Manresa, febrer 2013

Exemplar número 5 Coordinació Josep Xicota

El reportatge Text i fotografies, Josep Xicota La torre Lluvià, recuperació d’un símbol modernista

Si agafeu el camí vell de Manresa a Rajadell ben

aviat, a prop d’un quilòmetre de camí, us trobareu

amb la Torre Lluvià dita també vil·la Emília o vil·la

Maria. Es tracta d’una edificació senyorial de

l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa

que destaca pel seu enclavament idíl·lic, a cavall de

camps de conreu, vistes magnífiques sobre una bona

part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat

com a teló de fons.

A la façana encara s’hi pot llegir la data de

construcció, 1896, així com la inscripció "Vil·la

Emilia", en honor a Emilia Serramalera.

L’estat actual de l’edificació és ruïnós. És per això

que l’ajuntament de Manresa, després d’adquirir-ne

la propietat, ja ha endegat els primers treballs de desenrunament i apuntalament preventiu a fi de, més endavant,

dur a terme la rehabilitació i reconstrucció de l’immoble.

Cal dir que una visita a la torre Lluvià pot anar acompanyada d’agradables sorpreses. En el nostre cas va ser l’avinguda d’unes tres-centes cabres la que ens va obligar a apartar-nos del del camí. Una mostra més del veïnatge ramader i camperol que envolta, encara ara, la torre Lluvià. En aquest cas és obligat esmentar a en Rafa i les seves, més o menys, 270 cabres, totes allotjades al recinte. Ell, a banda de ramader, és alhora el seu principal vigilant. En Rafa, home de fàcil paraula, ens rep molt amablement i ens explica les dificultats que té per aturar a aquells que, sense mesurar la perillositat de la zona vedada, aprofiten qualsevol descuit per entrar i tafanejar dins la torre. Per ell el missatge és clar: “el que no ha passat en cent anys pot passar en un segon”. Una assenyada alerta que cal tenir en compte atès l’estat ruïnós de la finca. Aspectes arquitectònics de la torre Lluvià El recinte de la torre queda perfectament delimitat per la tanca perimetral que dibuixa un ampli espai interior amb una era, al voltant de la qual hi ha diverses construccions annexes. Amb tres portes d’entrada, de ferro forjat, en destaca una d’elles que conté elements ceràmics i motius florals. La torre és formada per tres cossos sobre una planta quadrada, un de central més alt, de planta baixa i un pis. Originalment el conjunt era coronat per una torre octogonal sobre la caixa de l’escala.

Entrada principal a la torre Lluvía, situada a la façana de llevant

Façana amb la galeria tancada amb persianes de fusta de llibret

La torre d’aigua La torre d’aigua (fotografia de l’esquerra) és també obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i data de 1896. Dita torre és situada a uns 150 metres de la casa, prop d’un torrent. La construcció presenta una planta octogonal, d’estil neoàrab, feta d’obra vista sobre sòcol de maçoneria. A l’interior hi ha una escala de cargol. Natura i modernisme L’entitat ecologista manresana Meandre ha aconseguit convertir aquest espai verd (inclòs dins l’anomenada Anella Verda) en l’inici d’un magnífic recorregut a través de dos conceptes principals: modernisme i salut. El que en podríem dir “eco-cultura”. Ells ens duen a traves d’indrets modernistes, com Cal Cuques o el Mas Morera (Cal Gallifa). Sempre dins de paratges evocadors, ja siguin dins el terme de Manresa o de Rajadell. En aquest sentit Meandre ens proposa una ruta d’uns 15 km. dissenyats per recórrer a peu, alhora que ens porta per paratges rics en natura i cultura arquitectònica.

Inversió pública (segons notes del departament de premsa municipal del 2012) “L’edifici i les 7,5 hectàrees de terreny que l’envolten van passar a ser de titularitat municipal el febrer passat (ara fa un any), quan l’Ajuntament i la propietat van arribar a un acord d’adquisició de tot el conjunt per 227.073 euros, que es pagarien a parts iguals en quatre anys a partir d’aquest mateix any (2012). El primer pagament de 56.768,25 euros es va fer efectiu el primer trimestre d’enguany.” (...) La Torre Lluvià està ubicada a la zona de Cal Cuques, a prop del bosc del Suanya i al costat del camí de Rajadell, i destaca tant pel seu valor arquitectònic com per l’atractiu entorn paisatgístic que l’envolta, a tocar de l’Anella Verda.” (...) qualificada com a Equipament Ambiental i de Lleure en el Pla d’Equipaments de l’Ajuntament de Manresa del 2010 i que també va ser inclosa en el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa...” ... Precisament l’estat d’abandonament que ha patit des de fa anys l’immoble havia provocat una degradació progressiva que el posava en estat de risc d’enrunament per manca de manteniment ... arribem a la conclusió que la Torre Lluvià s’ha de considerar un referent històric que cal preservar en tots els seus valors: paisatgístics, arquitectònics i socials. Cost i finançament per a la seva reconstrucció Més endavant, està previst que es faci la rehabilitació i la reconstrucció de l’immoble amb una intervenció que, en la seva primera fase, està valorada en 823.124 euros. Per això, l’Ajuntament de Manresa ja ha sol·licitat i obtingut un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que aportarà el 50% d’aquest import. Així mateix hi ha el compromís de la Diputació de Barcelona per assumir els

411.562 euros restants del cost.

La torre d’aigua, d’Ignasi Oms, datada el 1896

Una de les entrades amb ceràmica vidriada i ornaments florals

La història d’un petit tresor modernista

La torre Lluvià va ser construïda el 1896. Josep

Lluvià i Vidal va adquirir la finca a Agustí Ribas i

Roviralta. La casa original era més petita que

l'actual, només de planta baixa i un pis. Lluvià, l'any

1896, va confiar el projecte d'ampliarla a

l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va projectar

una casa-torre amb baixos, primer pis i golfes

anomenada vil·la Emilia.

Josep Lluvià i Vidal va morir el 22 d'abril del 1913, i

va deixar en testament a la seva dona, Emília

Serramalera i Oller, l'ús d'una de les habitacions de

la casa. Mentre que l’herència de la torre fou pel

seu fill, Josep Lluvià.

Després de nous canvis en la propietat finalment, entre 1974 i 2004, la finca va entrar en una dinàmica especulativa

de compra-venda per part de diverses empreses immobiliàries, fins arribar a la seva definitiva adquisició, més tard,

per part de l’ajuntament de Manresa.

Ignasi Oms i Ponsa

Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863 - Barcelona, 1914) és considerat com el

representant més destacat de l’arquitectura modernista a Manresa.

Es formà a Barcelona com a deixeble de Domènech i Montaner i va exercir, des de

1892 i fins la seva mort, d’arquitecte municipal a la capital de Bages, època en què

va projectar edificis com l’Escorxador o l’Asil dels Infants; va treballar també com a

urbanista i va iniciar noves obertures de carrers i alineacions que eixamplaven la

ciutat fora muralles. Aquesta tasca a l’ajuntament la va compaginar amb la docència,

els encàrrecs procedents de particulars i amb una forta implicació en diverses

entitats cíviques i culturals de la ciutat, sense oblidar el seu vessant polític.

Per entendre la seva enorme capacitat de treball, més que esmentar les obres

arquitectòniques una a una, només cal dir que va deixar empremta en més d’una

seixantena d’edificis de la capital del Bages.

Descarregueu-vos les fotografies en alta resolució aquí: (42,4 MB)

Editorial

Parlar de la recuperació d’una edificació modernista a casa nostra com la torre Lluvià ens omple d’alegria. Més encara quan sabem que no ha estat fàcil arribar fins aquí. Els moviments ciutadans i la receptivitat de les nostres autoritats han estat claus per a fer-ho possible.

El cas de la torre Lluvià no és únic. Abans el Casino i la casa Lluvià, dos edificis emblemàtics del modernisme manresà, també obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, van estar a punt de desaparèixer durant els últims anys del franquisme i els primers de la transició política.

El que més sorprèn és que les tres edificacions van ser objecte de destrosses premeditades amb l’objectiu de fer-ne inevitable la seva demolició. Tot indica que foscos interessos especulatius immobiliaris en foren la causa. Malgrat això es fa difícil creure que aquest fos l’únic objectiu de la mutilació. No és cap secret que el modernisme va ser un art

Dependències annexes i runa fruit del treball de neteja

maleït, incomprensiblement fins i tot per part d’alguns dels nostres intel·lectuals més rellevants i d’indubtable catalanitat. D’aquesta manera hem d’esmentar a Josep Pla, Eugeni d’Ors, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix o Carles Riba. Fins i tot l’església hi va dir la seva. El pontífex Pius X va condemnar públicament el modernisme, delegant l’encàrrec del descrèdit eclesiàstic al bisbe nacionalista català Josep Torras i Bages.

Vist això podem afirmar que els manresans, i tots aquells que ens visiten, hem estat de sort. Mentre que a Barcelona són moltes les edificacions modernistes desaparegudes per sempre més, a Manresa tot indica que encara aconseguirem “salvar els mobles” amb certa dignitat.

D’altra banda, i paradoxalment, fou el mateix bisbe Torras i Bages el principal impulsor de la reforma de la façana de la Seu de Manresa atès que el projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March (ampliació del convent de Santa Clara i redactor del projecte de l’Institut Lluís de Peguera) alhora que demanà el vist i plau d’Antoni Gaudí qui, aleshores, es dedicava exclusivament a dirigir les obres de la Sagrada Família. Així doncs, podem enorgullir-nos de que Gaudí fou l’inspirador principal de l’actual façana de la basílica de la Seu.

En aquest vincle de “Memòria.Cat” trobareu el desllorigador que us permetrà trobar resposta a les vostres preguntes sobre aquests fets i molts altres de la nostra història.

Benvi Parrilla

Taulell d’activitats

Trilogy Rock ens presenta el dissabte, 2 febrer a 2/4 de 9 del vespre, a la parella musical barcelonina Wind Atlas,

formada per Sergi Alejandre i Andrea Pérez. (Podeu veure i escoltar el vídeo del seu tema “Years like sheeps”) als

enllaços en blau) Entrada: 4€ (socis 3€)

Aquest concert tindrà lloc a l’Ateneu Cultural Ca La Samsona, al carrer Sant Bartomeu 32 de Manresa.

La recomanació de Manresa a cop d’ull: Wind Atlas és una formació molt jove. Es donaren a conèixer amb

"Ophelia", cançó que els va ajudar a ser confirmats a participar a varis festivals així com a formar part del primer

Record Store Day a Barcelona. Wind Atlas ha editat el seu primer treball, l'EP "Fen Fire" composat per 3 cançons.

Altres activitats per aquest mes de febrer a Ca La Samsona:

El dissabte, 9 de febrer Grup: “TripleClic”, a les 8 del vespre

Entrada: 3€ (socis 2€)

El dimecres, 27 de febrer. La Finestra Discreta, a 2/4 de 9 del vespre

Projeccions de curts i fragments de pel·licules.

Entrada gratuïta

Torna el “carnabars” al barri vell de Manresa

L’1 de febrer a la 1 de la matinada ball de màscares a la Sala Stroika. El 2 de febrer:

A les 6, berenar i música a Ca la Samsona.

A les 7, rua de carnestoltes / cercatasques pel casc antic.

A la 1 de la matinada, festa de Carnaval a l’Stroika.

Diumenge, 3 de febrer, a les 6 de la tarda, a la Plaça Gispert CORREBOUS. (es recomana anar vestit de blanc (?).

Dimecres, 6 de febrer a Ca la Samsona, enterrament de la sardina, crema del Rei Carnestoltes i sardinada popular.

Programació del Cine Club Manresa

De l’1 al 28 de febrer de 2012

Dj. 7 · EL PLANETA DELS CARGOLS DIRECCIÓ: Seung-Jun Yi Auditori Caixa Manresa 20:00h. / Entrada gratuïta

Dg. 10 · FAUST

DIRECCIÓ i GUIÓ: Alexander Sokurov Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg. 17 · ANIMALS DIRECCIÓ i GUIÓ: Marçal Forés Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg 24 · EL ARTISTA Y LA MODELO DIRECCIÓ: Fernando Trueba Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

CLUB DE LITERATURA INFANTIL: Biblioteca del Casino de Manresa

Calendari 2012-2013

“Mares, pares o mestres interessats en el llibre per a infants, es troben el segon dimarts de cada mes, a ¼ de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:

12 de febrer 12 de març 9 d’abril

14 de maig 11 de juny

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.

Última hora

L’entitat ecologista manresana Meandre ha organitzat per aquest proper diumenge, dia 3 de febrer, la segona marxa nòrdica d’enguany pels entorns del meandre del Llobregat, el cingle Roca Tinyosa, el gorg de la gola del Vigaire i la Font dels Bonjors. La sortida es farà des de l’església de la Salut de Viladordis a 2/4 de 10 del matí i l’arribada, després de recórrer uns 14 quilòmetres en un circuit circular, és prevista al mateix indret de sortida al voltant de 2/4 de 2 del migdia.

D’altra banda, a partir del 31 de gener, es poden veure a la biblioteca de l’Ateneu les Bases les millors fotografies de natura dels cursos de tardor a l’Anella Verda organitzats per Meandre. L’exposició conté una tria de les millors fotografies dels alumnes dels dos cursos de la passada tardor. Enguany s’han triat els entorns de la riera de Rajadell i del meandre del Llobregat a Viladordis. L’entitat ecologista manresana té la intenció que aquesta exposició sigui itinerant.

Activitats d’última hora per aquest mes de febrer a Ca La Samsona:

El dissabte, 23 de febrer, a les 7 de la tarda

Dansa: Petites Impressions de Moments d'Improvisada Inspiració amb dansa de Laura Batller i música de Oriol Garriga i Uriel Kitay

El diumenge, 20 de febrer, a les 7 de la tarda

Poesia: Plantar-li cara a la vida Espectacle íntim amb els poemes de Vicent Andrés Estellés veu i percussions: Marc Semprere. Viola de roda; Marc Egea