Post on 16-Mar-2016
description
(re)visions||Asil Gomis 2010
17 de juliol - 3 d’octubreAsil Gomis, Agullana
Miquel Duran {cartes d’Irya}Antoni Federico {revistar}Víctor Pérez-Porro {paperview}
L’estiu de l’any 2002 s’organitzà a Agullana l’anomenada
(Re)visions Asil Gomis, una exposició artística que va
reunir les propostes de quatre artistes relacionats amb
el nostre poble. Tot plegat tenia un propòsit cultural i
reivindicatiu; aquest últim orientat a posar d’actualitat
la necessitat d’oferir un servei públic per a la gent gran
en aquest magnífic espai de l’Asil Gomis. De fet, fou la
primera vegada en 32 anys que l’edifici s’obria al públic
per complir amb una funció social concreta.
L’estiu de l’any 2010 la situació d’aquest edifici moder-
nista tan estimat per tots els agullanencs/es ha canviat
radicalment i per dues raons: La primera és que ha passat
a ser propietat de l’Ajuntament d’Agullana, abans ho ha-
via estat d’un conjunt de municipis aglutinats a l’entorn
de l’Associació Salines Bassegoda. I en segon lloc perquè
properament entrarà en funcionament com a centre de ser-
veis rural d’atenció a la gent gran, un cop acabades les
obres de reforma estructural de l’edifici i la construcció
d’un Centre de dia en el mateix espai on va tenir lloc
(Re)visons. Ara bé, falta per omplir de contingut, de ca-
res a recuperar el seu ús, la segona planta de l’edifici,
tasca aquesta que entenc ha de ser decidida pels futurs
equips de govern de l’Ajuntament d’Agullana sorgits com a
resultat de les eleccions municipals les primeres de les
quals s’han de dur a terme l’any que ve.
Mentrestant ha sorgit l’excel·lent idea de tornar a fer
una mostra d’Art Contemporani anomenada (re)visions II
Asil Gomis en l’espai ara buit del pis superior. Els
artistes que exposaran en aquesta ocasió són en Miquel
Duran, l’Antoni Federico i en Víctor Pérez-Porro. Penso
que amb aquesta exposició ha de tornar a sorgir un diàleg
entre els creadors artístics, els gestors públics i la
gent d’Agullana per tal de sotmetre a debat i considera-
ció l’ús del darrer espai de l’Asil Gomis que quedarà per
utilitzar.
Aquesta exposició anirà acompanyada d’un programa d’ac-
tivitats alternatives que giren al voltant del món de la
literatura, la música i el cinema; un conjunt d’activitats
culturals de molta qualitat que han de fer-nos gaudir el
pas de l’estiu i, al mateix temps, ens han de servir per
ser un referent del món cultural a la comarca de l’Alt
Empordà.
No vull acabar sense agrair l’esforç que han fet institu-
cions com ara la Diputació de Girona en col·laborar eco-
nòmicament en el projecte, així com a totes les persones
que participaran en totes aquestes activitats i que han
fet possible que es dugués a terme aquest (re)visions II
Asil Gomis.
Alfons Quera Carré
Alcalde d’Agullana
Asil Gomis, 2010
Quan l’any 2002 es va presentar (RE)VISIONS ASIL GOMIS
es va insistir molt en el posicionament reivindicatiu que
es pretenia donar a l’esdeveniment i es va emfasitzar la
voluntat d’ocupació artística d’un espai públic que estava
tancat des de l’any 1969 i que d’aquesta manera, durant dos
mesos, es retornava al seu legítim propietari: el públic
en general -que en aquella ocasió van ser més de 5.000
espectadors- interessat en ser protagonista d’un seguit
d’iniciatives ubicades en un espai malaguanyat i plantejades
amb la intenció de promoure l’agitació cultural.
Vuit anys després, algunes coses han canviat en relació
a l’Asil Gomis, ja que la planta principal ha estat re-
habilitada i és a punt d’entrar en servei com a Centre
de dia. Malgrat tot, tres dels quatre artistes que van
protagonitzar una de les mostres d’art contemporani més
directament orientades a revisar la relació entre l’espai
públic, l’art i la política, decideixen reprendre l’expe-
riència d’ocupar la planta superior d’aquest immens edi-
fici modernista per convertir-la en el lloc on s’exposin
tres reflexions entorn de la memòria, un conjunt d’obres en
les quals es barreja el sentiment de pèrdua i d’inici.
Miquel Duran, Antoni Federico i Victor Pérez-Porro, tots
tres amb estudi a Agullana, atrets novament per la força
d’aquest edifici emblemàtic i per la potencia dels espais
encara pendents de rehabilitació, han decidit en aquesta
ocasió ocupar els 226 m² del pis superior. El fet que per
accedir-hi calgui creuar una passera habilitada expressa-
ment per a l’ocasió i que l’entrada a l’espai expositiu
es faci per una obertura angosta dóna a l’experiència un
cert aire d’aventura.
La voluntat que ens mou quan decidim tirar endavant aques-
ta iniciativa, i ho fem sota l’empara de l’Ajuntament
d’Agullana, és la d’oferir al públic un seguit d’activi-
tats culturals, estructurades entorn d’una exposició, ca-
racteritzades pel fet de compartir la voluntat d’abordar
alguns objectius utòpics i entre ells, en especial, el de
demostrar la capacitat de l’art per transformar el dia a
dia i millorar-lo.
En un món on el valor en curs ha estat la immediatesa,
els tres artistes tenen en comú la capacitat de persis-
tir, la constància, una l’actitud d’espera que els porta
a realitzar obres que neixen de la necessitat, la voluntat
i el compromís de treballar-se, obres que sorgeixen de
l’exercici de cada un d’ells de pouar cap el seu interior
i d’estar atent a tot allò que trobi en la natura en la
qual s’insereix. El resultat són tres propostes molt dife-
rents però que tenen en comú el fet d’obligar l’espectador
a interrogar-se.
Guiats pel convenciment que “una casa canvia quan hi en-
tra un hoste” la nostra pretensió és oferir als visitants
que aquest estiu passin per l’Asil Gomis un banquet de
sensacions amanit amb sis elements:
- Un epistolari plàstic fet per Miquel Duran, un conjunt
de cartes-objecte que incorpora el millor de les expe-
riències del reciclatge visual de tota mena d’objectes
recollits com si fossin restes d’un naufragi i que ara
es reinventen fins elevar-los a la categoria d’objecte
artístic.
- Una instal·lació monumental en la qual Antoni Federico
empren un exercici de diàleg amb la llum i la foscor, una
mena de pas endavant més enllà d’aquell “punt zero” que
va suposar per exemple el “Quadrat negre” de Malèvitx i
que comporta una exploració dels espais del “No-res alli-
berat” del que parlaven els suprematistes.
- Un conjunt de peces en les quals Víctor Pérez-Porro, au-
tèntic alquimista del color, després de prescindir dels
pinzells i substituir-los per un compressor provoca un
pols entre la transcendència de l’atzar i el de la neces-
sitat en les obres resultants, les quals, sobre els murs
maltractats de l’espai ocupat, ens apareixen com autèn-
tiques simfonies de color en estat pur.
- Un espai de reflexió en el qual, potenciat per la pre-
sència d’una obra de cada un dels tres artistes procedent
de l’experiència del (RE)VISIONS de l’any 2002, s’expo-
sa tota mena de material documental lligat a la història
i als usos reals o imaginats de l’Asil Gomis recollit i
ordenat pel comissariat d’aquesta exposició i es fa una
particular invitació al públic a participar en l’elabo-
ració d’un vocabulari específic de paraules-clau relatives
a aquest espai.
- Una projecció i exposició d’imatges recollides i munta-
des per en Xavier Esteve i per en Pere Pagès que es pro-
jectaran i exposaran en l’espai annex a la terrassa situ-
at just damunt de l’escala principal d’accés a l’edifici.
Una particular sala de projeccions plena de màgia amb un
notable poder evocador.
- El propi edifici on va passar els seus darrers anys la
Lidia de Cadaqués, amb les sales ocupades, les espectacu-
lars terrasses encarades cap a la plana amb la badia de
Roses al fons, el jardí posterior,... un marc en el qual
s’integren les propostes de xerrades col·loqui amb autors
de novel·les, els recitals poètics, les presentacions de
llibres o altres publicacions, els concerts i les taules
rodones que està previst que es vagin succeint durant tot
l’estiu.
(re)visions IIAsil Gomis 2010Enric Tubert i Canada
Els tres artistes aquí presents tenen en comú el fet que
en les seves obres han reduït l’argument a un mínim i el
que ens ofereixen són un conjunt peces en les quals la
forma i el desordre quallen (gràcies a l’atzar) en unitats
de significat que són les obres d’art i la resta dels col-
laboradors implicats, entre els quals també hi ha en Pep
Vallès i els dissenyadors d’aquesta publicació que teniu
a les mans procurem generar un entorn que potencií el que
ells han creat.
En l’actual proposta ens guia la voluntat explícita de
relacionar la noció d’ASIL i la de REVISIÓ amb la consci-
ència romàntica de DESARRELAMENT, amb la consciència de no
ser d’allà on ets i fem nostra l’herència romàntica for-
mulada per Antoni Marí quan ens diu que “En el món modern,
malgrat totes les contrarietats possibles, es pot ocupar
el lloc que ens plagui sempre que siguem capaços d’assumir
el risc que això comporta”.
Romàntics com som, en el sentit més revolucionari del ter-
me, els que protagonitzem aquest (re)visions II voldrí-
em contribuir a convertir l’experiència d’ocupar espais
abandonats, i també els discursos que aquesta experiència
pugui generar, en un inici de nova funció dels mateixos.
Enric Tubert i Canada
Asil Gomis, detall
Intervenció de Miquel Duran a l’Asil Gomis l’any 2002, encara visible
MiquelDuran
Bocaterrosa , 2010Escorça sobre fusta, 122 x 116,50cm.
Reflexiu de mena i molt analític, Miquel Duran observa el
món amb una mirada molt crítica i, com si d’un notari es
tractés, en les seves obres procura donar fe de tot allò
que creu significatiu, conscient que les seves sèries aca-
ben esdevenint un autèntic dietari o una cartografia on
es pot seguir el rastre de les circumstàncies dins les
quals s’ha generat l’obra: l’estil de vida, la procedèn-
cia dels materials, els horaris seguits durant el període
de realització... Allò que sobta i a la vegada atreu és
que aquest fet, lluny de ser un llast que l’esclavitzi o
que pugui banalitzar el discurs, s’acaba convertint en un
catalitzador que contribueix positivament a l’exploració
de nous llenguatges o al descobriment de noves ressonàn-
cies en les formes o materials ja explorats en altres
ocasions.
Guiat per una decidida voluntat de revisió constant del
propi treball, després de la sèrie Passatges molt lligada
a la filosofia de W. Benjamin i que va cristal·litzar en una
magnífica col·lecció de peces de gran format, autèntics
palimsests en els qual s’assolien unes qualitats pictò-
riques extraordinàries, Miquel Duran s’ha embarcat en un
Cartes d’Irya MIQUEL DURAN
Cartes d’Irya , 2010Treball en procés. Mesures variables
projecte molt peculiar: ha anat recollint i trossejant
tota mena de fragments d’escorça vegetal i de trossos de
fusta i, envoltat de silenci, guiat per una actitud molt
similar a la dels constructors de paret seca, ha elaborat
un autèntic mosaic informalista en el qual cada fragment
ocupa el lloc que la intuïció i el càlcul han escollit.
Aquesta peça titulada “Bocaterrosa” és la matriu a par-
tir de la qual Miquel Duran ha emprès un camí de treball
fet en silenci, amb objectiu inicial de fer un conjunt
d’obres de petit format on domini la delicadesa i la sub-
tilesa i que, presentada com un conjunt, actuï com una
al·legoria del naufragi i el salvament
El resultat és un autèntic epistolari titulat “Cartes
d’Irya”, un títol ambigu, amb un nom propi ple de resso-
nàncies líriques que tant pot ser un topònim com un nom
de persona. Una vintena de peces en les quals els objectes
recollits a la platja, al bosc o al lloc més impensat;
restes de naufragis diversos, semblen reinventar-se la
funció i el lloc que els pertoca i es van articulant en
un discurs que esdevé una recopilació de missatges adre-
çats a un destinatari atzarós, o no, que davant la peça,
i superada la primera fase de sorpresa, haurà de desxi-
frar-ne el sentit.
Amb una sintaxi molt eficaç capaç de lligar en un mateix
discurs materials molt heterogenis que serveixen de base
(roba de matalàs, fang, paper, fusta... ) amb altres que
actuen com a signes (paper imprès estripat, filferros amb
plometes, mandíbules de gos, sagetes pivotant sobre un
eix ...) tot plegat lligat amb aglutinants diversos com
la parafina. El resultat és un conjunt de cartes escrites
amb frases complexes, a vegades molt líriques i plenes de
subtileses, altres brillants i en certa manera barroques
però en la majoria dels casos carregades de ressons mis-
teriosos i també de denuncia i de crítica ferotge a un
món amnèsic de massa coses.
Enric Tubert i Canada
AntoniFederico
Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
Com a creador, Antoni Federico organitza els elements de
cada peça com un tot en el qual les tensions no s’estal-
vien, ben al contrari, es persegueixen perquè s’entenen
com una bona excusa per a la reflexió, la sorpresa o el
desconcert. Amant de les instal·lacions, cada exposició
que fa és un repte personal en el qual el diàleg entre
l’espai i l’obra exposada esdevé un element clau.
Des de la seva condició d’artista transgressor en l’ús
dels materials i de les tècniques que barreja, Federico
s’endinsa aquí en un exercici de reflexió entorn de l’es-
caire i de la peça entesa com una integració de moltes
altres peces que dialoguen entre si, que s’interroguen i
s’articulen sobre un marc. Com sempre, però, el diàleg
que ell estableix es planteja com un intent d’educar el
dubte, de fer-lo savi, d’examinar-lo, de demanar-li pro-
ves, d’exigir-li arguments.
En la instal·lació presentada amb el títol “Revistar” hi
ha una decidida voluntat de fugir de la maduresa pictòri-
ca, es pretén que l’obra resultant estigui verda, que es
noti que no té pretensió d’obra madura, de síntesi, sinó
Educar el dubte ANTONI FEDERICO
Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
de material en procés. Per això defuig qualsevol precio-
sisme i renuncia a l’ús de l’amplíssim repertori de tex-
tures elaborades que ell domina i recorre als colors bà-
sics, sense matisos tonals. En canvi, en el traç de cada
una de les línies i la seva interacció amb les altres, tot
està estudiat i mesurat i s’ha formalitzat després d’un
llarg procés d’elaboració.
Articulada en un suport de 1’8 x 10 (6+4)m, Federico pre-
senta una peça en angle recte sorgida de la feina de pas-
sar revista a múltiples quaderns de treball, a centenars
de dibuixos i que ha servit com a excusa per “passar en
net” part d’aquest material.
La proposta proclama la convicció que fer recerca és equi-
vocar-se perquè així és com es descobreixen nous espais.
Aquí el que es pretén és compartir aquestes troballes amb
el públic, si més no, a nivell emocional.
En la majoria de les peces que es presenten articulades
sobre un fons negre, a diferents nivells d’alçada i amb
solapaments constants entre elles; el que l’Antoni Fede-
rico busca és reflexionar sobre l’espai que queda atrapat
entre les línies constituïdes en perímetre i que ell veu
com un joc de buit i de ple, com un exercici de recer-
ca d’equilibri entre pes i ingravidesa, entre aparició i
dissolució.
El material ceràmic, incorporat al conjunt però situat
fora del marc, prop de l’angle i connectat amb el fons
en el qual s’integren la resta de les peces, ens apareix
com un conjunt de formes orgàniques expectants, que estan
a l’espera de rebre quelcom. Una autèntica metàfora del
que es pretén de nosaltres com espectadors situats davant
d’aquest trencaclosques de naturalesa arquitectònica i
que ens reclama posar atenció als espais interiors i
al diàleg obert i complex entre els diversos elements
integrats.
Enric Tubert i Canada
VíctorPérez-Porro
Paper-Line 1 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.
Paper-Line 2 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.
Paper-Line 3 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 85 x 112cm.
Paper-View 6 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.
Paper-View 7 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.
L’obra de Víctor Pérez-Porro, des de la seva aparent sim-
plicitat, és una pintura llaminera, d’un atractiu irre-
sistible. Alliberades de la pretensió de crear il·lusió
de realitat –objectiu dominant en l’art occidental durant
segles i segles- les seves obres persegueixen captar l’es-
sència de la realitat, amb la qual cosa hi ha una total co-
incidència amb l’objectiu de bona part de l’art oriental.
El fet que Pérez-Porro s’atreveixi a plantejar la pintura
com si es tractés de música l’acosta a actituds com les de
John Cage, en les quals es parteix d’un enorme respecte pel
paper del públic que és qui, en no acontentar-se en veu-
re la peça i sentir-se empès a mirar-la, li dona un valor
superior, un valor estètic.
Guiat pel convenciment que la via més directa per arribar
a la conceptualització és la que passa per les sensaci-
ons, ja fa molts anys que aquest artista es va endinsar
en l’estudi de la tècnica i del cromatisme amb la voluntat
d’esdevenir un autèntic alquimista dels colors i la seva
és una actitud que l’ha dut a anar definint una manera de
fer en la qual no hi ha confusió possible, ja que no hi
ha símbols per interpretar perquè el que hi trobem és un
exercici de reflexió sobre la pròpia essència de la pintura
i en particular sobre la textura i el color, dos elements
indestriablement units al concepte de forma.
Convençut de la certesa d’aquella frase atribuïda a Demò-
crit que diu: “Tot el que hi ha és fruit de l’atzar i la
necessitat” Pérez-Porro dóna una enorme importància a la
creació d’un ambient preparat en el marc del qual es dugui
a terme la improvisació. Resulta curiós veure com abans
d’atacar la superfície amb el color hi ha tot un treball
previ d’incisions, relleus, modificacions de la textura
del material que ha de servir de base i que li donen una
trama geomètrica feta a partir d’una actitud molt zen, de
fer les coses naturalment, de concentració en allò que
estàs fent i prou. Una manera de viure centrat aquí i ara,
transcendint la pròpia personalitat.
Darrerament aquest artista ha donat un pas endavant en
substituir els pinzells per un compressor que llança la
pintura sobre la superfície blanca del mur, del paper o
de l’alumini prèviament condicionada per rebre l’impacte
del color i així experimenta amb els recorreguts, itinera-
ris, barreges... que la pintura, en funció del seu grau de
fluïdesa, produeix en escorre’s lliurement després de ser
llançada amb compressor.
Aquest canvi de rumb, encara fa més evident la importància
de la suma del treball previ de coneixement i manipulació
de la base sobre la qual es vol treballar i la força de
l’atzar que suposa la incorporació del regalims dels fluïts
de color empesos per la força de la gravetat.
En aquesta ocasió l’espectador podrà gaudir de la contem-
plació d’autèntiques partitures cromàtiques presentades
sobre una base d’alumini encarades amb altres fetes sobre
paper Arches de rotllo industrial en els qual el factor
del nivell d’absorbència de la base esdevé un factor clau.
És tracta d’una proposta que ens obliga a admetre que en
art com en tants altres àmbits les coses són allò primer i
entendre el seu “per a que” és un segon estadi.
Enric Tubert i Canada
Mètode i atzar VÍCTOR PÉREZ-PORRO
AGULLANA esgarrapa Pirineus,
transparent celatge bressolat tramun-
tana, última capitalitat republicana,
camí exili, poble carrers costeruts,
rodejats retallats perfils muntanyencs,
boscos eixorivits silents encants;
llegenda diu Agullana és cosa sana,
pintura també s’esplaia.
Raó resurrecció geriàtrica an-
tic asil, record mostra celebrada seu
recinte 2002: 2+2 = 4, segons tetrakis
pitagòrica, 4+3+2+1=10 = 1+0 = 1 etern
record, ara tres artistes agullanencs
Miquel Duran, Antoni Federico, Pérez-
Porro novament reincideixen impulsats
local esperit tranquil, atractiu am-
bient casolà.
ANTONI FEDERICO.- artista en-
cumbrades, esquemàtiques projeccions
geomètriques dimensionades infinitesi-
mal espai. Composicions Federico as-
soleixen encisadora arrancada espaci-
al : parteixen punt inicial adoptant
progressiva orientació vers ruta in-
finita, paulatinament encarna imatges
concisa configuració estereomètriques:
línea composta seguici punts reflex
puntuals idees, quadrat símbol ter-
ra delimitada quatre vents, estel·lar
projecció, triangle definidor crea-
tivitat (madurades teories), cercle
(reconeguda línea infinita, senyal im-
mensitat firmament. Cercle, centre ar-
reu, perímetre enlloc defineix infinit.
Federico íntimament trasbalsat
recrea entrebancs pensament, atzaro-
sos embats ignot enllà enllà llunyà.
Quatre mostres escadusseres seva
pintura mostren seu tarannà plàstic:
Triangulacions aplegades dins
gran equilàter suport creació, ve-
gada triple triangulació continguda
(interior) resum, clau progressiva
incitació oberturista doble aspecte
formal,metafísic.
Rotllo espiral rotor motor lli-
gam camí perforació penetració àmbit
celeste, allunyament confins recone-
guts, desvetllament misteris l’ignot.
Gran ròdol, roda vehicle neu-
màtic prodigioses vibracions locomo-
tives: serpents (mercuri), rodones,
pilars (menhir) mítiques ressonàn-
cies; gros diàmetre eix. rectangles
(dobles quadrats, contorn territorial
= 4 acompanyada perenne rotació cir-
cular= 3= viatge interplanetari enllà
EXPOSICIÓ RESSURGIT ANTIC ASIL AGULLANA.-
estels: 3+4 = 7, alt - baix, fusió
terrenal- intemporal.
Quadrats cercles contrastats,
identificat trauma,humà alliberament,
fantasia pot ésser desbordada
plàsticament reciclada. Home cara
esdevenidor afronta ancestrals arcans,
projectant meravelles imaginatiu
esperit.
Túnel enrotllada espiral, ser-
pentina, anell íntima vibració esclat
acarnissada si mateix, camí desmais
interestel·lars.
Mecanització ingenis espacials
dignes cinematogràfica plasticitat Ku-
bric. Perigrollada signatura Federico
mostra viu desfici escurçar límits in-
finits, denunciar-los.
Federico estima construir magní-
fiques construccions (instal·lacions),
ara presenta extens escaire: 6 X 4 X
1,80 altura posició enlairada, pen-
jada, operació dona 43,2 m2 4+3=7 =
identificació cel - terra projecció,
recerca noms invisibles encara. Tríp-
tic: primer cos cercle esquema; segon
ròdol esclarit, tercer transportat
baiard testimoni real reducció, con-
questa espai.
MIQUEL DURAN.- Es pintor aferrat
terra, l’encanta caminar, bona mar-
xa, trepitjar boscúria, sentir clam
ventisca, identificar-se aprofundides
veus silenci resquitades força natura
esclatada.
Duran aporta exposició peça de-
nomina “Bocaterrosa” ordenat recull
escorces, veus oblit recuperades, en-
noblides mercès seva complementació
adició plàstica.
Duran emotivament acostuma re-
cobrar (recollir) material estripat,
filferro, retalls, fustes fidel reflex
trossos ànima malferida, ànims rebut-
jats. Distanciat record d’ossos ti-
rats, abandonats, convivint humit as-
falt, éssers desmenjats deslliurats
tota esperança, groller despullat am-
bient estripat barri Broadway Nova
York (estada anys setantes).
Duran sent personal atractiu
material rebuig (ja ho havíem escrit)
recull fa seu incorpora sa producció
convertit útil element integrador seu
personal estil.
Manera modern alquimista Miquel
Duran arreplega assimilats pedra bru-
ta, deixalles destí desviat, trans-
mutant-los adients components pedra
savis (filosofal), conseqüentment sa
producció traspua, tramet benaura-
da flaire terra mullada fertilitzant
camps; - igualment preocupació millo-
rar, salvar, perdut, rebutjable, no
- deixa assolir net clam social, inte-
rès desheretats.
Tanmateix Duran beneeix metalls,
herbes, paperassa, rotllo pianola,
sistema Braille cecs, participatiu
reclam melòdic, intenció integradora
desvalguts invidents, tocs sensible
expressió = idealment sensibilitzada.
Tarannà pintor acondueix pro-
funditzar seves humanes reflexions
igualment acostuma emprar diferents
capes materials pulcrament tractades,
índex sobrepujades plurals emotivi-
tats viu esperit l’inciten, eviden-
ciat obres mida petita, dúctil vigor
expressiu, evocació tauletes fang su-
mèries il·luminades ancestral savie-
sa escriptura cuneïforme, textos més
vells humanitat anteriors Bíblia sim-
ple recull, síntesis textos creació
sumeris.
Duran relliga objecte recupe-
rat lloc on l’ha trobat, unint afec-
te territorial agraïda expressivitat.
( trobats Agullana, Portbou, Pirineus
...).
Sensibilització material in-
corporats rememora creacions alemany
Schwitters, sobretot fustes, traspas-
sat 1948, nord-americà Rauchenberg
(gruo Pop-Art) concordances sovinte-
jades normal desenvolupament general
fet plàstic, quina cosa no suposa cap
manera = identificació ni tanmateix
paral·lelisme, sí comú punt sortida
vies divergents plenament justifica-
des, lícites. Tots pintors evident-
ment han participat comunment mateixa
tècnica pictòrica, plàstica.
Duran anomena D’Irya sa present
producció petit format lliurament,
col·lectivament, oferta, expressada,
acollit desbrossament incògnites temps
present, líricament referenciada.
PEREZ-PORRO.- Producció Pérez-
Porro suposa clara immersió món co-
lor net, aplicat, matisat pulcra tra-
ducció plàstica mateixos desencisos,
JOSEP VALLÈS ROVIRA. Associacions Catalana, Internacional Crítics Art
planys, goigs reflecteixen condició
humana.
Pintura Pérez-Porro ha assumit
mesurada afinitat rectilínies composi-
cions Mondrian entramades sobri sosté
geomètric, sense desdir això és molt
clar, propi desenvolupament, definit
personal estil plàstic Pérez-Porro.
Aplicada disciplina lineal, es-
caires rectangulars neta aplicació
geomètrica, predomini angular traspu-
en seves creacions - llunyana, prope-
ra semblança comparativa planimètrica
ordenació camps (vista alçada) fitats
rostolls, còrrecs, camins naturalment
establerts.
Obra Pérez-Porro reté depuració
llenguatge plàstic extrapolat expres-
siva condició tradicional profunda
expressivitat colors si mateix.
Intimitat Pérez-Porro aspira
món través condicionaments cromàtics,
efectes anímics, emotius realçats alts,
baixos, éxits, defallides humanes.
Insistim color quadres Pérez-
Porro accentuen valoració diversa de-
vegades expressiva joia contrari de-
cantar cru lacrimal compositiu; activa,
passiva ritmen contraris averanys món
estones plaent, volta agreujat.
Seu passat plàstic esdevenia
acostumada presentació plànols paral-
lels combinat cromatisme primaris
tons; actualment trenca rigor contun-
dència geomètrica benaurats regalis,
plors emancipats transmutats benèfics
encaixats, alliberats àgil accentuada
fervent plasmació.
Lo de dalt és igual a lo de
baix, prediquen taules smeredignes
Hermes Tremegiste (tres vegades gran),
conciliant elevades altures siderals
Federico, terràqüia aprofundiment
Miquel Duran; conceptiu intimisme
Pérez-Porro.
Tres artistes agullanencs, tres
símbol creativitat, aquí identificats,
diferenciats creatiu estil personal
cadascun d’ells.
Víctor Pérez-Porro. Desliza-Trip 1 , 2009Tècnica mixta sobre panell alumini, 3 x 101 x 36,9cm.
Antonio Federico. Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.
Miquel Duran. Cartes d’Irya , 2010Tècnica mixta, 32,50 x 24,50cm.
(re)visions IIAsil Gomis 2010AgullanaDel 17 de juliol al 3 d’octubre de 2010
Exposició/
Comissari Enric Tubert i CanadaIdea / projecte M. Duran, A. Federico, V. Pérez-Porro, E. TubertIl·luminació CUBE
Catàleg/
Direcció d’Art Manel GràvalosFotògraf Josep AlgansDisseny gràfic Manel Gràvalos / VisibleImpressió Impremta Aubert
CopyrightDels textos, imatges i obres Els autors respectius
Dipòsit legal GI-850-2010
AgraïmentsAjuntament d’AgullanaDiputació de GironaAlfons Quera CarréJosep Vallès RoviraPere Pagès SantosXavier Esteve
Asil Gomis, detall (ambdúes i contraportada)
preu 2 euros