“Tinc una idea. I ara què?”

José Manuel Alonso MartínezUniversitat de Lleida

2

NO TOTES LES IDEES SON

OPORTUNITATS DE NEGOCI

RECORDEU!

L’IDEA

L’idea de negoci es l’espurna que inicia el procés de 

creació d’una empresaDeu recolzar‐se 

en una necessitat del mercat

COM TROBAR LA MEVA IDEA DE NEGOCI? 

6

MODIFICA LA PERSPECTIVA

5 + 5 + 5 = 550

7

MODIFICA LA PERSPECTIVA

8

Fonts d’idees

• Característiques i aptituds personals

• Observació del mercat

• Observació de l’entorn social

• Observació de l’entorn polític i legal

• Observació de l’entorn tecnològic

RECORDEU!

10

RECORDEU!

RECORDEU!

9/10 projectes creats a Espanya es basen en adaptacions de idees de fora (El libro de los Emprendedores)

ACCIÓPASSIÓ

ATREVIMENTSUPERACIÓENERGIA

DIETRICH MATESCHITZ, FUNDADOR DE RED BULL I CREADOR DE LA NOVA CATEGORIA DE BEGUDES ENERGÈTIQUES NO VA INVENTAR RES

Va descobrir aquestes begudes al 1984 a TailàndiaL’inventor del concepte va ser CHALEO YOOVIDHYA que venia a Tailàndia amb la marca 

KRATING DAENG (traduït RED BULL). La seva família té el 51% de les accions

Xtraice es el creador y fabricante, en exclusiva, del hielo sintético Xtraice.XTRAICE. Venta y alquiler de pistas de hielo sintético. Creadores y únicos fabricantes del mundo de hielo ecológico

LA MEVA IDEA DE NEGOCI 

ÉS VIABLE? 

16

LA MEVA IDEA ÉS VIABLE?

• Viabilitat Tècnica• Viabilitat comercial• Viabilitat econòmica i financera• Viabilitat legal

VAL LA PENA

DISSENYA UN PROJECTE D’ÈXIT

ELEMENTS CLAU PER A LA CREACIÓ I ÈXIT D’UNA 

EMPRESA

19

EMPRESA

EM

PRE

SAR

I-E

MPR

EN

ED

OR

Entorn - Recursos

Recursos

Elements clau per a la creació i èxit d’una empresa

Entorn +

12 3

Quin element és més

important?

EM

PRE

NE

DO

R

EMPRESA

Elements clau per a la creació i èxit d’una empresa

RECORDEU!

22

RECORDEU!

23

RECORDEU!

RECORDEU!

25

RECORDEU!

NO SÉ QUÈ VENEM?6a

2727

LLIBRERIA

28

FLORISTERIA

2929

BOMBONERIA

30

SÓN COMPETÈNCIA AQUESTES EMPRESES?

3131

QUÈ VENEN REALMENT?

32

QUÈ VEN REALMENTHARLEY-DAVIDSON?

MOTOS? NO

Sra. Maria:

-Pepito, necessito penjar aquest quadro en aquesta paret

Què pensarà Pepito?

Què pensarà el fabricant de broques?

RECORDEU!

Què necessita realment la senyora d’en Pepito?

ARANDIPUR S.L.

ELECCIÓ DEL SECTOR D’ACTIVITAT

4

El sector d’activitat

• T’agrada? Et sedueix? Et motiva?

• Coneixes bé aquest sector? 

• És un sector rentable i en creixement?

• És un error enfocar‐se en un mercat massa petit

EM

PRE

NE

DO

R

EMPRESA

Elements clau per a la creació i èxit d’una empresa

40

RECORDEU!

TINC CAPACITAT I ACTITUD PER A SER EMPRENEDOR?

1

ELECCIÓ DE SOCIS2

EM

PRE

NE

DO

R

EMPRESA

Elements clau per a la creació i èxit d’una empresa

ESTRATEGIA. MODEL DE NEGOCI

6

45

RECORDEU!

Model de negoci• Col∙loquialment  es parla de model de negoci com la forma que té una 

empresa de guanyar diners. I també és això, però és molt més.• El llibre Business Model Generation de Alexander Osterwalder y Yves

Pigneur (Business Model Canvas) defineix un model de negoci com una descripció de com una organització crea, lliura i captura valor(http://www.seescyt.gov.do/baseconocimiento/PRESENTACIONES%20TALLER%20DE%20EMPRENDURISMO/Generacion_de_Modelos_de_Negocios.pdf)

• És el mecanisme pel qual un negoci busca generar ingressos i beneficis. És un resum de cóm una companyia planifica servir als seus clients. Implica tant el concepte d'estratègia i la seva implementació (Wikipedia)

• És una eina prèvia al pla de negoci que et permetrà definir amb claredat  què vas a oferir al mercat, cóm ho faràs, a qui li vendràs, cóm s’ho vendràs i de quina forma vas a generar ingressos. (Revista Emprendedores)

Proposta de valorLa proposta de valor descriu el conjunt de característiques i beneficis que creen valor a un segment específic. Explica el servei o producte que oferim als nostres clients.Les característiques de la proposta de valor es poden basar en una sèrie de criteris:• Novetat: cobrim una necessitat o problema pel qual encara no 

existia un producte o servei específic.• Rendiment: millora del rendiment sobre l'oferta actual: major 

qualitat, més velocitat%o2026• Personalització: oferim productes o serveis adaptats 

individualment o fins i tot co‐creats pel mateix usuari.• Disseny: oferim un disseny més cuidat o nou respecte a l'oferta 

existent. Un cas típic seria Apple.• Preu: podem oferir solucions low cost.

http://www.emprenderalia.com/aprende‐a‐crear‐modelos‐de‐negocio‐con‐business‐model‐canvas/

Fonts d’ingressos

Les fonts d'ingressos representa la forma en què l'empresa genera els ingressos per a cada client. L'obtenció d'ingressos pot ser d'un sol pagament o d'un pagament recurrent. La generació d'aquests ingressos pot ser de diferents tipus:• Venda: és la més típica de les fonts d'ingressos. La companyia ven un producte a un client pel qual rebrà un únic pagament.

• Pagament per ús: es paga per l'ús que es fa del servei, major ús major pagament.

• Subscripció: pagament recurrent per usar un servei.

El model de l'esquer i el ham

http://definicion.de/modelo-de-negocio/

50

Model de negoci perruqueria

51

Model de negoci perruqueria

5252

Model de negoci perruqueria

Model de negoci perruqueria

54

Model de negoci fleca‐pastisseria

55

Model de negoci fleca‐pastisseria

56

Model de negoci fleca‐pastisseria

Model de negoci taller

Model de negoci brico‐taller

Model de negoci taller

GENERACIÓ DE MODELS DE NEGOCI 

• Model de negoci: – Captura, generació i entrega de valor. – Cóm guanyo DINERS?– Eina per a que es produeixi el miracle: aconseguir que un client es fiqui la mà a la 

butxaca i et compri a tu

• Si tens una idea deus analitzar si pot funcionar, crear el prototip i posar‐lo en marxa, i si funciona s’escala, i si no, a una altra cosa.

• És important tenir definit el MVP (Minimum Viable Product) i treure‐ho a la llum el més aviat

• Cal validar aviat la idea per a tenir les primeres mètriques de ventes o demanda per part dels clients.

• El producte d’una start‐up no és el seu producte sinó el seu model de negoci. Deus validar‐lo i veure si és escalable

• Com que no puc canviar l’entorn, la única alternativa és canviar el model de negoci

GENERACIÓ DE MODELS DE NEGOCI. MODEL CANVAS

• Canvas és una eina clau per a descriure i analitzar models de negoci empresarials i personals

• Canvas és una eina visual i col∙laborativa• Canvas serveix pel disseny, validació i testejar el nostre model de 

negoci• Permet organitzar i planificar una idea de negoci

BUSINESS MODEL CANVASAlex Osterwalder & Ives Pigneur

9 bloques agrupados en 4 áreas principales

QUÉ A QUIÉNCÓMO

CON QUÉ RECURSOS

Cara a cara, impersonal (email, teléfono, etc)Puntual vs continuadoCaptación vs fidelización

¿Como sabrán que puedes ayudarles?¿Como decidirán la compra?¿Como los compraran?¿Como proporcionaras el servicio?¿Que seguimiento de satisfacción?

ProducciónVentaApoyo (contratar personal, contabilidad, etc)

Humanos FísicosIntelectuales Económicos

Venta directaAlquilerCuota de servicio o usoCuota de suscripciónConcesión de licenciasComisión de corretaje

Persona, teléfonoEn la tiendaEntrega físicaInternetTV, radio, prensa

ALGUNOS EJEMPLOSComodidadPrecioDiseñoMarca o estatusReducción de costesReducción de riesgos

HOTEL

VALIDACIÓ. COM FICAR A PROVA UN MODEL DE NEGOCI

• Cal reunir‐se amb els clients potencials per validar les hipòtesis de tots els mòduls del model

• Si la resposta dels clients suggereix que cal fer canvis, cal retrocedir i modificar els mòduls pertinents (PIVOTING) 

• Cal repetir aquest procés amb altres clients• Quan el model sembli correcte, s’ha d’intentar vendre a 

un client per validar‐lo. • Si aquest no compra, torna a pivotar i modifica el model 

en base als motius del rebuig.• Si el client compra la teva oferta, estàs llest per crear 

clients nous

Model de negoci vs Pla de negoci (document estructurat)

NO COMENÇAR MAI0

El pla de negocio: un mal aliat

• El pla de negoci pot portar a invertir molt temps en quelcom possiblement innecessari. És millor crear un bon MVP i provar el producte amb els clients. Obcecar‐se en el pla de negoci pot fer perdre temps que podria dedicar‐se a crear un bon MVP. Pot ser una guia per a seguir el procés, però sense perdre el referent, que és llançar quant abans millor i provar per a poder corregir els errors, que sol es veuen amb la pràctica i a la xarxa.

SINTELAS.COM

https://www.youtube.com/watch?v=HIS2HkwAKG8

ALGUNES ERRADES A EVITAR• L’EQUIP• NO ORGANITZAR• NO DELEGAR• NO PLANIFICAR

• NO SÉ QUÈ VENEM?• NO SÉ QUI M’HO COMPRA?• NO SÉ PERQUÈ EM COMPREN?• NO COMUNICAR• “LOCALES MALDITOS”• OBLIDAR A LA COMPETÈNCIA• NO PREVEURE IMPREVISTOS• GESTIÓ FINANCERA

EL PROCÉS DE CREACIÓ

74SEGUIR PENSANT

MODIFICACIÓIDEA INICIAL

ACTIVITAT

ORGANITZACIÓ I RRHH

FORMA JURÍDICA

PLA ECONÒMIC FINANCER

Oportunitat. Necessitat mercat

TRÀMITS IPOSADA EN MARXA

VIABLE

IDEA INICIALMOTIVACIÓ

ABANDONAMENTPROJECTE

NO VIABLE PODRIA SER VIABLE

PLA D’OPERACIONS

EL MERCATPLA MÀRQUETING

PLA D’EMPRESA

EL PLA D’EMPRESA

QUÈ ÉS?

76

Què és un Pla d’Empresa?

Document on es descriu l’idea de negoci, 

les estratègies i els recursos necessaris per 

a portar‐la a terme i on es demostra la 

viabilitat de l’empresa.

77

• Avaluar la viabilitat de l’empresa 

• Instrument de planificació i control

• Targeta de presentació del projecte

Per a què serveix el Pla d’Empresa?

78

Guió del Pla d’Empresa

1. PERSONA EMPRENEDORA O EQUIP FUNDADOR

1.1.Presentació dels promotors

1.2.Aportacions econòmiques i acords de participació

En ocasions s'afegeix:

1.3.Breu història del projecte

2. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

2.1. Productes i/o serveis de l'activitat general• Descripció bàsica, gamma, marques, etc• Innovacions que incorpora: Singularitat • Producte ampliat

2.2. Necessitats que ha de cobrir• Necessitats que el consumidor vol satisfer• Elements diferenciadors per cobrir aquestes necessitats

2.3. Àmbit d'actuació• Territori on es preveu comercialitzar• Tipus de client• En quina lliga volem jugar

3. ANÀLISI DE L'ENTORN3.1. Anàlisi de l'entorn general (macroeconòmic)

3.1.1. Entorn econòmic3.1.2. Ajusto Soci-Demogràfic3.1.3. Entorn Tecnològic3.1.4. Entorn Polític-Legal3.1.5. Entorn físic

3.2. Anàlisi del sector3.2.1. Descripció del sector3.2.2. Mesura i taxa de creixement3.2.3. Anàlisi de les forces competitives

3.3. Anàlisi del mercat3.3.1. Descripció comprat: Demanda, canvis i tendències3.3.2. Segmentació del mercat3.3.3. Anàlisi dels clients: Comportament del consumidor3.3.4. Anàlisi de la Competència

3.4. Anàlisi DAFO

82

3. ANÀLISI DE L'ENTORNEntorn general

Mercat

Sector

Anàlisi del mercat• Descripció comprat: Demanda,canvis i tendències• Segmentació del mercat• Comportament del consumidor• Anàlisi de la Competència

Anàlisi de l'entorn general•Entorn econòmic•Ajusto Soci‐Demogràfic•Entorn Tecnològic•Entorn Polític‐Legal•Entorn físic

Anàlisi del sector• Descripció del sector• Mesura i taxa de creixement• Anàlisi de les forces competitives

Factors polítics Factors tecnològicsPolítica fiscal Polítiques d'R+D+i

Estabilitat política Noves tecnologies

Comerç exterior Transferència tecnològica

Benestar social Protecció del coneixement

Factors econòmics Factors ecològicsCicles econòmics Política mediambiental

Tendència del PIB Tractament de residus

Tipus d'interès Consum d'energia

Taxes d'inflació

Desocupació

Factors socioculturals Factors legalsFactors demogràfics Situació legal-processal

Distribució de la renda Defensa de la competència

Mobilitat social Legislació laboral

Canvis d'estil de vida Normativa tecnicoindustrial i sanitària

Nivell educatiu Seguretat i higiene en el treball

Tradicions, valors i actituds socials Seguretat dels productes

Anàlisi PESTEL d'entorn general: factors clau de l'entorn

3.1. Anàlisis de l’entorn general

84

3.3.2‐ Segmentació del Mercat

3.3.3. Comportament consumidor

»Qui compra?

»Perquè compren?

»Què compren?

»Com compren?

»Quant compren?

»Quan compren?

3.3.3. Comportament consumidor

• Els qui són? On es localitzen? A qui serveixen?

3.3.4. Anàlisi de la competència

EMPRESA PRODUCTES PREU LOCALITZACIÓ Anys de funcionament

DEBILITATS

FORTALESES OPORTUNITATS

AMENACES

ANALISIS INTERN

Empresa

ANALISIS EXTERN

Entorn

ESTRATÈGIES

3.4. Anàlisi DAFO

4. PLA ESTRATÈGIC

4.1. Visió i Missió

4.2. Objectius de l'empresa

4.3. Estratègia de l'empresa

4.4. Pla d'actuacions

Estratègies competitives genèriques

4.3. Estratègia competitiva

Estratègia de lideratge en

costos

Estratègia de diferenciació

Estratègia d’enfocament-

alta segmentacióRyanair Cadena de Hotels Formule 1IKEAH&MC&AWall MartTV BlueskyDELL computerMedia MarktEroski

RolexBikkembergsIphone de ApplePorsche, Bentley, Lamborghini TV Sony

Axel Hotel: cadena d’hotels per a gaysDe Dreta a Ezquerra: artícles per a esquerransLepreg: un espai únic per a la dona embarassadaGrifone Textil Seu S.A.: l’empresa esta especialitzada en roba per a esports de muntanya i per a forces de seguretatLENCERIUM: Distribució de llenceria de nit amb principals marques internacionals de màxima qualitat. Camises de dormir, picardies, conjunts, tangues, corseteria francesa de dissenyIOFASHION: Exclusiva botiga de vestits de nuvi i complements per la teva boda.

4.4. Pla d'actuacionsTIME TO MARKET

5. PLA DE MÀRQUETING

5.1. Públic objectiu i previsió de vendes

5.2. Estratègia de Posicionament

5.3. Màrqueting mix

5.3.1. Política de Producte

5.3.2. Política de Preu

5.3.3. Política de Comunicació

5.3.4. Política de Distribució

Nitxos de mercat de turisme 

Publicado por kelly tibamoso

Turisme de sol y playaTurisme culturalTurisme rural EcoturismeTurisme de salutTurisme esportiu i d’aventuraTurisme gastronòmicTurisme d’ajuda humanitàriaCreuers

5.1‐ Públic objectiu

5.1‐ Públic objectiu

5.2.Estratègia de Posicionament

5.2.Estratègia de Posicionament

5.3.  Màrqueting mix

6. PLA D'OPERACIONS6.1. Descripció tècnica del producte (especificacions)

6.2. Descripció del procés productiu

6.3. Capacitat instal·lada

6.4. Planificació i programació de la producció

6.5. Logística i gestió de materials: 6.5.1. Pla d'aprovisionaments i compres

6.5.2. Gestió d'estocs: magatzem6.5.3. Gestió de demanats clients i distribució física

6.6. Localització de l'empresa

6.7. Descripció del local i Distribució en planta

6.8. Gestió de la Qualitat

6.9. Gestió mediambiental

“Calçot a taula”• Contingut:

– Calçot precuinat conservat

en el seu suc (400 g peso escorregut)

• Envàs:– Pots de cristall

– 7 a 10 uds / pot

• Etiquetatge:– Etiqueta frontal

– Etiqueta posterior

• Embalatge:– Caixa de cartró amb 12 botis / caixa

– Euro-Pallets estàndard (80 x 120 cm)

el calçot a taulael calçot a taula

6.1. Descripció tècnica producte

106Procés productiu: venda bitllets d'autobus

6.2. Descripció procés productiu

•Estimació capacitat productiva– mesura input: nombre de llits en un hospital– mesura output: nombre cotxes/any

•Colls d’ampolla•Modificació capacitat a curt termini

– Subcontractació– Contractació de més mà d’obra– Increment de torns– Hores extres– Variacions en el nivell d’existències– Posposar manteniment– Reajustar vacances

• Que cost implica?

6.3. Capacitat de producció

Cronograma

6.4. Planificació i programació

Horari classes teòrica autoescola

Exemple Programació de la producció

6.5.Logística. Gestió materials

6.5.1.Pla d'aprovisionaments i compres

6.5.2.Gestió d'estocs: magatzem

6.5.3.Gestió de demandes clients i distribució física

Reducció costes emmagatzematgeGarantir subministres i lliuraments necessaris

111

6.6.Localització

112

6.7. Distribució en planta. Layout

Figure 9.12

McDONALD’S ASSEMBLY LINE

6.8.Gestió de la qualitat

La qualitat vindrà sempre que s’hagin satisfet o superat les nostres expectatives.

•Responsables

•Implantació sistemes ISO, TQM, EFQM

•Control qualitat matèries primeres

•Control qualitat producte acabat

•Control qualitat satisfacció clients

•Millora contínua de la qualitat: participació treballadors

•La qualitat és una actitud que ha d’estar introduïda dins del procés (les inspeccions i correccions no aporten valor)

7. PLA D'ORGANITZACIÓ I RRHH7.1. Estructura organitzativa: Organigrama

7.2. Descripció dels llocs de treball

7.3. Política de selecció i contractació de personal

7.4. Política salarial i costos laborals

7.5. Retenció i motivació del personal

7.6. Seguretat i higiene en el treball

116

7.1.Estructura organitzativa:Organigrama

NO REPRESENTA PERSONES FÍSIQUES SINÓ FUNCIONS

Convé indicar el nombre total de treballadors incloent socis

7.3.Política de selecció i contractació

8. ESTRUCTURA LEGAL

8.1.Forma jurídica

8.2.Tràmits a realitzar: agenda de constitució i posada en marxa

8.3.Obligacions fiscals

8.4.Obligacions laborals

8.5.Altres normatives

119

Pla Econòmic-Financer

Creïble i abordable

Hipòtesis realistes

Justificar les dades

9. PLA ECONÒMIC-FINANCER

PLA DE NECESSITATS

Inversions Actiu corrent

PLA DE FINANÇAMENT

Fons propisFons aliens

Pla de necessitats – pla finançament

122

INGRESSOS_

DESPESES

BENEFICI

El compte de pèrdues i guanys permet analitzar, entre altres aspectes:•Si els beneficis/pèrdues són conseqüència o no de l'activitat empresarial •Si l'empresa pot suportar els interessos que paga pels deutes contrets o, per contra, si aquestes li estan portant a tenir pèrdues, etc.

9.4.Compte de resultats

COBRAMENTS

_

PAGAMENTS

CASH FLOW

El més important des del punt de vista quantitatiu per a una entitat financera que aquesta estudiant una operació de risc, és el cash flow econòmic (cobraments d'explotació menys pagaments d'explotació).

9.5. Pressupost de Tresoreria

El balanç de situació és un estat comptable que reflecteix l'estructura patrimonial de l'empresa i permet conèixer la situació financera i econòmica en un moment específic del temps

ACTIU

Béns i drets que posseeix l'empresa

PASSIU

Deutes i obligacions de l'empresa

9.6.Balanç de Situació

Línia Ingressos Totals

Línia Costos Totals

Cost Variable

Cost Fix

Punt mortPunt d’equilibri

Break-even pointCost Total = Ingrés Total

–

900 –

800 –

700 –

600 –

500 –

400 –

300 –

200 –

100 –

–| | | | | | | | | | | |

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 10001100

Cos

t (€)

Volum (unitats per període)Figura S7.5

9.7. Anàlisi de viabilitat

10. DIRECCIÓ I CONTROL

10.1. Pla de reunions

10.2. Indicadors de control

10.3. Pla de contingències

11. CONCLUSIONS

•Viable?

•Dificultats?

•Escenaris?

128

RECORDEU!

129

RECORDEU!

130

RECORDEU!

131

RECORDEU!

Gràcies per la seva atenció

José Manuel Alonso Martínezjmanuel@aegern.udl.cat