Post on 24-Dec-2019
Projecte “Petitons”: Anàlisi i valoració (1994-2006)
Comes, Gabriel Ponce, Carmen
AGRAÏMENTS Aquest treball consistent en realitzar la valoració del Projecte Petitons, ha estat possible
gràcies a la demanda feta per la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus i
a l’ajuda de nombroses persones, a les quals volem agrair la seva col·laboració:
- a la direcció i professorat del centres de Reus: Rubio i Ors, Pompeu Fabra, Prat
de la Riba, Ciutat de Reus, Teresa Miquel i Pàmies, Eduard Toda, Rosa Sensat,
Marià Fortuny, Dr. Alberich i Cases, General Prim, St. Pau i Misericòrdia.
- a les mestres del Projecte Petitons.
- a les educadores socials: Pilar Dominguez, Teresa Barceló, Neus Domenech i
Eugènia Calvo.
- a la coordinadora d’Atenció Primària, Consuelo Collado.
- a la Cap de Serveis de Serveis Socials, Montserrat Ibarz.
- a la tècnica de suport: Victòria Morales
De la mateixa manera, agraïm la col·laboració del Departament d’Educació i
Universitats pels permisos atorgats.
1
PROJECTE PETITONS: ANÀLISI I VALORACIÓ (1994-2006)
1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 2
2. PROJECTE “PETITONS” ......................................................................... 3
2.1 Origen i justificació ............................................................................ 3
2.2 Objectius ............................................................................................. 5
2.3 Destinataris del projecte ..................................................................... 8
2.4 Context i escenaris d'intervenció ........................................................ 10
2.5 Professionals que intervenen ............................................................... 13
2.6 Descripció del projecte ........................................................................ 15
3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE PETITONS ............................................ 39
3.1 Disseny ................................................................................................ 39
3.1.1 Selecció de la mostra .................................................................. 42
3.1.2 Recollida de dades i instruments ................................................ 46
3.2 Desenvolupament ................................................................................ 48
3.2.1 Fase 1: Valoració del Projecte Petitons per part dels agents
implicats ............................................................................................... 48
3.2.2 Fase 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit
pels alumnes del Projecte Petitons 2005-06 ....................................... 61
3.2.3 Fase 3: Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels
alumnes del Projecte Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de
P3 (2005-06) ........................................................................................ 80
3.2.4 Fase 4: Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes
del Projecte Petitons 2003-04, al finalitzar P3 (2004-05) ................. 106
3.2.5 Fase 5 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes
del Projecte Petitons 2002-03, al finalitzar P4 (2004-05) ................ 146
4. CONCLUSIONS I VALORACIONS ........................................................ 186
5. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................... 199
2
1. INTRODUCCIÓ Quan es dissenya un projecte en el que s’ha invertit notables recursos econòmics i
personals i s’han posat en marxa diversos agents educatius i socials per a aconseguir uns
objectius valuosos des de la perspectiva social i educativa, com és en el cas del Projecte
Petitons, és del tot lògic i recomanable que es vulgui fer una avaluació per comprovar,
fonamentalment, si efectivament s’han aconseguit els objectius marcats a l’inici del
projecte. I és que com diu Cembranos (1988:187), hi ha principalment dues raons que
justifiquen una avaluació:
1- És una manera de rebre “feed-Back” sobre les intervencions i els programes que
es porten a cap, una manera de millorar i progressar.
2- És una responsabilitat social i política, especialment si les activitats portades a
terme es financin amb fons públics, ja que el contribuint té dret a saber en què i
com s’està emprant el diner públic.
Aquesta avaluació encara es fa més necessària i valuosa quan no només examina els
guanys aconseguits desprès d’haver passat un curs escolar, sinó que contempla els
beneficis obtinguts desprès d’haver transcorreguts uns quants anys ja que d’aquesta
forma es poden aconseguir millor les finalitats de tota avaluació:
1- Mesurar el grau de pertinença, idoneitat, efectivitat i eficàcia d’un projecte.
2- Facilitar el procés de presa de decisions per a millorar i/o modificar un programa
o projecte.
3- Establir en quin grau s’han produït altres conseqüències imprevistes.
4- Fomentar una anàlisi prospectiva sobre quines i com han d’ésser les
intervencions futures. ( Pérez, 2004)
En el cas del Projecte Petitons que ja són 12 els anys que porta desenvolupant-se i que
ja és un projecte consolidat, aquesta avaluació que dèiem abans, s’ha pogut portar a
terme. Creiem que en el que portem dit, queda justificat el fet de que l’avaluació de
projectes és una tasca no només necessària si no imprescindible. Així ho han entès des
3
de la Regidoria de Serveis Social de l’Ajuntament de Reus al voler fer aquesta avaluació
del Projecte Petitons.
2. PROJECTE PETITONS 2. 1 ORIGEN I JUSTIFICACIÓ
El Projecte Petitons va sorgir l’any 1994 per donar resposta, en un primer moment, a la
necessitat d’intervenir educativament, en determinades zones de la ciutat, davant la
detecció per part dels professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus de
molts casos de nenes i nens en edat escolar que no estaven escolaritzats i altres que
presentaven un grau elevat d’absentisme i inadaptació escolar.
Per evitar aquesta problemàtica, es va partir de la hipòtesis que la prevenció era l’arma
més eficaç que es tenia, per la qual cosa, es va considerar imprescindible intervenir
primerencament ja que molt estudis confirmen la idea de que les activitats educatives en
aquestes edats primerenques poden actuar com una “vacuna contra el fracàs escolar”
A més, es citen altres raons que avalen la importància decisiva de l’atenció primerenca
en les primeres edats:
• Les bases del desenvolupament de les capacitats fonamentals tenen lloc en
els primers anys de vida.
• Des del naixement, els processos de maduració i de desenvolupament són
possibles gràcies a l’interrelació e interacció del nen amb el medi.
Es per això que Projecte Petitons va destinat a nens i nenes amb d’edats primerenques
(d’2 a 3 anys).
Per altra banda, per aconseguir que el Projecte Petitons tingués la màxima eficàcia i
funcionalitat, no només es va pretendre que servís com a mesura preventiva i
compensadora de desigualtats per aquells alumnes que estaven en desavantatge social,
sinó que a més es va voler oferir un servei educatiu públic de qualitat per a que el
poguessin gaudir el màxim de nens i nenes que residien en aquelles zones.
Recordant les crítiques que es van realitzar als programes compensatoris que es varen
dissenyar en alguns països per atendre al nenes i nenes desafavorits, el currículum que
4
segueix el Projecte Petitons no és diferent del que segueixen o poden seguir els nens i
nenes que assisteixen a les escoles infantils, per evitar que el grup d’alumnes que
participa en el Projecte Petitons treballi un currículum especial o paral·lel que en res el
beneficiaria.
Així doncs, el Projecte Petitons ha partit fonamentalment del currículum de l’etapa
d’educació infantil elaborat per la Generalitat de Catalunya. Destacant en el Projecte
Petitons, les següents característiques: el seu caràcter cognitivista (es treballen els
aspectes cognitius de l’alumne a traves del joc i de les activitats especialment
dissenyades per treballar aquest camp, i també amb l’ús com a instrument privilegiat, no
només per part dels educadors sinó també de la família, de la lectura d’un llibre
il·lustrat, també utilitzat com nexe per a poder relacionar-se amb la família i fer-la
partícip) i “ecològic” (intervenint-hi encara que en diferents graus d’implicació, la
família, l’escola, els serveis socials i els pedagogs).
Es va intentar, més que dissenyar mesures compensatòries de caràcter general,
programar estratègies específiques per a uns determinats nens i nenes amb unes
característiques socioculturals concretes, partint de les seves necessitats personals, una
vegada diagnosticades, i buscant fonamentalment que desenvolupessin al màxim les
seves capacitats, i que quan s’incorporin als centres educatius la seva adaptació escolar
sigui òptima. Per això, a més de treballar educativament de forma sistemàtica i
aprofundida amb els menors, es fa necessària la participació activa dels pares i la
col·laboració dels mestres dels centres educatius ordinaris de la zona.
5
2.2 OBJECTIUS Atenent als principis en què es basa el nostre projecte, es contemplen objectius per a
desenvolupar les capacitats dels nens i nenes s’ha donat prioritat a la cognició, el
llenguatge, la psicomotricitat, els hàbits escolars i les habilitats socials, però també,
atenent a un principi ecològic, es preveuen objectius per fer intervenir a la família i el
professorat de les escoles on es matricularan els nens i nenes que assisteixen al Projecte
Petitons.
A grans trets, els objectius perseguits pel Projecte Petitons han estat:
* En relació al nen:
A través del Projecte Petitons es pretén crear un espai educatiu on els alumnes
desenvolupin les seves potencialitats i assoleixin una sèrie d’hàbits i aprenentatges. Tot
plegat li facilitarà la posterior adaptació al medi escolar. Els objectius a aconseguir en
aquest apartat es poden concretar en:
• Oferir un servei educatiu de qualitat a aquells nens i nenes que no en disposen.
• Detectar primerencament qualsevol problemàtica especial en l’esfera afectiva, física,
psíquica, intel·lectual, … que pot presentar el nen o nena, i derivar-lo cap altres
serveis i/o recursos en casos necessaris.
• Afavorir el procés d’autonomia i socialització de l’infant per fer-lo capaç de viure
unes relacions estables i afectives amb ell mateix i amb els altres.
• Afavorir el desenvolupament harmònic del nen/a atenen a les seves necessitats
bàsiques d’ordre biològic, afectiu, lúdic i social.
• Afavorir en el nen/a el desenvolupament de les seves capacitats de coneixement i
d’interpretació d’ell mateix i de l’entorn.
• Afavorir el desenvolupament d’una capacitat comunicativa amb els seus semblants i
amb persones adultes.
• Afavorir l’expressió i la comprensió oral.
• Afavorir l’adquisició dels hàbits escolars bàsics que li permetin una bona adaptació
escolar.
6
• Millorar l’autoestima i la confiança.
• Preparar el nen/a per iniciar l’escolaritat amb èxit, prenent com a punt de referència
el disseny curricular d’educació infantil.
* En relació a la família:
La família participa activament en el projecte. Es vol aplicar activament els pares en
l’educació dels seus fills perquè millori la seva actuació educativa, ajudant a aconseguir
els objectius proposats al projecte, i tinguin una actitud positiva, vers un futur proper, en
l’escolarització dels seus fills i filles i la cooperació amb els educadors.
Per a treballar aquests aspectes es proposen els següents objectius:
• Fomentar la participació activa dels pares i mares en les activitats educatives dels
seus fills i filles.
• Potenciar actituds positives cap a la realitat escolar.
• Afavorir la interacció entre els pares/mares i els professionals de l´educació.
• Orientar els pares respecte a l’educació dels seus fills i filles.
• Propiciar que la família participi en la dinàmica del centre.
• Potenciar la participació dels pares en activitats relacionades amb el programa
(xerrades sobre temes educatius, sanitaris..., relacionats amb els seus fills i filles),
que es porten a terme al centre.
• Informar i orientar sobre el procés de matriculació escolar perquè portin a terme la
matriculació dels seus fills i filles en l’etapa d’educació infantil (P-3).
* En relació als mestres:
A través de la implicació dels mestres de l’escola es vol fomentar una actitud receptiva
cap als nens que participen en el projecte i que probablement durant el curs següent
seran els seus alumnes.
7
Els objectius són:
• Donar a conèixer la problemàtica que poden presentar certs nens/nenes en possible
situació de desavantatge.
• Potenciar actituds positives cap a nens i nenes que poden presentar dificultats
escolars
• Assegurar una coherència i una continuïtat en els serveis educatius que oferta la
societat.
8
2.3 DESTINATARIS DEL PROJECTE
El Projecte Petitons, no ha volgut ser un projecte paral·lel als programes que
s’ofereixen des de les escoles infantils de la ciutat, sinó que la seva finalitat, és oferir un
servei educatiu de qualitat que s’adeqüi a les necessitats concretes dels nens i nenes, i
llurs famílies, d’una determinada zona.
La població a qui va adreçat és la de famílies que tinguin infants de 2 a 3 anys que no
assisteixin a cap institució educativa per diferents raons: per manca de places en escoles
infantils, per manca de recursos econòmics, idiosincràsia de les famílies, poca valoració
de les institucions educatives en les primeres edats...
Es dóna prioritat als infants que pertanyen a famílies amb dificultats socials i/o
presenten mancances d’estímuls educatius.
La detecció es realitza mitjançant famílies en què s’intervé des dels Equips d’Atenció
Primària Municipal o que vénen derivades d’altres serveis. També s’atenen les
demandes dels pares i mares que s’interessen pel projecte. Es fa una valoració posterior
de la conveniència o no de la seva participació.
Es contemplen especialment els següents criteris:
*En relació a les famílies:
*Famílies que no porten als seus fills petits a l´escola infantil encara que en
algun cas, la zona on viuen compte en aquest servei.
*Famílies residents als barris on es desenvolupa el projecte.
*Famílies amb intervenció des de Serveis Socials municipals.
*Pares molt joves, novells en molts casos, això explica la inexperiència en la
criança i cura dels seus fills.
*Situació laboral poc estable i amb dificultats econòmiques.
*Famílies que presenten una situació de desestructuració familiar.
*Pares amb problemes de toxicomania, delinqüència, amb estils de vida que
podrien denominar-se marginals.
9
*En relació als nens i nenes:
*Amb edats compreses entre 2 i 3 anys.
*Nens que no estan escolaritzats.
*Alguns dels seus germans presenta un alt absentisme i fracàs escolar.
*Nens que pertanyen a famílies en desavantatge social.
Es destaca que en el Projecte Petitons no es crea un grup només constituït per nens i
nenes amb problemàtiques de tipus psicosocial, donat que el projecte està obert a tots
els nens i nenes de 2 a 3 anys d'aquelles famílies de la zona que demandin gaudir
d'aquest servei educatiu, però hi tenen prioritat aquells casos detectats des dels serveis
socials d'atenció primària.
10
2.4 CONTEXT I ESCENARIS D´INTERVENCIÓ
El Projecte Petitons es desenvolupa a la ciutat de Reus. Des d’una línia
descentralitzadora i d’atenció a la diversitat s’ha anat implantant en diferents districtes (i
barris ) de la ciutat. La seva trajectòria en línies generals des del seu inici ha estat la
següent:
A l’any 1994 s’inicia el Projecte Petitons amb 10 alumnes al Districte V, al Barri
Juroca-Fortuny. A l’any 1995 i 96 són 3 els districtes que porten a terme el Projecte:
• Nucli Antic
• Districte IV: Barri St. Josep Obrer
• Districte IV: El Roser
De l’any 1997 al 2000 són 4 els districtes que desenvolupen el Projecte, al tornar-se a
reincorporar-se el districte V. Així doncs són:
• Districte I: Nucli Antic
• Districte IV: St. Josep Obrer
• Districte IV: El Roser
• Districte V: Barri Juroca-Fortuny
A l’any 2001 és quan agafa la seva màxima expansió, al afegir-ne als 4 districtes
anteriors un 5è, el districte II.
A continuació presentem un quadre resum del que ha estat el Projecte al llarg d’aquests
anys:
11
Dtes./ Zones de la Ciutat
CURS
Dte.I Nucli
Antic
Dte.II
Dte.IV St.
Josep Obrer
Dte. IV Roser
Dte. V
1994-95 X
1995-96 X X X
1996-97 X X X
1997-98 X X X X
1998-99 X X X X
1999-00 X X X X
2000-01 X X X X
2001-02 X X X X X
2002-03 X X X X X
2003-04 X X X X X
2004-05 X X X X X
2005-06 X X X X
Com es pot comprovar el Projecte Petitons des de que l’any 1994 va començar-la
implementació, s’ha anat ampliant abraçant la majoria de districtes de la ciutat de Reus.
Pel que fa a l’escenari per al desenvolupament de la intervenció del nostre Projecte dir
que han estat els centres cívics i d’altres centres de serveis socials d’aquests districtes
els llocs elegits. Concretament, els llocs on s’ha desenvolupat, han estat:
• Centre Cívic Llevant
• Centre Cívic Ponent
• Centre Cívic Migjorn
• Centre de Serveis Socials Pellicer
• Centre de Serveis Socials Nucli Antic.
12
Aquests espais es consideren els més adequats pels següents motius:
• És un lloc ubicat en el barri que tots coneixen i on les mares hi poden realitzar o
hi realitzen activitats.
• Coneixen les instal·lacions i el seu funcionament han tingut contacte amb els
professionals que hi treballen, facilitant així que els seus fills participen a les
activitats.
• Els equipaments disposen de la infraestructura adequada, amb sales polivalents
i material didàctic.
13
2.5 PROFESSIONALS QUE INTERVENEN
El Projecte Petitons sorgeix arrel d'una demanda que fa l'Àrea de Serveis Socials de
l'Ajuntament de Reus al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona. Per tant, el disseny i aplicació del Projecte Petitons ha exigit la participació
dels següents professionals, amb les funcions que detallem seguidament:
*L´educador/a social:
-Dissenyar, planificar, avaluar globalment el projecte.
-Coordinar les accions educatives.
-Informar als altres professionals de l'Equip Bàsic d'Atenció Social Primària
sobre els aspectes organitzatius del projecte.
-Servir de pont entre les famílies, les escoles i el projecte.
*La mestra / monitora de suport:
-Programar les activitats.
-Desenvolupar la programació.
-Intervenció i seguiment dels infants a l’aula.
-Parlar amb els pares per fer el seguiment de les activitats educatives que aquells
han de realitzar.
*Els alumnes de pràctiques:
-Suport en la realització del diagnòstic.
-Suport amb la planificació i realització d´activitats.
-Suport en la conducció de les sessions de lectura primerenca.
-Fer una gravació de les activitats.
-Avaluació continua individualitzada del progrés dels nens i nenes.
-Redactar els informes de valoració dels alumnes.
*Professors de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la
URV:
-Dissenyar i prioritzar els objectius, continguts i metodologia del projecte
conjuntament amb l’ES.
-Supervisar la marxa del projecte.
14
-Realitzar seminaris per aprofundir en diferents aspectes rellevants del projecte.
-Avaluació final del projecte.
-Disseny de propostes de millora
* Coordinadora d’Atenció Primària de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus:
-Coordinar els diferents professionals del servei.
-Participar en els diferents seminaris.
-Supervisar els diferents aspectes tècnics i organitzatius que facilitin i
possibilitin el desenvolupament del projecte.
*Coordinadora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus:
- Impuls i promoció del projecte.
15
2.6 Descripció del projecte
Per desenvolupar el Projecte Petitons s’han seguit una sèrie de fases, que de forma
sintètica indiquem en l’esquema següent:
FASES DEL PROJECTE PETITONS
FASE I
Elecció de famílies
FASE II
FASE III
FASE IV
Amb la família Amb el nen Amb l’escola
16
A continuació, també de forma esquemàtica, apuntem els instruments dissenyats i utilitzats en cada una de les fases: Fase I: Elecció de famílies • Entrevista inicial pares-mares Fase II: Intervenció amb el nen
Intervenció amb la família
• Document de compromís • Protocol d’entrevista • Fitxa treball d’hàbits a casa per part dels pares • Fitxa conte
Intervenció amb l’escola
• Qüestionari mestres
Fase III: Valoració
• Qüestionari de valoració general del Projecte Petitons
per part dels pares • Qüestionari a les famílies
Fase IV: Seguiment post-projecte
• Qüestionari seguiment alumnes que han participat en el Projecte Petitons
Tot seguit, s’apunten els objectius, els continguts, estratègies més rellevants i utilitzats
en cada una de les fases.
17
2.6.1 FASE I: ELECCIÓ DE FAMÍLIES
La finalitat d’aquesta fase és triar, d’entre les famílies que resideixen a la zona, les que
es consideren que poden treure més profit de la seva participació en el Projecte
Petitons.
Els procés seguit en aquesta fase, seria de forma esquemàtica, el següent:
FASE I : ELECCIÓ DE FAMÍLIES
Grups d’incidència
Elecció famílies
Criteris de priorització
Recollida
dades familiars
18
Grups d’incidència
En aquesta fase inicial es detecten les famílies susceptibles de participar en el Projecte
Petitons. La detecció portada a terme pels Serveis Socials municipals es realitza
mitjançant diversos canals:
• Famílies amb seguiment per part dels Serveis Socials: famílies que venen al servei i
que ja es treballa amb elles, per això es té un bon coneixement de la seva realitat
familiar i situació i de les necessitats del nen o nena.
• Famílies amb risc social conegut: famílies que encara que no vagin al servei, es té
coneixement o sospita que la seva situació familiar pot ser conflictiva mitjançant
informacions dels veïns, informes de la policia local, comunicació dels serveis
sanitaris, sòcioeducatius, etc.
• Famílies que volen participar: famílies que vénen a informar-se del projecte, perquè
ja coneixen la seva existència a través algun familiar, conegut o per demanda pròpia.
Són un tipus de família que cerca un recurs de suport i d’acompanyament en el
procés de desenvolupament dels seus fills/filles.
Recollida dades familiars
Amb les famílies que participaran en el projecte se segueix el següent procediment:
• Es cita a la família per realitzar una entrevista individual amb l’educador/a social.
• Si no existeix resposta en un primer intent, es torna a repetir el procediment.
En la entrevista es recullen una sèrie de dades familiars (genograma, situació familiar,
etc.)
19
2.6.2 FASE II: INTERVENCIÓ AMB EL NEN/NENA
En aquesta fase, es treballa de forma sistemàtica amb el nen o nena, després d’un
diagnòstic, les àrees educatives següents:
2.6.2.1 DIAGNÒSTIC
Amb la finalitat de detectar, no només possibles mancances sinó també les potencialitats
que manifesten els infants en els diferents camps del seu desenvolupament el Projecte
Petitons realitza un diagnòstic individual. Per aconseguir-ho s’han utilitzat diversos
instruments d’avaluació, a més de l’observació de situacions reals en la que el nen o
nena manifesten els aspectes a avaluar d’una forma espontània i possiblement més
complerta de la què es produeix en una situació d’examen formal.
Concretament, els camps més rellevants que s’han avaluat han estat:
a. Aspectes generals del desenvolupament (a través de la Guia Portage)
b. Aspectes psicomotrius (a través d’una taula de desenvolupament psicomotriu)
c. Problemes sensorials (a través d’escales de detecció i llistes d’observació).
Les dades obtingudes permeten prioritzar els objectius a aconseguir i ajuden a dissenyar
les activitats més adequades.
20
2.6.2.2 ÀREES D’INTERVENCIÓ
A- ÀREA D’HÀBITS
Els continguts que es treballen són fonamentalment els següents:
VESTIR-SE:
• Descordar-se l’abric
• Treure’s l’abric
• Col·locar el abric al seu lloc
• Cordar i descordar-se els botons
• Pujar i baixar la cremallera
• Fer i desfer-se llaços
• Distingir el dret i el revés de la roba
• Distingir el davant i el darrere
• Vestir-se bé sense cap vigilància
ORDRE:
• Penjar les peces de vestir i en tenir-ne
cura
• Posar la cadira al lloc corresponent
• Una vegada assegut, control postural
sobre la cadira
• Controlar no fer soroll al posar la cadira
al seu lloc
• Deixar els materials al seu lloc
• Ordenar el seu propi espai
• Llançar el material inservible a la
paperera
HIGIENE:
• Rentar-se les mans abans i després de menjar
• Rentar-se les mans després d’anar al lavabo
• Rentar-se després d’activitats que embruten
• Indicar que té ganes d’anar al lavabo
• Anar al lavabo sol
NETEJA:
• Tenir cura de la neteja dels estris que
utilitza (pinzells, recipients, etc.)
• Tenir cura de la taula després de cada
activitat
ALIMENTACIÓ:
• Beure en un got o tassa a glops o amb canyeta
sense que caigui líquids
• Menjar sol
• Fer servir las cullera
• Fer servir la forquilla
21
L’objectiu és que el grup d’infants adquireixi uns hàbits de forma permanent, per tant, el
treball fet a classe es complementa amb la participació dels pares en aquesta tasca.
Amb la participació de les diferents famílies es pretén que els pares coneguin la
importància de l’adquisició d’aquestes pautes de comportament i treballin de forma
continuada aquestes àrees. Es proposa una col·laboració conjunta amb l’observació i
control dels hàbits dels seus fills/es.
L’hora de l’esmorzar és especialment important. Tal és així que se’ls hi demana a les
mares/pares que portin algun tipus d’aliment per poder compartir amb els altres
companys de classe aquest període de menjar i poder treballar tots plegats els hàbits
d’ordre, de neteja i d’higiene que es programen.
També, es treballen hàbits alimentaris, ja que hem pogut detectar diverses
problemàtiques en aquest camp:
• alimentació basada en pastisseria industrial
• absència de l’esmorzar en alguns infants
• alimentació excessiva i supressió d’altres menjades (per exemple es fa un esmorzar
abundós i no es torna a menjar fins a mitja tarda per berenar)
• mancances d’aliments rics per al desenvolupament infantil (fruita).
Per evitar-les s’ha dissenyat un menú setmanal, amb dibuixos, i en algunes zones escrit
amb àrab perquè no hi hagi problemes de comprensió (que es dóna als pares a
començament de setmana) que ajuda a diversificar l’alimentació dels infants i a treballar
diversos aspectes educatius i de l’alimentació: menjar sòlid, beure amb got, palleta,
menjar amb cullereta, etc.
Es té en compte en aquest camp alimentari, les diferents cultures que estan
representades a les aules, així, per exemple la religió musulmana no permet menjar carn
de porc ni derivats (moltes galetes, polvorons, etc. tenen entre els seus ingredients
22
aquests derivats) per la qual cosa es respecta aquest fet cultural a l’hora de menjar
aliments, en especial quan es fan celebracions i festes.
B. ÀREA D’HABILITATS SOCIALS I ACTITUDS
TREBALL AMB LES HABILITATS SOCIALS
Els continguts i disseny d’activitats que s’han seleccionat com a guia d’ensenyament i
control de les habilitats socials, es poden veure al quadre següent:
Habilitats socials
A) Pautes de convivència
• Saber escoltar
• Esperar torn
• Demanar permís
• Demanar ajuda per a fer les coses
• Expressar ordres i sentiments de forma correcta
• Donar les gràcies
• Seguir ordres, instruccions
• Formular preguntes
• Ajudar els altres
• Respectar el que és de tots
• Compartir les coses
• Fer un compliment
• Presentar-se a altres persones
• Saber esperar
• Acceptar les negatives
• Saber com respondre quan se’l molesta
23
B) Responsabilitat
• Encarregar-li una tasca concreta dintre del grup d’aspectes comunitaris.
Ordre:
• Posar les cadires al seu lloc.
• Plegar les joguines del grup.
• Posar els objectes que ha fet servir el grup al seu lloc.
• Ordenar material.
Neteja:
• Netejar la taula.
• Netejar els pinzells del grup.
• Endreçar la classe.
Organització:
• Repartir els estris que s’han de fer servir en una activitat.
C) Cooperació
• Realitzar una tasca comú en què cadascú aporta el seu esforç personal:
• Puzzles.
• Encaixos, etc.
• Col·laborar en el repartiment del material.
D) Participació
• Realitzar tasques què sigui necessària la participació de tots per portar-les a terme
amb èxit:
• Pintar un dibuix en què cada nen hi té un color.
24
• Construir quelcom en què cadascú hi aporta un material.
• Participar en diàlegs.
• Mostrar iniciativa en el treball.
TREBALL AMB LES ACTITUDS
El treball de les actituds té un lloc privilegiat en el Projecte Petitons, es considera que
són un dels elements que ajudaran al nen o la nena a construir la seva personalitat, i
aquestes, s’adquireixen en edats primerenques.
Per a facilitar la tasca, en quant a seguiment i control, s’han sistematitzat els continguts
d’aquesta àrea més rellevants, són:
CONTINGUTS DE L’AREA D’ACTITUDS
ACTITUD GENERAL
Es mostra content i alegre
Es veu trist i, de vegades, plora
Es força passiu
Es mostra inquiet i mogut
És actiu i participa en les activitats
Manté una actitud tranquil·la
ACTITUD AMB EL
PROFESSIONAL
Es mostra obert i comunicatiu
Procura atreure sempre l’atenció
25
Es mostra tímid i retret
Es mostra dependent
ACTITUD AMB ELS
COMPANYS
És sociable i col·labora
Li costa relacionar-se i col·laborar
Es mostra dominant
Sovint es deixa dominar pels altres
Reacciona amb agressivitat si no
aconsegueix el seu propòsit
De vegades molesta
Es apreciat i estimat
ACTITUD EN EL JOC
Es diverteix i juga a gust
Sembla que no gaudeix en els seus
jocs
Prefereix els jocs molt tranquils
Prefereix els jocs molt actius
No accepta les normes
Sap seguir unes normes de joc
ACTITUD DAVANT LES ACTIV.
D’APRENENTATGE
Mostra interès
Es distreu amb facilitat
26
Es mostra independent en la
realització d´activitats
ACTITUD DAVANT EL
MATERIAL
Es mostra ordenat
Li costa ordenar
No sempre respecta el material
El respecta i utilitza adequadament
C- ÀREA D’INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES
Dins d’aquesta àrea s’inclouen els llenguatges: verbal, musical, plàstic i matemàtic.
Un dels llenguatges que s’ha prioritzat al Projecte Petitons i que es treballa de forma
global i sistemàtica, és el llenguatge verbal.
Dintre del llenguatge verbal, ocupa en el projecte un lloc preferent la comprensió oral i
a l’expressió oral, perseguint, entre d’altres, els següents objectius i continguts:
OBJECTIUS I CONTINGUTS DE LA COMPRENSIÓ ORAL
• Capacitat d’interpretació i seguiment d’ordres verbals.
• Comprensió de dades referides a si mateix.
• Comprensió de dades referides al seu entorn.
• Capacitat de identificació d’objectes i dibuixos.
• Comprensió de coneixements d’àmbit familiar, social, natural.
• Comprensió de categories:
Característiques d’objectes:
- Tamany: gran/petit
- Formes: quadrat/rodona/triangle
27
- Quantitat: més/menys/molt/poc
- Qualitat: aspre/llis/fred/calent.
- Alçada: alt/baix
- Color: vermell/blau/verd/groc/blanc/negre
Relacions espacials:
- Dintre/fora
- Aquí/allí
- A prop/lluny
- Dalt/baix
- davant/darrera
Relacions temporals:
- Avui/ahir/demà
- Més aviat/més tard
- Abans/després
- Primer/últim.
OBJECTIUS I CONTINGUTS EXPRESSIÓ ORAL
• Capacitat de nomenar els diferents objectes i persones relacionades amb el seu medi
familiar.
• Capacitat de estructuració progressiva de la frase.
• Capacitat de retenir els elements més rellevants d’un conte i d’una narració.
• Capacitat de respondre i formular preguntes.
• Capacitat d’aplicar categories a objectes i animals.
• Capacitat per a descriure objectes, imatges i activitats.
• Exposar les pròpies idees de la forma més coherent i fluida possible.
• Capacitat de expressió de adaptar- se a les seves capacitats i desitjos.
• Capacitat d’expressar frases de salutació, acomiadament, demanda, agraïment.
• Emprar variacions morfològiques de gènere, nombre.
• Emprar frases senzilles amb entonació.
• Utilitzar noms, adjectius i verbs.
28
• Capacitat d’expressar categories.
A l’aula aquesta àrea de llenguatge verbal es treballa mitjançant diverses activitats, però
una de les més destacades és la utilització del llibre il·lustrat.
Una altra activitat privilegiada del Projecte Petitons dins de l’àrea de llenguatge, és
l’inici de la lectura primerenca.
En l’àrea del llenguatge verbal, també es potencien en la mesura del possible els jocs de
llenguatge que van encaminats a treballar el coneixement fonològic. Segons Rueda
(1995), el coneixement fonològic es defineix com la capacitat que té una persona per a
operar explícitament amb els segments de la paraula. Essent el coneixement fonològic
un coneixement metalingüístic i, en últim terme, un metaconeixement. Aquest
coneixement s’ha demostrat com a imprescindible per aconseguir amb èxit superar les
primeres etapes de la lectura i evitar l’aparició de dificultats lectorals.
Per a treballar aquest important aspecte s’han seleccionen les activitats que poden
ajustar-se millor al grup d’alumnes d’entre les que s’acostumen a dissenyar:
• Rimes
• Embarbussaments
• Contar, representant a la pissarra, en una tira gràfica o donant cops amb les mans,
segments orals com: paraules, síl·labes o fonemes
• Buscar paraules que comencin pel mateix segment sil·làbic o fonema
• Descobrir un segment oral diferent
• Jocs d’onomatopeies (Calero; Pérez, 1993).
Finalment, i molt relacionat amb les activitats anteriors, cal esmentar el paper important
que se li dóna a l’aprenentatge de cançons infantils, sobretot aquelles que estan
conformades per abundoses rimes i van associades a accions (mentre es canta “Sol-
29
solet” per exemple, el mestre o mestra pica de mans al ritme de la cançó i anima els
nens perquè el segueixin).
Aquestes cançons, estan gravades en cassette perquè els pares les puguin escoltar i, si és
possible, cantar-les conjuntament.
Cal dir que els nens i nenes d’una altra llengua materna que la catalana, no presenten
cap dificultat per comprendre ràpidament el català i comencen a expressar-se en
aquesta llengua, fins i tot els nens i nenes marroquins que tenen una llengua tan diferent
de la nostra.
Els pares col·laboren amb diferents activitats que s’organitzen al voltant d’aquesta àrea
d’intercomunicació i llenguatges. Entre d’altres, s’hi trobem les següents: hi ha un
servei de préstec de llibres per als nens i nenes, es fa arribar a les famílies un cassette
de les cançons que habitualment es treballen al centre, per tal que les famílies les
coneguin i puguin cantar-les amb els seus fills; sessions amb les mares (com explicar un
conte –passi vídeo-, tonades de cançons…), etc.
D- ÀREA DE PSICOMOTRICITAT
Per poder-la treballar, s’ha partit de les capacitats i les característiques generals que els
nens i nenes tenen en aquesta etapa evolutiva.
Però, donat que no tots els infants segueixen un mateix ritme de desenvolupament es
comença realitzant una avaluació de cadascun dels alumnes. Per aquesta finalitat de
diagnòstic, s’aprofita:
a) l’apartat de la guia Portage que es dedica a aquest aspecte.
b) els ítems que estableixen en les taules de desenvolupament psicomotor
A partir de les observacions de les característiques generals dels nens i nenes i de les
escales aplicades es dissenyen una sèrie d’activitats, que especialment a través del joc,
persegueixen millorar fonamentalment els aspectes que s’han detectat com a deficitaris.
30
Com exemple, s’indiquen activitats que es realitzen al Projecte en el camp de la
psicomotricitat:
1. L’Esquema corporal
1.1. Coneixement corporal
• Assenyalar davant el mirall les diverses parts del propi cos.
• Tocar-se les diferents parts del cos quan se li anomenen.
• Dibuixar les parts del cos, pintar parts del cos.
1.2. Lateralitat
• Treballar la dominància de la mà: pentinar-se, tallar, passar fulls, repartir cartes,
puntejar, etc.
• Treballar la dominància del peu: xutar una pilota, arrossegar amb la punta del peu
un objecte, etc.
• Treballar la dominància de l’ull: mirar a través d’un cartró al qual se li ha fet un
forat al mig; fer-lo mirar a través d’un paper enrotllat en forma de ullera de llarga
vista, etc.)
1.3. Conductes respiratòries
• Conscienciació de la respiració bucal
• Ensinistrament en la respiració nasal
• Ensinistrament rítmic inspiratori-espiratori
• Praxis: inflar un globus, fer bombolles de sabó, bufar i desplaçar objectes lleugers,
fer sonar un xiulet, una flauta, sonar-se el nas, “olorar una flor”, etc.
1.4. Control segmentari
• Relaxació global per sentir: repòs, pes, contacte.
31
• Relaxació segmentària, parts del cos: deixar caure una cama, els braços; pujar i
baixar una cama, després una altra; comprimir una pilota i desprès afluixar la mà
fins que la pilota cau, etc.
1.5. Equilibri corporal
• Equilibri estàtic: mantenir cos redreçat sense desplaçar-se, fins i tot en condicions
difícils( equilibri sobre un peu, amb els ulls tancats...).
• Equilibri dinàmic: mantenir posició correcta que requereix l’activitat a realitzar,
generalment amb desplaçaments: salts sobre els dos peus junts, sobre un peu; anar
cap enrere, desplaçar-se sobre rampes, en escales, exercicis de carrera, etc.
2. Coordinació motriu
2.1. Coordinació dinàmica general
• Córrer
• Saltar
• Agafar
• Enfilar-se
2.2. Coordinació dinàmica manual
• Llançaments
• Recepcions
3. Conductes perceptivo-motrius
3.1. Organització espacial
• Adquirir nocions de dreta-esquerra
• Adquirir nocions de: dalt, baix; davant, darrere; a prop, lluny.
• Desplaçaments amb orientacions orals de tipus espacial.
32
3.2. Organització espacio-temporal
• Adquirir noció de velocitat (desplaçaments a diferents velocitats del nen o nena i
dels objectes).
• Adquirir nocions de durada i de temps (diferenciar dia/nit, repetir seqüències
temporals, seqüències de fets ordenats).
• Adquirir nocions de successió (a l’instant, abans, després, simultani i successiu,
etc.).
• Noció del ritme a través, especialment, d’instruments de percussió.
E- ÀREA DE COGNICIÓ
Al projecte Petitons se li dóna una gran importància el treballar els aspectes cognitius ja
que es considera que, bàsicament, l’entrenament cognitiu pretén desenvolupar en
l’alumnat capacitats, procediments o estratègies que li permetin adquirir, elaborar i
recuperar informació o coneixement per tal de poder fer front a les exigències del medi,
resoldre problemes i prendre decisions adequades. Exemples de les activitats que s’han
programat, poden veure’s a continuació:
ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE CLASSIFICAR
1- Reconèixer propietats d’objectes (forma, tamany, color, per a què serveix, etc.).
2- Descobrir diferències entre dues imatges, objectes, personatges, etc.
3- Descobrir semblances
4- Comparar imatges, objectes, personatges, introduint conceptes (p. ex. Personatge:
alt/baix, ros; petit/gran, etc.)
5- Agrupar objectes
33
6- Classificar objectes amb l’ús de diferents criteris:
• Color
• Tamany
• Forma, etc.
7- Relacionar imatges, objectes, etc. a partir d’un criteri
8- Jerarquitzar
9- Ordenar
10- Seriar
ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE REPRESENTAR
• Reproduir amb gestos o dramatitzant (Rol-Playing) situacions vistes a les històries
il·lustrades (p. ex. Què feia Teo quan va anar a visitar el metge?)
• Reconèixer objectes a través de la seva representació gràfica.
ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE RETENIR I RECUPERAR
• Retenir noms de personatges de la història il·lustrada
• Retenir noms d’animals, objectes de la història contada
• Retenir el fil argumental de la història contada
• Reproduir els noms, situacions, conceptes... apresos en dies anteriors (p. ex. Com es
deia el gos d’en Teo?).
• Reproduir detalls o característiques dels personatges, objectes, etc. sense tenir
davant la imatge
• Contar històries sentides a classe.
34
ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE INTERPRETAR, INFERIR I
TRANSFERIR.
• Descriure un objecte presentat.
• Explicar una imatge, una situació tenint-les davant.
• Explicar, deduir, justificar un determinat fet o situació.
• Comparar algun fet o situació amb la pròpia de l’alumne. (p. ex. Vas fer tu el mateix
que en Teo a l’anar al metge?)
• Anticipar esdeveniments (p. ex., Què penses que farà desprès Teo?)
• Fer transferir un fet o situació a la vida real.
• Relacionar causa-efecte.
• Solucionar situacions problemàtiques semblants a les estudiades en els contes o
llibres il·lustrats treballats a classe.
ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT D’AVALUAR
• Jutjar si la conducta d’un personatge del conte és bona o dolenta
• Criticar la conducta o comportament de determinat personatge
• Valorar el comportament o conducta de determinat personatge
E- ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI AMBIENT I SOCIAL
Es treballa la descoberta de l’entorn natural i social buscant que els nens i nenes tinguin
uns coneixements sobre:
- Les característiques dels elements de l’entorn proper
- Els elements que configuren l’entorn humà proper
- Els costums i estil de vida referits a la pròpia cultura.
35
I fomentar unes actituds que persegueixen:
- L’adaptació a l’entorn de l’aula
- L’estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
2.6.3 FASE II: INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES
En aquesta segona fase, una vegada seleccionades les famílies que participen en el
Projecte Petitons, es pretén informar-los del Projecte i aconseguir la seva implicació i
participació.
Els passos seguits en aquesta fase, serien de forma esquemàtica els següents:
36
37
C. PERÍODE FINAL
C.1. Família:
• Informació/orientació acadèmica
2.6.4 FASE II: INTERVENCIÓ AMB L´ESCOLA
En aquesta fase es pretén recollir informació de les escoles que revertirà en la qualitat
del projecte i aconseguir la implicació dels professors dels centres educatius on aniran
els alumnes.
Els passos seguits en aquesta fase, serien, de forma esquemàtica, els següents:
A. PERÍODE INICIAL
• Donar a conèixer el projecte • Recollir sol·licitar informació als mestres
B. PERÍODE INTERMEDI
• Intercanvi d’informacions • Donar a conèixer el progrés dels alumnes
C. PERÍODE FINAL
• Visita dels nens i nenes a l’escola i l’aula
38
2.6.5 Fase III: AVALUACIÓ/VALORACIÓ
L’avaluació és una part integrant dels programes d’intervenció i no alguna cosa que
apareix al final, que té com a missió principal recollir informació sobre el procés i a la
vegada optimitzar-lo.
En el Projecte Petitons, l’avaluació es realitza dintre dels àmbits següents:
• Pares
• Nens/nenes
• Professionals
2.6.6 FASE IV: SEGUIMENT POST-PROJECTE
En aquesta fase s’intenta fer el seguiment dels nens que durant l’any anterior van
participar en el Projecte Petitons.
Amb aquest propòsit es recull informació de les educadores i dels educadors socials de
la zona que continuen fent el seguiment dels nens i les seves famílies. Els educadors i
educadores, tenen constància d’una sèrie d’indicadors relacionats amb l’escolarització:
matriculació, assistència a l’escola, procés d’adaptació, …. A més, molts dels nens i
nenes que han passat pel projecte continuen participant en programes educatius que es
programen i desenvolupen des dels centres de Serveis Socials.
Dels mestres que reben aquests nens a l’escola (les mestres de P-3), també s’intenta
recollir informació: sobre característiques dels alumnes, que l’any anterior van
participar en el projecte, respecte a la seva relació amb l’escola en general, l’aula en
particular i companys de classe.
39
3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE PETITONS
3.1 Disseny
Per dur a terme l’avaluació del Projecte Petitons s’ha seguit una sèrie de passos que, de
manera sintètica, presentem a continuació:
1) Parlar amb els serveis socials
Amb les educadores socials i amb la coordinadora de Serveis Socials es va
mantenir una reunió inicial per presentar la proposta per dur a terme la valoració
del Projecte Petitons i a la vegada contrastar amb elles diferents aspectes.
2) Carta adreçada al Departament d’Educació i Universitats.
Vam adreçar a la Delegació a Tarragona del Departament d’Educació i
Universitats una carta, on es van comunicar els objectius de la investigació i el
procedir que seguiríem, segons les normes ètiques, en utilitzar les dades dels
nens i nenes, garantint el seu anonimat, i sol·licitar la seva autorització per poder
entrar a les escoles.
3) Les educadores socials es posen en contacte amb les escoles.
Les diferents educadores socials es van ficar en contacte amb els seus centres
escolars de referència, ja que aquesta professional té contacte molt directe amb
les escoles. Va explicar a l’equip directiu la valoració que es volia fer del
Projecte Petitons i va demanar la col·laboració per que ens facilitessin les dades
acadèmiques i els historials dels alumnes dels centres que havien participat a
Petitons.
4) Contacte amb les escoles de l’equip investigador de la URV .
Aquest contacte va ser telefònicament i anant personalment a les escoles.
A l’establir contacte amb l’escola, es fa menció explicita a l’entrevista que
havien mantingut amb la educadora social de referència del districte i a la carta
que els hi havia arribat a través de la Delegació a Tarragona del Departament
d’Educació i Universitats, on s’especificava l’interès de l’estudi i es sol·licitava
40
la seva col·laboració. A la vegada es concretaven els alumnes que havien
participat en el projecte i es concertava ja cita amb el centre per tal que el
membre de suport a l’equip investigador, pugues passar a deixar els instruments
i/o recollir les dades.
El fet de que les educadores socials parlessin personalment amb el director/a i
professorat del centre va facilitar molt el nostre treball.
5) Anàlisi dels resultats dels nens i nenes i famílies que han participat en el
projecte. Per aconseguir-ho es va voler conèixer el grau de satisfacció dels
agents implicats, l’expedient acadèmic i nivells assolits per l’alumnat. Tot seguit
es mostren les fases que s’han seguit i que més tard aprofundirem:
41
6) Interpretació de les dades i conclusions
Una vegada recollides i analitzades les dades es passa a intentar establir connexions entre tots els elements per tal de proporcionar informació suficient sobre els principals fets i descripció de situacions del que ha succeït, que s’ha fet, com i els resultats obtinguts.
FASE 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons (2005-06)
FASE 1: Valoració del Projecte per part dels
agents implicats
.Mestres
.Educadors socials
.Famílies
FASE 3 : Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de P3 (2005-06)
FASE 4 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2003-04, al finalitzar P3 (2004-05)
FASE 5 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2002-03, al finalitzar P4 (2004-05)
42
3.1.1 SELECCIÓ DE LA MOSTRA Per realitzar la valoració del que ha estat el Projecte Petitons al llarg de 12 anys que
porta d’existència, un dels primers passos a establir ha estat l’elecció de la mostra sobre
la qual treballarem i que hem distribuït en dos grans grups:
a) Nens i nenes
b) Agents implicats (Famílies, educadores socials, metres del Projecte Petitons i
mestres de les escoles)
a) Nens i nenes
Es va establir en primer lloc contactes amb les educadores socials on es van explicar el
projecte i se’ls va demanar un llistat del nombre de nens i nenes entre 2 i 3 anys que
havien participat en el Projecte des de l’any 1994 al 2006, que han resultat ser un total
de 554 nens i nenes, repartits en 5 districtes: Dte. I, Dte. II, Dte. IV St. Josep Obrer, Dte.
IV El Roser i Dte. V.
Un cop obtingudes aquestes dades, es va prendre la decisió de seleccionar el grup de
nens i nenes que aquest any 2005-06 han participat en el projecte Petitons, i el grup de
nens i nenes que actualment estan cursant Educació Infantil: P3, P4 i P5. El motiu
d’utilitzar aquesta mostra ha estat per dos criteris:
• Per ser el grup de nens i nenes en què el Projecte Petitons ha tingut una
incidència més recent, no fa molt de temps que han acabat de participar i per
tant els beneficis que hagin pogut obtenir de Petitons encara són patents,
donat que en cas contrari les influències del projecte es veurien molt
mediatitzades per altres factors importants, i
• són alumnes que les educadores socials dels diferents districtes han pogut
localitzar per poder estudiar el seu historial acadèmic i el seu rendiment, és a
dir que tenen informació referent a la seva trajectòria escolar.
43
Així, doncs, hem obtingut el llistat que ens van proporcionar els educadors socials dels
nens i nenes que aquest curs havien participat en el projecte, i també el llistat de nens i
nenes i de les escoles de referència dels que ara cursaven educació infantil.
La mostra ha resultat està formada per un total de 156 nens i nenes:
FASES CURS Número
de nens i
nenes
Fase 5 2002-03 23
Fase 4 2003-04 44
Fase 3 2004-05 41
Fase 2 2005-06 48
TOTAL 156
A continuació presentem els quadres de com estan distribuït aquests nens i nenes per
cursos:
Dtes. de REUS 2005-06
Dte. I Nucli Antic 11
Dte.II Ponent 12
Dte. IV 1 El Roser-Llevant 12
Dte. IV 2 St. Josep Obrer 13
TOTAL núm. de nens i nenes 48
CEIPS de REUS 2002-03 2003-04 2004-05 Núm. de
nens i nenes
Rubio i Ors 6 9 13 28
Pompeu Fabra 2 2 4
Prat de la Riba 4 3 2 9
Ciutat de Reus 1 1 2
Teresa Miquel i Pàmies 1 2 3
Eduard Toda 5 4 6 15
Rosa Sensat 2 6 6 14
Marià Fortuny 12 1 13
44
Dr. Alberich i Cases 2 3 4 9
General Prim 3 2 1 6
St. Pau 2 2 4
Misericòrdia 1 1
23 44 41 108
A l’hora d’establir la mostra de nens i nenes, hem de tenir en compte la gran mobilitat
de les famílies que fa que canvien d’escola i de residència, fins i tot fora de la pròpia
ciutat, per la qual cosa les educadores i les escoles havien perdut el contacte amb alguns
dels nens i nenes que amb el seu dia havien participat en el Projecte Petitons. Amb això
volem dir que si bé el nombre inicial de nens i nenes entre 2002-06 que ha participat en
el Projecte Petitons ha estat de 506, els nens i nenes que s’han pogut localitzar, en total
han estat 156.
b) Agents implicats
També formen part de la mostra, els que anomenem agents implicats, i que participen
activament en la Fase 1 del projecte: les educadores socials, els mestres del projecte i
les famílies que durant el curs 2005-06 han participat en el projecte:
FASE CURS Participants
Fase 1 2005-06 .4 educadores
socials
.4 mestres
.46 famílies
45
Amb les educadores socials dels diferents districtes que participen actualment en el
Projecte Petitons, curs 2005-06 hem tingut un parell de reunions:
-La primera per explicar l’abast i objectius de l’avaluació del Projecte Petitons, i
en el que elles han participat activament al llarg d’aquests anys, i a més
sol·licitar la seva col·laboració en la validació i experimentació d’una sèrie
d’instruments per recollir informació necessària per dur a terme el treball
d’investigació, i
-la segona, per fer un seguiment i contrast d’informació de com s’anava
desenvolupant el projecte.
A les mestres que han participat durant aquest curs al Projecte, se’ls hi ha passat, a
través de les educadores socials un qüestionari, per tal de valorar el seu nivell de
satisfacció respecte al projecte.
Als pares i mares que durant el curs 2005-06 els seus fills i filles han participat en el
Projecte, les educadores socials els hi van passar un qüestionari, que en alguns casos,
degut al desconeixement que tenien de la llengua, les educadores havien de fer oralment
les preguntes i escriure les respostes. Però a la vegada, aquesta circumstància això va
servir per poder incidir i aprofundir en alguns aspectes i temàtiques que tenien com a
finalitat analitzar i contrastar el nivell de satisfacció de les famílies en haver participat
els seus fills i filles en el projecte.
46
3.1.2 RECOLLIDA DE DADES I INSTRUMENTS
Una vegada seleccionada la mostra, es va passar a la recollida de dades. Es va analitzar
el grau de satisfacció dels agents implicats (famílies, educadors socials i mestres) i
l’adaptació escolar i el nivell socioeducatiu dels nens i nens que havien participat en el
Projecte Petitons. I per aconseguir-ho es van emprar diferents tècniques: qüestionaris i
graelles.
Els qüestionaris incloïen dos tipus d’ítem: oberts i tancats i eren complimentats pels
propis actors: educadors socials, mestres i pares. Concretament són quatre els
qüestionaris que s’han confeccionat:
• Qüestionari educadores socials
• Qüestionari mestres de Petitons
• Qüestionari pares
• Qüestionari seguiment alumnes que han participat en el Projecte
Petitons (2004-05) a complimentar pel professorat (primer trimestre de
P3)
Del segon instrument, la graella, s’han fet servir dues:
• Graella informe inicial i final dels alumnes que el curs (2005-06) han
participat en el Projecte Petitons
• Graella informe final dels alumnes que han participat en el Projecte
Petitons al 2003-04 i 2202-03, a partir dels historials i expedients
acadèmics dels alumnes.
Les entrevistes eren semiestructurades i amb preguntes obertes i van ser respostes per
les educadores socials i pares.
47
Del tercer instrument, la graella, hem de diferenciar dos models:
-la dissenyada i complimentada pels propis educadors, per fer una
valoració i seguiment dels nens que participen actualment en el projecte
-la dissenyada per l’equip investigador per fer l’anàlisi, a partir de
l’informe escolar de final de curs, dels nens i nenes que estan cursant
Educació Infantil.
48
3.2 Desenvolupament
3.2.1 Fase 1: Valoració del Projecte Petitons per part dels agents implicats
En aquesta fase, es recull l’opinió sobre el Projecte Petitons dels educadores socials,
mestres i famílies que durant el curs 2005-06 han participat en el Projecte. Per a obtenir
dades s’han utilitzat com a instruments la entrevista i el qüestionari.
• EDUCADORES SOCIALS
Per conèixer l’opinió de les 4 educadores socials que han participat durant el curs 2005-
06 en el projecte Petitons, se’ls ha formulat les següents preguntes:
1) Com valores el Projecte Petitons?
2) Quina singularitat creus que té el Projecte Petitons davant altres alternatives
educatives com l’escolarització a l’escola d’educació infantil?
3) Quins beneficis socioeducatius obtenen les famílies amb la participació al
Projecte Petitons?
4) Quins beneficis socioeducatius obtenen els nens amb la participació al Projecte
Petitons?
Respecte a la valoració del Projecte Petitons, tots els educadors coincideixen en
valorar-lo com a molt positiu, no només pels nens sinó també per les seves famílies. Pel
que fa als nens es destaca un avenç significatiu en les àrees treballades (hàbits, actituds,
cognició, llenguatge, ...) i el poder gaudir en una etapa primerenca d’un servei
socioeducatiu.
En relació als pares es destaca, principalment, que s’ofereix un espai que facilita la
interacció entre l’educador i la família i, aquesta, queda enriquida en el seu paper com
agent educatiu.
De les singularitats del Projecte, els educadors destaquen:
• La ratio alumne-professorat, que permet una atenció individual molt acurada.
• Es facilita la detecció primerenca de les necessitats que puguin presentar.
49
• Treball directe amb les famílies, ajudant-los i acompanyant-los en el procés de
criança dels seus fills.
• Permetre un espai de trobada i de relació amb altres progenitors, sobretot quan
es tracta del primer fill el que participa en el Projecte.
Són molts els beneficis que obtenen les famílies que participen en el Projecte, segons les
educadores:
• Es un suport educatiu pels pares en una etapa vital dels menors que no
assisteixen a cap institució educativa.
• Es facilita a les famílies l’augment de la seva xarxa social i el coneixement dels
recursos socials de la comunitat, en especial els educatius.
• Els pares assoleixen bagatge i experiència parental amb la participació en:
xerrades, festes culturals, reunions informatives de pares, activitats programades,
....
• Es propicia un intercanvi cultural enriquidor entre els pares, tenint en compte la
diversitat ètnica i cultural.
Pel que fa als beneficis socioeducatius pels nens que participen en el Projecte es
valoren, fonamentalment, els següents:
• El bon nivell assolit en les àrees del curriculum d’educació infantil, i que es
reflecteixen en la seva posterior adaptació a l’escola.
• S’incideix en els processos que fan possible l’aprenentatge dels hàbits en
general, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, així com la relació amb
els companys i l’entorn. En aquest sentit es dóna prioritat al valor del respecte a
l’altre, la cooperació i el compartir.
50
• MESTRES
Per averiguar l’opinió dels 4 mestres que han participat al curs 2005-06 en el projecte
Petitons, se’ls han formulat les següents preguntes:
1) Com valores el Projecte Petitons?
2) Què es el que creus més important, beneficiós del projecte?
3) Quina de les àrees s’han treballat més atenent a les característiques del
alumnes?
4) Quins són els aspectes que han pogut beneficiar més a l’alumnat?
5) En quina mesura el Projecte Petitons prepara per l’escolarització i adaptació
de l’alumne a P-3?
Respecte a la valoració del projecte Petitons, tots els mestres coincideixen en que no
només és molt positiu, sinó molt necessari.
En relació als beneficis del projecte, apunten com a més rellevats:
• El treball amb les famílies i la prioritat d’aquelles que presenten necessitats a
nivell social.
• Implicar a les famílies en les diferents activitats programades.
• Atenció personalitzada que es dóna atenent la ratio mestres-alumnes.
• Adequació a les necessitats específiques de cada alumne.
• Fer un seguiment de l’alumne quan inicia la seva escolarització a P-3.
• Treball coordinat entre els diferents professionals dels distints districtes de la
ciutat que participen en el projecte.
• Treball coordinat amb els recursos i serveis existents a la comunitat.
Malgrat s’ha fet un treball global educatiu en el que s’han contemplat totes les àrees
curriculars, les que més s’han aprofundit en funció de les necessitats detectades, han
estat:
51
• Hàbits d’autonomia personal (saber penjar-se la jaqueta, control d’esfínters,
menjar tot sol, ....)
• Habilitats socials i actituds (saludar i acomiadar-se, compartir, ...)
Els aspectes que les mestres consideren que han pogut beneficiar més a l’alumnat fan
referència principalment als culturals i lingüístics, pels motius següents:
• En moltes ocasions el projecte suposa un primer contacte de l'alumnat i les
famílies, en especial els que provenen d’altres cultures i/o marc geogràfic, en
les tradicions catalanes que s’han treballat en el projecte: castanyada, Nadal,
Sant Jordi, ...
• Molts dels alumnes tenen com a llengua materna el castellà o altres llengües, la
seva participació al projecte ha fet que s’inicien en la llengua catalana.
No obstant, també s’han remarcat com a beneficiosos els aspectes curriculars: el domini
dels continguts de les diferents àrees d’educació infantil.
Pel que fa a la preparació dels alumnes que participen en el projecte, per la futura
escolarització a P-3, tots els mestres coincideixen en que s’aconsegueix amb escreix,
destacant el coneixement que els alumnes han adquirit de la “cultura escolar” i del grau
de preparació a nivell curricular, sense deixar de banda el benefici que comporta que els
mestres que els han de rebre, disposen d’un coneixement exhaustiu de les
característiques de l’alumnat.
52
• FAMÍLIES
Per saber la valoració de les 46 famílies que durant el curs 2005-06, els seus fills/es han
participat en el Projecte Petitons se’ls ha passat un qüestionari que pretenia que
valoressin aspectes sobre:
• Grau de satisfacció
• Aspectes treballats que han enriquit més els seus fills
• Aspectes del Projecte que els han enriquit més com a pares
• El que més valoren del Projecte
Com ja hem comentat anteriorment, en alguns casos, degut al desconeixement de la
llengua per part de les famílies, s'ha substituit el qüestionari per una entrevista en la
que l’educadora social ha formulat oralment les preguntes i escrit les respostes.
Les dades obtingudes les reflectim en els gràfics següents :
• Grau de satisfacció
53
54
Com es pot comprovar, els pares, majoritàriament, valoren com a “molt”positiu l’haver
participat en el projecte (91.3%), el troben “molt” necessari (73.9%) i també creuen
majoritàriament que el que els seus fils i filles hagin participat en el Projecte els hi
facilitat “molt” l’entrada a l’escola (78.3%).
• Aspectes treballats que han enriquit més els seus fills
55
56
Les famílies destaquen remarquen tot el treball que s’ha desenvolupat al llarg del curs, i
en el que el seu fill o filla ha estat molt beneficiat. Assenyaleu com a important el treball
que s’ha fet:
-d’hàbits de neteja (ordre, atenció, concentració, ...). Ho valoren com a “molt”
important el 60.9% de les famílies i “bastant” el 32.6%
-d’habilitats socials, com la participació, solidaritat, responsabilitat, cooperació,
... El 60.9% de les famílies consideren que ha estat “molt” important i el 32.6%
“bastant”
-de cognició i llenguatge (expressió i comprensió oral), és a dir, vocabulari,
expressió i comprensió oral. Un 65.2% de les famílies consideren que el treball
en aquesta àrea ha estat “molt” important, i el 28.3% "bastant".
-de psicomotricitat (esquema corporal, coordinació motriu, organització
espacial, ...), ha estat valorat per les famílies com a “molt” (65.2%) i “bastant”
(26.1%) important.
57
• Aspectes del Projecte que els han enriquit més com a pares
58
59
En relació als aspectes treballats a Petitons i que els han enriquit més com a pares,
destaquen:
- les pautes educatives que els hi ha proporcionat la mestra i l’educadora
social respecte als fills, ho valoren com a “molt” positiu el 60.9% de les
famílies i “bastant” el 28.3%
- el haver participat en reforçar a la llar el treball que es duia a terme al
Projecte. Es a dir el fet d’haver fet a casa activitats com la lectura de
contes, fitxes de seguiment dels hàbits, ... les famílies ho valoren com a
“molt” (47.8%) i “bastant” (41.3%) important.
- el treball que es fa sobre les pautes culturals autòctones. El fet de que als
grups hi hagi nens i nenes de diferents països i cultures fa que les
famílies valorin com a “bastant” (45.7%) i “molt” (39.1%) important el
coneixement de les pautes culturals autòctones (festa de la castanyada, el
“tió” per Nadal, Sant Jordi, ...), ja que això afavoreix l’adaptació i
integració dels seus fills i filles al territori.
- la informació que se’ls hi ha donat sobre el procés de matriculació.
L’educadora social informa a les famílies sobre els tràmits que s’han de
seguir per l’escolarització dels seus fills i filles i els pares valoren “molt”
(50%) i “bastant” (30.4%) com s’ha fet.
60
• El que més valoren del Projecte
D’aquesta valoració general en que les famílies han opinat obertament sobre el que més
destaquen del projecte, els pares apunten i consideren molts aspectes, però destacar que
de les famílies que donen la seva opinió (hi ha un 28.3% de famílies que no contesten),
un 15.2% consideren molt important la professionalitat i dedicació de les educadores
dels infants, i un 17.4% de les famílies consideren i valoren tot, el Projecte Petitons
com a molt positiu en la seva globalitat.
Resumint podríem dir que la immensa majoria de les famílies que han participat en el
projecte valoren com a molt positiu el Projecte Petitons, el troben molt necessari i
creuen que els seus fills han sortit beneficiats.
61
3.2.2 Fase 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del
Projecte Petitons 2005-06
Les dades que en esta fase 2 es presenten són el resultat de la valoració feta per les 4
educadores socials dels 48 nens i nenes que durant el curs 2005-06 van participar en el
Projecte Petitons. Durant aquest curs van ser 4 els centres on es va dur a terme el
projecte.
Les dades que s’han analitzat han estat registrades en una escala de valoració que les
educadores van elaborar i on es contemplen 3 àrees:
-Àrea 1: Descoberta d’un mateix
-Àrea 2: Descoberta de l’entorn natural i social
-Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges
La mateixa escala de valoració es va passar en dos moments diferents del procés: a
l'iniciar el curs i al finalitzar. S’analitzava quines dificultats presentaven els nens i nenes
al començar el projecte en les diferents àrees i si s’havien superat en finalitzar el curs.
A continuació presentem els resultats obtinguts en cadascuna de les àrees.
62
ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX
Coneixement d'un mateix i del propi cos
0
5
10
15
20
25
Con
eix
les
part
s de
l seu
cos
Sap
ano
men
ar le
s pa
rts
del s
eu c
os
Sap
man
ifest
ar m
olès
tia d
avan
tde
term
inad
es s
ituac
ions
Sap
man
ifest
ar p
laer
Sap
exp
ress
ar n
eces
sita
t de
gan
a
Sap
exp
ress
ar n
eces
sita
t de
set
Sap
rec
onèi
xer
una
situ
ació
de
peril
l
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Coneixement d’un mateix i del propi cos
Passat el primer quadrimestre on presentaven més dificultats els nens i nenes era en
anomenar les parts del seu cos. Dels 20 nens i nenes que presentaven dificultats, 14 ja la
van superar en acabar el tercer trimestre. També tenien dificultat en conèixer les parts
del seu cos (17 nens i nenes), i en acabar el tercer trimestre, només 3 nens i nenes van
continuar sense conèixer les parts del seu cos.
63
Sentiments i emocions
0
2
4
6
8
10
12S
ap e
xpre
ssar
les
seve
s em
ocio
ns
Sap
con
trola
r les
sev
es e
moc
ions
neg
ativ
esco
m a
gres
sivi
tat,
opos
ició
...
Hab
itual
men
t es
mos
tra tr
anqu
il
Hab
itual
men
t es
mos
tra c
ol·la
bora
dor
Hab
itual
men
t es
mos
tra a
legr
e
%
Alumnes amb dificultatsal 1r trimestreAlumnes amb dificultatsal 2n trimestre
Alumnes que han superatles dificultats
Sentiments i emocions
10 nens i nenes del grup presentaven dificultats en expressar les emocions i controlar les
negatives. En finalitzar el curs, 6 dels nens i nenes si que van ser capaços d’expressar
les seves emocions, però en relació al control de les emocions negatives, cap dels 10
nens i nenes va ser capaç de reconduir la situació, de progressar en el control de
l’agressivitat.
64
Acceptació i confiança en ell mateix
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20É
s au
tòno
m r
espe
cte
l’adu
lt pe
r fe
rta
sque
s ha
bitu
als
Mos
tra
satis
facc
ió p
er le
s se
ves
acci
ons
o pr
oduc
cion
s
Com
plei
x co
rrec
tam
ent e
ncà
rrec
s(s
ervi
r go
ts a
ls c
ompa
nys,
etc
.)
Agr
aeix
que
el f
elic
itin
per
una
tasc
a be
n fe
ta
Li a
grad
a se
r el
cen
tre
d’at
enci
óen
det
erm
inad
es s
ituac
ions
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Acceptació i confiança en ell mateix
Hi ha 18 nens i nenes del grup que els hi agrada ser el centre d’atenció en determinades
situacions, per la qual cosa, de vegades la seva conducta genera conflictes en la
dinàmica del grup, doncs reclamen l’atenció de l’adult de forma impulsiva,
distorsionant la dinàmica de l’aula. En finalitzar el tercer quadrimestre 11 dels 18 nens i
nenes han reconduït aquesta conducta. Alguns nens i nenes (9) tenen dificultats
inicialment en ser autònoms i requereixen força l’atenció de l’adult per fer les tasques
65
habituals. En acabar el curs, la majoria són autònoms, només 2 nens continuen
reclamant l’atenció de l’adult a l’hora de realitzar les tasques.
Hàbits d'higiene/ neteja
0
5
10
15
20
25
30
Es
autò
nom
a l’
hora
de
rent
ar-s
e le
s m
ans
S’a
dona
que
té
moc
s
Sap
moc
ar-s
e so
l/a
Dem
ana
anar
al W
C q
uan
ho n
eces
sita
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Hàbits d’higiene/neteja
En iniciar el curs, 24 dels 48 nens i nenes no demanaven per anar al lavabo quan ho
necessitaven, en acabar ja ho saben demanar 40 nens i nenes del grup.
Un altre hàbit en el que presentaven dificultats era a l’hora de mocar-se, 21 dels 48
nenes i nenes, i al finalitzar el curs encara hi ha 13 nens i nenes que no ho saben fer.
66
H'hàbits d'autonomia
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Sap
treu
re’s
l’ab
ric s
ol/a
Sap
pen
ja l’
abric
, la
mot
xilla
al s
eu p
enja
dor
Sap
pos
ar-s
e la
bat
a so
l/a
Sap
fer e
ls b
oton
s de
la b
ata
Sap
des
fer e
ls b
oton
s de
la b
ata
Sap
man
ipul
ar la
cre
mal
lera
de
la m
otxi
lla
Sap
col
·loca
r l’a
gend
a al
seu
lloc
cor
resp
onen
t
Sap
pos
ar-s
e le
s sa
bate
s so
l/a
Sap
treu
re’s
les
saba
tes
sol/a
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultats al3r trimestre
Alumnes que han superatles dificultats
Hàbits d’autonomia
La majoria dels nens i nenes del grup tenia força dificultats en vestir-se (36 no es sabien
cordar els botons de la bata, 35 no se la sabien posar sols i 33 no es sabien desfer els
botons). Al final del curs, la majoria ha superat ja aquestes dificultats, i per tant, han
aconseguint força independència respecte de l’adult, tant a l’entrada a l’aula com a la
sortida.
Hàbits d’autonomia
67
Hàbits alimentaris
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Es
autò
nom
a l’
hora
de
men
jar
Es
man
té n
et a
l’ho
ra d
e m
enja
r
S’e
stà
asse
gut q
uan
men
ja
Res
pect
a el
que
té p
er e
smor
zar
Com
plei
x am
b la
taul
a-ca
lend
ari
dels
esm
orza
rs d
el c
entre
Sap
beu
re a
mb
got t
ot s
ol/a
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Hàbits alimentaris
Alguns alumnes presentaven dificultats a l’hora de manternir-se asseguts a l’hora de
menjar (8 nens i nenes) i alguns també tenien dificultats en mantenir-se nets mentre
menjaven (6 nens i nenes). En finalitzar el curs només 1 alumne té dificultats, la resta
han aconseguit assolir uns bons hàbits a l’hora del menjar.
68
Hàbits socials
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Sal
uda
i s’a
com
iada
Sap
fer l
a fil
era
“un
tren
petit
ó”
Aju
da a
end
reça
r les
jogu
ines
Llen
ça le
s co
ses
a la
pap
erer
a
Par
la s
ense
crid
ar
Sap
dem
anar
per
dó, s
i us
plau
i gr
àcie
s
Sap
com
parti
r les
cos
es d
e la
cla
sse
Con
eix
i s’a
dapt
a bé
a l’
orga
nitz
ació
hor
ària
%
Alumnes amb dificultats 1rtrimestre
Alumnes amb dificultats al3r trimestre
Alumnes que han superatles dificultats
Hàbits socials
Una part del grup (17 nens i nenes) tenia dificultats en desenvolupar habilitats socials
relacionades amb pautes de convivència com demanar perdó i fer servir "si us plau" i
"gràcies". La meitat del grup (9 nens i nenes), encara no ha assolit desenvolupar aquesta
habilitat.
Alguns nens i nenes (13) els hi costa compartir les coses de la classe. Al finalitzar el
curs, els nens i nenes han après força a compartir, les només 4 continuen tenint alguna
dificultat.
69
Hàbits de treball
0
2
4
6
8
10
12
Es m
ostra
pac
ient
aba
ns d
e com
ença
r una
tasc
a ha
bitu
al
Es m
ostra
tran
quil fe
nt u
na ta
sca
habi
tual
Es ca
paç de
con
cent
rar-se
una
eston
a en
la m
atei
xa a
ctivita
t
Fa
el q
ue li d
eman
en
Utilitz
a le
s ei
nes de
treb
all a
dequ
adam
ent
Res
pecta
el seu
mat
eria
l
Sap
resp
ecta
r l’o
rdre
de
treba
ll
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Hàbits de treball
A alguns nens i nenes (11) els hi costa concentrar-se una estona en la mateixa activitat.
És molt important que els nens i nenes puguin desenvolupar processos com l’atenció, ja
que aquesta és una capacitat cognitiva bàsica que és important assolir en la primera
infància. Després del treball realitzat al llarg del curs, 5 nens i nenes encara continuen
mantenint certes dificultats en concentrar-se davant les activitats que se li proposen. A
l’hora de realitzar les tasques i fer el que li demanen, 9 alumnes tenen certes dificultats,
70
però en finalitzar el curs la majoria ja són capaços de fer les tasques que se’ls hi
encomanen.
Jocs
0
5
10
15
20
25
30
Juga
a jo
cs tr
anqu
ils
Juga
a jo
cs d
e m
ovim
ent
Juga
vol
tant
per
la c
lass
e
Juga
sol
/a
Juga
am
b el
s/le
s co
mpa
nys/
es
Par
ticip
a en
el j
oc c
ompa
rtit
Rep
rodu
eix
acci
ons
de la
vid
a
Tro
ba s
oluc
ions
tot s
ol/a
pel
s
Es
mos
tra
crea
tiu e
n el
s se
us
Li a
grad
en e
ls jo
cs d
e
%
Alumnes ambdificultats al 1rtrimestreAlumnes ambdificultats al 2ntrimestreAlumnes que hansuperat les dificultats
Jocs
Més de la meitat del grup (27 nens i nenes) presentaven inicialment dificultats en
solucionar de forma individual obstacles en una situació de joc. Gairebé la meitat del
grup (22 nens i nenes) tenien també dificultats en mostrar-se i ser creatius en els seus
jocs.
Al finalitzar el curs alguns dels nens i nenes han superat ja aquestes dificultats i millorat
significativament en aquests aspectes. Alguns, resolen ja de forma autònoma els
obstacles (18 nens i nenes han superat la dificultat) i d’altres es mostren més creatius
(10 han superat aquesta dificultat).
71
Habilitat manual
0
5
10
15
20
25
Fa
bole
s am
b la
pla
stili
na
Fa
enca
ixos
Util
itza
la c
ulle
ra m
ante
nint
-se
net
Agu
anta
el g
ot c
orre
ctam
ent
amb
les
man
s
Om
ple
una
supe
rfíc
ie a
mb
pint
ura,
gom
ets,
cer
es..
.
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Habilitat manual
Aproximadament la meitat de nens del grup, inicialment, mostren dificultats amb
algunes activitats relacionades amb la motricitat fina (fer boles amb plastilina -20 nens i
nenes- i fer encaixos-21 nens i nenes). Destacar que al llarg del curs i amb el treball
psicomotriu que es du a terme, s’ha reduït pràcticament en la seva totalitat aquestes
dificultats.
72
ÀREA 2: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL
Adapatació
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Ent
ra c
onte
nt/a
a l’
esco
la
S’a
com
iada
de
la p
erso
na q
ue l’
acom
pany
a
sens
e di
ficul
tats
Li é
s fà
cil q
ueda
r-se
des
prés
d’u
n pe
ríod
e
de n
o as
sist
ènci
a
Se’
l veu
con
tent
/a la
maj
or p
art de
l tem
ps
Con
eix
els
dife
rent
s es
pais
del
cen
tre
i les
pers
ones
que
hi h
a
Iden
tific
a el
s di
fere
nts
raco
ns d
e la
cla
sse
i
els
obje
ctes
cor
resp
onen
ts
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Adaptació
En general, en aquesta àrea no presentava el grup gaires dificultats, només assenyalar
que hi havia 7 nens i nenes que inicialment els costava separar-se de la persona que
l’acompanyava al centre. Hi havia un petit grup (5 nenes i nenes) que no se’ls veia
contents, però en finalitzar el curs, cap dels nens i nenes manifestava dificultats
importants d’adaptació.
73
Relació amb els/les companys/es
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10N
orm
alm
ent
es r
elac
iona
am
b to
tsel
s in
fant
s
Es
mos
tra
soci
able
i co
l·lab
orad
oram
b el
s co
mpa
nys/
es
S’in
tegr
a e
les
activ
itats
col
·lect
ives
Con
eix
els
nom
s de
ls s
eus
com
pany
s/es
És
apre
ciat
i es
timat
pel
s se
usco
mpa
nys/
es,
sobr
etot
en
jocs
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Relació amb els companys i companyes
La relació amb els companys ha estat des de l’inici força bona entre els nens i nenes.
Una petita part del grup (9 nens i nenes) han tingut dificultat inicialment en conèixer el
nom dels seus companys.
Alguns nens i nenes (6) els hi costava inicialment col·laborar amb els companys i
participar en les activitats col·lectives.
Però en acabar el curs només un alumne del grup continua tenint aquestes dificultats.
74
Relació amb l'educadora
0
2
4
6
8
10
12
Es
mos
tra
ober
t i c
omun
icat
iu
Acc
epta
les
prop
oste
s,no
rmes
de
l’edu
cado
ra
Rec
lam
a l’a
tenc
ió d
e le
sed
ucad
ores
Con
eix
el n
om d
e le
sed
ucad
ores
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Relació amb l’educadora
Inicialment, un grup de nens i nenes ha tingut dificultats en relacionar-se amb l’adult de
referència a l’aula, amb l’educadora. 11 nens i nenes tenien dificultats en mostrar-se
comunicatiu, i a 10 nens i nenes els hi costava acceptar les propostes i normes de
l’educadora.
En finalitzar el curs, la majoria d’aquests nens i nenes ha superat ja aquestes dificultats,
encara que 3 continuen tenint una actitud reservada i poc oberta amb l’educadora, i a 4
dels nens i nenes encara els hi costa acceptar les propostes que se'ls hi fa.
75
Experimentació i exploració de l'entorn
0
5
10
15
20
25
30
35
Té
curio
sita
t per
tot e
l que
l’en
volta
Es m
ostra
obs
erva
dor i
fa p
regu
ntes
sob
re o
bjec
tes, situ
acio
ns,
pers
ones
...
Li a
grad
a ex
plicar
exp
eriè
ncie
s pe
rson
als
Par
ticip
a de
les fe
stes
Con
eix el
s ob
jectes
hab
itual
s de
l seu
ent
orn
i la
seva
func
ió
Ano
men
a i r
econ
eix al
guns
ani
mal
s i p
lane
tes
Obs
erva
i co
neix a
lgun
s fe
nòm
ens at
mos
fèric
s
%
Alumnes amb dificultats 1rtrimestre
Alumnes amb dificultats al3r trimestre
Alumnes que han superatles dificultats
Experimentació i exploració de l’entorn
Una part important del grup, 31 nens i nenes, tenen dificultats en explicar les seves
experiències personals. A la vegada, hi ha un grup de 21 nens i nenes, que els hi costa
formular preguntes. No hi ha la confiança suficient amb l’adult per poder li contar les
coses, per preguntar-li coses, però l’educador va establint al llarg del curs un vincle amb
els nens i nenes que fa que es vagi construint i consolidant una relació amb el nen i nena
que permet que del grup que presentava dificultats, 14 nens i nenes mostrin ja una
actitud més oberta amb l’educador.
76
ÀREA 3: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES
Llenguatge verbal
0
5
10
15
20
25
30Es co
munica
ver
balm
ent/ g
estualm
ent
És ca
paç
de res
pon
dre pr
egun
tes se
nzilles
Entén
ord
res se
nzilles
Esc
olta
els con
tes i les petite
s ex
plic
acions
que fa l’ed
ucado
ra
Exp
ress
a amb un
a ce
rta pr
ecisió esd
eve
nim
ents i situac
ions
Sap
imita
r so
rolls
d’anim
als i d
ifere
nts o
nomatope
ies
Cone
ix e
l seu no
m
Va adqu
irint v
ocabu
lari nou
Rec
orda
l’ar
gumen
t d’un conte
Recita
un petit poe
ma
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Llenguatge verbal
En relació al llenguatge verbal on presenten més dificultats els nens i nenes és en saber
expressar amb una certa precisió esdeveniments i situacions. Dels 25 nens i nenes que
manifestaven dificultats en iniciar el curs, al finalitzar-ho 15 han superat aquesta
dificultat. També un grup de 18 nens i nenes i relacionat amb aquestes dificultats a
l’hora d’expressar-se, els hi costa recitar un poema i recordar l’argument d’un conte,
però al finalitzar el curs la meitat (9 nens i nenes), ja són capaços de realitzar aquestes
activitats.
77
Llenguatge plàstic
0
2
4
6
8
10
12
14
Li a
grad
en le
s ac
tivita
ts p
làst
ique
s
Sap
fer
la t
ècni
ca d
e l’e
stam
paci
ó
Sap
est
ripar
pap
er i
fer
bole
tes
Sap
util
itzar
el t
ub d
e pe
gam
ent
Sap
util
itzar
el p
unxó
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Llenguatge plàstic
Alguns nens i nenes tenen certes dificultats en utilitzar estris que es fan servir a l'àrea de
plàstica: utilitzar el tub de pegament (tenen dificultats 13 nens i nenes), utilitzar el
punxó (10 nens i nenes) i estripar paper i fer boletes (7 nens i nenes). Al finalitzar el
curs, tots han superat aquestes dificultats, a excepció d’un alumne que encara mostra
certes dificultats en utilitzar el tub de pegament.
78
Llenguatge matemàtic
0
5
10
15
20
25D
iscr
imin
a co
lors
bàs
ic(g
roc,
ver
mel
l...)
Dis
tinge
ix le
s fo
rmes
:ce
rcle
i qu
adra
t i t
riang
le
Iden
tific
a le
s lín
ies
vert
ical
s
Iden
tific
a le
s lín
ies
horit
zont
als
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Llenguatge matemàtic
Una part del grup (21 nens) té dificultats en distingir les formes geomètriques (cercle,
quadrat i triangle) i en discriminar els colors bàsics (19 nens). Al finalitzar el curs és
patent una millora en els dos aspectes però encara persisteixen certes dificultats en els
dos aspectes.
79
Llenguatge musical
0
1
2
3
4
5
6S
ap d
ifere
ncia
r el
so
del
sile
nci
Seg
ueix
la c
anta
rella
d’u
naca
nçó
Sap
rep
rodu
ir ca
nçon
sse
nzill
es e
n gr
up
Des
envo
lupa
el r
itme
per
mitj
à de
l cos
: pi
car
dem
ans,
fer
dan
ses.
..
%
Alumnes amb dificultats1r trimestre
Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre
Alumnes que hansuperat les dificultats
Llenguatge musical
Un grup reduït (5 nens) té dificultats en seguir la cantarella d’una cançó i reproduir
cançons senzilles en grup. Després del treball realitzat en aquesta àrea de llenguatge
musical al llarg del curs, s’han superat les dificultats i tots els nens mostren un bon
nivell d’assoliment dels continguts i objectius d’aquesta àrea.
Com a conclusió podríem dir que en totes les àrees analitzades s'ha comprovat un avenç
significatiu des de que va iniciar-se el curs fins que finalitzar-lo, especialment
remarcable és el progrés que s'ha produït en el camp dels hàbits (d'higiene/neteja,
autonomia, alimentaris, socials i de treball).
80
3.2.3 Fase 3: Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels alumnes del Projecte
Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de P3 (2005-06)
A continuació presentem els resultats del grup, 41 nens i nenes, que durant el curs 2004-
05 va participar al Projecte Petitons i que durant el curs 2005-06 ha fet P3. Aquestes
dades són el resultat de l’anàlisi dels qüestionaris que van complimentar els mestres de
P3 al final del primer quadrimestre del curs. Aquest és un període en que encara
perduren en els alumnes els beneficis que han tret de participar en el Projecte Petitons i
ja han fet ja el procés d’adaptació al nou entorn escolar.
A. Actituds generals
58,54
41,46
Sovint
Sempre
Ve content a l'escola
81
68,3
24,4
4,9 2,4
Quasi ma i
Algunes vegades
Sovint
Sempre
És agressiu
2,4
17,1
48,8
31 ,7
Quasi ma i
Algunes vegades
Sovint
Sempre
És sociable
82
2,4
17,1
41,5
39
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
És apreciat pels companys
12,2
34,1
53,7
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Participa en el joc
83
4,9
26,8
51,2
17,1
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Pren iniciativa en el joc i en les activitats escolars
Els resultats mostren que el grup de nens i nenes van molt contents a l’escola (58.5%
“sovint” i 41.5% “sempre”). Són sociables (48.8% “sovint” i 31.7 “sempre”) i apreciats
pels companys (41.5 “sovint” i 39% “sempre”). Podem parlar de nens i nenes que no
manifesten comportaments agressius (68.3% “quasi mai”).
En relació al joc, els hi agrada participar molt (53.7% “sempre”) i “sovint” són els que
prenen la iniciativa en el joc i en les activitats escolars (51.2%).
84
B. Actituds davant els aprenentatges
5 ,1
20 ,5
4 3,6
30 ,8
Qu as i ma i
A lgu ne s ve gad es
Sovint
Semp re
Està motivat per les activitats d'aprenentatge
1 0,3
30,8
33 ,3
2 5,6
Qu as i m a i
A lgu ne s ve gad es
S ov int
S em p re
Està atent davant les exp licacions
En general, són nens força motivats per les activitats d’aprenentatge que tenen lloc
dintre l’espai de l’aula (43.6% “sovint” i 30.8% “sempre”), i en general estan atents a
les explicacions de l’adult. Un percentatge molt baix manifesta poca atenció, el 10.3%
“quasi mai” està atent davant les explicacions del professor/a.
85
C. Hàbits
4,9
22
48,8
24,4
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
De neteja
12,2
2,4
12,2
41,5
31,7
No sap / No contesta
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
D'higiene
86
9,8
26,8
26,8
36,6
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
De vestit
4,9
26,8
31,7
36,6
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
D'ordre
87
12,2
34,1
39
14,6
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
D'atenció i concentració
Els hàbits, entesos com a comportaments automatitzats orientats a donar seguretat i
eficàcia en el desenvolupament progressiu dels nens i nenes, son uns continguts força
treballats en el curriculum d’Educació Infantil. També van ser continguts prioritaris a
treballar en el Projecte Petitons, ja que alguns dels infants, per les condicions
socioeconòmiques i culturals en què es trobaven immersos, presentaven mancances en
aquest camp.
Del grup d’hàbits treballats, els que s'aconsegueix un percentatge d’assoliment més alt,
són els de vestit i ordre. El 36.6% “sempre” es vesteixen sense cap vigilància (es saben
cordar i descordar abric, botons ....) i sempre tenen cura del seu espai i les seves coses.
En quant a la neteja dels estris que utilitzen i en relació a la seva higiene personal també
observem un alt nivell de consecució: el 48.8% del grup “sovint” té cura de les coses
que utilitza (pinzells, recipients, ....) i un 41.5% “sovint” es renta les mans i va al lavabo
sol.
L’atenció i la concentració, són hàbits que es van assolint “sovint” (39%).
88
D. Habilitats socials
7,7
15,4
51,3
25,6
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Solidaritat
7,7
20,5
43,6
28,2
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Pautes de convivència
89
5,1
12,8
43,6
38,5
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Responsabilitat
5 ,1
20 ,5
38 ,5
35 ,9
Qu as i m a i
A lgu ne s ve gad es
Sov int
Sem p re
Part icipació
90
5 ,1
12,8
56,4
25,6
Quasi ma i
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Cooperació
En quant a la competència en habilitats socials són nens i nenes que mostren “sovint”
competències en les següents habilitats socials: pautes de convivència (43.6%),
solidaritat (51.3%), responsabilitat (43.6%), participació (38.5%) i cooperació (56.4%).
91
E. Participació i comportament en la dinàmica de classe
2,47,3
34,156,1
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Regularitat amb l'assistència
2,49,8
12,2
17,1
58,5
No sap / No contesta
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Justificació de les absències
92
2,4 4,9
14,6
78
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Puntualitat
2,4
26,8
68,3
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Porta el material
93
2,4 4,9
19,5
73,2
Quasi mai
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Arriba a l'escola net i endreçat
7,3
31,7
61
Algunes vegades
Sovint
Sempre
Assistència a les activitats programades per l'escola
94
Un altre aspecte que ens interessava avaluar era la participació dels nens i nenes a l’aula
i el seu comportament.
La valoració que els mestres de P3 fan durant el primer quadrimestre del curs es que són
nens i nenes que “sempre” tenen una regularitat amb l’assistència (56.1%) i si hi ha
algun motiu per no assistir en el 58.5% dels casos “sempre” justifiquen l’absència.
Altres aspectes relacionats amb el bon funcionament de la dinàmica de la classe i en els
que els nens i nenes obtenen una molt bon nivell d’assoliment són la puntualitat
(“sempre” arriben puntuals el 78% dels nens i nenes de la mostra), porten el material
que els mestres sol·liciten (“sempre” ho fan el 68.3%), arriben “sempre” a l’escola nets i
endreçats (el 73.2%) i assisteixen a les activitats programades per l’escola (“sempre” ho
fan el 61%).
Són tots ells, aspectes molt ben valorats pels mestres, i on queda evident l'important
treball que han realitzat les famílies per llur consecució.
95
F. Adaptació a l’entorn escolar
30,8
43,6
20,5
5,1
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Respecte a les normes
25,6
53,8
17 ,9
2,6
M o lt bo na
Bon a
R eg ular
D ole nta
Respecte als altres nens/es
96
43,6
38,5
17,9
Molt bona
Bona
Regular
Respecte al mestre/a
33,3
51,3
15,4
Molt bona
Bona
Regular
Respecte pel material
En preguntar quina ha esta l’adaptació dels nens i nenes a l’entorn escolar, els mestres
consideren que aquesta ha estat “bona”: els nens i nenes respecten les normes (43.6%),
respecten als altres nens/es (53.8%) i també respecten el material (51.3%).
En relació a l'adaptació al mestre/a, aquests consideren que ha estat “molt bona” (en el
43.6% dels casos).
97
G. Cognició i llenguatge
17,1
9,8
51,2
14,6
7,3
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Expressió oral
17,1
12,2
46,3
19,5
4,9
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Vocabulari
98
19,5
12,2
43,9
17,1
7,3
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Comprensió oral
19,5
4,9
51,2
17,1
7,3
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Desenvolupament conceptual
99
19,5
7,3
48,8
19,5
4,9
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Desenvolupament del pensament lògic
Podem observar que, en relació a la capacitat de resoldre problemes i prendre decisions
adequades, captar semblances i diferències i establir relacions entre idees i coses, els
nens i nenes tenen un “bon” nivell tant de desenvolupament conceptual (51.2%) com de
desenvolupament lògic (48.8%).
Durant el desenvolupament del Projecte Petitons, es va treballar de forma sistemàtica i
global el llenguatge verbal i els fruïts obtinguts són evidents ja que els nens i nenes
mostren una “bona” expressió oral (51.2%), un “bon” vocabulari (46.3%) i una “bona”
comprensió oral (43.9%).
100
H. Descoberta d’un mateix
17,9
12,8
48,7
15,4
5 ,1
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Coordinació motriu
23,1
7,7
46,2
17,9
5,1
No sap / No contesta
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Organització espacial
Destacar que els resultats mostren que els nens i nenes tenen un “bon” coneixement del
seu esquema corporal (53.8%), una “bona” coordinació motriu (48.7%) i una “bona”
coordinació espacial (46.2%). Aspectes tots ells que contribuiran de forma important en
el correcte aprenentatge del procés de lecto-escriptura.
101
I. Participació de la família en la dinàmica de l’escola
43,9
31,7
12,2
12,2
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Assistència a la reunió general del grup classe
39
36,6
12,2
12,2
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Assistència a altres reunions, en el cas que s'hagin programat
102
39
39
14,6
7,3
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Mostren interès per l'escola
41,5
41,5
12,2
4,9
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Responen positivament a les demandes que es fan des de l'escola
103
Es va preguntar als metres respecte al grau de participació de la família en la dinàmica
de l’escola.
Igual que en l’apartat de participació en la dinàmica de l’aula, on s’apuntava la
importància i el paper que tenia la família, aquí cal remarcar una vegada més el
protagonisme de les famílies i com els mestres valoren molt positivament la seves
actituds respecte a l’entorn escolar.
Els mestre valoren com a “molt bona” l’assistència de les famílies a les reunions
generals del grup classe (43.9%) i a altres reunions que s’hagin programat (39%).
També consideren “molt” alt l’interès que tenen per l’escola (39%) i la resposta
positiva a les demandes que fa l’escola (41.5%).
104
J. Valoració general
Gràfic de sectors
46,3
2,44,97,3
9,8
9,8
12,2
7,3
No sap / No contesta
Actituds generals
Actituds davant els aprenentatges
Hàbits
Habilitats socials
Adaptació a l'entorn escolar
Cognició i llenguatge
En cap apartat en especial
En quin dels apartats presenta més dificultats el nen/a?
105
Un últim aspecte que es va consultar als mestres era que fessin una valoració general del
projecte. Van destacar el següent:
• Una de les àrees on presenten major dificultat els alumne són les de
cognició i llenguatge.
• Una de les àrees on presenten majors avenços és en el camp dels hàbits,
que han estat treballats tant al centre com a casa.
Presenta avenços respecte als seus companys resultat
d’haver participat a “Petitons”?
106
3.2.4 Fase 4: anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte
Petitons 2003-04, al finalitzar p3 (2004-05)
El grup està format per 44 nens i nenes que el curs 2004-05 van finalitzar P3.
Les dades que s’analitzen són les que consten als informes finals de P3, dels alumnes
que van participar a Projecte Petitons durant el curs 2003-04. Els resultats d’aquesta
anàlisi s’ha passat a unes graelles on es reflexa el nivell assolit en les diferents àrees.
A. Aspectes personals i evolutius
107
108
109
Els alumnes de P3 que han participat en el Projecte Petitons, són alumnes que se’ls veu
“molt” satisfets (61.4%) dins de l’ambient de classe, a la vegada que estan “força”
(59.1%) adaptats a l’entorn escolar. Aquesta adaptació a l’entorn escolar també queda
reflectida en el nivell d’autonomia assolit pels alumnes (“força” 54.5%).
La relació amb la mestra i els companys són, en general, positives en tots els nivells:
“molt” 22.7%, “força” 56.3% i “bastant” 15.9%, això queda reflectit en el respecte que
tenen cap als companys i la mestra: “força” el 54.5%.
Tenen, en general, uns bons hàbits i una bona participació en els treballs escolars (40.9
“forca” i 38.6% “bastant”).
En un alt percentatge (“bastant” 43.2% i “força” 34.1%) sol·liciten l’ajuda de l’adult a
l’hora de realitzar les tasques.
La seva evolució en el desenvolupament està d’acord en la que es requereix per un
infant de la seva edat (“força” 72.7%).
110
B. Descoberta d’un mateix
111
112
113
Els nens i nenes que han participat en el Projecte Petitons, al finalitzar P3 tenen un bon
reconeixement de les parts del cos (52.3% “molt”, 36.4% “força” i 11.4% “bastant”) i
bones destreses motrius (68.2% “força”, 22.7% “molt” i 9.1% “bastant”).
Hi ha un bon assoliment de l’equilibri físic (“força” 63.6%) i a la vegada emocional
(“força” 47.7%).
En relació a la neteja i higiene personals, són aspectes en els que des del projecte s’han
treballat molt, tant amb els nens i nenes com amb les seves famílies, i els nens i nenes
en finalitzar P3t tenen “molt” (56.8%) i “força” (29.5%) assolits aquests hàbits.
114
C. Descoberta de l’entorn natural i social
115
116
117
El grup de nens i nenes que ha participat en el Projecte Petitons, manifesten “força”
(59.1%) curiositat, interès, i a la vegada capacitat per fer descobriments; també, són
nens i nenes que tenen “força” (56.8%) coneixement de la seva realitat, la qual cosa be
potenciada per la seva capacitat d’observació de l’entorn (“força” 81.8%)
Aquest interès pel món que els envolta els porta ha interactuar activament amb aquest
entorn: participen “molt” (47.7%) activament en les activitats que se’ls hi proposen,
participen “molt” (40.9%) expressant les seves opinions i a la vegada escolten i
respecten “molt” les opinions dels altres (40.9%).
La participació activa en l’entorn els porta també a tenir “força” (79.5%) interès en
manipular, físicament, els materials que troben al seu voltant
118
D. Llenguatge verbal
119
120
121
122
123
El àrea de llenguatge verbal és molt important i en aquesta etapa els nens i les nenes
comencen a expressar els seus sentiments, no només amb el llenguatge corporal, sinó
també amb el verbal.
Els nens i nenes que han cursat P3 i van estar al Projecte Petitons, tenen “força”
(45.5%) comprensió i expressió oral, a la vegada que reconeixen “força” (60.4%) els
sons i les lletres.
També saben escriure el seu propi nom i el d’algun company (60.4% “força”). Tenen
facilitat per participar en diàlegs (38.6% “força” i “molt”), i també comprenen sense
dificultat les explicacions (61.4% “força”).
Tenen “força” nivell de vocabulari (75%), la qual cosa facilita el que puguin memoritzar
texts curts (“força” 45.5% i “bastant” 43.2%).
En relació al procés lecto-escriptor, en general, el tenen assolit sense problemes. Mostra
tot el grup un nivell òptim: “molt” (6.8%), “força” (56.8%) i “bastant” (36.4%).
Aquesta absència de dificultats en l’inici del procés lecto-escriptor també es reflexa en
la facilitat que tenen per agafar el llapis correctament (“força” 86.4%).
Encara que en els diferents apartats relacionats amb el llenguatge verbal, el grup
presenta un bon assoliment, cal remarcar que en relació a l’expressió en llengua
catalana, si que presenten algunes dificultats. El 31.8% del grup s’expressa “poc” en
llengua catalana, utilitzant la llengua materna, que en un percentatge elevat, no és el
català.
124
E. Llenguatge matemàtic
125
126
127
Els nens i nenes d’aquest grup tenen assolits els conceptes espacials (“força” 54.5%,
“bastant” 43.2%), reconeixen “força” (72.7%) els nombres i les figures geomètriques,
també les qualitats dels objectes (“força” 65.9%) i usen “força” relacions de quantitat i
fan sèries (68.2%).
També mostren facilitat per resoldre i representar problemes senzills (“força” 47.7% i
“bastant” 40.9%) i per classificar i ordenar (“força” 63.6%).
128
F. Llenguatge plàstic
129
130
En aquesta etapa, els nens i nenes tenen “molt” (40.9%) i “força” (38.6%) assolits els
hàbits de neteja i ordre, hàbits imprescindibles per al desenvolupament d’un bon treball
en aquesta àrea de plàstica.
Els nens i nenes coneixen “molt” els colors (65.9%) i tenen “força” coordinació viso-
motriu (68.2%), necessària per poder treballar aspectes com: agafar el punxó
correctament, fer boles de paper (“força” 56.8%).
En general, el ritme en l’assoliment dels continguts de l’àrea de plàstica és “força” bo
(70.5%).
131
G. Llenguatge musical
132
En general, les actituds vers l`àrea musical son “molt” bones (61.4%). Els nens i nenes
tenen “força” facilitat per manipular objectes de so (70.5%), “força” sensibilitat per les
audicions (47.7%), i “força” capacitat per dur a terme treballs de dansa i moviment
(52.3%). Mostren cap a les activitats de l’àrea musical “força” (50%) i “molta” (40.9%)
disposició a participar.
133
H. Observacions
134
135
136
Cal destacar que el grup d’alumnes que han participat en el Projecte Petitons, tenen
“força” ritme en el desenvolupament dels aprenentatges (77.3%) i a la vegada en
l’assoliment de les actituds, valors i normes (“força” 81.3%).
En general, tots han assolit “força” els objectius del curs (86.4%), i tan sols un 2.3% del
grup no els ha assolit.
En l’àrea de psicomotricitat, el grup presenta “força” competències motores (61.4%).
També destacar la participació i interès de l’alumne (“força” 43.2%, “bastant” 29.5% i
“molt” 27.3%) cap a les tasques escolars.
Així doncs, dir que el grup de nens i nenes que ha finalitzat P3 ha assolit els hàbits
escolars: “força” (63.6%).
137
I. Regularitat en l’assistència
És un grup que mostra una gran regularitat en l’assistència (“molta” 59.1%) a excepció
d’un cas (2.3%).
138
J. Adaptació a l’entorn
139
MoltForçaBastant
S'ha adaptat al ritme escolar
80
60
40
20
0
Per
cen
tatg
e
S'ha adaptat al ritme escolar
MoltForçaBastant
Relació amb la mestra i els companys
60
40
20
0
Per
cen
tatg
e
Relació amb la mestra i els companys
140
MoltForçaBastant
Nivell d'adaptació correcte
80
60
40
20
0
Per
cen
tatg
e
Nivell d'adaptació correcte
L’ adaptació a l’entorn ha estat molt favorable. Els nens i nenes van “molt” contents a
l’escola (75%), es mostren “molt” comunicatius (45.5%), s’han adaptat “força” al ritme
escolar (79.5%) i tenen “força” relació amb la mestra i els companys (65.9%).
Per tot això, podem dir que el nivell d’adaptació a l’entorn escolar ha estat “força”
correcte (77.3%).
141
K. Participació dels pares
142
MoltForçaBastantNo sap/ No contesta
Compleixen amb les demandes de materials, estris...
60
50
40
30
20
10
0
Per
cen
tatg
e
Compleixen amb les demandes de materials, estris...
143
MoltForçaBastantPocNo sap/ No contesta
Fomenten a casa el que s'ensenya a l'escola
60
50
40
30
20
10
0
Per
cen
tatg
e
Fomenten a casa el que s'ensenya a l'escola
144
La participació dels pares en la dinàmica de l’escola es valorada força positiva per part
dels tutors dels seus fills. Aquesta participació queda reflectida en les consideracions
que fan els propis tutors: consideren positiva la relació que tenen amb els pares (“força”
54.5%, “bastant” 22.7% i “molta” 18.2%), l’assistència a la reunió inicial del curs ha
estat important (“força” 54.5% i “molt” 25%) i també han assistit quan se’ls ha
convocat (“força” 50% i “molt” 22.7%).
En relació a les activitats promogudes pel centre, els tutors no han pogut obtenir
informació sobre el treball que els alumnes realitzen a casa.
145
L. Valoració global
Com a conclusió, d’aquest apartat, podríem dir que en tots els aspectes analitzats, els
avenços són significatius i que els mestres que han acollit als alumnes que van fer
Petitons es mostren força satisfets del nivell socioeducatiu que presenten. Destacar que
tots ells han promocionat el curs.
146
3.2.5 Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons
2002-03, al finalitzar p4 (2004-05)
Les dades que s’analitzen són les que consten als informes finals de P4, dels alumnes
que van fer Petitons al curs 2002-03.
El grup està format per 23 nens i nenes que al curs 2004-05 han fet P4. Aquestes dades
són el resultat de l’anàlisi dels informes finals de P4, buidats a unes graelles on es
reflexa el nivell d’assoliment de les diferents àrees per part dels alumnes:
• Aspectes personals i evolutius
• Descoberta d’un mateix
• Descoberta de l’entorn natural i social
• Llenguatge verbal
• Llenguatge matemàtic
• Llenguatge plàstic
• Llenguatge musical
També s’ha analitzat a aquest apartat el desenvolupament dels aprenentatges i aspectes
com la regularitat en l’assistència, la participació dels pares i la valoració global que
obté l’alumne. Tot seguit passem a comentar-les:
147
A. Aspectes personals i evolutius
148
149
150
151
Al finalitzar P4 els alumnes es mostren “força” (43.5%) i “molt” (34.8%) satisfets dins
de l’ambient de classe, s’han adaptat molt bé a l’entorn escolar. Aquest sentiment de
satisfacció, fa que els alumnes es mostrin força autònoms a nivell personal i que les
relacions tant en els mestres com amb els companys siguin “força” fluides (47.8%).
Aquesta actitud també es reflexa amb el respecte cap a les normes de l’escola i cap els
altres; només un 4.3% dels nens i nenes té “poc” respecte als companys i a la mestra.
La majoria dels nens i nenes mostren tenir assolits uns bons hàbits, ritme i participació
pel desenvolupament dels treballs escolars (només un 8.7% presenten alguna dificultat),
i demanen el requeriment de l’ adult quan la situació ho precisa (ho fan “bastant”el
39.1%).
En general l’evolució, el desenvolupament dels nens i nenes es correspon “força” amb
la seva edat (en el 52.2% dels casos).
152
B. Descoberta d’un mateix
153
154
En diferents graus (47.8% “molt” i 39% “força”) tots els nens i nenes reconeixen les
parts del seu cos. Tenen això fa que tinguin una bona destresa motriu (65.2% “força”) i
“força” agilitat, equilibri, domini i seguretat (43.5%).
A la vegada, presenten un bon control de les emocions (43.5 “força”, “bastant” 30.4% i
“molt” 17.4%). Només un 8.7% del grup manifesta alguna dificultat en fer-ho.
Tenen també “molt” (43.5%) assolit els aspectes relacionats amb la neteja i higiene
personal.
155
C. Descoberta de l’entorn natural i social
156
157
158
Els nens i les nenes mostren “força” interès i capacitat per fer descobriments (52.2%).
Aquesta curiositat pel seu entorn fa que tinguin un bon coneixement de la realitat social
i cultural que els envolta (“bastant” 39.1% i “força” 34.8%).
Aquest estar atent a la realitat es manifesta en el bon nivell i capacitat d’observació que
tenen (“força” 69.6%) en relació als esdeveniments i elements de l’entorn.
Per conèixer l’entorn, els nens i nenes necessiten establir una interacció, i per tant, se’ls
ha d’implicar en vivències i activitats (el 34.8% participa “molt” en les activitats, el
30.4% “bastant” i el 26.1% “força”) que els portin a incorporar habilitats, actituds,
normes i valors relacionats amb formes culturals admeses i valorades pel seu entorn
socio-cultural.
Amb la pròpia activitat els nens i nenes aporten l’estil i forma de relacionar-se amb
l’entorn: els nens i les nenes expliquen allò que fan i expressen les opinions (47.8%
“força”), escolten i respecten les opinions dels altres (47.8% “molt”) i inclou també el
respecte als objectes i materials (73.9% “força”) que formen part del seu medi habitual.
159
D. Llenguatge verbal
160
161
162
163
164
En general, tenen “força” nivell en comprensió i expressió oral (69.6%).
Aquests aspectes es treballen mitjançant diverses activitats en les que els nens i nenes
han de reconèixer sons, lletres i noms dels companys (ho aconsegueixen “força” el
56.5%); escriure el propi nom i el d’algun companys (“força” en el 52.2% dels casos);
participar en els diàlegs que es generen a l’aula entre companys i amb la pròpia mestra i
comprendre les explicacions (52.2% “força”); memoritzar texts curts (ho aconsegueixen
“bastant” el 60.9%) i tenen assolit “força” nivell de vocabulari el 60.9% dels nens i
nenes.
Altres aspectes a tenir en compte i que també contribuiran a desenvolupar un bon nivell
d’expressió oral són els relacionats amb el procés de lecto-escriptura: un 69.l6% dels
nens i nenes agafen “força” bé el llapis i el 52.2% han assolit “força” el procés lecto-
escriptor (52.2%).
Destacar també que encara que moltes de les famílies dels nens i nenes no són
catalanoparlants els nivell d’expressió en llengua catalana dels nens i nenes es “força”
(34.8%) i “bastant” (34.8%) bo.
165
E. Llenguatge matemàtic
166
167
168
A través d’aquest llenguatge els nens i nenes desenvolupen el plaer de l’exercici de les
pròpies capacitats, i a més els continguts matemàtics els necessiten per comprendre com
són les coses i les persones. Els necessiten per situar-se en el món i poder col·laborar
significativament amb la gent amb que conviuen en la seva vida quotidiana.
El 60.9% dels nens i nenes reconeixent i utilitzen “força” els números, la representació
gràfica de la sèrie numèrica, i les figures geomètriques.
El 56.5% reconeixent “força” les qualitats dels objectes, les propietats que tenen en,
principalment, relació al tamany i la forma.
En relació a la capacitat per resoldre i representar problemes senzills i problemes
pràctics de la vida quotidiana, els nens i nenes presenten “bastants” habilitats (39.1%).
Per un altra banda, els nens i nenes mostren “força” habilitats per classificar i ordenar
(52.2%).
169
F. Llenguatge plàstic
170
171
Hi ha una sèrie d’hàbits que contribueixen a donar seguretat al nens i nenes i a la vegada
són imprescindibles per a l’alumne per aconseguir una independència respecte a l’adult,
i especialment rellevants en l’àrea del llenguatge plàstic: la neteja dels estris que utilitza
i l’ordre en el seu espai de treball. Els hàbits en aquest sentit, han estat “força” (39.1%)
i fins i tot “molt” (34.8%) assolits.
El 47.8% dels nens i nenes coneix “molt” bé els colors i el 39.1% “força”.
La coordinació viso-motriu està “força” desenvolupada (56.5%), la qual cosa, els
facilita la realització d’activitats relacionades amb la psicomotricitat fina, com resseguir,
agafar el punxó correctament, fer boles de paper, etc. En general, el ritme en
l’assoliment dels continguts de l’àrea de plàstica està “força aconseguit” (60.9%).
172
G. Llenguatge musical
173
174
Els objectius vers l’àrea de música i les actituds vers la pràctica de la música com a
instrument de comunicació, estan “molt” assolits (43.5%).
Els nens i nenes tenen “força” (60.9%) interès per la manipulació dels objectes de so i
per la reproducció de sons, a la vegada que presenten “bastant” sensibilitat (43.5%) per
les audicions i mostren una bona capacitat per escoltar música.
Manifesten també “força” habilitats (43.5%) pels treballs de dansa i moviment,
participant “molt” activament en les activitats (34.8%).
175
H. Desenvolupament dels aprenentatges
176
177
En aquest apartat, destacar els següents aspectes. Els nens i nenes mostren “força” ritme
en el:
-desenvolupament dels aprenentatges (60.9%)
-assoliment de les actituds, valors i normes (60.9%)
-assoliment dels objectius dels curs (69.6%)
En relació a l’àrea de psicomotricitat, que és un àrea considerada com a punt de partida
de tots els aprenentatges preescolars, els nens i nenes mostren “força” capacitats
(73.9%).
Assenyalar, també, la participació i interès de l’alumne en les activitats que se li
proposen (39.1% “bastant”, 34.8% “força” i 21.7% “molt”), la qual cosa es manifesta i
queda reflectida en l’assoliment dels hàbits escolars. Un 43.5% dels nens i nenes acaba
bastantes vegades la feina a l’hora, es mantenen en silenci quan és necessari, etc. ..., i
tots aquells hàbits i comportaments que es consideren imprescindibles per aconseguir un
desenvolupament progressiu dels nens i nenes i una adaptació a l’entorn escolar amb
èxit.
178
I. Regularitat en l’assistència
Els mestres destaquen una “molt” bona regularitat en l’assistència dels nens i nenes al
centre escolar (60.9%).
179
J. Adaptació a l’entorn
180
181
L’adaptació a l’entorn escolar ha estat molt satisfactòria:
-el 65.2% dels nens i nenes va “molt” content a l’escola
-el 52.2% es mostra “força” comunicatiu
-el 65.2% s’ha adaptat “força” al ritme escolar
-el 47.8% té “força” relació amb la mestra i companys
En general podem constatar que el nivell d’adaptació dels nens i nenes al centre escolar
ha estat “força” correcte (78.3%), només en un (4.3%) dels casos ha estat “poc” assolit.
182
K. Participació dels pares
183
184
Encara que els pares els hi costa fomentar a casa el que s’ensenya a l’escola, els mestres
destaquen la participació dels pares en el procés educatiu dels seu fill/filla, i en les
diferents activitats proposades des de l’entorn escolar.
Hi ha hagut bona relació amb els tutors, el 65.2% dels pares han tingut “força” relació
amb els tutors dels seus fills. Un 69.6% dels pares han complert “força” les demandes
que des del centre es feien relacionades amb materials, estris, etc., i un 34.8% han
participat “bastant” en les activitats promogudes des del centre.
185
L. Valoració global
Resumint podríem dir que en tots els aspectes analitzats, els resultats són força
encoratjadors i és especialment remarcable que els nens i nenes tinguin una molt bona
adaptació (a l’entorn escolar, pel que fa a hàbits, participació, relació amb companys i
mestra), tinguin un bon ritme d’aprenentatge, promocionant tots de curs, i que les
famílies atenguin als requeriments de l’escola.
186
4. CONCLUSIONS I VALORACIONS
El Projecte Petitons se’ns presenta com un projecte socio-educatiu d’intervenció
primerenca. Se li valoren especialment, els següents punts:
1- Ofereix un servei educatiu de qualitat, pel que fa a:
a) El nombre de professionals implicats directament en el projecte:
educadores socials, mestres, monitores i alumnes de pedagogia en
pràctiques (aquests últims en alguns períodes del Projecte).
b) La qualificació professional adient del personal educatiu que atén als
nens i nenes del programa de forma directa.
c) La confecció d’un programa educatiu força sistemàtic, de tall
cognitivista i novetós i comunitari.
d) L’atenció individualitzada que rep l’alumnat, relacionada amb la ratio
que es dóna en el Projecte Petitons: 2 professionals/ 10 alumnes.
e) L’atenció continuada i personalitzada que poden rebre l’alumnat al
regentar l’aula dos professionals (mestra i monitora).
f) La planificació, seguiment constant i revisió del Projecte per part dels
professionals implicats, incloent-li dos doctors en pedagogia , professors
del Departament de Pedagogia de la URV.
g) La satisfacció manifestada, mitjançant un qüestionari i entrevista, per les
educadores socials que totes sense excepció, valoren el Projecte com a
molt positiu, tant pel que fa al desenvolupament dels menors com a la
implicació del pares.
187
h) La satisfacció manifestada, mitjançant un qüestionari, per les mestres que
han dut a terme l’acció docent, totes sense excepció, han expressat a
través d’un qüestionari, el notable valor de projecte així com la seva
necessitat.
i) La valoració positiva del Projecte per part del catedràtic de la universitat
de Girona, Ferrán Casas, coordinador de la Xarxa catalana
d’investigadors sobre els Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida,
manifestada per escrit en el Pròleg del llibre “Petitons”(2003): Es tracta
d’un programa que persegueix millorar el benestar i la qualitat de vida
dels infants d’un territori i de les seves famílies (…) D’alguna manera,
el programa no fa sols intervenció primerenca, en el sentit preventiu,
sinó també, i sobretot, promoció primerenca, bo i adoptant iniciatives a
favor dels infants i les seves famílies (…) . (…) cal entendre que el
programa té voluntat de ser comunitari, és a dir, de i per a la comunitat
on viuen les famílies. Un treball que intenta conjugar objectius
individuals amb objectius globals al territori del servei.
j) La valoració positiva del Projecte per part dels responsables polítics així
com dels tècnics de Serveis Socials que des de l’inici han seguit i han
donat suport al Projecte.
k) La satisfacció de les famílies manifestada en entrevistes personals i a
través d’un qüestionari, per haver participat en el Projecte Petitons.
Destacar que:
• un 91,3% marquen el grau “Molt” per valorar el
fet d’haver participat en el Projecte.
• un 73,9 % elegeixen el grau “Molt” per contestar
si troben necessari el Projecte.
188
• un 78,3% trien el grau “Molt” per valorar si el
Projecte facilita l’entrada a l’escola del seu fill o
filla.
2- És un Projecte amb unes característiques generals força remarcables:
a) Gaudeix d’un grau accessibilitat força elevat, donat que els usuaris, en
aquest cas les famílies, han tingut coneixement i informació sobre el
mateix, proporcionat personalment per les educadores socials.
b) Te també un grau elevat d’accessibilitat pel que fa a l’horari, durada i
lloc on es realitza, ja que en tot moment, l’horari ha estat elegit pensant
amb les mares dels fills que assisteixen al Projecte i el lloc on es realitza
es molt conegut per les mares i es troba ubicat al mateix barri on viuen
les famílies. Per suposat, al ser el Projecte de caràcter municipal, és
totalment gratuït.
c) És un Projecte amb equipaments, instal·lacions i recursos financers
necessaris per portar-lo a terme amb les condicions adients.
d) És un Projecte conegut per la societat, en especial reusenca, ja que en
diverses ocasions ha estat explicat pels mitjans de comunicació, així com
ha estat publicat un llibre que per haver-se distribuït gratuïtament ha
arribat a un gran nombre de professionals de l’educació, dels serveis
socials i de persones en general.
e) És un Projecte consolidat i dinàmic que aquest any compleix 12 anys
d’aplicació ininterrompuda des de que es va iniciar.
3- Ofereix una sèrie notable de beneficis als nens i nenes que participen i han
participat al programa:
189
a) Han tingut l’oportunitat de participar en un programa educatiu de qualitat
en un marc, un espai i una temporalització que en tot moment ha tingut
en compte les necessitats de les famílies.
b) Han pogut gaudir d’un programa educatiu en una etapa primerenca, que
s’ha demostrat científicament la rellevància que té per aconseguir
desenvolupar el màxim possible les potencialitats del nenes i nenes, cosa
molt més difícil d’aconseguir en etapes posteriors.
c) Ha participat en un programa de lectura primerenca, que a més del valor
que té per a desenvolupar les seves capacitats cognitives, assenta les
bases d’un dels coneixements essencials i imprescindibles per seguir amb
èxit l’escolaritat i que més dificultats crea d’aprenentatge en els escolars,
com és la lectura.
d) Han pogut beneficiar-se d’un bany lingüístic i cultural, ja que el Projecte
Petitons, tenint en compte que els nens i nenes que participen, en la seva
majoria desconeixen la llengua catalana i les costums i tradicions de
Catalunya, ha dedicat un apartat important de la seva programació a
dotar-los d’aquest bagatge cultural ( en l’apartat de les tradicions
catalanes s’han treballat les festes més representatives: Castanyada,
Nadal, Sant Jordi) i lingüístic (emprant la llengua catalana en la
comunicació oral) imprescindible per a la seva bona integració tan
escolar com social.
e) Han pogut beneficiar-se d’un espai on degut a les diferents nacionalitats i
països dels nens i nenes que segueixen el Projecte Petitons, es dóna
constantment una convivència intercultural.
f) A través del Projecte Petitons i mitjançant sortides en les que en
ocasions també participaven les mares, se’ls ha donat a conèixer el medi
natural més proper (mercat, biblioteca municipal, parc infantil...).
190
g) Han adquirit una sèrie d’hàbits per aplicar fora de l’escola al treballar en
el Projecte Petitons de forma sistemàtica i continuada: els hàbits
d’higiene i alimentació; les habilitats socials i actituds (saludar i
acomiadar-se, compartir, ...) i els hàbits d’autonomia personal (saber
penjar-se la jaqueta, control d’esfínters, menjar tot sol, ....), la lectura de
llibres il·lustrats etc. Per altra banda, els pares confirmen un avenç
qualitatiu en diferents àrees, però en especial valoren la de “treball
d’hàbits” (neteja, ordre, atenció, concentració): 65,2%, “molt” i 32,6%,
“bastant”.
h) El fet que gràcies a aquest projecte s’hagin pogut detectar, a través de
mitjans diagnòstics certs retards en el camp maduratiu i fins i tot dèficits
sensorials, en alguns casos, s’ha de valorar també de forma molt positiva
ja que s’ha pogut intervenir per minimitzar els efectes negatius
d’aquelles anomalies detectades primerencament. Concretament s’han
derivat, en els casos més greus, al servei d’estimulació primerenca.
i) L’alumnat ha mostrat un gran avenç, en alguns casos molt significatiu,
en les diferents àrees que prioritàriament s’han treballat (descoberta d’un
mateix, descoberta de l’entorn natural i social i intercomunicació i
llenguatge), destacant, els següents aspectes que han estat els que més
han beneficiat els alumnes:
- Hàbits d’autonomia (posar-se la bata) que de 36 alumnes que
tenien dificultat en aquest aspecte al primer trimestre de entrada
al Projecte Petitons, 31 ho han superat en finalitzar l’últim
trimestre del curs.
- Habilitats manuals que de 24 alumnes amb dificultats en
aquesta àrea al principi s’ha passat a només 9 alumnes que
continuen tenint-ne.
191
- Hàbits d’higiene que amb 24 alumnes amb mancances en
aquest aspecte al principi de curs, s’ha aconseguit que 16 d’ells
les superessin a l’acabar.
j) Han adquirit una millora substantiva en les seves competències
personals, i ara compten amb recursos d’adaptació i de “cultura escolar”
que els facilitarà al nou medi educatiu que els espera: l’escola, i més si
pertanyen a una altra cultura.
k) A més de conèixer aquesta “cultura escolar”, han adquirit certes
competències escolars i coneixements que l’escola exigeix constantment,
i que els permetrà poder-se adaptar-se correctament a la majoria d’ells.
Cosa que no succeiria, o seria molt difícil d’aconseguir, si a l’ingressar al
marc escolar es partís de zero, i si a més a més, es desconeix la nostra
llengua. Concretament, han estat avaluats com a positius pels mestres
que han rebut els alumnes que han participat al Projecte Petitons al
finalitzar el primer trimestre de curs, o sigui que encara perduren en els
alumnes els beneficis que han tret de participar en el projecte, els
següents aspectes:
* Actituds generals :
- Van molt contents a l’escola (58,5%: sovint i 41,5%:sempre).
- Són nens sociables (48,8%:sovint i 31,7:sempre)
- Són apreciats pels companys (41,5: sovint i 39%: sempre).
- No manifesten comportaments agressius (68,3%).
- En relació al joc, els hi agrada participar molt (53,7%)
- Prenen la iniciativa en el joc i en les activitats escolars (51,2%).
* Actituds davant els aprenentatges:
192
- força motivats per les activitats d’aprenentatge que tenen lloc
dintre l’espai de l’aula (43,6%: sovint i 30,8%: sempre),
- estan atents a les explicacions de l’adult, un percentatge molt
baix, sols un 10,3%, presta poca atenció.
* Hàbits:
- Els de vestit i ordre. El 36,6% sempre es vesteixen sense cap
vigilància (es saben cordar i descordar abric, botons ....) i
sempre tenen cura del seu espai i les seves coses.
- el 48,8% del grup sovint té cura de les coses que utilitza
(pinzells, recipients, ....) i un 41,5% sovint es renta les mans i
va al lavabo sol.
- L’atenció i la concentració, són hàbits que es van assolint
sovint (39%).
* Habilitats socials:
- Pautes de convivència (43,6%)
- Solidaritat (51,3%)
- responsabilitat (43,6%)
- participació (38,5%)
- Cooperació (56,4%).
* Participació i comportament en la dinàmica de classe:
- Sempre tenen una regularitat amb l’assistència (56,1%)
- Si hi ha algun motiu per no assistir en el 58,5% dels casos
sempre justifiquen l’absència.
- Puntualitat (sempre arriben puntuals el 78% dels nens de la
mostra),
- Porten el material que el mestres sol·licita (sempre ho fan el
68,3%),
- Arriben sempre a l’escola nets i endreçats (el 73,2%)
193
- Assisteixen a les activitats programades per l’escola (sempre
ho fan el 61%).
* Adaptació a l’entorn escolar:
- els nens respecten les normes (43,6%),
- respecten als altres nens/es (53,8%)
- i també respecten el material (51,3%).
- En relació al mestre/a, aquests consideren que l’adaptació ha
estat molt bona (en el 43,6% dels casos).
* Cognició i llenguatge:
- bon nivell tant de desenvolupament conceptual (51,2%)
- com de desenvolupament lògic (48,8%).
- bona expressió oral (51,2%)
- un bon vocabulari (46,3%)
- i una bona comprensió oral (43,9%).
* Descoberta d’un mateix:
- bon coneixement dels seu esquema corporal (53,8%)
- bona coordinació motriu (48,7%)
- i una bona coordinació espacial (46,2%).
l) Així mateix, els alumnes demostren un interès cap als aprenentatges
escolars.
m) No es parteix, a l’ingressar a l’escola, d’una situació de desavantatge,
sinó que en alguns casos , en l’aspecte escolar, es donen importants
194
resultats en el que té això de repercussió, entre altres aspectes, en
l’autoestima de l’alumnat.
n) L’alumnat de Petitons manté els avenços assolits al llarg dels anys
posteriors d’escolarització, malgrat els mèrits no s’han d’atribuir
exclusivament al projecte donat que ja hi ha un treball sistemàtic dels
mestres que els han atès. I destacar que el 100% de l’alumnat de Petitons
ha promocionat de curs tant de P-3 a P-4, com de P-4 a P-5.
4- El Projecte Petitons ofereix una sèrie notable de beneficis als pares que han
participat:
a) Les famílies han intervingut de forma activa en el projecte: a la llar i al
centre. A la llar han continuat desenvolupant les àrees que es treballaven
a l’aula, especialment hàbits, habilitats socials, actituds i llenguatge. A
través de fulls de registre han pogut fer un seguiment de l’evolució del
seu fill o filla. Al centre han participat conjuntament amb la mestra en el
desenvolupament de sessions amb el seu fill o filla.
b) Les famílies han gaudit d’un assessorament en l’aspecte educatiu:
especialment se’ls hi ha donat la informació a través de xerrades sobre
temes medico-sanitaris, psico-educatius, donades per personal
especialitzat i per les pròpies educadores socials i han pogut contrastar
opinions, dubtes, amb els professionals, sobre els aspectes tractats.
Fonamentalment han valorat les pautes educatives que se els ha
proporcionat ( 60,9%, “molt”, i 28,3% , “bastant”) i la formació en temes
educatius ( 54,3%, “molt” i 43,5%, “bastant”). En definitiva, es pot dir
que s’ha optimitzat la qualitat de la intervenció educativa d’aquestes
famílies.
c) Les famílies han gaudit d’un assessorament en els aspectes burocràtics
(dates de matriculació, lloc, formularis...) necessaris per a que els seus
195
fills segueixin una escolarització normalitzada. Destacar que al valorar la
informació rebuda sobre el procés de matriculació un 50%, marca
l’apartat “molt” i un 30,4% l’apartat “bastant”.
d) S’ha demostrat un interès de les famílies envers a l’educació reglada dels
seus fills, reflectit en el fet que tots els nens i nenes participants en el
projecte s’han matriculat a l’escola del seu barri per al proper curs, i en
l’educació general dels seus fills i filles.
e) S’ha demostrat la bona participació de les famílies en la dinàmica de
l’escola. Recordem que els mestres que han rebut els seus fills han
valorat com a molt bona l’assistència de les famílies a les reunions
generals del grup classe (43,9%) i a altres reunions que s’han programat
(39%). També consideren molt alt l’interès que tenen per l’escola (39%)
i la resposta positiva a les demandes que fa l’escola (41,5%).
f) Ha facilitat i augmentat el contacte entre els mestres de les escoles i les
famílies, aconseguint també que els mestres coneguin amb major
profunditat certa problemàtica en les que estan immersos alguns dels
seus futurs alumnes.
g) Ha possibilitat emprendre accions comunitàries. Programant accions en
les que els nostres alumnes i pares hagin de conèixer, participar i
implicar-se en dinàmiques i serveis comunitaris (ludoteques,
biblioteques, escola de música, activitats esportives, casals, esplais...).
h) Gràcies al Projecte Petitons, les famílies han pogut gaudir d’un espai de
trobada i relació amb altres pares, cosa molt important, sobretot quan es
tracta del primer fill o filla que participa. Donat que amb aquesta relació,
en especial la mare que per primer cop té un fill, adquireix pautes
educatives de qualitat i a més rep un suport psicològic i emocional de la
resta de les mares, que l’ajuden a desengoixar-se dels temes de criança o
d’altra naturalesa, que li preocupen.
196
5- Ha permès als Serveis Socials donar una millor servei i resposta a les seves
competències:
a) A través del projecte s’ha pogut portar a terme un seguiment de les
famílies ja conegudes des de Serveis Socials i altres de nou contacte, i
s’ha pogut intervenir en la dinàmica familiar.
b) El projecte ha estat i continua sent una eina d’intervenció amb els
menors i les seves famílies.
c) Ha estat una bona eina de seguiment i de prevenció de situacions de risc
per als menors, i les famílies s’han sentit acompanyades en el procés de
socialització dels menors.
d) S’han donat pautes educatives a les famílies per aplicar a casa i
aconseguir una millora qualitativa de l’educació dels seu fills i filles.
e) Gràcies al contacte gairebé diari amb les mares dels nens i nenes del
Projectes Petitons les educadores socials i les mestres han pogut
informar-les, fonamentalment a aquelles que desconeixien la nostra
llengua i les nostres costums, en algunes de les activitats de tipus
cultural i lingüístic desenvolupades a l’aula (per exemple amb entrega de
cintes amb cançons, participació amb les celebracions de les festes
populars: castanyada, el “tió”, Sant Jordi, etc.).
f) S’ha vist facilitada la tasca d’informar, orientar i assessorar a les famílies
més necessitades sobre els aspectes necessaris (en especial els
burocràtics: dates de matriculació, documents necessaris, etc. ,etc.) per
aconseguir que els seus fills segueixen una escolarització normalitzada.
g) S’ha donat una resposta eficient i eficaç, encara que no és l’única que
s’ha adoptat, a la problemàtica que suposava :
197
• la no escolarització d’un gran nombre d’alumnes
• la no implicació de certes famílies en l’aspecte
educatiu
• fracàs escolar
• l’absentisme i l’abandó escolar.
h) Han tingut l’oportunitat d’estar escolaritzats una quantitat considerable
de nens i nenes que d’altra manera difícilment ho haguessin estat.
Recordem que pel Projecte Petitons han passat un total de 554 alumnes.
i) S’han atès progressivament els diferents districtes de Reus, actualment:
Districte I (Nucli Antic); Districte II ; Districte IV ( St Josep Obrer);
Districte IV (El Roser).
j) S’ha treballat coordinadament entre els diferents professionals dels
diferents districtes que participen en el Projecte.
k) S’ha establert un treball coordinat amb els recursos i serveis existents a
la comunitat.
l) Ha permès, gràcies a l’intercanvi d’informació constant i reunions de
seguiment, un enriquiment professional de les persones implicades en el
Projecte.
6- El Projecte Petitons ha permès establir una col·laboració entre pares i els
mestres que tindran en el futur els alumnes del Projecte, aconseguida a
través de les visites que s’han programat.
198
7- Ha permès als mestres d’educació infantil conèixer, les característiques del
seu alumnat futur i d’aquesta manera poder-los atendre millor, així com
les circumstàncies que els envolten per poder-se adaptar a elles i intentar
modificar-les si es creu convenient .
8- El Projecte Petitons ha permès crear una col·laboració interinstitucional
positiva i enriquidora entre l’Ajuntament de Reus (Serveis Socials) i la
Universitat Rovira i Virgili (Departament de Pedagogia) per tal de donar
resposta a unes necessitats socio-educatives detectades.
Cal dir que no sempre ha estat possible al mateix grau d’assoliment en tots els centres
en què s’ha dur a terme el projecte, donades les característiques i particularitats de cada
una de les zones, malgrat en totes elles s’han aconseguit els objectius bàsics.
El Projecte Petitons és un projecte dinàmic que des dels seus inicis ha anat modificant-
se per tal d’optimitzar-lo i adequar-lo a les noves demandes, per la qual cosa resta
encara obert, i es força perfectible.
El Projecte Petitons se’ns presenta com un projecte socio-educatiu d’intervenció
primerenca inspirat en la idea de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a
l’educació i que vol reforçar l’acció del sistema educatiu per evitar les desigualtats
derivades de factors socials, econòmics, culturals, ètnics, etc. No només fa efectiu el
principi d’igualtat en quan a l’educació, sinó que aporta elements per evitar qualsevol
altre tipus de desigualtat: arribar a les mateixes condicions que els altres nens i nenes a
l’escolarització, donar suport als pares, per exercir el seu rol en relació a l’educació del
seu fill/filla, detectar qualsevol tipus de necessitats, evitar les dificultats socials per
manca d’informació, fer efectiu el principi d’IGUALTAT SOCIAL, a més com a
IGUALTAT D’OPORTUNITATS.
El Projecte Petitons el valorem com un projecte innovador i amb un elevat interès
socio-educatiu i comunitari.
199
5. BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT DE REUS (1997-2005): Programacions i memòries de Serveis Socials
de l’Ajuntament de Reus. Documents policopiats. BATALLA, A. (2000): Habilidades motrices. INDE: Barcelona. BLUMA, S. ET AL. (1978): Guía Portaqe de Educación preescolar. Cooperative Educational Service Agency: EEUU. CASAS, F. (1998): Infancia: perspectivas psicosociales. Paidós: Barcelona. CASAS, F. (2000): “Maltrato infantil: factores psicosociales de riesgo, prevención y promoción de la calidad de vida de la infancia" en BALSELLS, A. y ALSINET, C.: Infancia y adolescencia en riesgo social. Milenio: Lleida. CEMBRANOS,F. i altres (1988): La animación sociocultural. Una propuesta metodológica. Ed. Popular. Madrid. CLEMENTE, R.A. y CODES, S. (1998): "La adquisición lingüística y los inicios lectores en el hogar". Cultura y educación. Nº 11-12. Madrid Aprendizaje: Madrid. COMES, G. (1991): "Una metodología para la enseñanza de la lectura en niños con síndrome de Down" en ACOSTA, V. et al. Programas de evaluación e intervención
en Educación Especial. Universidad de La Laguna: La Laguna. COMES, G. i PONCE, C. (2003): Petitons: Una experiència d’intervenció
socioeducativa primerenca. Ajuntament de Reus: Reus. DENON, V. (1987): En Teo va a l´escola. Timun Mas: Barcelona. ELOSUA I GARCIA,(1993): Estrategias para enseñar y aprender a pensar. Narcea: Madrid. FUNES, J.; TOLEDANO, L. I VILAR, J. (1997): Intervenció psicopedagògica sobre
problemes de desadaptació social. UOC: Barcelona. FIGUERES, C. I PUJOL, M. A. (1988). Els racons de treball. Una nova forma
d’organitzar el treball personalitzat. Eumo editorial: VIC. MICHELSON et al.(1987): Las habilidades sociales en la infancia. Martínez Roca: Barcelona. MONEREO, C. (1992): Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Graó editorial- ICE de la Universidad de Bacelona: Barcelona. NUÑEZ, V. (2002): La educación en tiempos de incertidumbre: las apuestas de la
Pedagogía Social. Gedisa: Barcelona.
200
PANCHÓN, C. (1998): Manual de pedagogía de la inadaptación social. Dulac Edicions: Barcelona. PÉREZ, G. (2003): Pedagogía social/ Educación social. Construcción científica e
intervención práctica. Narcea: Madrid. PÉREZ,G. (2004) : Elaboración de proyectos sociales. Ed. Narcea. Madrid. PLANELLA, J i VILAR, J. (2006): La pedagogía social en la sociedad de la
información. Ed. UOC: Barcelona.
UNICEF (2001): Estado mundial de la infancia. Unicef: Nueva York.