Edició de LleidaDISSABTE · 17 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14551 - AVUI / Any XL. Núm. 13421 - EL PUNT

1,50€

8011

75-1

1787

81®

1344

05-1

1638

83w

El govern estatal sosté que“buscarà la fórmula” per fer-ho

L’Estat buscacom imposarel castellàL’amenaça a la immersió té unaforta oposició i molta dificultat legal

Milers de persones van parti-cipar ahir en les mobilitza-cions davant dels ajunta-ments per reclamar la lliber-tat dels presos polítics, enocasió dels quatre mesos quees complien de l’empresona-ment dels Jordis. A Lleida,més d’un miler de personesvan formar la paraula “lliber-tat” a la plaça Paeria, que esva il·luminar amb els mòbils,mentre es cridaven consig-nes a favor de l’alliberamentdels presos. ■ JOAN TORT

Llum perla llibertat

P20-28

INVESTIGACIÓ · Lacausa oberta se centraa esbrinar els lligams al’estranger dels autors

NACIONAL P6-18

Mig any sense porVEUS · Testimonis delsatemptats de fa sis mesosexpliquen com van viurel’horror de prop

OPINIÓ. XAVIER TORRENSREPORTATGE P8

“En aquellsmoments noméspensava a ajudar”

“El dia de l’atemptatno vaig tenir por, sí l’endemà”

“L’arribada de feritsens agredia a tots”

“No parava dedir-los: «Tu no ets el terrorista»”

Una altre fetdiferencial

“Em va colpir la solidaritat”

Tres àrees isis claus

Isabel CireraUrgències a l’hospital del Mar

Jordi RodónInspector dels Mossos

David MartínezInspector de la Guàrdia Urbana

Begoña OdriozolaPsicòloga del SEM

Jorge MoralesMetge del SEM

Els bisbescatalansdemanensolucionspolítiquesExigeixen diàlegperquè els presossurtin i insten aformar govern aviat

La CUPes renovamostrantles duesànimesLa llista d’EulàliaReguant guanya,però a poca distànciade la d’Albert Botran

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

l conflicte entreCatalunya i Es-

panya s’allargarà, ien una perllongadafase aguda. A Ma-drid no han aconse-

guit liquidar la majoria independen-tista al Parlament i, el que és mésgreu per a ells, corren un risc moltseriós d’haver d’afrontar la pressiópermanent d’un exili cada cop mésorganitzat, en coordinació amb unareconstrucció efectiva de les orga-nitzacions socials de l’independen-tisme. Certament, les institucionscatalanes perdran pes polític res-pecte a l’etapa anterior, però tambéés evident que ja ningú no li posaràles coses fàcils a l’Estat. Arriba lamala llet, per primera vegada, albàndol independentista.

Tothom ha d’estar preparat,doncs, per a una resistència de llar-ga durada. Caldrà muntar estructu-res sòlides i fora de l’abast de la re-pressió de l’Estat, serà necessari ve-hicular esforços, feina i diners aconstruir entitats menys vulnera-

bles. I serà imprescindible esforçar-se a defensar les entitats i institu-cions que han estat afeblides perl’acció de l’Estat.

Ja no podrem donar per suposadani l’escola ni TV3. I haurem de fer ac-cions concretes per protegir els mit-jans de comunicació que defensenuna línia editorial de combat contra lesagressions que arriben de Madrid. Elmateix pel que fa a entitats socials i ei-nes vinculades a l’expansió de la llen-gua. Tot s’ha de repensar, tot s’ha dereforçar.

Tot plegat, una cursa d’obstaclesque haurà d’acabar en l’emancipaciónacional d’aquest país. Amb un en-frontament des de la majoria i ambopcions d’èxit davant d’un estat queno es democratitzarà, ni mai buscaràel pacte. Són temps de recuperació depràctiques pensades per plantar cara,dels llocs i moments en què els itine-raris no poden ser explícits i la capaci-tat de sorprendre és essencial perguanyar. S’ha acabat somriure, co-mença el moment de serrar les dents.

E

Keep calmSalvador Cot

Serremles dents

Tothom ha d’estar preparat,doncs, per a una resistènciade llarga durada. Caldràmuntar estructures sòlidesi fora de l’abast de larepressió de l’Estat

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ls que diuen que Carles Puigde-mont vol ser investit presidentper motius d’ambició personal

que deixen al marge els interessos deCatalunya, hi poden insistir tant comvulguin però ni diuen la veritat ni co-neixen el personatge.

El govern de la Generalitat que, se-gons sembla, s’acabarà constituint se-rà, ens agradi o no, un govern que re-girà una autonomia. Amb l’esperit re-publicà que es vulgui, però una auto-nomia. El Tribunal Constitucional i to-tes les pressions i repressions de l’es-tat no admeten una alternativa. De ca-ra enfora, aquesta Catalunya replega-da deixarà de tenir la rellevància dequè ha gaudit en els últims mesos,quan ha obtingut l’interès de la prem-sa del món i ha estat observada ambinquietud, simpatia o curiositat. Ensqueda Puigdemont. Li hem de trobar,vol ell trobar-lo, un càrrec altament re-llevant perquè des de l’exili on el retin-dran sigui reconeguda la seva autori-tat i pugui representar el país on vagio des d’on resideixi. No el país sotmèssinó el que no es resigna a ser-ho, elque va votar en el referèndum del pri-

E

mer d’octubre i en les eleccions de de-sembre que ens han conduït a la situa-ció actual. President? President. Unaaltra fórmula? La que sigui més opor-tuna. Per això, suposo, es dilaten tantles decisions. Tot ho suposo. Com queno diuen res clar, i potser va bé que si-gui així, afloren les suposicions.

Els que van saber l’existència deTarradellas el dia que el president exi-liat va pujar al balcó del Palau són araels que més l’admiren. Tarradellas eraun exiliat que només coneixien els quel’anaven a veure a la ruralia francesa iuns quants informats. La seva projec-ció internacional era nul·la. Puigde-

mont, en canvi, ha acumulat un capi-tal del qual ni ell ni nosaltres podemprescindir. Els actuals tarradellistes elvolen políticament aniquilar. Bon se-nyal, senyal d’eficiència interior i exte-rior que deixa en evidència l’Estat.Franco quedava en evidència ell solet.No li calia Tarradellas com ens calPuigdemont.

Però per comprensibles que siguin,les dilacions s’han d’acabar. Hi had’haver un govern com més aviat mi-llor. No és que jo cregui que l’article155 serà, amb la seva constitució, au-tomàticament desactivat. Hi han aga-fat afició i el seguiran aplicant d’unamanera o altra, també per culpa delnostre mal cap, ja ho he dit altres ve-gades. Sóc crític amb els meus. Dei-xem-ho. Som al ball i hem de ballar.Ara l’objectiu és la immersió lingüísti-ca. O la clausura de TV3. El govern deFelipe González va voler tancar el Ca-nal 33. Pujol va respondre: “Que envi-ïn la Guàrdia Civil, si s’atreveixen”.Ara s’atrevirien. Però amb un governefectiu ens sabrem defensar millor deles invectives. Almenys tindrem veu,propagada i ampliada per Puigdemont.

“S’ha de formarun govern quereforci el paper delPresident

Vuits i nous

La veu de PuigdemontManuel Cuyàs

l president del govern espanyol,que en el tram final de la passa-da legislatura va evitar reunir-se

amb el president de la Generalitat i enla nova encara no ha trobat el momentper fer-ho amb Roger Torrent, elegitpresident del Parlament el 17 de ge-ner, sí que s’entrevista, en canvi, ambels representants de Societat Civil Ca-talana. A més d’esperar que es concre-ti la reunió amb la segona autoritat deCatalunya, potser l’agenda de Rajoyhauria d’incloure cites amb ÒmniumCultural i l’ANC, entitats, històrica laprimera, i en tot cas de trajectòria i re-presentació molt més àmplia que elmoviment sorgit fa tres anys a travésde qui va ser la seva mà dreta fins aldesembre, Jorge Moragas, tal com ellmateix va reconèixer.

De la reunió amb Societat Civil Ca-talana en surt un atac frontal a la im-mersió lingüística. Un més. En la fe-rotge competició que els populars

E “En la ferotgecompetició amb Cs,el PP vol prendreavantatge a base decarregar-se un delsgrans consensos

mantenen amb Ciutadans, especial-ment sagnant després del 21-D, Rajoyvol prendre avantatge a base de carre-gar-se el que ha estat un dels gransconsensos de la societat catalana enles últimes dècades. No es tracta no-més de la llengua, es tracta de la inte-gració i de la cohesió, però als popu-

lars ja els és tot igual. Entestats comestan a demostrar que a recentralitza-dors no els guanya ningú –i menysCs–, convençuts que a Catalunya ja nohi tenen res a fer i sense importar-losel més mínim el que passi aquí més en-llà d’allò que els pugui propulsar elec-toralment, ara pretenen fulminar perla via directa el sistema iniciat el 1983a la colomenca escola Rosselló-Pòrcel.Això quan el decret del 155 aprovat,que els populars estiren a voluntat, noen fa ni la més mínima referència.

Diuen que l’experiència és un grau.En el cas del PP caldrà comprovar-ho.El popular José Ramón Bauzá va eli-minar el 2012 la immersió lingüísticaa les Balears. La comunitat educativava replicar aleshores la decisió ambuna vaga indefinida. La pugna obertaamb Bauzá es va resoldre, també judi-cialment, a favor de la coneguda com amarea verda. La immersió ni es tocavallavors ni es toca ara.

La immersió no es tocaAnna Serrano/ aserrano@elpuntavui.catA la tres

Només ha passat mig anydes que la barbàrie gihadista

va colpir Catalunya amb els atemp-tats de Barcelona i Cambrils, amb eltràgic balanç de 16 morts i 130 fe-rits. És una certesa que la vertigino-sa seqüència d’esdeveniments polí-tics lligats al procés sobiranista haposat en segon pla el dol inherent auna situació tan excepcional com laviscuda el mes d’agost passat. Peraixò és necessari i oportú recordarel que va passar, escoltar els testi-monis i destacar l’extraordinària re-acció del país des del minut zero del’atemptat i en els dies posteriors.Des de la solidaritat dels ciutadansintentant ajudar les víctimes, a laprofessionalitat i entrega del perso-nal dels serveis d’emergències mè-diques, CAP i hospitals, la ràpida in-tervenció sobre el terreny de laGuàrdia Urbana i la capacitat i efi-càcia dels Mossos d’Esquadra en laneutralització dels autors delsatemptats i la gestió de la crisi.

La perspectiva que donenaquests mesos, però, permet tam-bé fer una reflexió esperançada so-bre la resposta de la societat cata-lana com a conjunt a una agressióque en altres llocs ha generat brotsde xenofòbia o reaccions paranoi-ques que han derivat en retalladesde drets i llibertats. Ningú està va-cunat contra els sentiments de rà-bia, incomprensió, por o indignacióque provoquen situacions com laviscuda, però també és cert que lasocietat catalana sempre ha estatoberta i té del tot integrat el seu ca-ràcter integrador i intercultural. Ésprobable que això hagi ajudat a do-nar una resposta mesurada, intole-rant amb els terroristes, però res-pectuosa amb la comunitat musul-mana, gelosa de les seves llibertatsi en tot cas amatent a poder resol-dre aviat les ombres que encara araplanen sobre el qui i el com delsatemptats.

Sis mesosdesprés delsatemptats

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’òpera prima de la directora catalana, Con elviento, tindrà una estrena de gala a la Berlinale, ones projectarà en quatre sessions i competirà a laSecció Forum. Es tracta del primer llargmetratgede ficció de la cineasta catalana, fins ara dedicadaals documentals internacionals.

SECRETARI D’ESTAT D’EDUCACIÓ

Estrena a la Berlinale

El secretari d’estat té la banya posada en l’ense-nyament a Catalunya. Fa mesos que ha fet miraramb lupa els llibres de text buscant adoctrina-ment i ara és la immersió lingüística, que té unconsens polític, social i pedagògic i l’aval europeuperò per a ell és una “anomalia” que cal resoldre.

-+=

-+=

Una reacció col·lectivaJordi Rodón

Una “anomalia”Marcial Marín

-+=

Meritxell Colell

Mesos després dels atemptats gihadistes a Barcelo-na i Cambrils és necessari continuar reivindicant latasca ingent, eficaç i complementària dels Mossos,SEM, CAP, hospitals, Guàrdia Urbana i ciutadans quees van dedicar a ajudar les víctimes i els seus fami-liars durant i després de la brutal agressió.

INSPECTOR DE LA UNITAT DE REACCIÓ DE MOSSOS

CINEASTA

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/y2mgu6

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Gaudí enperill

omés assumir la direcció de la Càtedra Gaudí del’UPC, l’arquitecte i historiador de l’art Juan José

Lahuerta ja va advertir de què anava la cosa. Lahuerta vaalertar que Gaudí està segrestat pels interessoscomercials i que tant ell com la seva obra són víctimesd’una perversa manipulació. No interessa explicar elGaudí real, “el que crea en una Barcelona que és la ciutatde les bombes, amb unes tensions socials brutals, devagues i atemptats, de lluita de classes”. Amagar aquestGaudí significa, reblava l’expert, amagar Barcelona. I què

va dir Lahuerta que anava fer alcapdavant de la Càtedra Gaudí?Doncs descobrir-nos l’autènticGaudí. És clar que per fer-hosuplicava ajut econòmic perinventariar, catalogar i digitalitzar elric fons (147.000 documents) quecustodia la Càtedra Gaudí. Ha passatun any i el director de la institució es

troba que no té recursos per afrontar la seva missió. Toc,toc, toc! Ningú no se sent al·ludit? Administracions?Universitat? La Càtedra Gaudí es va crear el 1956 perprotegir l’obra de Gaudí dels especuladors urbanístics.Mig segle després aquests monuments són un negocique genera fortunes. Reben milions de visitants quesuposen un impacte terrible per a la seva conservació, jaque van ser concebuts per a un ús domèstic. Gaudí ésmolt més fràgil del que els seus explotadors es pensen.Tard o d’hora caldrà rescatar-lo d’aquest èxit. I, sobretot,urgeix estudiar-lo amb rigor i honestedat.

N

L’arquitectenomésinteressa perfer-ne negoci,no pas perestudiar-lo

1any

El Tribunal Constitucionalimposa la primacia de la CartaMagna per anul·lar lesresolucions que impulsen elreferèndum.

10anys

20anys

El Parlament kosovarproclamarà aquesta tarda lasegregació de Sèrbia. Espanya,entre la minoria de la UE que noreconeix el nou estat.

L’Església catalana modificaràla seva estructuraadministrativa per poderassumir més competèncieseclesiàstiques.

L’actuació del TC Nou estat europeu Més autonomiaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

a fractura social,l’adoctrinament a

les escoles, la catàstro-fe econòmica de la in-dependència, la violèn-cia dels acusats de re-

bel·lió, la condició de Carles Puigdemontde delinqüent pròfug de la justícia, la críti-ca a l’actuació policial convertida en acu-sació d’odi... el relat de l’Espanya una i in-dissoluble està construït sobre un feix depremisses falses que a força de ser repe-tides i esbombades pels múltiples canalshabituals acaben sent acceptades comun element més del paisatge diari. Peròno deixen de ser falses. L’últim producted’aquesta indústria de la mentida denun-cia un conflicte de llengües a Catalunya,una discriminació dels castellanoparlantsi una falta de llibertat dels pares per triarla llengua en què s’ensenya als seus fills.“El que pugui triar un pare, que no ho triïun funcionari”, sentia ahir en una tertúlia.Una altra fal·làcia. A l’escola catalana exis-teix la immersió lingüística no perquè hodecideixi un funcionari, sinó perquè ho vadecidir una majoria molt àmplia del Par-lament en l’ús de les competències d’en-

senyament que li atribueix l’Estatut i laConstitució, amb un gran consens social ipedagògic. I existeix per diversos motius.Primer perquè alhora que evita la segre-gació dels alumnes per la llengua, fomen-ta la cohesió social. També, perquè per-met compensar la immersió lingüísticaen castellà que experimenten tots els es-tudiants fora de l’aula (televisió, cine, vi-deojocs, web, xarxes, premsa, llibres,etc.). Després perquè és l’única manerade garantir la competència plena delsalumnes en castellà i català, cosa que de-mostren els resultats de les proves al finalde la primària, l’ESO i en l’accés a la uni-versitat. I en última instància, perquè totaixò és bàsic perquè una llengua petitacom el català, amb 10 milions de par-lants, no desaparegui aixafada per l’omni-presència d’una de gran (450 milions)com el castellà. És un model consagratper la LEC, amb el 80% del Parlament afavor, avalat per la Comissió Europea, is’aplica amb ductilitat (moltes classes encastellà) i sensibilitat cap als alumnesamb dificultats idiomàtiques i no ha ge-nerat cap conflicte lingüístic ni pedagò-gic. I tot això ho sap tothom qui ha trepit-jat una escola a Catalunya. Alguns hoblasmen per ignorància i d’altres permala fe.

L

Full de rutaToni Brosa

Senseescrúpols

La immersió lingüística tél’aval polític, social i pedagògici fins i tot el de la CE

“Caldria prioritzarles competènciesque garanteixinl’escrutini d’un mónenvoltat de dades

n la denominada era de la informa-ció i la comunicació es manté, engran mesura, l’accés lliure a les da-

des. Això democratitza el saber com maiabans s’havia produït en la història de lahumanitat. Aquest fenomen ha transfor-mat, i seguirà fent-ho en els properstemps, les nostres societats i les funcionsde les institucions i les pròpies relacionsinterpersonals a tots els nivells.

LA PROGRESSIÓ GEOMÈTRICA DE DADES i laseva interconnexió en forma d’algorit-mes, que ja escapen del control de les per-sones, governs i institucions, està trans-formant les relacions de poder tradicio-nals. Gairebé cap govern, per més impor-tant que sigui, ni cap institució de prestigien el temps anteriors (sistemes polítics,ideològics, econòmics, religiosos, finan-cers, comercials, comunicatius, educa-tius, etc.) té la més mínima idea de com se-rà el món d’aquí a unes dècades, ni si les se-ves funcions tradicionals mantindran capmena de vigència i eficàcia en les societatsfutures.

EN AQUEST ESCENARI els sistemes educa-

E tius estan obligats a repensar-se profunda-ment. Un dels aspectes cabdals seria pre-guntar-nos sobre quins continguts (dades)fonamentals han de continuar formantpart del repertori curricular que oferim al’alumnat. Els hem de continuar dema-nant que aprenguin dades i més dadesquan podran accedir-hi per altres canals?O, per contra, els hem d’oferir eines críti-ques perquè puguin interpretar aquestesdades i, per tant, sàpiguen quines han d’ob-viar, relativitzar, confrontar, verificar o re-lacionar? La preocupació per transmetredades perquè siguin apreses pels alumnesha estat l’eix central dels nostres sistemes

educatius. Ara caldria prioritzar les com-petències que garanteixin l’escrutini d’unmón envoltat de dades i algoritmes que sino ets capaç de filtrar poden acabar per di-rigir-te completament la vida, és a dir, co-mandar les teves decisions.

NECESSITEM UN SISTEMA EDUCATIU l’ob-jectiu principal del qual sigui contribuir afer persones amb capacitat d’anàlisi críti-ca, amb criteris per interpretar un móncada cop més complex i caòtic. L’escola hade ser un escenari, en forma de laboratori,on tots els seus membres col·laboren en-tre ells per orientar-se i formar-se a partirde dos principis innegociables: la llibertati autonomia personal (el projecte de vidade cadascú) i la necessària col·laboració icooperació en grup que socialitzi la nostracapacitat crítica i ens prepari per exerciruna ciutadania lliure i democràtica. Elmón que s’albira ens oferirà grans possibi-litats per accedir al conjunt de coneixe-ments que la humanitat vagi gestant, pe-rò també contindrà grans perills d’assimi-lació i dirigisme exercits per un gran en-tramat de dades independitzat del con-trol humà.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Dades i escolaTribuna

Hologrames del’Ibex 35b Òbviament que no estempitjor que Birmània, peròaquest no és el tema. Un go-vern que mana a la seva poli-cia que destrossi col·legis i pe-gui a persones pacífiques noés empíricament democràtic. Ia sobre, no només els felicitensinó que els premien. I als quihan rebut, a rendir comptes!On s’és vist això? En estatsd’ideologia rígida i repressiva!Llegeixin l’informe de HumanRights Watch. I la marca ta-ronja ideològica ho aplaudeix,amb aprenents de bufó com laparella Arrimadas-Rivera i unallarga, i histriònica, companyia.Són gent que ven fum i els uni-onistes addictes els hi com-pren sense saber de la missala meitat, de quin peu calcen.Parlen de Matrix i ells són elsvertaders hologrames del’Ibex 35 (els qui decideixen) ide l’oligarquia que els donasuport (de tot tipus) perquè

naranjitos, azulitos i pseudoso-cialistes monàrquics, sobretot,facin de Torquemada en unmón paral·lel que ens volenimposar. Amb judicialitza-cions, exiliats i presos políticsescollits per la ciutadania (de-mocràcia de base). Però elshologrames de l’Ibex 35 sónde la màxima castellana d’“elrey es la ley”. D’una democrà-cia amb un cap d’estat net po-lític d’un dictador. D’una mo-narquia que, com a tal, no hapassat per urnes. Això és de-mocràcia? Au va! I ara una deDoraemon...SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze (Vallès Occidental)

Europa: “Aquestanit tanquem”b L’any 1973 Manuel de Pe-drolo va escriure Aquesta nittanquem, obra de teatre que,malgrat el pas del temps, téplena vigència. No sé ben bé siaquesta nit o en qualsevol al-tre moment, però tancar és el

que hauria de fer Europa, per-què, a banda de mantenirunes institucions inoperants iun munt de funcionaris, totplegat a preu d’or, a efectespràctics no serveix per a res.Em pregunto si paga la penapertànyer a una organitzacióburocratitzada l’acció de laqual, i les seves conseqüèn-cies, posa de manifest la sevaobsolescència. Perquè, si-guem realistes: quin va ser elseu paper en la tristamentanomenada guerra dels Bal-cans? Què està fent davantdel problema dels refugiats?Pel que fa a Catalunya, pensafer alguna cosa? L’Europa delsegle XXI, a més d’una crisi devalors vergonyant, té un pro-blema molt greu del qual se’nressent tota la comunitat: estàmancada d’un lideratge sòlid.No hi ha estadistes que esti-guin a l’altura de les circums-tàncies, amb la valentia, deter-minació i autoritat moral quees necessiten per marcar lesdirectrius i emprendre les ac-

cions que el moment actualrequereix. La persistènciad’aquesta mancança i l’aco-modament portaran irremissi-blement el gran projecte euro-peu a la seva autoliquidació.JAUME FARRÉSOlesa de Montserrat(Baix Llobregat)

Consciènciesinconscientsb Se suposa que el Sr. Rajoyés una bona persona i crecque és catòlic practicant. Peraixò em pregunto cada dia siquan va a dormir ho pot fertranquil si pensa en els políticscatalans empresonats per lesseves idees. Seria interessantsaber la resposta. I ja que hisom també estaria bé saber sidormen tranquils els empre-saris que contracten gent ajornada completa per 700 o800 euros al mes. Apa, emcontestarà algú?CARMEN BAZANBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

Jordi Cuixart, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“L’escola catalana és un èxit compartit de país”La frase del dia

“Macron ha deconvèncer els seusconciutadans dela necessitat d’unesreformes quetreguin França de lacomoditat en quèestà instal·lada

acron: “La política, avui, ha deredescobrir el valor del simbo-lisme... de crear un nou herois-

me polític... de fer reals i creïbles relatsque entusiasmin la ciutadania”. Fran-ça és l’estat de l’OCDE amb més presèn-cia del sector públic a l’economia, 56%del PIB. La setmana laboral francesa,35 hores, és la més curta i les vacances,les més llargues. L’acomiadament éscar i difícil d’aconseguir. Les empresescontracten personal temporal de baixaqualitat laboral per compensar les se-ves carències. El creixement de Françaés baix i el nivell d’atur, alt. El dèficitfrancès ha estat per primera vegada al2017 per sota del 3% del PIB obligat perla UE. La inversió estrangera és baixa ila creació d’ocupació s’ha recolzat tra-dicionalment en el sector públic. AFrança es viu bé, la sanitat, l’ensenya-ment i la seguretat social són univer-sals i amb bones cobertures. La distàn-cia entre rics i pobres és menor que a al-tres estats de l’entorn.

LA V REPÚBLICA VA ARRIBAR al 1958 perrecuperar el país de la decadència cau-sada per la pèrdua de l’imperi colonial.Després de la derrota de Dien Bien Phual 1953, la guerra d’Algèria feia pensarque la independència del territori po-dia desestabilitzar l’Estat. Es necessi-tava un lideratge fort i incontestable.El darrer president de la IV República,René Coty, va demanar a l’heroi de laguerra, el general De Gaulle, refundarla República. Va arribar al poder permantenir Algèria dintre de França, i vacomprendre que les colònies eren unllegat del passat amb un cost econòmici social alt.

FRANÇA NECESSITAVA modernitzar-se,però el llast del passat ho feia difícil. Esva donar per acabada la guerra d’Algè-ria, no sense patiment i forta oposicióde la dreta i part de l’exèrcit, es vaatemptar tres vegades contra la vida de

M De Gaulle. Es va optar per reestructu-rar i impulsar l’economia des d’una po-lítica d’estat dirigista. La política mili-tar, França esdevé potència nuclear, vaser una peça clau en aquesta novaorientació econòmica i política de laRepública, que va recobrar el pes inter-nacional que havia anat perdent des de1945. El lideratge de De Gaulle va serseguit pel no menys sobirà de Mitter-rand, que a partir de l’estatisme econò-mic de De Gaulle el va reorientar en-vers el socialisme, encaixava bé ambl’estructura de l’Estat.

LA FRANÇA D’AVUI ÉS EL RESULTAT de lespolítiques de De Gaulle i Mitterrand,que han deixat un país estable, estàtic irelativament pròsper, però amb insufi-cient força si vol ocupar un lloc relle-vant al món. És aquesta la voluntat delpresident Macron i explicitada a lacampanya La République en marche,que l’ha portat a la presidència. Periò-dicament, França constata la seva prò-pia importància i exerceix amb deter-minació la seva presència al món,1800, 1860, 1914, 1960. És potser un

nou despertar de França l’objectiu dela política actual? “La sobirania france-sa avui existeix en part a escala nacio-nal i en part a escala europea quan esrefereix a assumptes ja globals coml’energia, la immigració, la tecnologia,la política militar... França no pot gua-nyar contra Google o Facebook, peròEuropa pot almenys regular-ho...”, hadit el president Macron al 2017.

ALEMANYA HA ESPERAT ANYS el contrapo-der i col·laboració de França per modular idefinir la política europea des del seu po-der econòmic amb el complement de laforça política i diplomàtica francesa. Noha estat possible, la precarietat política i lafeblesa financera de França deguda a lamanca de reformes estructurals, fetes aAlemanya pel canceller Schröder fa quin-ze anys, han dificultat el creixement eco-nòmic i la seguretat d’una fiabilitat políti-ca recolzada en unes sòlides finances pú-bliques. Aquest és el repte del presidentMacron, convèncer els seus conciutadansde la necessitat d’unes reformes que tre-guin a França de la “comoditat i la irrelle-vància” en què s’ha instal·lat des de fatrenta anys. Vol un Parlament per a l’eu-rozona, una frontera per a la immigració aaquests països, un pressupost molt supe-rior a l’1,2% de PIB que té la UE i, en defini-tiva, una coordinació més estreta entreels estats de l’euro per tenir un pes polític ieconòmic que permeti competir amb Xi-na i els EUA.

DEPENDRÀ DE L’ÈXIT de les reformes es-tructurals franceses, de la millora de lesseves finances estatals i de la possibilitatper a la cancellera Merkel de fer-ho accep-tar pel món polític alemany si obté la ne-cessària credibilitat. “La democràcia sem-pre suposa una certa manca de plenitud, aFrança l’absència de la figura del rei, lamort del qual la ciutadania francesa nodesitjava”. Ningú no podrà dir que els ob-jectius del president Macron no són trans-parents...

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

Macron. El canvi?Tribuna

SísifJordiSoler

ls que creiem en laigualtat de drets

de tots els ciutadans, lasetmana passada–ben igual com gossossalivant darrere l’apa-

rador d’una fleca amb coques ensucra-des– vam sublimar a través de dos exer-cicis de llibertat pública. El primer l’en-carna Joan Manuel Serrat, que en elmarc de presentació de la seva nova giraartística va fer el que és natural en demo-cràcia: opinar sobre la situació política. Elsegon exercici de llibertat el materialitzael manifest signat per un elenc de perso-nalitats en què es defensava que el con-sistori de l’Ajuntament de Girona no can-viés el nom de plaça de la Constitució pelnom de plaça de l’U d’Octubre del 2017.Podríem dir que tant el diagnòstic deSerrat com el del manifest no són defec-tuosos pel que diuen, sinó pel que callen.Serrat va declarar que l’independentis-me és “una fira de despropòsits” i ques’ha col·locat “en un carreró sense sorti-da”. Tens ganes de matisar-lo: no són“carrerons sense sortida”, sinó més ex-actament “presons amb barrots”. I tam-bé podríem afegir que es tracta d’un velltruc ja molt gastat, el de reduir la situacióactual a una “equivocació política de l’in-dependentisme” per amagar que, al cap-davall, el que ha passat és que s’ha topatcontra el sostre de vidre d’una democrà-cia tan mancada com l’espanyola. Po-dem rebatre que els signants del mani-fest parlin de constitució en abstracte,amb un sentit universal, esquivant que elcanvi de nom de la plaça de la Constitu-ció és precisament en referència a unaConstitució molt concreta i no sé si tanuniversalitzable. Però aquesta discussióens apartaria del vertader esdevenimenti ens impediria veure que estem davantde dos motius de celebració. Jo aplau-deixo i defenso que encara hi hagi gentque pot llevar-se cada matí sense por,dient tot el que vol dir, sense que un Estatl’intimidi o limiti la seva llibertat d’expres-sió. Contents. Com el gos de Pavlov.

E

De set en setLluís Muntada

Gossos

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

333020-1182248T

El president de la Genera-litat, Carles Puigdemont,es va reunir ahir amb elsquatre consellers a l’exili iels seus advocats per pre-parar les estratègies de de-fensa. La trobada es va fera Waterloo, on un dels ho-mes de confiança i amic dePuigdemont, Josep MariaMatamala, va gestionar ellloguer d’una casa, segonsva avançar el diari belgaL’Echo. És en aquest do-micili on es va produir latrobada, que fonts deJxCat van qualificar de“rutinària”. S’hi van des-plaçar els consellers deCultura, Lluís Puig; d’En-

senyament, Clara Ponsa-tí; d’Agricultura, MeritxellSerret, i de Salut, AntoniComín. Les mateixesfonts van negar que s’hiabordessin detalls de la in-vestidura, mentre conti-nuen les converses entreJxCat i ERC per donar pasa la formació d’un governautonòmic i articular la re-lació institucional de laGeneralitat amb Brussel-les.

En la reunió, hi van serl’advocat Gonzalo Boyé i eldiputat de JxCat JosepCosta, que és alhora vice-president primer de la me-sa del Parlament. Costa,però, no hi era com a re-presentant de la cambra,sinó perquè, com a lletrat,

participa en el disseny del’estratègia de defensa dePuigdemont.

De fet, Costa va discre-par la setmana passada,conjuntament amb la cú-pula de JxCat, de l’anuncidel president del Parla-ment, Roger Torrent, dedemanar mesures caute-lars al Tribunal Europeude Drets Humans perquèpermeti que Puigdemontpugui ser investit al Parla-ment amb garanties.JxCat va denunciar di-marts que era una iniciati-va “unilateral” que s’hau-ria d’haver consensuatamb Puigdemont, teninten compte que podria in-terferir en la seva estratè-gia de defensa. Aleshoresfonts properes a Torrentvan apuntar que el presi-dent del Parlament ho vacomunicar a Costa, tot ique JxCat ho va negar.“Hem dit que farem de-mandes a Estrasburg, i lesestam fent. Confiam aguanyar-les. No hem ditque demanaríem mesurescautelars, i no ho farem.No tenim expectativesd’aconseguir-les”, va expli-car Costa a Twitter. ■

O.A.-E.BARCELONA

Puigdemont prepara laseva defensa a Waterlooa El president de la Generalitat es reuneix amb els quatre consellers a l’exili i els advocats a Estroben a la casa llogada per un home de confiança del president a També hi assisteix Costa

Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, de JxCat, als passadissos del Parlament, a finals delpassat mes de gener ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 201820 | Nacional |

“Com ho farem? Ho estemestudiant, però sens dubteho farem.” Amb convicció,el ministre d’Educació iportaveu del govern espa-nyol, Íñigo Méndez de Vi-go, va desmentir ahir lesveus que veien l’atac a laimmersió lingüística–aprofitant l’article 155–com un cop d’efecte, i vaavisar que oferirà a les fa-mílies a Catalunya l’opcióque el castellà sigui vehi-cular. “Ho farem perquèper al govern és molt im-portant la llibertat i el dretdels pares a escollir la llen-gua vehicular de l’educa-ció dels seus fills”, va ratifi-car Méndez de Vigo, queno va confirmar si la fór-mula serà la casella delcastellà en la preinscripciótal com el seu ministeri ha-via filtrat la vigília.

Davant la sospita que elmodel lingüístic consen-

suat des del 1983 es vulguisubvertir precisamentara, quan el PP pateix unafuga del vot espanyolista aCiutadans i alhora desitjaforçar l’independentismea fer un govern que s’oblidide Carles Puigdemont, eltitular d’Educació, parlantcom a ministre i conselleralhora, ho va negar: “Aixòno és un globus sonda.”

“Jo no he dit ‹casella›”Tot i ser una matèria delseu ministeri, en la prime-ra resposta sobre la casellaque oferia després delConsell de Ministres ell vaprometre el castellà vehi-cular i, minuts després, esva sorprendre del que ellhavia dit. “Quan m’hansentit dir a mi que jo in-clouré res? Jo he dit queestudio la fórmula que mi-llor combini el dret i la lli-bertat dels pares amb elsistema educatiu; jo no heparlat de casella per a res”,reculava Méndez de Vigo

l’endemà que fos la sevamà dreta i secretari d’es-tat, Marcial Marín, qui ci-tés l’opció de la casella delcastellà perquè “hi somsensibles” i que MarianoRajoy li ho ofrenés a Socie-tat Civil Catalana a LaMoncloa. Finalitzada la ro-da de premsa, Méndez deVigo, en to ja informal, varecular de nou dient quefins i tot amb el 155 no potviolar una llei del Parla-ment i que ha de respectarla llei catalana i les sentèn-cies del TC i del TSJC.

L’objectiu de Rajoy decanviar el model lingüísticdivideix els socis del 155.El líder de Ciutadans, Al-bert Rivera, insta Rajoy afer-ho de debò. “Que no esquedi en paraules i quecompleixi. I que no es que-di en conjuntural sinó quesigui un canvi en el modeleducatiu”, exigia. AlPSOE, avalador del 155, lasecretària d’Igualtat, Car-men Calvo, no en va ser in-formada pel govern i ara esdesmarca d’utilitzar-loper subvertir el model lin-güístic. “Si això s’ha demodificar o no s’ha de mo-dificar, s’ha de decidir enun debat al Parlament”,defensava Calvo.

La polèmica sobre la in-clusió d’una casella en elprocés de matrícula esco-lar per escollir si es voll’ensenyament en castellàtopa amb la llei que el PPdiu que defensa, segonsinforma Raül Garcia iAranzueque. D’una ban-da perquè tant la llei d’edu-cació de Catalunya (LEC),com l’Estatut, en l’article35.1, avalen que tothom tédret a rebre l’ensenya-ment en català, llengua ve-hicular a l’escola tal comdisposa la llei de normalit-zació lingüística de 1983.L’Estatut és una llei orgà-nica i, per modificar-la, calal Parlament una majoriaque ara no hi és.

L’altre escull legal per aRajoy és la incongruènciad’intentar imposar l’opciódel castellà a través de laresolució de la preinscrip-ció, un tràmit administra-tiu que regula aspectescom el calendari de matri-culació o els punts que te-nen els alumnes en funcióde diferents barems peraccedir a una escola o unaaltra i que no tenen res aveure amb el règim lin-güístic. Tot plegat fa “il·le-gal”, tal com va dir ahir laJunta de Directors de Ca-talunya, el canvi de modellingüístic si no és que Ra-joy s’empara en el 155 pertransgredir les normes. ■

David PortabellaMADRID

Rajoy promet que farà delcastellà una opció vehiculara “Estudiem com, però sens dubte ho farem”, diu el ministre Méndez de Vigo sobre la fi del modelvigent des del 1983 a Ciutadans li exigeix un canvi real i el PSOE se’n desmarca tot i avalar el 155

Méndez de Vigo compareixia ahir, després del Consell de Ministres, presentant-se a si mateix com a ministre d’Educació i conseller alhora ■ ACN

“Ho farem perquè ésmolt important el dretdels pares a escollir lallengua vehicular del’educació dels fills”Íñigo Méndez de VigoMINISTRE D’EDUCACIÓ

“Si això s’ha demodificar o no s’hade modificar, s’ha dedecidir en un debatal Parlament”Carmen CalvoSECRETÀRIA D’IGUALTAT DEL PSOE

“Que no es quedi enparaules i que no siguiuna cosa conjuntural,sinó un canvi en elmodel educatiu”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El president del Parlament,Roger Torrent, va censurarahir que el govern espanyolvulgui la casella de l’ensenya-ment en castellà en la preins-cripció escolar a Catalunya.Després de rebre el col·lectiuSom Escola, Torrent va instara formar un govern de formaimmediata per frenar iniciati-ves com aquesta. “Necessi-tem un govern urgentment ija poder foragitar el 155 delpaisatge polític del país i deles institucions”, va clamar.

Torrent va vincular l’afanyde Rajoy d’alterar el model alfet de tenir el 155. “Fem unacrida a recuperar totes lesinstitucions, inclòs el govern.Si avui està en risc i volen po-sar en risc el model educatiu,és perquè hi ha un 155 que elsho permet fer, perquè està enmarxa l’article 155”, va alertar.“Necessitem un govern queens permeti defensar els con-sensos, els acords polítics isocials i un element fona-mental com l’escola”, afegia.

En representació de SomEscola, Carme Roca va agrairque el president del Parla-ment es reunís amb ells per“treballar conjuntament perseguir defensant el nostremodel”. “El que voldríem ésque es mantingués el que diula LEC i empara l’Estatut, i se-guir amb el model d’escolafruit d’una demanda social ique fa trenta anys que donaèxits”, va confiar Roca, que vaanunciar que “de ben segur”hi haurà mobilitzacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent: “Necessitem un govern que foragiti el 155”

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

1215

03-1

1690

09w

1786

88-1

1506

52w

CLIMATITZACIÓ - GASENERGIA SOLARBIOMASSA - LLARS DE FOC

Tel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636www.instalroal.com · roal@instalroal.com

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. LA DRECERA

La Selva del Camp

Des del 1981al vostre servei 10

2335

-118

1765

T

Dies 18 de febrer i 18 de març, a les 12 h

Calçotada EnoturísticaÉs temps de calçots!

· Visita al celler i tast de vins· Calçots amb salsa romesco

(Tramuntanart Blanc)

· Carn a la brasa(Puntils Criança)

· Galetes amb garnatxa· Cafè

Adult 25€ - Infantil 10€

Informació i reserves:enoturisme@cooperativagarriguella.como bé al tel. 972530002

El Consell de Ministres,fent ús de les facultats queli concedeix l’article 155,va aprovar ahir la renova-ció, per quatre cursosmés, de1.956 concertseducatius als centres d’en-senyament catalans. Ladecisió topa amb l’acord alqual van arribar fa unsdies JxCat, ERC i la CUPde no renovar els concerts

als centres educatius quesegreguen per sexes.

En la roda de premsaposterior al Consell de Mi-nistres, el responsabled’Educació i portaveu delgovern espanyol, ÍnigoMéndez de Vigo, va infor-mar que la renovació afec-ta 987 grups d’infantil i969 de secundària, i queserà vigent fins al curs2021/22. També va dirque la decisió s’ha presquan ja han vençut els

quatre cursos que estavenvigents. Pel que fa a con-certs educatius de primà-ria, el Ministeri d’Educa-ció va detallar en una notaque estan vigents i no ven-cen fins al 2020, any enquè caldrà negociar i deci-dir-ne la renovació.

En la mateixa nota elministeri va recordar que,d’acord amb l’article 155,té les competències edu-catives de Catalunya i vasubratllar que la renova-

ció dels concerts “aportatranquil·litat i normalitatal sector de l’educació con-certada de Catalunya”.

Durant els pròxims diess’elaborarà la memòriaeconòmica perquè, un copse superin els tràmits ad-ministratius, se signi la re-solució i es publiqui alDOGC.

Acord antisegregacióLa decisió del govern delPP de renovar per quatrecursos més els concertsd’infantil i de secundària aCatalunya ha arribat des-près que el 27 de generpassat la diputada de laCUP Natàlia Sànchezanunciés que, en el trans-curs de les negociacionsentre la seva formació,Junts per Catalunya i ERCper acordar un programa

de govern, s’havia assolitel compromís ferm de norenovar els convenis ambles escoles que segreguenper sexes. ConcretamentSánchez va quantificar en40 milions d’euros els con-venis amb centres, princi-palment de l’Opus Dei, queno es renovarien i va de-manar que aquests diners“reverteixin en l’educaciópública, de qualitat i lai-ca”. En la mateixa inter-venció, la diputada de laCUP va fer una crida alscomuns perquè donessinsuport a la iniciativa i a “lamaterialització social de larepública catalana”. ■

El govern del PP renova, via155, els concerts educatius

T. DalmauBARCELONA

a La decisió afecta 987 grups d’infantil i 969 de secundària, i serà vigent fins al curs 2021/22a JxCat, ERC i la CUP havien pactat deixar sense concert les escoles que segreguen per sexes

Els centres que segreguenper sexes són només unapart dels concertats, peròhan estat a l’epicentre de pi-cabaralles polítiques que enalgun cas han complicat lesrelacions entre CiU i ERC.L’abril del 2016, el Parlamentva aprovar demanar al governque rescindís els concertsamb les escoles de l’Opus, fit-

Acte de celebració del cinquantè aniversari de l’escola Bell-lloc del Pla, un centre de l’Opus Dei a Girona ■ GLORIA SÁNCHEZ / ICONNA

xant un període de transito-rietat fins a l’inici del curs2017/2018 per permetre ques’adaptessin a l’escolaritza-ció mixta, però la votació vadividir JxSí. Aquella vegada lamoció va ser presentada pelPSC, una formació que, al’antic tripartit, havia donatsuport als concerts amb lesescoles segregacionistes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Discussions polítiques

1.956concerts de centres d’en-senyament catalans van serrenovats ahir pel Consell deMinistres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 201822 | Nacional |

La sala segona del TribunalSuprem va desestimar ahirel recurs d’apel·lació pre-sentat per l’expresident del’ANC Jordi Sànchez con-tra la interlocutòria del ma-gistrat Pablo Llarena delpassat 14 de desembre,que li va denegar permisos

de sortida de la presó, aixícom major disponibilitatper utilitzar internet a lapresó i per tenir determi-nats contactes amb mit-jans per la seva condició decandidat a les eleccions ca-talanes. L’anomenada salad’apel·lacions consideraque la limitació és propor-cionada i ajustada a la legis-lació europea, perquè, al

seu parer, l’expresident del’Assemblea podria haveraprofitat els mítings elec-torals per incitar la ciuta-dania a participar en “tu-mults” per aconseguir fu-gir.

D’una altra banda, elmagistrat del Suprem Pa-blo Llarena va rebutjard’assumir les investiga-cions de l’Audiencia Nacio-

nal contra el màxim res-ponsable dels Mossos du-rant l’1-O, el major JosepLluís Trapero, perquè creuque seria “exorbitant”. Elseu successor en el càrrec,Ferran López, i tres comis-saris més declararan al Su-prem com a testimonis perla manifestació del 20 desetembre davant la conse-lleria d’Economia. ■

RedaccióBARCELONA

El Suprem avala la prohibició aSànchez de fer campanya

Jordi Sànchez el 16 d’octubre quan va declarar davant elSuprem ■ AFP

Joaquim Arenas Ideòleg de la immersió lingüística en català

ELECCIONS · “Ciutadans ha tret molts vots perquè amb la mentida es fanmiracles” COMUNITAT · “Confio molt en la dignitat i la professionalitatdels mestres i dels pares: no permetran que es faci cap pas enrere”

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

oaquim Arenas (Mataró,1938) va ser un delsideòlegs del model d’es-cola catalana i del mèto-

de immersió lingüística a l’ense-nyament, que es va començar aaplicar a principis dels anys vui-tanta. Des d’aleshores, ha vistnombroses polèmiques a l’en-torn de l’educació.

Què li sembla la inclusió de lacasella del castellà en el full dematrícula?El problema no és posar una ca-sella més o una casella menys.El problema és l’embat que su-posa contra el model educatiucatalà, un model de consensque ha estat admirat per tot Eu-ropa, pels Estats Units, pel Bra-sil, i que recollia la voluntat delspares i els professors.

Els seus detractors proposenun model bilingüe.Hem de recordar que estem en

J

“No volen queens identifiquemcom a catalans”

una societat en la qual existeixel poliglotisme. A Catalunya hiha més de 280 llengües i el mo-del d’escola catalana fa que hihagi una cohesió social, que elvincle més sensible sigui la llen-gua amb la qual tots els ciuta-dans es puguin reconèixer. Aixòno agrada a alguns polítics queno tenen ni idea de pedagogialingüística ni de sociolingüísti-ca. No els agrada perquè volenatacar Catalunya i saben que hopoden fer atacant la llengua idesmuntant allò que fa que esmantingui malgrat les dificul-tats que hem tingut.

Doncs Ciutadans ha tingutmolts vots en aquestes elec-cions.Ciutadans ha tret molts vots enles eleccions perquè amb lamentida es fan miracles. La se-nyora Arrimadas i el senyor Ri-vera no paren de dir veritablescalúmnies contra Catalunya.Fan una proposta de trilingüis-me, però no hi ha ningú que pu-gui garantir la igualtat de tres

llengües i ningú que tingui dosdits de front i honradesa potcomparar la situació del castellàamb la del català.

A les Illes Balears van intentarun pla de trilingüisme.Sí, ho van intentar i hi va havertres setmanes de vaga. Si hi tor-nen es trobaran amb una oposi-ció radical per defensar el mo-del de tractar igual els nouvin-guts, parlin com parlin, i els queja hi són perquè tots s’identifi-quin com a catalans. El proble-ma d’alguns és que no volen queels ciutadans de Catalunya ensidentifiquem com a catalans.

La comunitat educativa ja hadit que faran el que calgui perevitar un canvi de model.És que és un disbarat enorme!El mateix Tribunal Constitucio-nal va dir l’any 1996 que era elmillor model d’escola. Pensi queels resultats que obtenim decastellà són superiors, fins i tot,al que hi ha en altres territorisde l’Estat.

Quines conseqüències tindriaaquest canvi per a l’aprenentat-ge de les llengües?Primer de tot, que separaria elsnens per qüestió de llengua, co-sa que és absolutament il·legalperquè va contra la llei d’educa-ció de Catalunya, que diu queno se separarà els nens peraquest motiu ni en grups classeni en grups dins de la classe. Ladivisió dels alumnes, uns en ca-talà i uns altres en castellà, tam-poc ajudaria que les 280 llen-gües que hi ha a Catalunya fos-sin respectades.

Què es pot fer per blindar elmodel d’escola en català?Els professors, els pares i elsmateixos alumnes grans han detenir el concepte de dignitat i nopermetre fer un pas enrere, i es-tic segur que això ho tenen moltclar.

Aquest cop, però, és més difícil.El govern està intervingut perl’Estat.És un inconvenient grandíssim,però jo confio molt en la digni-tat i la professionalitat delsmestres i dels pares. ■

Joaquim Arenas va ser un dels artífexs del model d’escola en català aprincipis dels anys vuitanta ■ QUIM PUIG

El dia 28 de gener ho va direl cardenal Sistach perTwitter: “El problema deles relacions entre Catalu-nya i Espanya és un pro-blema polític i ha de solu-cionar-se políticament i ai-xò demana sempre dià-leg.” Ahir van ser tots elsbisbes catalans els qui, enuna nota conjunta, van re-afirmar-se en aquestaidea. “A Catalunya exis-teix un problema polític deprimer ordre que obliga acercar una solució justa ala situació creada que siguimínimament acceptableper a tots”, van dir.

En la mateixa notaaprovada per unanimitatpels tretze bisbes de Cata-lunya reunits en la sevatrobada trimestral de laConferència EpiscopalTarraconense, defensenla “legitimitat moral de lesdiverses opcions sobrel’estructura política de Ca-talunya que es basin en elrespecte de la dignitat in-alienable de les persones idels pobles i siguin defen-sades de forma pacífica idemocràtica”. Aquesta po-sició replica les paraulesque fa pocs dies va dir elcardenal de València, An-tonio Cañizares, que va as-segurar que “la unitatd’Espanya és una qüestiómoral”, i defensa que l’op-ció de la independència éstan vàlida com qualsevolaltra.

Per primera vegada elsbisbes fan referència alspresos polítics, una qües-tió que l’Església de basefeia temps que demanava

“per qüestions d’humani-tat”. En el text diuen així:“Pel que fa a la presó pre-ventiva d’alguns anticsmembres del govern i d’al-guns dirigents d’organit-zacions socials, sense en-trar en debats jurídics, de-manem una reflexió sere-na sobre aquest fet, perpropiciar el clima de diàlegque tant necessitem i en laqual no es deixin de consi-derar les circumstànciespersonals dels afectats.”“Ja era hora que diguessinuna paraula dels presos.Era vergonyós el seu silen-ci; és qüestió de justícia,era una qüestió moral”, vadir ahir el portaveu d’Es-glésia Plural, Josep Tor-rens.

En el comunicat emèsahir els bisbes deixen clarque en tot moment parlencom a “ciutadans d’aquestpaís i pastors de l’Esglésiaque fa camí a Catalunya” i,en aquest sentit, dema-nen que es formi govern almés aviat possible. Afir-men que és necessari for-mar “un nou govern de laGeneralitat que actuï ambsentit de responsabilitatenvers tots els col·lectiusdel país”, i que cal “superarles conseqüències de la cri-si institucional, econòmi-ca i social que vivim”.

El silenci de l’Esglésiacatalana per la situacióque viu el país des de l’1d’octubre ha aixecat mol-tes crítiques dels fidels. Lanota d’ahir, tot i que tími-da, va ser molt ben valora-da. Ara s’espera la reaccióde l’Església espanyola,que en els últims comuni-cats ha estat menys agres-siva que mai. ■

a Els bisbes catalans consensuen un comunicat en què diuen que el problemaa Catalunya és polític a Legitimen moralment l’opció independentista

Els bisbes demanendiàleg pels presos

Mireia RoureraBARCELONA

Els bisbes catalans es van reunir ahir a Tiana ■ ACN

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

8651

28-1

1823

35L

1350

29-1

1823

06T

ANUNCIPer resolució d’alcaldia 332/2018 de data 14 de febrer de 2018, s’ha resolt el següent:Primer. Ampliar el termini d’informació pública de l’Avanç de Modificació del POUM per a una no-va distribució de percentatges dels diferents usos compatibles amb l’habitatge entre els admesosal sector PP7 Escultor Clarà, fins el dia 28 de febrer de 2018.Segon. Publicar aquesta resolució en el DOGC, el Butlletí Oficial de la Província, el diari El PuntAvui, la seu electrònica municipal.Malgrat de Mar, 14 de febrer de 2018.L’alcaldessa, M. Carmen Ponsa Monge

Ajuntament deMalgrat de Mar

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 201824 | Nacional |

Barcelona va tornar a sor-tir ahir al carrer per exigirla llibertat dels presos polí-tics, coincidint amb elsquatre mesos de l’empre-sonament dels Jordis. Unaconcentració en què elsparticipants, Òmnium il’ANC van demanar unitatals partits i que arribin aun acord per desencallarla investidura. Una altraproclama unànime va serla defensa del model del’escola catalana, ara queel govern espanyol i el 155l’amenacen.

Eren tres quarts de lesset de la tarda quan la pla-ça Sant Jaume i algunscarrers laterals ja estavenplens. Una pancarta ge-gant, amb les cares de Jor-di Cuixart i Jordi Sànchez,presidia un dels extrems iuna pancarta amb un llaçgroc penjava del balcó del’ajuntament. El Palau dela Generalitat, per contra,tenia gairebé tots els llumsapagats i no hi havia capreferència als presos. Unaimatge de tristor que en-volta l’edifici des de l’apli-cació del 155 i que encarava simbolitzar-se mésquan els manifestants cri-daven “fora ocupes de laGeneralitat”. Un dels ins-tants més emocionants dela nit, però, va ser quan esvan fer quatre minuts desilenci, en homenatge alsquatre mesos que fa queestan entre reixes els Jor-dis, i els assistents van il-luminar la plaça amb elsllums dels telèfons mòbils.Mentrestant, van pujar al’escenari familiars delsquatre presos –Cuixart,Sànchez, Oriol Junquerasi Joaquim Forn– i va sonarEl cant dels ocells.

Si aquest va ser el mo-ment que va tocar la fibraals manifestants, la ves-sant reivindicativa va ser acàrrec del vicepresidentd’Òmnium, Marcel Mauri,que va fer una crida per-què ningú no normalitzésla situació de “repressió”que viu Catalunya i va re-clamar a les formacions

polítiques que tinguin“sentit d’estat”, deixin en-rere les “diferències” i arri-bin a un acord per a la in-vestidura i per recuperarles institucions catalanes.Una petició que va sermolt aplaudida i acompa-nyada de crits a favor de la“unitat”, dirigits als repre-sentants polítics que hihavia a l’escenari –la mà-xima autoritat era el presi-dent del Parlament, Roger

Torrent–. Però les reivin-dicacions no es van acabaraquí i Mauri va alertar quequatre diputats que estanal grup mixt –en referèn-cia al PP–no trencaranl’escola catalana.

Per la seva banda, el vi-cepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, va re-cordar que els atacs polí-tics i judicials que està pa-tint el país tenen un origenben clar: “No ens perdo-nen la nostra victòria del’1-O, però no hi ha marxaenrere.” En aquest sentit,el manifest, que van con-sensuar les entitats, acu-sava l’Estat d’haver actuatcom una “dictadura” i de“jutjar i privar de llibertat”per manifestar-se “pacífi-cament”, i hi afegia: “Elspresos estan retinguts perraons polítiques.”

Just després de l’acte dela plaça Sant Jaume –queva acabar amb L’estaca deLluís Llach–, els manifes-

tants van baixar pel carrerFerran per anar en direc-ció a la presó Model, ques’ha tancat durant aquestmandat. En el recorregutes van tornar a sentir critsen suport dels presos polí-tics i de la República.

Davant del centre peni-tenciari, l’exlíder de Po-dem Catalunya, AlbanoDante Fachín, va tenir unemocionat record per alspresos i va explicar la“complicitat” que sentquan veu una personaamb un llaç o un altre sím-bol groc: “Som molt mésforts que les injustíciesque mantenen quatre per-sones a la presó”, va asse-gurar. Sànchez i Cuixart,a través dels familiars,també van fer arribar unesparaules als manifestants.“Hem de preservar la uni-tat entre els sobiranistes,recuperar la normalitat iel govern, i que el 155 des-aparegui”, va cloure el fillde Sànchez. ■

El carrer torna a exigir lallibertat dels presos políticsa Milers de persones es manifesten a Barcelona en contra de la “repressió” de l’Estat a Lesentitats reclamen unitat als partits i que aparquin les diferències per aconseguir l’acord

Marc BatallerBARCELONA

Cada setmana els treballa-dors dels departaments de laGeneralitat organitzen actesde protesta en contra del 155,a favor del govern legítim i perreclamar la llibertat dels pre-sos polítics i la tornada a casadels exiliats. Ahir, desenesd’aquests empleats es vanreunir a la plaça Catalunya de

Dues imatges de la manifestació de Barcelona, i una concentració de funcionaris contra el 155 ■ J. LOSADA / M.B.

Barcelona, i amb globusgrocs a les mans, van formarun llaç gegant per tornar a re-clamar que s’acabi la imposi-ció del 155. En aquest sentit,van recordar que la Generali-tat està patint com mai perculpa de l’aplicació d’aquestarticle i van posar com aexemple la immersió lingüís-

tica, que podria estar a la cor-da fluixa; les més de 100 ini-ciatives normatives que handecaigut, i les 92 afectacionsque hi ha hagut en contracta-cions. La concentració es vaacabar amb la interpretacióde L’estaca i Els segadors itambé amb crits de “llibertat,llibertat”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Globus grocs per protestar contra el 155

“Catalunya estàprivada de llibertat.No normalitzemmai la repressió”

Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La nostra causa és ladels presos, els exiliatsi els represaliats. No hiha marxa enrere”

Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

ilers de persones vantornar a sortir ahir alvespre a les principalsciutats de Catalunya

per reclamar la llibertat dels presospolítics. Sense defallir i amb la ma-teixa contundència que el primerdia, van denunciar que fa 123 dies,o el que és el mateix, quatre mesos,que els dos Jordis es troben privatsde llibertat i lluny dels seus. No sónels únics, perquè també s’hi trobenel vicepresident Oriol Junqueras i elconseller d’Interior, Joaquim Forn,fa 106 dies. Els llums dels telèfonsmòbils van ser els protagonistes ar-reu amb la voluntat d’enviar-los unraig d’esperança, però també el mis-satge que a cada racó del país ningú

Mno els ha oblidat i es considera quel’empresonament és “una injustí-cia”. A Mataró, es van reunir un mi-ler de persones davant l’ajunta-ment, on es van col·locar unes rei-xes, com si d’una presó es tractés,darrere les quals es van aplegar unapart dels concentrats. Un acte quetambé va servir per reivindicar l’es-cola catalana i carregar contra elsatacs constants que s’hi estan co-metent. “Fa mesos que l’unionismeha desfermat una campanya de des-crèdit i no ho permetrem”, va afir-mar Rosa Montero, del Col·lectiu deDocents de Mataró.

A Vic, la protesta va mobilitzarmig miler de persones en un acteque va començar amb unes parau-les de l’alcaldessa de la ciutat, AnnaErra. “Sabem que estan forts, peròla duresa que han de passar no

l’oblidarem mai”, va dir en referèn-cia a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.Com en altres llocs, es va recordarla importància de continuar mani-festant-se perquè “la repressió del’Estat continua sent duríssima”.En aquest sentit, l’alcaldessa va po-sar com a exemples el darrer atac ala llengua i que dilluns que ve duesvigatanes (Marta Rovira i MartaPascal) hauran d’anar a declarar. ALleida, més d’un miler de personesvan cridar per la llibertat dels Jordisi els assistents van formar el mot lli-bertat a la plaça de la Paeria, que esva il·luminar amb els telèfons mò-bils, mentre es cridaven consignes afavor de l’alliberament dels quatreempresonats.

En la concentració que es va fer aGirona, els manifestants, cap a1.200, segons la policia municipal,

es van posar al voltant del pont depedra i de la plataforma de la plaçaCatalunya amb els llums dels mò-bils encesos, mentre a la llera delriu Onyar s’encenien fanals quetambé van formar el mot llibertat.A la ciutat de Tarragona, la crida vaaplegar més d’un miler de perso-nes. “Tenim una necessitat moralde ser aquí; sembla que s’estiguinormalitzant la situació i no és ai-xí”, va dir Carles Xavier Gómez, co-ordinador de l’ANC a Tarragona.La mobilització també buscava unaaltra finalitat. “Fem una crida alspolítics perquè arribin a un con-sens per formar govern a la Gene-ralitat”, va afegir-hi Gómez, quetambé va reconèixer viure “amb unenuig molt gran i amb sorpresa” elfet que encara no s’hagi arribat aaquest acord. ■

RespostamassivaLa crida de les enti-tats sobiranistes ainundar els carrersper demanar la lli-bertat dels presospolítics es va es-tendre massiva-ment arreu del ter-ritori.

Sense defallirMOBILITZACIONS · Milers de persones surten al carrer de les principals ciutats catalanes per reclamar la llibertat delspresos polítics GEST · Les places i els carrers d’arreu del país es van il·luminar amb els llums dels telèfons mòbils en recorddels quatre empresonats CLAM · Els promotors fan una crida a mantenir la protesta i a continuar manifestant-se

RedaccióBARCELONA

A dalt, imatges de les concentracions a Lleida i Girona, i, a baix, de Vic, Mataró i Tarragona ahir al vespre ■ J. TORT / Q. PUIG / A. AGUILAR / LL. MARTÍNEZ / C. FILELLA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 201826 | Nacional |

000000/000000?

a dotzena legislatura es vainiciar el 17 de gener amb laconstitució del Parlament il’elecció del diputat d’ERC

Roger Torrent com a president dela cambra catalana. Aquella setma-na tot eren presses per poder for-mar govern i esborrar la petja del155 a les institucions catalanes.Avui, trenta-un dies més tard, lacambra continua adormida i atra-pada en el novè dels deu dies quemarca el primer termini per cele-brar el ple d’investidura arran del’ajornament que va decretar lla-vors el president de la cambra.

La tasca parlamentària dels di-putats, a hores d’ara, és escassa acausa de les limitacions que marcala falta d’un govern i també, però,per la manca d’acords dels grupsque impedeix fins i tot constituirgrups de treball com serien les co-missions no legislatives.

Fa dues setmanes el PSC va pre-sentar una proposta a la mesa delParlament per tal de posar fil al’agulla i facilitar la feina dels dipu-tats per constituir com a mínim lescomissions que no es dediquen a re-dactar lleis ni aquelles que tenenun control directe sobre el govern.L’acord per posar-les en marxa vaser unànime, però va durar poc jaque els grups discrepen del nombrede diputats que hauria de consti-tuir cada comissió i que en la majo-ria dels casos ha de ser proporcio-nal al percentatge d’escons que ca-da grup disposa en el ple de la cam-bra fruit del resultat del 21-D. Peròdepèn del nombre total de diputatsamb què s’acabi constituint cada

L

comissió, la majoria parlamentàriaes pot decantar cap a un bloc o unaltre si persisteix la divisió que araformen, d’una banda, Junts per Ca-talunya, ERC i la CUP, i de l’altra,Cs, el PSC i el PP. De moment, elspartits no han acabat de consen-suar la xifra màgica. Dimarts de lasetmana que ve, la junta de porta-veus tindrà sobre la taula aquestpunt en l’ordre del dia de la reunió,que també inclourà la constitucióde la comissió del reglament, a peti-ció de Junts per Catalunya. Una de-manda que els lletrats del Parla-ment consideren apropiada teninten compte que, malgrat que estàconsiderada com a comissió legisla-

tiva, no té relació directa amb l’ex-ecutiu català i, per tant, es podriaconstituir. L’oposició, però, hamostrat reserves perquè hi veuenla mà de Junts per Catalunya perreformar la norma suprema de lacambra i facilitar la investidura adistància de Puigdemont. Tanma-teix, sense un acord en el quòrumno es podrà configurar la comissióde reglament, ni tampoc sis de lesproposades pel PSC com les dedica-des a la Corporació de Mitjans Au-diovisuals o al Síndic de Comptes.

El desbloqueig podria començaren la junta de portaveus que had’aprovar les comissions i que es con-vocarà dimarts de la setmana que ve.

Mentrestant, els grups intenten des-bloquejar la situació amb la peticiód’un ple, com és el cas de Ciutadans,o la presentació d’una proposta deresolució per ser debatuda en ple queahir va presentar Catalunya en Co-mú Podem. Dues opcions, però, que,en tot cas, hauran de passar tambéper la junta de portaveus on, igualque en la mesa, els partits sobiranis-tes tenen majoria i podrien agafar lainiciativa demanant també la convo-catòria d’un ple. I en l’horitzó, el 28de febrer, quan s’acaba el termini perpresentar candidatures a senadorsautonòmics que s’hauran de ratificaren un posterior ple a principis demarç. El desbloqueig? ■

FET · Trenta-un dies després de la constitució del Parlament, l’activitat resta aturada quan encara no s’ha complert el primertermini de deu dies per a la investidura MÉS · Sense acord per fer comissions i en espera que dimarts la mesa ho desbloquegi

Emma AnsolaBARCELONA

20.02.18data en què hi haconvocada la mesa i lajunta de portaveusque debatrà propostesper iniciar l’activitatparlamentària i des-bloquejar la investidu-ra a la presidència dela Generalitat

Un mes de 9 dies

Membres de la mesa del Parlament reunits amb els lletrats de la cambra, el 30 de gener passat ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 27

1551

50-1

1116

0940

L

La sarna o escabiosi és una parasitosi de la pell causada

per l’àcar Sarcoptes scabiei. És una malaltia clàssicament

associada a les guerres i les crisis econòmiques, però que

es presenta actualment als països desenvolupats i afectapersones de tots els nivells socioeconòmics.

El període d’incubació és de 2-6 setmanes i, en general, la transmissió ésper contacte personal proper i prolongat amb la pell d’una persona afec-tada. La transmissió mitjançant la roba només es pot produir si s’ha contami-

nat recentment. No és habitual la transmissió a l’escola. Sovint es transmet en

hospitals, escoles bressol, residències i presons. També l’anomenen pruïja

contagiosa.

Es manifesta amb una erupció que produeix picorintensa ocasionada pels àcars femella adults, que

excaven túnels a la capa superficial de la pell. La pi-

cor assoleix la màxima intensitat durant la nit.

Les lesions apareixen principalment a la pell de les mans, so-

bretot als dits i als espais interdigitals, en els plecs articulars

(canells i colzes) i també a la cara anterior de les axil·les i a les

natges. Totes van acompanyades de lesions de rascat i zones

eczematitzades.

El diagnòstic es fa rascant el solc acarià interdigital amb la punta d’un bis-

turí, recollint una mostra i observant al microscopi òptic.

Protocol de Tractament

Prèviament a l’administració del tractament, cal aplicar mesureshigièniques: dutxa, bany, perfecte assecat i tall de les ungles.

Seleccionar el tractament adequat, seguint les normes d’apli-cació (duració i correcta aplicació sobretot a les zones afectades, ha d’inclou-re les ungles i el cuir cabellut). Quan sigui necessari, s’administrarà teràpiacomplementària per a la picor i/o sobreinfecció.

No dutxar-se ni canviar-se de roba fins a la finalització del tractament.

No utilitzar altres productes cosmètics mentre duri el tractament. Poden alte-rar l’absorció del tractament implantat.

Finalitzat el tractament, el pacient es dutxarà i es canviarà total-ment de roba de vestir i de llit.

És necessari fer un tractament simultani de la família i els seus contactes,sobretot en el cas de brots en residències, hospitals o presons.

Mesures específiques de prevenció

Cal evitar el contacte amb les persones infectades.

S’ha de desinfectar la roba utilitzada durant el tractament i fins a quatredies abans d’haver-se iniciat (aigua calenta, 60 graus).

Tot allò que no es pugui rentar, com ara llenceria i mobiliari, haurà de ser pol-voritzat amb antiparasitari en pols o guardat en bosses.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti el seu metge o farmacèutic.

Sarna. Prevenció i tractament

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, ha dei-xat clar que s’oposarà a ce-dir espais municipals per-què la Fundació Princesade Girona (FPdGi) puguicelebrar els seus premis ala ciutat, una cita que jas’havia institucionalitzatcom la visita anual del reiespanyol a la ciutat. Quin-ze dies després que l’Ajun-tament comuniqués ofi-cialment a la fundació queaquest any el Palau de Fi-res i l’Auditori –on s’haviafet l’entrega de guardons

des que es van instaurar el2010– estarien en obres apartir del juny i que, pertant, no en podran fer ús,l’alcaldessa ha volgut dei-xar clar que les obres nosón cap excusa inventada,ja que és veritat que es fa-

ran, i que no té cap proble-ma a dir obertament quetambé l’any que ve si tor-nen a demanar les instal-lacions ella votarà en con-tra de cedir-los espais. “Jom’oposaré que vinguin afer els premis Princesa deGirona a la ciutat, més en-llà que aquest any tin-guem l’Auditori i el Palaude Fires en obres.” Ho vadir dijous a la nit en el pro-grama Mes324 de TVC,durant el qual Madrenastambé va recordar que eltrencament de relacionsinstitucionals de l’Ajunta-ment gironí tant amb lesautoritats de l’Estat com

amb la casa reial ve arrande les càrregues policialsde l’1-O i del discurs delmonarca dos dies després“fomentant l’a por ellos”.En aquest sentit, va recor-dar que el seu grup, CiU,havia rebutjat anterior-ment diverses vegades enel ple municipal declarar el

rei persona non grata a laciutat, però que arran deldiscurs que va fer el 3 d’oc-tubre van considerar que“el rei havia perdut la legi-timitat” i per això en el pledel 24 d’octubre se l’hi vadeclarar.

D’altra banda, Madre-nas va remarcar, una ve-

gada més, que el trenca-ment de relacions amb lesautoritats de l’Estat és no-més en actes oficials –“notenim per què fer-nos la fo-to amb qui ens ha atonyi-nat”–, mentre que les re-unions de treball per te-mes de ciutat es mante-nen com sempre. ■

a L’alcaldessa de Girona deixa clar que les obres a l’Auditorino són cap excusa i que rebutjarà també deixar-lo el 2019

L. ArtigasGIRONA

Madrenas no cediràespais a la fundacióde la casa reial

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Arran del discurs del3 d’octubre, el rei haperdut legitimitat. Jom’oposaré que vinguina fer els premis”Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

Els reis, amb diverses autoritats, entre elles Madrenas, en els premis de l’any passat ■ Q. PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 201828 | Nacional |

179502-1182319V

Cap de les dues candidatu-res col·lectives que es vanpresentar per renovar elsmembres del secretariatnacional de la CUP haaconseguit imposar-se enla votació i les dues ànimesdels anticapitalistes conti-nuaran sent presents enun òrgan que, tot i que bà-sicament és d’organitza-ció i debat, no és on es pre-nen les decisions més im-portants, que correspo-nen a l’assemblea nacionali al consell polític.

Així, finalment, la llistadels exdiputats Eulàlia Re-guant –ara regidora a Bar-celona–, Mireia Vehí iJoan Garriga, Som llavor,construïm la Unitat Po-pular, va sumar el 56,35%dels vots, al davant de lacandidatura del també ex-diputat Albert Botran, quees presentava amb Des debaix fem créixer la UnitatPopular, que va aconse-guir el 41,04% dels vots. Elfet que cap llista arribés al65% dels vots obliga totesdues opcions a compartirespai en el secretariat ambsis i cinc membres cadas-cuna, respectivament,mentre que l’exdiputadaMireia Boya també hi ac-cedeix com la candidataindividual més votada, se-guida de Lluc Salellas, Al-bert Serrats i Iñigo Robre-do. En total, són quinze

persones, la majoria novesen aquest espai de decisió,que agafaran el relleu del’anterior secretariat, enquè Quim Arrufat repre-sentava la candidatura deconsens entre les dues àni-mes de la formació.

Ara els anticapitalistescontinuaran debatent idiscutint entre dues ma-neres de pensar i fer que,segons fonts de la forma-ció, demostren “la plurali-tat” i també “les ganes i lavoluntat de participar”,tot i que des de “visions di-ferents”. De com s’acabincosint aquestes dues reali-tats, però, dependrà tam-bé el bon funcionamentdel partit. I és que l’entra-

da de la CUP al Parlament,els dos últims anys de fei-na i el resultat obtingut enles eleccions van generarun debat intern sobre elpaper de la CUP en l’esce-na política. A grans trets,la candidatura d’EulàliaReguant i Mireia Vehí,més pròxima al col·lectiuEndavant, aposta per di-versificar el focus de l’acti-vitat política de la forma-ció per tal que el municipa-lisme i l’activisme al carrertornin a ser el pal de pallerde l’acció política dels anti-capitalistes. Els de Botran,on són representats majo-ritàriament els de PobleLliure, són més favorablesa mantenir un espai ferm

en les institucions i teixiraliances amb altres forma-cions polítiques amb elrepte de construir una Re-pública catalana, objectiucompartit també pels pri-mers. Des del punt de vistaorganitzatiu, els primersserien partidaris d’enfor-tir l’assemblearisme,mentre que els segonsaposten per estructuresmés controlades. El nousecretariat, que es va tan-car amb una participaciódel 66% del cens, té al da-vant el repte de portar laCUP a les portes d’una no-va decisió polèmica: votara favor o no de la investidu-ra de Puigdemont com unnou embat amb l’Estat. ■

La CUP es renova i deixa aldescobert les dues ànimes

Emma AnsolaBARCELONA

a Guanya la llista col·lectiva de Reguant, més ancorada en el municipalisme il’activisme, però compartirà espai amb els de Botran a Boya, la més votada

Reguant i Vehí, al centre, en una assemblea extraordinària al novembre ■ ACN

Ahir va morir a 78 anysJaume Botey, un referenten la lluita antifranquista ien la defensa dels movi-ments socials i impulsorde desenes de causes jus-tes, entre les quals el Fò-rum Social Català de Teo-logia i Alliberament. Pro-fessor d’història i de la cul-tura i moviments socialsde la UAB, doctor en filoso-fia i teòleg, era profunda-ment creient i presidentdel grup Cristianisme alSegle XXI. La seva mort,després d’un parell de me-sos de malaltia, va deixarel país consternat.

Va ser el primer regidord’Educació de l’Hospita-let, elegit en les llistes delPSUC, i promotor del Cen-tre d’Estudis de l’Hospita-let. El 1999 va rebre el pre-mi d’honor d’aquesta ciu-

tat. Va ser president de laCasa de Nicaragua i de lacooperativa L’Olivera deVallbona de les Monges.Va ser fundador d’ ICV iEUiA, formació que vapresidir dos anys.

El seu amic Lluís Bus-quets i Grabulosa recorda-va ahir que Botey “va par-ticipar en els movimentsd’església inspirats en elConcili Vaticà II entorndels anys setanta, que vanrepresentar un desafia-ment al franquisme i queva viure al Camp de la Botamentre el seu germà, l’es-colapi Francesc Botey, eraa la presó de Zamora perhaver defensat els gitanosel 1969”.També recorda-va que va impulsar “lacreació d’un nou modeld’escoles d’adults inspiraten Paulo Freire”. Havia es-crit a El Viejo Topo i col·la-borava de feia anys ambCristianisme i Justícia. ■

Adeu a JaumeBotey, impulsorde causes justes

Mireia RoureraBARCELONA

a Exregidor del PSUC i expresidentd’EUiA, presidia Cristianisme al Segle XXI

L’activista Jaume Botey deia que creia en Déu però que elseu Déu no era el de Donald Trump ■ ORIOL DURAN