· Agenda ciutadana Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa ......

��JUNY 2004 Núm. 267 Preu 2

��

Festa moldavo-catalana

��

�

��

��

Festa moldavo-catalana

El passat 20 de juny, Artesa celebrà unafesta que agermanà les cultures catalana imoldava. A la imatge, danses catalanes imoldaves a la plaça del Ball.

Foto: Josep M. Espinal i Aubet

4

5

6

7

15

21

17

22

24

28

31

32

38

39

41

42

13

7

27

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALJa ha arribat l’estiu!

NOTICIARIBreus

LA NOGUERABreus

ESPORTSEl Lleida de Campabadal, campióIII Campionat d’Espanya d’arc tradicional i 1r d’arc nuBTT i parapent a Vilanova de MeiàResultats de bàsquet i futbol

INDRETSArtesa de Segre al centre geogràfic de Catalunya

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEl dia més llarg

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campanes d’obús. Altres municipis(part 10)

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSFinal de curs a l’IES

TEMA DEL MESFesta moldavo-catalana

TEMA DEL MESLa revetlla de Sant Joan al municipi d’Artesa

PREMSA6è Congrés de l’ACPC a Figueres

PARLEN LES ENTITATSLes Terres del Marquesat, 10 anys d’activitat

CARTES A LA REDACCIÓEn defensa de les bones maneres

MÚSICA, MESTRE!Concert de fi de cursDos cantaires artesencs a l’Auditori de LleidaConcert de l’Orfeó Artesenc

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern iinformes d’Alcaldia

L’AJUNTAMENT D’ARTESA INFORMACurs de català per adults

PSICOLOGIA DE CADA DIAL’assertivitat, la base de l’autoestima

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa Festa de la Vellesa. 1953

37

40

�

��

Agenda ciutadanaDades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

Actes que sabem que es faran

��

��

MAIGDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer,d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 15,1°Temperatura màxima: 28° (dies 17, 19 i 29)Temperatura mínima: 2° (dies 8 i 9)Amplitud tèrmica màxima: 2° (dia 3: màx. 10° i mín. 8°)Amplitud tèrmica mínima: 19° (dies 17 i 19: màx. 28° i mín. 9°)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 14 mm (dia 3)Total precipitacions: 43 mm

MAIG

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 18: Laia Ros i Marimon, filla d’Enric i de Meritxelldia 31: Sergi Boliart i Vila, fill d’Àngel i de Marta

Matrimonis:dia 1: Albert Morera i Serentill (d’Artesa)

Eva Camats i Esteve (d’Agramunt)dia 9: M. Pilar Fontanet i Comelles (d’Artesa)

Pere Cairó i Claret (de Sta. Maria de Meià)dia 24: Ferran Fontanet i París (d’Artesa)

Teresa Vilanova i Areny (de Preixens)dia 29: Teresa Salud i Pijuan (de Colldelrat)

Marc-Albert Cornet i Arnáez (d’Alòs de Balaguer)

3 de juliol:A Vilanova de Meià, a les 23:30h al pati de lesEscoles, Concert de rock, heavy, trash i death,organitzat pel Lokal i el Centre Excursionista

11 de juliol:Festa de Sant Cristòfol a Artesa

31 de juliol:A Cubells, a les 22h, Cinema a la fresca, organit-zat per l’Associació de Dones Mareselva

1 d’agost:A Vilanova de Meià, Festa de la Gent Gran (Mis-sa, berenar i ball al pati de les Escoles. Organitzal’Associació de la 3a Edat Verge de Meià

7 d’agost:A l’església de Vilanova de Meià, a les 22h, Con-cert de l’Orfeó Artesenc. Organitza l’Ajuntamentde Vilanova

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 15,3°Temperatura màxima: 28,2° (dia 19)Temperatura mínima: 1,5° (dia 8)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 9 mm (dia 3)Total precipitacions: 41,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 1 (dia 3: 17 mm)

FESTES MAJORS

3 i 4 de juliol:Collfred

16, 17 i 18 de juliol:Tudela de Segre

17 i 18 de juliol:Foradada

23 24 i 25 de juliol:Montclar

31 de juliol:Colldelrat

31 de juliol i 1 d’agostVilves

6, 7 i 8 d’agost:Alentorn

�

��

��

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural ��

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Ja ha arribat l’estiu!Òbviament, el títol de l’editorial d’aquest mes no és gaire originalque diguem. Més aviat al contrari, és tracta d’un tòpic que qui mésqui menys es posa en boca amb certa facilitat quan arriben les prime-res calors fortes. Malgrat el perill de no ser llegit, per manca d’originalitat comdèiem, ens ha semblat encertat per tal de tocar –molt de passada,això sí– una sèrie de temes que es posen d’actualitat precisamentgràcies al fet que arriba l’estiu. Fa pocs dies, de fet abans de l’arribada de l’estiu astronòmic –queno el meteorològic–, alguns pagesos de Folquer, Montmagastre i zonesproperes van haver de patir una forta pedregada que es va endur lesil·lusions d’una collita d’aquelles que diuen que era massa bona pera ser veritat. Ja se sap: No es pot dir blat fins que... És una de lessorpreses que ens acostuma a guardar l’estació en qüestió. Canviant totalment de tema, els noticiaris del dilluns 28 de junyens informaven d’un nou rècord de consum elèctric a l’Estat. De lamanera que anem, quan aquestes línies vegin la llum, potser ja l’hau-rem tornat a superar. I l’estiu tot just ha començat! Es veu que lesfortes calorades de l’any passat han provocat una forta demanda d’apa-rells d’aire condicionat, de manera que els industrials del ram nodonen l’abast. Això sí, després tothom va de “rotllo” ecologista i desalvador dels ecosistemes mundials, o bé de “sostenible”, que és unterme més de moda. Probablement molta gent ignora que es necessi-ta més energia per generar una frigoria que una caloria, però la co-moditat s’imposa. On anirem a parar? Per no fer-nos massa pesats només parlarem d’un tercer tema: elsincendis estivals. De moment –toquem ferro– la cosa està bastanttranquil·la i a la nostra comarca no s’han produït fets rellevants enaquest sentit, però la calor apreta de valent i els boscos, gràcies a lesabundoses pluges primaverals, són un veritable polvorí pel gran vo-lum de sotabosc que s’ha generat (ai, com enyorem aquells ramatsque deixaven els boscos tan nets!). Caldrà que tothom encengui elsenyal d’alerta i que estiguem atents, no sigui que sense voler provo-quem algun desastre. I a aquelles persones amb vocació de piròmanno se’ns acudeix res més que recomanar-los que es dutxin sovintamb aigua freda per tal que no se’ls escalfin les idees, o bé que se’nvagin de vacances i gaudeixin de la vida. Ja ho veieu, aquesta època de l’any, tan anhelada per la majoria dela gent per la qüestió de les vacances, no deixa de ser un temps deperills i de contradiccions. O potser som nosaltres els perillosos icontradictoris?

Col·laboradors/es del mes: Club Arquers Montsec, Jordi Regué,Ramon Cotonat, Sícoris, Ramon I. Canyelles, IES Els Planells, EvaMaza, Jaume Solé, Josep Roqué, Ester Lara, Carme Barril, GlòriaFarré, Janette Solsona, Noemí Farré, Rafa i Richard Córdoba, JoridAlins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

��

��

Josep Canal, nou president de la CooperativaEl ramader de Peramola Josep Canal va ser escollit nou presidentde la Cooperativa d’Artesa de Segre, en substitució de FranciscoParís (que va ser-ho des de 1977 a 1986 i des de 1992 fins a 2004).La nova junta rectora de la societat, sorgida de l’assemblea delpassat 29 de maig, va elegir el soci Josep Canal com a nou presi-dent. D’altra banda, la Cooperativa d’Artesa travessa per una situ-ació delicada a causa dels mals resultats de l’escorxador L’Agudanade Cervera, que controla a través de la societat Copemo CorporaciónCárnica, des de fa dos anys. Ara, el futur de l’escorxador cerverípassa perquè sigui absorvit per una empresa càrnia d’envergadura,com pot ser Primayor-Proinserga, que en les últimes setmanes s’hainteressat per la seva compra. Els directius de les dues societatsestan estudiant una fórmula satisfactòria per a tots, que passariaper dedicar L’Agudana a sacrificar exclusivament caps de boví itraspassar la seva producció porcina a l’escorxador que Primayorté a Mollerussa. Això significaria el traspàs de treballadors de laplanta de Cervera a la de Mollerussa, molts dels quals ja han mos-trat la seva disconformitat davant aquesta possible operació.

Lliurament d’orles al CEIP Els PlanellsCom cada any, el CEIP Els Planells va celebrar la seva festa definal de curs. Sota l’organització de l’Associació de Mares i Pares(AMPA) del centre, el dissabte 19 de juny va tenir lloc aquestafesta, que enguany es va haver de traslladar al pavelló poliesportiuper les amenaces de tempesta que finalment es van complir. Unalluïda exposició de les activitats de l’AMPA durant el recent aca-bat curs escolar, un engrescador grup d’animació i uns inflablesmolt sol·licitats van precedir el sopar que va tenir lloc al final.Abans, però, la novetat d’enguany va ser el lliurament d’una orlaals alumnes que han cursat 6è de Primària i el curs vinent passen al’ensenyament secundari. Prèviament, Carlos Abad, director delcentre, va dirigir unes paraules de comiat als nois i noies de 6è,alguns dels quals van intervenir mostrant el seu agraïment al cen-tre, al professorat i a les famílies.

Artesa es queda sense VAMFinalment, Artesa de Segre s’ha quedat sense el Vehicle d’AssitènciaMedicalitzada (VAM) que correspon a la comarca de la Noguera.La base del VAM serà la capital comarcal, Balaguer. La decisió vaser ratificada per la consellera de Sanitat de la Generalitat deCatalunya, Marina Geli, el passat 10 de juny. Després de diversosestudis i negociacions, Sanitat ha cregut més oportú centralitzar elservei a Balaguer, que compta amb el principal gruix de població,però que és un punt menys cèntric que Artesa. Tant l’anterior coml’actual Consistori d’Artesa han lluitat per la ubicació del VAM ala nostra ciutat, al·legant que la seva resposta seria més ràpida iefectiva si el servei es donava des d’aquí. Aquest nou servei s’ini-ciarà a partir del proper mes de setembre i comptarà amb 15 pro-fessionals, entre metges, infermers i conductors d’ambulància, queatendran les urgències mèdiques més greus.

Som 6 milions... de porcsL’últim cens ramader de Catalunya aporta una dada, si més no,curiosa. A Catalunya hi ha tants porcs com habitants: la produccióporcina del 2003 va ser de 6.203.623 de caps (garrins, engreix iverres), mentre que les persones que habitaven al nostre país supe-

raven també la mítica xifra publicitària dels 6milions. Aquestes dades contrasten amb les deltotal de l’Estat espanyol (24.053.235 de porcs ipoc més de 40 milions d’habitants). La provínciade Lleida és la primera zona productora de l’Es-tat, amb una cabanya porcina de 3.051.713 l’any2003, que representa un 12% del total espanyol iun 50% del total català. Aquestes xifres indiquenque l’economia de les nostres comarques se sus-tenta, en gran mesura, en aquesta activitat rama-dera, que ha permès la reactivació de moltes zo-nes rurals, però que presenta uns problemes dedifícil solució com són els excedents de purins.

El carrer Nou es queda sense aigua

El passat diumenge 6 de juny, una trentena de ca-ses de la carretera de Ponts i del carrer Noud’Artesa (a la imatge) es van quedar sense aigua,a causa de la rebentada de les canonades que sub-ministren aigua als habitatges. A més, algunsgaratjos i soterranis han tingut diverses filtraci-ons d’humitat i un tram del carrer es va enfonsar.Els bombers van haver de subministrar aigua aalgunes cases durant els dies següents, fins queva ser restablert, amb caire provisional, el submi-nistrament. Tant la xarxa de clavegueram com lade distribució d’aquella zona estan molt malme-ses, per la seva antiguitat i pel poc mantenimentdels últims temps. Els veïns es vénen queixant desde fa anys, perquè es tracta d’un carrer que no-més s’ha apedaçat en cas d’emergència. L’alcal-de París va explicar que s’iniciaria una renovaciócompleta de la xarxa d’aigua en aquella zona,aprofitant també per soterrar les línies elèctriques.

!

��

��

Noia assassinada a PontsManoli Pulido, una noia de Ponts de 19 anys d’edat, que vadesaparèixer el passat 5 de juny, va ser trobada morta el 23de juny, semienterrada al terme municipal de Tiurana. Pocdesprés, va ser detingut com a presumpte autor del crimAntonio González, un jove de la mateixa localitat. Al tanca-ment de l’edició de la revista, l’acusat havia confessat havercomès l’assassinat, sota els efectes de les droguesi sense esmentar cap mòbil.

El Consorci del Montsec observa VenusEl passat 8 de juny va tenir lloc un fenomen as-tronòmic conegut com a Trànsit de Venus, quesense ser molt espectacular té la particularitat desucceir dues vegades cada 120 anys amb un in-terval de 8 anys. La darrera vegada que es va po-der observar va ser a finals del segle XIX i d’aquí 8 anys noes podrà veure des del nostre país. Així doncs, el Consorcidel Montsec, tot i que el Parc Astronòmic Montsec encarano està en ple funcionament va voler “escalfar motors” ofe-rint la possibilitat d’observar en directe el fenomen als ciu-tadans d’Àger i als membres de la Junta del Consorci; men-tre que, a través d’internet, s’oferia a la resta del món enretransmissió conjunta amb la Universitat de Barcelona. Lapàgina web va ser de les més visitades tant a nivell de l’Es-tat com a nivell mundial. Prèviament, va tenir lloc la prime-ra reunió de la Junta de Govern des dels canvis en la sevadirecció, en la qual es va aprovar el tancament de l’exercicieconòmic del 2003; però el Delegat del Govern a LleidaJaume Gilabert, que presidia la Junta, va decidir retirar del’ordre del dia l’aprovació del pressupost del 2004 (preparatper l’actual gerent, Ramon Giribet) davant les queixes delsalcaldes de Ponts i de Baronia de Rialb, sobretot per una

partida d’ingressos de l’alberg Montsec-Mur, que van pro-vocar dubtes entre alguns dels altres alcaldes. Entre la reu-nió de la Junta i l’observació del Trànsit de Venus, va tenirlloc també la presentació d’un informe sobre “Els dinosau-res a Catalunya. Implicacions al Montsec”, a càrrec del doc-tor Àngel Galobart, de l’Institut Paleontològic MiquelCrusafont de Sabadell, on es posa de relleu la riquesa de

l’àrea d’influència de la serra del Montsec des delpunt de vista paleontològic.

Térmens tindrà una nova guarderiaEl municipi de Térmens disposarà per al curs 2006-07 d’una guarderia pública a la zona de les pisci-nes i del col·legi públic Alfred Potrony; això seràun cop l’Ajuntament hagi portat a terme la unitatd’actuació d’equipaments a la zona i hagi realitzat

la urbanització del nou carrer, per on es podrà accedir a lanova guarderia. El projecte contempla la construcció d’unedifici d’una sola planta, de 142 metres quadrats, amb 2 au-les, una cuina, uns serveis adaptats per a paraplègics i elsdiferents equipaments.

Campanya per a la recollida de vidreEl Consell Comarcal de la Noguera s’ha adherit al convenide col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya ila Sociedad Ecovidrio per posar en marxa una campanya desensibilització sobre la recollida selectiva de residus. Actu-alment, el Consell té adjudicat el servei de recollida selecti-va d’envasos de vidre a l’empresa Neconsa, i disposa de209 contenidors distribuïts per tots els municipis de la co-marca.

Anna M. Vilanova

El Lleida de Campabadal, campióLa UE Lleida va aconseguir, després de tres anys a la 2a B, quedar campi-ona del seu grup i també del play-off d’ascens a la 2a A. L’equip de futbol de la capital del Segrià ha fet una temporada ascendent, onel bon joc i els resultats positius han fet possible el somni de tornar a la divisióde plata del futbol espanyol. El canvi d’entrenador a mitja temporada (MiguelRubio substituí Martínez Bonachera) ha estat clau en aquest èxit esportiu. El Lleida va quedar campió del grup 3r de la 2a B, amb 68 punts, 20 partitsguanyats, 8 empatats i 10 perduts, 47 gols a favor i 36 en contra (per darrera seuvan quedar el Llorca, el Nàstic de Tarragona i el Castelló). Al play-off d’ascens,els de la Terra Ferma va superar el Celta B, el Pájara Playas i la Cultural Leonesa,restant invictes i assolint l’anhelat ascens el passat 20 de juny. Respecte a l’actuació del futbolista artesenc Jaume Campabadal, que fa 3campanyes que milita al Lleida, aquest ha estat un any intermitent per a ell.Campa ha jugat 19 partits de lliga i 2 de play-off; el seu rendiment ha estatirregular, tot i que ha demostrat estar consolidat en una categoria tan competiti-va com aquesta. El defensa artesenc ha acabat contracte enguany i resta a l’es-pera d’una renovació que es preveu difícil. Felicitats al Lleida campió i al jugador artesenc per l’èxit assolit!

Miquel Regué i Gili

"

��

��

3r Campionat d’Espanya d’arc tradicional i 1r d’arc nua ha passat un any des que a lalocalitat d’Artesa de Segre es va

celebrar el 2n Campionat de Espa-nya. Us en recordeu...? En les competicions de tir amb arc,cada vegada hi ha més participants imés nivell. En aquesta edició, entre lescategories masculina i femenina, foren65 arquers vinguts de 12 comunitats. El campionat d’Espanya 2004 va serorganitzat pel Club de Tiro con ArcoVilla de Ceutí, els dies 11 i 12 juny, al

J Camp d’Esports José Antonio Camachode Ceutí (Múrcia). Creiem que els participants del ClubArquers Montsec estan a un gran ni-vell, com es pot veure en les puntuaci-ons. Cal destacar en la modalitat deLong-Bow la plata aconseguida perRamon Solé i, en novena posició, PacoClaret. En la modalitat de tradicional recor-bat, la quarta plaça va ser per DomingoAldavó. La mala sort va acompanyar

Jordi Trepat, ja que una petita lesió d’úl-tima hora va impedir la seva participa-ció en aquest Campionat (en l’edicióde l’any anterior va quedar quart enaquesta modalitat).

Club Arquers Montsec

#$

��

��

BTT i parapent a Vilanova de Meiàes de fa uns anys, Vilanova deMeià acull durant la primavera

o l’estiu algunes proves esportives deBTT i de parapent, en les quals col-labora l’ajuntament de la vila. El 9 de maig va tenir lloc la quartaprova del calendari de la Copa Catala-na de descens en BTT, on hi va partici-par un total de 90 ciclistes. L’organit-zació va anar a càrrec de la PenyaColomina de Lleida. Els guanyadors enles diferents categories van ser:- Elit: Joan Vicente- Dones: Victòria Hernández- Júnior: Albert Badia- Cadet: José C. Bartolomé- Infantil: Lluís Montes- Màster 30: Manuel Sabalete- Màster 40: Àngel A. Perales- Rígids: Romà Ferrer Per altra banda, l’últim cap de set-mana de maig es va celebrar una provade la Lliga Catalana de parapent, queva tenir com a guanyador Xevi Bonet,tricampió d’Espanya. El recorregut,d’uns 50 km, tenia la sortida a Vilanovai l’arribada a Areny (a la Ribagorça ara-gonesa). Els organitzadors són elsmembres del Club Parapent deVilanova de Meià, que estan treballantper a donar a conèixer el potencial delsesports de vol en aquesta zona delMontsec, de manera que s’han plante-jat l’objectiu d’arribar a organitzar tam-bé una prova de la Lliga Nacional.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Jordi Marcó i Pere Santacreu

D

��

##

��

��

Resultats de bàsquet i futbolBÀSQUET

CENGResum de la temporada

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaCENG Coop. Artesa

13a posició (de 16)PJ 28 PG 11 PP 17 PF 1786 PC 1946 Punts 39

Territorial sènior masculíCENG Calvet

15a posició (de 16)PJ 30 PG 4 PP 26 PF 1351 PC 2031 Punts 34

Infantil masculíCENG Jubete

1a fase5a posició (de 6)PJ 10 PG 2 PP 8 PF 477 PC 586 Punts 122a fase6a posició (de 8)PJ 14 PG 4 PP 10 PF 724 PC 730 Punts 18

Mini masculíCENG Miró


Cadet femení Promoció nivell ACENG Altis


Infantil femení PromocióCENG Màsters


Mini femeníCENG Macià


FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 22 de maig al 20 de juny

Cadet 1a divisióEFAP - Guissona 6 - 3Guissona - EFAP 3 - 2

Infantil 2a divisióEFAP - Balaguer 4 - 2

Aleví 1a divisióEFAP - Oliana 1 - 0Mollerussa - EFAP 5 - 0

BenjamíEFAP - Intercomarcal 4 - 6Ponts - EFAP 3 - 5

PrebenjamíPonts - EFAP 0 - 4

BabiesEFAP - Balaguer 8 - 0EFAP - Juneda 13 - 0

TORNEIGS FI DE TEMPORADA

Cadet - Torneig Escola Futbol UrgellEFAP - EFU 6 - 1EFAP - Fondarella 7 - 2

Primer classificat

Infantil - Torneig vila de PontsEFAP - Tàrrega 2 - 0EFAP - Cervera 0 - 1

Segon classificat

Aleví - Torneig vila de PontsEFAP - Oliana 1 - 0EFAP - EFU 0 - 2EFAP - Tàrrega 1 - 1EFAP - Mollerussa 0 - 1EFAP - Intercomarcal 3 - 2

Tercer classificat

Aleví - Torneig Escola Futbol UrgellEFAP - Fondarella 2 - 0EFAP - EFU 2 - 0EFAP - Baix Segrià 0 - 10

Segon classificat

Benjamí - Torneig AEMEFAP - RCE Espanyol 0 - 7EFAP - AEM 0 - 2EFAP - Binèfar 0 - 3

Jordi Regué i Ramon Cotonat

#�

��

� ��

Artesa de Segre al centre geogràfic de Catalunya la comarca del Solsonès, concre-tament al Santuari de Pinós, hi

ha un vèrtex geodèsic de primer or-dre (930 m), que es correspon amb elcentre geogràfic de Catalunya. Per a constatar-ho, als anys 1990 s’hiva instal·lar un bloc de pedra seca, onhi ha esculpida una rosa dels vents ge-gantina. L’indret ofereix unes vistes excepci-onals, però el que fa curiosa la seva vi-sita, és que en aquesta rosa, repartitsentre tots els vents, hi ha esculpits elsnoms de ciutats i indrets rellevants delnostre país, entre els quals hi ha Artesa. Entre d’altres, i repartits de nord asud, hi ha Solsona, el Canigó, Figue-res, Girona, el Montseny, Barcelona,Sitges, Tarragona, Tortosa, Tàrrega,Lleida, Balaguer, ARTESA, el Montseci Vielha. Per anar-hi, s’hi pot anar per Torà obé per Castellfollit de Riubregós; a més,ben a prop d’allí hi ha una joia arqui-tectònica del Barroc i un centre espiri-tual de primer ordre: el Miracle.

Text i fotos: Jordi Porta

AA

#�

��

��

El dia més llarges sagetes del rellotge de la vidano paren mai de girar. Tant és

així que, recentment, van complir-seseixanta anys –que ja són anys ipanys- d’aquella decisiva jornadaque va entrar als anals de la històriaamb el qualificatiu de “El dia mésllarg”. Aquella jornada va estar significadapel desembarcament dels exèrcits ali-ats a les platges franceses deNormandia. Aquestaacció bèl·lica va com-portar el principi de lafi dels estols alemanysque, des de feia quatrellargs anys i amb la te-nebrosa bandera de lacreu gammada onejantdes de Narwik fins al Pas de la Casa,tenien una part ben considerable de lavella Europa sotmesa sota el macabrejou del nazisme. En conseqüència, el desembarca-ment en qüestió va assolir una supre-ma importància per la lluita del Mónlliure enfront dels somnis hitlerians desupremacia racial ària, imposats mitjan-çant un règim de terror sota la feredatde les macabres SS i la tenebrosaGestapo. És per això que tota aquellagent amant de la llibertat han recordat irecordaran amb l’ànima a flor de pell,aquella gloriosa jornada tenyida amb lasang dels soldats aliats sobre l’arena deles platges normandes. El Món va aguantar-se l’alè davantd’aquella gegantina operació que vaagrupar, a les aigües del Canal de laMànega, la concentració naval mésgran de la història. Amb una coberturaaèria impressionant, els soldats nord-americans, els anglesos, els canadencs,els francesos i els de tantes altres naci-onalitats, després de molt maldar, tren-caren la resistència alemanya i establi-ren diversos caps de pont que foren sen-gles puntes de llança per la seva pro-jecció Europa endins, vers el mateix cordel tercer Reich. De res serviren les for-tificacions establertes al llarg de la cos-ta, els “bunquers”, els camps minats iels mil obstacles cobrint aquelles plat-ges, ja que els milers i milers de tones

de formigó emprats en la construcciód’aquella mítica “Muralla de l’Atlàn-tic” saltaren esmicolats davant l’allaude foc que queia del cel i de la terra. A l’empara d’una abassegadora su-perioritat d’enginys bèl·lics i escombra-da dels cels la temuda en altres temps“Lutwafe”, el camí vers París fou bu-far i fer ampolles. Al respecte, recor-darem que els primers soldats aliats queentraren a la capital francesa foren els

pertanyents a la divisió Leclerc, inte-grada per un nodrit contingent de repu-blicans espanyols, quins blindats por-taven escrits en els seus lloms els nomsde “Brunete”, “Ebro”, “Guadalajara”,“Madrid” i tants d’altres, en memòriade la guerra civil espanyola. Malgrat la darrera revifalla de la ba-talla de “Les Ardemes”, els exèrcits dePatton i Montgomery penetraren fins almateix cor d’aquella tenebrosa alema-nya, que va pagar la megalomaniahitleriana tot i veient com les seves ciu-tats eren convertides en flamejants ru-nes davant els devastadors bombarde-jos de l’aviació aliada. Seria falsejar la història, si a l’ensemsdel desembarcament de Normandiahom no fes menció del no menys deci-siu paper dels exèrcits de la Unió Sovi-ètica en la desfeta del nazisme. Els seusestols, marxant des de les mateixes por-tes de Moscou, prengueren a l’assalt lacapital del Reich dels Tres Mil anys,amb el cau del llop significat pel“bunquer” de la Cancelleria, on amb elssuïcidi d’Adolf Hitler amb assonànci-es Wagnerianes –mort el gos, mort laràbia, com diu el Nofre de cal Gollut-va escriure’s el darrer capítol d’aquellaesgarrifosa contesa, amb un impressi-onant rerafons de milions de morts. Per nostra part recordem perfecta-ment aquella llunyana jornada del 6 dejuny de 1944, quan abillats de “kaki” i

formant part de la Sisena Agrupació deMuntanya cobríem, juntament amb al-tres unitats, la frontera pirinenca mésenllà de la vila gironina de Vila-maniscle. Durant algunes jornades,amortits per la distància, arribaren finsa nostres posicions el ressò dels estrepsde la gran batalla. A títol anecdòtic, di-rem que a la cambra fosca de la nostrament hi va quedar gravada per sempremés la figura del Mariscal Rommel (“la

guineu del desert” icomandant de la “Mu-ralla de l’Atlàntic”),quan uns dies abansdel desembarcamentaliat, juntament amb elGeneral Moscardó, ca-pità General de la IV

Regió Militar, passaren revista en terraespanyola a la dita Agrupació. Malgrat que Andorra va restar almarge de la referida conflagració, elCap de Govern del nostre Principat,juntament amb altres Caps d’Estat deles potències aliades, fou invitat alscomentats actes commemoratius, enatenció al rol humanista jugat pel nos-tre minso país, erigint-se en un cobejatsantuari per a molta gent que fugia dela barbàrie nazi, ajudada per les xarxesd’evasió existents al Principat. En unad’aquestes, la família Molné de laMassana i el pare del Cap de Govern,el recordat i bon amic Antoni Forné iJou, tingueren una destacada actuació. Tot i rememorant el simbolisme del6 de juny de 1944 desitgem, de tot cor,que la pau, aquest preat do que valo-rem tant com la salut (solament quans’ha perdut) continuï imperant sobre elnostre Món, cada dia més violent, cadadia més conflictiu. Amèn!

Sícoris

L

El Món va aguantar-se l’alè davant d’aquellagegantina operació que va agrupar, a les aigüesdel Canal de la Mànega, la concentració navalmés gran de la història

RÀDIO ARTESA

91.2 FM

��

Esglésies amb campana d’obús. Altres municipis (part 10)

om hem comentat en anteriorsocasions, el cas de les 15 campa-

nes d’obús que es coneixen a la No-guera, totes al municipi d’Artesa deSegre o a les rodalies excepte una, ésrealment excepcional. El mes passat vam dedicar aquestespàgines a 4 de les esglésies amb cam-pana d’obús que no pertanyen al termemunicipal d’Artesa. Amb les 4 d’aquestmes i la de Salgar, ja comentada en elseu moment, sumen les 9 que pertanyena altres municipis.

Gualter (Baronia de Rialb)Fins la guerra, l’església que feia deparròquia a Gualter era el Monestir deSanta Maria de Gualter, on antigamenthi havia una comunitat de frares. Du-rant la contesa, aquest monestir feu lesfuncions de polvorí de l’exèrcit repu-blicà. En el moment en què la guerraestava en el seu punt més àlgid a la con-trada, el front estava situat al poble dela Serra, pocs quilòmetres més amuntde Gualter. Veient la desfeta imminent,el destacament hostatjat al monestir vadinamitar tot el cenobi i el pont annexque creuava el Segre per tal que elsnacionals no recuperessin l’armamenti les municions emmagatzemades alpolvorí. Acabada la guerra, la desaparició delmonestir va deixar el poble sense es-glésia i entre els anys 1944 i 1945 esva construir dins la població un noutemple amb aportacions econòmiquesdels veïns que varen treballar a jova pera construir-la. També la Diputació de

Lleida va fer una petita aportació. L’es-glésia la va inaugurar el bisbe de la Seuamb l’assistència del president de laDiputació. Al no tenir campana, en el parlamentd’inauguració, el bisbe en va prometreuna i poc temps després s’hi feu arri-bar la campana d’obús, que actualmentpenja acompanyada per una de fosapenjada amb posterioritat. De la proce-dència de la campana d’obús no se’ntenen notícies. Aquesta informació vaser facilitada pel veí de Gualter Sr.Ramon Reig, a qui agraïm les sevesaportacions. Actualment s’està treballant en lareconstrucció de l’antic convent. Dades posicionals:X: 350557, Y: 4644076Lat.: N 41º 56’ 01.6”Long.: E 01º 11’ 51.0”Alçada: 365 m.s.n.m.Orientació: 348º (Nord)

Palau de Rialb (Baronia de Rialb)El magnífic conjunt de l’església romà-

nica de Santa Maria de Palau està co-ronat per un campanar de cadireta ambdos ulls. Com és preceptiu a les esglé-sies on conviuen les campanes d’obúsi de fosa, a l’ull esquerre es troba el capd’obús i al dret la campana convencio-nal. La particularitat d’aquesta bombaés que el model de projectil és diferenta tots els utilitzats a les altres esglésies,fins i tot al de Polig que veurem tot se-guit. Fins al moment no hem pogut es-brinar quin és el model de bomba alqual pertany aquest casc. L’origen d’aquesta campana no esconeix, però sí la procedència. Segonsens informa el Sr. Josep Llorenç de laSerreta de Palau de Rialb, aquesta cam-pana penjava de l’església de SantCristòfol, que avui està en ruïnes, i Mn.Daniel Fortuny la va portar a SantaMaria de Palau coincidint amb la res-tauració exterior del temple feta l’any1986 en què es va celebrar una granfesta per inaugurar les reformes efec-tuades. Aquest obús, des de la festa delRoser de maig del 2003, està acompa-nyat d’una campana nova, de fosa, fetaa Olot. En el sermó pronunciat a l’oficide la festa del Roser de maig d’aquest

C

Gualter. Església

Gualter. Campanar

Palau de Rialb. Església

Palau de Rialb. Campanes

#!

��

��

2004 per Mn. Bonifaci Fortuny, nebotde Mn. Daniel, es va fer esment de lescampanes d’aquesta església fent unaimportant valoració de les dues cam-panes que per a ell simbolitzen, en elcas de l’obús, el passat que en la sevavessant bèl·lica no ha de tornar, peròque també és i ha estat la nostra histò-ria. La campana de fosa de Santa Mariasimbolitza el present i el futur i l’ànimde fer les coses ben fetes. Passat i futures conjuminen en aquest campanar perexpressar un missatge de vida. Dades posicionals:X: 348345, Y: 4653237Lat.: N 42º 00’ 56.9”Long.: E 01º 10’ 06.5”Alçada: 711 m.s.n.m.Orientació: 70º (Nord est)

Polig (Baronia de Rialb)Polig és una petita i acollidora pobla-ció del terme de la Baronia de Rialbon, a la seva plaça central, hi ha la peti-ta església de Sant Josep restauradal’any 1988. Aquesta església va servirde local d’intendència de l’exèrcit re-publicà durant la guerra. Del seu cam-panar, format per un arc de pedra su-portat per dues pilastres, hi penja unacuriosa campana d’obús. Aquest obúsés diferent al model generalitzat a laresta d’esglésies i, a la vegada, tampocés com el de Santa Maria de Palau. Es-tem, doncs, davant l’excepcionalitatd’aquests dos obusos dels que hauremde localitzar el tipus de bomba que cor-respon a cada un d’ells. En aquest poble vaig tenir dos entu-siastes informadors, el Sr. JaumeInglabaga Gomà de Polig i el Sr. JosepSerra Bosch, fill d’Anya que resideix aPolig des del 1948. Em varen explicar

la cruesa dels bombardeigs sobretot ala zona de la Serra de les Garrigues, ona les tardes apareixien els avions capi-tanejats per l’aparell d’observació ano-menat “la pava” que indicava ells llocson s’havien d’abocar les bombes. El Sr.Inglabaga ens comenta que a Folquerhi havia els antiaeris republicans, peròd’avions “no n’havia vist baixar maicap”. Aquesta bomba la va trobar, sobrel’any 1945, el Sr. Josep Pedrós dePeracolls casat a Polig, al peu de laSerra de les Garrigues, a Comiols. Labomba no havia explotat i estava tren-cada. El Sr. Pedrós la va recollir i ambuna escarpa i una maceta va buidar latrilita i, ell mateix que era paleta d’ofi-ci, la va penjar al campanar. No fa gaire temps, Mn. Bonifaci, rec-tor de Ponts, amb qui vaig parlar a SantaMaria de Palau, va comentar als veïnsdel poble la conveniència de canviaraquesta campana per una de fosa.Aquesta mateixa afirmació la va fer enel sermó de la festa del Roser de maigon, acabada la missa, li vaig demanarque si feien el canvi conservessin coma record històric aquesta campana enun lloc ben guardat, ja que a més d’ha-ver fet les funcions de campana al llargde 60 anys, aquest és un obús únic enla seva forma.

He d’agrair a laSra. Roser Solé,neboda de la perso-na que va trobar labomba, la seva dis-posició a obrir-meles portes de l’es-glésia per poder-lavisitar i fotografiar. Dades posicio-nals:X: 352615, Y:4649420Lat.: N 41º 58’

56.2”Long.: E 01º 13’ 115.5”Alçada: 640 m.s.n.m.Orientació: 330º (Nord oest)

La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)Situat en un turó proper a Balaguer esdestaca el castell de la Ràpita. Aquestaconstrucció, documentada a l’any 1091,va ser inicialment una fortalesa, esde-venint, al s. XVI, un palau residencial.Actualment és una propietat privada ial seu redós hi trobem l’església deSanta Margarida del Castell, de façana

renaixentista amb porta dovellada, ambimposta motllurada i finestra d’ull debou. Durant la guerra, aquesta zona vapatir els bombardeigs habituals. Una deles bombes va caure just sobre el cam-panar de l’església, destruint-lo. El Sr.Lluís de Casanova Vallés, propietari delcastell, va refer el campanar amb obrade maó penjant-hi el mateix cap d’obúsque l’havia destruït per a què fes funci-ons de campana.

Polig. Església

Polig. Campanar

La Ràpita. Campanar

La Ràpita. Estela discoidal

#%

��

#"

��

��

www.artesadesegre.net

La Ràpita. Església

La particularitat d’aquesta campanaés l’aïllament respecte a la ubicació dela resta d’esglésies amb aquesta carac-terística. Santa Margarida del Castell ésl’única església que no està en un mu-nicipi fronterer amb Artesa de Segre ihem de fer una trentena de quilòmetresper arribar-hi. D’aquesta església cal destacar elpetit cementiri situat al darrera de l’er-mita, on hi sobresurt una làpida en for-ma d’estela discoïdal. El Sr. de Casanova també va restau-rar altres monuments enderrocats du-rant la guerra civil, com ara la creu determe d’Hostal Nou, situada a la carre-tera de Linyola a Balaguer. He d’agrair al Sr. Lluís de CasanovaBarón, nét del restaurador del campa-nar, el seu acolliment i les explicacionsdonades. Dades posicionals:X: 320130, Y: 4628601Lat.: N 41º 47’ 17.3”,Long.: E 00º 50’ 07.6”Alçada: 280 m.s.n.m.Orientació: 100º (Est)

Text i fotografies: Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

El Fòrum Universal de les Culturestindrà lloc a Barcelona al llarg de 141 dies i 141 nits,

des del 9 de maig fins al 26 de setembre de 2004

&#

��

��

Final de curs a l’IESL’IES Els Planells, premiat pel Consell ComarcalEl passat dia 3 de juny tingué lloc al Consell Comarcal deLa Noguera, l’acte de lliurament de premis de IV Premi deRecerca Educativa que convoca aquest organisme. El Premi està obert a la participació d’aquells alumnesque cursen 2n de Batxillerat i que han presentat durant aquestcurs el seu Treball de Recerca. Es valora el fet que el treballfaci un acurat estudi d’algun tema relacionat amb la comar-ca de La Noguera. El jurat, format per professors i personalitats de diferentsàmbits de la comarca, és l’encarregat d’avaluar la qualitatdels treballs i el grau d’interès general de cadascun. Enguany l’IES Els Planells ha presentat a aquest premi 3treballs i tots tres han resultat premiats amb el següent or-dre:- 2n Premi: Anna Galceran i Queralt, amb el treballsobre “El món del vi”, guardonat amb la quantitat de 100euros, tant per a ella com per al seu tutor, el professor JosepM. Castellà.- Accèssit: Ivet Cercós i Marsan, amb el treball titulat“El consum dels joves d’Artesa de Segre”, guardonat amb50 euros, tutoritzat per la professora Dolors Vidal.- Accèssit: Alba Boher i Baró, amb el treball titulat “Latoponímia del municipi d’Artesa de Segre”, guardonat tam-bé amb 50 euros, tutoritzat per la professora Lídia Planes. En els propers números de la revista, us facilitarem unresum de cadascun d’aquests treballs.

L’IES i el Projecte Mosaic, a TV3Aquest mes de juny ha finalitzat el Projecte Mosaic que esdesenvolupava en col·laboració amb la Creu Roja, entre elsalumnes de 3er d’ESO del nostre centre. En l’última sessió d’aquest projecte, els alumnes van des-envolupar diferents tallers de caire cultural: maquillatge hen-na, percussió, etc. A més, aquestes activitats van estar enre-gistrades per TV3 i emeses la setmana següent pelTelenotícies Comarques d’aquesta cadena. En les imatgesofertes es podien veure els alumnes fent aquests tallers i ladirectora del centre, na Ramona Solé, explicà el funciona-ment del Projecte Mosaic.

Visita al Fòrum de les cultures 2004El dia 18 de juny, últim dia lectiu d’aquest curs 2003/2004,els alumnes del nostre centre varen visitar el Fòrum de lesCultures de Barcelona. Acompanyats dels professors, varenresseguir el recinte i varen poder visitar diferents exposici-ons, entre les quals caldria destacar la dels “Guerrers deXi’an”. Un dels espectacles que més els entusiasmà fou eldel “Gegant dels set mars”. Amb aquesta visita, l’IES Els Planells culminava la sevacol·laboració que durant aquest curs ha tingut amb el Fò-rum, havent dut a terme diferents activitats i propostes, deles quals us hem anat informant puntualment.

IES Els Planells

La pau, el desenvolupament i la justícia van lligats entre ells. No podem parlar dedesenvolupament econòmic sense parlar al mateix temps de les condicions de lapau. O potser és possible desenvolupar-se econòmicament en un camp de batalla?

Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau 1991

&&

��

��

Festa moldavo-catalanal diumenge 20 de juny es va ce-lebrar a Artesa de Segre la Gran

Festa Cultural Moldavo-Catalana(Marea Sarbatoare Moldavo-Catala-na). Feia temps que s’estava coent algu-na cosa. Hi havia ganes i il·lusió percompartir inquietuds en una festa decaire lúdico-cultural. Al final, tot es vaveure convertit en realitat en la FestaMoldavo-Catalana que, adherida alsactes del Fòrum de les Cultures 2004,va resultar una de les propostes mésoriginals d’aquest mes de juny d’en-guany al municipi (cal recordar que ésun dels municipis adherits al Fòrum ique ja s’han anat celebrant altres actesen aquest sentit). Les diferents activitats de la jornadaes van anar desenvolupant a la plaçadel Ball. Des de les 10h del matí es vapoder veure una petita exposició foto-gràfica, als baixos de la Sala Parroqui-al, on les dues cultures exposaven imat-ges d’indrets, tradicions, etc. Poc des-prés va tenir lloc una demostració depuntaires catalanes, mentre que la cul-tura moldava tenia exposats alguns delsseus estris per a fer punta. A partir de les 12h es va fer una de-mostració de balls típics, de manera queles sardanes s’anaven intercalant ambdanses moldaves. És remarcable el fetque en tots els casos es feia rotllana pera ballar. Un dels moments més emo-tius va ser quan un grup de nens i ne-

nes moldaus van protagonitzar una dan-sa al so en directe d’un acordió i ambvestit típic del seu país. Al final de laballada els dansaires es van anar inter-canviant, de manera que mentre algunsmoldaus s’atrevien amb la sardana, al-guns artesencs van voler provar el rit-me més trepidant de les danses molda-ves. Com no podia ser d’altra manera, entota celebració hi ha d’haver un bonàpat. De manera que al migdia, ambunes taules instal·lades a la plaça Ma-jor sota l’abric de les carpes munici-pals que s’utilitzen per la fira, unes 150persones van compartir el dinar. Hi ha-via tres plats de cada nacionalitat i pos-tres típics de cada país, que tothom po-dia degustar havent adquirit prèviamentel tiquet en diversos establiments col·-laboradors. Segons l’opinió d’algunsartesencs, els plats moldaus van resul-tar sorprenents i exquisits. Després dedinar es va posar música i també hi vahaver ball, però de manera més espon-tània i informal. La diada va ser organitzada princi-palment pels comerciants de la zona,per part artesenca, que preteniencontribuir en la dinamització del nucliantic, entre d’altres objectius. Per laseva banda, els moldaus Dimitri iSergio van ser els coordinadors de lesactivitats de la seva comunitat. Les en-titats i institucions que van col·laboraren l’acte són: l’Ajuntament, els Comer-

ciants del Nucli Antic, els Amics de laSardana, el Grup de Puntaires, RàdioArtesa, la Dàlia Blanca, la Parròquia,el Club de Lectures, la Caixa Penedès ila Cooperativa d’Artesa. Cal animar els organitzadors i la gentd’Artesa en general, així com als col·-lectius d’altres cultures que conviuenamb nosaltres, a continuar promoventactivitats d’aquest tipus que contribu-eixen a la integració dels nouvinguts ia la convivència. En aquest cas concret, cal felicitartambé la col·lectivitat moldava, bastantimportant al municipi, que s’ha mos-trat amb gran iniciativa i inquietud.Tenim notícies que volen preparar ungrup estable de dansa i poder oferir al-gun espectacle en el futur. Per acabar, volem recordar que en elTema del Mes de La Palanca de febrerde 2003 vam preparar un informe titu-lat Artesa creix, on es reflectia que el10% del cens d’estrangers del munici-pi corresponia a la comunitat moldava(42 d’un total de 419 estrangers enaquell moment). Més recentment, a lasecció Olla Barrejada de la revista defebrer d’enguany, es feia una entrevis-ta a una parella moldava (el Constantini l’Iliana), amb una introducció bastantcompleta sobre la república deMoldàvia.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

Cinc cèntims sobre Moldàvia

Moldàvia és una república de l’est d’Europa, a la part oriental dels Càrpats, que té moltessimilituds amb Catalunya per extensió (34.000 km2), població (4.500.000 hab.) i per idioma(una varietat del romanès, llengua romànica com el català, tot i que es parla altres llengües). Viuen principalment de l’agricultura i tenen jaciments de petroli, gas i carbó. La indústriaestà relacionada amb l’agricultura, la fusta, el petroli, la construcció i l’electricitat. La sevamoneda és el leu moldau. Es tracta d’una antiga república de la Unió Soviética, que va aconseguir la seva indepen-dència el 1991 amb la disgregació de l’URSS. La seva nova constitució és de 1994. Lacapital Chisinau té uns 750.000 habitants. La majoria de la població és de religió ortodoxa.

E

&�

��

��

&�

��

��

La revetlla de Sant Joan al municipi d’Artesan any més, quan arriba el solsti-ci d’estiu, els sopars principal-

ment, però també les fogueres i elsballs es mutipliquen a les nostres con-trades per festejar una de les festivi-tats unànimement més celebradesper la majoria de dones i homes quevivim dins l’ambient de la cultura ca-talana. En la revista número 255 (juny-juli-ol de 2003) de l’any passat, vàrem rea-litzar un extens reportatge on explicà-vem els orígens i els elements d’aques-ta popular festa, com s’ha viscut du-rant els darrers 25 anys a Artesa deSegre i complementàvem l’article ambun refranyer de Sant Joan. Ens vam ferressò dels nombrosos sopars de germa-nor que es venen realitzant d’ençà queel 1989 els veïns de la carretera deTremp organitzaven el primer sopar,dels quals l’any passat en vamcoptablilitzar fins a sis (carretera deTremp, carrer Calvari, carrer Mare deDéu del Pla, carrer Roc del Cudòs, car-rer Bisbe Bernaus i plaça Major). Und’ells, el del carrer Calvari, a méscomptava amb música en directe. Enguany, a banda dels sopars abansesmentats, s’ha organitzat per primeravegada un sopar a la carretera

d’Agramunt per iniciativa de Josep Ma.Segú i Carlos Alberto Schnidrig(“Pepe”) que va aplegar unes 180 per-sones a la mateixa taula. El menú esta-va format per embotit (macarrons pelsmés menuts) de primer plat i “asado”de segon. El sopar va finalitzar amb cocade St. Joan, cafè i licors per tothom finspassada la una de la matinada. Una altra de les novetats a Artesa deSegre, va ser el sopar que varen orga-nitzar els veïns del carrer de Sant Joan,la Secla i el carrer de la Fassina reunintun total de uns 80 veïns (l’any passatvan realitzar el sopar per la revetlla deSant Pere). La novetat principal d’aquestsopar no va ser el sopar en si, ni el fetde fer-lo en un carrer recentment estre-nat, sinó el fet que, 35 anys després, lamúsica en directe va tornar al carrer deSant Joan per la revetlla. Els veïnsd’aquesta zona van obsequiar tots elsassistents al ball, que van ser molts, ambxocolata desfeta per a tothom i, durantla mitja part, es va fer un sorteig de duespaneres. La festa en aquest carrer va serde llarg la que va acabar més tard i laque va tenir més participants, entre or-ganitzadors, balladors i curiosos. Si bé l’any passat es va realitzar unafoguera a Artesa de Segre, que no es

va arribar a encendre per motius de se-guretat, enguany només en dues pobla-cions del municipi va haver-hi fogue-res (segons fonts dels Bombersd’Artesa). La primera d’elles va ser aAlentorn, on una gran foguera al “tros”va ser el tret de sortida d’un sopar degermanor que va iniciar-se ara fa uns15 anys. Enguany s’hi van aplegar uncentenar de persones de totes les edats.Aquest és un sopar que organitza laComissió de Festes d’Alentorn, desprésdel qual van realitzar un bingo. A l’altre lloc on es va encendre unafoguera va ser a Tudela de Segre, onfeia uns quinze anys que no es feia comqui diu ni foc i que, animats pel jovent,unes 35 persones es van reunir per ferel primer sopar de germanor a Tudela,amenitzat amb música disco que va do-nar peu a la pertinent ballaruca. La fes-ta, a diferència d’Alentorn, es va aca-bar amb l’encesa de la foguera i el re-truc de petards. Tal va ser l’èxit, que jahan convocat a tots els veïns per repe-tir-ho l’any que ve.

Sergi Valls i Jové,Eva Maza i Batlle,

Jaume Solé i Mallol

Tot preparant el sopar

Artesa de Segre - Carretera d’Agramunt

Magnífica panoràmica des d’on s’observa el goig que feia tantíssima gent enun mateix sopar

U

&�

��

��

Artesa de Segre - Carrer de Sant Joan

La música va tornar al carrer de Sant Joan 35 anys després

Alentorn

Instantània del sopar que va aplegar un centenar de veïns a AlentornAquesta foguera va ser el tret de sortida de la festa a Alentorn

Tudela de Segre

Els veïns de Tudela durant el primer sopar de germanor En acabar el sopar, el retruc dels petards i l’encesa de la foguera van finalit-zar la festa a Tudela

&!

��

��

6è Congrés de l’ACPC a FigueresAssociació Catalana de la Prem-sa Comarcal (ACPC) celebrà el

seu sisè Congrés dins dels actes del’Any Dalí 2004, els passats 28 i 29de maig a la ciutat de Figueres. Una lletra, fruit d’un estudi tipogrà-fic de Salvador Dalí, il·lustrà el cartelldel sisè Congrés de l’Associació Cata-lana de la Premsa Comarcal. L’objec-tiu del congrés era debatre el futur dela premsa local i comarcal i els reptesde futur que es plantegen. El president de l’ACPC i de la Fun-dació Catalana de Premsa Comarcal(FCPC), Antoni Garrido, va destacarque, més de vint anys després de la fun-dació de l’associació l’any 1981 aCañamàs, “estem intentant fer unarefundació de l’associació, és a dir, si-tuar en el moment actual la premsa co-marcal”. Garrido va afegir que el pro-grama del congrés “ha de servir, sobre-tot de reflexió interna dels editors depremsa comarcal per veure on anem”.Per primera vegada, també participa-ren al congrés representants de premsade Mallorca. L’aprofitament de les noves tecno-logies en comunicació, els nous con-ceptes editorials i de gestió i les novesestratègies comercials van ser algunsdels temes que es discutiren en el con-grés que va debatre també el paper dels

periodistes del futur, peratraure els joves periodis-tes a la premsa comarcal;la immigració i les pers-pectives de futur de lapremsa comarcal. Per aquest motiu, du-rant el congrés, es refle-xionà sobre l’associacióa partir d’una enquestafeta per l’entitat a tots elsassociats i de la qual n’hasortit un estudi elaboratper la Universitat Pompeu Fabra, ambel patrocini de la Fundació JaumeBofill. Les conclusions d’aquest estu-di, dirigit pel professor de la Universi-tat Pompeu Fabra, Joan Corbella, for-maran el Llibre Blanc de l’AssociacióCatalana de la Premsa Comarcal. El director editorial del Setmanari del’Alt Empordà, Carles Ayats, va expli-car que el sisè Congrés de l’ACPC s’ha-via adherit a la celebració de l’Any Dalíper la vinculació de l’artista amb elsmitjans de comunicació: “Sabia utilit-zar els mitjans, per una banda, com ainstrument d’autopromoció i, per l’al-tra, per desenvolupar determinats llen-guatges dalinians”. La imatge gràficadel Congrés, que utilitza un disseny ti-pogràfic de Salvador Dalí, ha estat rea-litzada per Àlex Gifreu.

L’acte oficial d’inauguració del con-grés, se celebrà sota la cúpula del Tea-tre-Museu Dalí de Figueres, on el peri-odista i crític d’art Daniel Giralt-Mira-cle pronuncià la conferència “Dalí,mestre del periodisme”. A més, els as-sistents al congrés foren obsequiats ambun exemplar d’una edició facsímil, ambun tiratge de 200 unitats, del segon nú-mero de Dalí News, el diari que va edi-tar Salvador Dalí l’any 1946. L’ACPC compta amb 135 mitjansassociats que conjuntament distribuei-xen 230.000 exemplars i que comptenamb una audiència superior als 800.000lectors. Segons un estudi de l’InstitutOpina, 4,3 de cada 10 lectors són subs-criptors i 8 de cada 10 lectors de prem-sa ho són de periòdics comarcals.

La Palanca

L’

��

Les Terres del Marquesat, 10 anys d’activitatAssociació Cultural “Les Terresdel Marquesat” va iniciar el

proppassat dissabte 29 de maig l’ini-ci de la celebració dels seus 10 anysde dedicació a la promoció de les Ter-res del Marquesat, de la Noguera ide Lleida en general. L’objectiu d’aquesta celebració nopretén tan sols recordar aquests deuanys d’activitat ininterrompuda, donanta conèixer d’una manera planera el nos-tre patrimoni cultural i natural, sinó que,a més, vol presentar una nova eina dedinamització del territori, posant enmarxa l’activitat “El Marquesat Tu-rístic”, amb la col·laboració dels ajun-taments d’Alòs de Balaguer, Artesa deSegre, Camarasa, Cubells, Foradada iVilanova de Meià, per tal depromocionar el Turisme Cultural iMediambiental del territori. L’inici dels actes es va dur a termeel passat dissabte dia 29 a les 20 hores,a la sala d’actes de l’Ajuntament deCubells. La celebració va consistir enuna exposició anomenada “Les Terresdel Marquesat, on la Història i l’Artconviuen amb la Natura, 10 anysd’activitat ininterrompuda” seguidad’una sèrie de parlaments a càrrec demembres de l’Associació. L’acte fou inaugurat pel Sr. JosepRoig, alcalde de Cubells i president delConsell Comarcal de La Noguera, queexplicà l’evolució de l’Associació desdels seus inicis, ara fa deu anys, per ungrup de veïns de Camarasa, amb el su-port del seu ajuntament, fins a l’ampli-ació de les Activitats Culturals a algunsdels municipis que integraven l’anticMarquesat de Camarasa (Alòs de

Balaguer, Camarasa, Cubells, Forada-da, Artesa de Segre i Vilanova de Meià),sota el lema Sortides CulturalsMediambientals “Les Terres delMarquesat”. L’ampliació de l’àmbitd’actuació, diversificà l’oferta culturali va permetre el contacte entre perso-nes de diverses poblacions, amb unaacceptació progressiva i cada cop mésnombrosa. A continuació el Sr. Isidre Roma,advocat i president de l’Associació“Les Terres del Marquesat” va expli-car la raó d’ésser de l’exposició itine-rant, la qual més que una recopilacióde les activitats realitzades per l’Asso-ciació volia ser un recull de la riquesapatrimonial i cultural del nostre terri-tori. Com a primícia informativa, ensva comunicar el projecte de restaura-ció, digitalització i estudi de la possi-bilitat de difondre per Internet la rique-sa documental que disposa el poble deCubells, amb una sèrie de pergamins idocuments que van des del s. XI fins als. XIX. El Sr. Josep Roqué, doctor en Cièn-cies i també membre de l’Associació,va fer una conferència sobre “El Turis-me Sostenible a Les Terres del Marque-sat”, ens va clarificar el significat delconcepte “sostenibilitat”, analitzant lesdefinicions més corrents i remarcant elstrets comuns que s’hi poden trobar entotes elles, d’aquí ens portà a una defi-nició de turisme sostenible. Aquestmateix criteri de Sostenibilitat , junta-ment amb els criteris de Solidaritat,Respecte al País i al seu Patrimoni sónels eixos que fixen els objectius fona-mentals de l’Associació:

- Afavorir el conei-xement del Territo-ri, especialmentaquell que formapart de l’entornmés proper, en totsels aspectes possi-bles, amb prefe-rència pels relacio-nats amb el mediambient i la cultu-ra.- Potenciar l’esti-

ma i el respecte pel país i pel seu patri-moni.- Sensibilitzar totes les persones en elconcepte i en la pràctica de laSostenibilitat i donar-los perspectiva defutur.- Concebre que totes les activitats hande ser realitzades amb un rigorós crite-ri de qualitat, símbol de feina ben feta.- Adequar totes les decisions i accionsal tarannà específic i concret de cadagrup humà.- Fomentar en tot moment la participa-ció i la integració de les persones. Finalment es van comentar els pro-pers projectes que es volien realitzar,els quals es poden agrupar en tres gransblocs. El primer és el de continuar imillorar, si és possible, la tasca realit-zada actualment:- Continuar i potenciar les Visites Cul-turals Mediambientals.- Continuar els contactes amb altresentitats culturals i establir possiblesnoves col·laboracions: Associació Cul-tural de Niça Associació de Donesd’Almatà, Associació de Dones Mare-selva, Club Excursionista de Balaguer,Foment cultural i Recreatiu de Butsènitd’Urgell, Associació Cultural “La Rou-reda”, Associació d’Informàtica “EnXarxa”- Continuar el cicle de conferènciessobre el Turisme Cultural Sostenible iles Terres de Marquesat iniciat enaquesta inauguració.- Portar l’Exposició inaugurada de ma-nera itinerant a altres poblacions delMarquesat i de Catalunya. Una novetat que es presenta és l’am-biciós projecte del “Marquesat Turís-tic”, actualment en curs d’organitzaciói que vol potenciar un turisme culturali de qualitat als municipis d’Alòs deBalaguer, Artesa de Segre, Camarasa,Cubells, Foradada i Vilanova de Meià,a partir d’una acció de promoció i d’or-ganització de visites guiades en tot elsseu territori.- Realitzar cursets sobre Temes de Pa-trimoni i Turisme Mediambiental Sos-tenible, amb l’objecte de preparar Gui-es del nostre Patrimoni Cultural i Na-tural.

L’

&%

��

&"

��

��

- Organitzar el Centre de Documenta-ció de Les Terres del Marquesat, pro-jecte que parcialment està en curs en larestauració de l’arxiu històric de Cu-bells.- Aconseguir l’ajuda per la creació delTALLER MUSEU DE L’ARGILA ACUBELLS. Amb la seva creació esvolen assolir diversos objectius: Servirde centre d´atracció turístico-culturalper la comarca. Potenciar el coneixe-ment i el respecte en la seva utilitzacióde manera sostenible dels recursos na-turals de la nostra comarca. Presentaruna oferta lúdico-cultural en el campdels recursos naturals única i originalen els Països Catalans. Actuarsinèrgicament amb altres punts d’inte-rès turístic i cultural de les nostres con-trades. Contribuir al coneixement i di-fusió d’un recurs natural, i utilitzar lacasa taller com a eina per les escoles icom a instrument de sensibilització idifusió sobre els nostres recursos natu-rals.

Com a cloenda el Sr. RamonBernaus, llicenciat en Història i tambémembre de l’Associació, ens va parlarde l’origen i evolució del territori ano-menat de les “Terres del Marquesat”,del qual ha pres el nom la nostra Asso-ciació Cultural, territori que va abraçarfins a dos terços de la Noguera actual,amb una petita part dels Pallars Jussà. La gestació de l’espai territorial queposteriorment s’acabaria coneixent com

“Les Terres delMarquesat”, co-mença l’any 1050quan, Ramon Be-renguer I el Vell,aconsegueix que elRei Al-Muddafar deLleida li lliuri elsCastells de Cama-rasa i Cubells, acanvi de la seva aju-da en la guerra quetenia amb el seugermà, el rei àrab deSaragossa. Al llarg dels segles, aquestdomini del casal de Barcelona s’aniriaeixamplant, amb la incorporació de di-verses poblacions (Montgai, Pugis,Flix, Bensa, Privà, Santa Linya, tota lavall de Meià, etc.). En el segle XIV,Alfons III el Benigne annexà aqueststerritoris i creà el “Marquesat deCamarasa”, que donà al seu fill Joan.Aquest fet afavorí una cohesió del ter-ritori, que a partir de llavors fou cone-gut com a “Terres del Marquesat” o“lo Marquesat”. La posterior històriadel Marquesat és molt complexa, ja quepassà per diverses mans (Paeria deLleida, retorn a la corona, diverses fa-mílies nobiliàries –Luna, Cobos–, etc.)amb les conseqüents alteracions en laseva extensió, fins a la seva extinció als. XIX. L’exposició va estar enriquida ambaportacions dels veïns de Cubells: Dos-sier fotogràfic de l’Associació de Do-

nes Mareselva; qua-dres exemple de di-verses tècniquespictòriques, de lataula romànica a se-rigrafia, obres cedi-des i realitzades pelpintor Manel MariaCarbonell; exem-

ples de documents antics de Cubells,realitzada per la Mercè Parés i IsidreRoma; exemple de les Noves Tecnolo-gies i Cubells en la mostra “Internet aCubells” per l’Associació En Xarxa aCubells i Xavier Sellart. S’ha de remar-car la tasca dels senyors FrancescGessé, Lourdes Pujol i Lluís Jofre, grà-cies als quals aquesta exposició s’hapogut portar a bon terme. També calagrair l’aportació de molts veïns deCubells i de les Terres del Marquesat. A l’acte inaugural, entre conferènci-es i visita a l’exposició, hi van assistirmés d’un centenar de persones, provi-nents de diverses parts del territori delMarquesat i d’altres llocs de Catalunya(Sta. Linya, Avellanes, Camarasa, Cu-bells, Vilanova de Meià, Ivars de No-guera, Balaguer, Agramunt, Barcelona,Foradada, Butsènit, Artesa de Segre,etc.).

Josep Roqué

�#

��

!��"��#

En defensa de les bones maneresFa dies que sento la necessitat d’adre-çar-me a La Palanca (com a mitjà decomunicació) per explicar el meu dis-gust i la meva forta contrarietat pel trac-te –crec que immerescut– que l’alcal-de d’Artesa de Segre, Sr. París, s’hapermès mitjançant uns escrits sobre lacasa del carrer de Sant Joan lligada a lameva persona. No vull parlar de la partsentimental que tant afecta la meva es-posa Laura, filla d’aquesta estimadacasa de més de tres segles. La meva educació i el respecte quesempre he sentit per tothom, i d’unamanera especial per l’autoritat, ha fetque retardés les meves queixes finsavui, en què els meus amics (que com-parteixen el meu disgust) m’aconsellenfer arribar al ciutadans d’Artesa el meudesengany i l’immens descontent perles maneres i l’actitud en forma de de-crets-sentències (fixant seixanta dies

per enderrocar la casa pel meu comptei, més tard, trenta dies per l’enderroca-ment de les quatre bigues de la teulada,que segueix al descobert a l’espera quealgun dia caigui el sostre o arruïni lacasa). Aquesta situació reafirma unaposició de menyspreu que ni per la nos-tra edat, ni comportament, ni històriacreiem merèixer. La impossibilitat depassar uns dies a la nostra casa ens ar-riba al cor com si fóssim persones in-desitjables. Tot això al·legant deformació a l’es-tructura de l’edifici. Sempre s’aprenencoses noves: no sabia que la teulada tin-gués a veure amb l’estructura i alinea-ció de l’edifici. Aquesta i altres manifestacions lò-gicament traeixen els més elementalsfactors de la convivència i de l’avinen-tesa (que tant propaga la democràcia).El president Sr. Zapatero i els nostres

polítics no es cansen de repetir i acon-sellar el diàleg (amb la traducció de“seiem i parlem-ne”). Malauradament,me n’adono amb tristesa que hi ha per-sones d’actuació arcaica que segueixenamb l’anacronisme del “ordeno ymando”, que des de l’autoritat és un malexemple i una pèrdua de valors. Volia transcriure part dels escrits,però crec que la qüestió és de fons ique les males formes no són apropia-des per fer-ne història. Crec que la in-formació ha estat deformada perquèabrigo la confiança en els meus anticsalumnes (avui avis) i en la població engeneral, que saben prou bé dels meussentiments i de la meva consideració ala població d’Artesa, tan lligada alsbons costums i a les bones maneres.

Lluís Xandri Serra

La Federació Catalana d’Entitats Corals, amb la col·-laboració de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i l’OrfeóArtesenc, organtiza el III Curs de Direcció Coral de lesTerres de Lleida a Artesa de Segre durant la tardor i l’hi-vern del proper curs. El curs va dirigits a totes les persones majors de 16anys que volen iniciar-se o tenen una mínima experiènciaen al direcció coral. Els professors del curs seran XavierPuig, Elisenda Carrasco, Enric Navàs i Sergi Valls. Alfinal del curs es lliuraran als alumnes un certificat d’as-sistència en el que hi constarà el nivell assolit i el nombred’hores realitzat. Aquest certificat tindrà efectes de reco-

Curs de direcció coral a Artesa de Segre

neixement oficial d’activitats de formació permanentadreçada al professorat. El curs es realitzarà en dissabtes (de 10:00 a 14:00 ide 15:30 a 18:00 h.) els dies 2 i 23 d’octubre, 20 de no-vembre, 11 de desembre, 15 i 29 de gener a l’Aula Muni-cipal de Música d’Artesa de Segre (edifici Escoles Ve-lles). Les inscripcions finalitzen el 15 de setembre. Per amés informació, els interessats poden posar-se en con-tacte amb la secretaria de la FCEC (932680668) o percorreu electrònic a [email protected] [email protected]

�$��%

Concert de fi de cursrribat el final del curs, els alum-nes i el professorat de l’Aula Mu-

nicipal de Música van preparar elConcert de Fi de curs amb molt detreball i il·lusió. El concert es va rea-litzar el passat dia 13 de juny ambuna Església plena a vessar. Bé, ja som al mes de juny i el cursarriba al seua fi, per això els alumnes iel professorat de l’Aula Municipal deMúsica van organitzar un concert de fide curs per acomiadar-lo com és degut. Si, no va ser un concert qualsevol,va ser un concert amb molta música:heu sentit mai un piano a sis mans? unconjunt de guitarres? flautes?... doncsen aquest concert hi havia una mica detot plegat i els alumnes ens ho van de-mostrar molt bé. Als vols de les deu de la nit va co-mençar l’esperat concert. L’esglésiaestava plena, es clar, tots els pares,mares, padrins, padrines, tietes... tot-hom havia vingut a escoltar aquestsgrans músics, els nens i nenes, els pro-tagonistes d’aquesta vetllada musical. Sabeu de quin color era el vestit?Doncs verd, blanc, blau... de fet els queens ho van explicar molt bé van ser elsnens de tres i quatre anys, cantant d’allòmés bé i amb molta atenció. I això quetot plegat, tant sols havia començat.Heu sentit mai un piano a quatre o a sismans? Doncs uns nens ens van demos-trar que no en cal un de sol, que dos otres també poden tocar el piano alhora,però no tant sols amb piano, sinó ambun violí o li afegim, també la flauta.

AA

A l’esquerra, Janette Solsona amb els més petits de tota la colla, els grup de sensibilització 1 i 2, acompanyats al piano per Anna Garriga. A la dreta, tots elscantaires de la Coral Infantil Brots d’Il·lusió interpretant una cançó tradicional d’Angola, Oh desayo, sota la direcció d’Ester I. Lara

A la fotografia superior, el grup de mitjans acompanyats al piano per Glòria López, i a sota el grup de gransacompanyats pel conjunt instrumental, ambdós grups dirigits per Ester I. Lara

�&

��

��

��

�$��%

Ah! No us penseu que tan sols can-taven els nens de tres i quatre anys, elgrup de petits i mitjans de cant coralinfantil Brots d’Il·lusió van cantar can-çons de Walt Disney i fins i tot les vanballar, els grans els Yesterday delsBeatles. Desprès... som-hi, van comen-çar a aplegar. Primer les flautes, tot se-guit la percussió, les guitarres, els vio-lins amb els violoncels... i de tot un ple-gat: El Condor passa, una gran obrainterpretada pels nens i nenes de l’es-cola que ja no tocaven per separat, sinótots junts formant per l’Orquestra del’Aula Municipal de Música. Quina afi-nació, quina melodia de les flautes, quinacompanyament dels violins, els vio-loncels, la guitarra, la percussió, el pi-ano... el públic es va quedar bocaba-dat. Finalment, només restava despedir-nos, i com no, ballant i cantant amb unacançó que diu adéu, és d’Angola i por-ta per títol Oh desayo. I això mateixdiem, Oh desayo! i fins el proper con-cert, moltes gràcies.

Ester I. Lara

Aquest final de curs també s’han realitzat audici-ons pels més menuts de la casa per fer-los més fàcill’elecció del nou instrument. A les dues fotografiesinferiors veiem un nen tocant el violoncel i un grupescoltant les atentes explicacions del professor debateria. Les dues fotografies de la dreta són de lesaudicions que es fan cada final de trimestre

A la fotografia superior, s’observen el nombrós grup d’alumnes de l’Aula Municipal de Música interpre-tant El condor passa, sota la direcció de Jordi Morera. A sota el grup de petits de la coral infantil

�$��%

Dos cantaires artesencs a l’Auditori de Lleidal passat diumenge 13 de juny,Núria Puigpinós i Martí Serret,

van cantar amb el Cor de l’AuditoriEnric Granados de Lleida, l’Orques-tra Nacional de Cambra d’Andorrai Assumpta Mateu (soprano) el Psalm42 de Mendelssohn sota la direccióde Xavier Puig. El Cor de Cambra de l’Auditori En-ric Granados de Lleida va néixer l’oc-tubre de 1997 i des del curs 2002-2003n’ha assumit la direcció el jove mestreXavier Puig (Cervera, 1973). Amb elconcert del passat 13 de juny, el Cor de

Cambra de l’Auditori inicia un nou pro-jecte de versatilitat convidant cantairesde diferents cors de les terres de Lleidaper convertir-se, de forma puntual, enun cor simfònic. Aquest format, ques’espera poder repetir i augmentar, per-metrà afrontar repertori romàntic i al-hora possibilita a cantaires de ponentfer un treball simfònic al més alt nivellpossible. Xavier Puig es va posar en contacteamb l’Orfeó Artesenc per convidar elsseus cantaires a unes proves de selec-ció per poder accedir a aquest “nou”

cor lleidatà. Finalment, Núria Puigpinós(soprano) i Martí Serret (baix) van su-perar les proves. Durant prop d’un mes,i realitzant els assaigs en diumenge almatí, van treballar de valent amb aquestimportant director de Cervera, aquestaobra de Mendelssohn. El concert va ser tot un èxit, i amb-dós cantaires ja esperen amb anhel unanova convocatòria per repetir aquestafantàstica experiència.

Sergi Valls i Jové

E

Concert de l’Orfeó Artesencesprés d’un curs ple d’activitats,el passat diumenge 20 de juny,

l’Orfeó Artesenc va oferir un concertde fi de curs a l’Església d’Artesa deSegre davant d’unes vuitanta perso-nes. El present curs ha estat per l’OrfeóArtesenc un curs ple d’activitats i deconcerts per tot arreu. Van començar elcurs a principis de setembre tot prepa-rant la Missa de la Festa Majord’Artesa. Tot seguit, el 19 d’octubre,varen preparar un concert d’homenat-ge a l’amic i cantaire David Freixes. El

2 de novembre oferiren un concert aAnya en la col·locació de la primerapedra del nou casal cultural. El dia deNadal organitzaren el tradicional con-cert de Nadal amb la coral infantil Brotsd’Il·lusió i l’Aula Municipal de Músi-ca. El 8 de febrer van participar en unconcert pre-fòrum, Cants de Pau, alpalau d’esports de Badalona on s’hiaplegaren prop de 4000 cantaires d’ar-reu de la geografia catalana. El 21 demarç participaren a la 3a. PrimaveraCoral de les Terres de Lleida amb unconcert a Tremp, juntament amb l’Or-

feó de Tremp i l’Orfeó Nova Tàrrega.A l’abril, el 25è Aplec de Corals de laZona Nord a Andorra. El dia 2 de maigun concert a Salgar amb la Capella deMúsica de la Basílica de Santa Mariadel Pi de Barcelona. El 22 de maig vancloure la Festa de la Gent Gran amb unconcert a l’Hostal Montanya, i final-ment el 23 de maig van cantar a la Mis-sa de la Unció del Malalts, també aArtesa de Segre. El repertori que varen oferir al con-cert estava estructurat en dues parts. Enla primera van oferir repertori català,del qual en destaquen l’estrena d’unaversió coral de Josep Lluís Guzman dela Cançó de Taverna d’Apel·les Mes-tres, en motiu del 150è aniversari delseu naixement. El repertori de la sego-na part del concert va incloure cançonsd’arreu (d’Alemanya, de França, delPaís Basc...) i d’altres amb ritmes mésmoderns. El curs però encara no s’acaba aquí,encara resta un concert conjunt amb laCoral Pontsicana el diumenge 3 de ju-liol a la plaça del Blat a Ponts en ho-menatge al compositor Josep LluísGuzman (a tres quarts d’onze), una can-tada a Vilves el diumenge 1 d’agost iun concert a Vilanova de Meià el dis-sabte 7 d’agost a les 10 de la nit.

Sergi Valls i Jovéwww.orfeoartesenc.org

D

��

��

!�� &'

��

��&()*''+,,

És un establiment modern, pensat perrespondre a les teves necessitats.

A Condis volem que estalviïsen les teves compres.

Per això, els nostres preus són petitsi les ofertes grans.

El dia 7 de juliol obrim!!!Vine i et farem un regal!

Horari comercial:De dilluns a dijous: Matins 8,30h a 14,00h

Tardes 17,00h a 21,00hDivendres i dissabte: 8,30h a 21,00h MIGDIA OBERT!!Diumenges: 8,30h a 14,00h

�!

��

� -�� #��

Mes de maigSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 06-05-04

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió ordinària anterior (1-04-2004).

S’aprova unànimement el reco-neixement de crèdit número 1 de 2004,per un import total de 2.553,12 euros,corresponent al Pressupost de l’Emis-sora Municipal de Ràdio.

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement del 2n trienni a la Sra. Pi-lar Barril Brescó.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria de concessióde subvencions per a la realització d’in-tervencions arqueològiques, demanantal Departament de Cultura una subven-ció de 6.000 euros, per a la realitzacióde la 6ena campanya arqueològicad’Antona, la qual té un pressupost de18.030,00 euros.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de rectificació de dades de l’acordde Ple (4 de març de 2004), referent al’aprovació inicial del compte de liqui-dació definitiva del sector industrialpolígon II.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del Departa-ment de Política Territorial i Obres Pú-bliques sol·licitant l’atorgament d’unasubvenció, del 100% del seu cost, pera finançar la redacció del Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal d’Artesade Segre, el qual incorpora un progra-ma de participació ciutadana i la vo-luntat de contribuir al desenvolupamenturbanístic sostenible de Catalunya pertal de donar resposta adequada a lesnecessitats de sòl urbanitzat, d’habitat-ge i de creixement econòmic del muni-cipi.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del Departa-ment de Treball i Indústria, per a la con-

cessió de subvencions destinades a lacontractació de treballadors desocupats,amb l’objectiu de realitzar obres i ser-veis d’interès general i social.

S’aprova per unanimitat la Cer-tificació número 1, per import de13.954,41 euros, corresponent a l’obraarranjament de l’església de Vilves.

Ple extraordinari: 19-04-04

S’aprova, per unanimitat, el sor-teig dels membres de les meses electo-rals de les eleccions al Parlament Eu-ropeu del dia 13 de juny de 2004.

S’aprova, per unanimitat, com-parèixer com a part demandada, al re-curs contenciós administratiu presentatcontra la resolució de l’alcaldia de 12de febrer. L’Ajuntament encomana laseva defensa al despatx “Simeó Miquel,advocats associats”.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dels dies 13,19 i 26 de maig)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres, establiments i autoritzacions deguals:- A Eleonor Guimet Berengueres, perinstal·lar, provisionalment durant unany, un tancat metàl·lic al solar situatal c/ Monges, 24.- A Bepeta Cardeñes Tugues, per fersanejament de la façana i arranjamentde la mateixa, a l’edifici del c/ de Baix,

s/n de Vilves.- A Francisca Batlle Campabadal, perinstal·lar una tanca, a la parcel·la situa-da al Camí de Baldomar, s/nd’Alentorn.- A Pepita Pont Aldomà, per fer unasuperfície no estructural, per utilitzarcom a traster, a l’edifici situat al c/Girona, 3.- A Florido Guàrdia Comenge, per can-viar les teules, de l’edifici situat al c/del Forn, s/n d’Alentorn.- Marc Joya Riart, per canvi de nom afavor de Joya Riart, SCP, de la llicèn-cia d’obertura d’establiment i exercicid’activitat d’un taller de reparació, si-tuat a la Ctra. de Tremp, 41.- A Francesc Lluch Solé, per canviarrajoles de la terrassa de l’edifici situata la Ctra. d’Agramunt, 30.- A Josep Vendrell Tarré, per fer unatanca i una porta d’accés, al solar situata la Ctra. de Vilanova, s/n d’Alentorn.- A Josep Batlle Porta, per enrajolarhabitacions, passadís i canviar la fus-teria de l’edifici situat al c/ Collet, s/nd’Alentorn.- A Josep Vendrell Tarré, per repassarel pilar i pavimentar el camí a la casasituada a la Ctra. de Vilanova, s/nd’Alentorn.- A Agustí Farré Serés, per canviar 25metres de canonada existent, a la Ctra.d’Artesa de Segre a Vernet.- A Rosa Santacreu Campabadal, perpicar i rejuntar la pedra de la façana del’edifici situat a la Plaça Catalunya, 1d’Alentorn.- A Conde 2000, SL., per l’enderrocparcial de l’immoble d’habitatges situ-at a la plaça Major, 2 de Tudela deSegre.- A Pere Solé Solé, per a la rehabilita-ció de la coberta d’un habitatgeunifamiliar aïllat, situat al carrer Afo-res, 1 de Vilves.- A Desmatir, SL., per a la rehabilita-ció de la façana i els acabats interiorsdels 24 habitatges existents, en el BlocB de la Colònia la Fàbrica.- A Josep M. Jou Caubet, per segregar402,80 m2 de la finca urbana, situadaal C/ de la Creu, s/n de Montargull.- A Ventura Xandre Aumedes, per se-

�%

��

gregar una finca urbana, situada al C/Maria Anzizu, 36, de la finca urbana,situada al c/ M.D. del Pla, 31, d’Artesade Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Ministerio de la Vivienda hacomunicat que la proposta de sol·-licitud de subvenció amb càrrec a l’1%cultural, formulada per l’Ajuntament,per a la realització de les obres d’Am-pliació del Museu i de Reparació de lateulada i la façana de l’ermita del Plaserà inclosa a l’Ordre del dia de la prò-xima reunió de la comissió MixtaInterministerial.

La Direcció General de Centresdocents ha comunicat que ha tramitatel pagament de 14.535,00 correspo-nents al 30% de la subvenció per al fun-cionament de la Llar d’infants 2003-2004.

El camió marca EBRO/D-153,matrícula L-4545-A, propietat del’Ajuntament, no ha superat la ITV atèsque presenta deficiències de costosareparació. Ateses aquestes circumstàn-cies, s’ha acordat treure’l de la circula-ció i donar-lo de baixa a Trànsit.

El Ministeri de Medi Ambient,Confederació Hidrogràfica de l’Ebre hacomunicat que no admet el recurs pre-sentat per l’Ajuntament d’Artesa deSegre referent a la tassa del cànon de

desguàs d’aigües residuals, any 2003.

El Consell Comarcal de la Nogueraha demanat autorització per la realitza-ció d’una activitat organitzada de vehi-cles 4x4, anomenada “Ruta d’Organyà”els propers 12 i 13 de juny de 2004.

El proper 27 de maig es despla-çaran a Artesa de Segre tècnics del laSecció de Boscos i Gestió de laBiodiversitat, del Departament de MediAmbient per iniciar els treballs de clas-sificació dels camins ramaders existentsal municipi dins els treballs de la con-centració parcel·lària acordada per Re-ial Decret 51/2002, de 15 de febrer de2002.

S’aprova una relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació que pugen la quantitat to-tal de 86.988,30 euros.

Carme Barril i Brescó

��.� � � �� -��

� -�� #��

Curs de català per adultsl passat disset de maig es va do-nar per finalitzat el curs de ca-

talà per adults del primer nivell, i elvint-i-u de maig es va fer el mateixamb el segon nivell. Ambdós van iniciar-se conjuntamentla segona quinzena de febrer, organit-zats per l’Àrea d’Ensenyament i Cul-tura de l’Ajuntament d’Artesa de Segrei impartits per la professora GlòriaFarré. Aquestes classes s’han dut a termecada dilluns, dimarts, dimecres i dijousde les 21 hores a les 22:30 hores. Hi haassistit un total de 40 alumnes de dife-rents cultures i nacionalitats: argentins,búlgars, colombians, cubans, espa-nyols, italians, marroquins, moldaus,peruans, polonesos, romanesos i russos. En aquest curs s’ha introduït l’alum-nat a la cultura i a la llengua catalana.La principal finalitat és que l’alumnees pugui desenvolupar amb total lliber-tat en el nostre territori. Com a cloenda es va celebrar, junta-

ment amb la Regidoria de Cultura iEnsenyament, un sopar intercultural,on cada alumne va preparar un plat tí-pic del seu país, va explicar en llen-gua catalana els ingredients del seu

menjar i s’escoltà música de diversospaïsos. Fou una vetllada molt enriqui-dora i lúdica.

Glòria Farré

E

�"

��

��!��

L’assertivitat, la base de l’autoestimaoltes vegades, el sentiment defrustració, culpabilitat, angoixa,

ansietat… ve donat per una mancad’assertivitat a les nostres relacionsamb les persones. Per assertivitat sol entendre’s l’ha-bilitat d’un individu per transmetre aaltres persones les seves postures, opi-nions, creences o sentiments de mane-ra eficaç i sense sentir-se incòmode.L’assertivitat és l’habilitat d’expressarels propis sentiments, de la forma ade-quada, en el moment oportú, sabentdefensar els propis drets, respectant elsdels altres i tenint un mínimd’autocontrol emocional. Un dels objectius fonamentals del’assertivitat és millorar la comunica-ció entre les persones. Per a una cor-recta interacció, en tota convivència, ésdel tot necessària la presència i pràcti-ca d’uns valors, com són el respecte, latolerància, l’empatia i l’honestedat.Sovint, en les relacions humanesaquests valors hi són molt poc presents

o absents del tot. Val a dir que l’assertivitat no és unarecepta màgica que resol tots els con-flictes. Però podem assegurar que ésuna actitud que pot ajudar que les per-sones se sentin satisfetes d’elles matei-xes per la manera com afronten deter-minades situacions problemàti-ques. Existeixen tres classes deconductes o estils d’actuar enles relacions socials: la conduc-ta assertiva, la conducta no as-sertiva i la conducta agressiva. El mi-llor model de conducta és, sense dubte,l’assertiva. És la millor tant per l’equi-libri emocional com des d’un punt devista ètic, de respecte a les persones.La persona assertiva evita que la mani-pulin, és més lliure en les seves relaci-ons, té més autoestima, té més capaci-tat d’autocontrol emocional i és mésrespectuosa amb els altres (Güell,1998). La conducta passiva està relaciona-

da amb sentiments de culpabilitat, an-sietat i sobretot baixa autoestima. Nor-malment es tracta de persones que te-nen por de molestar els altres, no sabenafrontar una negativa o un rebuig i te-nen un sentiment d’inferioritat i presen-ten dificultats per expressar o rebre dis-

culpes, queixes o instruccions. La conducta agressiva, per altra ban-da, es manifesta en persones que acon-segueixen de manera agressiva i vio-lenta els seus objectius i manifesten elsseus sentiments. Aquesta conducta potsemblar favorable a curt termini, peròno és una bona opció ja que anul·la eldret de les altres persones i genera odi iressentiment.

Janette Solsona i Noemí Farré

Un dels objectius fonamentalsde l’assertivitat és millorar lacomunicació entre les persones

M

Festa Major de Tudela de Segre 2004dies 16,17,18 de juliol

Divendres 16

23:30h Ball de nit amb

�"�/

��0�

Dissabte 17

9:00h 2a Trobada de bitllairesErmita de Santa Fe

16:00h IX Concurs de botifarra

18:00h 2a Pedalada popular BTTOrganitza CUDOS Artesa de SegreInscripció gratuïta a partir de les 17:30 h

00:30h Ball de nit amb

0�"��!�

Diumenge, 18

18:00h Grup d’animació “LaTroca”

20:30h Sessió llarga de ball amb

��1/

I a la mitja part repartirem sopar per atothom

�$

��

2� ��

�#

��

�� 3��

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’una empresa d’Artesa

Problema d’escacs

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Horitzontals1. Que atreu l’atenció.- 2. Cordons que posen en relació els centresnerviosos. Fragment d’una òpera.- 3. Escollit. Al revés, participant queper poc no puja al pòdium.- 4. Vocals. Fer nusos. El nom d’una lletragrega o de la creu de sant Antoni.- 5. Consonant vibrant. Cap civil omilitar turc. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Contrarid’amor.- 6. Penjoll de fruits. Coure treballat.- 7. Que serveix. Posi mésamunt. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics.- 8. Boxador.Símbol del luteci. Consonant velar més una consonant dental.- 9. Alrevés, tros de circumferència. Al voltant.- 10. Al revés, interjecció queexpressa queixa. Viarany. Conjunt de troncs que baixaven lligats pelriu.- 11. Gràfic que expressa les relacions organitzatives d’una entitat.Verticals1. Acció d’interrompre.- 2. Emperador romà a qui li atribueixen l’in-cendi de la ciutat. Fer que cessi el moviment.- 3. Qualificatiu donat aDéu i relacionat amb el misteri de la Santíssima Trinitat. Femení, per-sona que mereix un tracte especial com si fos de la família. Consonantvelar.- 4. Nou Testament. Gos.- 5. Conjunt d’accions codificades que

tenen un significat a la vida d’una persona relacionada amb la col·lectivitat. Mitja centena. Al revés, símbol del sodi.- 6.Pronom de tercera persona i amb accent verb. Preposició. Article femení. Nota musical.- 7. Consonant fricativa i alveolar.So que acompanya el llamp. Contrari de bonic.- 8. Al revés, títol més elevat a Etiòpia, després del negus. Al revés, clatell.Consonant vibrant.- 9. Que serveix per llaurar. Singular, l’espiga n’és plena.- 10. Conjunt d’animals fills d’una mateixacovada. Al revés, mes de les flors.- 11. Part de la topografia que estudia la manera d’aixecar plans.

El bigoti

L’expressió saxona Bye Gode (“PerDéu!”) era usada com a jurament endiversos llocs de l’Europa dels seglesXVI i XVII, etapa històrica en què Es-panya governava els Països Baixos. Sesuposa que els militars deien aquestaimprecació o jurament en momentsd’una certa tensió i que l’acompanya-ven amb una estirada nerviosa dels pèlsdel mostatxo. Els militars espanyols,que convivien amb els dels Països Bai-xos, van atribuir l’expressió al gest idesprés el gest al mostatxo, al qual vancomençar a anomenar bigote. Final-ment, el canvi va passar al català “bi-goti”.

Diccionari Etimològic Complementa-ri de la Llengua Catalana I, 799,

Joan Coromines

NOTA

col·labora

T

impost

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Interessant.- 2. Nervis. Ària.- 3. Triat. trauQ.- 4. Eo. Nuar. Tau.- 5. R. Agà. O.Odi.- 6. Ramell. Aram.- 7. Útil. Alci. E.- 8. Púgil. Lu. GT.- 9. crA. Engir.- 10. iA. Camí. Rai.- 11.Organigrama.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficLa Cooperativa (la, coopera, t, IVA).Problema d’escacs1- Txf6+, Rxf6 (si Re8; 2-Dg6+, Rd7; 3- Txd6++); 2- Ch5+, Rf7; 3-Dxg7+, Re8; 4- Cf6++

�&

��

� ��4��

La Festa de la Vellesa. 1953

urant els anys 50 i començamentsdels 60, s’organitzava a Artesa de

Segre la Festa de la Vellesa. Era una diada que se celebrava unavegada a l’any i que era esperada i co-mentada pels avis i àvies de la localitatdes de feia temps. La festa, a més debonica, era entranyable. Se sortia dedavant de l’oficina de La Caixa i, apa-rellats, cada avi estava acompanyat peruna noia i les àvies per un fadrí, queera un amic de la família o algú de casa.Així, de dos en dos, feien una llargafilera fins a l’església, on es feia unamissa. A vegades, després s’anava al cineColiseum, on el delegat de La Caixa ialgun convidat de fora feien comenta-ris positius de la riquesa de viure elsanys de la tercera edat. A continuació,s’acabava la diada amb un dinar col·-lectiu a la Fonda La Palma, on elManolo i la Mary tenien capacitat perdonar un bon dinar a tanta gent com

assistia a l’acte. Era l’acte final, es fe-ien fotos pel record i tothom cap a casa. La festa estava patrocinada per LaCaixa, com es pot deduir fàcilment, queen aquells anys era la Caja de Pensio-nes para la Vejez y de Ahorros deCataluña y Baleares. La Caixa s’haviaguanyat la confiança de la gent granperquè va salvar els estalvis de moltsavis durant els primers anys de la post-guerra i la gent se’n recordava. A més,destinava una part dels seus beneficis apatrocinar obres socials: Festes de laVellesa, biblioteques públiques, viatges,obres de teatre... La seva Obra Socialdestinava una petita part dels seus be-neficis a patrocinar actes lúdics i soci-als com a part de la seva filosofia d’em-presa: tornava a la societat una partd’allò que aquesta li donava. L’autor d’aquesta foto és el GómezVidal, que era llogat per La Caixa. Estracta d’un fotògraf de Lleida, de LaMañana, que tenia molta fama i que va

deixar un important llegat de la histò-ria gràfica de la capital del Segrià i deles Terres de Ponent, marcant també unaèpoca. A la foto de l’església hem identifi-cat, en primer terme a l’esquerra, laCarme Aymerich, una de les germanesbessones del Forn Aymerich. A prime-ra fila, d’esquerra a dreta: el Corneta,un guàrdia civil retirat; la Maria Neusde cal Simonet; l’avi Brunet, el pare delBrunet marxant de gorres; l’EulàliaSerralta; el pare del mestre FigueresSalut i padrí del Josep M., la Lurdes il’Agustí; i finalment la Carme delPelayo. Darrere la Maria Neus tambéhem reconegut la Josefina de cal Cadi-raire. És una llàstima que amb el pas deltemps s’hagin perdut aquestes tradici-ons que demostraven la sensibilitat d’unpoble i constituïen un reconeixementper la gent gran.

Bartomeu Jové i Serra

D

�5��

Per la revetlla de Sant Joan, diversos carrers van celebrar la seva festa. A la imatge, el ball del nou carrer Fassina,on els veïns d’aquesta zona d’Artesa van recuperar la ballaruca després de 35 anys. (Foto: Sergi Valls i Jové)

· Agenda ciutadana Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa ......

Documents

Transcript of · Agenda ciutadana Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa ......