Post on 07-Apr-2016
description
Nom: Gerard Vallespí
Any acadèmic: 2014/15
LLIBRE DIGITAL : L’HABITATGE
INDEX
INTRODUCCIÓ 1
HISTÒRIA 1-3
TIPUS D’EDIFICIS 3-4
CONDICIÓNS D’HABITABILITAT 5
QUALIFICACIÓ DEL SOL
-Sol urbanitzable
-Sol no urbanitzable
-Sol urbà
ORIENTACIÓ 8
DISTRIBUCIÓ 8
LICENCIA D’OBRES 10
FASES DE LA CONSTRUCCIÓ
-Preparació del terreny 12
-Fonaments 12-13
-Estructura 13
-Coberta 13-14
-Tancaments 14
-Instal·lacions 14
-Revestiments 15
-Acabats 15
-Materials 15
SOLUCIONARI 18-19-20
CONCLUSIONS 20
6-7-8
1
INTRODUCCIÓ
1.1L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions
d'habitabilitat que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix
la funció social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les
instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer llurs
necessitats personals ordinàries d'habitació. (Art. 3 llei
18/2007).
Aquesta definició és assemblant a la definida a la Llei
24/1991.
A priori no hi ha lligam entre la legalitat urbanística i
l’habitatge,
almenys que es desprengui del què podem considerar com habitatge.
Es limita a definir l’habitatge com una construcció, amb caràcter fix (no
mòbil) que compleix uns determinats requisits tècnics que la fan apta
per a la residència humana.
Per anar al lloc d’origen clic AQUI.
1) Que es l’habitatge?
1.2 HISTÒRIA
Des de l’antiguitat l’ésser humà té la necessitat
de recer i protecció davant dels perills que
l’amenaçaven, posant-se així en busca d’un
lloc on pugui viure en l’intimidat; primer va
2
viure en coves i recers naturals, i més endavant
va començar a construir habitatges i així, van
crear els petits poblats (comunitats de persones
que s’ajuden entre si).
L’augment de les necessitats i la millora de les
tècniques de construcció van provocar una
gran evolució com la transformació dels
camps per a ús agrícola, l’alçament de pobles i el traçat de camins. Quan hi
havia
alguna època de crisis, tots els avenços que havien aconseguit, molts es perdien,
però
quan retornaven els bons temps, també ho feien els avenços.
Encara que els avenços en èpoques van quedar estancats, podem veure que tot
i així
el món ha canviat molt en relació amb la prehistòria, ja que hem passat de les
coves
als gratacels. Però tot i que ara estem en la època dels gratacels, els salt no va
ser ben
be així, sinó que de les coves on feien les pintures rupestres es van passar a les
tendes
nòmades, tot això en l’edat del paleolític, amb la segona part de la prehistòria
(neolític) també van arribar nous avenços en l’habitatge, ja que van deixar les
tendes i
es van passar a les cabanyes; també van canviar la seva manera de viure ja que
en
aquella etapa van convertir-se en sedentaris, i per allò van fer-se un habitatge
digne de
les seves necessitats. En l’edat antiga el gran avanç que es va fer es que van fer
habitatges amb dues plantes, les gregues i romanes tenien un pati interior i
unes
finestres molt petites per deixar entrar la llum del sol. En l’edat mitjana els
pobles
eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa de tres plantes, aquesta
muralla es va treure a l’edat mitjana, i pel que fa a les cases, gairebé tots els
pobles
estan formades per dos o tres pisos. Actualment, tot ha canviat, i els nostres
habitatges
tenen nombrosos pisos, hi ha edificis que arriben a tenir centenars de metres
3
(gratacels), i formes i materials ben diferents.
La evolució que ha patit el camp de la forma de l’habitatge, és degut a factors
externs
com el clima, la manera de viure dels ciutadans, les eines i els materials que es
tenen a
mà, i les tècniques de construcció que tinguin. Això fa que la forma dels
habitatges
sigui diferent en cada zona del món.
La vida actual exigeix més comoditat en els edificis, més facilitats de
desplaçament,
més disponibilitat d’aigua i energia i, cada vegada més, un medi ambient
adequat.
Si vol anar al enllaç fes clic AQUI
1.3 TIPUS D’HABITATGES
Gratacels: Un gratacel és un edifici que té molts més pisos del que és normal. Hi
ha gratacels de més de cinquanta pisos. Els primers gratacels es van construir als
Estats Units d'Amèrica.
Habitatge urbà: Es un
habitatge situat a l’hàbit
urbà.
Habitatge rural : Es un
habitatge situat a l’hàbit
rural.
Casa unifamiliar: Es un
habitatge on hi viu una sola
família.
Blocs de pisos: Un bloc de pisos es un edifici que te
molts habitatges un a sobre del altre.
Pisos convencionals: Son habitatges amb rebedor ,
cuina , bany, estudi i habitacions.
Apartaments: Son habitatges amb cuina bany i dos habitacions com a mínim.
Estudis: Son habitatges amb una habitació un bany i una cuina.
El text subratllat es extret de:
L’habitatge
Ed: Castellnou
Antoni Atguera i David Atzet
Pg:25
4
Dúplex: Es un habitatge que te dos pisos.
Lofts : Son uns habitatges amb dos habitacions , un bany i una gran sala que te
cuina i habitació.
ACTIVITATS:
1) Digues si els següents construccions són habitatges o no. Raona la resposta.
a)Habitació
b)Escola
c)Oficina
d)Apartament
e)Castell
f)Casa
g)Iglú
h) Tipi
2)Quines d’aquestes condicions son necessàries per a ser un habitatge legal?
-Tenir bany on poder fer-se la seva higiene diària.
-Tenir cuina on poder fer aliment.
-Tenir llit amb matalàs.
-Tenir dret a intimitat.
-Tenir electrodomèstics que et facilitin la vida.
3) Quin va ser el material revolucionari que va permetre la creació de edificis
tant alts com el Empire Estate? Raona la teva resposta.
5
1.4 CONDICIÓNS D’HABITABILITAT
Extret de (click)
6
Quina superfície mínima ha de tenir una habitació per a se vàlida?
QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Es qualifiquen en : Urbà, Urbanitzable, No urbanitzable
Constitueixen el sòl urbà: a ) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè , havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà , tenen
tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable . El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió Inter local i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà . b ) Els terrenys que , en execució del planejament urbanístic , assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina .
Constitueixen el sòl no urbanitzable: a ) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents , entre d'altres: Primer . Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d'evitar la transformació dels terrenys per protegir l'interès connector , natural , agrari , paisatgístic , forestal o d'un altre tipus . Segon . Les determinacions dels plans directors , d'acord amb el que estableix l'article 56 . Tercer . La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic . b ) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de : Primer . La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl .
7
SOL URBANITZABLE.
1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que, d'acord amb el que estableix l'article 3 , el pla d'ordenació urbanística municipal consideri necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica , i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d'interès supramunicipal dins d'aquesta classe de sòl . Anar a Norma modificadora Nombre 1 de l'article 33 redactat pel nombre 1 de l'article 6 de la Llei [ CATALUNYA ] 3/2012 22 febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme , aprovat pel D Leg 1/2010 , agost 3 ( « DOGC " 29 febrer) .Vigència : 1 març 2012 2. El sòl urbanitzable ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre , com a part del sistema urbà o metropolità en què s'integra , el desplegament de programes de sòl i d'habitatge . 3. Els plans d'ordenació urbanística municipal poden distingir entre sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat . 4. Per a la transformació urbanística d'un sector de sòl urbanitzable delimitat , cal la formulació , la tramitació i l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic , excepte en els supòsits en què , d'acord amb aquesta llei , l'ordenació urbanística detallada estableixi mitjançant un pla d'ordenació urbanística municipal o un pla director urbanístic de delimitació i ordenació d'àrees residencials estratègiques o de sectors d'interès supramunicipal . Si es tracta de sòl urbanitzable no delimitat , el pla parcial urbanístic ha d'ésser de delimitació , s'ha d'haver aprovat definitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui coherent amb els paràmetres determinats , d'acord amb l'article 58.1.diei 8, pel corresponent pla d'ordenació urbanística municipal .
8
Segon . L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida , d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3 , i també la concurrència d'altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic . Tercer . El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen . c ) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable .
ORIENTACIÓ:
La orientació de la casa pot ser al perer del consumidor , tenint en comte les
hores de sol i les vistes, i els seus interessos. Depèn on estigui la casa tindrà una
forma o una altra. Us deixo un link de relació entre les cases i la localització.
DISTRIBUICIÓ:
Es col·locarien 7 sales , Cuina , safareig , rebost, 2 habitacions i un lavabo.
Posaria la cuina , el rebost i el safareig junts , els separaria de les habitacions , i
posaria el lavabo a prop d’aquestes.
9
ACTIVITATS:
1) Quines son les diferències entre una casa en un entorn pirinenc i una en
un entorn eivissenc, fes un breu escrit.
2) Quines d’aquestes sales i mobles haurien d’estar separades i quines
juntes unes d’altres? Fes un petit escrit descrivint els “plànols” de la casa.
a) Lavabo
b) Cuina
c) Safareig
d) Rebost
e) Habitacions
3) Quins fets naturals s’haurien de tenir en comte per a orientar una casa ?
L’arquitecte és el professional que té els coneixements tècnics, artístics i
pràctics per elaborar el projecte d’edificació. És essencial que tingui en compte
les necessitats dels usuaris. Ha de ser capaç d’analitzar, dissenyar, planificar i
supervisar el projecte d’edificació amb la finalitat de satisfer aquestes
necessitats. Actualment, es dóna molta importància no només a la qualitat de
l’edifici en si mateix, sinó també al fet que la relació de l’edifici amb l’entorn
(rural o urbà) sigui adequada des del punt de vista pràctic i estètic. El projecte
d’edificació elaborat per l’arquitecte es divideix en quatre fases: L’estudi previ
és la fase preliminar del projecte, en què l’arquitecte expressa les seves idees de
manera esquemàtica perquè el promotor les conegui. També inclou una
estimació orientativa del cost econòmic del projecte. Consta de la memòria, la
documentació gràfica i el cost global. L’avant projecte proporciona una imatge
global més definida del projecte; utilitza plànols a escala i calcula de manera
més exacta el pressupost de l’obra. Consta de la memòria, els plànols i
l’avançament del pressupost. El projecte bàsic caracteritza l’obra de manera
precisa: aspectes funcionals, constructius i econòmics. Els plànols seran a escala
i perfectament acotats. Aquest projecte, amb el visat preceptiu del col·legi
10
d’arquitectes, és suficient perquè el promotor sol·liciti la llicència municipal
d’obres, però no per portar a terme la construcció. Extret
DOCUMENTS PER A OBTENIR LA LICENCIA D’OBRES:
Aquí descrivim alguns dels documents necessaris per obtenir els permisos de construcció : Plànols de les fonamentacions i estructures que estaran en contacte amb el subsòl . Plans elèctrics que són on apareixen dibuixats tots els contactes o preses de corrent , enllumenat , apagadors , accessoris , etc Els plànols de fontaneria o plomeria són molt importants perquè és aquí on s'indiquen per on es condueix la canonada d'aigua freda i aigua calenta així com el drenatge , els mobles de bany , cuina , rentat , etc HVAC o aire condicionat i calefacció on es mostren els conductes , diagrames , etc Plànols del conjunt i aprovació zonal aquest plànol mostra la ubicació de la casa , camí d'entrada , així com el perímetre de l'envoltant de l' edifici . En alguns casos es requereix prèviament l'aprovació dels veïns o de la junta de colons del fraccionament o zona on vostè pretén construir la seva casa . El permís de construcció ha de ser clarament visible en el lloc de treball . Vostè també necessita tenir un paquet dels plànols de construcció en el lloc en tot moment , només en el cas que es una visita sorpresa d'un inspector . Les inspeccions són enunciats i se'ls exigirà a cada pas en el procés abans que pugui seguir endavant . Això podria causar un retard d'un a diversos dies ( sense comptar el mal temps ) , així que cal pensar en el futur - però no massa lluny Si vols saber-ne mes AQUI I AQUI
11
FASES DE LA CONSTRUCCIÓ
Tancament de perímetres
Instal·lacions de feines
Preparació del
terreny(neteja,vallat,pantejement,exc
avacions)
Cimentació
Estructura general
Coberta
Tancament de perimetres(carpinteria)
Impermeabilització i aïllament
Tancaments interiors
Instal·lacions
Acabats interiors
Cristaleria i “ serrallers”
Altres acabats
12
PREPARACIÓ DEL TERRENY: El terreny te moltes capes de diferents materials
(estrats) , a l’hora de construir una casa s’ha de buscar la capa
amb prou resistència per a aguantar la carrega del edifici. Per a
trobar aquesta capa es fa l’anàlisi geogènic en el que s’utilitza
un penetròmetre.
Per a poder continuar amb el procés de construir una casa s’ha
de posar el terreny a disposició per construir , per a fer això s’han de fer
moviments de terra que impliquen condicionar el terreny per a poder construir.
Esbrossament: Es mou el terra amb una profunditat de 30 cm per a
extreure els matolls les herbes i els arbres, el buldòzer i la aplanadora
d’erugues son les màquines apropiades.
Anivellació: Moviment de terra per a deixar el terra en disposició plana ,
el buldòzer es adient per a fer aquesta tasca.
Excavada: Moviments de terra en el qual es fan socs galeries
pous... Es poden fer a ma amb pic o mecànicament amb pales
excavadores, quan això es fa hi ha perill d’esfondrament i per
això es posen estructures de seguretat. Una màquina apropiada
seria una excavadora.
Tipus de fonaments: Profunds i superficials , si son profunds son inferiors
a 10 m de profunditat i els superficials que son superiors a 4 m de
profunditat.
Materials de fonamentació:
Actualment s’utilitza formigó que és una mescla de ciment, grava i sorra
pastada amb aigua però sovint s’utilitza formigó armat que porta acer a
l’interior i es mes resistent.
FONAMENTS: El fonament és un element constructiu funcional constituït per
dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la
funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que
s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el propi fonament; i
el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als
esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la
construcció.
13
Es comença per el replanteig deis fonaments és una operació que consisteix a
reproduir sobre el terreny, prèviament preparat, el plànol de fonaments amb la
intenció de poder fer les excavacions necessàries.
Tipus de fonaments:
Els fonaments poden ser continus, si hi ha tot al llarg de les parets, o
discontinus, en forma de sabates, que son unes bases de formigó que fan
de fonament d'un pilar i que reparteixen sobre el terreny i poden ser
aïllades o seguides.
Un dels fonaments més utilitzats és el que es fa mitjançant l'excavació de
rases en el terreny, les quals s'omplen de formigó, que de vegades és
armat.
Si el terreny resistent que ha de suportar les càrregues de l'obra es troba
en una gran fondària es fan servir uns fonaments profunds amb estaques o
pilons, que son unes barres de fusta forta, acer o formigó armat que
penetren en el terreny deficient fins a fixar-se en el terreny consistent.
ESTRUCTURA: carcassa que serveix per sustentar les diverses parts d'un edifici
Horitzontals: Forjats(A)
Verticals: Bigues , pilars, parets mare, jàssera(B)
Inclinat:Escales.(C)
COBERTA: La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part
superior i, per extensió, a l'estructura que sustenta aquesta coberta. En certs
casos, també es
diu sostrada, teulad
a i terrat.
14
Terrat: Es un pla a la part superior de la casa que fa 0⁰ i per tant no es pot
considerar teulada.
TANCAMENTS:
INSTALACIÓNS:
15
REVESTIMENTS:
ACABATS:
MATERIALS:
16
ACTIVITATS:
1) Digues la diferencia entre els fonaments continus i discontinus.
2) Digues els quatre elements propis de les estructures verticals.
3) Digues la diferencia entre una teulada i un terrat.
4) Digues la diferencia entre un envà i una façana.
17
LA CÈDULA D’HABITABILITAT:
Què és la Cèdula d'Habitabilitat ? La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de persones i que té les condicions tècniques d'habitabilitat , segons la normativa vigent . Els locals , estudis , i altres entitats no escripturades com a habitatge , no poden disposar de cèdula d'habitabilitat ja que no tenen la consideració d'habitatge. Les dades que consten a la cèdula són :
La direcció de l'habitatge
La superfície útil
Les estances i els espais que el componen en el moment de la seva emissió
El seu llindar màxim d'ocupació
En la cèdula no apareix el nom del propietari , ja que la seva validesa permet diferents canvis d'ocupants .
Quant costa la Cèdula d'Habitabilitat ? Desplaçaments ( província Barcelona ) 15,00 € Visat i assegurances 24,00 € taxes Generalitat 44,25 € honoraris 6,75 € TOTAL ( tot inclòs ) 90,00 €
Extret de...
18
SOLUCIONARI
ACTIVITATS DE LA INTRODUCCIÓ:
Que es l’habitatge?
L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions
d'habitabilitat que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix
la funció social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les
instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer llurs.
ACTIVITATS TIPUS D’HABITATGE:
1)Digues si els següents construccions són habitatges o no. Raona la resposta.
Apartament
Casa
2) Quines d’aquestes condicions son necessàries per a ser un habitatge legal?
-Tenir bany on poder fer-se la seva higiene diària.
-Tenir cuina on poder fer aliment
-Tenir dret a intimitat.
3) Quin va ser el material revolucionari que va permetre la creació de edificis
tant alts com el Empire Estate? Raona la teva resposta.
L’acer , ja que va permetre fer columnes molt mes fermes per a aguantar els
grans gratacels.
ACTIVITATS DE LES CONDICIÓNS D’HABITABILITAT:
Quina superfície mínima ha de tenir una habitació per a se vàlida?
5m quadrats.
ACTIVITATS ORIENTACIÓ DEL HABITATGE:
1)Quines son les diferències entre una casa en un entorn pirinenc i una en un
entorn eivissenc, fes un breu escrit.
19
La de entorn pirinenc haurà de tenir les parets mes gruixudes per a aïllar mes el
fred en canvi a la eivissenca les parets seran mes primes i generalment d’un
color que no s’escalfi molt(blanc , blau fluix...)
La teulada en el Pirineu seria molt mes inclinada per a que no s’emmagatzemi la
neu a la teulada i en l’eivissenc no fa falta tanta inclinació.
2)Quins fets naturals s’haurien de tenir en comte per a orientar una casa ?
La sortida del sol per així saber cap on s’ha d’orientar la casa si es vol despertar-
se amb el sol de cara ,de costat, de costat , etc...
ACTIVITATS ORGANITZACIÓ:
1)Quines d’aquestes sales haurien d’estar separades i quines juntes unes
d’altres? Fes un petit escrit descrivint els “plànols” de la casa.
f) Lavabo
g) Cuina
h) Safareig
i) Rebost
j) Habitacions
Les habitacions haurien d’estar a prop del lavabo , la cuina i el rebost
haurien d’estar a prop i el safareig hauria d’estar a prop del lavabo per a
tenir a prop la clau d’aigua.
ACTIVITATS DE LA FASE DE CONSTRUCCIÓ:
5) Digues la diferencia entre els fonaments continus i discontinus.
Els fonaments continus es disposen de manera continua per tot el llarg
de les parets o discontinus es disposen de manera discontinua en forma
de sabates.
6) Digues els quatre elements propis de les estructures verticals.
20
Bigues , pilars, parets mare, jàssera
7) Digues la diferencia entre una teulada i un terrat.
Una teulada es disposa de manera inclinada entre 1 i 89 graus en camí un
terrat fa 0 graus.
8) Digues la diferencia entre un envà i una façana.
Els envans son les parets sol destinades a separar habitacions i les
façanes separen l’edifici de l’exterior.
CONCLUSIONS:
Ha estat un treball complicat , el temps de treball a classe no em va donar
suficient temps per acabar tot , aquesta última setmana degut a la meva manca
de concentració ha sigut molt estressant però crec que he pogut treure el
treball notablement.
M’ha agradat que es fessin exàmens després de cada punt per que així hi havien
mes variables per a pujar nota però a vegades tot ha estat molt estressant.
Trobo injust haver de fer un projecte explicant una cosa que no sabem ja que si
algú troba una bona pagina web molt completa i bona te avantatge sobre un
altre. Per la resta la organització per part del professor i les sessions donades
han estat correctes
21