Post on 08-Apr-2018
8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001
1/5
CCultura Patrimoni Cultural
Presentaci
Sumari
RECENTS INAUGURACIONS DE DOSCONJUNTS PICTRICS MURALS ROMNICS
A finals de lany 1999, van aparixer indicis de restes de pintura mural romnica
a lesglsia parroquial de Sant Salvador, a Poliny (Valls Occidental). Es trac-
tava dunes minscules coloracions que respiraven en diversos punts de lab-
sis, en concret a la part de lEvangeli, i que es feien visibles als llocs on hi ha-
via prdues de les successives capes de cal que shavien anat aplicant durant
segles.
No deixa de sorprendre que lequip de restauradors a qui sencoman, en els anys
cinquanta, larrencament de les pintures corresponents a la part dreta del mateix
absis, no sadonessin de lexistncia de pintura romnica a pocs decmetres da-
quelles en qu estaven treballant. Potser la precarie-
tat de recursos daquells anys era la causa de la limi-taci de les actuacions a aquelles zones en perill de
despreniment, deixant possibles prospeccions de tot
el conjunt mural per a poques de menys austeritat
econmica.
Les pintures de la part de lEpstola, doncs, van ser
restaurades i arrencades del mur, per ser dipositades
a la planta baixa de ledifici de la Pia Almoina de Bar-
celona. Tanmateix, a lesglsia resta la sinpia de les
pintures despreses del mur, que permet, encara, fer
una lectura del conjunt mural.
A principis denguany, lAjuntament i la parrquia de
Poliny es van posar en contacte amb el Servei de
Restauraci de Bns Mobles per treballar en el des-
cobriment de la resta de les pintures, feina que fina-litz a finals del mes dabril. Tot i que en un futur pro-
per es tractar, en aquest mateix butllet, sobre el procs de restauraci i
conservaci daquestes pintures, volem avanar, en aquesta presentaci, que es
tracta duna troballa molt important, tant pel que fa a la quantitat de pintura, com
per la seva gran qualitat, de la qual ja tenem constncia per les que es troben en
el Museu Dioces.
Laltre conjunt pictric que es va inaugurar el 2 de setembre de 2000 sn les pin-
tures de lesglsia de Sant Vctor, de Drria (Ripolls), reiteradament presentades
als mitjans de comunicaci des de fa gaireb dos anys, i sobre les quals tamb
sinformar en el proper butllet.
Semblava que poca cosa ms es podia arribar a descobrir a Catalunya, pel que
fa a conjunts pictrics medievals i en concret dpoca romnica, per sortosa-
ment podem dir que som en un moment molt fructfer en aquest sentit, ja que a
part daquests dos conjunts esmentats, el Servei est fent prospeccions en dues
esglsies de les comarques gironines que, amb fora probabilitat, poden contenir
pintura daquest perode.
Nm. 9
Gener 2001
PresentaciRecents inauguracions de
dos conjunts pictricsmurals romnics
Consideracions sobre lesresines cetniques
Armari litrgicmedieval del Museu
Episcopal de Vic
Material metllic
de la necrpoli deCan Piteu - Can Roqueta
Arrencament i restauracide pintures murals
romanes duna domusdel carrer Pere Martell
de Tarragona
Monument
de Setmana Santade lesglsia parroquial de
Santa Maria de Seguer
NotciesActuaci del Servei de
Restauraci a Montserratdesprs de laiguat
El trasllat de les lpideshebrees del Museu de
Sant Pere de Galligants
Retirada del guerrerboixim dissecat
del Museu Darder
Excavaci arqueolgicaal jaciment romde Can Cabassa
Comentaris de llibres
Josep M. XarriCap de lSRBM
Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura
8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001
2/5
4
rescat
Arrencament i restauraci de pintures muralsromanes duna domus del carrer Pere Martellde Tarragona
Procs darrencament
de les pintures
Durant la intervenci arqueol-
gica en el jaciment del carrer
Pere Martell, de Tarragona (par-
cella 30 del PERI 2) es van
descobrir les restes duns fres-
cos a les parets duna domus ro-
mana. En els diversos murals
localitzats en dues habitacions
daquesta casa, hi apareixien
pintades escenes figuratives i
ornamentals, de les quals cal
destacar la representaci dun
pa, una escena de cacera amb
crvols perseguits per un gos o
un llop, i la pintura dun paisat-
ge amb un gran llac i una barca
amb personatges.
Les pintures presentaven, en
conjunt, un estat de conservacimolt dolent, ja que havien estat
soterrades durant molts segles, i
amb una humitat continuada de
quasi el 100%, a causa de la
situaci del jaciment en una
zona on circulaven aiges sub-
terrnies que linundaven. Per la
particularitat del lloc i la impos-
sibilitat de mantenir estables i
preservades les pintures en el
seu lloc original shi havia de
situar un edifici, es va sollici-
tar la intervenci de tcnics
de lSRBM per tal de fer-ne
larrencament i la restauraci
posterior. Prviament, per,
es va haver defectuar el buida-
ment de laigua que inundava la
zona, a fi dobtenir un accs
ptim a les pintures i un assecat-
ge adequat.
Tenint en compte que les pintu-
res presentaven un intonaco de
cal i sorra molt dur i una sub-
jecci a la paret constituda per
terra i pedra molt tova, es va
decidir fer un arrencament a
stacco. Primerament, es va fer
la neteja dincrustacions de
terra en la superfcie pictrica,
per tal que laplicaci de les
gases de protecci per a larren-
cament tingus una major ad-herncia. La urgncia de la in-
tervenci i la descohesi
dalgunes zones de les pintures
va impossibilitar una major ne-
teja de les incrustacions abans
de larrencament, factor que va
dificultar i allargar el procs de
neteja posterior.
Una vegada els murals van te-
nir un nivell de sequedat
acceptable, es va procedir a la
fixaci de la policromia, mit-
janant la impregnaci de Pa-
raloid B-72 al 5% en tolu
que, alhora, ajudava i facilitava
ladhesi de les gases de pro-
tecci. Un cop seca aquesta
capa, shi van aplicar dues ca-
pes de protecci amb el mateix
producte. La primera gasa de
cot era de trama oberta, per
facilitar ladherncia a totes les
irregularitats que presentava la
superfcie pictrica; la segona,
es va fer amb tela de cot ms
espessa, per donar ms cohesi
al conjunt. La gruixria de lin-
tonaco i la seva duresa no van
requerir laplicaci de cap ms
capa de tela. Totes les teles es
van encolar amb Paraloid
B-72 al 40% en tolu. La utilit-
zaci daquest producte venia
condicionada per la humitat
que encara mantenien els murs,
factor que feia necessari que
ladhesiu no fos aqus, per
OBJECTE: Pintura muralDATACI: Rom. Segles I-II dC
TC NI CA: FrescDIMENSIONS: De les pintures: Plaf amb
escena de cacera: 90 X 299,5 cm; plaf amb pa:70 X 134 cm; plaf ambpaisatge: 81 X 309 cm,i 4 plafons amb escenes peridentificar (en procs derestauraci).
LLOC: Parcel la 30 del PERI 2(carrers de Pere Martell idEivissa). Pintures localitza-des en dues habitacions dunadomus romana. Tarragona(Tarragons).
NM. DE REGISTRE DE LSRBM: 6374ANYS DE LA RESTAURACI: 1999-2000RESTAURADORS:Direcci: Josep M. Xarri i Joaquim Pradell
Coordinaci: Maite ToneuArrencament pintures: Josep M. Xarri,Maite Toneu, Pere Rovira i Josep ParetNeteja del suport: Jess ZornozaTrasps, neteja pintures i presentaci final:Rudi RanesiI la collaboraci puntual dun equip de restau-radors de lSRBM.
A lesquerra: pintura in situ, amb larepresentaci dun pa, abans delarrencament. Encara es pot veure elterra inundat daigua.
A la dreta: Pintura amb les gases
aplicades per fer larrencament, unavegada dessecat el sl.
8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001
3/5
5
rescat
garantir daquesta manera una
bona adherncia de les telesdarrencament.
Un cop seques les teles, es va fer
larrencament dels murals. Mit-
janant la introducci entre
lintonaco i el mur de pedra, per
la zona de larriccio, descar-
pres de ferro molt primes i
llargues, de certa flexibilitat.
Daquesta manera, es van anar
descalant els murals per tot el
seu permetre, collocant, alhora,
uns suports de fusta pel davant,
on recolzaven les pintures, i a
sobre dels quals es van clavar les
bandes de la tela que sobresortia,
per evitar-ne el moviment. Un
cop desprs el mural, aquest
quedava susps sobre el tauler
de fusta i, lentament, sanava in-
clinant i collocant en posici
horitzontal, fent que les pintures
recolzessin sobre aquest suport
per la cara de la pintura, i que
quedessin al descobert les capes
interiors de larriccio.
En el mateix lloc, es va rebai-
xar una mica la capa de morter
de larriccio, per tal dalliberar
de pes els murals, i facilitar-ne,
aix, el transport. Seguidament,
els plafons es van embolicar
ben protegits, per poder fer
un transport sense problemes,
alhora que sevitava un asseca-
ment excessiu de les capes,
que podia ser contraproduent
si no es controlava de forma
gradual.
PERE ROVIRA
Muntatge sobre un nou
suport i restauraci
de les pintures
En el moment diniciar la inter-
venci, les pintures es trobaven
assentades, per la part de la pin-
tura, sobre els plafons de con-
glomerat usats durant larrenca-
ment, i quedava la part
posterior de lintonaco a la vis-
ta.
En primer lloc, sha rebaixat el
morter original, mecnicament,
fins a deixar lintonaco en un
gruix comprs entre 5 i 15 mm
aproximadament. La consolida-
ci del morter sha fet amb la
impregnaci de resina acrlica
Primal AC-33 en soluci
aquosa al 50%. A continuaci,
aquesta superfcie sha cobert
amb gases, per tal de donar co-
hesi a lestructura i de cara a
laplicaci de la capa dinter-
venci. Les gases, que foren
rentades i planxades prvia-ment, shan encolat al morter,
amb paletina, mitjanant una
barreja de cal en pasta i PVA
al 50%.
Seguidament, sha procedit a
fer aquesta capa dintervenci.
La seva funci, a ms de servir
per anivellar la superfcie del
morter, facilitant aix lencolada
al nou suport, s la de crear una
zona de sacrifici sobre la qual
es pugui intervenir en un futur,
sense haver de tocar el morter
original. Per a aquesta finalitat
sha utilitzat Perlite, un mate-
rial que sobt posant en xoc
trmic un tipus de roca volcni-
ca que augmenta fins a vint ve-
gades el seu volum inicial; el
resultat s un material molt
estable i lleuger, apte per fer la
funci de crrega a la capa
dintervenci. Sha preparat una
barreja consistent en una part de
cal apagada, una part de resina
acrlica Primal AC-33 i cinc
parts de Perlite, que sha apli-
cat al darrere de intonaco, pro-
curant que hi tingus una bona
adhesi, i banyant prviament
la superfcie amb una soluci de
Primal AC-33 i aigua
destillada al 50%.
La gruixria de la capa dinter-
venci sha fet aproximadament
duns 15 mm, tenint en compte,
com s fcil dimaginar, que no
s regular, ja que sha seguit la
superfcie de lintonaco. La part
superior sha anivellat fins a dei-
xar una superfcie llisa, de cara a
A dalt, a lesquerra: Vista de la domusamb el mural de la cacera a primer
terme.A dalt, a la dreta: Arrencament delmural de la cacera.
A sota: Retirada del gruix de morter.
8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001
4/5
6
rescat
la segent encolada. Lasseca-
ment daquesta capa dinterven-
ci ha durat diversos dies i, a
continuaci, sha procedit a en-
colar la pintura sobre un suport
rgid dAerolam, dun gruix de
12 mm. Prviament, a la superf-
cie de lAerolam se li ha donat
rugositat a base dincisions a
punta de ganivet i amb paper de
vidre, per tal que shi adhereiximillor ladhesiu. Lencolatge sha
fet amb resina epoxi Araldite
M i enduridor Araldite
HY956, en una proporci de 5:1,
adjuntant a la mescla una
crrega de silici micronitzat
(Aerosil), per tal daugmentar-
ne la densitat. El plaf
dAerolam sha posat sota pres-
si mitjanant la distribuci de
pesos, per assegurar el seu con-
tacte amb la capa dintervencial llarg de tota la superfcie.
Desprs de lassecatge de la re-
sina, sha girat la pintura, que
sha deixat en posici horitzon-
tal. A continuaci, shan retirat
de la superfcie pictrica les ga-
ses impregnades de Paraloid
B-72 que es van emprar durant
lstacco, amb laplicaci decompreses amb diluent nitro-
cellulsic, mantingudes en
suspensi sobre la capa durant
unes tres hores. Seguidament,
shan retirat les compreses, des-
prenent lentament les gases de
larrencament, a partir dun dels
extrems de la pintura, que sha
mantingut en posici horitzon-
tal durant 24 hores per aconse-
guir lassecatge de les resines
contingudes en el seu interior irestituir la cohesi que shavia
perdut amb laplicaci de les
compreses.
Lexcs de la massilla de refor
aplicada durant la fase de
reducci del morter, que shavia
estovat durant la retirada de les
gases, sha eliminat de la super-
fcie pictrica, que ha quedat
sota nivell. El Paraloid B-72
contingut encara a la superfcie
contribua a mantenir la coheside les incrustacions terroses
presents a tota la superfcie
pictrica, per la qual cosa ha es-
tat necessari retirar-ne les restes
amb laplicaci de compreses
de cot fluix impregnades amb
dissolvent nitrocellulsic o to-
lu. Tot seguit sha consolidat la
pellcula pictrica aixecada,amb injecci de Paraloid B-72
al 15% en tolu, i el morter
amb PLM (morter hidrulic),
segons el cas.
El desnivell entre lAerolam
i la pintura sha resolt aplicant
una barreja del mateix material
usat per a la capa dintervenci,
que permet, com veurem ms
endavant, laplicaci dun mor-
ter sota nivell.
La neteja de les pintures shafet amb laplicaci duna com-
presa de polpa de paper amb
una soluci saturada de carbo-
nat amnic, mantinguda en sus-
pensi durant una hora, amb la
finalitat destovar les deposi-
cions terroses cohesionades. Ha
estat necessari acabar la neteja
mecnicament, utilitzant el bis-
tur de punta fixa. En algunes
zones on les concrecions eren
particularment resistents, la ne-teja sha fet de manera ms su-
perficial deixant part de les in-
crustacions, per evitar el risc de
A dalt, a lesquerra: Fase de trasps a unnou suport: aplicaci pel revers dunabarreja de cal i PVA al 50% amb gasa,per donar cohesi a lestructura de caraa laplicaci de la capa dintervenci.
A dalt, a la dreta: Retirada de la gasa delarrencament, desprs de traspassada la
figura al nou suport.
Fase de neteja amb aplicaci de compreses. Fase de neteja mecnica amb bistur.
8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001
5/5
7
rescat
prdua de policromia.
Com a presentaci final, sobre
tota la superfcie sha aplicat
amb paletina una capa de
Paraloid B-72 al 3% en
tolu, abans de procedir
a la reintegraci pictrica.
Aquesta ltima sha fet ambaquarelles i ha consistit essen-
cialment en el retoc de les peti-
tes llacunes, mitjanant veladu-
res, a fi dunificar la visi de
conjunt. En algun cas, ha estat
possible la reconstrucci de
parts de les figures mitjanant
la tcnica de puntillisme.
Algunes fissures shan difumi-
nat amb aquarella per reduir el
seu impacte visual a les zones
de les figures. Les ms granshan estat estucades, sota nivell,
per motius de conservaci. Les
llacunes de lentorn de la pin-
tura tamb shan deixat sota ni-
vell, amb laplicaci dun mor-
ter compost duna part de cal
i tres de crrega inerta de di-
versos tipus: sorra de riu renta-
da, pols de pedra ocre i pols de
pedra negra en gra. La granulo-
metria i el to del morter han
estat seleccionats en funci delcontext de les pintures.
A dalt: Procs danivellament de la superfcie.
A baix a lesquerra: Reintegraci pictrica.
A baix a la dreta: Tall estratigrfic duna mostra extreta del pa. De baix a dalt es
poden veure les capes de morter, de cal i de sorra, i al damunt el pigment vermelldxid de ferro. Fotografia: Nati Toledo, feta amb microscopi ptic i llum reflectida ipolaritzada, a 50x.
A dalt: Presentaci final del mural amblescena de la cacera.
Al costat: Presentaci final del muralamb la representaci del pa.