nas157.indd 1nas157.indd 1 04/02/2016 20:27:4104/02/2016 20:27:41

-2- Febrer 2016 El de Cardedeu

EditorialEl NAS de Cardedeudel grup ULL a l’ull,scpOfi cines: Sant Ramon, 23 08440 CARDEDEU Tel 93 871 34 79 elnasdecardedeu@gmail.com www.elnasdecardedeu.cat Cif: J-61507943

Direcció: Núria Aymerich Xavier Navarro

Col·laboradors: Miquel Comas Clàudia Serra Maria Valdívia Paula Pedrero Lorena Velasco

Columnes d’opinió: Francesc Barbachano Sussanna Cabiscol Marc Fonoll Jordi Geronès Montel Toni Giménez Antoni Giner i Arbusà Josep Jallé Jordi Nadal Quim Om Miquel Pujadas Kathy Raymond

Ve de lluny Toni Giménez

Fotografi a: Xavier NavarroPublicitat: ULL a l’ull scpGestió administrativa Laura MañasDisseny i maquetació: Núria Aymerich Alex Fonoll

Impressió: Impremta Indugraf Offset SADipòsit legal: B-7847-2002

Aquest periòdic no es responsabilitza de les opinions dels seus columnistes.

Els habituals

El Nas de Cardedeu és gratuït i el podeu trobar a partir del dia 10 de cada mes (aprox.) També us el podeu descarregar des de la nostra web: elnasdecardedeu.cat

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ

Cicles RuaixAv. Rei En Jaume, 22Quiosc del CentreCtra de Cànoves, 4Quiosc de l’EstalviPl. Joan Alsina

Es distribueixen 1.500 exemplars dels quals un 70% es deixen en aquests punts i la resta, es reparteixen per als establiments i comerços de la vila

Quiosc de Poble SecCtra. Dosrius, 128Redacció de El NASC/ Sant Ramon, 23

De Bàbia a PernambucoXavier Navarro pàg. 06

La segona veuKathy Raymond pàg. 08

Olors...Quim om pàg. 10

Parlant del tempsSusanna Cabiscol pàg. 12

El govern de tu a tu pàg. 14

La veu dels polítics pàg. 16

Una columna mésMiquel Pujadas pàg. 18

Ple municipal pàg. 18

Darrera el taulell pàg. 22

Aquí y ahoraFrancesc Barbachano pàg. 24

E-mocionsJosep Jallé pàg. 26

Avaluacions pàg. 28

La foto pàg. 28

Fa 10 anys pàg. 28

XQ pàg. 28

Incívics pàg. 28

Ve de llunyToni Giménez pàg. 28

Especial alimentació pàg. 29

Especial Informàtica pàg. 31

Resum metereològicMiquel Comas pàg. 32

Ja van 14!

Un any més! Això sembla tota una proesa tenint en compte els temps que corren. Però aquí estem! I, deixeu-nos-ho dir, amb molta força, empenta, projectes i il·lusions. Ara tenim tota la sensació d’haver encetat una nova etapa del periòdic. Alguns canvis ja els heu vist, i d’altres que s’aniran sumant i fent que puguem acomplir amb la seva funció cada cop millor. Això és el que volem.

No demanem ni tenim cap tipus de subvenció, els únics tractes amb l’administració són com a client. Alguns governs municipals ens han vist més útils que d’altres, independentment del seu color. Perquè El NAS sempre ha estat una mica “un ull de poll” dels polítics que estan en el Govern a cada moment. L’actual, per exemple, ha retallat el pressupost de publicitat al periòdic de 1819,19€ anuals (més impostos) a 1652,90€ anuals (més impostos). Aquest és el suport econòmic que el Govern actual ha decidit que ens mereixem per la feina que fem, donant difusió als seus actes, explicant les seves propostes, relatant els plens municipals, entrevistant-los cara a cara, fotografi ant el dia a dia, explicant, vaja, tot el que passa a la vila. Ja havíem fet el càlcul en una altra ocasió, però ara encara és més baix: a cada cardedeuenc El NAS li costa 0,09€ a l’any (sobre una base de 18.000 persones). I si trobeu que només s’hauria de fer sobre persones adultes i unitats familiars, vaja sobre uns 6000 cardedeuencs, doncs a cada un us costa 0,28€ a l’any. N’hi ha que no s’ajupen per recollir-los.

Sí. Probablement ja n’hi ha prou amb el butlletí municipal, informació auto elaborada perquè pugueu saber què bé que es fan les coses. No neguem que també sigui necessari subratllar el que es pensa que es fa bé i que d’altra manera, potser, pot passar desapercebut. Bé ho diu la Laia Muñoz a l’entrevista cara a cara: la comunicació és vital per explicar el que es fa. I tant!

Així que ja veieu. Nosaltres aquí estem. I seguirem donant la informació independent. Vaja, seguirem essent “l’ull de poll” del Govern de torn i informant-vos de la millor manera que puguem: objectiva, independent i local.

Sobretot, gràcies a tots els que ho feu possible, i encara més sobretot, gràcies a tots i cadascun dels nostres anunciants, perquè sense ells no hi hauria El NAS.

Gràcies i per molts anys Cardedeu!!!!

nas157.indd 2nas157.indd 2 04/02/2016 20:27:4204/02/2016 20:27:42

Febrer 2016El de Cardedeu -3-

El Pressupost Municipal pel 2016 aprovat defi nitivamentEn el mateix Ple s’amplia l’horari de les terrasses per l’estiu i es treu la reserva de terrenys per fer el Quart Cinturó p. 18

La Guia de Cardedeu

També la podeuconsultar des de

www.laguiadecardedeu.cat

Segueix-nos!A la web: www.elnasdecardedeu.catAl Facebook: elnasdecardedeuAl twitter: @elnasdecardedeu

Per estar al dia del que passa a Cardedeu

El Bisbe, aprofi tant la Visita Pastoral va fer la benedicció dels Tres TombsAcompanyat de Mosent Jordana el Bisbe Saiz Meneses ha participat en diversos actes de la Parròquia i va estar rebut per l’alcalde Enric Olivé P. 6 i P.13

Ventós aplec de Sant Hilari p. 4

El Tarambana celebra el seu 10è aniversari p. 4

Després de 33 anys el Bisbe fa una visita Pastoral p. 6

Els Reis no falten a la seva visita anual p. 7

El judici dels Trabucaires contra la Delegació del Govern vist per sentència p. 11

Nova edició del Tastautors p. 12

Miquel Pujadas nou president de la secció local d’ERC p.17

Club Petanca Els Estalvis campió de la seva categoria p. 26

nas157.indd 3nas157.indd 3 04/02/2016 20:27:4304/02/2016 20:27:43

-4- Febrer 2016 El de Cardedeu

Aquest primer diumenge després de Reis, com cada any, uns 2500 cardedeuencs i gent de rodalies va pujar a Sant Hilari per a celebrar l’Aplec.

L’ermita està datada, segons la campana, el 1416 i per tant aquest seria el seu 600è aniversari. Per aquest motiu el càntir commemoratiu és més gran i treballat i de més alt preu, i els goigs, càntics de la Coral i danses n’han fet referència.

La missa la va co-celebrar el bisbe de Terrassa, Sainz Meneses, que per la setmana següent faria una visita pastoral a la diòcesi.

El vent va estar el protagonista i en diversos moments es va valorar de suspendre les fogueres, sobretot a primera hora del matí. Ja a les cinc hi havia gent i molt abans que surtis el sol hi havia fogueres i gent fent esmorzars pantagruèlics, com els Trabucaires, que rostien un xai, guarnit amb mongetes i ous ferrats d’emú, d’una mesura considerable.

Protecció Civil va posar tractors amb cisternes en el perímetre de l’explanada i es va acotar a aquesta zona el lloc permès per fer fogueres. Es va habilitar, com en els darrers anys àmplies zones d’aparcament i es va restringir l’accés de vehicles a partir de les 10 del matí, facilitant així que la gent pogués pujar i baixar a peu sense la molèstia d’haver-se d’apartar cada cop que venia un cotxe.

Per a l’organització ha estat un èxit, com sempre hi ha hagut els panets beneïts, que si bé no coincideix amb els assistents, és una xifra que l’aproxima. Se’n van repartir, a canvi de la voluntat, uns 2800.

600 anys d’Aplec de Sant HilariEl vent i el risc d’incendi van ser els protagonistes d’una jornada sense incidents

Redacció

Un 27 de gener de 2006 a les 7 de la tarda, el projecte del Tarambana obria per primera vegada les seves portes. Així dimecres 27 de gener de 2016 va ser un dia especial.

Per les xarxes socials els clients i amics del Tarambana van rebre una carta d’agraïment per haver fet possible la durada i un convit per passar pel local a partir de les set de la tarda a prendre unes begudes i tapes.

Andreu Vilà, cara visible del Tarambana, diu que després de gairebé 6 anys a l’avinguda Rei en Jaume un temps d’inactivitat i poc menys de quatre al carrer Bellsolar han viscut moltes coses extraordinàries, que amb el canvi a aquesta vella fàbrica han pogut acollir.

El Tarambana celebra 10 anys i convida els seus clientsEl dia 27 de gener va assistir gent de tot arreu per brindar i menjar

V o l a g r a i r e n especial a tot l’equip del Tarambana, del primer a l’últim, de la cuina al menjador, dels que hi són ara i dels que hi han passat, tots han deixat empremta, i l’han tirat endavant.

E l T a r a m b a n a fa funció de punt de trobada de moltes a s s o c i a c i o n s , i permet fer de manera continuada activitats com el ioga, les jam’s de jazz, les classes de dibuix, el swing, la màgia, els concerts, les presentacions de llibres, el documental del mes, el mercat de productors locals, els tallers, els contes, les activitats infantils... i grans events com fer ballar els gegants a dins o portar un cavall com en els recents balls de gitanes.

La celebració del dia 27 va reunir a molta gent, no sols de Cardedeu, que hi havia regidors de Llinars, i una dada curiosa: moltes criatures fi lles dels primers clients i amics del Tarambana.

El projecte Camins escolars té la fi nalitat

de millorar els recorreguts de casa a l'escola

i fer-los segurs i accessibles, pas previ a la

implantació del "bus a peu", una proposta

d’accés a l'escola col•lectivament i a peu, amb

uns punts de reunió.

La Policia Local ha prioritzat una sèrie de

llocs en els quals es millorarà la senyalització,

la visibilitat i l’accessibilitat per assegurar

els desplaçaments a peu dels infants de

casa a l’escola. En alguns es farà un pas de

vianants.

Se’n faran 24 de nous i es millorarà la

visibilitat i l’accessibilitat a 14 passos ja

existents, a més de crear 4 nous aparcaments

per a bicicletes i 4 més per a motos. En algun

punt, això comportarà la col•locació de pilones

i l’eliminació de places d’aparcament.

Proposta per a millorar els passos de vianants propers a les escolesAmb el projecte Camins escolars es vol facilitar l’accés col•lectivament i a peu

Redacció

Redacció

nas157.indd 4nas157.indd 4 04/02/2016 20:27:4304/02/2016 20:27:43

Febrer 2016El de Cardedeu -5-

L'alumnat del Programa de Formació i Inserció-Pla de Transició al Treball (PFI-PTT) del centre de formació La Mongia ha iniciat el projecte "Connectant històries", en col•laboració amb el Centre de Dia Les Teixidores de Cardedeu. Aquest projecte va néixer l'any passat amb la voluntat de fomentar les relacions i n t e r g e n e r a c i o n a l s j o v e s - a v i s compartint històries de vida. Per això , l'alumnat posa així en pràctica les habilitats comunicatives treballades durant el curs.

La proposta consisteix en establir un vincle de confi ança per fomentar el record i l'autoestima en aquestes persones que sovint se senten excloses de la societat actual. Els alumnes utilitzaran les TIC per estimular la memòria. Per a les persones grans, serà una manera d'accedir a records d'una

Joves alumnes dels PTT connecten històries amb la gent gran de Les TeixidoresEl projecte vol fomentar les relacions intergeneracionals establint un vincle de confi ança per fomentar el record i l'autoestima

manera entretinguda i personalitzada, i pels nois i noies una via per posar en pràctica els seus coneixements tecnològics i les habilitats comunicatives treballades durant del curs: saber estar, empatia, adequació del llenguatge, ritme i to de veu, i saber escoltar, entre d'altres.

Hi ha una formació prèvia, a càrrec de Laura Martí, directora del Centre de Dia Les Teixidores per conèixer en què consisteix la vellesa i què comporta, què són els centres de dia, tòpics que existeixen sobre les persones grans.

Un cop s’ha anat recollint informació i quins materials caldrà, cada alumne del PTT dedicarà al seu avi o àvia un total de 12 hores i s’acabarà divendres 26 de febrer tancant el projecte amb la presentació de cada avi i àvia participant i el lliurament d'un àlbum personalitzat amb els seus records de vida.

Redacció

El divendres 29 de febrer a les 19h, Albert Coromines va presentar la conferència Coromines, una nissaga al servei del país a la Biblioteca. Al llarg d’una hora i mitja, va convidar al públic a realitzar un viatge al passat per tal d’endinsar-se en l’arbre genealògic de la seva família; sense cap mena de dubte, una nissaga poc corrent. A partir d’anècdotes, fotografi es i cartes, Albert va aconseguir traçar un esbós històric força complet.

Dani Rangil, amic de la família, va presentar l’acte. Amb una aparició per darrere del públic, Albert Coromines va fer explícita la seva faceta més artística i teatral. Actor resident a Cardedeu, Albert és nebot de Joan Coromines i nét de Pere Coromines, els protagonistes principals d’aquesta història. Tot i això, també hi va haver d’altres personatges –alguns d’ells femenins– que van ser claus en el relat.

Albert Coromines explica els secrets dels seus avantpassatsL’actor resident a Cardedeu, nebot de Joan Coromines i nét de Pere Coromines, va presentar la conferència a la Biblioteca

La ponència es va desenvolupar en un ambient relaxat, amb música de Bach de fons, la preferida de Joan Coromines. Albert va començar parlant del seu avi, Pere Coromines, advocat, escriptor, agitador cultural i polític, que va viure sempre en contacte amb grans intel•lectuals de l’època, com Salvador Dalí, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Amadeu Vives, Miguel de Unamuno i Pío Baroja. Durant la República va ser conseller de justícia de la Generalitat.

Durant la seva estància a Madrid va conèixer a Celestina Vinyó, mestra que es convertí en una de les pioneres del mètode Montessori. El 1902 es van casar a Girona i es convertiren en dues grans personalitats barcelonines. Van tenir vuit fi lls, dels quals van destacar Joan Coromines, important científi c i fi lòleg, Júlia Coromines, psicòloga precursora del mètode psicoanalític i Ernest Coromines, matemàtic de gran transcendència.

Albert Coromines va dibuixar aquesta crònica amb un gran orgull familiar, per tal de compartir i reviure una aventura generacional històrica que no vol ser oblidada.

Paula Pedrero.

foto

: Pa

ula

P

nas157.indd 5nas157.indd 5 04/02/2016 20:27:4404/02/2016 20:27:44

-6- Febrer 2016 El de Cardedeu

De Bàbia a Pernambuco

Per Xavier Navarro

La Visita Pastoral és la visita que el Bisbe com a Pastor de la diòcesi realitza a cada parròquia de l’Església local que li ha estat confi ada i té com a fi nalitat acompanyar les comunitats, dinamitzar l’acció pastoral i propiciar un encontre de totes les realitats de la parròquia amb la persona del bisbe.

Amb motiu de l'inici de la Santa Visita Pastoral diumenge 17 de gener Mons. Saiz Meneses va celebrar la Missa Estacional a la parròquia de Santa Maria de Cardedeu. Va ser rebut a la porta per Mn. Francesc Jordana, el rector. En acabar la Missa els infants de la catequesi li van dedicar una cançó i a continuació van sortir a la plaça a beneir els animals que feien Els Tres Tombs. Pel diumenge 1 de maig està prevista la Missa Clausura de la visita pastoral al arxiprestat.

Visita Pastoral del bisbe Mons. Saiz MenesesLa última havia estat a l’any 1961 quan Cardedeu formava part de la Diòcesis de Barcelona i el bisbe era Gregorio Modrego Casáus

En l’arxiu parroquial hi ha un llibre de visites pastorals que comença l’any 1850. La última visita pastoral va ser a l’any 1961 quan Cardedeu formava part de la Diòcesis de Barcelona i el bisbe era Gregorio Modrego Casáus. Aquestes es van deixar de fer al créixer molt la província de Barcelona en els anys 60. Posteriorment el bisbat es va dividir i Cardedeu va passar a dependre del bisbat de Terrassa. Així fa 55 anys de la darrera.

La visita, a mes de ser un trobament amb els grups i activitats de la parròquia, també comporta la visita dels espais. A cada un dels llocs es visita el temple parroquial, altres esglésies si n’hi ha, centre de catequesi, rectoria, l’arxiu parroquial, altres dependències, i es revisa l’inventari i els llibres sagramentals.

Durant aquests primers dies va entrevistar-se amb els alcaldes de Cardedeu i Cànoves i va fer una missa a Sant Muç on a l’acabar la celebració va donar a besar la relíquia de Sant Sebastià, copatró de Cànoves.

Redacció

Un llunyà 8 de febrer

Amb aquest número de febrer, El NAS de

Cardedeu fa 14 anys que surt cada mes explicant la vida del nostre poble, o de la nostra vila, pels puristes CDTV.

157 Nassos que ens han fet conèixer a moltes persones, entitats, comerços, fi ns i tot partits polítics que han aparegut i desaparegut... Amb alguns ha sorgit una amistat que encara perdura, d’altres se’ns han acostat per pur interès i ens havíem pensat que eren amics, però no ens n’hem adonat de la realitat fi ns que veiem que s’allunyen en quant no ens poden utilitzar.

Sap greu, senzillament.

Dirigir un periòdic local té això, que coneixes personalment a les persones de les que parles, dels fets que succeeixen saps qui en són els protagonistes i el tractar de ser objectius fa que no donis sempre la raó a qui pensa que “et té controlat” i aquí es veu als veritables amics. A un amic li pots dir el que opines, que no té per què ser coincident amb el seu parer, i ha de respectar que no et pot demanar tractes de favor. Si se cedeix a una pressió, aquest mateix manipulador pot pensar que fas el mateix amb altres i El NAS es pot equivocar moltes vegades, però això: equivocar. No manipular o maquillar una realitat. NAS vol dir: Notícies, Activitats i Societat, i la frase “periòdic independent” vol dir això, que no depèn de ningú més que dels seus editors.

nas157.indd 6nas157.indd 6 04/02/2016 20:27:4404/02/2016 20:27:44

Febrer 2016El de Cardedeu -7-

Ses Majestats els Reis d'Orient van arribar a Cardedeu la tarda del 5 de gener amb el tren de les 16.50 h. Després de pujar a les carrosses, que els esperaven a l’estació, van iniciar el recorregut acompanyats dels músics Brass The Gitano Band. Enguany el recorregut va ser més curt per no fer esperar tant les nenes i nens a la plaça de Sant Joan.

Seguint als 8 músics, les carrosses van anar rebent cartes dels infants i repartint caramels. A cada una l’acompanyava un grup de genets amb vestits ben llampants i darrera anaven els camions plens de regals. Tancava la comitiva un camió de la neteja recollint el que deixaven els cavalls i els pocs caramels que no s’havien recollit i els camions havien trinxat.

El recorregut va anar de l’estació de tren, per Rei en Jaume, ctra. de Dosrius, c. Mogent, i plaça sant Jaume, on feia una parada. Seguia després pel carrer Mataró, Lluís Millet, ctra. de Dosrius, c. Girona, fi ns la plaça Amat, on tornaven a aturar-se. A cada aturada es recollien cartes i en algunes hi havia una foguera i xocolata per millorar l’espera. Seguia per Mare de Déu del Pilar fi ns la plaça Alsina, amb nou punt de descans i després per Eduard Corbella, Àngel Guimerà, plaça Amadeu Borràs, diagonal Pujadas, plaça Francesc Macià, Lluís Llibre i passeig de la Riera fi ns la plaça Roman Julià,

Els Reis d’Orient van ser puntuals a la seva cita amb els cardedeuencs més petits.Una Cavalcada ràpida amb un recorregut una mica més curt per evitar les llargues esperes per lliurar les cartes

amb nova parada. Per acabar, per Rei en Jaume, diagonal Fiveller, plaça Anselm Clavé i carrer de Baix, fi ns la plaça de Sant Joan.

D’allà els Reis es van apropar al pessebre vivent que hi havia a la plaça Margarita Xirgu a fer les ofrenes i seguidament a l’ajuntament on van ser rebuts per l’alcalde que va donar-los la clau que obre totes les cases

Des del balcó, l’alcalde, Enric Olivé, va dir als Reis que els nens de Cardedeu s’havien portat molt bé i va tenir un record pels pares i mestres, que també tenien molta feina i va dir que pels polítics, aquest any, calia portar-los un sac de carbó. Va demanar un camió d’idees noves per construir un Cardedeu dins un país millor. Va fer referències al Consell d’Infants i donar la paraula a la Marta, que és la seva representat, i que amb veu força nerviosa va demanar que no es deixessin de passar per cap casa.

Melcior va dir que venien de l’orient carregats de regals per grans i petits i que els patges els han informat de qui ha fet el trapella.

Gaspar repeteix bastant el que ha dit Melcior, afegint que aquesta nit màgica la recordaran i que serà un senyal de tenir un millor 2016, estudiant, no barallant-se i ajudant a qui ho necessiti. Demana solidaritat i lloa les meravelles de Cardedeu i les seves entitats i té un agraïment especial per a la Brigada.

Baltasar desitja bona nit a l’alcalde, nens i nenes i gent de Cardedeu i Catalunya que li han fet la millor rebuda del món. Segueix parlant en mandinga i acaba dient que demana llarga vida i molta salut per a tots. Visca Cardedeu i Visca Catalunya Lliure.

nas157.indd 7nas157.indd 7 04/02/2016 20:27:4504/02/2016 20:27:45

-8- Febrer 2016 El de Cardedeu

Segona veu

Per Kathy Raymond

Disfresses assumides

F e b r e r , m e s d e Carnaval i l ’a legria de ser lliures sota la disfressa. És veritat que ens disfressem cada dia perquè la societat ens

accepti i ens respecti. Són disfresses assumides, però no ens permeten ser anònims i a la llarga cansen; per això ens agrada Carnaval. Llibertat total.

Algunes disfresses diàries pesen massa i deixen de ser acceptables. El col•lectiu gay comença a alliberar-se de la seva, però hi ha un altre col•lectiu que, de moment, la té totalment assumida: cap moviment revolucionària, només alguns casos de militància a nivell personal. Mirat superfi cialment, sembla tenir poca importància: per què rebel•lar-se per una cosa tan nímia? Però mirat a fons, té implicacions de calat.

Surt al suplement dominical un article dedicat a cinc dones de cinquanta a seixanta anys. Membres de la primera generació en gaudir de l’accés generalitzat a la universitat i la llibertat sexual, “s’enfronten a la maduresa en plena forma i disposades a donar la batalla”. Han trencat convencions i estan derruint els mites que les envolten. “Estem redefi nint el concepte d’envelliment”.“Que es doni més importància a la personalitat i assoliments de les dones que al seu físic seria un canvi cultural que la nostra generació pot aportar”. “No encaixo amb l’idea d’una àvia de 50. Vaig en patinet i esportives.” Chapeau. Miro la foto de totes cinc, i què hi veig? Quatre de les cinc, cabells pintats sense ni una cana. Si estan tan plenament satisfetes amb el seu envelliment, per què es disfressen de joves? Redefinir l’envelliment vol dir amagar-lo? És clar: intueixen que d’altra manera no rebrien el tracte que desitgen i es mereixen. A l’edat en que més podem aportar homes i dones combinant coneixement i experiència amb temps i ganes de fer (per fi sabem com), per què les dones ens hem de disfressar de joves perquè ens tinguin en compte?

Dames grises del món, uniu-vos!(Lectors: si aquesta última frase us ha fet

gràcia, penseu en el per què).

Mà oberta ja té 27 anys. Els primers 21 van estar reciclant vidre, paper, i bateries, però el que es reunia era de molt poc valor i ja des de fa 6 anys es recullen joguines i jocs i s’està mostrant molt més efectiu

Fins el 4 de gener es podia passar per les botigues col•laboradores que ja disposaven d’una caixa per qui volgués dipositar-hi jocs i joguines, i els dies 3 i 4 la recollida es feia també a la plaça Sant Corneli o a l local parroquial.

Aquest cop s’han fet menys lots que l’any anterior, això vol dir menys criatures a la llista de famílies benefi ciàries, i encara que aquesta ha crescut, Mà Oberta dóna lots de joguets a nens i nenes. És simptomàtic que la llista de Càrites hagi crescut sense infants, senyal que és la gent gran la més necessitada i que ha quedat sense recursos.

35 voluntaris de la Parròquia fan la recollida, per diferents establiments de la vila i després ho classifi quen i emboliquen, amb lots d’unes 8 coses cada un ajustant-los al que cada infant ha demanat. Després, la nit de Reis, fan acte de presència a 5 cases lliurant els presents a un total de 10 nens, la resta els familiars venen primer a recollir-los.

Els follets de Mà Oberta preparen joguines per a 77 petits cardedeuencsVan ser 35 els voluntaris que van preparar els lots amb 8 coses ajustades a cada edat

Aquest any, ens explica el responsable Oriol Grèbol, s’ha recollit menys que el 2014 i s’ha fet servir romanent de l’any anterior, que es va guardar, a més de que empreses com La Nau, un proveïdor de material de neteja per Càrites, han donat joguines. L’Oriol està molt orgullós dels voluntaris, que anomena follets, per l ’empenta que tenen i l’efi càcia en la classifi cació i adequació de les joguines, que ens alguns casos són de segona mà.

També es van recollir les bateries de cotxe, en aquest cas uns 1.500 quilos, que és l’únic que té valor ja que el vidre no es pot reutilitzar i el cartró la gent ja no l’acumula a casa i té molt baix rendiment.

Redacció

nas157.indd 8nas157.indd 8 04/02/2016 20:27:4504/02/2016 20:27:45

Febrer 2016El de Cardedeu -9-

Que és la Endermologie? Validada per més de 128 estudis científics, la

ENDERMOLOGIE és la ciència d'estimulació cel·lular creada per LPG. Permet reactivar en profunditat l'activitat cel·lular adormida per una estimulació mecànica de la pell de forma indolora i no invasiva. Tant a nivell facial, com corporal.

A nivell facial? L'única tècnica en el món capaç d'estimular la síntesi

natural de l'àcid hialurònic . LPG ha desenvolupat Endermolift, una tècnica anti-edat 100% natural. Aquesta tècnica rehidrata la pell i atenua els signes de l'envelliment, deixant un rostre radiant i rejovenit. Resultats anti-edat visibles i duradors.

A nivell corporal?Allibera els greixos resistents, allisa la cel·lulitis,

reafi rma la pell i re-esculpeix les formes. Elimina de forma duradora les grasses resistents a l'exercici físic i a les dietes gràcies al Lipomassage. Resultats visibles a partir de la 6 sessió de 35 minuts.

Lipomassage, com funciona? El Cellu M6 està equipat per un capçal de tractament

amb rodets motoritzats. Els diferents rodets tracten la pell delicadament per alliberar els greixos localitzats i reactivar la circulació sanguínia i limfàtica i el procés

Centre d'estètica Marta Borrás

Renovar-se o morir... Després de més de 10anys apostant per Lpg renovem l'equip, ja que aquest nou ofereix més i millors resultats. A més amb la novetat de poder treballar també a nivell facial de lipòlisi ( eliminació de greix 70% ). Gràcies a les

diferents rotacions dels rodets, la tècnica Lipomassage també estimula la producció de col·lagen i elastina per reafi rmar la pell.

Com s'aconsegueix estar a l' última dels tractaments més innovadors del mercat ?

Buscant sempre noves tecnologies aplicades a l'estètica , les tècniques més efi caces i els cosmètics més avançats. Crec que per triomfar cal un caràcter emprenedor i molta capacitat de treball , perquè la nostra professió és molt bonica i gratifi cant , però també difícil i d'absoluta dedicació.

Pots visitar la nostra pàgina esteticamartaborras.com o buscar-nos al facebook (Marta Borràs estètic) o ens trobaràs com sempre al carrer El Fou 17, tel 938454015

T'esperem a partir de febrer amb ofertes

especials!

Durant l’època del Nadal el comerç del Poble Sec ha estat actiu fent vàries accions per tal de fi delitzar als seus clients i agrair-los la confi ança que hi posen durant tot l'any fent comerç de proximitat. Per això van sortejar una panera per un valor

Pilar Lozano guanya la panera del Comerç de Poble SecTambé es va fer una fi ra solidària i una passejada de cinc quilòmetres per la Serreta per recaptar diners per la marató de tv3

de 800 euros amb regals i vals per utilitzar en el comerços del barri.

La persona premiada va estar la senyora Pilar Lozano, veïna del barri a qui se li va lliurar el regal.

No va estar l’única acció el comerç del barri, que va tenir un patge pel carrer els dies de festa per tal de dinamitzar les jornades i es va fer juntament amb l'escola de les Aigües i l'associació de veïns de Poble Sec una fira solidària i una passejada de cinc quilòmetres per la Serreta per recaptar diners per la marató de tv3, amb aportacions del comerç i del veïnat.

El grup de comerç Poble Sec s’ha mostrat molt satisfet i vol donar les gràcies a tots els comerços col•laboradors i a totes les persones que fan possible el comerç de proximitat.

Redacció

L’Ajuntament ha rebut, aquest gener, el catàleg inventari de camins municipals de Cardedeu elaborat per la Diputació de Barcelona. El document recull els principals camins del municipi que comuniquen nuclis de població i carreteres entre sí. El diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega el va lliurar a l’alcalde, Enric Olivé.

La Diputació de Barcelona ha elaborat el catàleg de camins municipalsS’han inventariat 30,836 Km amb una fi txa descriptiva i fotografi es

En total s'han inventariat 35 camins que sumen 30,836 km. Hi estan inclosos tots els que recull el Pla de Prevenció d’Incendis Municipal i els que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) fixa com a vies de comunicació, escollits d’acord amb les indicacions dels tècnics encarregats de la redacció del catàleg i dels representants polítics i tècnics de l’Ajuntament.

A partir de la informació base de la geometria, funcionalitat, estat de conservació, amplada i tipus de ferm, s’ha fet un treball de camp amb visites a tots els camins per recollir dades descriptives pel seu posterior processament informàtic.

La majoria de camins es troben en bon estat de conservació i són transitables en la seva

totalitat. De cada camí s'ha confeccionat una fi txa resum amb les dades identifi catives.

El catàleg de camins municipals ha tingut un cost de 6.370,65 euros, dels quals el 80% han estat fi nançats per la Diputació de Barcelona i el 20% del pressupost municipal.

foto ajuntament

Redacció

Amb la fórmula “per imperatiu legal, prometo amb plena fi delitat al poble de Catalunya” dimecres 13 de gener la regidora de l’Ajuntament de Cardedeu va rebre l’acta de Diputada al Congrés per Democràcia i Llibertat.

Va fotografi ar-se amb el portaveu del grup, Francesc Homs, i creu que aconseguiran un bon resultat en el procés de desconnexió.

Míriam Nogueras ja és diputada al Congrés

Redacció

nas157.indd 9nas157.indd 9 04/02/2016 20:27:4504/02/2016 20:27:45

-10- Febrer 2016 El de Cardedeu

Olors...

Per Quim Om

Fulles, tifes, paviments

A p a r t d e l s maldecaps que ens estan donant e ls

resultats electorals i que sembla que, al fi nal, els hem pogut superar a la futura República Catalana però encara no a l’Estat Español, tinc tres preocupacions:

Les fulles, les tifes (fi g. merda de gos a les comarques gironines) i els paviments en mal estat.

Les fulles, com diu una regidora de Cardedeu, m’ho han dit, “són pròpies de la tardor”. Amb això hi estic completament d’acord, fi ns hi tot ho podria signar. Però una escombrada de tant en tant no sobraria, sempre cuidant de deixar-ne algunes per indicar-nos, és clar, que estem a la tardor.

Ara bé, quan la fulla mig tapa una tifa comença a ser perillós: possible relliscada al trepitjar la fulla degut a la tifa i/o una bona emmerdada a la sabata.

Les tifes sense fulla són menys perilloses, però obliguen, sobretot als carrers propers als parcs, a anar sempre amb el cap cot. Només estàs vigilant quina de nova n’hi haurà avui; les d’altres dies ja té les saps i és més fàcil esquivar-les.

Els paviments dels carrers i les places, sobretot si hi ha arbres i és de llambordes, tenen tendència a espatllar-se. Les arrels aixequen el terra i provoquen “muntanyetes” on hauria de ser completament pla. Són molt fàcils d’arreglar i difícils de veure. Quan ets vell, tens tendència a no aixecar tan els peus com quan ets jove. Això fa que de fosc i en llocs poc enllumenats, tot hi anar amb el cap cot, estiguis en perill d’entrebancar-t’hi i donar-te una bona castanya. Últimament, al mateix indret, van fer caure i fer-se mal dues persones de la tercera edat.

Contesta ofi cial: s’ha de tenir cura d’on poses els peus …. i jo hi afegiria: i de la manca de manteniment, què?

El projecte "Cardedeu, en bici i a peu" es va presentar dimarts 12 de gener a l'Esbarjo. L’acte va estar presidit per l'alcalde, Enric Olivé, que va presentar i donar la paraula a Màrius Navazo, qui va contextualitzar el projecte i va explicar els benefi cis indubtables i els avantatges de la transformació de l'espai públic per adoptar un nou model de mobilitat, que passa per fomentar el comerç urbà de proximitat, per la posada en valor del patrimoni, per la millora de la seguretat i de la sostenibilitat ambiental, i per la generació d'una major cohesió social, per un model de vida menys frenètic i a un ritme més humà.

Navazo és geògraf de professió i expert en planifi car la mobilitat amb l’objectiu de fer els pobles i les ciutats compatibles amb el medi ambient, el desenvolupament social i una economia competitiva.

L’Ajuntament presenta el projecte “Cardedeu, en bici i a peu” L’ampliació de l’illa de vianants en un tram de Dr. Klein al barri del Centre és una de les actuacions previstes

Després Joan Masferrer, regidor d'Urbanisme i Espai Públic, i Marta Cordomí, regidora de Medi Ambient, van presentar les propostes concretes que s 'executaran aquest any: l’ampliació de l’illa de vianants del centre de la vila als trams inicials del carrer Dr. Klein i de la carretera de Cànoves, un carril bici fi ns a l’escola Can Manent, el projecte Camins Escolars i resum de la informació extreta de les enquestes que es van fer a les escoles durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i la revisió de la mobilitat del barri de Can Serra amb procés participatiu i solucions de baix cost.

Aquesta és la pr imera de les jornades de “Cardedeu en transformació” on el govern parlarà dels objectius estratègics i dels projectes que se’n deriven, amb les propostes concretes i sempre hi haurà un expert sobre el tema que es tracti.

Redacció

foto ajuntament

nas157.indd 10nas157.indd 10 04/02/2016 20:27:4604/02/2016 20:27:46

Febrer 2016El de Cardedeu -11-

Els Trabucaires reclamen el retorn de la multa de 6.000€ imposada per la delegació del govern espanyolL’advocada de l’Estat que representava a la delegació del govern es va ratifi car sense aportar res més i el jutge ha deixat el cas vist per a sentència

Dijous 28 de gener es va fer la vista del procediment abreujat corresponent al recurs contenciós-administratiu interposat pel Secretari de la Colla de Trabucaires de Cardedeu, en Manel Álvarez, contra la resolució de la Delegación del Gobierno en Cataluña per la qual es va imposar contra ell una sanció de multa de 6.000 euros. Es va celebrar a les 9:50 h del matí en la Sala de Vistes del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona; situada en la Ciutat de la Justícia.

Els fets es remunten a la festa major, el 17 d’agost de 2014, quan el regidor del PP, Jaume Gelada, va denunciar als trabucaires per “simular un afusellament” al disparar les salves davant del seu domicili, però les dues sentències determinen a favor del trabucaires ja que van disparar a l’aire.

Redacció

El diari La Razón fins i tot va treure el cas en portada titllant el cas de tensió a Catalunya i anunciant que ‘Els sobiranistes “executen” el PP”.

Inicialment. la delegació del govern espanyol va multar la colla amb 25.000 euros l’octubre del 2014. La sanció considerava que els Trabucaires havien incomplert tres condicionants aquell dia de Festa Major: ‘La prohibició d’apuntar persones, la presència policial en el moment de l’actuació’ i el fet de permetre que ‘una persona sense autorització especial d’armes d’avantcàrrega tingués accés a una arma i la portés en el moment de l’actuació’.

Malgrat les sentències a favor dels trabucaires, la delegació del govern espanyol no va aturar el procediment administratiu que havia obert contra ells, i quan van aportar la sentència del Jutjat d'Instrucció número 4 de Granollers, que decretava l'arxivament de les diligències prèvies d’aquest cas. Va rebaixar la multa a 6.000 euros amb amenaça d'embargament considerant que la colla incomplia encara dos condicionants: l'acompanyament de la policia local i el fet que una persona sense autorització portés una arma durant l'actuació.

La sanció ja ha estat executada i s’ha hagut de satisfer el pagament de 6.000 euros, més 500 euros més per una demora en el termini de fer-lo efectiu, cosa que s’ha fet a fi nals del 2015.

Amb el contenciós administratiu que s’ha jutjat aquest gener la Colla Trabucaire ha aportat fotografi es, testimonis, les sentències favorables i l’informe policial per demostrar que no van disparar el regidor, que durant el recorregut van estar acompanyats pels agents de la Policia Local i que el trabucaire sense autorització no va tocar cap trabuc. El Cap de la Policia Local i el fotògraf que va fer les polèmiques fotos van estar a disposició del Jutge per si calia.

L’advocada de l’Estat que representava a la delegació del govern es va ratifi car sense aportar res més i el cas està vist per sentència.

nas157.indd 11nas157.indd 11 04/02/2016 20:27:4604/02/2016 20:27:46

-12- Febrer 2016 El de Cardedeu

Parlant del temps

Per Susanna Cabiscol

On és l’oci pels joves?

Què fèieu vosaltres quan teníeu entre 14 i 16 anys? Jo recordo que algunes tardes de divendres i dissabte

me les passava al carrer, en algun banc asseguda, fent voltes pel poble o al pavelló mirant algun partit. La veritat és que no hi havia cap lloc on els joves poguéssim anar a passar la tarda. Sí que és cert que podíem anar a un bar a prendre alguna cosa, però preferíem estar al nostre aire. Ara passa el mateix, i quan els joves volen distreure’s han de marxar als pobles veïns com Granollers, per anar al cinema o a les bitlles o Mataró per anar a una discoteca. El cas és que a Cardedeu no hi ha un espai o sala amb màquines, billar o futbolí perquè els joves passin la tarda i estiguin recollits en comptes de passar la tarda al carrer. Un lloc on hi hagi música i puguin passar l’estona tots junts. A Sant Pere de Vilamajor per exemple, un cop al mes fan una “disco jove” i de les 7 del vespre a les 11 de la nit tots els nens que van a la ESO hi poden anar i passar l’estona. Potser a Cardedeu es podria fer una cosa semblant, però que estigués obert cada setmana, els divendres i els dissabtes. D’aquesta manera podríem evitar que els joves marxessin als pobles del costat i es quedessin a prop de casa, sense agafar trens i en molts casos sense que els pares haguessin d’anar a buscar-los o portar-los amb el cotxe, ja que a pocs els ve de gust fer viatges un dissabte o divendres a la tarda, després d’una setmana de treball.

U n a s a l a d ’ e x p o s i c i o n s londinenca presenta del 21 de gener al 12 de febrer “Miró’s studio”, reproducció del taller que tenia Miró a Palma, conjunt que aviat es portarà a Nova York.

Hi ha 25 dibuixos i pintures, però l’atmosfera creada pels Castells és un dels valors principals de l’exposició, ja que el seu desordre ordenat, amb objectes i cavallets fruit de la documentació gràfica existent sobre com era l’espai de treball del pintor.

La projecció internacional del taller Castells-Cardedeu no s’atura.

Redacció

foto

web

El 12è cicle Tastautors ha protagonitzat els divendres del mes de gener amb una oferta musical d’alt nivell, amb artistes de la talla de Marc Parrot o David Carabèn, cantant del grup Mishima.

Els concerts es van iniciar el 15 de gener amb la presencia d’Alidè Sans i el grup VerdCel sobre l’escenari de

El 12è cicle Tastautors acull artistes com Marc Parrot o David CarabénUn total de tres concerts han conformat el festival celebrat durant el mes de gener

la Sala Sarau. Alidé, promotora de la música en occità, va cantar les cançons del seu primer disc, “Eth paradís ei en tu”. Desprès, va ser el torn dels valencians VerdCel, que amb el darrer disc “El cor de les mans” ha volgut fer un homenatge personal a Ovidi.

La següent setmana va ser el torn de Setembre, uns granollerins

que despunten amb força dins ep pop rock i que van mostrar les notes del seu primer disc “Les hores trobades”. La mateixa nit es va poder gaudir d’“Ovidi al Cub”, un espectacle protagonitzat per l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, el músic Borja Peña i el poeta David Caño on la música, la poesia i els parlaments s’entrellacen per recordar Ovidi Montllor.

El fi de festa va tenir lloc el 29 de gener al CECUCA, amb la presència de dos consolidats artistes del panorama musical català: Marc Parrot i David Carabén. Parrot va mostrar que no ha perdut el to reivindicatiu i va tocar cançons antigues i noves, tot i centrar-se en el seu últim disc “Sortir per la finestra”. Parrot va sorprendre amb l’acompanyament de membres del cor In Crescendo. El cantant del grup Mishima va sorprendre amb un registre diferent del de la seva formació, amb cançons d’autor.

Tot i que aquests concerts eren la part central del cartell, en les ments del públic encara ressonaven les veus de l’Off Tastautors, celebrat des de mitjans de desembre al Tarambana. Aquests concerts en petit format van ser protagonitzats per Pol Cruells (baixista de Els Amics de les Arts), Xarim Aresté, Oriol Barri i Eric Vinaixa. Per últim, dissabte 23 de gener, Ramón Solé va oferir un taller de composició per apropar les cançons al públic.

Lorena Velasco

foto

: IC

nas157.indd 12nas157.indd 12 04/02/2016 20:27:4604/02/2016 20:27:46

Febrer 2016El de Cardedeu -13-

La desfilada dels Tres Tombs aquest any va arribar fins la plaça Alsina. La festivitat de Sant Antoni Abad és motiu per portar els animals a ser beneïts i anar en comitiva pels carrers de la vila fi ns arribar a l’església i allà iniciar els Tres Tombs fi ns l’Ajuntament. Tres voltes anant d’Església a Ajuntament passant pels carrers de Baix Dr. Ferran, Lluís Llibre i carretera de Cànoves.

A l’església, Monsenyor Saiz Meneses, acompanyat de Mossèn Jordana, va beneir els animals al seu pas, i a l’Ajuntament, l’alcalde Oliver, junt amb alguns regidors, tant de govern com d’oposició, donaven vi bo i borregos als cavallistes.

La comitiva es va reunir al passeig Alexandri vora les 11 i precedits pels músics de l’Associació musical Pau Casals, de Mollet del Vallès, van desfi lar els genets de la Policia Local i de Protecció Civil, seguits de l’abanderat, Miquel Julià, i tot el seguici. Un total de 36 cavalls, 13 ponis, 3 carros ben guarnits i 3 calesses. Davant un cotxe de Policia obrint pas, al fi nal l’ambulància per si fos de menester, la camioneta de Protecció Civil, i el camió de la neteja per retirar els vestigis de tant cavall.

Mentre, com ja és habitual, l’ensinistrador de gossos Julián Albala va fer una demostració d’obediència canina a la plaça de l’Església. El públic, bocabadat i molts d’ells amb animals de companyia per a passar per l’aigua beneita, va poder veure

Els Tres Tombs van ampliar el seu itinerari habitualAprofi tant la seva visita pastoral, el Bisbe va beneir als animals

Redacció com els gossos del Julian quedaven separats dels seus amos i s’estaven quiets fi ns que els cridaven pel seu nom, o com podien compartir espais amb d’altres sense rondinar.

El nou itinerari d’aquest any va ser Passeig Mestre Alexandri, passeig Pau Casals, av. Eduard Corbella, Àngel Guimerà, c. Llinars, Mare de Déu del Pilar, plaça Joan Alsina, Eduard Corbella, ctra. de Cànoves, plaça de l'Església, plaça Anselm Clavé, carrer de Baix, plaça de Sant Joan, Doctor Ferran, Lluís Llibre, ctra. de Cànoves, plaça de l'Església, carrer de Baix, plaça de Sant Joan, Doctor Daurella, passeig de la Riera i passeig Mestre Alexandri.

farmàcia de guàrdia?

laguiadecardedeu.cat

i trobaràs també les adreces i telèfons de tots els comerços i

establiments

nas157.indd 13nas157.indd 13 04/02/2016 20:27:4704/02/2016 20:27:47

-14- Febrer 2016 El de Cardedeu

El Govern de tu a tu

Nom complet: Laia Muñoz CasanovasUn color: L’arc de Sant Martí! Signifi ca igualtat de gènere, diversitat, color de l’esperança, ho resumeix tot.Un lloc: ChiapesUn personatge de còmic: la MafaldaUn personatge històric: Concepción ArenalCardedeu en un títol: La gràcia del VallèsUn tret característic: Tres anys a Sabadell, tres a Barcelona, tres a Mèxic, tres a Cardedeu, tres a la CUP... vaja, de tres en tres.

He passat gairebé dues hores amb la Laia i em penso que m’hi hagués passat un parell d’hores més escoltant-la, clar que potser ella no! Va néixer a Terrassa un 9 de setembre del 1983. Va arribar a Cardedeu l’agost del 92, en plenes olimpíades, i va venir perquè el seu pare treballava aquí i s’hi havia de passar masses hores, així que la família va decidir apropar-se per poder estar més estona junts. “Va ser la millor decisió que han pogut prendre els meus pares” em diu convençuda. Al principi vivia a l’Estalvi amb els pares, però als 17 anys va marxar a viure un any a Anglaterra i, des d’aleshores, ha estat “un cul inquiet” que diríem. Va a viure a Sabadell mentre estudiava a la universitat, Ciència Polítiques, després va a Mèxic tres anys, uns altres tres a Barcelona i ara fa tres anys que està a Cardedeu...

A Mèxic?Hi vaig anar l’últim curs de la llicenciatura i em va enamorar. Quan

vaig acabar el curs, vaig tornar a Barcelona per tramitar el títol i poder estalviar una mica, però havia connectat moltíssim i marxar d’allà va ser molt dur. Físicament estava aquí però emocionalment estava allà. Així que me’n vaig tornar i allà vaig connectar amb els moviments zapatistes, i amb unes dones indígenes que havien baixat de la muntanya de Jalisco i vaig integrar-me plenament en la seva vida, van ser tres anys molt intensos.

I al fi nal torno perquè estava en una situació legal precària, estava com a estudiant, treballava en precari, i per qüestions familiars que també van fer-me tornar... Viure a Mèxic em va obrir els ulls amb el tema de la immigració així que a Barcelona vaig fer un Màster tècnic sobre Gestió de la immigració, a la universitat Pompeu Fabra.

És així com t’inicies en la vida política?No, abans! L’entrada a la universitat va ser descobrir un altre món.

Fins aleshores no havia baixat gaire a Barcelona, vaig conèixer gent

Laia Muñoz: “Acció Social cada dia és un màster”Militant de la CUP, és la Regidora d’Acció Social, Immigració, Salut i 3a Tinenta d’alcalde, de l’àrea de drets socials i desenvolupament econòmic.

Núria Aymerich

d’altres llocs, simpatitzes amb l’assemblea de la facultat, era l’època de la guerra de l’Irak, l’atemptat a Atocha, el procés de Bolonya...

I la CUP?Sóc militant des de fa

tres anys. Era un moviment q u e h i s i m p a t i t z a v a ideològicament i quan vinc a viure a Cardedeu, coneixia a l’Hug i va ser ell qui em va animar a participar-hi.

I en tres anys arribes a número dos...

Així que entro m’hi comprometo fins on faci falta. En el procés que es va obrir, cadascú de nosaltres va dir quina implicació podia tenir i jo vaig posar-me en disposició. Em podia permetre laboralment la implicació, visc a Cardedeu, no tinc fi lls... Si ets militant i et vols implicar, saps que això et pot passar, que t’has d’oferir per estar en llistes.

I contenta?Quan vam tancar la llista,

recordo que a l’assemblea vaig dir que entomava aquests quatre anys amb m o l t a i l • l u s i ó p e r q u è confiava en l’equip que m’acompanyava.

I has deixat la teva feina?

No. Treballo a la Direcció d’immigració a Barcelona. Hi ha molts projectes, entre ells hi ha el Servei d’orientació i acompanyament per a persones immigrades. Hi ha un coordinador per districte i jo portava dos. Tinc una excedència, m’han donat molt de suport i sé que quan acabi aquest període, tornaré al meu lloc de treball.

Comencem amb les regidories, Acció Social. Per què no Serveis Socials?

Canviem el nom perquè és un espai on tothom hi té cabuda i així canviar la visió tan assistencialista. Cert que hi ha desigualtat i que hi ha persones que no tenen garantits els serveis bàsics. Però des de l’acció social tenim projectes més comunitaris que abracin tot

el municipi en general, no només des d’una visió de prestacions econòmiques.

Volem fer polítiques de detecció i prevenció que certament tenen un impacte a llarg termini, però si les avalues són molt més positives perquè permeten que en un futur es puguin reduir les necessitats de les persones.

Quins són els punts febles d’aquesta regidoria?

Tot és millorable, evidentment. A mi és la que més vertigen em va generar. Hi ha un equip que treballa molt bé, cohesionat... però que tenen un dia a dia que s’ho menja tot. No hi ha temps per fer polítiques de detecció i prevenció perquè hi ha massa feina del dia a dia.

Quan tens 145 famílies usuàries de Càrites, això és un punt feble. L’objectiu és reduir-lo en el sentit econòmic. Fent prevenció i detecció amb la gent gran, amb polítiques de joventut, treballant transversalment amb totes les regidores. El dia a dia de la gestió et consumeix i no hi ha temps per a fer aquestes polítiques.

I que vols impulsar?Volem acabar d’acollir els projectes que ja

estaven oberts: acabar de fer el reglament de prestacions econòmiques, que ha de ser un espai tècnic que serveixi perquè les tècniques ho tinguin tot reglamentat. És una eina imprescindible per poder tenir un sol criteri i que aquest sigui cohesionat.

Volem garantir els serveis bàsics i d’habitatge, intentar que no hi hagi persones en exclusió residencial , anar més enllà d’aturar els desnonaments, garantir la llar a tothom. Això vol dir trucar a la porta dels bancs, conèixer la Llei i mirar d’explotar-la al màxim. Hi ha una regidoria d’Habitatge però anem de la mà.

Volem que no hi hagi talls de subministraments. Això vol dir contactar amb les empreses per poder establir un protocol, que abans del tall ens avisin, per poder evitar-lo...

I tot això, amb quin pressupost?310.000 euros, però són diners que ja estan

hipotecats amb els serveis externalitzats: com la

nas157.indd 14nas157.indd 14 04/02/2016 20:27:4704/02/2016 20:27:47

Febrer 2016El de Cardedeu -15-

teleassistència, el Centre de Dia, el servei d’atenció domiciliària, l’atenció psicològica a les persones que han patit violència de gènere, l’assessoria jurídica... i 71.000 euros per ajuts assistencials...

Doncs sense diners...Es tracta de fer una redistribució del pressupost.

Per exemple, cal revisar els criteris de selecció perquè les persones que necessiten assistència puguin accedir a un pla d’ocupació. Com pot ser que es quedin fora? No necessites diners per això, sinó redistribuir o repensar.

De fet, el primer que estem fent és tenir clar què s’està fent ara. Perquè es fan coses! Però, deixa-m’ho dir de manera col•loquial, hi ha bolets. A la Mongia fan això i allò, a Acció Social tenen aquest i aquell projecte, a Salut fan tal acció... anem a veure què estem fent en relació a l’atenció a les persones i anem a veure com ho enllacem. Anem a repensar-ho. Fem espais tecno-polítics perquè són els tècnics qui fan aterrar les idees polítiques. Ara estem en aquest punt.

Estem millor a nivell municipal? Vull dir, hi ha menys persones amb aquestes necessitats?

He estat estudiant els pressupostos d’aquests tres últims anys i han pujat i baixat perquè hi ha circumstàncies concretes, com que la Generalitat va variar els criteris per tenir accés al PIRMI (Programa d’Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció) així que el 2012 i 13 l’ajuntament va haver de cobrir aquest forat, però que ara sigui més baix no indica que hi hagi menys necessitats.

Comencem amb Immigració?En primer lloc no m’agrada parlar del tema

immigració sinó de convivència. Ara no hi ha una gran arribada de gent de fora, tenim una població estable. Però sí que és important elaborar un marc on es recullin les necessitats que té el municipi perquè les persones de diferent origen han coexistit però no han compartit, no hi ha convivència. S’han fet coses i cal saber tècnicament què va funcionar i que no, i saber per on cal continuar perquè les necessitats han canviat. Potser no cal un tècnic específi c, però potser sí que caldria un de desenvolupament comunitari amb aquesta visió més comunitària: visió de convivència, gènere, gent gran, joventut...

Al 2016 es vol realitzar una formació interna al personal, de sensibilització vers la diversitat des d’una perspectiva multicultural. Per exemple. Recordo que una vegada unes tècniques em van dir: “mira, és que venen aquestes noies del Senegal i criden molt”. Elles ho vivien com un problema però si haguessin sabut que aquest to de veu que utilitzen és el que fan servir normalment al seu país, potser no hagués estat una queixa. Cal canviar les ulleres, cal no veure les persones des de la mateixa perspectiva.

En aquesta formació es treballaran dues coses. Per una banda la sensibilització envers les altres cultures i comprendre que la teva no és millor que la resta, i alhora estarem establint un precedent perquè, quan es redacti el Pla de convivència, ja haurem fet una feina prèvia de treball amb el personal de l’ajuntament amb el que podran aportar la seva visió.

Hi ha problemes de convivència a Cardedeu?

El problema és que les persones ho tractem com un problema. És a dir, no tractem com un problema quan tenim el veí del primer primera nascut aquí que ens molesta, però sí que ho tractem com un problema quan és magrebí o llatinoamericà...

Sensibilització i conèixer l’altre. Si només hi hagués una sola família magrebina no passaria res, seria exòtic. Si n’hi ha dos, tampoc. Però si hi ha vint... aleshores sí. I això ho fa el desconeixement. Perquè les dones porten un mocador al cap? Potser és perquè se senten més protegides, més còmodes... Nosaltres fa 30 anys no podíem anar amb minifaldilla.

Teresa Forcades anava amb el cap tapat fi ns fa dos dies i no passava res...

Sí... per això la formació i sensibilització és molt important. Fent xerrades, col•loquis, fòrums... Potser les hem de fer al casal de la gent gran, o al mig del mercat municipal. És molt important. Quan diuen que s’emporten tots els ajuts, d’on ho has tret? Amb quines dades et bases? Són rumors. Cal sensibilització.

Un dels projectes en els que estem treballant i que al 2017 serà operatiu és la coeducació a les escoles: treballar el concepte de gènere i de la diversitat des d’un punt de vista intercultural. Quan el noi té 17 anys potser ja és tard per educar-lo en aquest sentit. Però si comences ben aviat, de manera preventiva, i continues aquest treball al llarg dels anys, d’aquí un temps podrem veure els resultats. Amb les accions concretes l’impacte és mínim, així que s’han de pensar en accions preventives encara que el resultat no el vegis fi ns d’aquí un temps.

Veig que els teus projectes tenen resultat a llarg termini... així que no estaràs quan es vegin. No és una mica decebedor?

Sí clar, fer per a vianants el carrer Dr. Klein té resultats immediats, cert. Així que en el meu cas és molt important la comunicació, fer pedagogia, explicar-ho. La formació del personal, per exemple, té un impacte directe amb el ciutadà encara que aquest no ho vegi. Així que cal explicar-ho i comunicar-ho.

La regidoria de Salut... per mi és molt desconeguda... Què feu?

Deixa’m utilitzar una dita castellana: Nos acordamos de Santa Barbara cuando truena. Fa una feina molt potent però no es valora mentre tot vagi bé: mentre no hi hagi rates, ni coloms, o un brot de legionel•la... Tot bé. Ara bé, com passi alguna cosa...

A mi la veritat és que em motiva molt. No m’ho esperava. És molt engrescadora. Són projectes que benefi cien la comunitat i que crec que són molt positius. Per exemple, el dia mundial de la salut serà el tret de sortida per començar a treballar un pla de salut que ara no existeix.

Què és un pla de salut?Tot el que farà el municipi per treballar per la

salut de la comunitat. Ara s’estan fent accions a les escoles i instituts, molt concret. Cal estendre-ho. Ara parlarem amb el CAP perquè cal fer accions conjuntes...

Però quines funcions té la regidoria de Salut?

Per exemple, campanyes de sensibilització com la de vacunació. Vam fer uns fulletons explicant i de manera divertida i sent el menys dens possible, quines vacunes eren, en què consistien, quins compostos, possibles efectes secundaris, possibles efectes si es decidia no vacunar... per informar els pares.

Ara estem recollint indicadors de salut a Cardedeu. Hem passat una enquesta a tots els alumnes de 4rt d’ESO preguntant-los moltes coses, entre elles temes de salut. La presentació d’aquestes dades serà el tret de sortida per

pensar les accions comunitàries que volem dur a terme.

Promoció de la salut de l’activitat física amb la gent gran. Es venia fent però volem potenciar-ho, fent fullets amb rutes, explicar-ho al casal de la gent gran...

Donar suport a les entitats. Per exemple, el dia 3 de desembre una entitat amb motiu del dia mundial de la Discapacitat va voler fer una jornada d’esport inclusiu, ella ho va fer tot però nosaltres li vam donar tot el suport que vam poder, tant des d’esports, com des de la Diputació, salut....

No podem duplicar accions, així que hem de treballar transversalment i en conjunt amb el CAP, Acció Social... L’objectiu és treballar perquè les accions tinguin major impacte qualitatiu i quantitatiu. El 7 d’abril rebrem el buidat de les dades i volem obrir-ho a les entitats, AMPA’s, AFA’s...

Tenir tantes responsabilitats no és un problema...?

Acció Social em treu molt de temps i és un equip molt gran i haig de dedicar moltes hores. Però trobo temps per trobar-me amb la tècnica de salut, em poso deures... crec que tot és qüestió d’organització i comptar amb els tècnics.

Ja, però si la feina la fan els tècnics, quin paper té el polític?

Quan dónes una directriu a la tècnica, hi ha la teva empremta. El pla local de salut, per exemple. Ella va dir, cal modifi car l’ordenança de tinença d’animals, la tarifa està en pessetes! Doncs prioritari. Cal modifi car-la. Ara estem recollint dades per poder fer una ordenança moderna, adaptada als temps. Les demandes tècniques pots o no donar-les prioritat. Escoltes el que et proposen i decideixes. Impulses, dónes el teu toc.

I ja, per últim, la tinença d’alcaldia... Em permet estar a la Junta de Govern local

i així tenir una visió global de tot el que es fa a l’àrea: Habitatge, que la porta en Benet, Igualtat, que la porta l’Hug, educació, formació i ocupació i desenvolupament econòmic local, que les porta la Núria i Acció Social. D’aquesta manera estàs una mica al cas del que passa i així pots explicar, representar...

I la teva relació amb l’oposició?La relació és bona i de tothom se n’aprèn,

hi ha gent més gran, amb més experiència. Recullo les seves propostes que em passen a les comissions informatives o als Plens... i malgrat puguin ser projectes polítics diferents, és important recollir les seves propostes. No els coneixia a nivell personal. Evito l’enfrontament, aixecar el to de veu, responc allò que considero però oberta al que puguin dir.

El més difícil de la teva feina?Acció Social cada dia és un màster. S’han de

prendre decisions desagradables. He hagut de rebaixar les meves expectatives perquè el dia a dia s’ho menja a tot.

Quantes hores?Les que faci falta. El telèfon encès damunt

la taula, els caps de setmana llegint informes, el dia a dia et consumeix el temps i et calen les estones del cap de setmana per llegir els informes. Em porto el taper a la feina. Cada dia vaig a l’ajuntament motivada.

nas157.indd 15nas157.indd 15 04/02/2016 20:27:4804/02/2016 20:27:48

-16- Febrer 2016 El de Cardedeu

La veu dels nostres polítics

Agrupació Local de CiU Agrupació Local PSC Cardedeu

Assemblea CUP Cardedeu cardedeu@cup.cat

Esquerra - Acord Independentista Cardedeuwww.esquerra.cat/cardedeu

Catalunya avança. Cardedeu no gaire

El passat 10 de gener va ser investit 130è president de la Generalitat el Molt Honorable Carles Puigdemont. Una efemèride que sens dubte marcarem a la Història del nostre País. El fi ns llavors president Artur Mas va decidir fer un pas al costat en un acte de generositat que l’honora i que ens va fer recuperar la il•lusió en un futur i en un procés que dos dies abans semblava força fosc.

Agrair doncs, en primer lloc, a Artur Mas aquest darrer acte de generositat, i sobretot, tota la feina feta ... i la que encara li queda per fer! De ben segur que persones com ell seran cabdals en aquest Procés històric.

Convergència ha estat fi ns ara, decisiva en aquest camí. I volem seguir essent-ho. Per això hem pres nota del què se’ns ha demanat en els darrers temps : ens cal renovar-nos i ho farem.

El nostre partit necessita renovar-se, a tots els nivells, per seguir essent el partit central que ha fet de pal de paller del nostre país durant molts anys. Tots hi serem necessaris però cal una refundació, una reforma profunda, mantenint les arrels del què és i ha estat el catalanisme convergent.

El món local, el nostre àmbit, també serà partícip d’aquesta renovació. No només amb canvis de cares, que també, sinó amb noves formes de fer les coses. Per seguir al servei de la gent. Per seguir fent possible els anhels del nostre poble.

En segon lloc, els millors desitjos al nou equip que comença : al president Puigdemont i a tot l’equip del nou Govern. Els seus encerts seran el nostre èxit.

De l’àmbit local, ben poc a dir : els Plens, cada dia més buits. Buits de contingut, buits de debats previs als plens, i buits de propostes. De moment, l’actual govern “viu” de la inèrcia de la legislatura anterior. Fins quan durarà, això?

Model de poble

Ho hem dit sempre: volem que Cardedeu avanci cap a un poble actiu, sostenible, emprenedor i que potenciï els seus valors amb la màxima cohesió i justícia social.

Ara sí, l’Ajuntament comença a estar endreçat i a disposar de les eines i estructures necessàries per tirar endavant un Pla d’Acció Municipal que ja ha arrencat amb actuacions concretes.

La implementació de l’Administració Electrònica ens permet modernitzar els tràmits i simplifi car la gestió municipal com pertoca a un ajuntament actualitzat.

Els pressupostos 2016 han estat ajustats per ingressos limitats i despeses sobrevingudes però han mantingut o incrementat el component social, segons necessitats detectades pels serveis que treballen per combatre l’emergència social. I comencem a plantejar a fons polítiques generadores d’habitatge social.

El “Cardedeu en bici i a peu” és la punta de llança d’un urbanisme que vol fer de Cardedeu un poble tranquil, responsable amb el medi, de qualitat urbana i de potenciació del seu patrimoni i del comerç urbà de proximitat, a més de propiciar el carrer com l’espai de trobada i l’escenari principal del teixit social i ciutadà.

La Fira de Sant Isidre serà l’espai on es podrà veure els avanços cap a nous models econòmics i cap a potenciar el valor del nostre entorn. I l’Educació al llarg de la vida comença amb el treball de suport a tots els centres educatius del poble, així com per consolidar l’escola d’adults de la Mongia.

La Cultura, l’Esport i la Participació seran pilars del desenvolupament d’una comunitat activa com la nostra, referent, fi ns i tot, d'altres municipis. Cal apostar fort en projectes com la Tèxtil Rase, al servei del món cultural, i la revisió dels equipaments esportius per adaptar-los a necessitats creixents. Un poble el fa la seva gent, i la gent de Cardedeu i el seu dinamisme és el principal actiu de la nostra vila.

És cap aquí cap on avancem. És això el que podeu trobar al Pla d’Acció Municipal i comprovar en el dia a dia que va millorant aquest “Cardedeu en transformació”. En transformació tranquil•la cap al model de poble que volem, dins la nova república catalana.

Refl exions sobre les negociacions i l’acord amb Junt pel Sí

Ja fa unes setmanes de les negociacions i l’acord, i des d’aquesta distància ens agradaria fer algunes refl exions sobre la qüestió:

Des de la CUP volem recordar que tenim una majoria d’escons independentistes al Parlament que ens permet avançar cap a un procés constituent i cap a la independència, però necessitem augmentar la base social per superar el 50%.

La CUP hem defensat un pla de xoc social, l’obertura d’un procés constituent i una presidència de consens, des de la consciència de ser només 10 diputades anticapitalistes i independentistes i no hem imposat el nostre programa.

La CUP hem protagonitzat un dels processos més democratitzadors que es recorden en la política catalana dels darrers anys. Es va posar a debat de les bases i simpatitzants una decisió de màxima rellevància i ens enorgullim de com ho hem fet.

Hem estat transparents en tot aquest procés, tant que això ens ha debilitat de forma extrema en la negociació.

Lamentem l’actitud dels mitjans i tertulians, que han demostrat ser una eina al servei de certs interessos polítics i la CUP ha estat silenciada, reinterpretada i maltractada de forma descarada. S’ha imposat un únic relat i hem tingut moltes difi cultats per explicar-nos.

Hem vist la cara més reaccionària d’una part del sobiranisme, que ha arribar a l’insult masclista vers les nostres companyes.

Des de la CUP mantindrem la nostra autonomia. Mà estesa a l’autodeterminació i la independència i puny tancat a les polítiques antisocials. Com hem fet sempre.

El temps dirà si l’hem encertada. Ara el Govern haurà de demostrar si va de debò o no. I sobretot ens caldrà mantenir-nos al carrer i mobilitzades per fer-ho tot possible.

Crida per la igualtat (I)

Durant la crisi que encara pateix la majoria de la ciutadania, s’ha demostrat que les polítiques de proximitat

dels municipis han estat les més útils per identificar i combatre les desigualtats.

Des del municipalisme català tenim la necessitat de situar el centre de l'agenda política de les institucions el foment i la defensa dels drets socials dels ciutadans i ciutadanes per una societat inclusiva.

El PSC de Cardedeu creu que l'Ajuntament hauria de prioritzar les següents polítiques, que us anirem publicant durant els següents mesos:

1. Lluitar contra l’atur i per unes condicions laborals dignes a través d’accions com: el Foment de l’ocupació, la implicació política per a la millora de les condicions socials, salarials i de seguretat dels treballadors i treballadores; la promoció de taules d’ocupació i de formació municipal de persones en risc d’expulsió social, aturats de molt llarga durada i sense ingressos, joves i dones; la implicació en les taules dels agents socials i les empreses per a la creació de llocs de treball; el foment del cooperativisme, l’economia social i l’ajuda als emprenedors/res i la creació empresarial i la introducció de clàusules socials a les empreses.

2. Avançar cap a un model de desenvolupament econòmic dels municipis que faci possible combatre les desigualtats i crear les condicions per a un creixement sostenible i respectuós amb el medi ambient.

3. Enfortir les famílies i protegir els infants: Adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments d'habitatges a famílies amb infants i prioritzar la seva incorporació en programes d'habitatge públic i d'orientació laboral; garantir un àpat equilibrat al dia als infants del municipi en risc d'exclusió social.

4. Treballar perquè cap família estigui sense llar i cap llar sense família: Establir programes d'acompanyament a les famílies desnonades per garantir el reallotjament en nous habitatges amb un lloguer assequible; treballar perquè les entitats fi nanceres que disposin de pisos buits durant més de dos anys els ofereixin per al lloguer social com la millor alternativa per a la seva ocupabilitat.

nas157.indd 16nas157.indd 16 04/02/2016 20:27:4804/02/2016 20:27:48

Febrer 2016El de Cardedeu -17-

Un dels principals objectius d'aquesta nova presidència i de l'executiva local serà: "Dinamitzar la secció local d’ERC; fent-la més present a la vida social de Cardedeu, com al conjunt de la militància, simpatitzants i col•laboradors, a partir del debat i l’acció política; tant en temes locals com nacionals".

Aquest és el resum que es pot fer de la reunió que els militants d’Esquerra Republicana de Catalunya van fer el 15 de gener, moment en què l’antic president local, Alfons Riera va deixar el càrrec a Miquel Pujadas per decisió de l’assemblea.

Dels quatre anys de Riera al capdavant de la secció local es va destacar l’èxit electoral a les municipals, passant d’un regidor i ser el darrer grup amb representació a guanyar-les i tenir cinc regidors i l’alcaldia.

L a n o v a e x e c u t i v a l o c a l presidida per en Miquel Pujadas estarà integrada per: Quim Barrera (Organització), Rafel Caballeria (Finances), Victòria Errea (Acció

ERC escull Miquel Pujadas com a nou president de la secció localL’exregidor va dir que l’objectiu serà estar més present a la vida social amb debat i acció política

Social), Joan Masferrer (Imatge i Comunicació), Ramon Arribas (Política Municipal), Participació i Actes (Jordi Tornabell) i Núria Calvet, Albert Cervera i Alfons Riera com a Vocals

Pel període 2016-2019 es marquen uns objectius, en què destaquen el d’estar presents a la vida social de la vila, participar i tenir més presència en els òrgans comarcals del partit i vetllar per la continuïtat del concepte “Esquerra Oberta”, mantenint trobades periòdiques entre els regidors d’ERC a l’Ajuntament i les persones interessades i que han col•laborat en el projecte.

Creant tres àmbits diferenciats amb dinàmiques i funcionalitats pròpies i diferents: l’Assemblea Local, el Grup Municipal i l’Esquerra Oberta es vol evitar que el Grup Municipal sigui el principi i fi nal de totes les coses, de manera que l’Executiva Local actuarà d’aglutinador relligant i coordinant el treball polític a fer i ja fet per cada part.

Redacció

nas157.indd 17nas157.indd 17 04/02/2016 20:27:4904/02/2016 20:27:49

-18- Febrer 2016 El de Cardedeu

Ple ordinari del 28 de generUna columna més

Per Miquel Pujadas

Qüestió de models

No és que el Ple de gener portés molta teca en els punts de l’ordre del dia; però malgrat això, sí

que es va poder veure cap a on camina el model de poble que l’equip de govern ERC-CUP té al cap i haig de dir que m’agrada. Quatre mostres en quatre àmbits prou diferents i d’escales molt diverses: reforma horària, Quart Cinturó, carrils bici i terrasses de bars.

La primera, la de la reforma horària, el Ple va aprovar la celebració puntual de la sessió plenària del mes de febrer a les 4 de la tarda com a gest exemplar i de promoció de la iniciativa per a la reforma horària que s’impulsa des de la societat civil i que vol generar un consens prou ampli a tot Catalunya que permeti presentar estratègies concretes al Parlament i la Generalitat per a un nou paradigma d’horaris; més humans, equitatius i de major benestar. Evidentment, aquest canvi de les 7 a les 4 de la tarda no alterarà els nostres horaris i rutines familiars, laborals, socials, etc.; però si fa que en comencem a parlar, abans estarem preparats per a posar a l’hora els nostres rellotges “vitals”.

La segona, l’aprovació provisional de l’eliminació de la reserva viària pel traçat del Quart Cinturó que va imposar el Ministeri de Foment durant la redacció i tramitació del POUM de Cardedeu per allà l’any 2003. Ara que sembla que tant el Ministerio com el Departament de Territori i Sostenibilitat han abandonat l’absurda idea d’aquesta insostenible infraestructura depredadora i trinxadora del territori; és bo que des del nostre Ajuntament no es deixi passar l’oportunitat i s’esborri tota facilitat que pogués donar peu a “tornar a les andades”.

La tercera, el desplegament de nous carrils bici com el del c/ Llinars que connectarà l’escola de Can Manent amb la resta de la xarxa de carrils bici del poble; prioritzant una mobilitat molt més sostenible, segura i saludable tot portant a la pràctica el ben trobat lema “A Cardedeu, en bici i a peu” i malgrat a algú pugui pesar la pèrdua d’unes poques places d’aparcament o el canvi d’algun sentit de circulació. Ja va sent hora de recuperar part de l’espai públic que durant masses anys ha estat insolidàriament senyorejat pel vehicle privat.

I la quarta, i darrera de la sessió, la modifi cació de l’ordenança reguladora de la via pública que entre d’altres canvis, permetrà ampliar l’horari de tancament de les terrasses una hora més a l’estiu. Una mesura de ben segur celebrada pels restauradors i ben acollida per tots els que en som, en algun o altre moment, clients i usuaris. Quantes vegades no hem hagut de suspendre una agradable sobretaula després d’un soparet a la fresca de l’estiu perquè han tocat les 12 de la nit? Ara ens podrem regalar una estona més; tenint clar, sempre, que el gaudir de manera cívica i responsable és del tot compatible amb el descans dels veïns. Al cap i a la fi , tots som veïns i tots necessitem moments de descans i moments d’esbarjo. El quid de la qüestió és saber trobar el just equilibri entre pulsions i en això rau la seva complexitat; la complexitat del model.

El Ple del 28 de gener va començar puntualment a les set del vespre, amb l’alcalde, Enric Olivé (ERC) demanant es voti incloure per urgència dos punts del dia que no s’havien dictaminat a la comissió informativa.

Així, s’aprova per unanimitat portar-los a Ple, són els punts 6è i 7è.

També per unanimitat s’aprova l’acta de la sessió ordinària del 26 de novembre.

Representants a institucions

Olivé explica que en el Ple de juliol, quan es va nomenar representants de l’Ajuntament a Institucions i Organismes, a Marta Cordomí per al Consorci per a la Defensa del Besós i a Joan Masferrer per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental. Per qüestions auto-organitzatives es considera adient modifi car el nomenament dels Regidors ateses les tasques que desenvolupen les Regidories de que son titulars, intercanviant-los.

Jaume Gelada (PP), diu que això és potestat del govern i no hi veu cap problema.

Es posa a votació i tots hi voten a favor excepte els 3 regidors del PSC, que s’abstenen.

Subvencions

Rafel Caballeria (ERC) diu que és un document que mostra la planifi cació. S’ha de fer l’aprovació abans de fer res.

Ramon Hurtado (PSC) diu que evidentment que hi votaran a favor, per poder pagar les del 2016, però no entén com encara no estan pagades les del 2015.

El Ple municipal de gener aprova ampliar l’horari de les terrasses a l’estiu i eliminar la reserva pel Quart cinturó del POUM

Calamanda Vila (CiU) diu que haurien preferit que les subvencions fossin plurianuals, cosa que permetria a les entitats fer una millor programació.

Olivé diu que hi ha un calendari de propostes, que especifi carà Rafel cavalleria.

Aquest diu que el que es fa és concretar el que es va aprovar en el pressupost el passat desembre, i a la pregunta de per què no s’han pagat les subvencions del 2015 és un problema de planifi cació. Hi ha uns terminis de presentació de les peticions per part de les entitats en el moment en que es convoquen, aquest any es volen convocar el març, i després, hi ha un altre termini des del moment en que es presenten les justifi cacions de les despeses, que sovint es fan apurant temps. En quant a fer les subvencions plurianuals pensa que tenen un mecanisme diferent, que en el fons ho complica, i si els terminis es porten bé tot resulta bastant fàcil.

S’aprova per unanimitat.

Terrasses a la via pública

Joan Masferrer (ERC) exposa la modifi cació que es vol fer a la vigent Ordenança reguladora de la via pública. Es tracta d’ordenar, diu, l’ocupació de l’espai públic per part de bars i terrasses, davant les queixes per part de veïns. Principalment es tracta de marcar horari, a l’estiu és fi ns les 12 de la nit, i davant el confl icte s’ha de fer una reglamentació realista, reunint-se amb les associacions de veïns i amb els qui tenen terrasses. Es proposa allargar una hora. Seria sempre fi ns les 12 i els divendres, dissabte i diumenge allargar-ho fins la 1, amb mitja hora per recollir. També hi ha problemes de sobreocupació, amb una taula cada 4.17 metres quadrats. En llocs de 50 m2 es podia posar fi ns a

Xavier Navarro

nas157.indd 18nas157.indd 18 04/02/2016 20:27:4904/02/2016 20:27:49

Febrer 2016El de Cardedeu -19-

Ple ordinari del 28 de gener

10 taules i ara podran ser 12, i és que a vegades se n’ha comptat fi ns a 20. També es busca que vagin davant del local i no es derivin a altres fi nques.

Es permetrà posar paravents, però hauran de ser de material transparent i s’han de regular les jardineres i l’ús d’estufes.

Es vol aplicar l’ordenança i cas que no es faci cas hi haurà tancament i clausura de la terrassa.

Un altre tema és la regulació dels guals i pilones que es posen per a limitar-los, regulant que és l’ajuntament qui les posa. També, s’ha de garantir que els solars estiguin en condicions, així com deixar cinc metres de franja ambiental en el cas de solars boscosos.

Gelada fa una valoració positiva del canvi d’horaris, però el preocupa que es compleixin equitativament, a tots per igual, perquè fi ns ara hi ha hagut llocs amb la màniga ampla. Sobre situar les terrasses, a vegades, fora de davant del seu local pot portar problemes, ell mateix, diu, no voldria una terrassa sota casa seva.

Jordi Abad (GpC) diu que no està gens d’acord amb l’ampliació horària. Pensa que si els veïns trucaven perquè els molestava ara ampliar-ho no ho veu bé. Les ocasions anteriors ha votat en contra de les terrasses a la via pública i ara ho veu igual, pel model de poble, els espais lúdics haurien d’estar fora de la zona habitada, a més que així es treuen aparcaments.

José Quesada (PSC) demana que se’ls convoqui a l’hora de fer ordenances, com ja va passar amb la dels pisos buits no ha estat així, i esperen que a la tercera els avisin. Estan en desacord en el tema dels guals, creuen que els manteniments han de ser a càrrec del que el fa servir, ja que fa un ús extra de la vorera. Sobre les terrasses no entenen que es computi diferent uns mesos o altres diferenciant estiu d’hivern. Votaran a favor, de tota manera.

Carme Mallorques (CiU) diu que les AAVV i els qui tenen terrasses difícilment s’acontentaran tots. Els restauradors hi guanyen. Sobre els 6 mesos a un preu i 6 a un altre s’ha d’incentivar que a l’hivern també hi hagi vida.

Benet Fusté (CUP) diu que és difícil trobar equilibri entre veïns i qui vol prendre un a copa a la nit, i també entre privatitzar l’espai públic o no. Hi votaran a favor.

Masferrer diu al Grup Popular que sí que es farà igual per a tots. Hi havia fotos de veïns que es queixaven de que uns tenien tracte de favor, amb més taules i més espai. Pensa que ara no es podia fer fora la gent si a les dotze estava sopant. Ara es vol fer una cosa més realista. Sobre la comissió d’estudis d’ordenances han anat tenint reunions i potser sí que es podria convidar més a la resta de grups.

Sobre els guals hi ha casos en que no és a causa de la construcció o ús. Només si es veu mala utilització s’implicarà a qui té el gual. El manteniment és de l’ajuntament i si s’obre o tanca un gual, la variació és a càrrec de qui ho demana. Referent al temps de durada de la llicència d’activitats en restauració ha de ser ajustada a la realitat, l’aforament de dins i de fora és més llarg de sis mesos.

Abad diu que està d’acord en sancionar a qui no fa les coses bé, però li estan passant el mort als policies, que ha de tenir un paper més proper i no sancionador. Fins ara es feien actes, que quedaven en res, ara es vol que la Policia tanqui en el moment en que hi veu infracció.

15 vots a favor (ERC, CUP, CiU, PSC) 1 en contra (GpC) i 1 abstenció (PP)

Quart Cinturó

Joan Masferrer diu que en el procés d’eliminació de la reserva de sol per fer la B 40, coneguda com Quart Cinturó, era del 2007 i obligada pel Departament d’Urbanisme, però que en el Pla Metropolità actual jo no hi ha aquesta pota i Foment i Carreteres de l’estat no s’oposen a la seva supressió. Tots els informes són favorables i les al•legacions que s’han rebut no hi tenen res a veure, afecten al Polígon Marital i a fer un pas sota la via, pel que es desestimen.

Gelada diu que en l’ocasió anterior es va abstenir, esperant que Foment es posicionés, i ara no hi veuen cap problema.

Abad diu que van votar a favor i ho tornaran a fer. Pensa que aquesta acció és fruït de buscar un titular de diari per semblar que fan alguna cosa, perquè fa mesos que no hi ha res de pes.

Quesada diu que abans i ara hi votaran a favor.

Vila diu que també, ja que la generalitat ha fet un pla d’Infraestructures on ja no hi ha aquest Quart cinturó.

Masferrer diu a Abad que no és buscar titulars, és poder usar aquesta zona pel que sembli i decideixi el poble, no com una cosa imposada. I a més, no cal cap infraestructura.

Jordi Abad respon que cada un dóna importància al que diu. Està d’acord en que es tregui i hi votarà a favor, però per ell és important el que ha dit.

S’aprova per unanimitat

Canvi d’hora del proper Ple

Enric Olivé diu que davant la visita dels promotors de la Iniciativa per la Reforma Horària per adaptar-nos a un horari més saludable es vol fer aquest gest d’avançar a les quatre de la tarda el proper Ple. Sobre el tema s’han fet propostes, però ha de ser una solució fi nal transversal, d’acord amb la població. Sense que hi hagi un pacte global no es pot fer. Aquest gest d’avançar el Ple és només una senyal, però es buscaran altres iniciatives en aquest sentit.

Abad diu que és un gest que cal fer, però és des del Parlament on s’han de canviar les coses. Encoratja als partits que hi tenen representació per aconseguir que es tendeixi a això.

Hurtado hi està d’acord, però demana calendaritzar el Plens.

Calamanda Vila afi rma que és difícil conciliar els horaris familiars, però des de les administracions hi ha d’anar. Estan d’acord en la proposta.

Fusté diu que es comprometen amb la Reforma Horària. Es treballa molt més que en altres països i els alumnes fan 200 hores més. Cal racionalitzar els horaris i els llargs migdies.

Tots hi voten a favor.

Aprovació defi nitiva del Pressupost Municipal

Un cop el secretari ha llegit el punt, l’alcalde informa que una regidora, Imma Sallés (ERC) abandona el Ple per aquest punt (per parentiu amb qui ha fet una al•legació)

Olivé explica que un cop exposat el pressupost s’ha rebut una al•legació per part d’una persona que protesta de que no es faci una consignació per cas de que no s’accepti defi nitivament la supressió del lloc de treball de cap de serveis generals i coordinador. No s’accepta perquè ja ha estat cobrant d’una altre administració en concepte de feines en comissió de serveis voluntària. Així no hi veuen repercussió econòmica a causa de les sentències derivades del cas.

Gelada diu que en el Ple de Pressupost no hi va poder assistir, i s’abstindrà.

nas157.indd 19nas157.indd 19 04/02/2016 20:27:5004/02/2016 20:27:50

-20- Febrer 2016 El de Cardedeu

Ple ordinari del 28 de gener

Abad pregunta si es vota a favor o en contra de desestimar l’al•legació o és per aprovar el pressupost en general.

Olivé li respon que és per aprovar el pressupost.

Abad especifi ca que està a favor de desestimar l’al•legació i en contra dels Pressupost.

El Secretari intervé dient que es tracta d’una sola votació.

Vila també diu que està a favor de desestimar l’al•legació.

Així la votació dóna 11 vots a favor (ERC sense Sallés, que no hi és, CUP i CiU) 4 abstencions (PSC i PP) i 1 en contra (GpC)

Informacions

Olivé diu que en el mateix dia s’ha procedit a designar per sorteig els membres de les meses de les eleccions agràries que es fan a fi nal de març, on hi ha un total de 35 electors.

Núria Hernandez (ERC) diu que La Vila sortirà al carrer el febrer, amb més informació, una revista útil amb espai per a la transparència, amb estètica i disseny novedós.

Marta Cordomí (CUP) diu que pel febrer comencen les obres de l’Esbarjo, que estava prevista en el pressupost del 2015. Afectarà sols un cap de setmana, el darrer de febrer. També es farà el carril bici que connectarà pel carrer Llinars Marededéu del Pilar amb l’escola de Can Manent. Això afectarà places d’aparcament i deixarà un tram del carrer Llinars en un sol sentit, cap a llinars, ajudant a pacifi car aquesta via. Informa de que s’està fent Tastautors, detalla també la programació del CQK i diu que el Carnestoltes serà el 7 de febrer. També anuncia que es pot passar per les dependències de la Brigada a buscar restes de poda triturades per a ús de jardins.

Masferrer explica que començaran les obres de la Tèxtil Rase i dels camins escolars, així com la substitució de llums contaminant per leds. També s’estan revisant els vestidors i calderes del Pavelló.

Benet Fusté diu que fa unes setmanes es va presentar “Cardedeu en transformació” i que a La Vila s’informarà sobre l’atur i la seva evolució. Ara

hi ha registrades 1094 persones, 150 menys que en recomptes anteriors.

Abad vol informar que en el casino popular, espai ocupat il•legalment, concreta, s’organitza una ginkama etílica que dura fi ns les quatre de la matinada. No ho diu per convidar-los, ell no és qui, però vol deixar clar que serà un moment perillós.

Precs i preguntes

Gelada diu que Abad li acaba de prendre la pregunta. També veu que en els Decrets d’alcaldia no es renova contracte al director del CSETC, i vol saber com se substitueix. Pensa que ara que s’ha eliminat el Quart Cinturó, es poden treure les pintades referents al cas que hi ha al mur d’entrada del poble. A Marta Cordomí l’insisteix en el tema de la neteja viària, que és una assignatura pendent.

Abad pregunta sobre les actuacions que prendrà el govern respecte a l’acte que il•legalment es farà divendres (la gimkama etílica).

Glòria Pascual (PSC) diu que a l’anterior mandat es van aprovar unes pilones a la plaça Alsina, però que ara hi ha més cotxes dalt la vorera que aparcats. També pregunta sobre les cases abandonades al fi nal del carrer Aragó, amb obres inacabades, amb tanques i pilons de sorra.

Quesada pregunta pel criteri per fer passar el carril bici fi ns Can Manent. També pregunta per contractes menors a tres empreses que es van repetint.

Vila diu que els sorprèn es contracti a una empresa per recontar quants pisos buits hi ha. Sobre el Casino i la festa Major diu que hi ha famílies que ho pateixen i s’angoixa perquè es faciliten substàncies nocives. També pregunta sobre la velocitat dels vehicles a l’avinguda Corbella i el fet de fer del carrer Llinars d’una sola direcció.

Respostes

Olivé diu que contesten preguntes dels Plens anteriors i les que es pugui del d’ara. Respon a CiU que les entitats cobren les subvencions del 2015 ja. Molts ho han fet el desembre i d’altres ho faran quan estiguin justifi cades. Altres s’han pagat aquest gener. Espera que aquest any el calendari estigui

més avançat. Sobre el que ha cobrat cada regidor per dietes i desplaçaments diu que cap, zero.

Benet Fusté especifica que es cobra per assistències a Plens, comissions i anar a Òrgans Col•legiats. Detalla el que han cobrat Hug Lucchetti i ell mateix.

Masferrer diu que el Catàleg de serveis de la Diputació s’ha obert ja, i en demanen 75, algunes econòmiques i d’altres de serveis, també en poden demanar fi ns a cinc per inversions.

Hernandez respon sobre el projecte feina Jove, que ha de ser dins l’exercici pressupostari, però va a cavall del curs escolar i entra en els dos anys, per això es demana pròrroga en la subvenció

Isabel sallés diu que en el consell escolar de novembre es va fer previsió de 210 alumnes o més de P3, això vol dir 9 línies. Si es perdés una de les que hi ha es demana ofertar dues per Centre, perquè cap surti en desavantatge si n’ofereixen una. En quant al tancament de les fi nestres del Granés espera s’acabin en dies festius de febrer.

Laia Muñoz (CUP) respon sobre les rates. Tenen dades des del 2008, El 2015 va haver 29 queixes, el 2014 34, i el de menys problemes el 2011. Ho lliga a la reducció de pressupost en el tema, Cardedeu està dividit en sis zones i es va reduir les actuacions en algunes, i allà hi va haver més queixes. Ara hi ha més pressupost i es faran més controls a tot arreu. Parla dels embornals sifònics, que primer anomena simfònics, sense aigua, on és més fàcil hi hagi rates, però els que es fan amb aigua provoquen més mosquits.

Olivé diu a Gelada que aquest Consistori no té cap interès en variar la pintada d’un mur que no és cosa seva i ja és patrimoni del poble i els qui ho van pintar ja en tindran cura. Sobre el casino hi pensen constantment, però busquen alguna solució entre els veïns, els qui l’ocupen, l’Ajuntament i la propietat. Demana confi ança i que els deixin treballar.

Caballeria diu que el director del CSETC deixa el lloc al desembre i ara es pot convocar la plaça defi nitivament. Mentre, es prorroga el contracte. Avança que pel febrer hi haurà una reunió amb tots per parlar dels diferents problemes de personal per aquest 2016.

Masferrer diu que sobre la via pública es fan reunions i en quant a les pilones de la plaça Alsina es farpa més control. Referent a les cases dels carrers Santander, Burgos Aragó és un problema. Es van començar obres i les han abandonat. Sobre els contractes menors a empreses es fa un seguiment de com es puntua i s’augmentarà la bossa d’empreses a presentar-se.

Benet Fusté diu que es vol un coneixement rigorós de saber quants habitatges buits hi ha, de qui són i en quin estat estan. De moment es fa un registre tabulat on es creuen dades de consums de serveis i pagament d’impostos i confi rmar que les entitats fi nanceres han dit el real, ja que han declarat 97 habitatges.

Cordomí diu que el carril bici a Can manent s’ha optat pel carrer Llinars i no pel de Dr. Klein perquè era més complex aquest, amb zona d’escales i camí de terra. A més, pel carrer Llinars s’afavoreix la pacifi cació d’un carrer molt transitat i la connexió pels veïns cap el Centre es fa per Rei en Jaume.

Hug Lucchetti (CUP) diu que a Joventut sembla que s’insinuï que es té por del jovent i (mirant fi xament a Jordi Abad) no es preocupi ni criminalitzi.

Abad mou el cap fent negació i l’alcalde dóna per acabat el Ple. Són les 20.57

nas157.indd 20nas157.indd 20 04/02/2016 20:27:5004/02/2016 20:27:50

Febrer 2016El de Cardedeu -21-

nas157.indd 21nas157.indd 21 04/02/2016 20:27:5004/02/2016 20:27:50

-22- Febrer 2016 El de Cardedeu

Darrera el taulellEn El NAS sempre ens ha interessat l’autònom,

el petit o petita empresària, persones que han de tirar endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs del món, amb el somriure dibuixat al llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d’insomni... Qui hi ha darrera el taulell? Ho esbrinem?

La Clàudia cada matí quan arriba al centre veterinari el primer que fa és un bon esmorzar amb la Júlia, la seva auxiliar. Després comencen amb la feina: les cirurgies i les analítiques que s’han de fer al matí per no deixar els gossos o gats masses hores en dejú, així que sempre comencen amb això. Al migdia es queda a dinar a l’ofi cina, perquè viu a Sant Pere,

Els Amics Peluts s’estimen la Clàudia i és fàcil de comprovar: tots belluguen la cua en veure-laVeterinària per vocació no escatima cap esforç per salvar-los la vida, encara que siguin animals abandonats i només els quedi un bri d’alè

i a la tarda fa les visites que van venint i, cada dia, abans de tancar al vespre, han de buscar al Manolo, un gat que vivia al carrer i que després de curar-lo va decidir quedar-se amb ella.

Com arribes a Cardedeu?Vaig fer les pràctiques de veterinària a

Puigcerdà, que és d’on sóc. Aleshores vivia entre Barcelona i Puigcerdà, a mi sempre m’ha tirat molt la zona de la Cerdanya, m’encanta. Però un

cop acabo la carrera, trobo feina a Granollers, un hospital 24 hores, i em va tocar fer moltes guàrdies.... Més tard em van trucar des de Puigcerdà, del lloc on havia fet les pràctiques, i em van dir que havia plegat el veterinari que si volia treballar amb ells. Vaig parlar amb la meva jefa de Granollers, que aleshores era la meva millor amiga, i vaig marxar. A Puigcerdà hi vaig treballar quatre anys.

Però la meva amiga va aconseguir fer-me tornar, em va fer la “segunda de a bordo”, treballava un munt d’hores i molt bé. Però quatre anys més tard em va rescindir el contracte i em vaig quedar a l’atur al 2011, en plena crisi.

Vivia aleshores a Sant Antoni, amb hipoteca, un munt de deutes... va ser un bon sotrac. Jo sempre he col•laborat amb les protectores d’animals i ho vaig continuar fent, i així vaig entrar en contacte, entre d’altres, amb Vilanimal i vaig trobar molt bons amics i vam començar a pensar en muntar el propi centre per poder treballar amb la meva pròpia fi losofi a, prenent les meves decisions i portant les coses com crec.

Vaig demanar un crèdit i aquí estem! Amics Peluts.Per què Poble Sec?Em va donar bon rotllo. Tenia clar que volia Cardedeu perquè

tenia els amics i Poble Sec perquè els altres veterinaris estaven a l’altra banda del poble, perquè aquí es podia aparcar, perquè la gent del barri és molt maca, la veritat és que m’han acollit molt bé. Segur que no agrado a tothom, és clar, però la majoria de la gent molt bé. Els veïns del carrer Mataró, uf, aquests són molt macos! És una passada, vas passejant pel carrer i vas saludant a la gent. Això a mi m’agrada molt.

Què és el més normal de portar-te l’animal?La majoria de la gent ens porta el seu animal quan no el veuen

bé, que li passa alguna cosa: no menja, no dorm, està trist... A vegades diria que fi ns i tot tarden massa en portar-lo, per qüestió de diners, suposo, o de prioritats. Tothom crida el lampista quan té un problema amb l’aigua però quan es tracta del gos, deixen passar dies a veure si es cura sol. El cas és que segons què tingui l’animal, si ho agafes a temps no és important i si has deixat passar dies, doncs... I pobres bèsties pateixen, s’ho passen malament encara que no es queixin. Donarien la vida per nosaltres i nosaltres no estem disposats a gastar-nos uns diners per curar-lo...

I també esterilitzes...Sí, clar, també esterilitzem i vacunem.... Cada setmana

esterilitzo uns cinc animals de la protectora, més els que em puguin portar els clients.

I després la gent també ve a portar-los a rentar. Ho podem fer nosaltres o tenim el servei d’autorentat, és a dir, el client porta l’animal i nosaltres li deixem l’espai i tot el que necessita: tovalloles, sabó, etc. Cal demanar hora i llestos.

Esterilitzar les femelles després de tenir cadells?No! Al contrari, abans del primer zel! amb cinc o sis mesos,

així evites que el teixit mamari es formi i així minves molt les possibilitats que pugui tenir tumors i càncer de mames que és la causa més normal de mort en gosses no operades. I els mascles, és molt millor castrar-los abans que tinguin comportaments de testosterona, perquè un cop els tenen ja queda marcat en el

Núria Aymerich

nas157.indd 22nas157.indd 22 04/02/2016 20:27:5104/02/2016 20:27:51

Febrer 2016El de Cardedeu -23-

FITXAAmics PelutsC/Mataró, 66 i Crta. Dosrius, 55

08440 CardedeuTelèfon: 93 845 38 65Correu-e: amicspeluts@gmail.comWeb: www.amicspeluts.comFacebook: amicspelutsHorari:De dilluns a divendres: de 10h a 14h i de 16h a 20hDissabtes: de 10h a 14hDiumenges TANCAT

cervell, així que si no l’han tingut és molt millor, es queden molt més tranquils.

I els gats igual?Igual. Cal mirar la raça de

cada animal per saber quan és el moment, però sempre és quan abans millor.

És una operació de risc?Els mascles res de res, és una

operació menor. Les femelles és més laboriosa i complicada. Però com més jove sigui, més preparada estarà. I com que és una operació que fem tantes vegades, ho tens tot molt per mà i ja tens controlat tots els riscos que puguin succeir.

I l a r e c u p e r a c i ó é s rapidíssima!

Els animals et tenen por? Ha de ser dur que t’agradin i et tinguin por...

N’hi ha que m’odien, perquè els he hagut de fer mal, però són els que menys. La veritat és que generalment m’estimen. Vacunar-los no els fa mal, així que em venen a buscar perquè saben que els donaré alguna cosa...

T’ha fet mal algun animal?Home, alguna vegada, però ja

vaig amb compte. De fet, ja veus amb l’animal que has d’anar amb compte. Per exemple els gats de colònia...

De colònia?Els que viuen al carrer. Doncs

aquests la protectora te’ls porta dins la gàbia i com que són salvatges has d’anar amb molt de compte o t’esgarrapen de valent! Alguna vegada se m’ha escapat algun i no vegis! No hi ha qui l’agafi !

Dius que col•laborares amb protectores, què vol dir?

Vol dir donar-los suport, a vegades ha estat econòmic tot i que poc perquè no he tingut mai diners, però els he donat pinso, d’altres he fet com a casa d’acollida dels animals, evidentment com a veterinària voluntària...

Actualment col•laboro amb vàries protectores oferint un preu molt especial per a l’esterilització. Vilanimal, entre elles, ens porta els animals que han recollit i els esterilitzo, els poso el xip, els curo si cal, el que faci falta. Fins i tot si són difícils, els acullo fi ns que estiguin bé...

I no et venen ganes de quedar-te’ls tots?Tinc quatre gossos i dos gats. També he tingut conills, cobayes... Però ara ja

prou. He posat seny i ja m’he fet el propòsit de no quedar-me’n més. La “Morti”, per exemple, era una gata que va arribar que només respirava i quan dic que només respirava, doncs això. I la vaig tirar endavant i, evidentment, te l’estimes. Però li vam trobar una bona casa i va marxar.

Per què la gent abandona els animals?Perquè canvien de casa, perquè els embruten el pis, perquè han estat

atropellats, perquè no volen els cadells que tenen, sobretot en el cas dels gatets, que els trobem llençats a les escombraries... increïble.

I trobeu famílies que vulguin adoptar?Va a temporades, però sigui com sigui normalment la gent vol cadells i no es

queden els que ja són grans quan en realitat un gos més gran és més fàcil...És cert que l’animal s’assembla al seu amo?No... És cert que amb el temps uns i altres es van adaptant. Un gos que ha

estat molt de temps amb el mateix propietari, va agafant el mateix tarannà. Amb els gats passa menys.

Hi ha un gos per a cada persona?Una persona molt nerviosa, mai ha de tenir un animal nerviós. Si coneixes

la persona, pots aconsellar-la quin tipus de gos es pot ajustar més a ella. Per exemple, mai recomanaria a algú amb ansietat un dàlmata, que és

nerviós, que necessita molt exercici... és molt millor un dogo alemany, que és tranquil i et serena.

Però en general, a la majoria dels nens els va molt bé tenir tracte amb animals, la gent amb problemes de socialització els hi són terapèutics, la gent gran els serveix com a companyia i perquè els obligui a sortir, a una rutina diària... evidentment ha de ser un gos petit que no els tiri a terra i millor que no sigui cadell que els embruti o mossegui tot, sinó un adult ja tranquil.

Un gos gran en un pis, és desgraciat?Si tu li dónes al gos el que necessita, si el treus a

passejar, si està tranquil a casa... quin problema ha de tenir? En canvi n’hi ha que estan tot el dia sols en un gran terreny, que ningú està amb ells, que no els van a veure, que res... segur que és molt més desgraciat.

Què hi ha més homes o dones propietàries?Indistint. Ara indistint. Abans els homes tenien

gossos però no gats, ara és igual. I cada cop la gent té gats, que abans hi havia les creences que eren animals esquerps, que et traïen... i ara s’han vist els avantatges del gats, que és més senzill de mantenir, que els pots deixar sols dos dies si has de marxar, que no s’angoixen, que també són carinyosos...

Veus la sèrie “Veterinaris”?Noooooo! Quan arribo a casa tinc ganes de veure

altres coses! A mi m’encanta el món i la cultura egípcia.

nas157.indd 23nas157.indd 23 04/02/2016 20:27:5104/02/2016 20:27:51

-24- Febrer 2016 El de Cardedeu

Aquí, y ahora...

Per Francesc Barbachano

Magos, con prisa…

S e g ú n l a v o x p o p u l i cardedeuense, la pasada Cabalgata de los Reyes Magos, llegados expresamente de

Oriente para hacer felices a todos los niños de Cardedeu, no paso de ser un puro trámite; un apresurado recorrido con el sólo fi n de acabar cuanto antes (anar per feina) con la irrepetible tradición que una vez al año supone, para nuestros hijos y nietos, el día más mágico de su vida; el más fantástico, el que siempre recordarán, incluso, cuando tengan el privilegio de llevar a sus propios hijos, haga frío o calor, a recibir a los eternos Magos. El pasado 5 de enero, los Magos, tuvieron que seguir las directrices del jefe de protocolo local y adaptarse al recorte del recorrido habitual. ¡Prisa, había prisa! Si alguno niño, que por hallarse indispuesto, esperaba poder ver a Melchor, Gaspar y Baltasar a través del cristal de su ventana, se quedó con las ganas…Si, si, esas cosas también pasan.

El jefe de protocolo encargado del recibimiento de SSMM, debería de tener en cuenta que los Reyes Magos de Oriente, cada año llegan a nuestra localidad para deleitar y hacer soñar a la irrepetible y santa inocencia (como decía mi abuela). Queda claro que para el jefe de protocolo, ese extremo carece de importancia; pero, no es así, para las madres y padres que viven esa fecha, con desmesurada alegría, al contemplar las indescriptibles y emocionadas miradas de sus pequeños retoños.

Nadie puede negar que los tiempos cambian, y no voy a ser yo, quien quiera ignorarlo; pero, pretender cambiar o minimizar tradiciones tan arraigadas en el tejido social, como el tema que me ocupa, es un craso error que tan sólo consigue el cabreo, la decepción y la crítica a través del boca a boca de los ciudadanos: esa vox populi, descontenta.

Mermar la felicidada ese niño inocente,que no entiende de banderasni de izquierdas, ni derechas,es impedirle que sueñe,

en un despertar de estrellas.

El matí de divendres, 29 de gener, mentre estava atès a una barberia del carrer Marededéu del Pilar, un client va perdre el coneixement. Inic ia lment se ’ l va tractar de reanimar i van anar-hi els serveis mèdics, que van estar des de les 10,30 del matí fi ns vora les 13 tractant de recuperar-lo, però no va ser possible.

Es tracta d’un veí del carrer Balmes, de poc menys de 70 anys. El tram de carrer va estar tallat durant una estona en espera que arribés el jutge per aixecar el cadàver.

Mor un home mentre estava a la barberiaVeí del carrer Balmes tenia poc menys de 70 anys

Redacció

L’alcalde, Enric Olivé, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, van signar a fi nal d’any un dels crèdits dins el Programa de Crèdit Local, de 405.644,02 euros, que permetrà al consistori obtenir una línia de préstecs per a inversions a un tipus d'interès preferencial. Aquest programa té per objectiu reduir els costos fi nancers dels préstecs dels municipis destinats a noves inversions. El segon crèdit és de 167.500 euros i està dins el Programa Caixa Crèdit.

Cardedeu fi nança les inversions previstes al pressupost 2015 a través de dos préstecs

Les inversions que es fi nançaran amb aquests préstecs són, entre d’altres:- Camins escolars: millora de l'accessibilitat i de la seguretat en les principals rutes escolars i entorns de les escoles.- Carril bici a l'escola Can Manent.- Renovació i millora de la façana, les fi nestres i els tancaments de l'edifi ci de l'Ajuntament (Torre Lligé).- Renovació de fi nestres de l’Escola Granés (nova fase).- Electricitat i climatització de l'Esbarjo: sistema de calefacció i renovació del sistema elèctric per adequació a la normativa.- Renovació de l’enllumenat públic per efi ciència energètica: substitució de les actuals llumeneres per tecnologia LED.- Canvi d’enllumenat als vestuaris del pavelló per efi ciència energètica.- Renovació de dipòsits i de circuits d’aigua al pavelló d'esports per efi ciència energètica.- Ampliació del fons bibliogràfi c de la Biblioteca.- Remolc per als gegants de Cardedeu.- Nou camió per a la brigada.

Redacció

nas157.indd 24nas157.indd 24 04/02/2016 20:27:5204/02/2016 20:27:52

Febrer 2016El de Cardedeu -25-

Invents xinesos:

EscripturaPaperImpremtaPólvoraBrúixolaCampanaSedaAcupunturaDecimalsEstelBitllets (diners)Àbac

La sopa d’Ull patrocinada per:La sopa d Ull patrocinada per:

nas157.indd 25nas157.indd 25 04/02/2016 20:27:5204/02/2016 20:27:52

-26- Febrer 2016 El de Cardedeu

e-mocions

Per Josep Jallé

Canvi. Interrupció

Ha passat més de mig any de l’acció al nou consistori i respecte a peticions a l ’anterior

consistori no tenim cap senyal que segueixin en curs d’anàlisi o de solució. És com si a cada canvi es fes una posada a zero amb les coses pendents i, de nou, tot hagués, aparentment, de començar. Aquesta manca de sintonia, perceptible, entre les peticions i les anàlisis, informació, respostes i accions cap als peticionaris -independents de qui ho ha de fer o a qui es va fer- mostra un cop més la desconnexió dels electes respecte de les bases socials a les que es deuen en llurs tasques d’administració dels serveis i patrimonis comuns.

La sensació de clientelisme és inherent a aquesta metodologia de gestionar la cosa pública, de tornar a començar sense analitzar el que l’anterior va deixar als calaixos pendent. Nou consistori, foc nou. Semblaria. Però quan persones, no noves en les tasques municipals, tornen a tenir responsabilitats, hom pensa que tendeixen a seguir en allò que es van proposar, sense acabar-ho, en temps anteriors, com si els temps no canviessin o les noves peticions fossin coses menystenibles davant les seves experiències anteriors. Tot plegat són les inèrcies, estereotips i prejudicis habituals, ni tan sols actualitzats. En la columna de desembre fèiem saber, per una conversa de veïns amb el nou alcalde, de la bona disposició mostrada. I escrivíem que “... seguirem confi ant que de les bones paraules i intencions s’esdevingui fets mesurables....”. Ara constatem que el seu cercle de govern és molt potent amb les seves prefi xacions. I els equilibris un joc intern que intuïm poc resolutiu vers les coses pendents.

Malgrat tot, tornarem a repetir, tornarem a recordar i tornarem a connectar perquè es pugi superar el binomi canvi / interrupció.

Diumenge 24 de gener, el Club de Petanca "Els Estalvis Cardedeu" va guanyar per 11 a 5 al La Roca del Vallès en el darrer partit de la temporada. Va ser a camp propi i culminació d’una temporada espectacular: de 18 partits n’ha guanyat 15 i sols perdut 1.

El Club Petanca "Els Estalvis Cardedeu" campió en la seva categoria i ascendeixDe 18 partits que ha disputat, n’ha guanyat 15, perdut 1 i empatat 2

L’equip ha jugat a la 4ª categoria grup 4 de la lliga provincial de Barcelona i la propera la jugarà a 3ª categoria.

E l s e u p r e s i d e n t , Anacleto Chillón, considera que aquesta ha estat la temporada més efectiva en la història del club.

Redacció

foto cedida per l'entitat

El passat 16 de gener es van lliurar els premis del 39è concurs de teatre de Piera. La companyia cardedeuenca Scla'Ka Si Teatre havia presentat l’obra Jerusalem

“Jerusalem” aconsegueix varis premis al 39è concurs de teatre de PieraLa companyia cardedeuenca Scla’Ka Si Teatre també ha presentat l’obra al certament de Caldes de Montbui

al certamen i va aconseguir diferents guardons: Segon premi a la millor Escenografi a, Segon premi a millor actor per a Àlex Ferre, pel seu paper de Johnny Byron, Nominació a la categoria de Millor Direcció per a Pep Duran i Nominació a la categoria de Millor Grup.

Animats per aquests bons resultats es presenten a l Concurs de Teatre TACA'M de Caldes de Montbui, al qual han estat acceptats juntament amb altres set obres.

L a p r o p e r a representació de Jerusalem serà el dia 13 de març, al Concurs, el 28è, que va estar presentat el passat diumenge dia 24 a les 12 del migdia.

Redacció

nas157.indd 26nas157.indd 26 04/02/2016 20:27:5304/02/2016 20:27:53

Febrer 2016El de Cardedeu -27-

Entre les activitats que giren al voltant de la celebració de la IV Gala dels Premis Horseball Catalunya, fins finals de febrer es pot visitar per primera vegada una exposició fotogràfi ca sobre aquest espectacular esport. Darrera de la càmera, hi ha la jove Berta Barnils, de Centelles, que havent jugat aquest esport des de ben petita, s'ha convertit en pocs

Berta Barnils exposa fotografi es de horseball a OlotEs podrà veure fi ns fi nals de febrer i és la primera vegada que es fa una mostra fotogràfi ca sobre aquest espectacular esport

anys en un referent europeu de la fotografi a del horseball. Aquest periòdic ha publicat vàries de les seves fotografi es juntament amb l’article corresponent.

El fet que l’equip de Cardedeu, el CEEC, en les seves categories sigui un dels millors del món, fa que estigui present en moltes de les seves imatges, que es poden veure als Claustres de l'Hospici, del Museu de la Garrotxa d'Olot.

Diumenge 31 de gener es va disputar una jornada de la lliga catalana a Cardedeu, i com no, Berta Barnils hi estava per a fer fotos. Per cert, l’equip masculí va guanyar al Folgueroles per 13 a 3 mentre que el femení va perdre contra el mateix club per 9 a 2.

Redacció

Amb motiu del 30è aniversari de “La Mitja” l’institut Manel Raspall ha preparat una exposició temporal sobre la participació dels seus voluntaris. Es pot veure a la planta baixa del centre, amb fotografi es, anècdotes, retalls,

L’Institut Manel Raspall commemora els 30 anys de col·laboració amb “La Mitja”El centre ha preparat una exposició sobre la participació dels seus voluntaris en la marató que ho fan des de la primera edició

Redacció

audiovisuals, materials… que han facilitat la pròpia organització de La Mitja, participants, alumnes i tota la premsa local que ha cedit material, com “el Nas de Cardedeu”, “El 9 Nou”, “Vallès Oriental Televisió”, “RTV Cardedeu” o “Ara Vallès”.

L’exposició, ens explica el director de l’IES, Alex Letosa, serà itinerant posteriorment a la cursa. Té un apartat per a cada mitjà, amb una secció de "El Raspall i La Mitja a la premsa". El paper reservat als voluntaris del Raspall és d’avituallament entre els quilòmetres 5 i 15, donat ampolles d’aigua.

Els representants de “La Mitja” van venir a fer una xerrada, i van destacar el fet de que sense voluntaris no hi hauria cursa. Cal marcar camí, fer controls i... repartir 60.000 ampolles d’aigua.

foto Berta Barnils

nas157.indd 27nas157.indd 27 04/02/2016 20:27:5404/02/2016 20:27:54

-28- Febrer 2016 El de Cardedeu

XQ?Incivics, egoistes i d’altres espècies...

Fa 10 anys...

Ve de lluny Per Toni Giménez

La Foto Xavier Navarro

Avaluacions

EX: Excel·lent NOT: Notable BÉ SUF: Aprovat INS: Insufi cient DEF: Defi cient

A l’equip de petanca "Els Estalvis Cardedeu", per la brillant temporada.

Als diferents membres que estan o han estat a l’equip d’El NAS, que durant 14 anys han tret puntualment cada més la revista.

Als qui posen molt fàcil, cada mes, trobar la fotografia d’“Incívics”.

A les comissions que treballen dia a dia per fer actes com la cavalcada de Reis o l’aplec de Sant Hilari.

A qui té la clau de la pluja, que l’amaga des de l’any passat

A l’avidesa de les entitats bancàries, que en lloc d’agrair que els deixis els diners perquè els facin servir et cobren per tenir-los.

A l’administració en general, que demana tanta burocràcia que a les petites empreses o autònoms gairebé no els deixa temps per treballar.

La Rua de Carnestoltes es va haver de fer sota la pluja del 26 de febrer.

Joan Masferrer és elegit cap de llista d’ERC per a les eleccions de l’any següent.

Per primer cop, un 27 de febrer, es pot renovar i fer el DNI sense sortir de Cardedeu, ve un equip de la Policia nacional.

Incendi espectacular en un pis de l’avinguda Eduard Corbella, varis veïns van haver de ser desallotjats i un terrari, que necessitava temperatura alta per a les iguanes que hi vivien, va ser totalment destruït.

Raül Romeva, parlamentari europeu d’IC-V, va fer la xerrada “Cap a on va Europa”, al Casal de la Gent Gran.

Després de protestes veïnals, comencen les obres per millorar la Carretera de Dosrius.

Neix l’associació de llatinoamericans a Cardedeu.

Mor en Siset, anarquista convençut que va rebutjar poc abans el guardó de La Creu de Terme per tenir precisament aquest símbol.

El cap de llista de CiU, Xavier Orozco s’acomiada en el Ple de febrer.

Ricard Mas fa una xerrada sobre l’exposició “Qui no anuncia no ven”.

Es presenta el Pla Local de Joventut.

Per què és tan habitual trobar defecacions de gos a les voreres?Per què hi ha andròmines tant de temps vora contenidors, perquè cada servei que recull la seva part de brossa seleccionada es desentén de la que no és la seva fracció?Per què gairebé cada “actuació” que es fa a la via pública signifi ca perdre algun aparcament?Per què hi ha qui considera a cada un que treballa per sí mateix com un empresari explotador?Per què la relació intergeneracional ha de ser notícia quan fa un parell de generacions era habitual?

Faixa o caixa

Fa referència al general Prim que volia aconseguir la faixa de general per la que fi ns i tot estava disposat a morir (caixa). La frase feta fa referència, doncs, a morir per una causa.

La solució, si un considera que el terreny és seu i que no hi ha de passar ningú, és fer una tanca al perímetre.

Ens podeu enviar les vostres foto-denúncies per correu electrònic a elnasdecardedeu@gmail.com, per correu tradicional a c/ Sant Ramon, 23

08440 Cardedeu o passant per les nostres ofi cines. Heu d’indicar on heu fet la fotografi a, la data i un petit text explicatiu, i poseu el vostre nom i cognoms.

Moltes gràcies!

nas157.indd 28nas157.indd 28 04/02/2016 20:27:5404/02/2016 20:27:54

Febrer 2016El de Cardedeu -29-

Fruita i verdura Carn Peix Forn i/o

pastisseria Congelats Tocinaire Vi i licors i cerveses Llegum cuit Delicatessen

-Fruits secs Herbes Menjars

preparats Observacions

Conserves Supermercat Gelats Pollastre i derivats Formatge Embotits Especial per

al·lergicsServei de càtering

Servei a domicili Ecològic Dietètics Llaminadures

BONA COMPRA

Diumenges obert

PRAT CARNISSERS

Vedella, bou i xai... de la millor qualitat. Des de 1905.

5gr O MÉS

CARNISSERIA JULIÀ DORI DORI

nas157.indd 29nas157.indd 29 04/02/2016 20:27:5504/02/2016 20:27:55

-30- Febrer 2016 El de Cardedeu

L’OVELLA DEL CORREDOR

Cria pròpia. Venda al detall i a l’engrós.

L’AMETLLER

Bolets, espècies i tè a granel

Fruita i verdura Carn Peix Forn i/o

pastisseria Congelats Tocinaire Vi i licors i cerveses Llegum cuit Delicatessen

-Fruits secs Herbes Menjars

preparats Observacions

Conserves Supermercat Gelats Pollastre i derivats Formatge Embotits Especial per

al·lergicsServei de càtering

Servei a domicili Ecològic Dietètics Llaminadures

LA LLET 10

Dispensadors de llet fresca

FLECA ROVIRA

EL LLAMINER

GASTRO.GUST

nas157.indd 30nas157.indd 30 04/02/2016 20:27:5604/02/2016 20:27:56

Febrer 2016El de Cardedeu -31-

SENYOR ENCIAM

ETSEORONSolucions ERP, CRM, Comptabilitat, Tresoreria, Manteniment Industrial, Control d’Accessos i Marcatges mitjançant Empremta Dactilar, etc., per a Petita i Mitjana Empresa. Suport i Construcció de Instal·lacions Tècniques Informàtiques (Servidors de Dades i Webs, Clusters, RAIDs, Xarxes, etc), en entorns Windows i Apple. Desenvolupament d’Aplicacions a mida per Windows i Bases de Dades SQL, APP’s per a iPhone / iPad i publicació a l’App Store.

LAN A2Software, hardware, manteniment, construcció pàgines web, servei per a empreses.

PETRA CARNISSERIA

Tot Halal

PASTISSERIA RICOS

nas157.indd 31nas157.indd 31 04/02/2016 20:27:5804/02/2016 20:27:58

Resum meteorològic

Els ciutadans més petits

EDUCAR ÉS ESTIMARL’increïble poder de l’experimentació TIPI’S

nas157.indd 32nas157.indd 32 04/02/2016 20:27:5904/02/2016 20:27:59