Visions i cants filigrana i naima

Post on 09-Jul-2015

358 views 5 download

Transcript of Visions i cants filigrana i naima

- Espiritualisme I

- Espiritualisme II

- Espiritualisme III

- Espiritualisme IV

- Espiritualisme V

- Espiritualisme VI

- Espiritualisme VII

- Espiritualisme VIII

- Espiritualisme IX

- Espiritualisme X

- Individualisme I

- Individualisme II

- Individualisme III

- Materialisme i col·lectivisme I

- Eternitat I

- Eternitat II

- Eternitat III

- Eternitat IV

En la secció III, hi ha una crítica al decadentisme, personificada en l’espiritualisme d’Adalaisa (davant

Arnau), que té una actitud aberrant, malsana, repressiva, contraposada a la d’Arnau.

En aquest fragment hem de destacar el caràcter individual dels catalans. El caçador reflexa el

individualisme, ja que no s’atura davant de res ( es creu autosuficient).

Aquest fragment reflexa el individualisme del Comte Arnau, no obeeix a ningú més que a ell mateix;

promou d’independència.

Arnau, pel seu individualisme exacerbat, és la representació de l’esperit català que es confon amb la

voluntat (fixem-nos en la secció VI). És la visió del superhome vitalista i sensual aplicada a l’ésser català.

En els dos fragments es fa evident quesón escrits al servei d’un projectenacional (ball i bandera) en el quedestaca el materialisme. Concretament,en el context descrit, era necessària lacreació i l’exaltació d’uns símbols quevehiculessin els sentiments patriòtics dela col·lectivitat.

En el poema del comte Arnau trobem l’eternitat amb major grau. on el protagonista manifesta el seu desig d’eternitat. L’eternitat aquí no és un càstig de Déu, sinó un desig humà de superar les pròpies limitacions i aparèixer com un superhome. La seva eternitat es correspondrà a córrer com un cavall de flames, atemorint tothom. En la primera part, l’eternitat és tenir la iniciativa, desafiar, com si fos un ésser amoral.

El Mal Caçador és obligar a perseguir una llebre per haver interromput l’assistència a una missa

amb la participació a una cacera. Aquesta eternitat ens és presentada per la via negativa, com un

càstig de Déu al pecat dels homes.

En aquet fragment del poema , Joan Garí és condemnat a terrejar com un animal, per haver violat i

matat la filla del comte Guifré, fins que és redimit.

En aquest fragment del poema Cant de maig, cants d’alegria es veu reflectit el materialisme de

Maragall. El protagonista canta perquè esta content de que aviat els troncs dels arbres s'assequin

perquè pugui fer una foguera per Sant Joan.

Na i ma E l Ha j j i o u i

Ing r i d F i l i g r ana