1.4. unitats morfoestructurals

download
  • date post

    30-Jun-2015
  • Category

    Education
  • view

    1.494
  • download

    6

Embed Size (px)

description

Presentaci utilitzada a classe basada en materials d'altres professor(e)s i materials propis. Vegeu la resenya al final de la presentaci.

transcript

<ul><li> 1. LEspai GeogrficEspanyolLes Unitats MorfoestructuralsJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com</li></ul><p> 2. MasssSerralada CantbricaGalaicolleonsSistema IbricMesetaSierra MorenaVoresmuntanyosesde la Meseta 3. DepressiDe lEbreDepressi delGuadalquivirDepressions exteriorsa la Meseta 4. Muntanyes Vasques Pirineus Serralada Litoral Catalana Serralades BtiquesSerralades exteriorsa la Meseta 5. Perfil topogrfic dEspanya: tall N-S (lescala vertical sha exagerat un 500%) 6. Perfil topogrfic dEspanya: tall E-O (lescala vertical sha exagerat un 500%) 7. 1. La Meseta 8. 1. La Meseta 9. 1. La Meseta Formaci Masss Hespric (orognesi herciniana). Destruda per lerosi SCOL Orognesi alpina Rejoveniment de la Meseta rees: Scol paleozoic Serralades interiors Sistema Central Muntanyes de Toledo Conques sedimentries interiors 10. 1. La Meseta MESETAScolConques sedimentriespaleozoicinteriorsSerralades interiors Penepl Conca del Duerozamoranosalmant Conca de la Penepl extremeny Sistema Central submeseta sud Muntanyes de Toledo ambamb ambRelleu tabular: Muntanyes illa o tossals Pramosresiduals Relleu grantic Campias Gorges (arribes, tajos) Cuestas (glacis) Tossals 11. 1. La MesetaPerfils de la Meseta Perfil Nord-Sud 12. 1. La MesetaPerfils de la Meseta Perfil topogrfic SO-NE 13. 1. La Meseta 1.1. Scol paleozoic ErosiMaterials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis) Peneplans: superfcies derosi molt suaument ondulades, amb escassos desnivells. Penepl zamoranosalmant Penepl extremeny apareixen Tossals testimoni o Muntanyes illa Gorges o arribes 14. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoicUn inselberg, monadnock o tur testimoni s un tur rocs allat o petitamuntanya que sorgeix abruptament des duna plana. La paraulainselberg deriva de lalemany i literalment significa illa muntanya.Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats quesorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendentsuau. 15. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoicRelleuPenepl residualTrujillo(Cceres), en elpenepl extremeny 16. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoicPenepl extremeny Penepl salmant vist de Dehesaamb forma des de La Pea Monfrageen (Salamanca) (Cceres) 17. Penepl extremeny Penepl zamoranosalmant 18. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoic Muntanya illa de Amasatrigo Embalse de laSerena (Extremadura) 19. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoicLencaixament dels rius sobrematerials durs del peneplforma gorges (tajos oarribes). 20. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoicGorges del Duero sobrequarsita 21. 1. La Meseta1.1. El scol paleozoic Gorges Tajo en Toledo Hoces del Duratn (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca) 22. 1. La Meseta 1.2. Serralades interiors de la Meseta Orognesi alpina Fractura del scol Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita Erosi prvia a lalamentCims suaus Sistema Central: relleu ms vigors. Destaquen las serralades de: Somosierra Guadarrama Gredos Pea de Francia Gata Serra da Estrela (Portugal) Muntanyes de Toledo: menor altura. Separa las conques del Tajo i Guadiana. Serralada de Guadalupe 23. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Orognesi herciniana: Masss Hespric 1 (Paleozoic) 2 Arrasament del Masss Hespric (Mesozoic) Orognesi alpina: fractura del masss. Es genera un 3 paisatge destructura germnica, amb blocs elevats (Horst); aquests sn zones rejovenides que es transformen en lnies de cim arrodonides, ja que provenen dun penepla). Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses sedimentrias de linterior de la Meseta. 24. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil topogrfic del Sistema Central (O-E) 25. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la MesetaEstructura fallada de la serralada Perfil geolgic de la Sierra de Gredos 26. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la MesetaSierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu s arrodonit i elsmaterials sn com els daltres zones de lantic Masss Hespric. 27. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Crestes (Galayos) en lasierra de Gredos 28. RELIEVE-MESETASomosierraLa Pedriza Nacimiento del Duratn 29. RELIEVE-MESETAGuadarramaRelieve es redondeado y materialsson como los de otras zonas delantiguo Masss Hesprico. 30. Gredos 31. RELIEVE-MESETA En los piedemontes se han acumulado depsitos de materials detamao irregular, denominados raas (cantos de cuarcita).S. de Guadalupe 32. Muntanyes de Toledo1. La Meseta Relleu apalatxi.1.2. Serralades interiors de la Meseta Antic masss Hespric plegat era secundria cobert per materials sedimentaris. Fractura del masss Hespric era Terciria, elevaci bloc de las Villuercas. Inici processos erosius sobre sediments depositats sobre antics plegaments, deixant un relleu de sinclinals i anticlinals. Sierra de Villuercas (Cceres), perteneciente a los Montes de Toledo. 33. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Sierra de Villuercas (Cceres),sector extremeny de lesMuntanyes de Toledo. 34. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geolgic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo Materialspaleozoicos 35. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geolgic del sector central de les Muntanyes de Toledo 36. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geolgic del sector oriental de les Muntanyes de ToledoCrestes apalatxianes Aflorament dels(cims suaus) antics anticlinals 37. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Sierra de Guadalupe (Montes de Toledo) 38. 1. La Meseta 1.3. Conques sedimentries interiors Orognesi alpina Falles enfonsament de blocs Formaci de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris. Capes inferiors ms toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors(calcries). Formes de relleu:Pramos: N i E de la submeseta nord; E de la submeseta sud (La Mancha).Campias: Duero, Tajo i Guadiana.Cuestas Conca de la submeseta norte: conca delDuero (800-850 m). Conca de la submeseta sur: Dividida en lesconques hidrogrfiques del Tajo y Guadiana.Oberta a lAtlntic. 500-700 m. 39. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiors Formaci del relleu tabular1 2Sedimentaci Carstificaci Mioc (Terciari, 23-5 m.a.)Erosi i carstificaciSedimentaci43 Mioc (Terciari23-5 m.a.) Buidat i erosi5 6Incisi Incisi Plioc i Pleistoc Pleistoc i (&lt; 2,5 m.a.)Holoc(&lt; 5 m.a.) Desenvolupament de les superfcies erosives dels pramos en el sector NE de la Conca del Duero 40. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiors Relleu tabular 41. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiorsRelleu tabular: vistade Valbonilla (Burgos)des del pramo 42. Tossals testimoni campia FlancPramoRelleu tabular a La Alcarria 43. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiorsGuadalajara.Paisatge depramos ivessantsescarpats sobreestratshoritzontals deroquescalcries isedimentariasdetrtiques. 44. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiors CampiaZona del glacisSuperfciepor on shaaplanada amberosionatconreus.aquestaplataforma(sense conrear). El ro ha estat lagentPramoserosiu que hacastellans erosionat la superfcie situats en la del pramo.submeseta nord 45. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiors Cuenca sedimentaria del Guadiana (comarca de Tierra de Barros). 46. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiors Arroyo de San Servn (Extremadura), en la conca del Guadiana. Superfcie sedimentria plana argilosa. 47. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiorsPaisatges I relleus conques sedimentriesGuadalajara TeruelSoria 48. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentries interiorsPaisatges I relleus conques sedimentriesSoriaSegoviaBurgosToledo GuadalajaraCiudad Real 49. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta Formaci Rejoveniment de blocs de la Meseta, o Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta Unidades morfoestructurales: Masss Galaicolleons Serralada Cantbrica Sistema Ibric Sierra Morena 50. 2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DELA MESETA MasssSierraGalaicolleons Serralada Sistema Morena Cantbrica Ibric Serra Segundera Serra Madrona Serra Cabrera Sector nord: Los Pedroches Los Ancares Masss AsturiDemanda, Moncayo Serra dAracenaPicos de EuropaSector sud: amb Muntanya Cantbrica amb Sector castell Relleu arrodonitamb(interior) Relleu apalatxi Falles Fossa de Calatayud Relleu apalatxi / jurssic Sector aragons Relleu crstic (exterior) Relleu glaciaramb Relleu apalatxi Relleu crstic Estil germnic / saxoni 51. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 52. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 1. El Masss Galaicolleons rea del scol rejovenit per lorognesi alpina. Cims arrodonits. Abundncia de falles. Sierras: Segundera, Cabrera, Los Ancares. 53. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss Galaicolleons 54. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss Galaicolleons Perfil esquemtic del Masss Galaic (NO-SE) 55. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss GalaicolleonsSierra dOs Ancares 56. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss GalaicolleonsSierra dOs Ancares 57. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss GalaicolleonsSierra Segundera. Circ del Tera 58. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss GalaicolleonsSierraSegunderaPea Surbia 59. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Masss GalaicolleonsMuntanyes de Lle: Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)...... Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipsits del Carbonfer (ElBierzo): carb, hulla, lignit, or, ferro...Des del Cuia, (pic ms alt Restes de glaciarisme: Llac de SanabriadOs Ancares, amb 1987 m) mirant cap elS. Secundera. Circ del TeraMonte TelenoLlac de Sanabria (pic ms Teleno, alt de les Muntanyes de Lle, 2186 m), als peus de la vall valle del Burbia 60. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 2. La Serralada Cantbrica Presenta dos sectors: Masss Asturi: Rejoveniment del scol. Materials paleozoics. Relleu apalatxi en loest. Aflorament calcari en leste (Picsde Europa, amb las majorselevacions: Torre de Cerredo, PeaVieja, Naranjo de Bulnes). Serralada Cantbrica: Es una serralada intermdia. Sediments calcaris. Relleu jurssic. 61. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaSerralada CantbricaEsquema 62. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaSerralada Cantbrica: sectors 63. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaPerfil topogrfic (O-E) 64. 2. Los vores muntanyoses de la MesetaSerralada Cantbrica: sectors (geologia) 65. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaSerralada Cantbrica: sectors (geologia) 66. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantbrica Zona oeste de la Serralada Cantbrica, formada per materials paleozoics i rejovenida durant lorognesi alpina. Pea Ubia (Asturias) situada en una regi de plegaments i mantells, s el pic ms elevat del Masss Asturi, amb 2.417 m 67. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaVista panormica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Masss de Pea Ubia 68. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaRelleu apalatxi en la zona occidental dAstries 69. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaPicos de Europa: HorcadosRojosEn la zona oriental de estesector (Masss Asturi), losPicos de Europa forman ungran afloramiento de calizasprimarias.Picos de Europa:San Glorio 70. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaFalles alpinesPicos de EuropaFalles hercinianesPerfil geolgicLas roques calcriespaleozoiques, dorigenmar, foren fracturades idesplaades durantlorognesi hercnica (ovarisca), fa uns 300m.a., y desprs enlalpina (50-30 m.a.) 71. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaCalcries FallespaleozoicasPicos de EuropaMapa geolgicoBloques paleozoicos alargados,levantados por la orognesialpina 72. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaNaranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m)Picos de Europa, C. Cantbrica 73. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaNaranjo de Bulnes (Picu Urriellu)Picos de Europa, Serralada Cantbrica 74. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantbrica Torre Cerredo (2.646 m) Picos de Europa, Serralada Cantbrica 75. Picos de Europa 76. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaLa zona oriental de la serraladaCantbrica (Montaa de Santander oMontaa Cantbrica) selev perplegaments alpins.Libana (Cantabria). 77. Relleus en lest de Cantabria(Montaa de Santander o2. Los vores muntanyoses dela MesetaMontaa Cantbrica). Aquestscims estan formats per gresos,2.2. Serralada Cantbrica Castro Valneraconglomerats i calcaris. (1717 m), vist des de la Badia de Santander Fort relleu desenvolupat sobre una alternana decalcries i gresos en el Valle de RolacasCalcries en el marge dret de (marge esquerra de la vall de lAlto Asn.lAlto Asn). 78. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantbrica Vega de Comeya (Picos de Europa, Astries): plie reblert de sediments quaternaris (ms de 60 m) 79. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantbricaVall glaciar, amb la tpica seccin en U, en lavessant nord de la Serralada Cantbrica (valle delLago, Somiedo, Asturias) 80. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2. 3. El Sistema Ibric Serralada intermdia Materials secundaris Afloraments del scol rejovenit Dos sectors: Sector nord: NO-SE; majors elevacions (Picos de Urbin); S de la Demanda (paleozoica); S del Moncayo (calcria). Sector sud: Sector castell: S dAlbarras (paleozoica), Serrana de Cuenca (calcria). Fossa de Calataiud. Sector aragons: S de Javalambre (calcria); S de Gdar (calcria). 81. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibric Unitats estructurals del Sistema Ibric 82. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbricPicos deUrbin, enLa Rioja.(2.235 m) Sector nord del sistema Ibric. Origen: elevaci dun bloc del masss Hespric durant lorognesi alpina (estil germnic). Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials sedimentaris ms moderns. Punts ms elevats de la serralada. 83. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbricMaterials delFalles Quaternari RoquespaleozoiquesRoquesmesozoiques Sierra de la DemandaEstil tectnic germnic Sistema Ibric 84. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbricSierra de la DemandaSistema Ibric 85. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbricMoncayoSistemaIbric 86. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbricEl Moncayo des de SaragossaSistema Ibric 87. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibric Serra de AlbarrasSector interior o castell del sistema Ibric. Serres dAlbarras, Montes Universales i Serranade Cuenca. Cobertura de material sedimentari mesozoic queCiudad Encantada, en larecobreix el vell scol.Serrana de Cuenca 88. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibric RelleuapalatxiEls materialspaleozoicos de laserra dAlbarrashan originat unrelleu apalatxi,amb direcci...</p>