4. Anàlisi de Pressions i Impactes - aca-web.gencat.cat · Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya...

Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya

Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07 249

4. Anàlisi de Pressions i Impactes

Cal entendre les pressions com aquella activitat o acció d’origen antròpic que pot repercutir

sobre l’estat de salut dels sistemes aquàtics associats, i els impactes com a la mesura de

l’alteració o afecció del sistema. La Directiva Marc de l’Aigua (Directiva) insta als estats

membres a realitzar anàlisis de pressions i impactes sobre les masses d’aigua definides

(Capítol 2) dins les respectives demarcacions hidrogràfiques per tal de valorar el risc de no

assolir els objectius marcats per la Directiva, i per poder elaborar un programa de mesures

adequat que permeti la gestió sostenible del recurs i que s’integrarà en el Pla de Gestió de la

Demarcació Hidrogràfica o Districte de Conca Fluvial. L’anàlisi de pressions i impactes

permetrà també analitzar possibles exempcions temporals o permanents, o reducció

d’objectius, degudament justificades atenent a la irreversibilitat o llarg procés de recuperació de

determinades pressions.

L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius de la Directiva Marc de l’Aigua es valora en aquest

document per a les conques internes de Catalunya (Demarcació Hidrogràfica de les conques

internes de Catalunya), que forma part d’una única unitat de gestió (Pla de Gestió), i per a les

masses d’aigua de les conques catalanes de l’Ebre i la Garona (part de la Demarcació

Hidrogràfica de l’Ebre), i de la Sènia (part de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer), unitats

compartides de gestió.



4.1. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d’aigua superficials continentals

L’anàlisi de pressions i impactes ha estat valorat per a la categoria rius de manera conjunta per

analitzar el risc de no assolir els objectius marcats per la Directiva Marc de l’Aigua (el bon estat

de les masses d’aigua per al 2015) (apartats 4.1.1, 4.1.2 i 4.1.3). Pel que fa als embassaments

(considerats per la Directiva dins la categoria de rius fortament modificats), s’han seleccionat

les pressions valorades sobre els trams de rius afectats (masses d’aigua) que poden repercutir

sobre la qualitat de l’embassament, i s’ha combinat amb l’anàlisi d’impactes realitzat sobre els

embassaments (utilitzant criteris i elements de valoració propis d’aquestes aigües estancades)

(apartat 4.1.4). Pel que fa als llacs i a les zones humides, l’anàlisi dels impactes (estat

ecològic), valorant diversos elements propis d’aquests sistemes, ha estat utilitzat per a la

valoració del risc d’incompliment d’objectius de la Directiva, en aquelles masses d’aigua en què

es disposa de dades (apartats 4.1.5).

La Directiva Marc de l’Aigua contempla la possibilitat que no es compleixin els objectius

ambientals per a determinades masses d’aigua de manera temporal per causes naturals en

condicions extremes (Article 4.6). Per aquest motiu s’han analitzat criteris d’excepció temporal

que cal considerar seguint les recomanacions de la Directiva Marc de l’Aigua, tot i que alguns

d’aquests fenòmens poden ser influenciats per certes activitats humanes. Els fenòmens

analitzats han estat les sequeres, les riuades i els incendis forestals (apartat 4.1.6). També

s’han analitzat de manera introductòria les tendències o perspectives de futur a causa del

possible canvi climàtic i el desenvolupament i planificació territorial i urbanística (apartat 4.1.7).

L’anàlisi de pressions s’ha fet tal com es resumeix a la Figura 4.1.1, seguint les recomanacions

del Guidance Document No. 3 (EC, 2003d), del Manual para análisis de presiones e impactos

en aguas superficiales (MIMAM, 2004b), de l’Agence de l’Eau Adour-Garonne (2003), de

l’Agence de l’Eau Seine-Normandie (2003), de l’Scottisch Environment Protection Agency

(2004) i de l’equip tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua.



Així, en l’anàlisi de pressions s’ha determinat el risc d’incompliment de les masses d’aigua a

partir d’aquelles pressions valorades com a significatives, mentre que en l’anàlisi d’impactes

s’han determinat aquelles masses d’aigua que poden tenir un risc d’incompliment a causa de

l’estat observat. En ambdues anàlisis, el risc d’incompliment s’ha determinat a partir dels

objectius mediambientals definits prèviament per a cada massa d’aigua.

Figura 4.1.1. Esquema d’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua de la categoria rius (modificat a

partir de Guidance Document No. 3; EC, 2003d).

Identificar pressions

Identificar els efectes potencials de les pressions

Avaluar la susceptibilitat del medi a les pressions

Identificar masses d’aigua en risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua

Quan la informació de les xarxes de control indica efectes significatius (independentment de si s’han detectat pressions significatives), cal usar-la per a identificar masses d’aigua en risc d’incompliment.

Identificar els efectes esperats de les pressions

ANÀLISI DE PRESSIONS ANÀLISI D’IMPACTES



4.1.1. Anàlisi de les pressions en rius

En l’anàlisi de pressions, per a valorar el risc d’incompliment en una massa d’aigua, s’ha

considerat la magnitud de la pressió, la susceptibilitat del medi i l’objectiu mediambiental per a

cada pressió. A l’hora de definir l’objectiu, s’ha considerat l’estabilitat de l’ecosistema fluvial en

front a cada tipus de pressió, tenint en compte tant la resistència de la massa d’aigua en front a

la magnitud de la pressió, com la capacitat de recuperació o resiliència de l’ecosistema

(Conrad, 1979). Finalment, s’ha determinat el risc d’incompliment global a partir del màxim risc

d’incompliment determinat per qualsevol de les pressions considerades en l’anàlisi de

pressions. S’ha de remarcar que els objectius detallats en cada pressió no corresponen a

normatives vigents o futures de l’Agència, tot i que s’han tingut en compte com a referència,

sinó a valors a partir dels quals es considera que es pot provocar una pertorbació sobre

l’ecosistema (base bibliogràfica, estudis concrets, experiències, etc.).

Els rangs numèrics utilitzats per determinar les quatre categories del risc d’incompliment a partir

de les pressions es mostren a la Taula 4.1.1. Aquestes categories són equivalents a les

utilitzades en l’anàlisi d’impactes; i això permet la valoració final del risc d’incompliment,

combinant els riscos derivats a partir de l’anàlisi de les pressions amb els que en resulten de

l’anàlisi dels impactes.

Taula 4.1.1. Rangs numèrics associats a les categories de risc d’incompliment

Rangs numèrics Categoria de risc Color identificatiu < 0,8 Risc nul

0,8 – 1,2 Risc baix 1,2 – 2 Risc mig

> 2 Risc elevat

Segons aquesta correspondència, quan l’efecte de la pressió és igual a l’objectiu hi ha un risc

d’incompliment amb valor numèric d’1 i, per tant, un risc baix. D’altra banda, quan l’efecte de la

pressió és el doble de l’objectiu, hi ha un risc d’incompliment de 2 i, per tant, un risc elevat.



Per a cada pressió considerada en l’anàlisi de pressions, es mostra un mapa amb la magnitud

de la pressió (identificant el seu origen) i un altre amb el risc d’incompliment a cada massa

d’aigua. Les pressions considerades es mostren a la Taula 4.1.2.

Taula 4.1.2 Pressions considerades en l’anàlisi de pressions i impactes a les masses d’aigua fluvials a Catalunya.

Tipus de pressió Pressió Alteracions morfològiques Preses i rescloses Endegament de lleres Alteració del règim de cabals Captacions d’aigua Regulació hidrològica per embassaments Derivació cap a minicentrals hidroelèctriques Ús de sòl en marges Invasió de la zona d’inundació per usos urbans Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de

creixement ràpid Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores Canvis sobre les pressions analitzades Tipus de canvis Pressió Deterioraments temporals Sequeres Riuades Incendis forestals Tendències temporals Canvi climàtic

Usos del sòl



4.1.1.1. Alteracions morfològiques

Les alteracions morfològiques als cursos d’aigua són provocades bàsicament per estructures

de retenció com rescloses i preses, així com per endegaments i canalitzacions de la llera.

Preses i rescloses

El risc d’incompliment per preses i rescloses s’ha estimat a partir del nombre d‘infraestructures

físiques de retenció (preses i rescloses) per unitat de longitud fluvial. L’objectiu de 0,5 equival a

l’existència d’una infraestructura per cada 2 km de curs fluvial.

Fórmula MAlongitudresclosesipresesnombrePRSRI

____

5,01_ ×=

Paràmetres RI_PRS = Risc d’incompliment per preses i rescloses Objectiu 0,5 Font d’informació Preses i rescloses: Inventari d’infraestructures de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.



Mapa 4.1.1. Distribució de preses i rescloses.

Mapa 4.1.2. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per estructures físiques de retenció.



Endegament i canalització de lleres

Els endegaments i les canalitzacions dels cursos fluvials han estat utilitzats sistemàticament

per protegir interessos i propietats riberenques i possibilitar la modificació dels usos en zones

inundables. Aquests tipus d’infraestructures suposen una modificació de la geometria de la

llera, la qual resta alterada i no presenta la morfologia de la dinàmica fluvial pròpia dels factors

geològics i climàtics locals. Cal recordar, però, que les inundacions són un fenomen natural que

actua de forma positiva pel que fa a la hidromorfologia fluvial i la seva diversitat d’hàbitats, i les

zones inundables actuen com un embassament que lamina les avingudes i facilita la recàrrega

dels aqüífers. El possible increment de la freqüència i magnitud de les pluges torrencials com a

conseqüència del canvi climàtic (Martín-Vide, 2005) generarà probablement una major pressió

social per aquest tipus de solució d’obra dura, pel que es fa necessària una millor planificació

del territori.

El seu efecte s’estima com la proporció de curs fluvial canalitzat respecte a la longitud total de

la massa d’aigua. En aquest càlcul, es pondera l’endegament segons si afecta a una o

ambdues ribes, i segons el tipus d’endegament (mota; escullera; mur; o mur més llera

formigonada). Els trams urbans es considera que tenen un coeficient d’1 (el màxim). El risc

d’incompliment es calcula per cada massa d’aigua, de manera que se sumen tots els

endegaments que hi ha en cada massa d’aigua. L’objectiu de 0,2 identifica les masses d’aigua

que són susceptibles de presentar risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de

l’Aigua.

Fórmula ( ) ( )

MAlongitudurbàtramLongitudcoeficientamentenLongitud

ENDRI_

__deg_2,0

1_ ∑ +××=

Paràmetres RI_END = Risc d’incompliment per endegament de lleres Objectiu 0,2

Font d’informació

Endegaments: Inventari realitzat pel Departament d’Inspecció de l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (Agència, 2004e). Endegaments urbans: Capa SIG de trams fluvials urbans elaborada pel CEDEX

Taula 4.1.3. Coeficients de ponderació segons el tipus d’endegament.

Tipus d’endegament Coeficient Mota 0,2 Escullera 0,5 Mur 0,8 Mur i llera formigonada 1



Mapa 4.1.3. Endegaments segons l’inventari realitzat pel del Departament de Control de l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (Agència, 2004e) i trams fluvials urbans segons el CEDEX.

Mapa 4.1.4. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per endegaments.



4.1.1.2. Alteració del règim de cabals

Captacions d’aigua

El risc d’incompliment degut a les captacions d’aigua superficial es calcula a partir dels cabals

de concessió per reg, usos industrials o abastament. La pressió sobre la massa d’aigua es

mesura tenint en compte el cabal en règim natural que circularia pel riu, i l’objectiu està

condicionat pel cabal de manteniment (cabal mínim ambiental del riu). Els cabals de

manteniment s’han extret del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment per a les conques

internes de Catalunya (Agència, 2004b), i de la seva extrapolació a les conques catalanes de

l’Ebre.

Conques internes

Per als principals rius de les conques internes de Catalunya, que han estat dividits en 320

trams, s’ha determinat un cabal de manteniment per a cada tram i per a cada mes de l’any

(Agència, 2004b). Per a determinar el cabal en règim natural de cada tram de riu, s’han avaluat

paràmetres com el règim pluviomètric dels darrers anys, les dades de climatologia de les

zones, les necessitats hídriques dels ecosistemes segons les èpoques de l’any, i les estacions

de reproducció o d’hivernació de les espècies.

El càlcul de la pressió per captació s’ha fet anualment, donat que la major part de les dades de

captacions per abastament són volums anuals. L’objectiu d’1 implica el compliment dels cabals

de manteniment.

Fórmula CCQRNCMPCRI

−=

)50(_

S’ha assignat un risc de 5 en aquells casos en què CC és superior a RN(Q50)

Paràmetres

RI_PC = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN(Q50) = Cabal en règim natural que circula el 50% dels dies de l’any CC = Cabal de concessió (volum total de captació)

Objectiu 1


CC: Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre (Agència, 2000) i Pla d’abastament de Catalunya, actualment en procés de revisió per l’Agència. RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). CM: Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya (Agència, 2004b).



S’ha utilitzat la mediana de les sèries de cabal en règim natural (Q50) enlloc de la mitjana.

D’aquesta manera es pretén mitigar l’efecte de les riuades sobre els càlculs de la pressió,

donat que es tracta de volums d’aigua que no representen un recurs disponible i que en canvi

fan augmentar significativament les mitjanes anuals, sobretot en rius de cabal variable, que són

la majoria a les conques internes. El cabal de concessió emprat en cada massa d’aigua s’ha

calculat de forma acumulada. Correspon a la suma dels cabals de concessió que es tenen

quantificats en cada massa d’aigua i en totes les situades aigües amunt de forma independent

al seu ús (domèstic, industrial o agrícola).

El risc d’incompliment per captacions a les masses d’aigua del Ter per sota l’embassament del

Pasteral, on es troben bona part de les captacions dels canals de regadiu del baix Ter, és

segons la metodologia utilitzada lleugerament inferior al llindar entre el risc baix i el risc nul. Tot

i així, s’ha decidit assignar un risc baix a aquestes masses d’aigua (Mapa 4.1.6) en considerar

que els càlculs amb dades anuals poden emmascarar problemes derivats de l’estacionalitat de

les captacions per regadiu. En aquest cas, els grans embassaments fan de magatzem de

l’aigua durant l’hivern per poder garantir els cabals necessaris pel regadiu a l’estiu, de manera

que durant uns mesos a l’any no estan assegurats els cabals de manteniment.

Conques intercomunitàries

Fórmula CCQRNCMPCRI

−=

)50(_


Paràmetres

RI_PC = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN (Q50) = Cabal en règim natural que circula el 50% dels dies de l’any CC = Cabal de concessió

Objectiu 1


CC: Pla d’abastament de Catalunya, actualment en procés de revisió per l’Agència, i dades proporcionades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. RN: Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). CM: a partir dels cabals del CEDEX i del mètode QPV.

A les conques intercomunitàries també s’ha determinat la pressió acumulada sobre cada

massa d’aigua amb dades anuals. El cabal en règim natural usat és el calculat pel CEDEX,

mentre que els cabals de manteniment han estat calculats a partir del cabal en règim natural



del CEDEX i emprant el mètode QPV que es defineix al Pla Sectorial de cabals de

manteniment (Agència, 2004b).

Per mantenir la mateixa metodologia utilitzada a les conques internes, s’ha utilitzat també la

mediana de les sèries anuals de cabal en règim natural, tot i que a la conca del Segre, on es

localitzen les principals captacions, les diferències entre la mitjana anual i la mediana són poc

significatives.

A les conques internes, les zones amb una demanda de reg més elevada (387 hm3/any) són

les planes de la Muga-Fluvià i Baix Ter, alguns municipis de la depressió de la Selva (conca de

l’Onyar) i Baix Llobregat i l’àrea del Foix-Gaià-Francolí (Agència, 2002b). A les conques

intercomunitàries, el volum d’aigua utilitzat és de 1816 hm3/any. L’agricultura de regadiu es

concentra a les comarques del Segrià, l’Urgell i el Pla d’Urgell, així com el Delta de l’Ebre.

Aquestes zones agrícoles són irrigades pels canals d’Aragó-Catalunya, de Pinyana, d’Urgell, la

xarxa del canals del delta a partir de Xerta i pròximament el de Segarra-Garrigues (Agència

2002b). L’increment progressiu de la superfície de regadiu a les planes, que comporta un

increment de la demanda, i la reforestació de capçaleres, que comporta una disminució del

recurs, impliquen possibles problemes de subministrament en un escenari a mig termini.



Mapa 4.1.5. Captacions d’aigua superficial a Catalunya.

Mapa 4.1.6. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per captacions d’aigua superficial.



Regulació de la hidrologia per embassaments

La magnitud de la pressió s’ha determinat a partir del

volum de l’embassament, mentre que el risc

d’incompliment s’ha considerat a partir de la relació

entre el volum de l’embassament i els aports

acumulats de la conca en règim natural. El valor de

l’objectiu equival a la proporció dels aports que poden

ser retinguts per l’embassament a escala anual. El

risc d’incompliment s’ha calculat per totes les masses

d’aigua que es troben per sota d’embassaments

considerats com a massa d’aigua (Capítols 1 i 2). El fet d’establir un objectiu diferent per a

conques internes i conques intercomunitàries es deu a la diferent naturalesa dels sistemes

fluvials analitzats, ja que els cabals en règim natural són molt superiors a les conques

intercomunitàries.

Fórmula RNVolum

objRFRI ×=

1_

Paràmetres Volum = Capacitat de l’embassament RN = Cabal en règim natural RI_RF = Risc d’incompliment per regulació hidrològica per embassaments

Objectiu Conques internes = 0.5 Conques intercomunitàries = 0.2


RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b) i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). Volum: Inventari i diagnòstic dels embassaments particulars a les conques internes de Catalunya (Agència, 2003a).



Mapa 4.1.7. Capacitat d’emmagatzematge dels embassaments seleccionats.

Mapa 4.1.8. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per regulació de la hidrologia.



Derivació de cabals cap a minicentrals hidroelèctriques L’efecte de les minicentrals hidroelèctriques sobre els sistemes fluvials s’estima segons la

relació entre cabal de manteniment i cabal en règim natural menys el cabal de concessió en la

derivació cap a la minicentral. El valor de RI_PMN assignat a cada massa d’aigua correspon al

màxim RI_PMN calculat en les diferents derivacions de cabals en la mateixa massa d’aigua.

D’aquesta manera es considera el risc d’incompliment més elevat en cada massa d’aigua.

Conques internes

Fórmula ( )∑ −=

CCRNCMPMNRI

121_


Paràmetres

CM = Cabal de manteniment RN = Cabal en règim natural CC = Cabal de concessió a la minicentral RI_PMN = Risc d’incompliment per desviaments cap a minicentrals

Objectiu 12


CM: Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (Agència, 2004b). RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). CC: Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua.


El cabal en règim natural usat és el calculat pel CEDEX, mentre que els cabals de manteniment

han estat calculats a partir del cabal en règim natural del CEDEX i emprant el 20% del mòdul

interanual extrapolant els resultats del Pla Sectorial de cabals de manteniment de les conques

internes de Catalunya (Agència, 2004b). Tan CM com els RN són anuals.

Fórmula CCRNCMPMNRI

−=_


Paràmetres

RI_PMN = Risc d’incompliment per captacions CM = Cabal de manteniment (QPV) RN = Cabal en règim natural CC = Cabal de concessió

Objectiu 1

Font d’informació CC: Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua. RN: Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004). CM: a partir dels cabals del CEDEX i del mètode QPV.



Mapa 4.1.9.Cabals de concessió per derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques.

Mapa 4.1.10. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques.



4.1.1.3. Ús del sòl en marges

Les zones inundables i espais riberencs tenen un paper imprescindible en el normal

funcionament dels ecosistemes fluvials. Les invasions d’aquests espais i la seva

desestructuració comporten pèrdues d’hàbitat i disfuncionament de la capacitat autodepuradora

i laminadora de crescudes del rius. Les pressions en aquests espais, s’han determinat a partir

dels usos del sòl artificials situats en la zona inundable.

S’han considerat tres possibles pressions segons els usos del sòl en els marges fluvials: usos

urbans, activitats extractives i explotacions forestals de creixement ràpid (informació a partir de

la cartografia Hàbitats de Catalunya; DMAGC, 2002). El Mapa 4.1.11 mostra com a exemple la

zona entre Olesa de Montserrat i Esparreguera.

Mapa 4.1.11. Ocupació urbana de la zona d’inundació amb període de retorn de 100 i 500 anys entre Esparreguera i Olesa de Montserrat.



Invasió de la zona d’inundació per usos urbans

La pressió s’estima a partir del grau de solapament entre usos urbans i zones inundables en els

períodes de retorn de 100 i 500 anys (amb diferents coeficients de ponderació), i l’objectiu es

fixa en el 20% en la zona d’inundació. Així, els coeficients i la funció usades han estat:

Fórmula ( )[ ])100500(5,010020,01_ PZUPZUPZUPINZURI −×+×=

Paràmetres PZU100 = Proporció zona urbanitzada (ZU) en zona d’inundació 100 anys PZU500 = Proporció zona urbanitzada (ZU) en zona d’inundació 500 anys RI_PINZU = Risc d’incompliment per ocupació urbana de la zona inundació

Objectiu 0,20


ZU: Capa GIS ‘Zones urbanitzades’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).

Taula 4.1.4. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per usos urbans que es localitzen en

zones inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.

Riuada període retorn de 100 anys


Usos urbans 1 0,5



Mapa 4.1.12. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per invasió dels marges fluvials per usos urbans.



Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives

La pressió per activitats extractives s’ha determinat en les zones inundables, i s’ha ponderat en

funció de si les extraccions d’àrids són actives o abandonades.

Fórmula ( ) ( ) ( )[ ])100500(25,01005,0)100500(5,010020,01_ PENAPENAPENAPEAPEAPEAPINEXRI −×+×+−×+×=

Paràmetres

PEA100 = Proporció zona d’activitats extractives actives en zona d’inundació 100 anys. PEA500 = Proporció zona d’activitats extractives actives en zona d’inundació 500 anys. PENA100 = Proporció zona d’activitats extractives abandonades en ZI 100 anys. PENA500 = Proporció zona d’activitats extractives abandonades en ZI 500 anys. RI_PINEX = Risc d’incompliment per activitats extractives en marges fluvials

Objectiu 0,20


Activitats extractives: Capa GIS d’activitats extractives del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/2003). Activitats extractives abandonades: Capa GIS d’activitats extractives abandonades del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/1999). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).

Taula 4.1.5. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per activitats extractives en zones

inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.



Activitat extractiva activa 1 0,5 Activitat extractiva abandonada 0,5 0,25



Mapa 4.1.13. Risc d’incompliment per invasió de marges fluvials per activitats extractives.



Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid

S’ha estimat la pressió per aquest tipus d’explotació a partir de la cobertura de les plantacions

de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits. La

pressió exercida s’ha ponderat en funció de si aquestes plantacions estaven en zona

d’inundació amb retorn de 100 o de 500 anys:

Fórmula ( )[ ])100500(5,010025,01_ PFOPFOPFOPINFORI −×+×=

Paràmetres PFO100 = Proporció plantacions forestals en zona d’inundació 100 anys. PFO500 = Proporció plantacions forestals en zona d’inundació 500 anys. RI_PINFO = Risc d’incompliment per explotacions forestals en marges fluvials

Objectiu 0,25


Plantacions forestals de creixement ràpid: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004). Zones d’inundació: INUNCAT - Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Comissió de Protecció Civil de Catalunya, 1997).

Taula 4.1.6. Coeficients de ponderació per al càlcul del risc d’incompliment per plantacions forestals de creixement

ràpid que es localitzen en zones inundables amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.



Plantacions forestals de creixement ràpid 1 0,5



Mapa 4.1.14. Risc d’incompliment per invasió de marges fluvials per explotacions forestals.



4.1.1.4. Fonts puntuals de contaminació

Abocaments biodegradables

La fracció líquida dels residus generats per usos domèstics o industrials són les aigües

residuals. El creixement de la població i la industrialització han generat un augment de la

demanda d’aigua, així com un augment del seu abocament un cop utilitzada. Actualment,

l’objectiu principal d’un tractament o depuració d’aigües és l’obtenció d’un efluent que no

provoqui impactes greus sobre el medi receptor i, segons normativa europea (Directiva 91/271),

tots els abocaments de municipis de més de 2000 habitants equivalents han de rebre

tractament a partir del 2005. La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) incorpora el medi

receptor i les seves característiques com a factor limitant dels abocaments, ja que marca un

objectiu a assolir per l’ecosistema (el bon estat ecològic i químic) i no es centra exclusivament

en les concentracions dels diversos elements abocats.

S’han considerat 3 tipus d’abocament:

• els de les EDARs (Agència, 2002a) (Mapes 4.1.15 i 4.1.16), amb 207 EDARs en servei

a les conques internes de Catalunya, i 68 EDARs més a les conques intercomunitàries.

• els de les indústries (Agència, 2003g) (Mapa 4.1.17), amb 1403 punts d’abocament

censats a les conques internes de Catalunya, i 341 més a les conques

intercomunitàries.

• els dels nuclis de població sense sistema de sanejament (Mapa 4.1.18), 1338 punts o

nuclis localitzats a les conques internes de Catalunya, i 773 més a les conques

intercomunitàries.

Els abocaments biodegradables de les EDARs i de les indústries estan localitzats en l’espai,

mentre que els abocaments de nuclis no sanejats s’han establert per massa d’aigua al no tenir

una font puntual ben fixada en l’espai (els nuclis sense sanejar solen tenir varis punts o fonts

difoses d’abocament dins d’un tram determinat).



Mapa 4.1.15. Abocaments de tipus biodegradable de les EDARs (càrrega de fòsfor total).

Mapa 4.1.16. Abocaments de tipus biodegradable de les EDARs (càrrega orgànica).



Mapa 4.1.17. Abocaments industrials de tipus biodegradable (càrrega orgànica).

Mapa 4.1.18. Abocaments urbans no sanejats dins de cada subconca (càrrega orgànica).



El risc d’incompliment per abocaments d’EDARs i indústries s’ha valorat en funció a la càrrega

orgànica i del fòsfor total abocat respecte el cabal en règim natural. Aquest càlcul no s’ha

realitzat per cada abocament en particular sinó que s’ha valorat l’efecte conjunt dels

abocaments per massa d’aigua. En quan a càrrega orgànica, l’objectiu s’ha fixat en 5 mg

DQO/L, que implica un increment de 5 mg/L en la DQO del riu a causa de l’abocament

biodegradable. D’altra banda, l’objectiu quant a P total s’ha fixat en 1 mg/L. Es considera que

superar aquests objectius suposa un impacte sobre l’ecosistema i per tant compromet els

objectius de la Directiva marc de l’Aigua.

Els abocaments de nuclis no sanejats s’han quantificat a partir de la població equivalent

d’aquests municipis, i el risc d’incompliment s’ha valorat com la relació entre la càrrega

orgànica que s’origina als nuclis no sanejats en cada massa d’aigua respecte el cabal en règim

natural del sistema fluvial associat. L’objectiu s’ha fixat en 20 mg DQO/L (que implica un

increment de 20 mg/L en la DQO del riu a causa de l’abocament). Aquest objectiu es determina

assumint que no tota la càrrega orgànica produïda per les poblacions no sanejades arriba als

sistemes fluvials.

Fórmula

×

×=RN

DQOmitjaabocatCabalDQORI _51_

RNtotalfòsforconcabocatCabalPTRI ____ ×

=

×=

RNsanejadanoorgànicacàrrega

ANSRI___

201_

Paràmetres RI_DQO = Risc d’incompliment per abocaments biodegradables (càrrega orgànica) RI_PT = Risc d’incompliment per abocaments biodegradables (fòsfor total) RI_ANS = Risc d’incompliment per nuclis no sanejats (càrrega orgànica)


Cabal abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals: Agència Catalana de l’Aigua Cabal abocaments d’indústries: Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (Agència, 2003g). Càrrega orgànica no sanejada: Agència Catalana de l’Aigua RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b) i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004).



Mapa 4.1.19. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans (EDARs) biodegradables (càrrega de fòsfor total).

Mapa 4.1.20. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans (EDARs) biodegradables (càrrega orgànica).



Mapa 4.1.21. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments industrials biodegradables (càrrega orgànica).

Mapa 4.1.22. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments urbans no sanejats.



L’efecte acumulat dels abocaments de tipus biodegradable es calcula a partir de la suma de

tots els abocaments en cada massa d’aigua i l’efecte dels abocaments en les masses d’aigua

que es troben aigües amunt. Per quantificar l’efecte dels abocaments biodegradables que es

donen aigües amunt s’aplica un coeficient d’extinció exponencial i es considera la longitud del

sistema fluvial. Dels 4 riscos determinats per a abocaments biodegradables, només el risc

d’incompliment que considera l’efecte acumulat ha estat considerat en l’anàlisi final.

Fórmula [ ]∑ ∑ ×−××= ))((

101__ _0001,0 riulongitudePBDACPBDRI

[ ]∑ ∑ ×−×= ))((__ _0001,0 riulongitudePTACPTRI

Paràmetres

PBD = pressió per abocaments biodegradables (càrrega orgànica) PT = pressió per abocaments biodegradables (fòsfor total) RI_PBD_AC = Risc d’incompliment per abocaments (càrrega orgànica) RI_PT_AC = Risc d’incompliment per abocaments (fòsfor total)

Objectiu RI_PBD_AC = 10 RI_PT_AC = 1

El risc d’incompliment per l’efecte acumulat dels abocaments de tipus biodegradable s’expressa

en el Mapa 4.1.23 i en el Mapa 4.1.24. L’acumulació de nutrients i concentracions baixes i, fins i

tot, nul·les d’oxigen dissolt es produeix a moltes rieres de Catalunya on, durant llargs períodes

anuals, el cabal es deu exclusivament als abocaments de les depuradores d’aigües residuals.

En molts casos, els cabals de molts rius i rieres són insuficients per diluir els efluents de les

estacions depuradores, i donen lloc a cabals amb una càrrega contaminant considerable. En un

nombre significatiu d’EDARs els abocaments d’aigua sanejada tenen lloc en una riera on el

cabal natural ha estat derivat per canals i sèquies o induït pel bombeig de l’aqüífer al·luvial

relacionat. En aquests casos, on la dilució és insuficient, la baixa qualitat de l’aigua dels cursos

fluvials pot infiltrar-se a l’aqüífer i deteriorar la qualitat de les aigües subterrànies (Mas-Pla,

2005). Aquesta situació pot veure’s agreujada amb el canvi climàtic a causa de la disminució

general dels recursos i a la seva major concentració en el temps.



Mapa 4.1.23. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments (càrrega fòsfor).

Mapa 4.1.24. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments (càrrega orgànica).



Descàrregues de Sistemes Unitaris (DSUs)

L’aglomeració urbana és un dels grans consumidors d’aigua i el gran generador d’aigües

negres, que per raons sanitàries i ecològiques s’han de canalitzar i evacuar fora de les àrees

urbanitzades. Les xarxes de sanejament necessàries per afrontar aquestes necessitats poden

ser unitàries o separatives. Les xarxes separatives tenen un col·lector per residuals i un altre

per pluvials, mentre que les unitàries només tenen un sol sistema de col·lectors. Ambdós tipus

de xarxa són molt vulnerables a les pluges, ja que estan dimensionats per períodes de retorn

petits, que corresponen a pluges freqüents (Pié et al., 2005). D’altra banda, són molt

susceptibles a col·lapsar-se per formació de taps per la càrrega sòlida de l’aigua (Pié et al.,

2005). Quan es produeixen aquestes contingències, l’aigua sovint arriba a la xarxa fluvial sense

passar per cap sistema de sanejament. Alhora, també, les descàrregues de sistemes unitaris

comporta l’aportació d’elements químics contaminants fruit del rentat de carrers i edificis urbans

i de l’activitat pròpia d’aquests aglomerats urbans (plom, cadmi, zinc, hidrocarburs, etc.)

(PROMEDSU, 2001).

Darrerament es comencen a construir dipòsits de laminació, l’objectiu dels quals és fer

disminuir el cabal màxim que circula per un determinat col·lector en moments punta. D’altra

banda, també s’està replantejant els sistemes unitaris, ja que suposen una font de

contaminació i una pèrdua inestimable de recurs, ja que es malmeten les aigües pluvials, que

podrien ésser reaprofitades.



Les descàrregues de sistemes unitaris representen una font de contaminació puntual

considerable per als sistemes fluvials i s’han valorat en funció al volum d’escorrentia superficial

i la concentració mitjana dels contaminants. Els contaminants que s’han considerat i que

exerceixen una pressió a partir de les DSUs són bàsicament DQO, Plom i Zinc. L’objectiu s’ha

fixat en 20 mg DQO/L. Aquest objectiu es determina assumint que no tot el volum d’escorrentia

va a parar als sistemes fluvials. D’altra banda, quan en un mateix sistema hi ha vàries DSUs,

només s’ha considerat la que recull la màxima superfície urbana.

Fórmula

××=

RNCabalDQOconcaescorrentiVDSURI

___

201_

litzacióimpermeabicoefurbanaSanualecaescorrentiV ___Pr_ ××=

Paràmetres

V_escorrentia = Volum d’escorrentia superficial asociada a cada DSU conc_DQO = concentració de DQO recomanada (702,6 mg DQO / L) (PROMEDSU, 2001) Prec_anual = Precipitació anual S_urbana = Superfície urbana associada a cada DSU coef_impermeabilització = 0,75

Objectiu RI_DSU = 20


Punts d’abocament de DSUs: Inventari Departament d’Inspecció de l’Agencia Catalana de l’Aigua (Juliol de 2005). Valors de concentració d’abocaments de DSUs: PROMEDSU, 2001(CLABSA).



Mapa 4.1.25. Descàrregues de sistemes unitaris inventariats a Catalunya (Juliol de 2005).

Mapa 4.1.26. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per DSUs.



Abocaments industrials no biodegradables

L’efecte dels abocaments industrials ha estat ponderat segons el tipus d’indústria d’on

provenen. Les indústries han estat classificades en 4 grups depenent del tipus d’activitat

realitzada, segons el Real Decreto 606/2003 de 23 de mayo del 2003 i segons els tipus de

substàncies que aboquen (Agència, 2003g). A cadascun d’aquests grups se li ha assignat un

coeficient per ponderar el seu efecte sobre els sistemes fluvials.

Taula 4.1.7. Agrupament d’indústries en 4 classes.

Classe Grup Coeficient Classe 1 Serveis

Energia i aigua Metall Confecció Fusta Manufactures diverses

1

Classe 2 Mineria Materials de construcció

1,09

Classe 3 Alimentació Conservera Begudes i tabac Olis, carns i làctics

1,18

Classe 4 Química Tèxtil Paper Adobers Tractament de superfícies Zootècnia

1,28

L’agrupació de les indústries en aquestes quatre classes respon al tipus d’abocament que

representen sobre el medi degut al tipus de processos que es desenvolupen segons el tipus

d’activitat industrial. Com a exemple de les diferències entre tipus d’indústria es pot considerar

la càrrega de sòlids o la de nitrogen (Taula 4.1.8):

Taula 4.1.8. Mitjana anual de la càrrega abocada per indústria i per cada tipus.

Classe 1 2 3 4 Càrrega sòlids (kg/any) 80.583 15.542 68.949 313.749 Càrrega Nitrogen (kg/any) 312 76 476 1.106 Càrrega Fòsfor (kg/any) 110 11 161 202



El Mapa 4.1.27. mostra els abocaments industrials ponderats segons els coeficients de la Taula 4.1.7. El risc d’incompliment per abocaments industrials es calcula com la suma ponderada de

tots els abocaments industrials en cada massa d’aigua dividit pel cabal en règim natural,

mentre que l’objectiu de 0,05 significa que l’abocament no pot superar un 5% del cabal de

l’ecosistema fluvial.

Fórmula

××= ∑

RNcoeficientabocatcabal

PIRI)_(

05,01_

Paràmetres RI_PI = Risc d’incompliment per abocaments industrials RN = Cabal en règim natural

Objectiu 0,05


Cabal abocaments d’indústries: Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (Agència, 2003g). RN: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b), i Caudales en Régimen Natural del CEDEX (dades del MIMAM de 2004) per a les conques catalanes de l’Ebre.



Mapa 4.1.27. Abocaments industrials.

Mapa 4.1.28. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments industrials.



4.1.1.5. Fonts difoses de contaminació

Per a la majoria de les fonts de contaminació difosa s’ha ponderat la magnitud de la pressió per

els aports per unitat de superfície en cada subconca associada a massa d’aigua (Mapa 4.1.29).

D’altra banda, s’ha ponderat la magnitud de la pressió en funció als aports de cada subconca

associada a massa d’aigua, ja que majors fluxs d’aigua des de la conca drenada als sistemes

fluvials impliquen major flux de materials dissolts i particulats. El coeficient de ponderació s’ha

calculat com:

( )aportacióponderaciócoeficient ×+= 0006.05.0_

Aquest coeficient de ponderació s’ha usat en el numerador, mentre que en el denominador s’ha

inclòs la superfície de la subconca associada a massa d’aigua com a indicadora de la

susceptibilitat del medi.

Mapa 4.1.29. Coeficient de ponderació segons aportacions en subconca associada a massa d’aigua.



Abocadors de residus sòlids urbans

Actualment, l’abocament controlat dels residus municipals és la via més utilitzada per aquest

tipus de residu: l’any 2000, el 65% dels residus municipals generats a Catalunya van acabar en

aquest tipus de dipòsits controlats (Vicent & Gabarrell, 2005) (Mapa 4.1.30). Els abocadors són

instal·lacions industrials dissenyades per a la recepció de residus i la seva disposició final de

forma controlada. A l’abocador, la matèria orgànica que no ha estat estabilitzada prèviament

experimenta una descomposició anaeròbia que genera biogàs i un lixiviat.

El material que arriba a l’abocador depèn del tipus d’abocador. El material és bàsicament

constituït per residus sòlids urbans, assimilables i, en alguns casos, residus industrials. Els

residus sòlids urbans són el conjunt de residus produïts a les llars, comerços, oficines, serveis i

també els provinents de la neteja de carrers i jardins.

El risc d’incompliment per abocadors urbans s’ha considerat a partir del volum de l’abocador i

de la superfície de la subconca L’objectiu s’ha fixat en 0,01 , que representa 1 cm de fondària

en tota la subconca.

Fórmula

××=

CASuperfaportacioCoefabocadorVolumAURI

___

01,01_

Paràmetres RI_AU = Risc d’incompliment per abocadors sòlids urbans Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,01

Font d’informació Abocadors de residus sòlids urbans: informació subministrada per la Junta de Residus.

A Catalunya, la producció de residus sòlids urbans ha augmentat un 50% durant la darrera

dècada, dels quals se n’han generat 3.4 milions de tones l’any 2000 (1,57 kg per habitant i dia)

(Vicent & Gabarrell, 2005). Tot i aquest increment, no es preveu un increment en la quantitat de

residus generats, ja que el Programa de Gestió dels Residus a Catalunya (PROGREMIC) té

com a objectiu bàsic l’increment en la valorització material dels residus i per tant, la seva

disminució en quantitat i millor tractament.



Mapa 4.1.30. Abocadors de residus sòlids urbans i mixts (urbans i industrials).

Mapa 4.1.31. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocadors de residus sòlids urbans.



Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans)

El risc d’incompliment per abocadors mixts (industrials i urbans) s’ha considerat a partir del

volum de l’abocador i de la superfície de la subconca. L’objectiu s’ha fixat en 0,1, que

representen 10 cm de fondària en tota la subconca

Fórmula

××=

CASuperfaportacioCoefabocadorVolum

AMRI_

__1,0

1_

Paràmetres RI_AM = Risc d’incompliment per abocadors sòlids mixts Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,1

Font d’informació Abocadors de residus sòlids mixts: informació subministrada per la Junta de Residus.

El Mapa 4.1.32. expressa el risc d’incompliment per abocadors de residus sòlids mixts. La zona

més afectada per aquest tipus d’abocadors correspon als municipis d’Olesa de Montserrat,

Abrera i Martorell.

Mapa 4.1.32. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per abocadors de residus sòlids mixts.



Usos agrícoles

Els usos del sòl que poden exercir una pressió en els sistemes fluvials es mostren en el Mapa

4.1.33. A l’hora de determinar la pressió exercida pels usos agrícoles, s’han considerat quatre

agrupacions: pastures intensives (a), conreus intensius de cereals i farratges i conreus

extensius de regadiu o zones plujoses (b), conreus intensius d’hortalisses, flors, fruiterars de

secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics (c) i arrossars (d). L’objectiu per a

cadascuna d’aquestes agrupacions s’ha fixat en funció al seu possible efecte negatiu sobre els

sistemes aquàtics epicontinentals. D’aquesta manera, l’objectiu per al grup (a) és el menys

exigent, mentre que aquest és cada cop més restrictiu en les altres agrupacions. Fruiterars de

secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics s’han agrupat en el grup (c) donat

l’elevat ús de plaguicides i d’altres elements com el coure, amb un efecte potencial sobre la

biota.

Fórmula

××=

CASuperfaportacióCoefUASuperf

objUARI

___1_

Paràmetres RI_UA = Risc d’incompliment per usos agrícoles A = Superfície dels 4 grups prèviament definits Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu A = 0,3; B = 0,25; C = 0,25 i D = 0,15


Coeficient aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). Usos de sòl agrícola: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004).

Les pastures intensives es poden veure seriosament afectades pel canvi climàtic per la

disminució de la disponibilitat de recursos hídrics, però el motor de canvi per aquest ús agrícola

és l’abandonament. D’altra banda, la disminució d’hores de fred pot conduir a una davallada de

la producció de cultius llenyosos com la pomera, perera, cirerer i presseguer, mentre que la

davallada de precipitacions pot disminuir la productivitat de cultius llenyosos de secà com

oliveres i vinya. Els cultius d’hortícoles, tant per la seva gran diversitat en espècies i varietats

com pel fet que es produeixen sota molt diferents sistemes de producció, poden tenir una

capacitat de resposta més elevada que altres cultius i ser beneficiats amb el canvi climàtic.

L’únic condicionant d’aquesta millora seria la disponibilitat hídrica (Sebastià et al., 2005).

Finalment, el cultiu d’arròs al nostre territori no té perquè veure’s afectat pel canvi climàtic, tot i

que depèn en darrer terme, de la persistència del Delta de l’Ebre. Les solucions als factors

negatius del nou marc plantejat pel canvi climàtic passaran per un replantejament varietal i



específic, així com canvis en èpoques de plantació o sembra i canvis d’ubicació de les zones de producció (Sebastià et al., 2005). Les innovacions tecnològiques hauran d’aportar noves

solucions, especialment pel que fa referència al control d’altes temperatures i a la millora de

l’eficiència hídrica de les tècniques aplicades als cultius.

La major necessitat de recursos hídrics que necessita l’agricultura per a superar el canvi

climàtic, provocarà una major competència entre usos (domèstic, industrial, turístic, etc.) i una

pressió més elevada sobre els sistemes fluvials. L’abandonament de les activitats agràries i els

canvis en l’ús del sòl poden tenir una repercussió tan o més gran que el canvi climàtic. La

reducció de terres de cultiu i boscos per urbanització és molt forta en certes zones, sobretot a

prop de les àrees metropolitanes majors. El canvi d’ús de sòl agrícola a urbà o industrial

comporta un canvi significatiu en el tipus de pressió exercida sobre el medi hídric, mentre que

el canvi d’ús de sòl agrícola a forestal comporta una disminució de la pressió de forma directa

però una disminució dels aports degut a la major eficiència en l’ús de l’aigua del sistema

forestal, fet que conduiria a un increment de la susceptibilitat del medi per efecte de disminució

de cabals.

Mapa 4.1.33. Selecció d’usos del sòl que poden incidir en l’estat dels sistemes aquàtics epicontinentals.



Mapa 4.1.34. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per pastures intensives.

Mapa 4.1.35. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per conreus intensius de cereals i farratges i conreus extensius de regadiu o zones plujoses.



Mapa 4.1.36. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per conreus intensius d’hortalisses, flors, fruiterars de secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics.

Mapa 4.1.37. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per arrossars.



Usos urbans

La pressió per usos urbans s’ha considerat a partir de la superfície ocupada i el coeficient

d’aportació.

Fórmula

××=

CASuperfaportacióCoefURBSuperfUURI

___

10,01_

Paràmetres RI_UU = Risc d’incompliment per usos urbans URB = Superfície de zona urbana Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,10


Coeficient aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b). Ús de sòl urbà: capa GIS de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, disponible a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30/06/2004).

Durant els darrers dos segles, els usos urbans a Catalunya han crescut de forma relativament

paral·lela a l’evolució demogràfica del país, amb models d’ocupació del territori amb una

densitat més aviat elevada. Aquesta evolució ha experimentat un canvi important amb l’aparició

del turisme a la costa, el fenomen de la segona residència i, sobretot, amb les transformacions

produïdes en la regió metropolitana de Barcelona a partir dels anys setanta, quan s’inicia un

procés de desconcentració residencial. Aquest fet s’ha traduït en una extensió molt important

de la superfície ocupada per usos urbans i de les vies de comunicació (Pié et al., 2005). Els

efectes directes d’aquest procés de desconcentració residencial sobre els sistemes fluvials són

un increment en la demanda de recursos hídrics, un increment en la contaminació difosa, una

disminució del temps de concentració d’avingudes i una disminució de la capacitat de recàrrega

d’aqüífers per impermeabilització de la conca, i una ocupació de les zones de ribera.



Mapa 4.1. 38. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per usos urbans a la conca.



Dejeccions ramaderes

Les explotacions ramaderes de tipus intensiu concentren un gran nombre d’animals sense

terreny agrícola, i com a conseqüència d’això, es produeix una acumulació de residus i de

matèria orgànica contaminant que afecta l’atmosfera, el sòl i les aigües (Vicent, 1993). A

Catalunya, el cas més greu d’impacte ambiental associat a la ramaderia està provocat pels

purins de porc. S’estima que a Catalunya es generen 6.939.243 tones/any de fems i

12.507.217 m3/any de purins, que tenen dos destins principals: l’adob de conreus i el

tractament en centres de recollida i processament dels excedents (Vicent & Gabarrell, 2005).

La magnitud de la pressió s’ha determinat a partir del cens ramader per espècie i comarca a

novembre de 1999 (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca), i de la generació de

nitrogen estimada per cap de bestiar, en llur majoria del codi de bones pràctiques agràries en

relació amb el nitrogen (DOGC número 2761, de 9 de novembre de 1998) i del Reial Decret

324/2000, de 3 de març (BOE número 58, de 8 de març de 2000).

La magnitud de pressió s’ha estimat a partir de la suma dels productes entre caps de bestiar i

quantitat de nitrogen generat (Mapa 4.1.39). El risc d’incompliment s’ha determinat a partir de la

relació amb la superfície de subconca associada a massa d’aigua i de no superar l’objectiu de

60 kg N per hectàrea i any (Mapa 4.1.40). Aquest valor representa entre el 28 i el 35% de la

càrrega de nitrogen orgànic que pot ser subministrada als camps agrícoles de manera general

segons el codi de bones pràctiques agràries (Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del

programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries). El valor usat com a objectiu en el càlcul

de la pressió és més restrictiu que els proposats en el Decret atès que té en compte tota la

conca drenada i no tan sols la superfície agrícola dins de cada conca.

Taula 4.1.9. Generació de nitrogen estimada per cap de bestiar segons DOGC número 2761 i BOE número 58.

Tipus de bestiar Kg N / any Vaquí (de carn - llet) 51,10 Porcí 8,5 Oví i cabrum 4,50 Èquids 63,80 Aus 0,50 Lagomorfs 4,30



Fórmula CASuperfaportacióCoefNGCB

DJRI_

_)(601_ ∑ ××

×=

Paràmetres

RI_DJ = Risc d’incompliment per dejeccions ramaderes CB = caps de bestiar NG = nitrogen generat per cap de bestiar Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 60

Font d’informació Caps de bestiar: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Nitrogen generat: DOGC número 2761 i BOE número 58

El tractament de residus ramaders està, però, experimentant profunds canvis els darrers anys

(planificació de l’Institut Català de l’Energia per a generació de biogàs) i la seva gestió està

subjecta a un seguit de regulacions (Directiva 91/676/CEE sobre zones vulnerables), la qual

cosa hauria de fer reduir la seva pressió sobre els sistemes fluvials a mig-llarg termini. De totes

maneres, aquesta pressió està sotmesa al model de política agrària i desenvolupament

d’aquest sector.



Mapa 4.1.39. Dejeccions ramaderes produïdes sobre el territori (a nivell comarcal).

Mapa 4.1.40. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per dejeccions ramaderes.



Fangs de les EDARs

La pressió exercida pels fangs de les estacions depuradores s’ha considerat a partir de la

càrrega de N i de P del fang abocat per unitat de superfície a escala municipal. D’aquesta

manera, s’ha calculat el risc d’incompliment a partir d’uns objectius de 45 Kg de N orgànic per

hectàrea i any, i 30 Kg P2O5. per hectàrea i any. Aquests valors han estat fixats a partir de la

relació entre el N orgànic i el P2O5 amb el N total i l’objectiu de 60 Kg N per hectàrea establert

per a les dejeccions ramaderes.

Fórmula

××+

×××=

CASuperfaportacióCoefcàrregaP

CASuperfaportacióCoefcàrregaNFERI

__

301

__

451

21_

Paràmetres RI_FE = Risc d’incompliment per fangs d’EDAR Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 45 per N i 30 per P Font d’informació

Dosis i superfícies adobades amb fangs d’EDAR: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Els mapes Mapa 4.1.41 i Mapa 4.1.42 mostren les càrregues de N i P de cada EDAR, mentre

que el Mapa 4.1.49 mostra el risc d’incompliment.



Mapa 4.1.41. Fangs residuals de les EDAR (càrrega de N orgànic).

Mapa 4.1.42. Fangs residuals de les EDAR (càrrega de P2O5).



Mapa 4.1.43. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per fangs de les EDARs.



Excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia

De forma complementària a l’estudi de risc d’incompliment per activitats agrícoles i ramaderes,

s’ha considerat l’efecte dels excedents de nitrogen a partir d’un estudi de la Subdirección

General de tratamiento y control de calidad de las aguas (MIMAM, 2004c). Aquest estudi té

com a objectiu la caracterització de les fonts agràries de contaminació de les aigües per nitrats,

i valora d’una banda els tot tipus d’aports i de l’altra els consums i desnitrificació del sòl (Taula

4.1.10):

Taula 4.1.10. Fonts i embornals de nitrogen segons MIMAM (2004c).

Aports de nitrogen Consums de nitrogen Fertilitzants minerals Fertilitzants orgànics procedents de ramaderia Sobrants de fertilitzants orgànics procedents de ramaderia Excrements produïts pels ramats de pastura Aigües de reg Fixació biològica Llavors Deposició atmosfèrica Altres fertilitzants orgànics

Cultius Emissions de gasos procedents de volatilització Emissió de gasos procedents dels sòls

El risc d’incompliment s’ha considerat a partir de la càrrega de nitrogen per hectàrea. L’objectiu

s’ha fixat en 10 kg N / ha. El valor reduït de l’objectiu es deu a que què l’excedent és aquella

fracció que no és assimilada en cap compartiment biològic i és susceptible d’arribar directament

als sistemes aquàtics epicontinentals.

Fórmula

×=

CASuperfNCàrregaENRI

__

101_

Paràmetres RI_EN = Risc d’incompliment per excedents de N Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 10

Font d’informació Càrrega excedent de N: Capa GIS Subdirección General de tratamiento y control de calidad de las aguas’ (MIMAM, 2004c).

En l’activitat agrícola, l’excedent de nitrat d’origen ramader amb relació a la demanda agrícola

és una de les pressions més fortes sobre qualitat d’aigües subterrànies i, en menor mesura,

important sobre les aigües superficials. Si actualment aquest nitrogen ja no és assimilable pel

medi, les conseqüències derivades del canvi climàtic indiquen que augmentaria la seva



presència en el subsòl (Mas-Pla, 2005). Aquest increment es deu al fet que amb una menor

infiltració, la migració del contaminant en el subsòl es veuria limitada, tot afectant un menor

volum d’aqüífer per unitat de temps, de manera que la dilució seria menor i la concentració en

l’àrea afectada major. D’altra banda, una major temperatura i sobretot un menor grau d’humitat

al sòl, disminuiran la capacitat de retenció, transformació i eliminació de substàncies

contaminants en el sòl, i particularment, en els sòls riparians, que actuen com a filtre natural de

la contaminació difosa de les zones agrícoles (Haycock et al.,1993).



Mapa 4.1.44. Excedents de nitrogen per unitat de superfície a Catalunya.

Mapa 4.1.45. Risc d’incompliment per excedents de nitrogen.



Sòls contaminats i potencialment contaminats

Són moltes les possibles causes de contaminació de sòls (números vermells de l’1 al 12), però

entre els seus efectes s’hi troben la contaminació de sediments del riu, i la contaminació

d’aigües superficials i subterrànies.

Causes 1 Emmagatzematge incorrecte de productes i/o residus en activitats industrials 2 Abocaments incontrolats de residus 3 Runa industrial 4 Bidons soterrats 5 Emmagatzematge incorrecte de productes o residus 6 Accidents en el transport de mercaderies 7 Fuites en tancs o operacions deficients 8 Abocaments incontrolats d'aigües residuals 9 Ús incorrecte de pesticides i/o adobs 10 Clavegueram antic en mal estat 11 Antics enterraments de residus 12 Deposició de contaminants atmosfèrics Efectes 1 Contaminació de les aigües superficials 2 Contaminació de les aigües subterrànies 3 Contaminació dels sediments del riu 4 Evaporació de compostos volàtils 5 Contaminació de l'aire interior d'habitatges 6 Utilització d'aigua contaminada per a l'abastament 7 Ingestió de terra contaminada 8 Us recreatiu d'aigües superficials contaminades 9 Perills en excavacions 10 Contaminació d'hortalisses i animals de granja per la utilització d'aigües subterrànies

Sòl contaminat és aquell en què les característiques físiques, químiques o biològiques han

estat pertorbades negativament per la presència de components de caràcter perillós d’origen

humà, en una concentració tal que comporta un risc per a la salut humana o el medi ambient,



d’acord amb els criteris i estàndards que determini el Govern (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de

residus (BOE 96, de 22/4/1998)), mentre que sòls potencialment contaminats són aquells en

què s’intueix que poden estar contaminats i que s’associen a unes tipologies d’indústries. El

marc normatiu vigent a Catalunya en matèria de sòls contaminats resta circumscrit a l'article 15

de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i als articles 27 i 28 de la Llei bàsica

10/1998, de 21 d'abril, de residus.

La magnitud de la pressió s’ha ponderat en funció de si el sòl es troba contaminat o

potencialment contaminat (Taula 4.1.11), mentre que el risc d’incompliment s’ha calculat a

partir de la relació entre magnitud de pressió, ponderada segons les aportacions en la

subconca associada, i la superfície que ocupen en la subconca associada.

Fórmula

×××=

CASuperfaportacióCoefSCCoefSCSuperfSCRI

____

001,01_

Paràmetres

RI_SC: Risc d’incompliment per sòls contaminats Coef_SC: Coeficient ponderador pel grau de pressió del sòl contaminat Superf_SC: Superfície de sòl contaminat Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,001


Sòls contaminats i potencialment contaminats: Capa GIS de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Coeficients aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).

Taula 4.1.11. Coeficients ponderadors pel grau de pressió dels sòls contaminats (Coef_SC).

Sòl contaminat Sòl potencialment contaminat Coeficient 1 0,5

El Mapa 4.1.46 mostra els sòls contaminats, mentre que el Mapa 4.1.47 mostra el risc

d’incompliment per sòls contaminats. Només alguns trams del Besòs, del Tenes, del Ripoll i de

la Tordera es veuen significativament afectats per sòls contaminats.



Mapa 4.1.46. Distribució de sòls contaminats i potencialment contaminats.

Mapa 4.1.47. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per sòls contaminats.



Vies de comunicació

El risc d’incompliment per vies de comunicació s’ha considerat a partir de la superfície ocupada

per la xarxa viària de carreteres, superfície de la subconca associada a massa d’aigua i el

coeficient d’aportació. L’objectiu s’ha fixat en que no es superi el 2,5% en quant a superfície.

Fórmula

××=CASuperfaportacióCoefVCSuperfVCRI

___

025,01_

Paràmetres RI_VC: Risc d’incompliment per vies de comunicació VC: Superfície de vies de comunicació Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,025


Vies de comunicació: Capa GIS ‘Vies de comunicació’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003). Coeficients d’aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).

El Mapa 4.1.48 mostra les vies de comunicació, mentre que el Mapa 4.1.49 mostra el risc

d’incompliment. La majoria dels sistemes fluvials es veuen afectats per vies de comunicació, ja

que degut a l’orografia del territori, les vies de comunicació aprofiten els traçats fluvials.



Mapa 4.1.48. Vies de comunicació per a automòbils.

Mapa 4.1.49. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per vies de comunicació.



Zones mineres i extractives

La pressió per zones mineres i zones d’extracció s’ha considerat a partir de la superfície

ocupada i el coeficient de ponderació per l’aportació de la subconca associada. En aquest

apartat no s’han considerat les explotacions de sal de Súria i Cardona, ja que a causa de la

seva importància es consideren en un apartat especial.

Fórmula

××=

CASuperfaportacióCoefZMSuperf

ZMRI_

__05,01

_

Paràmetres ZM = Superfície de zones mineres Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,05


ZM: Capa GIS ‘Zones d’extracció mineres’ del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (2003) i de Capes GIS d’activitats extractives de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (31/12/2003). Coeficients escorrentia i Pluviometria: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).

El Mapa 4.1.50 mostra les zones mineres i extractives de Catalunya, mentre que el Mapa

4.1.51 mostra el risc d’incompliment.



Mapa 4.1.50. Distribució de zones mineres i extractives.

Mapa 4.1.51. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per zones mineres i extractives.



Runams salins

A la conca del Llobregat, un dels principals problemes crònics quant a la qualitat de l’aigua és

l’elevada salinitat deguda a l’abundància d’afloraments salins a la conca del Cardener. Un

col·lector de salmorres condueix els residus de les explotacions directament al mar, però part

dels residus de les explotacions queda en forma de runams salins, el drenatge dels quals

provoca l’esmentat increment de salinitat.

El risc d’incompliment per runams salins s’ha considerat a partir de la relació entre superfície

ocupada per runams salins ponderada pel coeficient d’aportació, i respecte la superfície de

conca aigües amunt (com a valor de dilució).

Fórmula

××=

CASuperfaportacioCoefRSSuperfRSRI

___

0001,01_

Paràmetres RS = Superfície de runams salins RI_RS = Risc d’incompliment per runams salins Superf_CA = Superfície conca associada a massa d’aigua

Objectiu 0,0001

Font d’informació RS: Capa GIS subministrada per Agència. Coeficient d’aportació: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya (Agència, 2002b).

El Mapa 4.1.52 mostra com a exemple els runams salins a la zona de Súria, mentre que el

Mapa 4.1.53 mostra el risc d’incompliment a Catalunya. El Cardener per sota de l’abocament

de Súria, la riera de Sant Cugat i el darrer tram del Llobregat per sobre de la confluència amb la

riera de la Gavarresa es troben sotmesos a una elevada pressió per l’efecte dels runams salins.

Així mateix, la influència dels runams salins provoca un risc d’incompliment considerable fins a

la desembocadura.



Mapa 4.1.52. Runam salí de Súria, a la conca del Cardener.

Mapa 4.1.53. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per runam salí.



4.1.1.6. Espècies invasores

La introducció d’espècies invasores provoca la progressiva simplificació dels ecosistemes a

causa de la seva ràpida expansió, podent desplaçar i eliminar espècies autòctones i alterar

profundament l’hàbitat.

Les espècies invasores, per a establir-se en un nou ambient necessiten de certa similaritat amb

el seu hàbitat original (Townsend, 1991; Vermeij, 1996; Williamson, 1996). Les espècies

invasores són comuns en ambients pertorbats associats a activitats humanes (Lodge, 1993;

D’Antonio et al., 1999; Schreiber et al., 2003), per tant, la conservació de l’hàbitat original és la

millor mesura de gestió per reduir les possibilitats de les invasions biològiques (Mack et al.,

2000). Les alteracions en el règim de cabals i els canvis d’usos de sòl en la conca són els

factors a què normalment s’associen les invasions biològiques (Schreiber et al., 2003). A causa

del presumible increment d’aquests dos factors, es pot esperar un increment de la pressió per

espècies invasores.



La pressió per espècies de flora invasores s’estima en base al nombre d’espècies invasores

que són dominants en la vegetació ripària. D’entre aquestes, s’han de destacar la canya

americana (Arundo donax), la robínia (Robinia pseudoacacia) o l’ailant (Ailanthus altissima). La

canya americana és una planta originària de l’Àsia central introduïda des de molt antic i que es

troba gairebé naturalitzada a la regió mediterrània. La seva elevada capacitat de dispersió es

deu a la ràpida reproducció per rizomes, la ràpida capacitat de recuperació a partir de les

reserves del rizoma i l’elevada tolerància a la contaminació. El seu desenvolupament arriba a

impedir el desenvolupament d’espècies autòctones de la ribera. D’altra banda, la robínia i

l’ailant són àmpliament utilitzades en jardineria i s’han vist gairebé naturalitzades a la Catalunya

humida. La seva capacitat de rebrot a partir del sistema radical les fa molt resistents a les

pertorbacions, mentre que les elevades densitats a les que poden desenvolupar-se, pertorben

el desenvolupament d’espècies autòctones. La distribució i abundància de la canya i la robínia,

a partir d’Agència (2003c) (Mapa 4.1.54) s’han usat per a quantificar la pressió per espècies de

flora invasora, ja que no es disposa de dades sobre altres espècies de flora invasora que

exerceixen una pressió sobre els ecosistemes fluvials.

Mapa 4.1.54. Distribució de la flora invasora.



Pel que fa a la fauna, el cranc roig (Procambarus clarkii) és probablement l’espècie invasora

més estesa al nostre territori (Mapa 4.1.55). Aquest crustaci és originari de Florida i s’ha

introduït a Catalunya a partir de granges del Delta de l’Ebre (provenint alhora del sud de la

península ibèrica). El cranc roig té una àmplia distribució en les conques catalanes i un

creixement poblacional molt elevat a causa d’una elevada capacitat reproductiva, una elevada

tolerància a la contaminació i la seva dieta omnívora. El seu efecte sobre la biota dels sistemes

fluvials és molt elevada (Gherardi & Holdich 1999; Vila et al., 2002; Geiger et al., 2004), però

l’efecte més sever és sobre les poblacions de cranc autòcton, ja que el que el cranc roig és

portador d’una malaltia (Aphanomicosis) que és mortal per al cranc autòcton, mentre que en el

cranc roig és crònica però no mortal (Geiger et al., 2004).

El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) és també una espècie invasora que s’està

escampant pèl nostre territori. Malauradament no es disposa de dades sobre la seva distribució

i no se’n pot valorar l’efecte.

La tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) és originària d’Amèrica i s’ha introduït a

Catalunya a partir de particulars que les alliberen al medi aquàtic quan les seves dimensions

esdevenen excessives per la vida en captivitat. És una espècie carnívora amb elevada

tolerància a la contaminació, fet que li ha permès una ràpida expansió pels sistemes fluvials

(Mapa 4.1.56).



Mapa 4.1.55. Distribució del cranc roig a Catalunya.

Mapa 4.1.56. Distribució de la tortuga de Florida a Catalunya.



El nombre de peixos d’espècies al·lòctones es considera com un indicador de pressió (Mapa 4.1.57). D’entre aquestes espècies, destaquen la carpa (Cyprinus carpio), el carpí (Carassius

auratus) i la gambúsia (Gambusia holbrooki). La gambúsia és una espècie d’origen nord-

americà, que va ser introduïda a la península ibèrica el 1921 per combatre el paludisme. Viu en

llacunes, basses i cursos d’aigua amb poc corrent. Té una elevada tolerància a la contaminació

i una elevada capacitat de creixement poblacional. S’alimenta d’invertebrats, sobretot de larves

de dípters, copèpodes i àfids (Agència, 2003c). D'altra banda, la carpa és una espècie d’origen

euroasiàtic que va ser introduïda a bona part d’Europa pels romans, i a la península ibèrica

durant la dinastia dels Hausburg. La seva elevada capacitat de dispersió es deu al seu

omnivorisme i a l’elevada tolerància a la contaminació (Agència, 2003c).

El visó americà (Mustela vison) és un mustèl·lid originari d’Amèrica del Nord introduït gairebé a

tot Europa (Ruiz-Olmo & Aguilar, 1995). A Catalunya, va ser introduït com a espècie domèstica

a principis dels 70 en dues granges pelleteres, a Viladrau i Taradell. A mitjans dels 80 van

començar a establir-se de forma salvatge al Montseny, i a partir d’aquesta àrea focus s’ha anat

dispersant en l’àmbit de les conques internes de Catalunya. La seva àmplia dispersió es deu a

què ha ocupat el nínxol ecològic del turó i la llúdriga, així com al fet que tolera cert grau de

contaminació i degradació del sistema fluvial. El visó americà és un carnívor generalista que

pot exercir una pressió excessiva sobre espècies protegides de la nostra fauna i sobre altres de

cinegètiques i piscícoles (Ruiz-Olmo & Aguilar, 1995). La distribució del visó americà es centra

bàsicament a la Catalunya central i humida (font d’informació: Departament de Medi Ambient)

(Mapa 4.1.58).



Mapa 4.1.57. Fauna de peixos al·lòctona a Catalunya.

Mapa 4.1.58. Distribució del visó americà a Catalunya.



El risc d’incompliment s’ha calculat tenint en compte el nombre total d’espècies invasores

trobades en cada massa d’aigua. En aquesta valoració de risc, l’objectiu s’ha establert en tenir

menys de 3 espècies invasores per massa d’aigua (Mapa 4.1.59). S’ha de tenir en compte que

no s’han considerat totes les espècies invasores, ja que hi ha moltes espècies invasores que

creen un fort impacte sobre el medi aquàtic però de les quals no es tenen dades sobre la

distribució i abundància. Així mateix, les dades de distribució amb les quals s’ha treballat estan

en canvi continu a causa de l’expansió de bona part d’elles.

Mapa 4.1.59. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per espècies invasores.

El risc que suposen les espècies invasores no ha de ser menystingut enfront el risc causat per

abocaments o altres factors, ja que causen forts canvis en l’ecosistema i suposen un problema

de difícil solució al ser difícils d’eliminar. A més a més, algunes d’elles poden afectar els



processos geomorfològics fluvials, incrementant i perllongant l’efecte negatiu de la seva

presència. L’imparable expansió d’algunes d’aquestes espècies invasores pel territori fa

preveure que s’incrementi progressivament el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva

Marc de l’Aigua a causa de les espècies invasores.



4.1.1.7. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de pressions

El risc d’incompliment dels objectius mediambientals de la Directiva Marc de l’Aigua segons

l’anàlisi de pressions correspon al màxim valor de risc d’incompliment observat a cada massa

d’aigua (Mapa 4.1.60). Per a la realització d’aquest mapa no s’ha considerat el risc

d’incompliment per minicentrals, ja que en dificultaria la interpretació i mereix una atenció

especial a causa del risc que comporten. De totes maneres les pressions han de ser

analitzades de manera individual.

Mapa 4.1.60. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua segons anàlisi de pressions (en aquest resum no

s’ha considerat la pressió per derivacions de cabals per minicentrals hidroelèctriques).


Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-07

324

4.1.2. Anàlisi d’impactes en rius

L’anàlisi de l’impacte comporta la determinació de l’impacte comprovat i de l’impacte probable.

Els sistemes fluvials sotmesos a un impacte comprovat són aquells en què s’hi incompleix la

legislació vigent en matèria d’aigua i, per tant, existeix una elevada probabilitat de que no s’hi

compleixin els objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua. D’altra banda, els sistemes

fluvials sotmesos a un impacte probable són aquells en què la valoració dels elements de

qualitat biològics i químics indiquen que no s’hi estan assolint els objectius de la Directiva Marc

de l’Aigua, o sigui, que l’estat sigui com a mínim bo, i que per tant caldrà actuar per arribar-hi el

2015.

4.1.2.1. Impacte comprovat

En l’avaluació de l’impacte comprovat es considera exclusivament l’estat químic, ja que no

existeixen criteris legals per a la valoració de l’estat ecològic. Així doncs, s’han de respectar els

límits establerts per a certes substàncies segons les normatives de rang nacional o europeu:

• Directiva 76/464/EEC del 4 de Maig del 1976 en relació a substàncies perilloses. Es

considera impacte comprovat quan hi ha incompliment d’aquesta normativa en

qualsevol punt de la xarxa fluvial.

• Directiva 78/659/EEC en relació a la qualitat de l’aigua en zones de protecció per a

la vida piscícola. Aquesta normativa diferencia 2 categories: vida salmonícola i vida

ciprinícola. Al Pla de Sanejament de Catalunya s’estableix una classificació dels

trams de la xarxa fluvial catalana en tres categories (C1; C2; C3) en funció de la

seva qualitat físicoquímica. Els trams classificats com a C1 i C2 corresponen

respectivament a aigües salmonícoles i ciprinícoles, i és en aquests trams on es

valoren els possibles incompliments de la Directiva 78/659/EEC.

• Directiva 75/440/EEC del 16 de Juny del 1975 en relació a la qualitat de l’aigua

destinada a prepotable. Es considera impacte comprovat quan hi ha incompliment

d’aquesta normativa en zones protegides per abastament (Mapa 3.1.1). Les zones

designades per a la captació d’aigua destinada al consum humà són aquelles que

proporcionen una mitjana de més de 10m3 diaris o que abasten a més de 50

persones, o bé aquelles destinades en el futur a tal ús.

• Directiva 76/160/EEC del 8 de Desembre del 1975 en relació a la qualitat de l’aigua

per a zones de bany. Es considera impacte comprovat quan hi ha incompliment

d’aquesta normativa en les zones protegides per bany (Mapa 3.3.1).



El risc d’incompliment s’estableix a partir de la relació entre el valor observat i el llindar tolerat

segons cadascuna de les normatives.

normativallindarobservatvalorICRI

___ =

En cas que en una massa d’aigua hi hagi incompliments per diferents paràmetres d’un mateixa

normativa o de diferents normatives, el risc per impacte comprovat vindrà determinat sempre

pel paràmetre que generi un valor de risc més alt. D’aquesta manera, s’obtindrà un valor

numèric que quantificarà el risc d’incompliment i que podrà ser categoritzat segons els

mateixos criteris que en l’anàlisi de pressions:

Rangs numèrics Categoria de risc < 0,8 Risc nul

0,8 – 1,2 Risc baix 1,2 – 2 Risc mig

> 2 Risc elevat

Substàncies perilloses

Els punts d’incompliment de la Directiva 76/464/EEC es presenten a la Taula 4.1.12 i al Mapa

4.1.61. A les conques internes els incompliments es concentren als trams mig i baix del Besòs,

l’Anoia, el Llobregat i el Francolí, i en menor mesura al Foix i a la Tordera. A les conques

intercomunitàries hi ha incompliments al riu d’Ondara i a l’eix de l’Ebre per sota Flix degut al

mercuri.

Taula 4.1.12. Paràmetres amb incompliments segons la Directiva 76/464/EEC a Catalunya.

Riu Municipi Paràmetres d’incompliment Any Conques internes

Riera de Vallgorguina Sant Celoni Crom dissolt 2003

Mogent La Roca del Vallès Cloroform / Crom VI1 2003 - 2004

Besòs La Llagosta Suma de Hexaclorociclohexà 2003

Besòs (BE045) Montcada i Reixac Suma de Hexaclorociclohexà 2003

Ripoll Montcada i Reixac Tricloroetilè 2004

Besòs (BE065) Montcada i Reixac Suma de Hexaclorociclohexà 2003

Llobregat Olesa de Montserrat Suma de Hexaclorociclohexà 2003

Anoia Vilanova del Camí Crom dissolt 2003 - 2004

Riera de Carme La Pobla de Claramunt Crom dissolt 2004



Riera de Rubí Castellbisbal Suma Triclorobenzè 2004

Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos Suma de Hexaclorociclohexà 2003

Francolí La Riba Simazina 2003

Torrent del Puig Valls Naftalè 2004


Ondara Vilagrassa Simazina2 / Crom dissolt3 2003 - 2004

Ebre Flix Suma Triclorobenzè / Mercuri dissolt 2003

Ebre Xerta Mercuri dissolt 2003

Ebre Tortosa Mercuri dissolt 2003 1Incompliment per Crom VI només el 2003; 2Incompliment per Simazina només el 2003; 3Incompliment per Crom

dissolt només el 2004

Mapa 4.1.61. Impacte comprovat per incompliment per substàncies perilloses.



Vida piscícola

Els punts d’incompliment de la Directiva 78/659/EEC es presenten a la Taula 4.1.13 i al Mapa

4.1.62. Aquests incompliments només s’han determinat en els trams fluvials classificats com a

ciprinícoles o salmonícoles segons el Pla de Sanejament vigent, i això explica l’absència

d’incompliments en zones on la qualitat fisicoquímica de l’aigua faria esperable trobar-ne, com

a l’últim tram del Llobregat o a diversos rius de la conca del Besòs.

Mapa 4.1.62. Impacte comprovat per incompliment per vida piscícola.



Taula 4.1.13. Paràmetres amb incompliments segons Directiva 78/659/EEC a Catalunya.

Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes Muga Perelada Amoniac no ionitzat 2003 Riera de Figueres Perelada Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Muga Castelló d’Empúries Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera de Ridaura Sant Joan les Fonts Amoniac no ionitzat 2003 Riera de Bianya Sant Joan les Fonts Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Riera de Sorreig Gurb Amoniac no ionitzat 2003 Ter Gurb Amoniac no ionitzat 2003 Gurri Gurb Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Ter Masies de Roda Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Ter Sant Julià de Ramis Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Terri Sant Julià de Ramis Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Ter Colomers Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004

Ter Torroella de Montgrí Amoniac no ionitzat / Amoni2 2003 - 2004

Ridaura Castell d’Aro – Platja d’Aro Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Tordera Montseny Amoni 2003

Riera de Vallgorguina Sant Celoni Amoniac no ionitzat / Amoni2 2003 - 2004 Riera de Breda Sant Celoni Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Tordera Palafolls Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera Gavarresa Sallent Amoniac no ionitzat 2003 Calders Navarcles Amoniac no ionitzat 2003 Riu d’Or Sant Fruitós del Bages Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Llobregat Pont de Vilomara Amoniac no ionitzat 2003 Cardener Castellgalí Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Llobregat Castellbell i el Vilar Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Llobregat Olesa de Montserrat Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Llobregat Abrera Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Anoia Jorba Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Anoia Vilanova del Camí Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riudebitlles Sant Sadurní d’Anoia Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Avernó Subirats Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Anoia Martorell Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Foix Castellet i la Gornal Amoniac no ionitzat / Amoni 2004 Torrent del Puig Valls Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Francolí Vallmoll Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004

Francolí Constantí Amoniac no ionitzat / Amoni / pH1 2003 - 2004

Conques intercomunitàries Ondara Vilagrassa Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Clamor de les Canals Lleida Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 Set Sudanell Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Segre Torres de Segre Amoniac no ionitzat / Amoni 2003 - 2004 Ebre Flix Amoniac no ionitzat / Amoni 2004 1Incompliment per pH només el 2003; 2Incompliment per amoni només el 2004



Prepotables Els punts d’incompliment de la Directiva 75/440/EEC es presenten a la Taula 4.1.14 i al Mapa

4.1.63. Els incompliments per aquesta directiva s’han valorat només sobre les masses d’aigua

incloses en el Registre de Zones Protegides per abastament (apartat 3.1). Corresponen en tots

els casos a punts situats en rius de les conques internes. Concretament, al tram baix de la

Muga i a les conques de la Tordera i el Llobregat.

Taula 4.1.14. Paràmetres amb incompliments segons Directiva 75/440/EEC a Catalunya.

Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes

Muga Castelló d’Empúries Amoni 2003 - 2004

Tordera Montseny Amoni 2003

Riera de Breda Sant Celoni Amoni 2003 - 2004

Cardener Olius Nitrats 2004

Anoia Jorba Amoni 2003

Llobregat Sant Joan Despí Amoni 2004


Garona Es Bordes Amoni 2004

Mapa 4.1.63. Impacte comprovat per incompliment per prepotables.



Zones de bany El Mapa 4.1.64. mostra que a Catalunya no s’ha detectat cap punt d’incompliment de la

Directiva 76/160/ECC, ni a les conques internes ni a les intercomunitàries. De tota manera, els

incompliment per aquesta directiva no s’han valorat a tota la xarxa fluvial sinó tan sols a les

masses d’aigua on hi ha estacions de la xarxa de control de zones de bany interiors de

l’Agència, totes elles incloses en el Registre de Zones Protegides per usos recreatius (apartat

3.2).

Mapa 4.1.64. Impacte comprovat per incompliment per normativa de zones de bany.



331

4.1.2.2. Impacte probable

Les masses d’aigua amb impacte probable són aquelles en les que en funció de les dades de

les xarxes de control i vigilància és previsible que l’estat que aconsegueixin el 2015 sigui

inferior al bo. Els criteris per valorar aquest tipus d’impacte són la valoració de l’estat ecològic i

la valoració de l’estat químic (substàncies prioritàries). El risc d’incompliment per impacte

probable s’ha determinat a partir del valor de risc més elevat entre estat químic i estat ecològic.

Estat químic

Es considera a partir de les substàncies prioritàries a una concentració superior a l’establerta

en l’esborrany de la directiva per la qual s’estableixen els llindars de tolerància per a les

substàncies prioritàries (EC, 2004) (Taula 4.1.15, Mapa 4.1.65). El risc d’incompliment es

determina a partir de la relació entre el valor observat i el llindar especificat en l’Annex X de la

Directiva.

normativallindarobservatvalorIPRI___ =

S’han utilitzat dades de 2003 i 2004 de les 133 estacions de control fisicoquímic de l’Agència. A

les conques internes s’han detectat riscos elevats d’incompliment a la riera de Ridaura, als

trams mig i baix del Ter i del Llobregat, a l’Anoia, a la riera de Rubí i al Francolí. A les conques

intercomunitàries els riscos elevats es troben a la plana de Lleida, tant al Segre com als seus

afluents, i també al tram baix de l’Ebre.



Taula 4.1.15. Paràmetres amb incompliments segons Annex X de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya.

Riu Municipi Paràmetre d’incompliment Any Conques internes

Riera de Ridaura Sant Joan les Fonts Clorpirifos 2003

Ter Les Masies de Roda Hexaclorobenzè 2003

Ter Sant Julià de Ramis Hexaclorobenzè 2003

Llobregat Castellbell i el Vilar Alaclor 2004

Llobregat Olesa De Montserrat Simazina1 / Atrazina / Alaclor2 2003 - 2004

Anoia Vilanova del Camí Clorpirifos / Diclorometà 2003

Riera de Rubí Castellbisbal Clorpirifos 2003 - 2004

Llobregat Sant Joan Despí Clorpirifos 2004

Llobregat Barcelona Clorpirifos 2004

Foix Castellet I La Gornal Simazina1 / Clorpirifos3 2003 - 2004

Francolí La Riba Simazina 2003

Francolí Vallmoll Clorpirifos 2003


Ondara Vilagrassa Simazina / Clorpirifos / Alaclor 2003

Corb Vilanova de la Barca Clorpirifos 2003

Segre Lleida Clorpirifos 2004

Rec de la Femosa Lleida Clorpirifos 2003

Set Sudanell Clorpirifos 2003

Segre Torres de Segre Hexaclorobenzè4 / Clorpirifos / Trifluralina5 2003 - 2004

Ebre Flix Hexaclorobenzè / Suma Triclorobenzè6 2003 - 2004

Ebre Xerta Hexaclorobenzè 2003 - 2004

Ebre Tortosa Hexaclorobenzè 2003 - 2004

1Incompliment per Simazina només el 2003; 2Incompliment per Alaclor només el 2004; 3Incompliment per Clorpirifos

només el 2004; 4Incompliment per Hexaclorobenzè només el 2003; 5Incompliment per Trifluralina només el 2003; 6Incompliment per Suma Triclorobenzè només el 2003



333

Mapa 4.1.65. Impacte probable per incompliment per substàncies prioritàries de l’Annex X de la Directiva.



Estat ecològic

L’estat ecològic es valora segons tres grups d’elements de qualitat: biològics, fisicoquímics i

hidromorfològics. Es considera dominant el rol dels elements de qualitat biològics per

determinar l’estat ecològic, mentre que els elements de qualitat fisicoquímics i hidromorfològics

s’usen secundàriament en la classificació:

Figura 4.1.2. Combinació dels elements de qualitat biològics, fisicoquímics i hidromorfològics per a determinar l’estat

ecològic, segons la guia ECOSTAT (EC, 2003f).

Els valors estimats per als indicadors de qualitat biològics atenyen les

condicions de referència?

Els valors estimats per als indicadors de qualitat

biològics es desvien només lleugerament de les


Classificar com a molt bon estat

Classificar en base a la desviació biològica respecte

a les condicions de referència

Les condicions fisicoquímiques atenyen

les condicions de referència?

Les condicions fisicoquímiques (a) asseguren

el funcionament de l’ecosistema i (b) compleixen

amb els EQSs* per als contaminants específics?

Les condicions hidromorfològiques

atenyen les condicions de referència?

Classificar com a bon estat

Classificar com a mal estat

Classificar com a estat deficient

Classificar com a estat acceptable

És una desviació moderada?

És una desviació més gran?

Sí Sí Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

No

No

No

Major

Major

No






















Sí Sí Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

No

No

No

Major

Major

No






















Sí Sí Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

No

No

No

Major

Major

No



Elements de qualitat biològica

Els elements de qualitat biològica considerats són les comunitats de macroinvertebrats, el

fitobentos (algues diatomees) i els peixos. Per valorar la qualitat de cadascun d’aquests

elements biològics s’ha usat una o vàries mètriques predeterminades que conformen un o més

índexs de qualitat (Taula 4.1.16):

Taula 4.1.16. Elements de qualitat biològica valorats, i paràmetres i mètriques utilitzats en la valoració.

Elements Paràmetres Mètriques Fitobentos Composició i abundància de

la flora aquàtica Índex de qualitat basat en diatomees: IPS

Macroinvertebrats Composició i abundància de la fauna d’invertebrats bentònics

Índex de qualitat basat en macroinvertebrats bentònics: BMWPC i IBMWP

Peixos Composició, abundància i estructura d’edats de la fauna piscícola

Índex de qualitat basat en fauna piscícola: IBICAT

L’índex IPS es basa en la composició de les espècies de diatomees. Les diatomees, donada la

seva petita mida i la seva elevada taxa de reproducció, responen sensiblement i ràpida a canvis

en el seu medi, de manera que reflecteixen els impactes que es donen a micro i mesoescala

(Agència, 2003b). Les dades en que es basa aquesta anàlisi corresponen a la mitjana de les

campanyes realitzades el 2002 i el 2003. A l’hora de valorar la qualitat de les estacions a partir

de la puntuació de l’IPS, s’han utilitzat les mateixes classes de qualitat per a tots els rius, amb

independència del tipus fluvial. Les localitats més afectades segons les diatomees es troben a

les parts baixes dels rius i rieres de les conques internes, especialment de les conques més

poblades com les del Llobregat, del Besòs, de la Tordera, del Francolí, del Ter i del Fluvià

(Mapa 4.1.66). En els eixos principals, els punts que no assoleixen una bona qualitat es troben

en trams mitjans del Llobregat i del Ter. A les conques intercomunitàries els rius que presenten

una pitjor qualitat són els que drenen la plana agrícola del Segrià i l’Urgell.



Mapa 4.1.66. Nivells de qualitat segons l’índex IPS a Catalunya.



També s’ha utilitzat l’índex BMWPC per a la valoració de la qualitat biològica de l’aigua que

dóna puntuació a 131 famílies de macroinvertebrats que són utilitzades com a indicadors,

d'acord amb la corresponent sensibilitat a la contaminació, i la suma dels valors de totes les

famílies identificades dóna el valor final de l'índex que permet classificar les estacions de

control en 5 classes, cadascuna de les quals correspon a un nivell diferent de qualitat biològica

de les aigües (Benito & Puig, 1999). L’índex BMWPC s’ha calculat pels inventaris obtinguts per

l’Agència. També s’han utilitzat els índexs BMWP’ i IBMWP (Alba-Tercedor & Sánchez-Ortega,

1988; Alba-Tercedor et al., 2002) a partir de dades obtingudes pel Departament d’Ecologia de

la Universitat de Barcelona (projectes GUADALMED i ECOBILL), i les dades disponibles de la

de la RCVA de la Confederació Hirogràfica de l’Ebre per a les conques intercomunitàries

catalanes.

Els llindars que determinen les classes de qualitat s’han obtingut a partir dels valors de l’índex

en els punts de referència o de màxima qualitat per a cada tipus fluvial (Munné, com. pers.) tal i

com proposa la Directiva Marc de l’Aigua. Aquest exercici s’ha dut a terme tan sols pels tipus

existents a les conques internes. A les conques intercomunitàries (conques Catalanes de

l’Ebre, Garona i Xúquer), pels tipus fluvials coincidents amb els de conques internes s’han

utilitzat els mateixos llindars, mentre que per als altres dos tipus no existents a les conques

internes catalanes (Grans eixos mediterranis i Grans rius poc mineralitzats) s’han establert

llindars específics, coincidents amb els establerts pels Grans Eixos de conques internes (Munné, com. pers.). A les conques internes, els trams més afectats durant el període

considerat (2003) són els trams mig i baix del Besòs i del Llobregat, així com l’Anoia, el tram

baix de la Tordera i el Foix (Mapa 4.1.67). A les conques intercomunitàries s’han utilitzat dades

d’un període temporal més ampli (2001-2003) i els rius que presenten una pitjor qualitat són,

com per les diatomees, els que drenen la plana agrícola del Segrià (Mapa 4.1.67).



Mapa 4.1.67. Nivells de qualitat segons els índexs de macroinvertebrats a Catalunya.



Per a la valoració de la qualitat biològica mitjançant les comunitats de peixos s’ha utilitzat

l’índex d’integritat biòtica (IBICAT). Aquest es basa en la composició i estructura de la

comunitat de peixos present en cada tram de riu analitzat. Els peixos són organismes de vida

llarga, de manera que reflecteixen els impactes que es produeixen a meso i macroescala

(Agència, 2003c). Les dades en què es basa aquesta anàlisi corresponen a la campanya

realitzada entre 2002 i 2003 (Agència, 2003c). El Mapa 4.1.68 mostra els resultats de l’índex

IBICAT als rius de Catalunya. En aquest cas, només s’han diferenciat 3 categories: molt bo, bo

i inferior a bo. Un 68,5% de les 206 estacions situades a les conques internes es consideren

impactades (inferior a bo) segon l’índex IBICAT (Figura 4.1.3). A les conques intercomunitàries

el percentatge d’estacions impactades és del 47%, sobre un total de 111 estacions. Pel global

de Catalunya, el percentatge d’estacions impactades és del 61%. La major part de les

comunitats de peixos es troben molt modificades, amb nombroses espècies introduïdes, amb

reducció progressiva de l’àrea de distribució de les espècies més sensibles i amb densitats

baixes de les espècies autòctones.

IBICATC. Internes

C. Interco

munitàries

Total Catalun

ya

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100

Inferior a bo BoMolt bo

Figura 4.1.3. Nivells de qualitat segons l’IBICAT a Catalunya.



Mapa 4.1.68. Nivells de qualitat segons l’índex IBICAT a Catalunya.



Per determinar els nivells de qualitat segons els elements biològics (fitobentos,

macroinvertebrats i peixos) s’han combinat els índexs utilitzats segons mostra el següent

esquema:

Nivell de qualitat segons IBICAT Nivell de qualitat més restrictiu entre IPS i BMWPC (o IBMWP) Molt bo Bo Moderat Molt bo Molt bo Molt bo Bo Bo Bo Bo Bo Moderat Moderat Moderat Moderat Deficient Deficient Deficient Deficient Dolent Dolent Dolent Dolent

El valor relatiu que s’atorga a l’IBICAT es deu a que aquest indicador es troba encara en fase

de disseny, i els seus resultats no estan prou contrastats.

Als trams finals de la majoria de rius de les conques internes la qualitat biològica és deficient o

dolenta (Mapa 4.1.69). Aquesta situació es fa extensiva als trams mitjos de les conques del

Besòs i del Llobregat. A les conques intercomunitàries, les masses d’aigua amb una qualitat

biològica més baixa corresponen als rius Sió i Corp, a la Depressió Central, i a la Valira, als

Pirineus per sota d’Andorra.



Mapa 4.1.69. Nivells de qualitat segons elements biològics a Catalunya.



Elements de qualitat fisicoquímica

Els elements de qualitat fisicomíquimica considerats per valorar l’estat ecològic de les masses

d’aigua són la càrrega orgànica, la salinitat, i la càrrega de nutrients (Taula 4.1.17). Els

paràmetres fisicoquímics usats reflecteixen les condicions generals del sistema quant a

aquests elements de qualitat.

Taula 4.1.17. Elements de qualitat fisicoquímica i paràmetres utilitzats en la caracterització de l’estat ecològic.

Elements de qualitat fisicoquímica Paràmetres Càrrega orgànica DBO

TOC Salinitat Concentració de clorur Càrrega de nutrients Concentració d’amoni

Concentració de nitrat Concentració de fosfat

Els llindars utilitzats per determinar la qualitat a partir de cada paràmetre es basen

majoritàriament en els Objectius de qualitat fisicoquímica de les aigües superficials continentals

determinats per l’Agència (2002d). L’excepció és el nitrat, ja que s’ha optat per uns llindars més

exigents. Segons els objectius de qualitat de l’Agència, i seguint els criteris de classificació de

la Directiva Marc de l’Aigua, s’estableixen cinc nivells dels quals solament els dos més exigents

signifiquen el compliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua, mentre que els altres

nivells impliquen un estat ecològic inferior a bo. Per a certs paràmetres, els nivells de qualitat

no són els mateixos en tot l’àmbit de conques internes, ja que els valors bassals d’aquests són

diferents segons les condicions naturals de la zona considerada. D’aquesta manera, l’Agència

ha establert una zonificació per als clorurs. A continuació s’estableixen, amb els criteris abans

esmentats, els llindars dels paràmetres de qualitat fisicoquímica que cal utilitzar a fi d’avaluar

l’estat de les aigües i poder determinar l’estat ecològic (Taula 4.1.18).



Taula 4.1.18. Llindars per a nivells de qualitat fisicoquímica.

Molt bo Bo Moderat Deficient Dolent Paràmetre Unitats

1 2 3 4 5 DBO mg / L 3 7 10 20 > 20 TOC mg / L 3 5 7 12 > 12

50

100 300

100 250 600

200 400

1.000

400 600

2.000

>400 >600

>2.000

Clorurs - Zones de baixa salinitat natural - Zones de salinitat natural moderada - Zones d’elevada salinitat natural - Zones de transició o de forta intrusió marina

mg / L

salí de manera natural Amoni mg / L 0,2 0,5 1 5 > 5 Nitrats mg / L 2 10 25 50 > 50 Fosfats mg / L 0,1 0,5 1 2 > 2

La Figura 4.1.4 sintetitza els valors de DBO5 per a cada conca considerada. S’hi aprecia

clarament que a les conques intercomunitàries la qualitat pel que fa a la DBO5 és més elevada.

A les conques internes, el gran riu amb una millor qualitat segons la DBO5 és el Ter, mentre

que la Muga i el Fluvià no presenten cap estació amb nivells de qualitat inferior a bo.

DBO 5 dies

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorçana

Ebre

Total Intercom.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100

DolentDeficientModeratBoMolt bo

Figura 4.1.4. Nivell de qualitat segons el DBO5 a Catalunya.

El Mapa 4.1.70. mostra els nivells de qualitat segons el TOC, mentre que la Figura 4.1.5.

sintetitza els resultats de TOC per cada una de les conques principals. En ambdues figures



s’aprecia que a les conques intercomunitàries la qualitat és més elevada, i que els rius més

afectats són el tram baix del Besòs, l’Anoia i el Foix. D’altra banda, la informació del TOC dóna

suport al fet que Ter i Fluvià són els sistemes fluvials de les conques internes amb major nivell

de qualitat segons els diferents indicadors de contaminació orgànica.

TOC

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorça

naEbre

Total Interco

m.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100


Figura 4.1.5. Nivell de qualitat segons el TOC a Catalunya.

Pel que fa als clorurs, els trams més problemàtics són a la conca del Llobregat per sota del

Cardener, així com les parts baixes del Besòs i del Foix, on la qualitat està per sota del nivell

acceptable (Mapa 4.1.71 i Figura 4.1.6).

Clorurs

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorçana

Ebre

Total Interco

m.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100


Figura 4.1.6. Nivell de qualitat segons la concentració de clorurs a Catalunya.



Les Figures 4.1.7 i 4.1.8 mostren respectivament els nivells de qualitat per l’amoni i els fosfats.

Per ambdós paràmetres les conques en pitjor situació són les del Besòs i el Foix.

Amoni

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorça

naEbre

Total Interco

m.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100


Figura 4.1.7. Nivell de qualitat segons la concentració d’amoni a Catalunya.

Fosfat

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorça

naEbre

Total Interco

m.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100


Figura 4.1.8. Nivell de qualitat segons la concentració de fosfat a Catalunya.

L’estat dels rius a les conques internes és força dolent si es considera el nitrat, ja que per

exemple, s’observa que els valors són inferiors a bons en gairebé tota la conca del Besòs o en

la del Foix. També a l’eix de l’Ebre i als rius Sió i Corb els nivells de nitrats superen el llindar de

qualitat bona (Mapa 4.1.72 i Figura 4.1.9). S’ha de remarcar que els llindars establerts per a



diferenciar nivells de qualitat són més restrictius que els establerts en el Pla de Sanejament de

Residus Urbans i en el Pla de Sanejament de Residus Industrials.

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorça

naEbre

Total Interco

m.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100

Dolent Deficient Moderat Bó Molt bó

Nitrats

Figura 4.1.9. Nivell de qualitat segons la concentració de nitrats a Catalunya.

Mapa 4.1.70. Nivells de qualitat segons el TOC a Catalunya.



Mapa 4.1.71. Nivells de qualitat segons la concentració de clorurs a Catalunya.

Mapa 4.1.72. Nivells de qualitat segons la concentració de nitrats a Catalunya.



Per tal de determinar els nivells de qualitat de cada massa d’aigua segons els elements de

qualitat fisicoquímica, s’ha considerat per a cada estació la qualitat mitjana dels paràmetres

emprats, i s’ha assignat com a qualitat fisicoquímica de la massa d’aigua la pitjor qualitat

mitjana d’entre les estacions que conté. D’aquesta manera, el Mapa 4.1.73 mostra els nivells

de qualitat de les masses d’aigua de Catalunya segons els elements de qualitat fisicoquímica.

Mapa 4.1.73. Nivells de qualitat de les masses d’aigua segons els elements de qualitat fisicoquímica a Catalunya.



Elements de qualitat hidromorfològica

La Directiva Marc de l’Aigua estableix que els elements de qualitat hidromorfològica han de

servir per diferenciar entre el molt bon estat ecològic i el bon estat ecològic d’aquelles masses

d’aigua en què els elements de qualitat biològics i fisicoquímics assoleixen les condicions de

referència (Taula de la Guia ECOSTAT). Els elements hidromorfològics considerats per

determinar la qualitat hidromorfològica són la naturalitat del règim hidrològic, la continuïtat

fluvial i les condicions morfològiques. Els paràmetres que es proposen per a valorar cadascun

dels elements són:

Taula 4.1.19. Elements de qualitat hidromorfològica i paràmetres utilitzats en la seva caracterització.

Elements de qualitat hidromorfològica

Paràmetres Utilitzats a l’IMPRESS

Naturalitat del règim hidrològic

Desviació respecte el cabal en règim natural

Continuïtat fluvial Grau d’alteració de la morfologia del canal Condicions morfològiques Diversitat d’hàbitats

Estructura de l’hàbitat (microhàbitats) Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)

X X X

Els protocols per determinar la naturalitat del règim hidrològic estan actualment en fase de

desenvolupament per part de l’Agència, i és per aquest motiu que en l’anàlisi de l’impacte que

aquí es presenta s’ha optat per valorar la qualitat hidromorfològica prescindint d’aquest element

de qualitat, a l’espera de poder incorporar els paràmetres i les mètriques més adients i que

s’aprovin per part de l’Agència.

La continuïtat fluvial i les condicions morfològiques s’han valorat a partir del grau de naturalitat

tant del canal com de les riberes, i també de la diversitat i l’estructura dels hàbitats. Les dades

utilitzades en la valoració de la naturalitat del canal, la diversitat d’hàbitats i l’estructura dels

hàbitats provenen de mètriques avaluades en les estacions de mostreig d’ictiofauna (Agència,

2003c). La naturalitat de les riberes s’ha valorat a partir dels resultats de l’índex QBR avaluats

per diverses entitats i equips d’investigació d’arreu del territori de Catalunya (Agència, Diputació

de Barcelona, Dept. Ecologia de la Universitat de Barcelona, Confederació Hidrogràfica de

l’Ebre). El QBR és un índex que analitza essencialment l’estructura de la vegetació i la

naturalitat de la morfologia fluvial (Munné et al., 1998). El Mapa 4.1.74. mostra els nivells de

qualitat segons l’índex QBR, i s’hi pot observar que l’estat dels boscos de ribera no és gaire bo



ni a les conques internes ni a les intercomunitàries, ja que els valors de QBR acceptables (nivell de qualitat bo o molt bo) representen només el 29% del total (Figura 4.1.10).

QBR

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorçana

Ebre

Total Interc.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100

Dolent Deficient Moderat Bo Molt bo

Figura 4.1.10. Nivells de qualitat segons l’índex QBR a Catalunya.



Mapa 4.1.74. Nivells de qualitat segons l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera a Catalunya.

Per tal de valorar els nivells de qualitat segons els elements hidromorfològics s’ha optat per la

mitjana de valors. A les estacions de mostreig d’ictiofauna s’ha determinat la qualitat

hidromorfològica a partir de la mitjana de les tres mètriques considerades. Amb els resultats de

QBR s’ha tingut en compte la mitjana de tots els trams avaluats dins d’una mateixa massa

d’aigua. Finalment, per establir la classe de qualitat hidromorfològica de cada massa d’aigua

s’ha assignat el nivell més baix d’entre la mitjana del QBR i l’estació d’ictiofauna amb una pitjor

qualitat. D’aquesta manera, al Mapa 4.1.75. es presenten els nivells de qualitat de cada massa

d’aigua segons els elements hidromorfològics:



Mapa 4.1.75. Nivells de qualitat segons els elements de qualitat hidromorfològica a Catalunya.

L’estat ecològic es determina a partir de les relacions de la Figura 4.1.2. En moltes masses

d’aigua, especialment de capçalera, no es disposa de dades de qualitat fisicoquímica i per tant

no s’ha pogut valorar l’estat ecològic seguint de forma estricta el procés exposat a la Figura 4.1.2. En aquests casos s’ha optat per assignar com a estat ecològic de la massa d’aigua el

seu nivell de qualitat biològica, ponderat només per la qualitat hidromorfològica.

El resultat ens mostra com un 38% de les masses d’aigua de les conques internes, i un 20% de

les de les conques intercomunitàries, no assoleixen el bon estat ecològic (Mapa 4.1.76). Pel



conjunt de Catalunya, el percentatge de masses d’aigua que no assoleix el bon estat ecològic

(objectiu de la Directiva Marc de l’Aigua) es situa en el 31%.

Mapa 4.1.76. Estat ecològic a Catalunya.



355

El risc d’incompliment per estat ecològic és equivalent al nivell de qualitat, ja que aquest ja

incorpora la comparació entre el valor observat i el llindar tolerat. D’aquesta manera, la relació

entre el nivell de qualitat de l’estat ecològic i el risc d’incompliment de cada massa d’aigua és la

següent:

Nivell de qualitat Categoria de risc Nivell de qualitat molt bo o bo Risc nul Nivell de qualitat moderat Risc baix Nivell de qualitat deficient Risc mig Nivell de qualitat dolent Risc elevat

4.1.2.3. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de l’impacte

Un cop determinats el risc d’incompliment segons impacte comprovat i impacte probable, cal

determina un risc d’incompliment final segons l’anàlisi d’impactes. Aquest risc final es calcula

segons mostra el següent esquema:

IMPACTE COMPROVAT RISC ALT MIG BAIX NUL Sense dades

ALT ALT ALT MIG MIG ALT

MIG ALT MIG MIG MIG MIG BAIX MIG MIG BAIX BAIX BAIX NUL MIG BAIX BAIX NUL NUL IM

PAC

TE

PRO

BA

BLE

Sense dades ALT MIG BAIX NUL Sense dades

El diferent valor assignat a impacte comprovat i probable es deu al fet que pel comprovat

existeixen normatives contrastades, mentre que l’impacte probable es basa en mètriques la

majoria de les quals es troben en un estat experimental. D’altra banda, el fet d’assignar un

major risc a aquelles masses d’aigua on hi ha incompliment de normatives vigents, ajuda a

prioritzar actuacions en la gestió dels recursos hídrics.

La Figura 4.1.11 i el Mapa 4.1.77 mostren el resultat de l’anàlisi d’impacte en les masses

d’aigua de les conques internes i intercomunitàries de Catalunya. Queda palès que a les

conques internes el percentatge de masses d’aigua en risc elevat o mig d’incompliment dels

objectius ambientals de la Directiva és superior al de les conques intercomunitàries. Les

conques amb un percentatge més elevat de masses d’aigua en risc són les del Besòs, el Foix,

el Francolí, l’Anoia i el baix Llobregat.



RISC

MugaFluvià Ter

TorderaBesòs

LlobregatFoix

Gaià

Francolí

Total CIC

GaronaSegre

N. Pallaresa

N. Ribagorçana

EbreSènia

Total Interc.

Perc

enta

tge

0

20

40

60

80

100

Elevat Mig Baix Nul Sense dades

Figura 4.1.11. Risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva segons l’anàlisi d’impacte a Catalunya.

Mapa 4.1.77. Anàlisi de l’impacte a Catalunya.



4.1.3. Valoració del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en rius

La valoració final del risc d’incompliment d’objectius mediambientals de la Directiva es basa en

la combinació de les valoracions de risc de l’anàlisi de pressions i de l’anàlisi d’impactes.

Aquesta combinació s’ha fet segons el següent esquema:

PRESSIONS RISC ELEVAT MIG BAIX NUL Sense dades

ELEVAT MIG BAIX NUL IM

PAC

TES

Sense dades Sense dades

El 46,9% de les masses d’aigua fluvials tenen un risc d’incompliment elevat segons l’anàlisi de

pressions (Figura 4.1.12a), mentre que aquest percentatge es del 9% segons l’anàlisi

d’impactes (Figura 4.1.12b). Tanmateix, la manca de dades en l’anàlisi d’impactes ha

impossibilitat l’avaluació del risc d’incompliment en un 36% de les masses d’aigua.

Sense dadesRisc nulRisc baixRisc migRisc elevat

a) b)

Figura 4.1.12. Risc d’incompliment en les masses d’aigua fluvials segons l’anàlisi de pressions (a) i segons l’anàlisi

d’impactes (b).

El Mapa 4.1.78. mostra el risc final d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva

Marc de l’Aigua a les masses d’aigua epicontinentals.



Mapa 4.1.78. Risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua.



4.1.3.1. Anàlisi de pressions

Les pressions que comprometen més seriosament el compliment dels objectius de la Directiva

són les derivacions per minicentrals, l’efecte conjunt dels abocaments biodegradables i les

descàrregues de sistemes unitaris. Les minicentrals causen que un 16% de les masses d’aigua

fluvials tinguin un risc d’incompliment elevat, els abocaments biodegradables fan que només un

64% de les masses tinguin un risc nul i fins a un 26% presentin un risc elevat, mentre que les

DSUs provoquen un risc elevat en l’11% de les masses d’aigua. D’entre ambdues, s’han de

destacar les minicentrals, ja que a més de ser les pressions que comporten més risc,

comporten una disminució del cabal i, per tant, un increment de la susceptibilitat del medi que

influeix en l’efecte de gairebé totes les altres pressions.

Pel que fa a alteracions morfològiques, preses i recloses provoquen que el 7% de les masses

d’aigua tinguin risc d’incompliment superior a nul. Les mancances en la informació disponible

pel que fa als endegaments no han permès realitzar una anàlisi homogènia territorialment. Tot i

això, s’ha constatat que l’11% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat per

endegaments.

Pel que fa a les pressions per alteració del règim hidrològic, destaca l’efecte de les

minicentrals, ja que el 16% de les masses d’aigua tenen un risc elevat a causa de les

derivacions d’aigua per minicentrals. El seu efecte és tant important que es considera que

mereixen una atenció especial. La pressió per captacions d’aigua superficial provoca que

entorn el 5% de les masses d’aigua tinguin risc d’incomplir els objectius de la Directiva Marc de

l‘Aigua. L’efecte dels embassaments no és tan elevat com el de les derivacions cap a

minicentrals hidroelèctriques, però mereix també una especial atenció, ja que només un 82%

de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment nul.

La invasió dels marges fluvials per zones urbanes provoca un risc d’incompliment mig del 3%

de les masses d’aigua, mentre que aquest percentatge és del 0.9% pel que fa a activitats

extractives. D’altra banda, les explotacions forestals de creixement ràpid en els marges fluvials

provoquen un risc d’incompliment en el 7,5% de les masses d’aigua.

Fins al 26% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat a causa dels

abocaments de tipus biodegradable. Pel que fa a aquest tipus de pressió, l’anàlisi que

contempla l’efecte conjunt dels abocaments procedents de depuradores i d’indústries, així com

el seu efecte acumulat aigües avall, dóna uns resultats més severs que quan es consideren de



forma separada els abocaments d’aquests dos orígens. S’ha de remarcar que les situacions de

màxim risc es troben en els trams baixos dels cursos fluvials. Pel que fa a abocaments

industrials de tipus no biodegradable, el 3% de les masses d’aigua tenen risc d’incompliment.

D’altra banda, s’ha de remarcar que les descàrregues de sistemes unitaris provoquen un risc

d’incompliment elevat en l’11% de les masses d’aigua.

Quant a fonts difoses de contaminació, destaquen els usos agrícoles tipus C, les dejeccions

ramaderes i els usos urbans. Els usos agrícoles tipus C afecten sobretot el sud i provoquen que

un 20% de les masses d’aigua tinguin risc d’incompliment. D’altra banda, les dejeccions

ramaderes provoquen que el 8% de les masses d’aigua es trobin en un risc d’incompliment

mig, mentre que el 6% ho estan a causa dels usos urbans. En considerar de forma conjunta les

fonts de nitrogen agrícoles i ramaderes, s’ha aconseguit una avaluació més acurada del risc

d’incompliment per contaminació difosa a partir dels excedents de nitrogen, que suposa un risc

per al 15% de les masses d’aigua a Catalunya.

Un 16% de les masses d’aigua es troben en risc d’incompliment a causa de la presència

d’espècies invasores. Aquest tipus de pressió ha estat difícil de valorar i no s’ha disposat de

tota la informació sobre les diferents espècies invasores a Catalunya. És per aquest motiu i pel

fet de ser un problema de creixents magnituds, que es recomana emprendre mesures per

invertir la dinàmica.

Aquesta anàlisi de pressions es troba limitada ja que és una anàlisi estàtica que no contempla

les tendències temporals dels factors que causen les pressions. Així mateix, aquesta anàlisi

tampoc contempla la dificultat de minimitzar aquestes pressions a partir de les accions

correctores. Tot i això, l’anàlisi es basa en molta informació i és per això que pot constituir una

sòlida base per a la gestió dels sistemes aquàtics epicontinentals.

La Taula 4.1.20 mostra un resum de l’anàlisi de pressions, en concret el risc d’incompliment

associat a cada pressió considerada.



Taula 4.1.20. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi de pressions.

Pressió Risc Pressió Risc Preses i rescloses

Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid

Endegament de lleres

Abocaments biodegradables (càrrega de fòsfor total)

Captacions d’aigua

Abocaments biodegradables acumulats (càrrega orgànica)

Alteració hidrològica per embassaments

Descàrregues de Sistemes Unitaris (DSUs)

Derivació per minicentrals hidroelèctriques

Abocaments industrials no biodegradables



Continuació Taula 4.1.20.

Pressió Risc Pressió Risc Invasió de la zona d’inundació per usos urbans

Abocadors de residus urbans

Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives

Abocadors de residus industrials

Usos agrícoles A

Vies de comunicació

Usos agrícoles B

Zones mineres

Usos agrícoles C

Fangs de les EDARs



Continuació Taula 4.1.20.

Pressió Risc Pressió Risc Usos agrícoles D

Runams salins

Usos urbans

Excedents de nitrogen


Espècies invasores

Sòls contaminats i potencialment contaminats

Abocaments no sanejats



4.1.3.2. Anàlisi d’impactes

En l’anàlisi d’impactes comprovats, és a dir, considerant tots els incompliments de la legislació

vigent, un 9% de les masses presenten un risc d’incompliment elevat. Destaquen els

incompliments per vida piscícola, ja que suposen un risc elevat en un 7,7% de les masses

d’aigua, i es deuen en el 58% dels casos a concentracions d’amoníac no ionitzat superiors als

límits vigents. Quant a prepotables, els incompliments són bàsicament deguts a l’amoni (97%),

mentre els incompliments per substàncies perilloses prioritàries, que provoquen un risc

d’incompliment elevat en el 2,2% de les masses d’aigua, es deuen bàsicament al crom dissolt

(36%) i a hexaclorociclohexans (14%).

Pel que fa a l’impacte probable, tant l’estat químic com l’estat ecològic provoquen que entorn el

7% de les masses d’aigua tinguin un risc d’incompliment elevat. Els incompliments en l’estat

químic es deuen bàsicament a l’hexaclorobenzè (63%), al clorpirifos 24% i a la simazina (4%).

Quant a l’estat ecològic, només un 29% de les masses d’aigua tenen risc d’incompliment nul,

mentre que un 31% tenen un risc superior a nul i per tant, no assoleixen el bon estat ecològic.

El risc d’incompliment a partir de l’estat ecològic s’ha de tenir en consideració ja que, tot i estar

basat en elements de qualitat no legislats, recull informació de caire biològic, fisicoquímic i

hidromorfològic.

La Taula 4.1.21 mostra un resum de l’anàlisi d’impactes, i en concret el risc d’incompliment

associat a cada tipus d’impacte.



Taula 4.1.21. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi dels impactes.

Impacte Risc Impacte Risc Impacte probable Estat ecològic

Estat químic (Annex X)

Impacte probable

Impacte comprovat Prepotables

Protecció vida piscícola

Substàncies perilloses

Zones de bany

Impacte comprovat



4.1.4. Anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en embassaments

L’anàlisi de pressions en embassaments es basa en l’anàlisi de pressions realitzat en rius. A

causa de les diferències entre rius i embassaments, no s’han considerat totes les pressions

usades per rius. D’aquesta manera, les pressions considerades han estat:

Tipus de pressió Pressió Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores

D’altra banda, l’anàlisi d’impactes s’ha basat de forma exclusiva en l’estat ecològic dels

embassaments determinat en l’estudi d’Agència (2003a).

La valoració final del risc d’incompliment d’objectius mediambientals de la Directiva es basa en

la combinació de les valoracions de risc de l’anàlisi de pressions i de l’anàlisi d’impactes.

Aquesta combinació s’ha fet segons el següent esquema:

PRESSIONS RISC ELEVAT MIG BAIX NUL Sense dades

ELEVAT MIG BAIX NUL IM

PAC

TES

Sense dades Sense dades



Segons l’anàlisi de pressions, el 10% de les masses d’aigua d’embassaments tenen un risc elevat d’incomplir objectius de la Directiva (Figura 4.1.13a, Mapa 4.1.79). En canvi, el risc

d’incompliment elevat és del 0% segons l’anàlisi d’impactes (Figura 4.1.13b, Mapa 4.1.80). Tot i

això, el risc mig d’incompliment segons l’anàlisi d’impactes arriba al 10% de les masses d’aigua

tipus embassament. Segons l’anàlisi de pressions i impactes, el 53,3% dels embassaments

tenen un risc d’incompliment nul, un 33,3% tenen un risc baix i un 13,3% mig.

a)


b)

Figura 4.1.13. Risc d’incompliment en les masses d’aigua embassament segons l’anàlisi de pressions (a) i segons

l’anàlisi d’impactes (b).

Les fonts de contaminació difoses són les principals pressions sobre les masses d’aigua tipus

embassament. D’entre elles, destaquen els usos agrícoles tipus C i les dejeccions ramaderes.

Un 3,3% de les masses d’aigua tenen un risc d’incompliment elevat a causa dels abocaments

de tipus biodegradable.

Quant a fonts difoses de contaminació, destaquen els usos agrícoles tipus C, les dejeccions

ramaderes i els usos urbans. Els usos agrícoles tipus C provoquen que un 17% de les masses

d’aigua tinguin risc d’incompliment. D’altra banda, les dejeccions ramaderes generen risc

d’incompliment en un 13,3% de les masses d’aigua. El risc d’incompliment per contaminació

difosa a partir dels excedents de nitrogen suposa un risc per al 13,3% de les masses d’aigua a

Catalunya.

De les 18 pressions que s’han considerat en l’anàlisi del risc per pressions en embassaments,

n’hi ha 13 que no generen cap risc. Es tracta de:

abocaments biodegradables (càrrega de fòsfor total)

descàrregues de sistemes unitaris

abocadors de residus urbans

abocadors de residus mixts

usos agrícoles A



usos agrícoles B

usos agrícoles D

usos urbans

sòls contaminats o potencialment contaminats

vies de comunicació

fangs d’EDARs

runams salins

espècies invasores

El risc d’incompliment generat per la resta de pressions considerades es mostra de forma

gràfica a la Taula 4.1.22.



Mapa 4.1.79. Risc d’incompliment en embassaments segons l’anàlisi de pressions.

Mapa 4.1.80. Risc d’incompliment en embassaments segons l’anàlisi d’impactes.



Mapa 4.1.81. Risc d’incompliment en embassaments.

La Taula 4.1.22 mostra un resum de l’anàlisi de pressions, en concret el risc d’incompliment

associat a cada pressió considerada.



Taula 4.1.22. Riscs d’incompliment segons l’anàlisi de pressions (es mostren només les pressions que generen

algun tipus de risc sobre els embassaments).

Pressió Risc Pressió Risc Abocaments biodegradables acumulats (càrrega orgànica)

Zones mineres

Usos agrícoles C

UAC

Excedents de nitrogen EXN


4.1.5. Anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en llacs i zones humides

L’anàlisi de risc d’incompliment dels objectius de la Directiva en llacs i zones humides (Capítol

2) s’ha determinat a partir de l’estat ecològic. Les masses d’aigua que, segons els indicadors

de qualitat mesurats en llacs i zones humides pels convenis respectius (Agència, 2003d;

Agència, 2004d), presenten un molt bon estat o bon estat tenen un risc nul d’incompliment dels

objectius de la Directiva, mentre que les masses d’aigua que presenten un estat ecològic

moderat tenen un risc baix, les que presenten un estat deficient tenen un risc mig i les que

presenten un estat dolent tenen un risc elevat. El criteri que s’ha seguit es resumeix a

continuació:



Estat ecològic Risc d’incompliment

Molt bo Nul Bo Nul

Moderat Baix Deficient Mig Dolent Elevat

Segons aquest criteri, a Catalunya un 29% de les masses considerades com a zones humides

o llacs presenten un risc d’incompliment nul, en un 15% d’aquestes masses el risc és baix, en

un 7% el risc és mig i en un 10% el risc és elevat (Mapa 4.1.82). Aquests percentatges es

mostren desglossats per les conques internes i per les conques intercomunitàries a la Figura

4.1.82.

a)


b)

Figura 4.1.14. Risc d’incompliment segons l’estat ecològic en llacs i zones humides de conques internes (a) i

conques intercomunitàries de Catalunya (b).



Mapa 4.1.82. Risc d’incompliment segons l’estat ecològic en llacs i zones humides de Catalunya.

4.1.6. Deterioraments temporals per causes naturals en condicions extremes

La Directiva Marc de l’Aigua contempla la possibilitat que no es compleixin els objectius

ambientals per a determinades masses d’aigua per causes naturals en condicions extremes

(Article 4.6). Els criteris d’excepció que s’han considerat seguint les recomanacions de la

Directiva Marc de l’Aigua, tot i que alguns d’aquests fenòmens poden ser influenciats per certes

activitats humanes, han estat la sequera, les riuades i els incendis forestals.



Tant sequeres com riuades són part intrínseca dels ecosistemes fluvials Mediterranis (Gasith & Resh, 1999; Sabater et al., 2001), però a causa de la seva possible influència puntual però

devastadora sobre la biota, determinades mètriques per valorar l’estat ecològic poden resultar

en valors molt baixos que resultin en incompliments dels objectius de la Directiva Marc de

l’Aigua. Així, en condicions naturals el cabal condiciona gairebé tots els aspectes dels

ecosistemes fluvials, incloent la morfologia del canal i règims de pertorbació, la distribució dels

organismes en l’espai i en el temps, així com els fluxos d’energia i materials (Gordon et al.,

1992; Allan, 1995). La influència de sequeres i riuades és encara més acusada en ecosistemes

fluvials en clima Mediterrani, que es caracteritza per una elevada variabilitat inter i intra-anual

(Davies et al., 1994; Resh et al., 1990; Sabater et al., 1995).

El canvi climàtic pot comportar en moltes regions un increment en la magnitud i freqüència de

riuades, així com de les sequeres (Hisdal et al., 2001; McCarthy et al., 2001; Palmer &

Räisänen, 2002; Milly et al., 2002). En aquest nou escenari, és doncs rellevant considerar els

possibles efectes de riuades i sequeres sobre el compliment dels objectius ambientals de la

Directiva Marc de l’Aigua.

4.1.6.1. Sequeres

La sequera pot afectar considerablement el risc d’incompliment dels objectius ambientals de la

Directiva Marc de l’Aigua a través del seu efecte directe sobre els indicadors de qualitat

biològica utilitzats per determinar l’estat ecològic ja que causen situacions estressants per

manca d’oxigen i en molts casos, per pèrdua total del medi aquàtic. Així mateix, tenen un efecte

indirecte degut a la reducció del cabal, ja que menys cabal implica major susceptibilitat davant

de moltes pressions antròpiques, i per tant més risc d’incompliment.

D’acord amb aquests principis, s’han seleccionat les pressions el risc d’incompliment associat

de les quals es veu afectat pel cabal, i s’ha calculat la susceptibilitat del medi a aquestes

pressions a partir del cabal que es dóna en situacions d’extrema sequera. Les pressions

seleccionades per a fer aquesta anàlisi han estat:

• Captacions d’aigua superficial

• Regulació del flux

• Derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques

• Abocaments biodegradables

• Abocaments industrials.



El risc d’incompliment en condicions de sequera s’ha calculat a partir de la mitjana dels risc

d’incompliment calculats per a les pressions prèviament esmentades tenint en compte el cabal

Q90 com el cabal circulant (Mapa 4.1.84). S’ha assumit que el cabal excedit el 90% dels dies

de l’any (Q90) correspon al cabal de sequera (Caissie & El-Jabi, 1995; Smakhtin, 2001), de

manera que s’ha calculat el Q90 mig per cada tipus fluvial en base a les sèries de cabal en

règim natural (Taula 4.1.23, Mapa 4.1.83).



Taula 4.1.23. Relació entre Q90 i cabal mig per a cadascun dels tipus fluvials.

Tipus fluvials Nombre de sèries analitzades

Mitjana Q90:cabal mig

Desviació estàndard Q90:cabal mig

Eixos principals 5 0.279 0.037 Rius de muntanya humida calcària 3 0.297 0.079 Rius de muntanya humida silícica 5 0.300 0.028 Rius de muntanya mediterrània calcària

5 0.225 0.075

Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal

4 0.265 0.025

Rius de muntanya mediterrània silícica 5 0.147 0.046 Rius mediterranis de cabal variable 4 0.173 0.036 Rius mediterranis silícics 6 0.228 0.034 Torrents Litorals 4 0.073 0.061 Rius mediterranis càrstics 6 0.228 0.120 Grans rius poc mineralitzats 4 0.311 0.008 Grans eixos mediterranis 3 0.328 0.001



Mapa 4.1.83. Relació entre Q90 i cabal mig.

Mapa 4.1.84. Risc d’incompliment en condicions de sequera.



4.1.6.2. Riuades

Les riuades són un fenomen natural que permet el manteniment de la integritat de l’ecosistema

fluvial. És en aquests moments que es maximitzen la connectivitat horitzontal entre diferents

compartiments de l’ecosistema i la connectivitat vertical amb l’aqüífer, ja que és en la laminació

d’avingudes quan es dóna la recàrrega de l’aqüífer. Les riuades remouen el substrat,

modifiquen la morfologia del canal i resulten, sovint, en una elevada mortalitat i/o desplaçament

dels organismes (Biggs,1995; Biggs, 1996; Giller et al., 1991; Scarsbrook & Townsend, 1993;

Siegfreid & Knight, 1977). És per aquest motiu que les riuades poden afectar la valoració de

l’estat ecològic, ja que les mètriques basades en organismes bentònics usades per a

determinar l’estat ecològic de manera habitual en aquests sistemes fluvials es poden veure

afectades. A causa d’això, s’han considerat les riuades com a possible motiu d’excepció

temporal dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Tot i això, l’efecte de les riuades en els

indicadors és limita a pocs mesos, ja que els màxims valors de diversitat i productivitat es

troben sempre en sistemes fluvials amb règims hidrològics d’elevada variabilitat i episodis

extrems impredictibles (Cardinale et al., 2005).

Els rius catalans poden registrar cabals punta de centenars de vegades el seu cabal mitjà anual

(fins a 800 vegades al Foix i Francolí). Les avingudes més importants quasi sempre es poden

relacionar amb precipitacions superiors als 100 mm diaris i els cabals màxims solen registrar-se

el mateix dia de la precipitació (Taula 4.1.24).

Taula 4.1.24. Avingudes més importants i precipitacions a observatoris propers (Martín-Vide, 1997). Q: cabal mitjà

anual, Qmi: cabal màxim instantani, P: precipitació.

Riu (estació d’aforament)

Q (m3/s)

Qmi (m3/s)

Data Observatori P (mm) Data

Fluvià (Esponellà) 6,8 1.200 19/10/1977 Castellfollit de la Roca 182,5 18/10/77 Ter (Ripoll) 9,6 1.000 8/11/1982 Ribes de Freser 201,0 7/11/82 Onyar (Girona) 1,7 550 5/04/1969 Girona 159,4 4/04/69 Tordera (Sant Celoni) 0,8 213 9/10/1965 Sant Celoni 162,0 9/10/65 Llobregat (Martorell) 20,7 3.080 20/09/1971 Sallent 184,5 20/09/71 Foix (Castellet) 0,3 240 18/09/1974 Castellví de la Marca 145,2 17/09/74 Francolí (Tarragona) 2 1.600 10/10/1994 Alforja 415,0 10/10/94 Ebre (Tortosa) 540 11.000 10/1907

La freqüència amb que es donen aquests esdeveniments extrems pot establir-se a partir de

l’anàlisi de sèries pluviomètriques. El càlcul mitjançant la distribució de Gumbel, de les



quantitats màximes esperades en un dia per a diferents períodes de retorn (en anys) (és a dir,

les quantitats diàries que, de mitjana, són igualades o superades un cop cada cert nombre

d’anys) donen valors notablement alts al litoral i prelitoral: per un període de retorn de 10 anys

les quantitats diàries superen els 100 mm al litoral, prelitoral i zones pirinenques (Taula 4.1.25).

Als indrets amb valors inferiors, les intensitats pluviomètriques en intervals inferiors al dia

poden ser igualment elevades. A Girona, a la conca del riu Onyar i a l’Empordà, en el mateix

període de retorn les quantitats màximes diàries ultrapassen els 150 mm i hi ha llocs on es

poden assolir els 200 mm. Hi ha doncs zones de Catalunya que es troben dins de les major

intensitat pluviomètrica d’Espanya.

Taula 4.1.25. Quantitats diàries màximes esperades per a diferents períodes de retorn (T) (Elias Ruiz, 1979; Martín-

Vide, 1997).

T (anys) Barcelona Girona Sant Llorenç del Munt 5 88 143 155 10 105 179 189 25 126 224 232 50 143 258 264

100 158 291 296

Les previsions del canvi climàtic contemplen que la precipitació tindrà lloc en períodes més

concentrats i, per tant, la intensitat serà major (Vellinga & Van Verseveld, 2000; Palmer &

Räisänen, 2002; Milly et al., 2002). Aquest increment en la ocurrència d’episodis extrems pot

arribar a ser d’entre 1 i 4 episodis extrems més a finals del s. XXI (Palmer & Räisänen, 2002).

En l’àmbit Mediterrani, les riuades es deuen sovint a la intensitat de la precipitació més que no

pas a la quantitat registrada en un període perllongat de temps. Tot i això, la principal força

motriu de l’increment en magnitud i freqüència de riuades pot ser el canvi en els usos del sòl

per motius antropogènics i/o per efecte del canvi climàtic (Bronstert, 2003). En aquest nou

escenari, a causa del canvi en la freqüència d’ocurrència de les precipitacions extraordinàries i

la seva magnitud, es modificaran els límits de les zones inundables, i conseqüentment s’hauria

de ser molt estricte en la futura planificació del territori i ampliar els marges de protecció avui

dissenyats.



4.1.6.3. Superfícies susceptibles de ser afectades per incendis forestals

Els incendis poden afectar profundament els ecosistemes fluvials de forma directa o indirecta.

Les comunitats de ribera es poden veure directament afectades pels incendis i per tant

repercutir en l’estat ecològic de l’ecosistema fluvial. D’altra banda, els incendis a la conca

afecten l’ecosistema fluvial a causa bàsicament de l’increment de sòlids en suspensió, de

l’increment en la concentració de nutrients a causa de la mineralització de la matèria orgànica,

de l’increment en els aports per disminució de l’evapotranspiració i de la disminució de la

capacitat de retenció per part de la coberta vegetal i del sòl, així com de l’increment de les

avingudes amb càrrega sòlida considerable. Tots aquests canvis queden reflectits en la biota

dels sistemes fluvials, que impliquen estats ecològics de pitjor qualitat (Vila, 2005; com. pers.).

És per aquest motiu que s’han considerat els incendis com a possible motiu d’excepció

temporal dels objectius de la Directiva marc de l’Aigua.

El canvi climàtic comportarà un augment del risc d’incendi a les zones mediterrànies i una

ampliació de les zones d’alt risc cap a llocs on ara el risc és baix. La sequera, l’abandonament

de les zones rurals, que podria augmentar al secà si disminueix la productivitat i la

competitivitat dels productes agrícoles, la previsió de boscos joves i densos i la reducció en el

grau de gestió forestal per davallada de la rendibilitat dels aprofitaments silvícoles incrementarà

la vulnerabilitat al foc (Sebastià et al., 2005) i per tant el risc d’incompliment dels objectius de la

Directiva Marc de l’Aigua.

S’ha fet una estimació de les masses d’aigua que poden ser més afectades per incendis a

partir del risc bàsic d’incendis a Catalunya. La Direcció General de Prevenció de Riscos del

Medi Natural (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya) ha elaborat un

mapa de perill bàsic d’incendi forestal, que resulta de la combinació del perill d’ignició i del perill

de propagació i és un mapa relativament estàtic en el temps, ja que no depèn exclusivament

del tipus de vegetació. Aquest risc defineix la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir un

incendi (Mapa 4.1.85). El risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en

situacions excepcionals per incendis forestals s’ha establert a partir de la mitjana del risc bàsic

d’incendi en cada subconca associada a massa d’aigua, i l’objectiu s’ha fixat en tenir un risc

inferior a molt alt (Mapa 4.1.86). El fet que s’hagi considerat un valor tant elevat es deu al fet

que l’efecte sobre els sistemes aquàtics epicontinentals és fonamentalment indirecte.



Mapa 4.1.85. Risc bàsic d’incendis.

Mapa 4.1.86. Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per risc d’incendis.



4.1.7. Tendències i perspectives de futur en l’anàlisi del risc

El canvi climàtic és causat pel canvi en la composició atmosfèrica degut a l’activitat de l’home

(Karl & Trenberth, 2003). El canvi climàtic ha comportat un increment de 0,8ºC durant el darrer

segle (IPCC, 2001) i les prediccions preveuen increments d’entre 1 i 3,5ºC pel 2100 (Nicholls et

al., 1996) (Figura 4.1.15). Aquest increment en la temperatura global ha estat major a la

Península Ibèrica, i és més acusat en els mesos d’hivern (Moreno, 2005). A Catalunya, l’anàlisi

de 23 sèries de temperatura del període 1869-1998 amb resolució mensual ha permès

determinar que hi ha hagut un increment mig de 0.007ºC/any, i que hi ha clares anomalies

tèrmiques que provoquen un increment mig des dels anys 80 (Brunet et al., 2001). La

modificació del balanç energètic a causa del canvi climàtic repercuteix en les dinàmiques del

planeta, i entre elles, en una intensificació del cicle hidrològic a nivell global (Labat et al., 2004).

La tendència en la precipitació anual és heterogènia i va des d’increments de fins el 50% a

regions del Nord d’Europa fins a decrements del 20% al Sud d’Europa (IPCC, 2001; EEA,

2004) (Figura 4.1.16).

Figura 4.1.15. Dinàmica temporal de la temperatura mitjana global els darrers 140 anys expressada com la

desviació respecte la mitjana (IPCC, 2001).



Figura 4.1.16. Tendència en la precipitació anual durant el s.XX (IPCC, 2001).

Els components del cicle hidrològic es veuen afectats pel canvi climàtic des de fa

aproximadament 30 anys i es veuran severament afectats al llarg del s. XXI (Milly et al., 2002).

Aquesta alteració dels components del cicle hidrològic no és banal, ja que la incidència sobre la

disponibilitat de recursos hídrics, tant en quantitat com en qualitat, afecta tant els ecosistemes

aquàtics com l’abastament humà.

El canvi climàtic no és però l’únic factor que comporta modificacions en el cicle hidrològic. El

canvi en els usos del sòl que s’està produint en els darrers 30 anys i que continua actualment

és, conjuntament amb l’increment del tipus i valor de la demanda i el tipus de gestió, tant o més

important que el canvi climàtic. És per això que es parla de canvi ambiental per fer referència al

conjunt de modificacions imposades pel clima i per l’acció antròpica.



4.1.7.1. Efectes del canvi climàtic sobre la dinàmica hidrològica

La precipitació, entrada principal del sistema hidrològic, és la responsable de la variabilitat del

balanç hídric i té profundes implicacions en el conjunt del cicle hidrològic (IPCC, 2001). Gairebé

tots els escenaris prediuen una disminució de la precipitació anual al nostre territori d’entre el 5

i el 15%, però el principal canvi es veurà en l’augment en la freqüència de les precipitacions

extremes (Katz, 1999; Karl & Knight, 1998; Karl & Trenberth, 2003; Ludwig et al., 2004; EEA,

2004; Eisenreich, 2005; Moreno, 2005; Martín-Vide, 2005). En un anàlisi de les sèries de

precipitació de 30 anys en 139 observatoris catalans, Martín-Vide (2005) constata una

disminució en la quantitat total de precipitació, una disminució en la innivació, un descens en el

nombre de dies amb precipitació quantiosa i l’augment de les precipitacions torrencials.

A causa de l’increment en el nombre d’episodis pluviomètrics intensos, es pot esperar una

ràpida acumulació de l’aigua a la llera, una disminució del total infiltrat al subsòl (ja que la

precipitació superarà la capacitat d’infiltració del sòl) i la generació més freqüent d’avingudes

amb un cabal elevat (Mas-Pla, 2005). D’aquesta manera, s’escurça el temps mig de residència

de l’aigua en la conca i per tant, disminueix la possibilitat de recuperar les reserves i compensar

les extraccions dels recursos locals. Així mateix, es preveu un biaix cap als cabals baixos

durant llargs períodes de temps, la qual cosa impediria la recarrega dels aqüífers i donaria lloc

al descens dels nivells freàtics i a un esgotament efectiu del sistema, que comprometria el

cabal ecològic de les lleres (Eisenreich, 2005; Mas-Pla, 2005). Les dades de les estacions

d’aforament d’Olot (EA 13) i Esponellà (EA 16) exemplifiquen aquestes tendències (Mas-Pla,

2005). En aquestes, s’hi aprecia un clar increment de la variabilitat interanual en el cabal mig

diari des del 1960 i un increment en els cabals mitjans diaris màxims en les darreres dècades.

Els canvis però, no només es preveuen en l’increment d’episodis extrems, sinó que també

impliquen una disminució en el recurs. D’aquesta manera, en l’estudi d’actualització de

l’avaluació dels recursos hídrics de les Conques Internes de Catalunya (Agència, 2002b), es

preveu una pèrdua de recursos per a la part alta de la conca del Cardener del 11% per a la

primera meitat del s. XXI i de fins el 34% en la segona meitat del s. XXI. De magnitud similar, el

Libro Blanco del Agua (MIMAM, 2000) preveu una disminució del 8% en la disponibilitat de

recursos tant per conques internes de Catalunya, com per conca de l’Ebre. A aquesta

disminució total del recurs s’ha de d’afegir la irregularitat, que comporta un menor aprofitament

dels recursos no regulats. Davant d’aquest escenari de disminució dels recursos hídrics, el

paper dels aqüífers pot esdevenir clau per fer front a la variabilitat climàtica, ja que actuen com



a grans magatzems estratègics. La seva protecció és doncs, essencial per poder mantenir,

almenys, la mateixa capacitat de resposta que ara es té. Cal, al mateix temps, afavorir la

infiltració d’aigua cap als aqüífers, tant la que prové de la pluja com la que discorre per rius i

rieres, raó per la qual s’ha d’evitar la impermeabilització superficial dels aqüífers i protegir-los

de la contaminació (Pié et al., 2005).

L’increment de l’evapotranspiració representa una disminució de l’aigua al subsòl i,

conseqüentment, de la recàrrega dels aqüífers i dels nivells hidràulics. En disminuir els nivells,

se’n deriven dues conseqüències: la primera és que l’aqüífer lliure superficial deixa de

subministrar un flux a lleres o aiguamolls, produint una disminució del cabal basal. La segona,

en un estat més avançat de disminució dels nivells, el riu esdevé influent i perd part del seu

cabal per recarregar els aqüífers superficials amb nivells deprimits. Aquesta situació es dóna en

l’actualitat a l’aqüífer de la Tordera, on la intensa extracció, molt superior a la recàrrega anual

mitjana, provoca una situació de dèficit que implica cabals superficials nuls en gairebé tot el

tram baix del riu.

Zones humides i zones litorals

Bona part de les zones humides deuen l’origen i la renovació de l’aigua a desbordament del riu

o a precipitacions intenses que faciliten la seva inundació i/o la relació amb el nivell freàtic

subjacent. El prèviament esmentat descens del nivell freàtic i del cabal basal dels sistemes

fluvials, pot perjudicar severament la persistència de les zones humides, tot i que aquesta es

pot veure més condicionada pels canvis d’usos del sòl (Mas-Pla, 2005; Moreno, 2005).

Els efectes sobre els recursos hidrològics a les zones litorals són evidents, ja que en aquests

ambients s’hi afegeix el presumible augment del nivell de mar (IPCC, 2001). En el cas dels rius,

la penetració de l’aigua salada a través de la llera donarà lloc a la falca salina i a un increment

de la salobritat de les aigües superficials en èpoques de cabals baixos. En el cas dels aqüífers,

la penetració de la falca salina serà major i anirà en detriment de la qualitat dels recursos

subterranis (Einsenreich, 2005). Aquesta situació és especialment preocupant al nostre territori,

ja que els aqüífers existents han estat explotats intensament al concentrar bona part de la

demanda urbana (àrea metropolitana de Barcelona, Maresme, Costa Brava, etc.), agrícola

(planes deltaiques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Llobregat i Ebre, Maresme) i industrial (zones

de Barcelona-Llobregat i Tarragona) (Mas-Pla, 2005).

En els aqüífers que actualment estan salinitzats o en aquells en que es preveu que es poden

donar situacions de deteriorament amb el canvi climàtic, la solució més efectiva per a la



recuperació de nivells i de la qualitat de l’aigua subterrània consisteix en limitar les extraccions i

esperar que l’aqüífer retorni a la seva dinàmica natural. Seguint aquests principis, s’han

recuperat ja els aqüífers del Llobregat i del Camp de Tarragona, on s’ha transvasat aigua

d’altres zones per al consum local (Custodio, 2002).

4.1.7.2. Efectes dels canvis antropogènics sobre la dinàmica hidrològica

El control que l’evapotranspiració té sobre la diversitat de recursos fa que l’estudi de les

tendències en els usos del sòl sigui bàsica per a comprendre els canvis que es poden donar en

la disponibilitat de recursos.

Grans àrees del territori han experimentat forts canvis en els usos del sòl en la segona meitat

del s. XX. La millora dels estàndards de vida ha conduït al progressiu abandonament de les

activitats agrícoles, de pastura i d’extracció de llenya dels boscos per ser usada com a

combustible (Lasanta, 1990). A causa de l’abandonament d’aquestes pràctiques i dels treballs

de reforestació per evitar pèrdues de sòl, han dut a un increment considerable de la cobertura

forestal (Gallart & Llorens, 2002), que és d’un 10% a nivell europeu en els darrers 30 anys

(Estrela et al., 2001). Aquest fet provoca una disminució en la disponibilitat dels recursos

hídrics per una major intercepció i transpiració (Gallart & Llorens 2003; Begueria et al., 2003;

Gallart & Llorens, 2004). Bosch & Hewlett (1982) estimen que el desenvolupament forestal en

una zona amb una pluviometria mitjana de 800 mm equival a una disminució de l’escorrentia

anual de 150 mm. Gallart & Llorens (2004) han estudiat la influència de l’augment de la coberta

forestal a la conca de l’Ebre, i conclouen que hi ha un decrement del 0.17% anual de les

aportacions mitjanes a l’Ebre. La conseqüència és que dels 71 hm3 disminuïts al riu Ebre

(durant el període 1970-1991) al seu pas per Tortosa, 38 hm3 es poden atribuir al canvi climàtic,

mentre que 33 hm3 s’atribueixen a l’augment de la superfície forestal a les capçaleres de les

conques.

L’altre factor cabdal a l’hora de valorar les tendències, és l’increment de la demanda pel

creixement de la població. El Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB preveu que Catalunya

assolirà els 8 milions d’habitants l’any 2015 i els 8.5 milions cap a l’any 2030. Aquestes dades

són preocupants, ja que en condicions de sequera extremes com les que es van donar el 1990,

ja es van donar problemes de subministrament a la regió metropolitana. D’aleshores ençà s’ha

millorat la capacitat de regular els recursos amb la construcció de l’embassament de la Llosa

del Cavall, però un increment tant fort de la demanda com es preveu fa necessari replantejar la

planificació dels recursos hídrics.



4.1.7.3. Impactes en el proveïment, la qualitat i el medi natural.

El fet que la demanda sigui actualment propera i, en molts casos, superior als recursos locals

en diversos sistemes hidrològics, posa de manifest que qualsevol canvi en la disponibilitat de

recursos hídrics pot condicionar directament el desenvolupament socio-econòmic d’un territori.

Tot i això, és probable que en els propers 20 anys, el factor més influent sobre el balanç hídric

siguin els canvis deguts al canvi d’usos del sòl (IPCC, 2001).

Impactes sobre l’abastament de recursos hídrics

A les conques internes, la demanda actual suposa el 70-80% dels recursos disponibles

anualment (Mas-Pla, 2005). Aquesta xifra indica que s’ha d’incidir en la gestió dels recursos

hídrics, especialment en un escenari proper en que es preveu una menor disponibilitat del

recurs. En aquesta situació, qualsevol mesura destinada a l’estalvi de recursos és un pas cap a

la gestió sostenible de l’aigua i, en una altra escala, una contribució per mitigar els efectes del

canvi climàtic, on la pèrdua de volums d’aigua disponibles per satisfer la demanda és el temor

més fonamentat (Mas-Pla, 2005).

Impactes en la qualitat dels recursos

En base a les perspectives referents a les aigües superficials, l’augment de períodes amb

cabals baixos, inferiors als habituals, fomentarà l’increment de les concentracions de nutrients i

de matèria orgànica, donant lloc a processos d’eutrofització i a una disminució d’oxigen en el

medi aquàtic (IPCC, 2001). En sentit contrari, l’increment en la freqüència d’avingudes produeix

un rentat de la contaminació acumulada. No obstant això, els efectes tòxics per al medi natural,

i fins i tot, els possibles efectes sanitaris sobre les persones, cal referir-los al concepte de dosi,

és a dir, al contacte o ingesta contínua d’uns volums i unes concentracions determinades (Mas-

Pla, 2005).

Impactes sobre el medi natural

La variació en les variables climàtiques principals (temperatura i precipitació) i les modificacions

en el cicle hidrològic, modificaran intensament el medi natural, produint variacions en la

distribució espacial actual dels ecosistemes i les seves característiques. Els efectes dels

transtorns hidrològics produïts pel canvi climàtic tindran un impacte més elevat en els

ecosistemes de ribera i zones humides, entre els quals destaquen aiguamolls i les maresmes

litorals (Mas-Pla, 2005). Moreno (2005) conclou que molts d’aquests sistemes poden passar de



permanents a temporals, i que alguns d’ells poden desaparèixer. En tot cas, la majoria

d’aquests sistemes sofriran canvis en la seva biodiversitat (Moreno, 2005).

La concentració de la precipitació en períodes concrets i la disminució en el nivell freàtic

implicarà dificultats dels arbres de la zona de ribera per accedir als recursos hídrics,

comprometent la seva persistència. Així mateix, les zones humides interiors associades al nivell

freàtic, podrien veure disminuïda la seva superfície o podrien desaparèixer (Mas-Pla, 2005). Tot

i això, la influència antròpica és, sens dubte, determinant en la pervivència d’aquests ambients.

Impactes sobre el tram baix i el Delta de l’Ebre

El tram baix de l’Ebre i el seu Delta associat mereixen una consideració especial a causa de la

seva fragilitat davant dels efectes del canvi ambiental.

A la conca de l’Ebre, canvi climàtic i canvi d’usos del sòl comportaran menors aportacions

naturals, mentre que majors temperatures comportaran major demanda en bona part dels

sectors, i de forma especial en l’agricultura (Eisenreich, 2005). Conseqüentment, es preveu que

hi hagi una disminució en el cabal, i per tant, una disminució en la capacitat de dilució i un

avanç de la l’aigua marina més amunt de l’Illa de Gràcia, on actualment hi ha durant bona part

de l’any (Ibáñez, 2005; com. pers.), el límit de la influència de l’aigua marina. Ambdós factors

poden dur l’ecosistema fluvial en el seu tram baix i el sistema deltaïc a una situació preocupant

en que moltes espècies endèmiques podrien desaparèixer (Eisenreich, 2005). Algunes de les

espècies que es podrien veure ràpidament afectades per l’increment de la salinitat durant la primavera serien Margaritifera i Ephoron , mentre que l’efecte en la fauna de peixos podria ser

encara més sever, ja que les espècies invasores es veurien afavorides per la disminució del

cabal i per l’absència de episodis de cabal elevat (Eisenreich, 2005).

Es calcula que la disminució de la pluviometria a la conca de l’Ebre serà d’entre 0 i 25 mm/any

a bona part de la conca excepte als Pirineus, on pot ser d’entre 25 i 150 mm/any (IPCC, 2001).

Tot i aquestes disminucions per efecte del canvi climàtic, l’expansió de les zones de regadiu i la

reforestació natural a les capçaleres de la conca són probablement els principals limitants per a

la disponibilitat de recursos hídrics.

La subsidència del delta deguda a la reducció de la càrrega de sediments que duu el riu

conjuntament a l’increment del nivell de mar en 0.2-0.82 m cap a l’any 2100, pot representar un

repte difícil de superar per la pervivència del Delta de l’Ebre (Eisenreich, 2005). D’altra banda,

la productivitat en els sistemes costaners pròxims a la desembocadura es veurà perjudicada



per la disminució dels aports de l’Ebre. En particular, la zona costanera limítrof al Delta té grans poblacions d’aus marines (Abelló et al., 2003) i és una de les àrees principals de reclutament

per a petits peixos pelàgics al Mediterrani occidental (Eisenreich, 2005).

Tot i l’elevada incertesa d’aquestes prediccions, es pot concloure que l’efecte del canvi

ambiental sobre el tram baix i el delta de l’Ebre tindrà unes conseqüències més severes sobre

l’estat ecològic que en la part alta i mitja de la conca, repercutirà en major erosió a la línia

costanera, causarà la pèrdua i inundació de zones humides i una disminució de la productivitat

piscícola (UNEP/EEA, 2000; Eisenreich, 2005).

4.1.7.4. Impactes sobre l’estat ecològic i la Directiva Marc de l’Aigua

Segons Eisenreich (2005), a l’escala temporal dels programes de mesures previstos per la

Directiva Marc de l’Aigua, s’esperen considerables canvis en el clima. Els efectes d’aquests

canvis sobre els ecosistemes aquàtics no són del tot clars, i en molts casos són impredictibles.

Tot i això, es preveu que hi haurà canvis en les condicions de referència que no podran ser

mitigades amb cap tipus de mesura, de manera que s’hauran d’ajustar els valors de referència

en funció a la seva evolució temporal i no considerar-los, per tant, estàtics. El reajustamet de

les condicions de referència permetrà reajustar els rangs de valors usats per a determinar les 5

classes de qualitat en els nous escenaris que planteja el canvi climàtic.

Les condicions de referència no poden considerar-se estàtiques, ja que variaran com a

conseqüència dels efectes que el canvi climàtic té sobre les condicions fisicoquímiques de les

masses d’aigua. La revisió de la caracterització de les conques cada 6 anys, tal i com requereix

la Directiva Marc de l’Aigua, permetrà la reevaluació de les condicions de referència. En

conseqüència, els objectius dels plans de mesures (bon estat ecològic) necessitaran una

revisió de forma periòdica.

Per tal de comprovar els canvis que sofreixen les condicions de referència a causa del canvi

climàtic, seria convenient realitzar un seguiment a llarg termini de sistemes mínimament

impactats (Eisenreich, 2005).

4. Anàlisi de Pressions i Impactes - aca-web.gencat.cat · Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya...

Documents

Transcript of 4. Anàlisi de Pressions i Impactes - aca-web.gencat.cat · Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya...