(re)visions||Asil Gomis 2010

17 de juliol - 3 d’octubreAsil Gomis, Agullana

Miquel Duran {cartes d’Irya}Antoni Federico {revistar}Víctor Pérez-Porro {paperview}

L’estiu de l’any 2002 s’organitzà a Agullana l’anomenada

(Re)visions Asil Gomis, una exposició artística que va

reunir les propostes de quatre artistes relacionats amb

el nostre poble. Tot plegat tenia un propòsit cultural i

reivindicatiu; aquest últim orientat a posar d’actualitat

la necessitat d’oferir un servei públic per a la gent gran

en aquest magnífic espai de l’Asil Gomis. De fet, fou la

primera vegada en 32 anys que l’edifici s’obria al públic

per complir amb una funció social concreta.

L’estiu de l’any 2010 la situació d’aquest edifici moder-

nista tan estimat per tots els agullanencs/es ha canviat

radicalment i per dues raons: La primera és que ha passat

a ser propietat de l’Ajuntament d’Agullana, abans ho ha-

via estat d’un conjunt de municipis aglutinats a l’entorn

de l’Associació Salines Bassegoda. I en segon lloc perquè

properament entrarà en funcionament com a centre de ser-

veis rural d’atenció a la gent gran, un cop acabades les

obres de reforma estructural de l’edifici i la construcció

d’un Centre de dia en el mateix espai on va tenir lloc

(Re)visons. Ara bé, falta per omplir de contingut, de ca-

res a recuperar el seu ús, la segona planta de l’edifici,

tasca aquesta que entenc ha de ser decidida pels futurs

equips de govern de l’Ajuntament d’Agullana sorgits com a

resultat de les eleccions municipals les primeres de les

quals s’han de dur a terme l’any que ve.

Mentrestant ha sorgit l’excel·lent idea de tornar a fer

una mostra d’Art Contemporani anomenada (re)visions II

Asil Gomis en l’espai ara buit del pis superior. Els

artistes que exposaran en aquesta ocasió són en Miquel

Duran, l’Antoni Federico i en Víctor Pérez-Porro. Penso

que amb aquesta exposició ha de tornar a sorgir un diàleg

entre els creadors artístics, els gestors públics i la

gent d’Agullana per tal de sotmetre a debat i considera-

ció l’ús del darrer espai de l’Asil Gomis que quedarà per

utilitzar.

Aquesta exposició anirà acompanyada d’un programa d’ac-

tivitats alternatives que giren al voltant del món de la

literatura, la música i el cinema; un conjunt d’activitats

culturals de molta qualitat que han de fer-nos gaudir el

pas de l’estiu i, al mateix temps, ens han de servir per

ser un referent del món cultural a la comarca de l’Alt

Empordà.

No vull acabar sense agrair l’esforç que han fet institu-

cions com ara la Diputació de Girona en col·laborar eco-

nòmicament en el projecte, així com a totes les persones

que participaran en totes aquestes activitats i que han

fet possible que es dugués a terme aquest (re)visions II

Asil Gomis.

Alfons Quera Carré

Alcalde d’Agullana

Asil Gomis, 2010

Quan l’any 2002 es va presentar (RE)VISIONS ASIL GOMIS

es va insistir molt en el posicionament reivindicatiu que

es pretenia donar a l’esdeveniment i es va emfasitzar la

voluntat d’ocupació artística d’un espai públic que estava

tancat des de l’any 1969 i que d’aquesta manera, durant dos

mesos, es retornava al seu legítim propietari: el públic

en general -que en aquella ocasió van ser més de 5.000

espectadors- interessat en ser protagonista d’un seguit

d’iniciatives ubicades en un espai malaguanyat i plantejades

amb la intenció de promoure l’agitació cultural.

Vuit anys després, algunes coses han canviat en relació

a l’Asil Gomis, ja que la planta principal ha estat re-

habilitada i és a punt d’entrar en servei com a Centre

de dia. Malgrat tot, tres dels quatre artistes que van

protagonitzar una de les mostres d’art contemporani més

directament orientades a revisar la relació entre l’espai

públic, l’art i la política, decideixen reprendre l’expe-

riència d’ocupar la planta superior d’aquest immens edi-

fici modernista per convertir-la en el lloc on s’exposin

tres reflexions entorn de la memòria, un conjunt d’obres en

les quals es barreja el sentiment de pèrdua i d’inici.

Miquel Duran, Antoni Federico i Victor Pérez-Porro, tots

tres amb estudi a Agullana, atrets novament per la força

d’aquest edifici emblemàtic i per la potencia dels espais

encara pendents de rehabilitació, han decidit en aquesta

ocasió ocupar els 226 m² del pis superior. El fet que per

accedir-hi calgui creuar una passera habilitada expressa-

ment per a l’ocasió i que l’entrada a l’espai expositiu

es faci per una obertura angosta dóna a l’experiència un

cert aire d’aventura.

La voluntat que ens mou quan decidim tirar endavant aques-

ta iniciativa, i ho fem sota l’empara de l’Ajuntament

d’Agullana, és la d’oferir al públic un seguit d’activi-

tats culturals, estructurades entorn d’una exposició, ca-

racteritzades pel fet de compartir la voluntat d’abordar

alguns objectius utòpics i entre ells, en especial, el de

demostrar la capacitat de l’art per transformar el dia a

dia i millorar-lo.

En un món on el valor en curs ha estat la immediatesa,

els tres artistes tenen en comú la capacitat de persis-

tir, la constància, una l’actitud d’espera que els porta

a realitzar obres que neixen de la necessitat, la voluntat

i el compromís de treballar-se, obres que sorgeixen de

l’exercici de cada un d’ells de pouar cap el seu interior

i d’estar atent a tot allò que trobi en la natura en la

qual s’insereix. El resultat són tres propostes molt dife-

rents però que tenen en comú el fet d’obligar l’espectador

a interrogar-se.

Guiats pel convenciment que “una casa canvia quan hi en-

tra un hoste” la nostra pretensió és oferir als visitants

que aquest estiu passin per l’Asil Gomis un banquet de

sensacions amanit amb sis elements:

- Un epistolari plàstic fet per Miquel Duran, un conjunt

de cartes-objecte que incorpora el millor de les expe-

riències del reciclatge visual de tota mena d’objectes

recollits com si fossin restes d’un naufragi i que ara

es reinventen fins elevar-los a la categoria d’objecte

artístic.

- Una instal·lació monumental en la qual Antoni Federico

empren un exercici de diàleg amb la llum i la foscor, una

mena de pas endavant més enllà d’aquell “punt zero” que

va suposar per exemple el “Quadrat negre” de Malèvitx i

que comporta una exploració dels espais del “No-res alli-

berat” del que parlaven els suprematistes.

- Un conjunt de peces en les quals Víctor Pérez-Porro, au-

tèntic alquimista del color, després de prescindir dels

pinzells i substituir-los per un compressor provoca un

pols entre la transcendència de l’atzar i el de la neces-

sitat en les obres resultants, les quals, sobre els murs

maltractats de l’espai ocupat, ens apareixen com autèn-

tiques simfonies de color en estat pur.

- Un espai de reflexió en el qual, potenciat per la pre-

sència d’una obra de cada un dels tres artistes procedent

de l’experiència del (RE)VISIONS de l’any 2002, s’expo-

sa tota mena de material documental lligat a la història

i als usos reals o imaginats de l’Asil Gomis recollit i

ordenat pel comissariat d’aquesta exposició i es fa una

particular invitació al públic a participar en l’elabo-

ració d’un vocabulari específic de paraules-clau relatives

a aquest espai.

- Una projecció i exposició d’imatges recollides i munta-

des per en Xavier Esteve i per en Pere Pagès que es pro-

jectaran i exposaran en l’espai annex a la terrassa situ-

at just damunt de l’escala principal d’accés a l’edifici.

Una particular sala de projeccions plena de màgia amb un

notable poder evocador.

- El propi edifici on va passar els seus darrers anys la

Lidia de Cadaqués, amb les sales ocupades, les espectacu-

lars terrasses encarades cap a la plana amb la badia de

Roses al fons, el jardí posterior,... un marc en el qual

s’integren les propostes de xerrades col·loqui amb autors

de novel·les, els recitals poètics, les presentacions de

llibres o altres publicacions, els concerts i les taules

rodones que està previst que es vagin succeint durant tot

l’estiu.

(re)visions IIAsil Gomis 2010Enric Tubert i Canada

Els tres artistes aquí presents tenen en comú el fet que

en les seves obres han reduït l’argument a un mínim i el

que ens ofereixen són un conjunt peces en les quals la

forma i el desordre quallen (gràcies a l’atzar) en unitats

de significat que són les obres d’art i la resta dels col-

laboradors implicats, entre els quals també hi ha en Pep

Vallès i els dissenyadors d’aquesta publicació que teniu

a les mans procurem generar un entorn que potencií el que

ells han creat.

En l’actual proposta ens guia la voluntat explícita de

relacionar la noció d’ASIL i la de REVISIÓ amb la consci-

ència romàntica de DESARRELAMENT, amb la consciència de no

ser d’allà on ets i fem nostra l’herència romàntica for-

mulada per Antoni Marí quan ens diu que “En el món modern,

malgrat totes les contrarietats possibles, es pot ocupar

el lloc que ens plagui sempre que siguem capaços d’assumir

el risc que això comporta”.

Romàntics com som, en el sentit més revolucionari del ter-

me, els que protagonitzem aquest (re)visions II voldrí-

em contribuir a convertir l’experiència d’ocupar espais

abandonats, i també els discursos que aquesta experiència

pugui generar, en un inici de nova funció dels mateixos.

Enric Tubert i Canada

Asil Gomis, detall

Intervenció de Miquel Duran a l’Asil Gomis l’any 2002, encara visible

MiquelDuran

Bocaterrosa , 2010Escorça sobre fusta, 122 x 116,50cm.

Reflexiu de mena i molt analític, Miquel Duran observa el

món amb una mirada molt crítica i, com si d’un notari es

tractés, en les seves obres procura donar fe de tot allò

que creu significatiu, conscient que les seves sèries aca-

ben esdevenint un autèntic dietari o una cartografia on

es pot seguir el rastre de les circumstàncies dins les

quals s’ha generat l’obra: l’estil de vida, la procedèn-

cia dels materials, els horaris seguits durant el període

de realització... Allò que sobta i a la vegada atreu és

que aquest fet, lluny de ser un llast que l’esclavitzi o

que pugui banalitzar el discurs, s’acaba convertint en un

catalitzador que contribueix positivament a l’exploració

de nous llenguatges o al descobriment de noves ressonàn-

cies en les formes o materials ja explorats en altres

ocasions.

Guiat per una decidida voluntat de revisió constant del

propi treball, després de la sèrie Passatges molt lligada

a la filosofia de W. Benjamin i que va cristal·litzar en una

magnífica col·lecció de peces de gran format, autèntics

palimsests en els qual s’assolien unes qualitats pictò-

riques extraordinàries, Miquel Duran s’ha embarcat en un

Cartes d’Irya MIQUEL DURAN

Cartes d’Irya , 2010Treball en procés. Mesures variables

projecte molt peculiar: ha anat recollint i trossejant

tota mena de fragments d’escorça vegetal i de trossos de

fusta i, envoltat de silenci, guiat per una actitud molt

similar a la dels constructors de paret seca, ha elaborat

un autèntic mosaic informalista en el qual cada fragment

ocupa el lloc que la intuïció i el càlcul han escollit.

Aquesta peça titulada “Bocaterrosa” és la matriu a par-

tir de la qual Miquel Duran ha emprès un camí de treball

fet en silenci, amb objectiu inicial de fer un conjunt

d’obres de petit format on domini la delicadesa i la sub-

tilesa i que, presentada com un conjunt, actuï com una

al·legoria del naufragi i el salvament

El resultat és un autèntic epistolari titulat “Cartes

d’Irya”, un títol ambigu, amb un nom propi ple de resso-

nàncies líriques que tant pot ser un topònim com un nom

de persona. Una vintena de peces en les quals els objectes

recollits a la platja, al bosc o al lloc més impensat;

restes de naufragis diversos, semblen reinventar-se la

funció i el lloc que els pertoca i es van articulant en

un discurs que esdevé una recopilació de missatges adre-

çats a un destinatari atzarós, o no, que davant la peça,

i superada la primera fase de sorpresa, haurà de desxi-

frar-ne el sentit.

Amb una sintaxi molt eficaç capaç de lligar en un mateix

discurs materials molt heterogenis que serveixen de base

(roba de matalàs, fang, paper, fusta... ) amb altres que

actuen com a signes (paper imprès estripat, filferros amb

plometes, mandíbules de gos, sagetes pivotant sobre un

eix ...) tot plegat lligat amb aglutinants diversos com

la parafina. El resultat és un conjunt de cartes escrites

amb frases complexes, a vegades molt líriques i plenes de

subtileses, altres brillants i en certa manera barroques

però en la majoria dels casos carregades de ressons mis-

teriosos i també de denuncia i de crítica ferotge a un

món amnèsic de massa coses.

Enric Tubert i Canada

AntoniFederico

Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

Com a creador, Antoni Federico organitza els elements de

cada peça com un tot en el qual les tensions no s’estal-

vien, ben al contrari, es persegueixen perquè s’entenen

com una bona excusa per a la reflexió, la sorpresa o el

desconcert. Amant de les instal·lacions, cada exposició

que fa és un repte personal en el qual el diàleg entre

l’espai i l’obra exposada esdevé un element clau.

Des de la seva condició d’artista transgressor en l’ús

dels materials i de les tècniques que barreja, Federico

s’endinsa aquí en un exercici de reflexió entorn de l’es-

caire i de la peça entesa com una integració de moltes

altres peces que dialoguen entre si, que s’interroguen i

s’articulen sobre un marc. Com sempre, però, el diàleg

que ell estableix es planteja com un intent d’educar el

dubte, de fer-lo savi, d’examinar-lo, de demanar-li pro-

ves, d’exigir-li arguments.

En la instal·lació presentada amb el títol “Revistar” hi

ha una decidida voluntat de fugir de la maduresa pictòri-

ca, es pretén que l’obra resultant estigui verda, que es

noti que no té pretensió d’obra madura, de síntesi, sinó

Educar el dubte ANTONI FEDERICO

Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

de material en procés. Per això defuig qualsevol precio-

sisme i renuncia a l’ús de l’amplíssim repertori de tex-

tures elaborades que ell domina i recorre als colors bà-

sics, sense matisos tonals. En canvi, en el traç de cada

una de les línies i la seva interacció amb les altres, tot

està estudiat i mesurat i s’ha formalitzat després d’un

llarg procés d’elaboració.

Articulada en un suport de 1’8 x 10 (6+4)m, Federico pre-

senta una peça en angle recte sorgida de la feina de pas-

sar revista a múltiples quaderns de treball, a centenars

de dibuixos i que ha servit com a excusa per “passar en

net” part d’aquest material.

La proposta proclama la convicció que fer recerca és equi-

vocar-se perquè així és com es descobreixen nous espais.

Aquí el que es pretén és compartir aquestes troballes amb

el públic, si més no, a nivell emocional.

En la majoria de les peces que es presenten articulades

sobre un fons negre, a diferents nivells d’alçada i amb

solapaments constants entre elles; el que l’Antoni Fede-

rico busca és reflexionar sobre l’espai que queda atrapat

entre les línies constituïdes en perímetre i que ell veu

com un joc de buit i de ple, com un exercici de recer-

ca d’equilibri entre pes i ingravidesa, entre aparició i

dissolució.

El material ceràmic, incorporat al conjunt però situat

fora del marc, prop de l’angle i connectat amb el fons

en el qual s’integren la resta de les peces, ens apareix

com un conjunt de formes orgàniques expectants, que estan

a l’espera de rebre quelcom. Una autèntica metàfora del

que es pretén de nosaltres com espectadors situats davant

d’aquest trencaclosques de naturalesa arquitectònica i

que ens reclama posar atenció als espais interiors i

al diàleg obert i complex entre els diversos elements

integrats.

Enric Tubert i Canada

VíctorPérez-Porro

Paper-Line 1 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.

Paper-Line 2 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 77 x 111cm.

Paper-Line 3 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 85 x 112cm.

Paper-View 6 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.

Paper-View 7 , 2010Tècnica mixta sobre paper, 91 x 108cm.

L’obra de Víctor Pérez-Porro, des de la seva aparent sim-

plicitat, és una pintura llaminera, d’un atractiu irre-

sistible. Alliberades de la pretensió de crear il·lusió

de realitat –objectiu dominant en l’art occidental durant

segles i segles- les seves obres persegueixen captar l’es-

sència de la realitat, amb la qual cosa hi ha una total co-

incidència amb l’objectiu de bona part de l’art oriental.

El fet que Pérez-Porro s’atreveixi a plantejar la pintura

com si es tractés de música l’acosta a actituds com les de

John Cage, en les quals es parteix d’un enorme respecte pel

paper del públic que és qui, en no acontentar-se en veu-

re la peça i sentir-se empès a mirar-la, li dona un valor

superior, un valor estètic.

Guiat pel convenciment que la via més directa per arribar

a la conceptualització és la que passa per les sensaci-

ons, ja fa molts anys que aquest artista es va endinsar

en l’estudi de la tècnica i del cromatisme amb la voluntat

d’esdevenir un autèntic alquimista dels colors i la seva

és una actitud que l’ha dut a anar definint una manera de

fer en la qual no hi ha confusió possible, ja que no hi

ha símbols per interpretar perquè el que hi trobem és un

exercici de reflexió sobre la pròpia essència de la pintura

i en particular sobre la textura i el color, dos elements

indestriablement units al concepte de forma.

Convençut de la certesa d’aquella frase atribuïda a Demò-

crit que diu: “Tot el que hi ha és fruit de l’atzar i la

necessitat” Pérez-Porro dóna una enorme importància a la

creació d’un ambient preparat en el marc del qual es dugui

a terme la improvisació. Resulta curiós veure com abans

d’atacar la superfície amb el color hi ha tot un treball

previ d’incisions, relleus, modificacions de la textura

del material que ha de servir de base i que li donen una

trama geomètrica feta a partir d’una actitud molt zen, de

fer les coses naturalment, de concentració en allò que

estàs fent i prou. Una manera de viure centrat aquí i ara,

transcendint la pròpia personalitat.

Darrerament aquest artista ha donat un pas endavant en

substituir els pinzells per un compressor que llança la

pintura sobre la superfície blanca del mur, del paper o

de l’alumini prèviament condicionada per rebre l’impacte

del color i així experimenta amb els recorreguts, itinera-

ris, barreges... que la pintura, en funció del seu grau de

fluïdesa, produeix en escorre’s lliurement després de ser

llançada amb compressor.

Aquest canvi de rumb, encara fa més evident la importància

de la suma del treball previ de coneixement i manipulació

de la base sobre la qual es vol treballar i la força de

l’atzar que suposa la incorporació del regalims dels fluïts

de color empesos per la força de la gravetat.

En aquesta ocasió l’espectador podrà gaudir de la contem-

plació d’autèntiques partitures cromàtiques presentades

sobre una base d’alumini encarades amb altres fetes sobre

paper Arches de rotllo industrial en els qual el factor

del nivell d’absorbència de la base esdevé un factor clau.

És tracta d’una proposta que ens obliga a admetre que en

art com en tants altres àmbits les coses són allò primer i

entendre el seu “per a que” és un segon estadi.

Enric Tubert i Canada

Mètode i atzar VÍCTOR PÉREZ-PORRO

AGULLANA esgarrapa Pirineus,

transparent celatge bressolat tramun-

tana, última capitalitat republicana,

camí exili, poble carrers costeruts,

rodejats retallats perfils muntanyencs,

boscos eixorivits silents encants;

llegenda diu Agullana és cosa sana,

pintura també s’esplaia.

Raó resurrecció geriàtrica an-

tic asil, record mostra celebrada seu

recinte 2002: 2+2 = 4, segons tetrakis

pitagòrica, 4+3+2+1=10 = 1+0 = 1 etern

record, ara tres artistes agullanencs

Miquel Duran, Antoni Federico, Pérez-

Porro novament reincideixen impulsats

local esperit tranquil, atractiu am-

bient casolà.

ANTONI FEDERICO.- artista en-

cumbrades, esquemàtiques projeccions

geomètriques dimensionades infinitesi-

mal espai. Composicions Federico as-

soleixen encisadora arrancada espaci-

al : parteixen punt inicial adoptant

progressiva orientació vers ruta in-

finita, paulatinament encarna imatges

concisa configuració estereomètriques:

línea composta seguici punts reflex

puntuals idees, quadrat símbol ter-

ra delimitada quatre vents, estel·lar

projecció, triangle definidor crea-

tivitat (madurades teories), cercle

(reconeguda línea infinita, senyal im-

mensitat firmament. Cercle, centre ar-

reu, perímetre enlloc defineix infinit.

Federico íntimament trasbalsat

recrea entrebancs pensament, atzaro-

sos embats ignot enllà enllà llunyà.

Quatre mostres escadusseres seva

pintura mostren seu tarannà plàstic:

Triangulacions aplegades dins

gran equilàter suport creació, ve-

gada triple triangulació continguda

(interior) resum, clau progressiva

incitació oberturista doble aspecte

formal,metafísic.

Rotllo espiral rotor motor lli-

gam camí perforació penetració àmbit

celeste, allunyament confins recone-

guts, desvetllament misteris l’ignot.

Gran ròdol, roda vehicle neu-

màtic prodigioses vibracions locomo-

tives: serpents (mercuri), rodones,

pilars (menhir) mítiques ressonàn-

cies; gros diàmetre eix. rectangles

(dobles quadrats, contorn territorial

= 4 acompanyada perenne rotació cir-

cular= 3= viatge interplanetari enllà

EXPOSICIÓ RESSURGIT ANTIC ASIL AGULLANA.-

estels: 3+4 = 7, alt - baix, fusió

terrenal- intemporal.

Quadrats cercles contrastats,

identificat trauma,humà alliberament,

fantasia pot ésser desbordada

plàsticament reciclada. Home cara

esdevenidor afronta ancestrals arcans,

projectant meravelles imaginatiu

esperit.

Túnel enrotllada espiral, ser-

pentina, anell íntima vibració esclat

acarnissada si mateix, camí desmais

interestel·lars.

Mecanització ingenis espacials

dignes cinematogràfica plasticitat Ku-

bric. Perigrollada signatura Federico

mostra viu desfici escurçar límits in-

finits, denunciar-los.

Federico estima construir magní-

fiques construccions (instal·lacions),

ara presenta extens escaire: 6 X 4 X

1,80 altura posició enlairada, pen-

jada, operació dona 43,2 m2 4+3=7 =

identificació cel - terra projecció,

recerca noms invisibles encara. Tríp-

tic: primer cos cercle esquema; segon

ròdol esclarit, tercer transportat

baiard testimoni real reducció, con-

questa espai.

MIQUEL DURAN.- Es pintor aferrat

terra, l’encanta caminar, bona mar-

xa, trepitjar boscúria, sentir clam

ventisca, identificar-se aprofundides

veus silenci resquitades força natura

esclatada.

Duran aporta exposició peça de-

nomina “Bocaterrosa” ordenat recull

escorces, veus oblit recuperades, en-

noblides mercès seva complementació

adició plàstica.

Duran emotivament acostuma re-

cobrar (recollir) material estripat,

filferro, retalls, fustes fidel reflex

trossos ànima malferida, ànims rebut-

jats. Distanciat record d’ossos ti-

rats, abandonats, convivint humit as-

falt, éssers desmenjats deslliurats

tota esperança, groller despullat am-

bient estripat barri Broadway Nova

York (estada anys setantes).

Duran sent personal atractiu

material rebuig (ja ho havíem escrit)

recull fa seu incorpora sa producció

convertit útil element integrador seu

personal estil.

Manera modern alquimista Miquel

Duran arreplega assimilats pedra bru-

ta, deixalles destí desviat, trans-

mutant-los adients components pedra

savis (filosofal), conseqüentment sa

producció traspua, tramet benaura-

da flaire terra mullada fertilitzant

camps; - igualment preocupació millo-

rar, salvar, perdut, rebutjable, no

- deixa assolir net clam social, inte-

rès desheretats.

Tanmateix Duran beneeix metalls,

herbes, paperassa, rotllo pianola,

sistema Braille cecs, participatiu

reclam melòdic, intenció integradora

desvalguts invidents, tocs sensible

expressió = idealment sensibilitzada.

Tarannà pintor acondueix pro-

funditzar seves humanes reflexions

igualment acostuma emprar diferents

capes materials pulcrament tractades,

índex sobrepujades plurals emotivi-

tats viu esperit l’inciten, eviden-

ciat obres mida petita, dúctil vigor

expressiu, evocació tauletes fang su-

mèries il·luminades ancestral savie-

sa escriptura cuneïforme, textos més

vells humanitat anteriors Bíblia sim-

ple recull, síntesis textos creació

sumeris.

Duran relliga objecte recupe-

rat lloc on l’ha trobat, unint afec-

te territorial agraïda expressivitat.

( trobats Agullana, Portbou, Pirineus

...).

Sensibilització material in-

corporats rememora creacions alemany

Schwitters, sobretot fustes, traspas-

sat 1948, nord-americà Rauchenberg

(gruo Pop-Art) concordances sovinte-

jades normal desenvolupament general

fet plàstic, quina cosa no suposa cap

manera = identificació ni tanmateix

paral·lelisme, sí comú punt sortida

vies divergents plenament justifica-

des, lícites. Tots pintors evident-

ment han participat comunment mateixa

tècnica pictòrica, plàstica.

Duran anomena D’Irya sa present

producció petit format lliurament,

col·lectivament, oferta, expressada,

acollit desbrossament incògnites temps

present, líricament referenciada.

PEREZ-PORRO.- Producció Pérez-

Porro suposa clara immersió món co-

lor net, aplicat, matisat pulcra tra-

ducció plàstica mateixos desencisos,

JOSEP VALLÈS ROVIRA. Associacions Catalana, Internacional Crítics Art

planys, goigs reflecteixen condició

humana.

Pintura Pérez-Porro ha assumit

mesurada afinitat rectilínies composi-

cions Mondrian entramades sobri sosté

geomètric, sense desdir això és molt

clar, propi desenvolupament, definit

personal estil plàstic Pérez-Porro.

Aplicada disciplina lineal, es-

caires rectangulars neta aplicació

geomètrica, predomini angular traspu-

en seves creacions - llunyana, prope-

ra semblança comparativa planimètrica

ordenació camps (vista alçada) fitats

rostolls, còrrecs, camins naturalment

establerts.

Obra Pérez-Porro reté depuració

llenguatge plàstic extrapolat expres-

siva condició tradicional profunda

expressivitat colors si mateix.

Intimitat Pérez-Porro aspira

món través condicionaments cromàtics,

efectes anímics, emotius realçats alts,

baixos, éxits, defallides humanes.

Insistim color quadres Pérez-

Porro accentuen valoració diversa de-

vegades expressiva joia contrari de-

cantar cru lacrimal compositiu; activa,

passiva ritmen contraris averanys món

estones plaent, volta agreujat.

Seu passat plàstic esdevenia

acostumada presentació plànols paral-

lels combinat cromatisme primaris

tons; actualment trenca rigor contun-

dència geomètrica benaurats regalis,

plors emancipats transmutats benèfics

encaixats, alliberats àgil accentuada

fervent plasmació.

Lo de dalt és igual a lo de

baix, prediquen taules smeredignes

Hermes Tremegiste (tres vegades gran),

conciliant elevades altures siderals

Federico, terràqüia aprofundiment

Miquel Duran; conceptiu intimisme

Pérez-Porro.

Tres artistes agullanencs, tres

símbol creativitat, aquí identificats,

diferenciats creatiu estil personal

cadascun d’ells.

Víctor Pérez-Porro. Desliza-Trip 1 , 2009Tècnica mixta sobre panell alumini, 3 x 101 x 36,9cm.

Antonio Federico. Revistar , 2010Tècnica mixta, 600 x 400 x 180cm.

Miquel Duran. Cartes d’Irya , 2010Tècnica mixta, 32,50 x 24,50cm.

(re)visions IIAsil Gomis 2010AgullanaDel 17 de juliol al 3 d’octubre de 2010

Exposició/

Comissari Enric Tubert i CanadaIdea / projecte M. Duran, A. Federico, V. Pérez-Porro, E. TubertIl·luminació CUBE

Catàleg/

Direcció d’Art Manel GràvalosFotògraf Josep AlgansDisseny gràfic Manel Gràvalos / VisibleImpressió Impremta Aubert

CopyrightDels textos, imatges i obres Els autors respectius

Dipòsit legal GI-850-2010

AgraïmentsAjuntament d’AgullanaDiputació de GironaAlfons Quera CarréJosep Vallès RoviraPere Pagès SantosXavier Esteve

Asil Gomis, detall (ambdúes i contraportada)

preu 2 euros