recursos
per a discapacitats auditius (CREDA) en l’atenció als centres educatius i
l’alumnat i llurs famílies.
La inclusió de la figura professional dels audioprotesistes i les audioprotesistes
com a part de l’equip interdisciplinar dels CREDA , va ser una aposta ferma del
Departament D’Educació en el moment de la creació d’aquests centres de
recursos específics, el temps ha demostrat l’encert d’aquesta decisió i ha
consolidat les funcions dels i les audioprotesistes en l’àmbit d’educació .
Aquest document fruit del treball conjunt i dels consens dels professionals que
integren l’equip d’audioprotesistes del Departament d’Educació, descriu les
diferents funcions que aquests professionals desenvolupen , establint els
objectius clau i les actuacions que els fan possibles .
Per últim, volem reconèixer l’esforç de tots els professionals dels CREDA per
arribar a l’elaboració aquests documents de referència que ens permeten
avançar cap a l’assoliment d’un objectiu compartit per tots, un servei de
qualitat.
Barcelona, març 2006
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
0. Introducció
Els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) són
serveis educatius que proporcionen suport a l'activitat dels professionals de
l'ensenyament per contribuir a l'adequació de la seva tasca a les necessitats
educatives especials dels alumnes amb disminucions auditives greus i
permanents i dels alumnes amb trastorns del llenguatge (Decret 155/1994 de
28 de juny).
Per tal de poder contribuir a donar resposta a les necessitats educatives
especials de l’alumnat amb disminucions auditives, entre altres mesures, és
imprescindible poder garantir una adaptació audioprotètica el més ajustada
possible a la pèrdua auditiva que presenta.
La funció principal de l'audioprotesista és la de valorar les capacitats auditives
per tal de potenciar-les, en la mesura del possible, les capacitats auditives de la
persona amb pèrdua auditiva mitjançant l'adaptació de pròtesis auditives i la
utilització, si s'escau, d'altres ajuts electroacústics. També li correspon informar
de l'ús i manteniment d'aquests ajuts, així com del pronòstic audioprotètic, és a
dir, dels beneficis que n'obtindrà amb la seva utilització i de les dificultats que
poden persistir.
La presència d'un/a audioprotesista en els CREDA, dóna la possibilitat de fer
una valoració interdisciplinar, conjuntament amb la resta de professionals del
servei, de les necessitats educatives dels i de les alumnes amb disminucions
auditives i una planificació en equip de l'atenció educativa per a poder atendre
aquestes necessitats.
La composició multidisciplinar dels CREDA (psicopedagog, logopedes i
audioprotesista) permet la concentració de serveis adreçats als alumnes amb
pèrdua auditiva, a les seves famílies i també als professionals de l'educació.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 5
Aquesta possibilitat de treball en equip comporta una sèrie de millores:
En la valoració i adaptació audioprotètica de l’alumnat amb disminució
auditiva per tal de poder garantir una resposta educativa i logopèdica el més
aviat possible i el més ajustada a les seves necessitats auditives. Aquesta
millora ve donada per la coordinació permanent entre els diferents
components dels centres i serveis educatius, i els serveis mèdics.
L'audioprotesista, per la seva formació, pot ser la persona adequada per fer
de nexe d'unió a l'hora d'establir una coordinació entre els serveis mèdics i
els educatius.
En l'assessorament als diferents professionals del sistema educatiu per tal
de potenciar al màxim l'atenció a l'alumne. Aquesta millora ve donada per la
coordinació permanent que ens permet informar-los del que comporta la
presència d'un alumne amb pèrdua auditiva a l’aula ordinària, del tipus de
pròtesi auditiva i altres sistemes tècnics que l'alumne porta adaptats i
també, i molt important, de les estratègies educatives adequades per a
poder potenciar al màxim la funcionalitat de les seves restes auditives.
En la orientació a les famílies. El treball en equip permet la unificació de
criteris entre els diferents professionals a l'hora d'orientar i informar a les
famílies. D'aquesta manera podem evitar l'existència de discursos
contradictoris i, així, enfortir la confiança que les famílies dipositen en la
tasca professional del CREDA.
Igualment la presència d'un/a audioprotesista en un servei educatiu
garanteix l'objectivitat i rigorositat de la informació tècnica que es fa arribar a
les famílies.
La intenció d'aquest document és doble; per una banda explicar la figura de
l'audioprotesista dins un servei educatiu, i per l'altra la d'establir un marc comú
per a tots els i les audioprotesistes que desenvolupen la seva tasca en un
CREDA.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 6
El document s’estructura en 9 apartats, que descriuen les principals funcions
que realitzen els i les audioprotesistes dins els CREDA. Les funcions que
s’analitzen i es desenvolupen són les següents:
Valoració audiològica.
Prescripció audioprotètica.
Verificació de l'adaptació audioprotètica.
Control i seguiment audioprotètic.
Atenció a les famílies.
Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA.
Col·laboració amb els centres educatius.
Col·laboració amb altres serveis educatius.
Estudis de recerca: Elaboració de recursos i materials.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 7
1. Valoració audiològicaLa valoració audiològica consisteix en un conjunt de proves destinades a
verificar l’estat de les característiques físico-acústiques de l’òrgan auditiu dels/
de les alumnes.
En els CREDA es realitza la valoració audiològica d’infants amb diagnòstic
mèdic de sordesa neurosensorial i o hipoacúsia transmissiva permanent.
Els/Les audioprotesistes dels CREDA realitzen tot un seguit de proves
audiomètriques, impedanciomètriques i d’observació de la conducta auditiva
que han de permetre esbrinar l’estat de les capacitats auditives d’infants, nens i
joves de 0 a 16 anys. Els resultats obtinguts en aquesta valoració ens indiquen
els paràmetres que cal tenir en compte per a l’adaptació audioprotètica i es
reflecteixen en la prescripció protètica.
El diagnòstic audiològic infantil es basa tant en proves audiològiques objectives
com subjectives. Les proves objectives són: Otoemissions Acústiques (OEA),
Potencials Evocats Auditius d’Estat Estable (PEAee), Potencials Evocats
Auditius de Tronc Cerebral (PEATC) que es realitzen en àmbit hospitalari i
l’otoscòpia i la impedianciometria. La prova audiològica subjectiva és
l’audiometría observacional i/o lúdica. Es tracta d’una prova complementària
que permet un millor estudi i coneixement de la pèrdua auditiva, del tipus i grau,
així com de la morfologia de la corba audiomètrica, atès que aquests aspectes
són indispensables per a una correcta adaptació protètica. Per tant, es
important la coordinació que s’estableix entre l’audioprotesista del CREDA i el
metge ORL que diagnostica la pèrdua auditiva. (Veure taula 1 i gràfica 1).
Taula 1.Proves de valoració audiològica
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 8
Proves de valoració audiològica:
Proves objectives: - Otoscòpia- OEA- PEATC / PEAee- Impedanciometria
- Timpanometria- Reflex Estapedial
Proves subjectives: - Audiometria en camp lliure:- Audiometria observacional- Reflex d´Orientació Condicionat (ROC)- Guany protètic tonal
- Audiometria tonal liminar- Audiometria tonal supraliminar- Audiometria verbal
Les proves de valoració audiològica subjectives són proves audiomètriques que mesuren l’audició tant de forma quantitativa com qualitativa. Aquestes es poden classificar en tres gran blocs:
• Audiometría Tonal Liminar: són proves audiomètriques que ens ajuden a determinar el llindar d’audició. Es realitzen mitjançant un vibrador ossi, uns auriculars o bé un camp lliure.
• Audiometría Tonal Supraliminar: proves audiomètriques que utilitzen tons per sobre del llindar d’audició. Entre d’altres paràmetres, serveixen per a determinar el llindar incomoditat i/o de dolor. Es realitzen mitjançant uns auriculars.
• Audiometría Verbal: proves audiomètriques que ens ajuden a determinar el llindar d’intel·ligibilitat verbal, és a dir el nivell de comprensió de la parla sense suport de la lectura labial. Es realitzen mitjançant uns auriculars o bé un camp lliure.
Podem classificar també les proves audiomètriques segons la metodologia que fem servir:
• Audiometria observacional o de observació de la conducta: són un conjunt de proves que no requereixen de la col·laboració de l’infant i es registra la seva resposta davant els diferents estímuls sonors. Per a realitzar aquesta valoració s’utilitza el test d’Ewing, la prova del nom, i el camp lliure observacional.
• Audiometría de resposta d’orientació condicionada: aquesta prova requereix de la participació de l’infant. Mitjançant el condicionament, el nen associa la presència de l’estímul sonor a una joguina en moviment. Per a realitzar aquesta prova s’utilitza un aparell anomenat Suzuki.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 9
AUDIOMETRIA
O E A
Gràfica 1: Resultats obtinguts en la valoració audiològica
PEATC
• Audiometría de participació: són un conjunt de proves audiomètriques que ens permeten obtenir els diferents valors audiològics amb la participació activa, condicionada o no, de l’infant. Cal destacar-ne l’audiometría tonal, lúdica i/o sense condicionament.
La valoració audiològica serveix per a :
• Comprovar l’estat de l’orella mitjana i la tolerància a intensitats
acústiques elevades. (Veure imatge 1)
• Delimitar el llindar d’audibilitat de l’infant valorat.
• Informar del tipus i grau de pèrdua auditiva, així com la morfologia de
la corba audiomètrica i de la dinàmica residual.
• Delimitar l’orientació d’una correcta adaptació audioprotètica.
• Valorar el guany protètic quantitatiu (tonal) i qualitatiu (verbal), és a
dir el rendiment funcional de les pròtesis auditives.
Imatge 1: Impedanciometria
La valoració audiològica, de vegades, es converteix en un procés llarg i
complex, que requereix de varies sessions fins a arribar a l’obtenció d’un perfil
audiomètric fiable. Aquesta complexitat és especialment notable en infants de 0
a 3 anys. En tots els casos s’estableix una rutina exploratòria bàsica que s’ha
d’adaptar i modificar en funció de l’edat del nen, la motivació i el grau de
col·laboració.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Per a una correcta prescripció audioprotètica és imprescindible obtenir un
mínim perfil audiomètric mitjançant l’audiometria. Així, aporten molta informació
els llindars auditius obtinguts en les freqüències 500 Hz, 1000 Hz, 2000 Hz i
4000Hz.
Aquestes proves es realitzen en cabines insonoritzades. Actualment, la
idoneïtat d’equipament per a aquestes cabines podria ser la següent: espais
amplis i adequats pel treball amb infants petits. La cabina insonoritzada hauria
de tenir dos espais diferenciats: la cabina i la precabina. L’equipament òptim de
la cabina seria: un impedanciòmetre, un audiòmetre i dos altaveus coaxials per
a realitzar les audiometries en camp lliure, equipament per a la realització
d’audiometries lúdiques (Suzuki i Peep-show), joguines sonores i instruments
musicals adequadament calibrats. La precabina hauria de comptar amb un
segon audiòmetre, un amplificador per al camp lliure, un reproductor CD i un
micròfon.(Veure imatge 2 i imatge 6).
És aconsellable realitzar una cal·libració anual tant dels equipaments i dels
instruments com del camp lliure, per tal de garantir un òptim rendiment dels
mateixos.
Imatge 2: Aparell Peep-show, audiòmetre i aparell Suzuki
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Valoració audiològica d’infants de 0 a 3 anys
La complexitat de la valoració audiològica en aquesta franja d’edat requereix
del treball en equip i de la col·laboració conjunta entre l’audioprotesista i/o el
psicopedagog/a o un/a logopeda que, en situacions idònies hauria de ser una
persona amb experiència en aquesta tasca. Aquest fet permet sumar els
aspectes tècnico-audiològics amb els psicoeducatius i lingüístics, contemplant
la globalitat de l’infant.
La valoració audiològica subjectiva en infants molt petits és una tasca complexa
però no impossible. Requereix un important grau d’especialització per part del
personal que la realitza, una suficient experiència, disponibilitat i flexibilitat
horària, així com instruments i material específic. En la major part dels casos és
imprescindible la col·laboració de les famílies. Es tracta d’una valoració
subjectiva que cal sistematitzar al màxim, utilitzant idèntiques rutines
exploratòries per a permetre una recollida rigorosa i ordenada de les respostes.
(Veure taula 2. Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys i imatge 3)
Imatge 3: Audiometria tonal en camp lliure
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Valoració audiològica d’infants de 3 a 6 anys
En aquesta franja d’edat la col·laboració de l’alumne resulta imprescindible atès
que la valoració audiològica es converteix en un joc de condicionament en el
que participa de forma activa l’infant. El tipus de prova, d’instrument i de joc per
a realitzar l’audiometria s’escolliran segons les característiques de cada infant.
La família i el/la logopeda que realitza l’atenció de l’alumne participen i
col·laboren de forma activa en el procés de valoració audiològica de l’infant.
(Veure Imatges 4 i 5)
Imatge 4. Audiometria tonal lúdica
Imatge 5: Audiometria tonal en camp lliure amb audiòfons
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Taula 2. Rutina exploratòria d´infants de 0 a 5/6 anys
Taula 2.Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys
Imatge 6: Aparell peep-show per a realitzar audiometria tonal lúdica
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys:
• Anamnesi
• Otoscopia
• Impedanciometria
Timpanometria
Reflex Estapedial
• Prova d’Ewing
• Prova del nom
• Prova de resposta a la veu de la mare
• Joguines i instruments musicals calibrats
• Audiometría en camp lliure observacional
• Audiometría en camp lliure de Resposta d’Orientació
Condicionada (Suzuki)
• Audiometría lúdica ( Peep-show):
Via aèria (cascs)
Via òssia (vibrador)
• Audiometría tonal liminar:
Via aèria (cascs)
Via òssia (vibrador)
• Audiometría verbal
Valoració audiològica de nens i nenes de més de 6 anys
L’audiometría lúdica d’aquests infants resulta força més senzilla donat el grau
de col·laboració que s’obté en aquesta edat. Continua sent una audiometria per
condicionament i es pot realitzar de forma lúdica, encara que no són
necessàries tantes adaptacions com en franges d’edat menors. Els llindars
auditius, tant per via aèria com per via òssia, que proporciona aquesta
audiometría permeten delimitar amb més precisió el grau de pèrdua auditiva.
(Veure taula 3 i imatge 7).
Taula 3. Rutina exploratoria d´infants de més de 5/6 anys.
Taula 3.Rutina exploratòria d’infants de més de 6 anys
Imatge 7: Audiometria tonal amb cascs
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Rutina exploratòria d’infants de més de 6 anys:
• Anamnesi
• Otoscòpia
• Impedianciometria:
Timpanometria
Reflex estapedial
• Audiometria tonal liminar:
Via aèria (cascs)
Via òssia (vibrador)
• Audiometria tonal supraliminar
• Audiometria verbal
Els resultats de la valoració audiomètrica es reflecteixen en una gràfica
anomenada audiograma, una per l’orella dreta i una per l’orella esquerra.
(Veure gràfica 2).
Gràfica 2: Audiograma de una sordesa neurosensorial mitjana
La simbologia que s’utilitza per a interpretar l’audiograma és la següent:
OD OE
Via aèria O X
Via òssia < >
Via òssia amb emmascarament [ ]
Via aèria amb emmascarament
Via aèria en camp lliure S S
Guany protètic tonal en camp lliure
Els paràmetres bàsics per a interpretar l’audiograma són la intensitat i la
freqüència. La intensitat està situada en l’eix de coordenades i a fa referència
als dB (decibels) i la freqüència està situada a l’eix d’abscisses i es mesura en
Hz (Hertz) o cicles per segon.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
El grau de pèrdua auditiva de cada orella es calcula amb el promig de les
freqüències 500 Hz, 1000 Hz, 2000 Hz i 4000 Hz, segons recomanació del
BIAP (Bureau International d’Audiophonologie). Aquest valor no equival a un
grau de pèrdua auditiva expressada en percentatges.
Les sordeses es poden classificar segons el grau de pèrdua auditiva en els
següents grups: (criteris BIAP i criteris audioprotesistes dels CREDA) (Veure
gràfica 3).
• AUDICIÓ NORMAL: 0 a 20 dB
• DÈFICIT AUDITIU LLEUGER (DAL): 20 a 40 dB
• DÈFICIT AUDITU MITJÀ (DAM): 40 a 70 dB
• DÈFICIT AUDITIU SEVER (DAS): 70 a 90 dB
• DÈFICIT AUDITIU PREGÓ (DAP): > a 90 dB
Pregona de 1r grau: restes fins a la freqüència 4KHZ
Pregona de 2n grau: restes fins a la freqüència 2 KHz
Pregona de 3r grau: restes fins a la freqüència 1 KHZ
Pregona de 4t grau: restes fins a la freqüència 750 Hz
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Dèficit Auditiu Lleuger (DAL)
Dèficit Auditiu Mitjà (DAM)
Gràfica 3: Audiograma amb els diferents graus de pèrdua auditiva
Les dades obtingudes en la valoració audiològica es recullen i s’analitzen per a
realitzar la selecció de les característiques electroacústiques de les pròtesis
auditives necessàries per a cada infant en funció del grau i tipus de pèrdua
auditiva, de la morfologia de les restes auditives, així com de la dinàmica
residual.
Les sordeses també es poden classificar segons la seva localització en:
- Sordeses de Transmissió: Quan l’afectació es situa a l’oïda externa o mitjana.
- Sordeses de Percepció: Quan l’afectació es situa a nivell d’oïda interna.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Dèficit Auditiu Sever (DAS)
Dèficit Auditiu Pregó (DAP)
Audició Normal (AN)
- 2. Prescripció audioprotètica
La prescripció audioprotètica és la descripció de les característiques
electroacústiques que han de reunir els audiòfons i/o motlles adaptadors
adequats a les capacitats auditives del nen/nena sord/a que n’ha de fer ús.
L’audioprotesista del CREDA s’encarrega d’elaborar aquesta prescripció
audioprotètica un cop es confirma, per part del metge ORL, l’existència d’una
pèrdua auditiva neurosensorial i/o conductiva crònica que faci necessari l’ús de
pròtesis auditives
En aquesta prescripció s’especifica:
- Els resultats obtinguts a les valoracions audiològiques realitzades al
CREDA.
- El tipus d’adaptació protètica, indicant la conveniència o no de realitzar una
adaptació monoaural o binaural en funció de les restes auditives.
- El tipus de pròtesi auditiva: retroauricular, intraauricular, intracanal, vibrador
ossi o altres. (Veure imatges 7 i 8)
- Les característiques electroacústiques que hauran de reunir els audiòfons
en funció de la pèrdua de l’alumne.
- El tipus de motlle acústic segons les necessitats de l’adaptació incloent les
particularitats adients:
• Material emprat en la seva elaboració.
• Característiques acústiques específiques referents longitud i
diàmetre del canal transmissor de so.
• Valoració de la conveniència d’un canal de ventilació: tipus,
diàmetre i modificacions del mateix.
Imatge 7: Diferents tipus de pròtesis auditives. Imatge cedida per WIDEX S.A.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 1
Imatge 8: Audiòfon retroauricular amb motlle. Imatge cedida per WIDEX S.A.
Qualsevol modificació d’aquestes característiques pot provocar variacions en la
resposta i resultat final de l’adaptació.
En l’elaboració d’aquesta prescripció s’utilitza un mètode de selecció que
contempla el llindar d’audició i el llindar d’incomoditat, per tal d’adequar aquesta
adaptació audioprotètica a la dinàmica residual que el nen presenta.
L’audioprotesista lliura la prescripció a les famílies, que adquireixen les pròtesis
auditives, i realitza la primera verificació de l’adaptació. (Veure imatge 9).
Imatge 9: alumne amb audiòfon i motlle
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
3. Verificació de l’ajust audioprotètic
La verificació de l’ajust audioprotètic és un conjunt de proves que s’utilitzen per
a comprovar que l’adaptació de les pròtesis auditives, recentment adquirides,
s’ajusta al grau i tipus de pèrdua auditiva, així com a la morfologia de la corba
audiomètrica de l’alumne. L’objectiu d’aquesta adaptació audioprotètica és el
de proporcionar un senyal suficient, qualitativament audible, per a afavorir el
desenvolupament del llenguatge oral.
La finalitat d’una pròtesi auditiva és la de millorar, en la mesura del possible, els
llindars d’audició, i per tant optimitzar la intel·ligibilitat del llenguatge.
L’audioprotesista realitza l’ajust audioprotètic per tal d’adequar el rang dinàmic
de la parla, que és força ampli, a un rang dinàmic auditiu de l’alumne restringit
a conseqüència d’una sordesa neurosensorial.
Per a realitzar la verificació de l’ajust audioprotètic s’utilitzen diferents mètodes i
diverses metodologies.
Els mètodes d’ajust audioprotètic són uns protocols que ens permeten obtenir
unes dades , mitjançant uns càlculs matemàtics a partir dels valors de pèrdua
auditiva de l’audiograma. Es determinen les corbes de sortida màxima i de
guany òptims per a compensar la sordesa de l’alumne.
Els audiòfons digitals incorporen un software de programació amb una filosofia
audiològica diferent per a cada marca de pròtesi auditiva. Els audioprotesistes
dels CREDA disposem del material adients i dels software per a verificar l’estat
de l’adaptació protètica de cada alumne. Connectem l’audiòfon a un interface
anomenat HI-PRO i aquest aparell envia les dades de l’audiòfon al software de
l’ordinador (NOAH i la plataforma de dades de cada casa comercial) que
realitza la lectura de l’estat dels controls de l’audiòfon i/o modificar aquests
controls en funció de les necessitats. (Veure imatge 10).
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
Imatge 10: ajust audioprotètic mitjançant el software i l’interface HI-PRO.
Avui en dia, aquesta verificació es realitza, bàsicament, mitjançant les proves
següents: les mesures REM ( Real Ear Measures) o “in vivo” i el rendiment
audioprotètic o guany funcional mitjançant l’audiometria en camp lliure amb
pròtesis auditives.
Els mètodes d’ajust audioprotètic han canviat al mateix temps que la tecnologia
audioprotètica ha evolucionat, això també ha repercutit en les metodologies d
´ajust audioprotètic
Les mesures REM es realitzen amb un computador connectat a una sonda
capil·lar intracanal ( col·locada al conducte auditiu extern ), que mesura a nivell
timpànic, de forma constant, les pressions acústiques que rep el nen. Això
permet adaptar, de la forma més ajustada possible, els valors teòrics del guany
ideal calculats en la prescripció audioprotètica. En el computador s’introdueixen
els valors teòrics de guany ideal, obtinguts a partir d’una metodologia
determinada i es modifiquen les característiques de l’audífon fins a aconseguir
que siguin les més adients per als valors seleccionats. (Veure gràfica 4 i
imatges 12 i 13).
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
Gràfica 4: Corba de guany ideal. Imatge cedida per GAES.
L’audiometria en camp lliure es realitza tant amb pròtesi auditiva com sense
pròtesi auditiva i ens permet obtenir uns valors de rendiment protètic tonal i
verbal. Aquesta prova es realitza en una cabina insonoritzada. Mitjançant dos
altaveus connectats a l’audiòmetre, s’envien uns determinats estímuls sonors
( “tons warble” i paraules calibrades fonèticament) per valorar la resposta
auditiva de l’alumne.
La verificació de l’ajust audioprotètic és una tasca imprescindible per a tot
l’alumnat sord, ja que permet el màxim aprofitament de les seves capacitats
auditives residuals.
Imatge 12 i 13: Mesures REM o “in vivo”
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
En el cas d’alumnes de menys de 3 anys, als quals no es poden realitzar
mesures REM, es duu a terme una adaptació audioprotètica progressiva, en
diverses sessions amb la col·laboració de la família i d’altres professionals que
intervenen en la seva atenció.
La verificació de l’ajust audioprotètic és necessari sempre que s’iniciï l’ús
d’audiòfons, en cas de canvi d’audiòfons i/o motlles i sempre que es presentin
modificacions en l’audició de l’alumne. (sordeses progressives).
En el cas d’alumnes que presenten un rendiment protètic insuficient per al
desenvolupament del llenguatge oral, s’orientarà les famílies als serveis mèdics
corresponents per a que s’iniciï un procés de valoració de la possible necessitat
de realitzar un implant coclear.
En el cas dels alumnes amb implants coclears, actualment, només es realitza la
verificació del rendiment protètic tonal i verbal en camp lliure.
Posteriorment, mitjançant el seguiment audioprotètic descrit en el següent
apartat del document, es valoren els canvis observats per part de la família i
dels/ de les professionals implicats i es resolen els dubtes que puguin sorgir.
També es fan les proves de rendiment protètic i les modificacions oportunes en
els reglatges dels controls dels audífons.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
4. Control i seguiment audioprotètics.
Un cop realitzada la verificació de l’adaptació protètica, cal que establim una
sèrie de controls periòdics. Bàsicament, aquests controls serveixen per a
comprovar si es mantenen els llindars auditius de l’alumne, si s’han produït
canvis o si han variat les característiques electroacústiques inicials dels
audiòfons i si els valors de rendiment protètic continuen oferint-li les millors
prestacions.
Per tal de comprovar si es mantenen els llindars auditius de l’alumne, es
realitzen les proves de valoració audiològica ja descrites en el punt 1 d’aquest
document.
Per al control periòdic de les pròtesis auditives, es duen a terme les actuacions
següents:
• En relació als audiòfons:
- Comprovació de les característiques electroacústiques de l’audiòfon en
relació a les seves prestacions originals, especificades per la casa
comercial, atès que l’audiòfon és un dispositiu electroacústic susceptible
de presentar anomalies en el seu funcionament i que els infants no
sempre poden avisar d’un deficient funcionament de les pròtesis. Es
mesuren els audiòfons amb un analitzador específic seguint les
prescripcions establertes a la normativa IEC (International Electronical
Comission) i les especificacions de les diferents cases comercials, la
qual cosa suposa comprovar, entre d’altres, els paràmetres següents:
(Veure imatge 13)
- sortida màxima
- guany
- guany de referència
- resposta en freqüència
- soroll intern ( EIN )
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
- distorsió harmònica
- distorsió d’intermodulació
- corba entrada/ sortida
- consum pila
- temps d’atac i recuperació del sistema de compressió.
- Altres.
Imatge 13: Analitzador per a la comprovació d’audiòfons.
• En relació als motlles adaptadors:Cal tenir en compte que el motlle adaptador té tres funcions: conduir el so de
l’audiòfon a l’interior del conducte auditiu extern, evitar els acoblaments
acústics (retroalimentació) i col·laborar en l’amplificació que la pròtesi dóna al
seu usuari.
El control dels motlles comporta:
- Verificació del tipus de motlle
- Revisió de l’estat del material.
- Comprovació de la funcionalitat de les característiques acústiques del
motlle: canal de pas del so i canal de ventilació.
- Comprovació de l’estanqueïtat dels motlles, és a dir de la seva adaptació
a la morfologia de l’orella de manera que no es produeixi una
retroalimentació acústica.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
En cas que les comprovacions dels audiòfons i dels motlles posessin de
manifest anomalies, caldria remetre la família de l’alumne al gabinet
audioprotètic on es van adquirir.
• En relació a l’implant coclear:En el cas d’alumnes amb un implant coclear, es realitza la verificació dels
elements externs que són el processador de parla, el micròfon i la bobina.
(Veure imatge 14)
Imatge 14: Infant amb un implant coclear
• En relació a la valoració del rendiment audioprotètic:- En cas que les valoracions anteriors donin resultats satisfactoris, es realitza
una audiometria en camp lliure tonal i verbal, amb audiòfons i/o amb implant
coclear, per valorar el rendiment protètic tant quantitatiu com qualitatiu. (Veure
imatge 15)
Imatge 15: audiometria verbal en camp lliure d’un alumne amb implant coclear
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
5. Atenció a les famílies
L’atenció a les famílies ha de ser concebuda com un conjunt d’actuacions que
ofereix el CREDA per tal de garantir una adequada resposta a les necessitats
de l’alumnat sord. Aquestes actuacions són realitzades pels diferents
professionals que composen el servei, en funció del seu perfil professional i
competències, però sempre en el marc d’una resposta que és global del servei
educatiu i que facilita l’orientació a les famílies.
Les actuacions que suposa l’atenció a les famílies són múltiples i variades i
poden canviar en funció de diferents variables, entre les que destaquen les que
venen vinculades a l’edat de l’infant, el moment de detecció del dèficit i totes
aquelles que corresponen al context familiar. Les actuacions que es duen a
terme també canvien en funció del moment del procés en que es troba l’atenció
a l’alumne. En aquest sentit, és òbvia la importància de considerar les
implicacions afectives i emocionals que el diagnòstic de sordesa té sobre les
famílies.
Del conjunt de serveis que ofereix el CREDA, corresponen a la figura de
l’audioprotesista, les següents actuacions:
• Recollir totes les informacions mèdiques de l’alumne que puguin ser
rellevants per a la valoració i la prescripció audioprotètica .
• Informar a les famílies de tot el procés de valoració audioprotètica i els
diferents passos que la composen.
• Lliurar a les famílies la prescripció audioprotètica.
• Informar sobre la sordesa i les seves implicacions així com del rendiment
audioprotètic de l’infant.
• Planificar els controls audioprotètics .
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
• Informar del funcionament, cura i manteniment de les pròtesis auditives .
• Informar sobre ajudes tècniques: emissores FM, ajudes tècniques per a la
llar, etc.
• Altres informacions: Ajuts econòmics per a l’adquisició d’audiòfons i altres
sistemes tècnics, Certificat de disminució…
Sovint, totes aquestes informacions es complementen amb un dossier escrit
que les sistematitza i ajuda les famílies a comprendre millor els
continguts(Veure imatge 16). Igualment, l’audioprotesista pot participar, amb
d’altres professionals, en actuacions com:
• Donar pautes d’actuació per ajudar a desenvolupar la comunicació i el
llenguatge del seu fill/a.
• Informacions de les diferents associacions de sords i de pares de nois i
noies sords/es.
Imatge 16 dossier informatiu: “Els audiòfons: aspectes tècnics i educatius per a una bona adaptació protètica” (Gotzens, A i Marro, S.)
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2
6. Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA
El caràcter interdisciplinar dels CREDA comporta un seguit d’actuacions
conjuntes entre els professionals del servei educatiu. Aquestes actuacions es
fonamenten en les aportacions de diferents disciplines i han de ser presidides
per la necessària unificació de criteris derivats d’allò que s’estableix com a
objectius del pla de treball conjunt del servei.
Aquesta perspectiva del treball interprofessional es situa en el marc teòric d’un
abordatge global de les necessitats de l’alumnat per damunt d’una perspectiva
segmentada en funció de l’especialització tècnica de cadascun dels
professionals.
La relació interprofessional es concreta en els moments següents:
1. Identificació i avaluació inicial de les necessitats dels alumnes.En aquest moment, l’audioprotesista aportarà informacions relatives a la
valoració audiològica, valoració audioprotètica, prescripcions protètiques i
noves deteccions. El conjunt d’aquestes actuacions més les aportades per
psicopedagogs i logopedes fonamentarà les decisions relatives a la resposta
educativa que es proposarà a les famílies de l’alumnat.
2. Seguiment de l’evolució de l’alumnat atès.En aquest moment, l’audioprotesista aportarà informacions sobre les
valoracions audioprotètiques realitzades periòdicament a cadascun dels
alumnes sords atesos, especialment les relatives al rendiment protètic verbal i
tonal.
3. Assessorament a famílies i professionals dels centres educatius.Igualment es col·laborarà amb el psicopedagog/a i els/les logopedes del servei
en aquelles actuacions que corresponen als àmbits d’assessorament als
centres educatius i l’atenció a les famílies. Ambdós aspectes es desenvolupen
en altres apartats del document.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
7. Col·laboració amb els professionals dels centres educatius
Una de les tasques fonamentals de l’audioprotesista del CREDA és la
d’informar, assessorar i col·laborar amb els diferents professionals dels centres
educatius amb l’objectiu d’aportar elements per a una millor comprensió de la
sordesa, sensibilitzar al professorat sobre les necessitats educatives de
l’alumne, així com proporcionar les estratègies educatives adequades per a
potenciar al màxim la funcionalitat de les restes auditives.
L’audioprotesista forma part de l’equip multidisciplinar del CREDA i col·labora
de forma activa en les següents actuacions:
• Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a
aquells professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.
Aquest assessorament és especialment idoni en el cas dels centres que
imparteixen estudis corresponents a les etapes d’educació infantil i
primària.
• Impartir xerrades informatives sobre la sordesa i les seves repercussions
als centres educatius on s’atén per primera vegada un alumne sord i
sota demanda del professorat i /o logopeda. A aquestes xerrades hi
assisteix l’equip docent i sovint tot el claustre. S’explica de forma general
el funcionament del sistema auditiu, la sordesa, les pròtesis auditives
(audífons e implants coclears), consells pràctics de funcionament i cura
de les pròtesis, les ajudes tècniques (emissores FM).
• Col·laborar en les reunions de traspàs d’informació dels alumnes sords,
en el cas d’alumnes sords de nova detecció o de canvi de centre
educatiu (procés de matrícula). En aquestes reunions s’informa de la
sordesa de l’alumne en concret, així com del tipus de pròtesis auditives
que utilitza. Igualment es proporcionen consells de funcionament i cura
de les mateixes.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
• Sensibilitzar al professorat sobre la importància de les condicions
acústiques de les aules ordinàries, així com dels espais comuns
(menjador, pati, gimnàs...), tot analitzant les seves repercussions sobre
la discriminació auditiva (intel·ligibilitat). Tant en relació als alumnes
oïdors com els que presenten pèrdues auditives.
• Informar al centre educatiu dels equips mòbils de transmissió a distància
per ones de freqüència modulada (emissores de FM). Aquesta
tecnologia serveix per a millorar les condicions acústiques adverses de
les aules. Amb les emissores de FM es millora la relació senyal-soroll
existent en aquests espais, disminuint les dificultats que comporten la
distància, el soroll ambiental i la reverberació. D’aquesta manera, es
millora la qualitat de la recepció de la parla. En el cas que un alumne
sord utilitzi una emissora FM, l’audioprotesista realitzarà les proves
audioprotètiques adients tant en el CREDA com en el mateix centre
educatiu. També informarà al professor tutor i als altres professionals
implicats sobre el seu funcionament. (Veure imatge 17).
Imatge 17: Emissora de FM. Imatges cedides per WIDEX S.A. i per PHONAK respectivament.
• Realitzar, sota demanda del professorat i logopeda, xerrades de
sensibilització als companys de l’alumne sord sobre el sistema auditiu, la
sordesa i el tipus de pròtesis auditives.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
8. Relació amb altres serveis
Algunes de les actuacions que l’audioprotesista del CREDA realitza al llarg del
curs comporten una coordinació amb diferents serveis externs, que participen
de l’atenció a l’alumne/a des de l’inici de la valoració audiològica ( alumnes
amb sordesa o sospita) fins a aconseguir el millor rendiment protètic.
D’entre els diferents serveis externs amb els que establim una coordinació més
freqüent destaquen els següents: EAP (Equips d’Assessorament i Orientació
psicopedagògic) , serveis sanitaris, gabinets audioprotètics , CDIAP (Centre de
Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca), CAD/ICASS (Centre d’Atenció
al Disminuït) i serveis socials.
Les actuacions més destacades que fan possibles cadascuna d’aquestes
coordinacions són les següents:
• Relació amb els EAP
Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a aquells
professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.
Realitzar les valoracions audiomètriques d’aquells alumnes que estiguin
diagnosticats de sordesa neurosensorial i/o transmissiva crònica per part del
serveis mèdics corresponents.
Comentari i devolució de la valoració audioprotètica realitzada tant dels
alumnes amb sordesa neurosensorial, com dels alumnes derivats per
sospita de pèrdua auditiva.
Informar dels alumnes de nova detecció amb sordesa neurosensorial que es
detecten al llarg del curs escolar.
• Relació amb els serveis mèdics:
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Una de les funcions més importants de les que realitzen els
audioprotesistes dels CREDA és la valoració audiològica. D’això, se’n
desprèn la importància i la necessitat de coordinació amb els diferents
serveis mèdics i sanitaris.
La col·laboració s’estableix pels següents temes:
- Per a comentar la valoració audiològica (audiometría) complementaria al
diagnòstic mèdic, ja realitzat, mitjançant proves objectives.
- Per a descartar contraindicacions clíniques en el cas d’adaptació
audioprotètica.
- Per a control i seguiment dels problemes d’orella mitjana en cas
d’alumnes amb sordeses mixtes.
- Per a la valoració de possibles candidats a implant coclear.
• Relació amb els gabinets audioprotètics:
L’audioprotesista del CREDA és el professional del servei educatiu que
proporciona la prescripció audioprotètica (descrita al punt 2 d’aquest
document) a les famílies per a adquirir els audífons en un gabinet
audioprotètic que trien lliurement.
La coordinació amb els professionals d’aquests gabinets és realitza per a:
- Aconseguir que els motlles adaptadors s’ajustin correctament (siguin
estancs).
- Solucionar problemes de funcionament i reparar avaries dels audífons.
- Donar a conèixer novetats tecnològiques.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
• Relació amb el CAD/ICASS:
Els alumnes amb sordesa neurosensorial es deriven al CAD/ICASS per a la
tramitació del certificat de disminució. S’informa a les famílies de l’itinerari a
realitzar i de la documentació que han de lliurar, així com dels ajuts
econòmics per a l’adquisició d’ajudes tècniques.
• Relació amb els CDIAP
Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a aquells
professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.
Col·laborar amb els CDIAP per a que els infants de 0-3 anys atesos per
aquests serveis dels que es sospiti sordesa, es derivin convenientment als
serveis mèdics per al seu diagnòstic.
Comentari i devolució de la valoració audioprotètica realitzada dels infants
derivats.
Realitzar sessions d’intercanvi i assessorament sobre eines per a realitzar
un screening auditiu als infants de 0 a 3 anys mitjançant instruments
musicals i joguines sonores calibrades, sonòmetres, ...
• Relació amb els serveis socials:
Relació i coordinació amb els serveis socials en casos puntuals, per
aconseguir realitzar l´itinerari mèdic i administratiu correcte. Així mateix,
ajuts econòmics, tant per a pròtesis auditives com per a ajuts tècnics per
millorar la comunicació.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Itinerari de derivació
Els alumnes sords venen adreçats al CREDA diagnosticat pel metge ORL d’un
Hospital de Referència on li han realitzat una bateria de proves audiològiques
objectives (Timpanometria, OEA, PEATC, PEAee) confirmant una sordesa
neurosensorial i o transmissiva crònica.
L’audioprotesista del CREDA complementa el diagnòstic ORL realitzant la
valoració mitjançant les proves audiològiques subjectives que serviran per a
determinar el grau de pèrdua auditiva, la morfologia de la corba i la prescripció
protètica adequada a l’edat i sordesa de l’alumne. Així mateix, l’audioprotesista
i el/la psicopedagog/a inicien el procés d’acollida a la família per atendre les
preocupacions dels pares, així com per a informar sobre l’audició, la sordesa,
les pròtesis auditives, les repercussions de la sordesa i de tots els mitjans
tècnics i educatius per a donar resposta a les necessitats educatives de l’infant
sord.
D’aquesta manera s’inicia l’atenció d’un infant amb sordesa neurosensorial i
amb sordesa transmissiva permanent des d’un CREDA. A continuació es
realitza la valoració psicopedagògica i lingüística i la posterior intervenció
logopèdica en funció de les necessitats de l’alumne.
Tot el procés es resumeix en el següent esquema:
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Screening Auditiu
Diagnòstic ORL
Valoració audiològica complementària al CREDA
Prescripció audioprotètica Adaptació
protètica
Seguiment de l’adaptació
Valoració pisolingüística
Informació als Centres Docents
Intervenció logopèdica
Atenció a les famílies
9. Elaboració de recursos i materials, participació en estudis de recerca i actualització permanent dels professionals.
• En relació a la elaboració de recursos i materials:
En el marc del treball interdisciplinari propi del servei, els/les audioprotesistes
han de renovar de forma constant els protocols d’actuació de les seves rutines
exploratòries, el que comporta una permanent revisió dels procediments
metodològics, així com de la incorporació de nou material per la realització de
les diferents tasques audioprotètiques.
Igualment, cal revisar de forma constant els recursos que s’utilitzen en
l’assessorament a famílies i diferents professionals sobre la sordesa, les
pròtesis auditives i d’altres ajuts tècnics.
• En relació als estudis de recerca:
L’audioprotesista, al igual que la resta dels professionals del CREDA, pot
col·laborar activament en el desenvolupament d’estudis de recerca dirigits per
grups d’investigació de diferents entitats que puguin demanar la col·laboració
del Departament d’Ensenyament. Així, cal contemplar la possibilitat de
col·laboració amb Universitats, serveis mèdics, etc. en la recerca científica que
es desenvolupa en l’àmbit de la sordesa.
Així mateix, dins del funcionament intern, i en funció de les necessitats del
CREDA , es realitzen revisions tècnico-pràctiques dels procediments i materials
emprats en la valoració, el seguiment i l’ajustament audioprotètics, per tal
d’anar-los adaptant a les noves necessitats i possibilitats tècniques.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
• En relació a l’actualització permanent :
L’impacte de les principals innovacions tecnològiques en el camp de
l’audiologia i l’audiopròtesi, així com les especificitats del lloc de treball d’un
audioprotesista en el sí d’un servei educatiu com ho és un CREDA, determinen
un aprofundiment constant en l’evolució de la tecnologia de les pròtesi auditives
(audiòfons, implants coclears, etc.) i d’altres ajuts tècnics (sistemes de FM,
ajuts tècnics per a la llar, etc.).
Així mateix, es fa necessària la incorporació a les rutines de treball,
l’actualització constant del hardware i del software de programació d’audiòfons
digitals proporcionats pels diferents fabricants de pròtesis auditives.
D’aquí es desprèn la importància d’una constant informació i formació de les
novetats en el sector de l’audiopròtesi.
En aquest sentit, cal destacar que el Servei de Formació i Desenvolupament de
la Subdirecció General de Personal d’Administració i Serveis organitza
anualment cursos de formació específica continuada adreçats als
audioprotesistes dels CREDA, amb l’objectiu de proporcionar eines que
permetin evolucionar de forma unificada amb el avenços tecnològics.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Glossari
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 3
Adaptació protètica: Utilització de pròtesis auditives, audiòfons i/o implants coclears, com alternativa o complement mèdic i/o quirúrgic de les sordeses neurosensorials i/o transmissives cròniques o permanents. Aquesta adaptació protètica vindrà determinada per les característiques de la pèrdua auditiva.
Ajudes tècniques: Aparells que faciliten a la persona sorda la interacció amb el seu entorn social. Aquestes ajudes actuen per a millorar la comunicació (emissores de FM, aparells amplificadors, amplificador telefònic, de televisió, fax…) o per a facilitar l’autonomia en situacions quotidianes (despertadors vibrotàctils, avisadors lluminosos del timbre de la porta, del plor del nadó,...)
Ajut electroacústic:Veure “ajudes tècniques”.
Anamnesi: Obtenció de dades personals, mèdiques, familiars, evolutives…de l’infant mitjançant l´ entrevista amb la família com a informació complementària en el procés de valoració audioprotètica.
Audiòfon:
Dispositiu actiu destinat a millorar, corregir o rehabilitar l’audició dels deficients auditius mitjançant una adaptació de les seves característiques electroacústiques específiques i apropiades a les capacitats de percepció i tolerància de l’infant sord. Hi ha diferents tipus d’audiòfons:
- Retroauricular: Audiòfon que es situa darrera del pavelló auricular i condueix el so mitjançant un tub acoblat a un motlle inserit al canal auditiu extern.
- Intrauricular: Audiòfon que es col·loca al pavelló auricular (ocupa l’espai que ocupa el motlle en el tipus anterior.
- Intracanal: Audiòfon que queda inserit en el conducte auditiu extern. L’usuari pot manipular els controls sense treure-se’l.
- Vibrador ossi: Audiòfon composat per un vibrador col·locat en la mastoides i un amplificador.
Audiologia:Ciència que estudia l’audició i les seves alteracions.
Audiograma:És la gràfica que mostra el nivell d’audició a les diferents freqüències
examinades.
Audiometria:És l’exploració audiològica que ens permet valorar l’estat de les capacitats auditives de la persona valorada.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
Audiometria tonal liminar:És l’exploració audiomètrica que ens permet obtenir el llindar d’audició de l’infant. Per a determinar el llindar d’audibilitat s’envien estímuls a diferents freqüències i intensitats. En cas de realitzar l’estimulació mitjançant els auriculars s’obté la denominada via aèria a cadascuna de les orelles, realitzada mitjançant vibrador ossi es determina l’estat de la via òssia igualment a cadascuna de les orelles i en camp lliure amb altaveus determina l’estat de la via aèria binaural .
Audiometria tonal en camp lliure observacional:És un tipus d’audiometria tonal que ens permet obtenir el llindar auditiu del nen mitjançant la observació de la seva conducta global (moviments corporals, reflexes, canvis de conducta…)Per a realitzar-la s’ envien estímuls modulats en freqüència ( to warble), a diferents intensitats a través dels altaveus que conformen el camp lliure.
Audiometria tonal lúdica:És un tipus d’audiometria tonal que ens permet obtenir el llindar auditiu de l’infant mitjançant el condicionament basat en el joc.
Audiometria tonal supraliminar:És un tipus d’audiometria tonal que mitjançant estímuls per sobre del llindar auditiu ens permet establir ,entre d’altres paràmetres :el llindar subjectiu d’ incomoditat, el nivell subjectiu de confort, les distorsions d’intensitat, les distorsions d’alçada, distorsions de temps …
Audiometria Verbal:És un tipus d’audiometria que ens permet establir el llindar de detecció, discriminació i intel·ligibilitat per al llenguatge. Per a la seva realització s’utilitzen estímuls verbals balancejats.
Corba audiomètrica:Representació gràfica a l’audiograma dels llindars auditius obtinguts en les diferents freqüències i intensitats.
Dinàmica residual: Diferència existent entre el llindar d’audició i el llindar d’incomoditat.
Distorsió per intermodulació:Els productes de distorsió d’intermodulació són generats pel propi audiòfon quan es presenta un to pur composat per dos tons. Aquests productes de distorsió es generen per a la no linealitat de la funció de transferència de l’audiòfon. Al presentar més d’un to pur en un sistema que no es completament lineal els tons interactuen i es generen nous tons que es modulen mútuament i generen distorsió d’intermodulació. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
Distorsió per Freqüència Diferenciada.Aquests tipus de distorsió es produeixen a l’estimular un audiòfon amb dos tons simultanis de freqüències diferents, las normes IEC determinen que la diferència entre els dos tons tenen que ser de 125 Hz. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.
Distorsió harmònica:Amplificació no linial d’un audiòfon produint tons o sorolls que no estaven presents en el só d’entrada original. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.
Guany de referència:Prova que serveix per a mesurar el grau d´ajust de control de guany de l’audiòfon que proporciona un nivell de pressió de so de sortida en el simulador d’orella de 15 +/- 1 dB menor que el nivell de sortida màxima (90 dB) per a un nivell de pressió de so d’entrada de 60 dB a la freqüències de prova de referència (1600 o 2500). És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.
Guany protètic tonal:Diferència quantitativa entre l’audició de l’infant i la que s’obté amb la protetització.
Guany protètic verbal:Diferència qualitativa entre l’audició de l’infant i la que s’obté amb la protetització.
Impedianciometria:Conjunt de proves objectives ( timpanometria i reflex estapedial) que serveixen per a comprovar l’estat de l’orella mitjana i la tolerància a nivells d’intensitat elevada.
Implant coclear:És un dispositiu electro-acústic que intenta suplir la funció de la còclea. L’implant converteix els sons ambientals en estímuls elèctrics que són enviats directament al nervi auditiu. L’implant va dirigit a persones amb sordesa profunda bilateral que no es beneficiïn, o ho facin mínimament, de la utilització de pròtesis auditives.
Llindar d’audibilitat:És el nivell de pressió sonora (intensitat mesurada en decibels) a partir del qual la persona és capaç de percebre un determinat to.
Llindar d’incomoditat:És el nivell de pressió sonora (intensitat mesurada en decibels) a partir del qual la persona percep un determinat to com a desagradable o dolorós.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
Mesura REM:Mesures d’Orella Real. Prova que es realitza per a comprovar el grau d’adaptació protètica mitjançant una sonda que mesura el nivell de pressió acústica de l’audiòfon a nivell timpànic.
Motlle adaptador:És la peça feta a mida de diferents materials que fa de nexe d’unió entre l’audiòfon i el conducte auditiu extern i s’encarrega de transmetre el so amplificat.
OEA: Otoemissions Acústiques. Prova objectiva d’screening auditiu que es realitza en l’àmbit sanitari que informa de l’estat i el funcionament de les cèl·lules ciliades externes de la còclea.
Otoscòpia:Observació per a verificar l’estat de l’orella externa (conducte auditiu extern i timpà).
Peep-show:Tècnica audiomètrica de condicionament lúdic.
Pèrdua auditiva HAIC:Valor resultant de la mitjana aritmètica de la pèrdua auditiva existent en les freqüències 500, 1000, 2000 i 4000 Hz
Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral (PEATC):És una prova objectiva realitzada en l’àmbit hospitalari, que ens dóna informació del grau de pèrdua auditiva entre les freqüències de 2000 i 4000 Hz. La seva realització no precisa de la col·laboració de l’infant.
Pròtesis auditiva:Veure “audiòfon” o “implant coclear”.
Prova d’Ewing:Prova de reacció al so que té com a objectiu avaluar si l’infant d’entre 7 i 9 mesos mostra una bona capacitat de reacció i atenció a certs estímuls sonors propis de la vida quotidiana ( sonall, plat, got, cullereta…) d’intensitat relativament fluixa. Serveix, conjuntament amb d’altres proves, per a la detecció precoç de la sordesa neurosensorial.
Prescripció Protètica:És una descripció de les característiques electroacústiques que han de reunir els audífons i/o motlles adaptadors adequats a les capacitats auditives del nen sord que n’ha de fer ús.
Prova del nom:Prova de valoració audiològica en la que fem servir com estímul exploratori el nom del nen que estem explorant.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
Prova de resposta a la veu de la mare: Prova de valoració audiològica en la que fem servir la veu de la mare com estímul exploratori.
Proves audiològiques: Conjunt de proves destinades a obtenir informació del funcionament de l’orella i de les capacitats auditives.
Proves audiològiques objectives: S’anomena així a aquelles proves audiològiques mitjançant les quals es pot obtenir la informació necessària sense col·laboració de la persona examinada.
Proves audiològiques subjectives: Proves audiològiques que requereixen la col·laboració del subjecte, directa o indirecta, per tal de poder obtenir la informació.
Rendiment funcional de les pròtesis auditives: És el màxim rendiment o benefici auditiu que es pot obtenir amb els audiòfons en relació a la pèrdua auditiva i a les condicions de cada subjecte. Es tracta d’una valoració quantitativa i qualitativa.
Rendiment protèticVeure rendiment funcional de les pròtesis auditives.
Rendiment protètic tonal:Veure “guany protètic tonal o quantitatiu”.
Rendiment protètic verbal:Veure “guany protètic verbal o qualitatiu”.
Soroll intern :És un soroll generat pel propi sistema de funcionament de l’audiòfon. Suzuki:Tècnica audiomètrica subjectiva de resposta d’orientació condicionada. (ROC)
To Warble (To modulat) : És un to modulat en freqüència resultant de produir una sèrie de variacions ràpides de la freqüència, al voltant d'un so principal . Valoració audioprotètica :Valoració periòdica per tal de comprovar si el perfil audiològic de l'alumne es manté estable i al mateix temps verificar el bon funcionament dels audiòfons, el rendiment protètic de l'alumne i l'estat dels motlles adaptadors. Valoració protètica : Veure “valoració audioprotètica”.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
Referències bibliogràfiques
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
• ALEMANY,J et al. (2005). Anàlisi qualitativa de l’ús de l’emplaçament de
sistemes de freqüència modulada en el context escolar. Alacant:
Programa Infantil Phonak
• ANGULO,A. BLANCO, J.L. y MATEOS, F. (1997). Audioprótesis: Teoría
y práctica. Barcelona: Masson.
• BARAJAS, J., MENCHETA, E. y SAINZ, M.(1983) Potenciales Evocados
Auditivos. XXV Reunión anual de la SEORL.
• BARLET, X. y GRAS, R. (1995). Atención temprana del bebe sordo.
Analisis de una experiencia. Barcelona: Masson
• CALVO, J.C. (1999). La sordera. Un enfoque socio-familiar. Salamanca:
Amarú.
• De CARDENAS, R. M. y MARRERO, V. (1994). Cuadernos de
logoaudiometria. Madrid: UNED
• De QUIROS, J.B. y d’ELIA, N.(1982). La audiometría del adulto y del
niño. 2º Ed. Buenos Aires: Paidós
• De SEBASTIAN, G. (1987). Audiologia practica. 4ª Ed. Buenos Aires:
Panamericana
• DIX, M. Y HALLPIKE, C. (1947). The peep-show: a new technique for
pure-tone audiometry in young children. Br. Med. J, nº 24, pp. 719-722.
• EHRET, G. y ROMAND, R. (1997). The central auditory system. Oxford:
Oxford University Press
• FRYE, G. (2001). Testing Digital Hearing Instruments. Hearing Review.
www.hearingreview.com/articlesASP?.Articleld=H0008f01.
• GAVILAN, J. (1988). Fonoaudiologia para educadores. Madrid: UNED.
• GELIS; C. (1993). Bases techniques et principes d´aplication de la
prothese auditive. Montpellier: Sauramps médical.
• GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D
´ENSENYAMENT.(1998) Marc d’actuació dels CREDA.(Document d´ús
intern).
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
• GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I DE
SEGURETAT SOCIAL. Protocols de Medecina preventiva a l’edat pediàtrica.
Programa de seguiment del nen sa. Oto-rino-laringologia(pagines 119-133).
• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1998). Els Audiòfons: aspectes tècnics i
educatius per a una bona adaptació protètica. .(Document d’ús intern).
• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (2000).Valoración audiológica en niños
de 0 a 3 años: adaptaciones metodológicas y análisis de las respuestas.
Boletín de AELFA nº 2, pp.18-25
• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1996). Valoración audioprotésica y
lingüística en alumnos deficientes auditivos de 3 a 8 años. Rev. Logop.
Fon., Audiol. Vol. XVI, nº2 (63-71).
• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1998).Valoración audioprotésica y
aceptación de los audífonos en adolescentes sordos. Rev. Logop. Fon.,
Audiol. Vol. XVIII, nº2 (63-74).
• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (2001). Sordera y percepción auditiva.
En BUSTOS, I. La percepción auditiva: un enfoque transversal. Madrid:
ICCE.
• HALLOWELL,D. (1985).Audición y sordera. México: Ediciones
Científicas, La Prensa Médica Mexicana
• HUARTE, A. y col. (1996). Protocolo para la valoración de la audición y
el lenguaje, en lengua española en un programa de implantes cocleares.
Acta otorrinolaringologica española. Vol 47, suplemento 1.
• JUAREZ, A. y MONTFORT, M. (2001). Algo que decir. Manual de
orientación para los padres de niños con sordera de 0 a 5 años. Madrid:
Entha.
• LAFON, J.C. (1987). Los niños con deficiencias auditivas. Barcelona:
Masson
• LÖWE, A. (1981). Audiometría en el niño. Implicaciones pedagógicas.
Buenos Aires: Panamericana
• LÖWE,A. (1982). Detección, diagnóstico y tratamiento temprano en
niños con problemas de audición. 2º ed. Buenos Aires: Panamericana.
• MANRIQUE, M. y HUARTE, A. (2002). Implantes cocleares. Barcelona:
Masson
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
• MARTIN, M. (1995). Speech Audiometry. 2ª Ed. London: Whurr
Publishers
• McCORMICK, B. (1993). Paediatric Audiology 0 a 5 years. 2ª Ed.
London: Whurr Publishers.
• MIRO,J. (1995). La figura de un audioprotesista en un CREDA. Revista
FIAPAS, nº 45 pp, 20-22
• MIRO, J. (1999). Estudio comparativo entre los valores audiometricos
tonales y verbales. Revista ANA nº 22, pp. 26-37
• MIRO, J. (1999). Funcionamiento de las prótesis auditivas en niños.
Revista ANA nº 23, pp. 12-14
• NORTHERN, J. L. y DOWNS J. L. (1979). Audiometría clínica.
Barcelona: Masson
• OSGUTHORPE, JD; MELNICK, W.(1991) Clínicas
Otorrinolaringológicas de Noerteamérica. Volumen 2. Audiología Clínica.
Editorial Interamericana.
• PASCOE, D. (1994). El uso efectivo de los restos auditivos. III
Symposium de Audiologia. México
• PASIK, Y. (1994). Audioprotesis: enfoque médico, fonoaudiológico y
electroacústico. Buenos Aires: El Ateneo.
• PERELLÓ, J. (1996).Evaluación de la voz, el lenguaje y la audición.
Barcelona: Lebon
• PORTMANN, M. (1979). Audiometría clínica. Barcelona: Masson
• QUERALT, M. (2000). La adaptación de audífonos a niños/as en edades
tempranas. Revista Comunicar nº 13, año VI, pp.14-15
• RAMIREZ, R.A. (1991). Conocer al niño sordo. Madrid: CEPE
• Ricketts, T. (2002). Digital Hearing Aids: Current “State-of.the-Art”.
American Speech-Language-Hearing Association.
• SILVESTRE, N. (1998). Sordera. Comunicación y aprendizaje.
Barcelona: Masson
• SPEAKS C.E. (1992). Introduction to sound. San Diego: Singular
Publisher.
• SUZUKI, T. y OGIBA, T. (1961). Conditioned orientation reflex
audiometry. Archives of otolaryngology. nº 74: 192-198.
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4
• TORRES, S. (1999). Deficiencia Auditiva. Guía para profesionales y
padres. Málaga: Aljibe.
• TYLER, R. (1993). Cochlear Implants. Audiological Foundations.
London: Whurr Publishers.
• VARIS AUTORS. (2002). Challenges in Optimizing Oral Communication
in Children with Cochlear Implants. American Speech-Language-Hearing
Association. Vol. 33 nº 3.
• YOST, W. (1994). Fundamentals of hearing. An introduction. London:
Academic Press
_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 4