10 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, … · 2010-03-12 · plana de Vic, i els...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

PLANA DE VIC - COLLSACABRA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

10

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 10

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona

Sèrie 1:50.000, ICC: 256, 293, 294, 295 i 332

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter, el Fluvià

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 740 Extensió aflorant (km2): 740

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:

Municipis inclosos totalment:

Collsuspina

Sobremunt

Sant Agustí de Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Muntanyola

Moià

Malla

la Vall d'en Bas

Sant Feliu de Pallerols

Sant Sadurní d'Osormort

Santa Eulàlia de Riuprimer

Seva

Ripoll

Sant Bartomeu del Grau

Sora

les Llosses

Tona

les Planes d'Hostoles

Tavertet

Vallfogona de Ripollès

Viladrau

Susqueda

Riudaura

Amer

Alpens

Rupit i Pruit

Vilanova de Sau

203 Àrea paleògena de la Plana de Vic-Collsacabra

Folgueroles

Calldetenes

Santa Cecília de Voltregà

Manlleu

Taradell

Torelló

Sant Julià de Vilatorta

Sant Vicenç de Torelló

Montesquiu

Tavèrnoles

les Masies de Roda

Sant Pere de Torelló

Orís

les Masies de Voltregà

Sant Quirze de Besora

Gurb

Vic

Santa Maria de Besora

Vidrà

Santa Eugènia de Berga

Santa Maria de Corcó

Pàgina 3


Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)Altres tipologies litològiques: Al·luvial; Carbonatat

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats

La massa d’aigua es localitza al nord de Barcelona, entre la Serralada Prelitoral i els Pirineus. A grans trets està configurada per una part central deprimida (plana de Vic) i els diferents relleus que l’envolten: Montseny a l’Est, Serra de Curull i Santa Magdalena al nord, i Serrats de Portell i Serramita a l’Oest.

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

S’han diferenciat els 6 aqüífers que s'han indicat:

- Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges (2034A11). Es localitza al centre i nord de l’Àrea 203. Està segmentat en dos trams no connectats entre sí. El tram nord s’inicia al límit de l’Àrea 115 i finalitza al sud de St. Quirze de Besora, on el riu Ter circula uns 500 metres sobre les margues del substrat; lloc on s’inicia de nou l’aqüífer, el qual inclou l’al·luvial del riu Ges i s’estén fins a Roda de Ter, on el riu torna circular sobre substrat. El riu Ter presenta al llarg del seu recorregut un sistema de terrasses esglaonades ben desenvolupades, amb edats compreses entre el Pleistocé i l’Holocè. A la zona de Manlleu hi ha dues terrasses, mentre que més al nord s’observen fins a quatre nivells, estant la terrassa més alta penjada uns 80 metres per sobre de la cota del riu. La terrassa baixa i els materials del llit del riu constitueixen l’aqüífer al·luvial del Ter. Aquest aqüífer és lliure, està constituït per sorres i graves de procedència pirenaica, amb potències màximes de l’ordre de 9 - 10 metres. La potència del tram saturat augmenta notablement en els períodes d’avinguda del riu Ter i en general, per a períodes de pluviometria mitjana, és d’uns 4-5 m.

- Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic (2033F21). Ocupa la part central de l’àrea. S’estén des del nord i est de St. Vicenç de Torelló fins al sud de Tona. Aquests materials també són coneguts de forma genèrica com les margues de la Fm Igualada, margues de Vic i margues de Manlleu. Les margues presenten una coloració gris - blavosa i gran número de fòssils. En el seu si es localitzen intercalacions de calcàries, gresos calcaris i gresos. Aquests materials es localitzen al centre i al sud de la plana de Vic, i els estrats presenten una direcció de capa NE-SO amb un lleuger cabussament (5º) cap a l’oest. Al sector nord de la plana de Vic, i com a resultat dels moviments tectònics que van originar els relleus de les serres de Bellmunt, Curull i Sta. Magdalena, la direcció de capa canvia, essent Est - Oest amb cabussament de 12º cap al Sud. En aquest sector, zona de Sta. Maria de Corcó, St. Pere de Torelló, i estratigràficament per sota de les margues, afloren els llims del Puigsacalm mig (Terciari). La potència aproximada del conjunt de llims i margues és d’uns 350-600 metres. Com a resultat dels moviments tectònics, els materials dels relleus de les serres localitzades al nord de la plana de Vic s’han comportat de forma fràgil adsorbint les

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

2032C20 Aqüífer de les Calcàries de Tavertet

2032B02 Aqüífer dels Gresos de Folgueroles

2031C21 Aqüífer dels Gresos i calcàries de la Plana de Vic

2034A11 Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges

2032B01 Aqüífer dels Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons

2033F21 Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic

Pàgina 5


deformacions a partir de dos sistemes de diàclasi (N-S i ortogonals), que localment han jugat com a falles. Aquestes discontinuïtats han conferit certa permeabilitat al conjunt de materials de tal forma que funcionen com a aqüífer fracturat. La base de l’aqüífer queda delimitada pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos. Igual que la base, el sostre de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha considerat per conveni que el sostre el configuren els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa.

- Aqüífer dels gresos i calcàries de la Plana de Vic (2031C21). Aquests materials es localitzen al llarg del contacte amb les Àrees 205, Artés, i 209, Solsona, i constitueixen un aqüífer que s’estén a l’oest de la línia que uniria les poblacions de Montesquiu i Tona. Alguns dels materials de la Fm Vidrà són també coneguts amb els noms de Fm de Sant Martí Xic i Fm Tossa (Terciari, Eocè superior). Afloren al nord-est de la Plana de Vic, entre les poblacions de St. Bartomeu del Grau i Montesquiu. Al sector de St. Bartomeu els estrats presenten una direcció de capa NE-SW amb un lleuger cabussament (4º) cap al nord-oest, a la zona dels Munts es troben plegats formant part de l’Anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer és captiu i localment lliure a prop de la zona de recàrrega. Està constituït fonamentalment per calcàries, gresos calcaris i gresos, essent la potència màxima del conjunt de l’ordre de 375 metres al nord de l’anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer presenta una doble permeabilitat: per dissolució, donat el caràcter carbonatat dels materials, i també per fracturació, per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l’aqüífer el constitueixen margues vermelloses i verdoses de la Fm Artés, i margues grises amb guixos, que són el trànsit de la sèrie marina de la Plana de Vic cap a la sèrie continental de la Depressió de l’Ebre. La base de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha de considerar, per conveni, que els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa constitueixen la base impermeable.

- Aqüífer dels gresos de Folgueroles. (2032B02). Es localitzen al sud-est de l’àrea, a peu dels relleus del Montseny, en una franja paral·lela a la plana de Vic, des de Seva fins a Santa Maria de Corcó. Els materials de la Fm Folgueroles, d’edat Lutecià superior (Eocè, Terciari) defineixen l’inici de la seqüència deposicional de l’Eocè Superior i són discordants sobre les formacions infrajacents. Des d’un punt de vista estructural estan lleugerament inclinats, la direcció de capa és NE-SO amb cabussament d’uns 8-10º cap al nord-oest. Constitueixen un aqüífer captiu, el qual és localment lliure, a prop de la zona de recàrrega. La potència màxima és d’uns 120 metres en seu extrem N al municipi de Vilanova de Seu i de tan sols uns 10m fins el SE, al municipi de Taradell. L’aqüífer està compartimentat per la presència d’una falla de direcció (NO-SE), localitzada entre Taradell i St. Julià. Presenta doble permeabilitat: els gresos són materials permeables i més a més estan fracturats per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l’aqüífer queda delimitat pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos. La base de l’aqüífer la configuren: a la zona de Taradell, els materials vermells de la formació de les Guilleries-Romagats, i a la zona de St. Julià–Tavertet, les margues de Coll de Malla.

- Aqüífer de les calcàries de Tavertet. (2032C20). Es localitzen al sud-est de l’àrea, en una franja que s’estén des de St. Julià fins a Rupit, a peu dels relleus de l’Àrea 301 Montseny–Guilleries. Aquests materials, d’edat Lutecià inferior (Eocè, Terciari), estan estratigràficament per sota dels Gresos de Folgueroles, sent la seva direcció de capa NE-SO amb cabussament d’uns 8-10º cap al nord-oest. Les calcàries sorrenques de la Fm Tavertet constitueixen un aqüífer captiu, el qual és localment lliure, a prop de la zona de

Pàgina 6


recàrrega. La potència màxima de la Fm Tavertet és d’uns 50 a 85 metres de SO a NE. L’aqüífer presenta una doble permeabilitat: per dissolució, donat el caràcter Carbonatat dels materials, i també per fracturació, per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). L’aqüífer està compartimentat per la presència d’una falla de direcció (NO-SE), localitzada entre Tavertet i Rupit. El sostre de l’aqüífer queda delimitat pels margues de la Fm Coll de Malla i la base pels materials vermells de la Fm de les Guilleries-Romagats.

- Aqüífer dels gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons. (2032B01). Aquestes formacions, constituïdes fonamentalment per gresos i conglomerats, d’edat Lutecià i Bartonià (Eocè, Terciari), ocupen tota la franja nord de l’àrea, entre les poblacions de St. Pere de Torelló i Ripoll i constitueixen els relleus d’origen tectònic de les serres de Bellmunt i Santa Magdalena. Des d’un punt de vista estructural, els materials estan plegats, fracturats, i encavalcats de nord cap a sud. Els anticlinals, sinclinals i les línies d’encavalcament estan orientats en direcció est - oest. A diferència de la resta de l’àrea no es poden delimitar amb certesa aqüífers individualitzats, amb una base i sostre concrets. Les dades disponibles mostren l’existència de diverses fonts localitzades en diferents nivells estratigràfics i a cotes topogràfiques que varien entre els 500 i els 1200 metres. Per tant, s’ha considerat que les tres formacions constitueixen un únic aqüífer que engloba tant litologies permeables com altres menys permeables. L’aqüífer és lliure a la zona d’afloraments dels gresos i conglomerats i captiu en gran part de la seva extensió. La seva potència màxima és de l’orde de 1000 metres. Els límits de l’aqüífer són: - Nord: margues, argiles i guixos de les Fm Vallfogona, Campdevànol i Beuda.- Oest : margues de la Fm Artés.- Sud i Nord - Est: llims i margues de la Fm Puigsacalm superior i mig.- Sud - Est: margues de la Fm Malla i per l’est, margues de la Fm Puigsacalm superior i quaternaris associats.

Els límits de la massa d’aigua són:Sud-est: Contacte granits i filites (Paleozoic) - argiles, gresos i conglomerats (Paleocè - Eocè inferior).Nord-est: Contacte quaternaris del riu Fluvià (Holocè) - argiles, gresos i conglomerats (Eocè).Nord: Contacte conglomerats, gresos i argiles (Eocè) - margues, argiles i gresos (Eocè mig).Oest: Divisòria d’aigües superficials Ter – Llobregat.Sud: Divisòria d’aigües superficials entre les conques dels rius Ter i Congost.

Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i recàrrega des dels cursos d’aigua superficial, Ter i Ges

L’extensió total de la massa d’aigua i la conca de recepció aigües amunt del riu Ter (indirectament).

A l’al·luvial del riu Ter i localment els seus efluents

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Pàgina 7


-

Per l’al·luvial del Ter (i els seus afluents) el plantejament d’una piezometria de l’aqüífer podria ser associada al comportament dels nivells del propi riu Ter i els seus afluents. Els escassos sondejos que tenen informació presenten una distribució poc homogènia i no sempre es coneix la seva profunditat. Alguns dels sondejos construïts en el propi al·luvial, en profunditzar-se, capten aigües d’aqüífers situats per sota de l’al·luvial, com el de la Fm Margues de Vic o Gresos de Folgueroles. Aquests aqüífers (localment més profunds) no presenten diferències piezomètriques amb els de l’al·luvial, per tant es suposa que totes les piezometries de la massa d’aigua estan relacionades. La zona central de la Plana de Vic – Collsacabra se situa en una depressió topogràfica, i per tant l’aqüífer local té cotes relativament més baixes que les dels altres aqüífers. La resta d’aqüífers tenen cotes piezomètriques superiors, per tant les piezometries són convergents cap a l’aqüíferal·luvial.A l’al·luvial del Ter el flux és paral·lel al riu, amb una direcció predominant N-NO a S-SE i gradients de 0,009 a 0,01 m/m. No es detecten anomalies piezomètriques importants. A prop de Roda del Ter els nivells tenen cotes piezomètriques més baixes.L’aqüífer Margues de Vic té un flux radial que convergeix al punt regional de descàrrega, l’al·luvial del Ter i Ges. En el SO (municipi de Vic) es detecta un possible con de bombejament (industrials i urbans). Els gradients piezomètrics són més grans a l’extrem NE (0,05 m/m) que al SO (0,01 m/m) degut a que les cotes topogràfiques són més grans (zona de recàrrega).Els aqüífers Gresos i Conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons i Calcàries de la Formació Tavertet no disposen d’informació suficient pel traçat de la piezometria, es suposa que és paral•lela a la topografia en sectors on els aqüífers són lliures.L’aqüífer de la Fm Vidrà te un flux paral·lel i convergent fins la zona central de la plana de Vic. No es detecten anomalies piezomètriques. Les cotes piezomètriques són superiores a les de la zona central, la descàrrega d’aquests materials és possiblement cap a la Fm Margues de Vic. L’aqüífer Gresos de Folgueroles a l’extrem NE té un flux amb sentit NE – SO i descarrega a l’aqüífer al·luvial del Ter i Ges. A l’extrem SO l’aqüífer té una piezometria que senyala una aportació directa cap a la Fm Margues de Vic amb una direcció general de flux SO-NE.

150 - 200 (al·luvial del Ter); <1 (resta aqüífers)

15 (al·luvial del Ter)

>1500 (al·luvial del Ter)

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 8


Al·luvial del Ter: El tram no saturat, de fins a 4 m, està format per sorres i graves (les mateixes de l’aqüífer) i per una capa superficial de llims de fins a un metre de potència.- Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons. La zona no saturada està constituïda pels gresos i conglomerats que formen el mateix aqüífer. El seu gruix és desconegut.- Gresos i calcàries de la Fm Vidrà. El tram no saturat està constituït per les calcàries i gresos fracturats amb potències de 2 a 25 m.Gresos de la Fm Folgueroles. El tram no saturat està constituït pels gresos, els mateixos que formen l’aqüífer amb gruixos de fins 30m.- Calcàries de la Fm Tavertet. El tram no saturat està constituït per les calcàries que formen el mateix aqüífer, amb gruixos de fins 70m.- Margues, calcàries i llims de la Plana de Vic. Té el tram no saturat constituït per les margues, calcàries i gresos fracturats que formen el mateix aqüífer amb gruixos de fins 15m.

Els aqüífers al·luvials reben recàrrega dels principals rius i afluents relacionats (Ter, Ges i altres).

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 9


Aqüífers Al·luvial Ter

Fm Bellmunt

Fm Vidrà

Fm Folgue-

roles

Calc Tavertet

Margues Vic

Núm. de Mostres 1 1 1 1 1 1 Parà-

metres Unitats Any Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana

Conduc-tivitat µS/cm 1994 480 750 1520 663 1026 1186

pH u. pH 1994 7,8 7,4 7,9 7,2 7,1 7,5 CO3H- mg/L 1994 173 289 444 346 396 458 SO4

2- mg/L 1994 49 132 322 44 181 209 Cl- mg/L 1994 10 34 75 12 46 54

NO3- mg/L 1994 4 5 13 13 16 3

Na+ mg/L 1994 9 107 50 40 147 170 K+ mg/L 1994 1 2 5 3 2 3

Ca2+ mg/L 1994 66 48 180 94 66 76 Mg2+ mg/L 1994 7 20 68 9 27 32

Les mostres escollides per descriure l’estat químic històric són tots els punts que formen part de la xarxa de qualitat de les aigües subterrànies de l’Agència Catalana de l’Aigua de 1994. Des del punt de vista de la conductivitat són aigües molt semblants. Segons els diagrames de Piper Hill resulten els següents tipus: - Al·luvial del Ter i Gresos de la Fm Folgueroles: Bicarbonatada Càlcica i/o Magnèsica. - Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons, Calcàries de la Formació Tavertet i Margues, calcàries i llims de la Plana de Vic: Bicarbonatada Sòdica - Gresos i calcàries de la Fm Vidrà: Sulfatada i/o Clorurada Càlcica i/o Magnèsica.

Pàgina 10


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 11


Un total de 33 municipis inclosos en aquesta massa d’aigua es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats: Calldetenes; Folgueroles; Gurb; Els Hostalets de Balenyà; Malla; Manlleu; Les Masies de Roda; Les Masies de Voltregà; Muntanyola (amb exclusió dels enclavaments situats fora del perímetre de l'àrea); Orís; Roda de Ter; Santa Cecília de Voltregà; Santa Eugènia de Berga; Santa Eulàlia de Riuprimer; Santa Maria de Corcó; l'Esquirol; Sant Boi de Lluçanès; Sant Hipòlit de Voltregà; Sant Julià de Vilatorta; Sant Pere de Torelló; Sant Vicenç de Torelló; Seva; Sobremunt; Taradell; Tona; Torelló; Vic; Osona.; Sant Agustí de Lluçanès; Sant Bartomeu del Grau; Sora; Tavèrnoles; Tavertet.

No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (decret 328/1988).

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 12


5. PRESSIONS

37,5

5,0

152,7

21,0

11,1

1,0

538,4

73,0

L’activitat agrícola de la zona és de tipus extensiu i es troba a prop dels nuclis urbans, a la part més central de la massa d’aigua. La zona més septentrional i el marges occidental i oriental de l’àrea corresponen a zones muntanyoses on no es dóna activitat agrícola.El principal tipus de cultiu de la zona és de secà. A les àrees properes a les ribes del riu Ter i els seus afluents hi ha algunes plantacions de freatòfits, bàsicament pollancres, i algunes zones amb herbacis de regadiu i horta de poca importància.

No hi ha aplicació de biosòlids sobre la massa d’aigua de la Plana de Vic.

En aquesta zona no hi ha pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua deguda al

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Dins de la massa d’aigua de la Plana de Vic queden compresa la comarca d’Osona i una petita part de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. La comarca d’Osona és una de les regions de Catalunya on es dóna una activitat ramadera més important. És la principal zona en quan a activitat porcina, un 15% del total de caps de porcins de Catalunya es troben en aquesta àrea, i la segona pel que fa a caps de bovins, un 13% del total de caps de bovins de Catalunya. Es calcula que generen un total de 13.170T de N/any, sent aquesta la segona regió en producció de dejeccions ramaderes.En aquesta zona la pressió de les dejeccions ramaderes és molt elevada s’hi estima un excés de nitrogen de 300 t/ha de mitjana.

OSONA Caps kg N / any

Bovins 90.024 4.600.226,4Ovins 57.391 258.259,5Cabrum 3.551 15.979,5Porcins 927.250 7.881.625Aviram 450.036 225.018Conilles mares 30.979 133.209,7Equins 873 55.697,4TOTAL 1.560.104 13.170.015,5

Pàgina 13


retorns de reg. La superfície d’àrea ocupada per cultius de regadiu és molt petita i es troba bàsicament sobre l’al·luvial a prop dels rius Ter i Ges.

Els principals nuclis urbans i industrials es troben a la part central de la massa d’aigua, propers a Ter i els seus afluents. La zona ocupada és aproximadament d’un 25% de la superfície total de l’àrea. Destacar com a nuclis més importants Vic, Manlleu i Torelló.

Gran part de les infrastructures relacionades amb les zones d’activitat industrial es troben a prop dels nuclis urbans més importants (Vic, Manlleu i Torelló) vora dels cursos fluvials que travessen la massa d’aigua de N a S. La principal infrastructures lineals són col•lectors en alta i alguns emissaris.

Hi ha dos tipus principals d’activitat industrial a la zona. Un primer grup classificades com a tipus 3 dedicades bàsicament als carnics i que suposen el 50% de les d’indústries de l’àrea; i un segon grup d’indústries de tipus 4 dedicades al tractament de superfícies i pells (adobers) que representa el 35% de l’activitat industrial. Els abocaments industrials més destacats es donen a la conca del Ter i subconca del Gurri, on es troben els nuclis industrials de Vic i Gurb. En aquestes poblacions l’activitat industrial més important és el tractament de superfícies i pells. Destacar també la zona industrial de Torelló i Manlleu.L’índex de pressió sobre la massa d’aigua és alt, sobretot a la part central, i per tant, la pressió també és alta.

Es coneixen 3 punts amb sòls contaminats. Dos del punts es troben al polígon industrial de Puigbacó a Torelló, ambdós són contaminacions per PCE. Hi ha una altre punt a les Masies de Voltregà on s’ha detectat una contaminació per metalls.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

A l’extensió ocupada per la massa d’aigua es localitzen dos abocadors de residus:- l’abocador de residus sòlids urbans de Les Llosses.- l’abocador de residus sòlids urbans d’Orís.

L’abocador de Les Llosses es troba localitzat íntegrament damunt els nivells de llims del Paleogen que formen part de la mateixa sèrie que les Margues de Vic.

L’abocador d’Orís es troba sobre les margues de Vic.

La pressió per abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals té en compte no només el nombre d’abocaments sinó també les característiques d’aquests i de la llera o curs d’aigua superficial on s’aboquen.

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Pàgina 14


En la massa d’aigua de la Plana de Vic es localitzen 13 estacions depuradores bona part de les quals tenen cabals de disseny màxim de menys de 1000 m3/dia. Les estacions depuradores de Manlleu i Vic tenen cabals de disseny de 40.000 i 34.500 m3/dia. Bona part dels abocaments són a la llera del riu Ter i algunes rieres afluents com la de Gurri.

Aquests abocaments no comporten risc de no assolir els objectius de la Directiva per les masses d’aigua superficials. Només a la riera de Gurri presenta una risc mig.

En conjunt, s’estima que sobre el total de la massa d’aigua subterrània aquests abocaments no exerceixen cap tipus de pressió.

Es comptabilitzen 14 punts d’extraccions d’àrids en domini públic, totes situades a la llera del riu Ter en el seu tram dins la massa d’aigua de la Plana de Vic. Tenint en compte el número d’extraccions i la superfície de l’àrea es considera que la pressió sobre la massa d’aigua és moderada.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 15


Alta

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Moderada

Baixa

Alta

Alta

Sense pressió

Alta

Sense pressió

Moderada

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 16


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 17


10,10,7 6,9 1,9 19,17,5 74,0

112,9 0,0 0,09

Baixa

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat baixa en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.

Es tenen inventariades 160 captacions, 77 de les quals es destinen a abastament d’aigua industrial. Les majors extraccions es localitzen als principals centres urbans, Vic, Torelló, Manlleu, etc., al•luvial del Ter y Margues de Vic.

El 74% de les extraccions d’aigua es destinen a abastament, un 6,9% a l’agricultura i un 19,1% a l’industrial. El 50% de les captacions tenen profunditats d’entre 10 i 30m, les altres pot arribar fins 100 m.

Sense pressió

Moderada

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

10,1

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsExisteixen algunes plantacions de pollancres a la llera del riu Ter i alguns dels seus afluents. Aquests no són massa important i es considera que no exerceixen cap tipus de pressió sobre l’estat quantitatiu de la massa d’aigua de la Plana de Vic.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 18


L’aqüífer al·luvial del Ter i Ges condiciona la vulnerabilitat de la massa de aigua (degut a les altes permeabilitats, tipus de litologia i poca profunditat del nivell freàtic). Fins i tot la resta dels aqüífers (Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons; Fm Vidrà; Gresos de Folgueroles; Calcàries de Tavertet i Margues de Vic) degut a les baixes permeabilitats, tipus de litologia i elevada profunditat del nivell freàtic tenen una vulnerabilitat intrínseca baixa.

AltaMagnitud:

Pàgina 19


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 20


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2032C20 Aqüífer de les Calcàries de Tavertet

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2032B02 Aqüífer dels Gresos de Folgueroles

7,3 720,0 173 26,1 77,5 66,0 7,0

9,0 1,00 41,0 0,11 20,00 3,75

Dades coresponents al promig d'entre 4 i 26 punts

Aqüífer:



-



1995-2003

-

-

-

-

-

96

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

Les dades piezomètriques disponibles no tenen continuïtat en el temps. Les sèries de dades de qualitat química són irregulars i la distribució del punts de mostreig no cobreix tota la massa d’aigua.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 21


2031C21 Aqüífer dels Gresos i calcàries de la Plana de Vic

7,4 1471,0 458 97,1 293,0 76,0 320,0

170,0 3,00 131,4 0,04 10,00 2,5


Aqüífer:



-



2034A11 Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges

7,5 948,0 346 46,0 81,0 94,0 9,0

40,0 3,00 94,0 0,10 < 20 0,5


Aqüífer:



-



2032B01 Aqüífer dels Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:



-



2033F21 Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic

7,4 1471,0 458 97,1 293,0 76,0 32,0

170,0 3,00 131,4 0,04 10,00 2,5


Aqüífer:



-



La concentració mitjana de nitrats a la massa supera els 50 mg/l. Es detecten valors puntuals de clorurs superios a 250 mg/l i d'organoclorats i metalls localment elevats

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

Pàgina 22


Alt Alt

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Petites depressions piezomètriques locals en zones de l'aqüífer Margues de Vic i Gresos de Folgueroles

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Moderat

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 23


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

Sobre l'estat químic sobretot per nitrats però també per metalls i organoclorats associats ales zones industrials. No hi ha imporants anomalies piezomètriques

Pàgina 24

PLANA DE VIC - COLLSACABRA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Ubicació dels aqüífers i talls geològics de la massa 10 Plana de Vic – Collsacabra

Annex. Pàgina A 2


Figura 2. Tall Geològic C-C´ modificat de la cartografia geològica del full 194 MANLLEU (Muñoz et al, 1994)

Annex. Pàgina A 3


Figura 3. Talls geològics A-A´ i B-B´ modificats de la cartografia geològica del

full 332 VIC (Palacio et al, 1983)

Annex. Pàgina A 4


Figura 4. Mapa Piezomètric aqüífers massa 10 Plana de Vic – Collsacabra. Any 1985 (Base de dades Agència Catalana de l’Aigua, 2002)

Annex. Pàgina A 5


Figura 5. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2034A11, Al·luvial Ter y Ges, del 1994 al 2003

Figura 6. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2032B02, Gresos de Folgueroles, del 1994 al 2003

Annex. Pàgina A 6


Figura 7. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2033F21, Margues, calcàries i llims de la Plana de Vic, del 1994 al 2003

Annex. Pàgina A 7

10 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, … · 2010-03-12 · plana de Vic, i els...

Documents

Transcript of 10 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, … · 2010-03-12 · plana de Vic, i els...