Manresa, maig 2014

Exemplar nmero 17 Coordinaci Josep Xicota

Premi Regi7 de Comunicaci 2013

El reportatge Josep Xicota Rdio Club Manresa?

Doncs si, l'emissora degana de la Catalunya central

amb 80 anys d'histria, va anomenar-se durant un

perode molt llarg de temps, Rdio Club Manresa,

en lloc de Rdio Manresa a seques. La seva entrada

oficial a lespai hertzi, amb lindicatiu EAJ 51 (1), es

produ el dia 21 de novembre de 1933.

Tot comen, per, una dcada abans, el 27 de juliol

de 1923, amb una tertlia a lAteneu Obrer Manres

en la qual shi aplegaren alguns industrials i operaris

electricistes amb altres persones que sentien afici

al modern invent de la telefonia sense fils. El seu

objectiu era escoltar rdio ms que no pas fer-ne.

Aix doncs els Isidre Punt, Ferran Boixads, Antoni

Garriga, Manel Tard, Eusebi Torra, Josep Guitart o

Enric Corrons, veritables apassionats de les ones sonores, es reunien cada vespre per escoltar, si podien, les

campanades horries del Big-Ben londinenc mitjanant un aparell receptor de construcci artesanal. Probablement

amb alguna Rdio de galena. Ja tenim el club muntat, que qued constitut formalment el 18 de mar de 1925,

amb Paul Gros com a primer president, i el desllorigador del perqu de Rdio Club Manresa.

Abans de lestrena oficial, lany 1930, lembri de lemissora comen les primeres emissions de prova, que es feien

normalment els diumenges de dos quarts de dotze fins a la una del migdia. El dia de Reis del mateix any se'n va

efectuar una des del teatre de lAteneu Manres. Presentat pel speaker Joan Sanfeliu, hi actuaren els msics

manresans Nicanor Prez (pianista), Mari Homs (violinista), Francesc Mas (tenor) i Emili Font (cantant baix), el

poeta Josep Vil, ngel de Montserrat rapsode dels seus propis versos- i el cor de nens de la Casa Caritat.

Poc desprs, l11 de febrer, la Direcci General de

Comunicacions autoritzava la installaci duna

estaci radioelctrica de 5a categoria a la qual

sassignava lindicatiu SAR 175 i una potncia de

cent watts.

La novella emissora sexercit a partir de llavors en

les esmentades emissions de prova, en les quals

hi participaven poetes i rapsodes, msics, cantants

i actors amateurs, alternant amb la radiaci de

discos de fongraf que eren cedits per botigues de

la ciutat com ara Torra i Garriga.

Repartiment de mones a crrec dels Magatzems Jorba a la primera seu de lemissora, lAteneu Manres. (Arxiu Comarcal del Bages).

El fams barton dominic Eduardo Brito i la seva esposa, Rosa Elena Bobadilla, a la seu de Rdio Manresa, en el transcurs de la gira que feien per lestat espanyol. (Arxiu Comarcal del Bages).

Arriba lestrena oficial

El 10 de maig de 1934, festa de lAscensi i fira de primavera a Manresa,

sestrenava la nova emissora, de la que ara en celebrem els seus primers

80 anys. El mes de gener anterior shavia adherit a la Federaci

dEmissores de Catalunya. El 25 de setembre del mateix any tingueren

lloc les proves per a proveir les places de locutor que van recaure en

Eliseu Barandalla i Ricard Martinez, mentre que Josep Vil i Ortonobes

(el fecund poeta i dramaturg que signava amb el pseudnim ngel de

Montserrat), secretari aleshores de Rdio Club, fou nomenat locutor

complementari. El sou era de trenta pessetes setmanals per al que

realitzava lemissi duna a dues del migdia i de cinquanta, per a qui

sencarregava de les vuit a les deu de la nit.

En els programes hi collaboraven diverses entitats teatrals de la ciutat i

va prendre un especial relleu el quadre escnic de la rdio, que actuava

en directe un cop cada quinze dies. A banda del radioteatre, la

programaci es completava amb retransmissions musicals, emissions

infantils i noticiaris. Com que lemissora no disposava de discoteca pr-

pia, cada dia baixava un missatger a Barcelona, a recollir discos (de ba-

quelita i de 78 revolucions), que tornava lendem i en recollia de nous.

El trngol i les conseqncies de la Guerra Civil

Amb lesclat de la Guerra Civil, lany 1936, el 19 dagost la Generalitat confisca lemissora, suspn la Junta Directiva i,

des del 21 de setembre, queda gestionada pels treballadors sota el control del Comit Antifeixista, amb el nom

dEmissora de la Setena Regi de Catalunya, EAJ-51-Rdio Manresa. Aquest mateix any es munta el centre emissor

al Castell de Puigterr, es redacten els nous estatuts, i Enric Corrons ns nomenat nou president.

El 24 de gener de 1939 Rdio Manresa canvi el seu nom per passar a dir-se Radio Espaa de Manresa, durant cinc

anys. Lemissora va ser decomissada quan lexrcit de Franco va entrar a la ciutat. La Falange Espaola tenia cura

dels mitjans de comunicaci i Justo Pastor Barros va ser nomenat delegat local de premsa i propaganda de F.E.T. i de

les J.O.N.S., amb la qual cosa es convert en el seu director. Lemissora torn a adquirir el seu antic nom el mar de

1943. Ms endavant es constitu una Comissi Gestora presidida per Cristfol Talavern i Sol, que reform els

Estatuts. El 31 doctubre de 1945 prengu possessi la nova Junta Directiva de Radio Club Manresa.

Rdio Manresa, l'any 1950. A la peixera, desquerra a dreta Joan Llort, Enric Tatj, Carme Colomer, Josep Mira -qui seria anys ms tard el director- i Naval. (Fons Montserrat Mira Pruns).

Retransmissi d'un partit a peu de camp, al Pujolet, l'any 1950. (Fons Montserrat Mira Pruns).

Centre emissor del castell de Puigterr, que es comen a muntar el 1936 i entr en servei labril del 1937. (Foto dels anys 60 d'Antoni Quintana i Torras).

Als anys quaranta comena una etapa de renovaci tcnica i una gradual professionalitzaci que culmina el

novembre de 1953 amb el trasllat dels estudis i les oficines a la Plana de lOm. La programaci s bsicament

musical, i els informatius propis hauran desperar encara un temps ats que el Rgim els t prohibits. Els nics que

arriben als receptors sn els de Rdio Nacional de Espaa (RNE), que han de ser retransmesos per totes les

emissores de lEstat obligatriament.

Lany 1963 Rdio Manresa sassocia amb la Sociedad Espaola de Radiodifusin (SER), la xarxa privada ms

important de la radiodifusi a Espanya. Daquesta manera comena una etapa amb una graella ms variada en els

seus continguts i, com sempre, emetent des del dial 1539 de lOna Mitja. Tres anys ms tard, concretament el 2 de

setembre de 1966, lemissora bagenca rep la llicncia per emetre en freqncia modulada des del 95.8 de la FM. A

partir daquest punt..., s una altra histria.

(1) Segons usos i costums internacionals dels primers temps de la radiodifusi, les inicials E.A. eren el distintiu

corresponent a Espanya, les lletres J. i R. expressaven si lemissora era de 4a categoria de radiodifusi o b de 5a

radioaficionats, respectivament. Aix, lindicatiu EAJ 51 ha de traduir-se com: Espanya, emissora de 4a categoria,

registrada amb el nmero 51.

Lentrevista Aires de Catalunya, gaireb 60 anys en antena!

Aires de Catalunya va nixer l11 doctubre de 1955, com a portaveu de

lanomenada aleshores Agrupacin Manresana de Folklore lactual Agrupaci

Cultural del Bages-. Lentitat editava, llavors bimensualment, un butllet per als socis

de lentitat..., per la seva intensa activitat cultural els va empnyer a lluitar per

aconseguir un espai a Rdio Manresa. Francesc Soler i Mas va ser-ne el fundador, la

veu, el realitzador, el director i, fins i tot tamb el tcnic de lemissi.

Germ dun altre gran impulsor de la cultura popular a Manresa, el polifactic artista

Agust Soler i Mas, qui amb un grup d'amics va muntar la primera innocentada

representada lany 1957, en Francesc va dedicar-se de ple al mn de la sardana. Aix, i al llarg de 42 anys seguits, va

conduir el programa, que tot i tenir lgicament la sardana com a referent principal, va saber esquivar sempre el

tpic catal de la barretina i lespardenya.

Des de la mort de lnima del programa, la Nria Soler (la seva filla) i lAnna Ballesteros prenen el relleu i la filosofia

de lespai, encabint a banda de sardanes, altres aspectes de la nostra cultura popular com la msica darrel, la

informaci dels esbarts o peces innovadores de msica per a cobla.

P.- Un viatge per lespai hertzi de gaireb 60 anys est aviat dit!

N.S.- s tot un perode de la nostra vida, explicada a travs de la msica i la dansa. Hem de tenir en compte que el

programa va comenar en plena dictadura, lany 1955. Els guions shavien de presentar a la censura abans de ser

radiats i shavia danar amb molt de compte amb el qu es deia. Afortunadament, en aquells moments el programa

es va guanyar la simpatia de molta gent que es sentia molt orfe daquest tipus dinformaci.

P.- s dels pocs programes de rdio que ha arribat als cinquanta-vuit anys demissi ininterrompuda cada setmana i

dels primers que va ser radiat en catal. Cal destacar que al llarg dels anys ha comptat amb una colla de

collaboradors inestimables, que hi intervenien parlant de temes com la Nova Can, amb Manel Camp, excursions

o rutes per Catalunya a Camins, amb Josep Camprub, en Sanmi dEls Tirallongues i els seus castells...

A.B.- Aix vol dir que a Catalunya les tradicions, la msica popular i la sardana en concret, malgrat que alguns

considerin que agonitza, est ms viva que mai. Durant tot el segle passat hi va haver molta activitat a lentorn del

mon de la sardana i encara hi ha, sens dubte, corda per estona.

P.- Nria, lany 1.964, i sense encomanar-se ni a la Moreneta, el teu pare es va llanar a emetre el programa en

catal. I la censura?

N.S.- En aquells moments els permetien parlar en catal si llegien alguna cosa textual i citant la font. Ell ja feia

temps que llegia moltes coses textuals, algunes poesies o fragments dalgun llibre... A ttol dancdota, en el

programa de m que es va editar al voltant de celebraci a Manresa com a ciutat Pubilla de la sardana, lany 1963,

ja shi va fer una llarg exposici en catal esmentant lhipottic llibre: La sardana en Manresa, de prxima

publicacin. Daltra banda ell pensava que no lescoltava gaire gent no amant del catal i, per tant, shi va llanar.

Sembla que no sen van adonar, perqu mai li van dir res...

P.- Al llarg daquests anys sha aconseguit el reconeixement en forma de diferents premis, el que sempre s

gratificant, sobretot per a continua. Quins han estat alguns daquests guardons?

N.S.- Nhi ha hagut forces, afortunadament. Per a mi magradaria destacar-ne, com a important i emotivament

entranyable la medalla al mrit sardanista, lany 1972, (el ms alt guard de lObra del Ballet Popular), que va rebre

el meu pare.

P.- Sembla increble poder omplir cada setmana un espai duna hora. Com us ho feu?

N.S.- Afortunadament, encara que no ho sembli, hi ha molta activitat sardanista i cada vegada ms grups i

formacions dedicades a la msica darrel. El programa el tenim estructurat, podrem dir-ne, en quatre parts; la

primera s la pea musical que ens han demanat ja sigui per escoltar o per dedicar a una altra persona. La segona

part s una secci que varia cada setmana, aix una setmana hi tenim els castells, laltra la msica de cobla sense ser

sardanes, una altra la msica darrel, les sardanes cantades un altre dia, lentrevista i compositors (explicant vida i

obra del mateix). La tercera part i, normalment la ms llarga s la dedicada a notcies del mn de la cultura popular

catalana i, normalment acabem amb lagenda. Tot plegat procurem amanir-ho amb molta msica.

A.B.- Aix s, encara ens falta temps per fer tot el que voldrem, la gent que no est ficada en aquest mn, no es pot

arribar a imaginar que ns de gran. No es redueix a una cobla tocant i la gent ballant, hi ha molt ms a lentorn de

la sardana i de la cobla, on cal afegir-hi la msica d'arrel i danses tradicionals.... podrem fer un programa cada dia

de ms durada i ben variat.

P.- Per acabar estaria b situar als nostres lectors al dia, hora i freqncia perqu tots aquells de ho desitgin es

puguin incorporar a la vostra audincia.

N.S i A.B.- Des de sempre el programa ha estat en antena a travs de les ones de Rdio Manresa. Va comenar a la

ona mitjana i ara ja som a la F.M. i tamb a travs de internet.

Estem en antena cada dijous, desprs de les notcies de les tres en els segents dials:

- Rdio Manresa OM: 1.539

- Rdio Manresa FM : 95.8

- Ser Osona FM: 92.3

- I des del novembre de 2013, sens pot escoltar a travs de internet, des de la web de Canal taronja,on

trobareu tamb un bagul histric de programes.

Finalment us recordem la pgina del facebook on hi pengem un bon gruix dinformaci, fotografies, programes

d'actes culturals i diferents enllaos dinters.

Editorial

Igual que el Bara, Rdio Manresa s ms que un club! Bromes a part el cert s que 80 anys equivalen a milers

dhores dinformaci i entreteniment, amb bones noticies o no tan bones, dhistria no escrita i magradaria

destacar sobretot all que es deia abans: la rdio fa tanta companyia!

A ms la rdio t molts factors al seu favor que la televisi mai podr assolir. La llibertat danar fent la teva sense

necessitat destar atrapat per una pantalla, la immediatesa informativa i un factor que magradaria destacar: en ser

noms so cadasc es lliure dimaginar al locutor/a com vulgui, el que compte s la veu. De tota manera ja ens

hagus agradat disposar duna pantalleta per poder veure la bellesa de la nostrada Maria Matilde Almendros fent

les seves primeres passes a Rdio Club Manresa, oi? Per aix s un secret, no ho digueu a ning!

Canviant de tema, daqu fins el 10 i l11 de maig tenim loportunitat danar pensant sobre el nostre vot de cara al

futur del Teatre Conservatori. La veritat s que no ens agrada gens ni mica la deriva que han agafat els balls de

xifres que mostra lajuntament, han anat a tocar precisament el que ms pot decantar lopini dels manresans: la

butxaca. No s un joc net, sincerament. Els columnistes i editorialistes no paren de dir que s un exercici molt bo de

praxis democrtica. No hi podem estar dacord tampoc, no es veu debat per enlloc excepte el dels mitjans

informatius que, al damunt, ja shan contradit un munt de vegades. La posici daquesta editorial s clara. Un NO

rotund a lenderroc del Teatre Conservatori!

Finalment, igual que vam fer lany passat, ens acomiadem amb aquest exemplar de maig fins el proper mes de

setembre. Un perode dedicat a altres afers, vacances en diuen..., per com sempre seguirem en contacte a travs

de la pgina Fotografies antigues de Manresa, que ha assolit recentment la bonica xifra de 5.000 fans!

Un altre cop d'ull Galdric Sala

Sense nim de molestar Mala educaci, o manca de respecte? Enric Sarradell

Quantes vegades no hem dit: s

un mal educat, o aquesta gent no

te educaci? Moltes oi? Per

realment aquestes persones han

estat mal educades, o b tenen

un greu problema de manca de

respecte envers els altres?

Siguem realistes. La majoria de

nosaltres, ha rebut una educaci;

ja sigui dins de la famlia, o b a

lescola, alhora que som prou

coneixedors de les lleis i les

normes bsiques de convivncia

en una societat. Per ja quelcom

que grinyola. s una barreja

dautisme, de vaig a la meva i,

naturalment, de manca de

respecte cap els altres.

La manca de respecte, com els

pecats, la podem dividir en

mortal i venial. En el primer cas

hi trobem aquells que tenen el

trist guard dimportants, o sigui

amb pedigr. En aquest cabs hi

podem encabir els comesos per

politics, empresaris, banquers,

etc., que els deixa sovint fora de

la llei i, no sempre, perseguits per

la justcia. Per avui magradaria

parlar de la manca de respecte

venial, la urbana, la del dia a

dia..., vaja, de proximitat! Noms

cal sortir a fer un tomb per la

ciutat, per comprovar el nostre

nivell de respecte envers els

altres. Som-hi?

He quedat amb uns amics a

dinar. Al sortir de casa, el primer

que em trobo es la meva

entranyable amiga de cada dia

La caca de gos. Unes passes

ms enll una bossa

descombraries al peu dun arbre,

b, les que ms conec sn les

que sempre estan dins una

paperera. El ms esperpntic de

la qesti, s que els contenidors

estan all mateix, a menys de

quaranta metres don em trobo.

De sobte comena a ploure, que

rar! Fa un mat esplndid, no hi

ha ni un nvol, Ah! Doncs no... Es

una vena que est regant les

flors!

Segueixo de cam al lloc de

trobada, sortejant a la gent que

va fent taps a les voreres

estretes, xerrant tranquillament

sense importar-los gens ni mica si

els altres vianants poden passar o

no.

Per fi arribo i, com sempre, soc el

primer, i s que tinc el rar costum

de ser puntual. Passats vint

minuts apareix per fi el primer

dells que, com era desperar em

deixa anar la tpica frase: Fa

molt que tesperes? A tu que et

sembla? Dons vint minuts! Un

quart dhora ms tard, apareix el

segon, i aquest se supera a si

mateix amb la frase: Ja esteu

aqu? Carai que puntuals! Molt

bona aquesta, si senyor! El tercer

es ja lapoteosi final. Veient que

no apareix el truco per telfon i

em deixar anar la genialitat del

dia: Ah, per..! Era avui..?

Perdona eh? Doncs no podr

venir.

Les tifes dels gossos, les bosses

descombraries fora de lloc, les

dutxes no desitjades, les tertlies

enmig del pas, la manca de

puntualitat, de paraula..., sn

nomes una petita mostra dun

amplssim ventall de variades

agressions, que no sn noms

una qesti de mala educaci,

ms aviat duna manca absoluta

de respecte envers els altres. Tot

i que..! Ben mirat, potser si que

no sens ha educat prou en tenir

respecte pels demes...

Taulell dactivitats

CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Calendari 2013-2014

Fa ms de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreat als adults (pares, mestres, bibliotecaris) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d1/4 de 7 de la tarda. El calendari daquest curs s el segent:

15 de maig. Hi ha novetats!

10 de juny

Programaci del Cine Club Manresa Del 4 al 25 de maig de 2014

Dg. 4 AMARCORD

DIRECCI: Federico Fellini Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Dj. 8 OMG. ORGANISME MODIFICAT GENTICAMENT

DIRECCI: Jeremy Seifery Auditori Plana de lOm 20:00h. / Entrada gratuta

Dg. 11 RASE UNA VEZ EN AMRICA

DIRECCI: Sergio Leone Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Dg. 18 FRESAS SALVAJES

DIRECCI I GUI: Ingmar Bergman Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Dg. 25 MULHOLLAND DRIVE

DIRECCI I GUI: David Lynch Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Clicant al ttol de la pellcula (en negreta) en veureu la sinopsi.

Maig al Museu Comarcal de Manresa "Joaquim Amat i Piniella. L'exili interior ". Recuperem aquest mbit de l'exposici que durant l'any passat varem dedicar a Joaquim Amat i Piniella. A l'Espai Memries del Museu Comarcal de Manresa, l'hem reconstrut i el presentem com a motiu per a afavorir la lectura de les obres literries d'aquest autor. Cal recordar que duran l'any del centenari es va assolir la publicaci completa de totes les obres que Amat va escriure. A partir del 3 de maig: Horaris: dimarts a divendres de 10 a 2 del migdia. Dissabtes 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.

EXPOSICI PERMANENT: Un passeig per l'art i la histria. Dimarts a divendres visites concertades. Dissabtes de 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.

EXPOSICIONS TEMPORALS: "Aurlia Muoz. Recerques infinites" L'exposici ens mostra aquelles tcniques artstiques d'arrel artesanal que tornen a ser apreciades, valorades i reivindicades en tant que "fetes a m", "naturals" "autntiques". Del 9 de maig al 29 de juny.

ACTIVITATS PER A PBLIC FAMILIAR: Manresa 1724. Reconstrum la ciutat cremada. Joc de taula per jugar en famlia. Dissabtes de 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tcnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Gratuta: jubilats, menors de 16 anys i el primer diumenge de cada mes per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Reduda: 1,5 per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuta: menors de 12 anys, docents i Club Sper 3.