2. ADEQUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 3 2008- 3weib.caib.es/Formacio/planificacio/Bloc...

BLOC II. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ............................................................................... 3

2. ADEQUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ........................................................... 3

Objectiu 2.1. Adequar-se a les necessitats que es deriven de l’aplicació del Pla Quadriennal

2008-12 i de les actuacions de l’administració educativa ................................................... 3

Indicador 2.1.1. Àmbit territorial d’actuació ................................................................. 4

Indicador 2.1.2. Recursos humans per a la gestió de la formació ..................................... 6

2.1.2.1. Xarxa de centres de professorat: àmbit geogràfic i centres adscrits ................... 6

2.1.2.2. Distribució del professorat per centres i etapes educatives. ............................. 9

2.1.2.3. Grau d’atenció dels CEP al professorat del seu àmbit ................................... 11

Indicador 2.1.3. Participació del professorat ............................................................... 13

Indicador 2.1.4. Oferta formativa ............................................................................... 15

Objectiu 2.2. Optimitzar els recursos econòmics per tal d’utilitzar-los amb coherència amb

les línies prioritàries marcades en el PQ 2008-2012 ........................................................ 18

Indicador 2.2.1. Distribució adequada de recursos econòmics per a la formació ............ 18

Indicador 2.2.2. Suficiència dels recursos econòmics per a la formació a la xarxa CEP ..... 19

Despeses de formació ......................................................................................... 19

Altres despeses ................................................................................................... 19

Indicador 2.2.3. Distribució i finalitat dels recursos econòmics destinats a formació des de

les diferents direccions generals .................................................................................. 28

Direcció General d'Administració, Ordenació i Inspecció Educativa ....................... 28

Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat ....................................... 30

Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent .................... 34

Direcció General de Planificació i Centres ............................................................. 35

Direcció general de Política Lingüística ................................................................. 36

Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar ........................................................... 37

Direcció General de Personal Docent ................................................................... 37

Gabinet del Conseller ......................................................................................... 38

Direcció General de Cultura ................................................................................ 38

Direcció General d’Universitat ............................................................................. 38

Secretaria General .............................................................................................. 39

Objectiu 2.3. Complementar l’oferta formativa als programes que es derivin d’aquest Pla . 39

Indicador 2.3.1. Actuacions específiques i compartides amb altres institucions .............. 39

Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa (CNICE) ........................ 40

Universitat de les Illes Balears .................................................................................. 42

Institut de Ciències de l’Educació ............................................................................ 42

Facultat d’Educació de la UIB ................................................................................. 45

Indicador 2.3.2. Adequació i complementarietat de les activitats externes d’entitats

col·laboradores ......................................................................................................... 45

a. Homologació i reconeixement .......................................................................... 46

b. Acompliment línies prioritàries ........................................................................ 49

c. Nombre de certificacions en relació al nombre d’actuacions .............................. 51

2

Avaluació del Primer Bienni del Pla Quadriennal 2008-2012

Objectiu 2.4. Millorar l’estructura organitzativa en relació amb els objectius de la formació

permanent i els processos administratius que se’n deriven ............................................... 53

Indicador 2.4.1. Adequació de la normativa existent .................................................... 53

Indicador 2.4.2. Adequació i pertinença de les activitats equiparades a les de formació

permanent ................................................................................................................ 59

Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educativa ........................... 60

Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat ........................................... 63

Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent ........................ 67

Direcció General de Personal Docent ....................................................................... 67

Direcció General de Cultura .................................................................................... 68

Direcció General de Política Lingüística ................................................................... 68

Indicador 2.4.3. Adequació i millora dels recursos tecnològics per a la gestió pedagògica i

administrativa ........................................................................................................... 69

Indicador 2.4.4. Documentació interna facilitadora de la gestió i del treball en equip. .... 71

Propostes de millora ..................................................................................................... 71

3


Bloc II. Organització i Gestió

2. Adequació de l’organització i gestió

El Servei de Formació Permanent del Professorat (SFPP) coordina l’elaboració del programa anual, el seu desenvolupament i la seva avaluació. Les activitats

formatives que se’n deriven es realitzen preferentment a través dels sis centres del professorat (CEP) de les Illes Balears i a través del Programa de formació a distància de la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, però també a través d’altres serveis de diferents direccions generals que organitzen i realitzen activitats formatives específiques del seu àmbit de gestió. El programa es complementa amb activitats programades per altres entitats o institucions, que tramiten la seva homologació com a activitats de formació reconegudes per la Conselleria d’Educació i Cultura. El còmput total d’entitats

al llarg d’aquests dos cursos escolars és de 77 entre les quals sobresurten, pel nombre d’activitats homologades i reconegudes, les següents: ANPE, FETE-UGT, CCOO, STEI-I, USO, ICE-UIB. Així com ja hem fet amb l’apartat anterior enunciarem primer els objectius que s’han destriat per a l’apartat d’Organització i gestió de la formació. Aquests objectius s’han distribuït entre els que consideram els quatre aspectes condicionants de la mateixa gestió de la formació:

A. Estructura organitzativa

1. Adequar-se a les necessitats que es deriven de

l’aplicació del Pla Quadriennal 2008-12 i de les actuacions de l’administració educativa.

B. Recursos econòmics

2. Optimitzar els recursos econòmics per tal d’utilitzar-los amb coherència amb les línies prioritàries marcades en el PQ 2008-2012.

C. Entitats col·laboradores 3. Complementar l’oferta formativa als programes que es derivin d’aquest Pla.

D. Reconeixement de la formació

4. Millorar l’estructura organitzativa en relació amb els objectius de la formació permanent i els processos administratius que se’n deriven

Objectiu 2.1. Adequar-se a les necessitats que es deriven de l’aplicació del Pla Quadriennal 2008-12 i de les actuacions de l’administració educativa

4


La implementació del PQ en plans anuals condicionarà per una banda l’àmbit territorial d’actuació de les activitats formatives, la incidència de la participació i la incidència de la formació i, per altra banda, aquesta mateixa implementació vindrà condicionada pel nombre de centres i professorat adscrit a cada un dels CEP i pels recursos humans per a la gestió de la formació.

Indicador 2.1.1. Àmbit territorial d’actuació (Veure Gràfics Indicador 2.1.1) Com ja hem definit en altres documents, parlam d’àmbits d’actuació per destriar, no sols l’espai territorial al qual està circumscrita l’actuació formativa sinó també d’on prové el professorat assistent i qui convoca l’actuació formativa. A partir d’aquests valors destriam quatre àmbits d’actuació:

a. Àmbit CEP.

Actuacions formatives convocades i desenvolupades pel mateix CEP. El professorat assistent treballa a l’àmbit territorial del CEP en qüestió.

b. Àmbit zona. Convocades pels CEP, tot i que també hi ha direccions generals convocants. Els assistents poden ser de centres adscrits a diferents CEP, però pertanyents a una zona determinada, com per exemple una

activitat formativa destinada a professorat de les zones del CEP d’Inca i de Manacor. Aquest àmbit també defineix l’actuació dels projectes de formació de zona que impliquen centres d’una zona i d’un CEP determinat, en la majoria de casos parlam de centres de secundària i els seus centres de primària adscrits, o centres propers geogràficament que desenvolupen els mateixos projectes a nivell d’organització de centre o de metodologia en l’ensenyament-aprenentatge d’una àrea o matèria determinada.

c. Àmbit illa. Normalment provinents del SFPP i d’altres serveis que es poden dur a terme amb o sense la col·laboració dels CEP. Obertes als centres i professorat de tota l’illa, independentment de la seva adscripció territorial a un CEP determinat. Es poden desenvolupar en un sol lloc o en diversos segons l’abast de l’actuació formativa com per exemple una mateixa jornada celebrada a diversos punts de l’illa de Mallorca per atendre més professorat o per facilitar l’accés a la formació.

d. Àmbit autonòmic. Provenen normalment del SFPP o d’altres serveis i es poden dur a terme amb o sense la col·laboració dels CEP. Obertes a inscripcions de centres i professorat de totes les illes. Es desenvoluparan en un sol lloc o en diversos segons l’abast de l’actuació formativa.

Els resultats dels gràfics ens mostren:

5


1. La DGIFP i la resta de serveis i/o direccions generals són les que

desenvolupen majoritàriament les actuacions àmbit autonòmic. 2. Les actuacions àmbit illa es troben més repartides entre el CEP de Palma

, el CEP d’Inca, el CEP de Manacor, la DGIFP i altres serveis i/o DG.

Aquesta classificació perd la seva significació en les actuacions organitzades pels CEP d’Eivissa, CEP de Formentera i CEP de Menorca, ja que coincideix l’àmbit Illa amb l’àmbit CEP.

3. Les actuacions àmbit zona a nivell de CEP, no responen a una classificació consensuada, però sí quan parlam de les actuacions desenvolupades pels diferents serveis que identifiquen àmbit zona amb l’àmbit d’actuació equivalent al del CEP en el qual desenvolupen la seva actuació o bé actuacions adreçades a professorat de centres concrets.

Els serveis que desenvolupen aquests tipus d’activitats són el Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat i l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar.

4. Creixement de les actuacions àmbit illa i àmbit autònomic mentre que decreix, tot i que de manera no significativa, el nombre d’actuacions àmbit CEP a causa de la major intervenció assessora de qualitat en la implementació dels projectes d’innovació pedagògica sobre competències bàsiques.

CEP de Palma Progressivament el CEP de Palma respon a necessitats que per

especialitat o etapa formativa, fan que sigui necessària que la convocatòria es faci a àmbit autonòmic o a àmbit illa. Són els casos de les formacions adreçades a funcionaris en pràctiques o interins novells. En aquests casos, la formació es fa a distància, i per això dóna cabuda a diferents professionals de les illes. Les actuacions convocades a nivell d’illa procedeixen bàsicament de l’assessoria de Formació Professional, ja que l’existència de tantes branques professionals i la divisió entre els diferents assessors dels CEP, fa que totes les convocatòries estiguin adreçades a professorat de tots els centres de l’illa. També hi ha altres actuacions àmbit illa procedents de les assessories d’AD i de secundària (SL i CT) i de l’assessoria de llengües estrangeres. També cal esmentar que hi ha modalitats formatives, de gran format, com les Jornades que es convoquen a nivell d’illa.

CEP d’Inca Si comparam el curs 2008-2009 amb el curs 2009-2010 en el CEP d’Inca s’ha produït un descens del 100% pel que fa a les d’àmbit autonòmic. Les activitats d’àmbit illa han augmentat un 87,5%, les d’àmbit CEP s’han incrementat un 15,5% i les d’àmbit zona un 125%. Aquestes formacions d’àmbit zona, com s’ha explicat anteriorment, compensen les necessitats formatives de centres, agrupats en un municipi ja que durant aquest curs no es va treure la convocatòria de formació en centre. Destaca l’augment substancial de les activitats d’àmbit illa. En aquest àmbit s’ha de tenir en compte que les activitats de l’assessoria

6


de FP, s’ofereixen des del CEP d’Inca a Mallorca per a les famílies d’Administració i gestió, Comerç i màrqueting i Formació i orientació laboral així com algunes activitats de l’assessoria de l’àmbit cientificotecnològic.

CEP de Manacor La majoria d’activitats realitzades al CEP de Manacor són activitats d’àmbit CEP, tant en el curs 2008-2009 com en el curs 2009-2010. Pel que fa al curs 2008-2009 trobam que es realitzen tres activitats d’àmbit autonòmic (jornades), 10 activitats d’àmbit illa, que solen ser activitats de ciències, matemàtiques i FP, i 17 activitats de zona, que eren projectes de zona duts a terme principalment en col·laboració amb inspecció educativa. Durant el curs 2009-2010 trobam cinc activitats àmbit autonòmic, 18 àmbit illa, 131 àmbit CEP i tres àmbit zona.

CEP de Menorca Totes les activitats, llevat de les corresponents a les tutories de formació a distància (funcionaris en pràctiques o interins novells) tenen com a àmbit de destí el professorat adscrit al nostre CEP, que coincideix amb la demarcació territorial de l’illa. Tampoc hi ha tradició d’agrupar centres per zones, ja que atenem a cada centre de forma individualitzada. En aquest bienni no s’ha organitzat cap activitat conjuntament amb altres CEP, com sí s’havia fet en altres ocasions amb alguns seminaris.

CEP d’Eivissa Els resultats d’aquest indicador els podem considerar com a poc significatius. En realitat, les modalitats illa, CEP i zona, són la mateixa. Aquest factor ja ha estat corregit a les dades del curs 2009-10, on només figura com a àmbit “CEP”. Les activitats d’àmbit autonòmic són aquelles que, malgrat realitzar-se al nostre CEP, han estat organitzades per diferents serveis de la Conselleria d’Educació, especialment el SFPP.

CEP de Formentera Com es pot veure al gràfic s’han augmentat les activitats àmbit autonòmic i àmbit CEP respecte del curs anterior. Caldria fomentar les activitats conjuntes d’equips docents de tota l’illa.

Indicador 2.1.2. Recursos humans per a la gestió de la formació 2.1.2.1. Xarxa de centres de professorat: àmbit geogràfic i centres adscrits (Veure Gràfics Indicador 2.1.2.1) Amb la xarxa dels centres de professorat (CEP) s’intenta donar resposta de manera contextualitzada a les necessitats de formació que sorgeixen dintre de l’àmbit d’actuació de cada CEP d’acord amb les línies prioritàries

desenvolupades en el Pla Quadriennal corresponent. L’adscripció per CEP dels centres d’ensenyament facilita aquesta tasca alhora que permet un contacte més directe amb els centres i el professorat. Per tal d’adequar la resposta formativa dels centres de professorat s’ha anat modificant la seva adscripció de centres docents i àmbit geogràfic per mirar de contribuir a la fita inicial dels

7


CEP que és el desenvolupament professional dels docents i la millora de la qualitat del sistema educatiu. Pel que fa a aquest document d’avaluació ens interessa esmentar que al llarg del curs 2008-2009 es va publicar una nova 1Ordre que derogava l’Ordre de dia 28 de juny de 2006 i que va introduir els canvis següents:

1. S’unifiquen el CEP Palma I i el CEP Palma II, creats el 2006, ja que de

fet no varen arribar mai a existir com a centres diferents i funcionaven en realitat com a un únic CEP, amb un sol càrrec de direcció i dos equips pedagògics oficials, però no reals, amb les dificultats de gestió que això generava. Davant la impossibilitat de destinar recursos suficients (econòmics, humans, infraestructures ...) a l’existència de dos CEP, es va optar per tornar a la situació administrativa d’abans de 2006.

2. El CEP Eivissa i Formentera es converteix en CEP Eivissa, per una banda,

i CEP Formentera, per l’altra, amb la intenció de facilitar la gestió de la formació i en paral·lelisme amb la creació del Consell Insular de Formentera, que dota de major autonomia de gestió l’illa.

Així, i segons l’Ordre de 27 de gener de 2009, la distribució territorial és la següent:

a. CEP de Palma Jaume Cañellas Mut: professorat de centres públics i

concertats de Palma, Algaida, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Esporles, Estellencs, Deià, Llucmajor, Marratxí, Puigpunyent, Santa Eugènia, Sóller, Santa Maria i Valldemossa.

b. CEP d’Inca: professorat de centres públics i concertats d’Inca, Alaró,

Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Lloret, Lloseta,

Llubí, Escorca, Mancor, Maria de la Salut, Muro, Pollença, Sa Pobla, Santa Margalida, Selva, Sencelles i Sineu.

c. CEP de Manacor: professorat de centres públics i concertats de

Manacor, Ariany, Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Llorenç, Santanyí, Ses Salines, Son Servera i Vilafranca.

d. CEP de Menorca: professorat dels centres públics i concertats de l’illa de Menorca.

1 Ordre de dia 27 de gener de 2009, de la Consellera d'Educació i Cultura, per la qual es regula

l'estructura i el funcionament dels centres de professorat de les Illes Balears (BOIB núm. 23 de 14-02-2009)

8


e. CEP d’Eivissa: professorat dels centres públics i concertats de l’illa d’Eivissa.

f. CEP de Formentera: professorat dels centres públics i concertats de l’illa

de Formentera.

Els percentatges de les gràfiques mostren com el CEP de Palma ha de donar resposta a un volum de centres considerablement major que el de la resta de CEP, que es mouen més o menys dintre dels mateixos paràmetres, llevat del CEP de Formentera que, tot i tenir un percentatge no molt elevat respecte de la resta de CEP, sí que engloba uns centres concrets que necessiten d’una actuació contextualitzada que respongui a les seves necessitats.

Quan parlam d’àmbit geogràfic i centres adscrits cal fer referència no sols al nombre total sinó també tenir en compte la diversitat de centres als quals ha d’atendre el centre de professorat: CEIP, IES (amb i sense FP), CC, Escoletes d’Infants, CEPA, EOEP, EOI , Aula Hospitalària, EAP, Equip de Suport per a alumnes amb dèficit visual, CEE, Camp d’Aprenentatge, Conservatori i Escola d’Art . Tots i cada un d’ells són centres que donen cabuda a col·lectius susceptibles de rebre formació al CEP de referència. Això fa que sigui important destriar, per exemple, quants centres de secundària de cada zona

imparteixen estudis de formació professional o no, si s’han d’incloure en aquesta llista sols les escoletes autoritzades i reconegudes administrativament, o totes les de la zona (des del moment que tot el col·lectiu és susceptible d’ accedir també a la formació permanent del professorat), si s’han de destriar les etapes o nivells educatius que imparteixen els centres concertats... Les actuacions formatives de la DGIFP i la resta de serveis no es veuen condicionades per centres i àmbits geogràfics concrets sinó que l’abast de la

seva formació es determina a partir de les mateixes activitats que com hem vist anteriorment als gràfics de l’indicador 2.1.1 són majoritàriament àmbit autonòmic i àmbit illa. CEP de Palma L’àmbit geogràfic d’actuació del CEP de Palma comprèn els

municipis d'Algaida, Andratx, Bunyola, Calvià, Deià, Esporles, Estellencs, Llucmajor, Marratxí, Palma, Puigpunyent, Sóller, Sta. Eugènia, Sta. Maria i Valldemossa, on s'ubiquen 240 centres, amb els quals el nostre CEP manté una via de comunicació directa a través dels seus representants de claustre i de l'equip directiu, que contacta directament amb l’assessora de referència del respectiu CEP. Els centres són públics i concertats. Entre ells hi ha instituts, centres d'educació especial, centres d'educació d'adults, escoles Oficials d’Idiomes, escoletes d’infants, centres d'ensenyaments de règim

especial, equips d’orientació educativa i equips d’atenció primerenca.

CEP d’Inca Al gràfic es pot observar que, el pas del curs 2008-2009 al curs 2009-2010, als centres adscrits a l’àmbit del CEP d’Inca s’han produït

9


percentualment les següents variacions: S’han incrementat un 2,86% els CEIP d’actuació del CEP; els IES (sense FP) han descendit el 80%; han incrementat un 57,14% els IES (amb FP); han disminuït un 7,14% els CC; han augmentat un 25% les escoletes infantils; un 33,33% han incrementat els CEPA i han augmentat un 100% els EAP.

S’han mantingut el nombre de centres adscrits a l’àmbit del CEP de: EOEP, EOI i CEE.

També es pot observar que el CEP d’Inca no té actuacions amb: Aula Hospitalària (Hospital Son Dureta), Dèficit visual (ONCE), Camp d’Aprenentatge, Conservatori i Escola de Disseny.

CEP de Manacor El CEP de Manacor ha anat adequant-se als canvis del mapa escolar per tal de cobrir les necessitats formatives dels centres adscrits. L’àmbit del CEP de Manacor és molt extens des del punt de vista geogràfic i els centres més allunyats de Manacor requereixen formació propera. Es fa un esforç per atendre els nous centres i tots els col·lectius.

CEP de Menorca El nombre de centres adscrits es manté pràcticament invariable, el fet més significatiu és l’augment d’un centre d’infantil i primària, tot i que, de moment, és d’una línia i incomplert. Aquest centre ja ha començat el seu itinerari formatiu per definir, bàsicament, quina serà la seva línia d’escola. També s’ha creat un altre centre d’aprenentatge, però a efectes de formació la seva incorporació no suposa cap incidència.

CEP d’Eivissa Les dades que ens proporciona aquest indicador ens permeten veure que l’illa d’Eivissa presenta en aquests moments un dels índexs de creixement de població escolar més alts de les Balears, només superat per Formentera. Això implica un augment del nombre de centres, que hauria de seguir els propers cursos. A més d’això, es poden destacar dos elements més: L’escàs pes dels centres concertats damunt el total, per la poca penetració que tenen a l’illa. L’augment de nombre d’escoletes, motivat per l’homologació de centres, majoritàriament de xarxa pública. Fins ara, aquests, a diferència del que succeïa a d’altres indrets de les Balears, no havien complert aquest requisit.

CEP de Formentera Com es veu al gràfic els centres adscrits al CEP no s’han modificat al llarg dels dos cursos.

2.1.2.2. Distribució del professorat per centres i etapes educatives. (Veure Gràfics Indicador 2.1.2.2.) Si abans hem vist la distribució que se’n fa per àmbit territorial i centres adscrits a cada un dels CEP, ara ens centrarem en dos tipus de distribució:

a. nombre total de docents provinents de centres públics i concertats distribuïts per CEP

b. nombre de docents provinents de centres públics i concertats distribuïts per etapes i CEP

10


Aquestes dades ens informen de l’abast de resposta que cada CEP ha de donar a nivell de professorat individual i a nivell d’etapes o col·lectius educatius. I de la mateixa manera que hem vist com sobresurt el CEP de Palma pel gran nombre de centres inscrits a l’indicador 2.1.2., el mateix passa

conseqüentment en relació al nombre total de professorat. La classificació per CEP de major a menor segons nombre de docents adscrits seria la següent: CEP 2008-2009 2009-2010

Professorat adscrit Professorat adscrit

1 CEP de Palma 7708 7910

2 CEP d’Inca 2186 2259

3 CEP de Manacor 2065 2143

4 CEP d’Eivissa 1766 1840

5 CEP de Menorca 1519 1550

6 CEP de Formentera 123 135

TOTAL 15367 15837

La DGIFP i la resta de serveis tampoc es veuen condicionades pel nombre de professorat adscrit per la mateixa raó que comentàvem a l’apartat anterior: les

seves activitats són majoritàriament àmbit autonòmic i àmbit illa i, per tant, obertes al total de professorat.

CEP de Palma Cal destacar que el CEP de Palma és el més gran de les illes, la seva

plantilla és de 19 assessors/es, la qual atén un total de 240 centres i 7.900 professors aproximadament. Això suposa una mitja de 439 professors i 12’5 centres per assessor, aleshores es pot comprovar que és una plantilla del tot insuficient per atendre les necessitats formatives d’un col·lectiu que ha d’apostar per un canvi que impliqui:

o Un major coneixement de les responsabilitats docents o Una major planificació i organització de l’ensenyament o Un major domini de la tecnologia educativa o Major adquisició d’habilitats de comunicació o Major assistència individual a l’alumnat o Estratègies que condueixen a facilitar i motivar l’aprenentatge

de l’alumnat o Diagnosticar coneixements i destreses dels estudiants. o Seleccionar, adaptar i elaborar materials d’ensenyament. o Participar en la gestió escolar o Informar i implicar els pares. o ...

CEP d’Inca Al curs 2009-10 hi hagué un petit augment de professorat assignat al

11


CEP d’Inca. El professorat públic assignat per al curs 2008-09 va augmentar en 69 docents per al curs 2009-10, essent a Infantil, ESO i Batxillerat on es produí l’increment més elevat. Mentre que als centres concertats, únicament augmentaren en 4 docents. Del professorat assignat als CEP d’Inca, durant el curs 2008-09, els docents dels centres concertats, únicament representaren el 20.03% i durant el curs 2009-10, el 19.5%.

CEP de Manacor Del curs 2008/09 al 2009/10 hi ha un increment de professorat en totes les etapes i tipologia de centre (públic/concertat). Aproximadament d’un 4% en la totalitat del professorat.

CEP de Menorca No observam variacions significatives quant al nombre de docents assignats al nostre àmbit de feina; el professorat dels centres públics ha pujat al voltant d’un 2% mentre que el dels centres concertats es manté pràcticament invariable. Els quadres anteriors no recullen una variable molt important en la tradició formativa del CEP de Menorca: el professorat que fa feina a les escoletes. Aquests docents participen activament a les activitats convocades, demanen formació contextualitzada als centres i compten amb seminaris específics. Cal recordar que, fins i tot, hi ha una assessora exclusivament dedicada a aquest col·lectiu.

CEP d’Eivissa Com ja s’ha comentat en parlar del nombre de centres, l’illa d’Eivissa presenta un fort creixement de la població escolar, cosa que es reflecteix en un creixement dels docents. A més, cal tenir present un altre factor diferencial de l’illa d’Eivissa: els centres, especialment els de secundària, tenen unes dimensions relativament importants, el que fa que sigui més fiable aquesta dada que el nombre de centres. Per acabar, comentar que el nombre de professorat del cos de mestres i dels que imparteixen docència a educació secundària està gairebé equilibrat.

CEP de Formentera Tal com assenyala el gràfic la distribució del professorat en totes les etapes educatives s’ha vist lleugerament incrementada.

2.1.2.3. Grau d’atenció dels CEP al professorat del seu àmbit (Veure Gràfics Indicador 2.1.2.3.) Fins ara hem exposat dades de centres adscrits i de professorat assignat a cada un dels CEP per tal de mostrar el volum de centres i professorat que suposadament ha de rebre resposta per part dels CEP des de diferents àmbits:

a. formacions contextualitzades al centre,

b. formacions als CEP dirigides a etapes o col·lectius educatius per donar resposta a les seves necessitats específiques,

c. atenció individualitzada per part de l’assessor de referència.

I tot i que els CEP tendran com a referent les orientacions expressades en el PQ 2008-2012, el nombre total d’actuacions i l’atenció individualitzada sempre vindrà condicionada pels recursos humans dels quals disposin. Però serà

12


sobretot l’atenció individualitzada la que es veurà més condicionada per la manca de recursos humans atès que serà menor com més gran sigui el col·lectiu de la zona. Els gràfics mostren, a partir del total de professorat adscrit a cada un dels CEP

i del total d’assessors que hi treballen al llarg dels cursos 2008-2009 i 2009-2010, el còmput de professors que suposadament hauria d’atendre cada un dels assessors de manera individual per poder arribar a atendre tot el professorat del seu àmbit territorial i el grau d’atenció que pot donar l’assessor/a de manera també individualitzada i que decreix a mesura que augmenta el nombre de professorat adscrit. Els resultats fan palesa la necessitat de reorganitzar el nombre d’assessors

assignats a determinats CEP i de manera preferent l’assignació d’assessors al CEP de Palma. Això no lleva que la resta de CEP, amb els recursos humans dels quals disposen, ara mateix tinguin l’apartat d’atenció individualitzada resolt. CEP de Palma Com ja hem comentat a l’apartat anterior la plantilla de la qual

disposa actualment el CEP de Palma és del tot insuficient atès el nombre de professors que suposadament hauria d’atendre l’assessor de manera individualitzada.

CEP d’Inca La primera gràfica evidencia l’increment relatiu del nombre de professorat (de l’àmbit d’influència del CEP d’Inca) respecte al nombre d’assessors. L’increment sembla molt gros tal com es presenta a la gràfica, però percentualment és només del 3’3 %. Com que el nombre d’assessors no ha variat durant els darrers anys, només cal atribuir la diferència entre els dos cursos a l’augment real del nombre de professors i professores de la comarca; hem de tenir en compte que durant aquests anys s’ha creat qualque centre nou i s’ha autoritzat un cert nombre d’escoletes. A la segona gràfica es veu el mateix que a la primera, però des del punt de vista invers, és a dir, es mostra el percentatge del total d’atenció que ha pogut dedicar cada assessor o assessora a cada un dels professors que, com a mitjana, li corresponen. No cal dir que aquesta “disminució d’atenció” és igual, percentualment, a l’increment anterior, és a dir, no excessivament significativa.

CEP de Manacor La incorporació durant el bienni de les escoletes de l’etapa 0-3 anys, suposa un augment de professorat i de la ràtio de centres per l’assessoria responsable.

CEP de Menorca Tot i que els gràfics escollits semblen reflectir una diferència major, la realitat és que la diferència de proporció entre el nombre d’assessors i el dels docents de l’àmbit del CEP és insignificant entre un i altre any. De totes formes, podem afirmar que la relació és equilibrada i que, amb aquestes condicions, l’atenció de qualitat està garantida.

CEP d’Eivissa Realment, si es vol fer una formació del professorat que s’apropi a la realitat dels centres, potenciant els PIP i les formacions en centres, caldrà augmentar el nombre d’assessors. Amb més de 200 docents per assessor, considerem que queda ben palès l’esforç que s’ha de fer

13


des del CEP per intentar donar atenció als centres. Així és normal que no es puguin atendre les peticions de formació en centres.

CEP de Formentera Com a conseqüència de l’indicador 2.1.3, on es veu el lleuger augment del professorat, també s’ha vist incrementat el nombre de professorat per assessor.

Indicador 2.1.3. Participació del professorat

(Veure Gràfics Indicador 2.1.3.)

Parlar d’incidència de la participació implica comparar quatre aspectes

importants a l’hora de valorar els resultats:

a. nombre total de professorat adscrit a cada un dels CEP i que té

preferència en els criteris d’admissió enfront del professorat que treballa

a la zona d’influència d’un altre CEP,

b. nombre d’inscripcions que ens informa de les possibilitats en termes de

formació que els centres de professorat posen a l’abast del seu

professorat adscrit. El nombre d’inscrits no és equivalent a nombre de

professorat individual atès que un/a professor/a pot inscriure’s a més

d’una activitat formativa i això farà que generalment ens trobem amb un

nombre d’inscrits superior al nombre total de professorat,

c. nombre d’ admesos: qualsevol actuació formativa requereix d’un procés

de selecció que serà el que determinarà l’admissió o la denegació per

participar de l’activitat. El procés de selecció implica criteris diferents

adequats a cada una de les activitats i poden anar des de la selecció

segons l’ordre d’arribada de la demanda a la selecció per equips

docents, per col·lectius mancats d’experiència docent, per col·lectius

amb un itinerari formatiu concret, etc.,

d. nombre de certificats que equival al nombre de professorat admès que

ha finalitzat positivament l’activitat formativa.

El fet que el nombre de professorat adscrit determini la resta d’aspectes, és a

dir que els CEP amb major nombre de professorat adscrit també tendran un

major nombre d’inscripcions, de professorat admès i de certificats, ens obliga a

fer una segona valoració que limitarà la comparativa als percentatges de

professorat admès amb dret a certificació i professorat admès sense dret a

certificació per així adequar els resultats a les possibilitats dels CEP en funció

del seu àmbit de centres i professorat adscrit.

Pel que fa al primer gràfic veiem que els resultats globals mostren un lleuger augment en el nombre total de professorat, mentre que la resta d’aspectes

14


(inscrits, admesos i certificats) experimenta una davallada no molt significativa. Aquesta lleugera davallada de la incidència de la participació en general es veu compensada per un decreixement no molt significatiu dels admesos sense dret a certificat, la qual cosa, en termes globals, no deixa de ser positiu, mentre que el creixement del percentatge de certificacions al 2009-

2010 és més aviat producte de la disminució del nombre total d’ admesos que no pas d’un augment en el nombre total de certificacions com es mostra en el primer gràfic. CEP de Palma Del curs 2008-09 respecte al 2009-10, hi ha un augment de 200

professors. El curs 2008-09 hi ha un gran augment d’inscrits, front al curs 2009-10 que disminueix. Això ve provocat per la convocatòria tancada dels Projectes d’Innovació Pedagògica en CB i en Mediació i Resolució de Conflictes, que substitueixen a la modalitat seminari a centres. S’ha de dir que el professorat es sol inscriure a més d’una activitat durant el curs, però que no sol assistir. Hi ha un 20% aproximadament dels que s’apunten a l’activitat que no l’acaben i no tenen el 80% d’assistència obligatòria.

CEP d’Inca A la primera gràfica podem veure que, si bé el nombre de professorat de la comarca ha augmentat en el segon bienni, no ho ha fet proporcionalment el nombre d’inscripcions a les activitats del CEP (per cert, el nombre d’inscripcions és un poc superior al de professorat, el que implica que almanco una part del professorat s’apunta a més d’una activitat); ans al contrari, les inscripcions, en lloc d’augmentar, s’han reduït. En tant per cent, el professorat s’ha incrementat en un 3’3 %, i les inscripcions han davallat un 8’4 %, una xifra que comença a esser significativa. Pensem, a més, que la reducció és més forta si la comparam amb la que s’hauria hagut d’esperar si les inscripcions s’haguessin incrementat proporcionalment a l’augment de professorat (11’3 %). Per altra banda, si bé els admesos han minvat un 5’5 %, els inscrits amb dret a certificat s’han incrementat en un 11 %, la qual cosa s’ha de valorar força positivament. (és a dir, que els docents s’apunten un poc menys a les activitats però són més constants i obtenen certificat en una proporció major -el 93’9 %, en front del 79’9 % d’abans-).

CEP de Manacor Quant a la incidència de participació en el CEP Manacor podem dir que durant el curs 2009-10 el total en tots els nivells va ser més elevat que a l’anterior i augmentà un 2’56% en el nombre de participants amb dret a certificació.

CEP de Menorca La participació s’ha mantingut en un nivell alt, augmentant el nombre dels certificats emesos en relació al professorat admès, tot i que desconeixem les dades exactes del professorat que no ha fet cap tipus de formació, tanmateix sabem que hi ha molt professorat que fa diverses activitats. També s’ha detectat un petit percentatge de professorat, que tot i haver participat en les sessions de l’activitat, renuncia al certificat no presentant l’aplicació a l’aula, que a les convocatòries d’alguns cursos es consideren com a obligatòries per a l’obtenció del corresponent certificat.

15


CEP d’Eivissa El primer que cal comentar és el fet que, malgrat augmentar el nombre de docents, hi ha una petita davallada de les participacions. A continuació, es podria destacar la diferència existent entre el nombre de sol·licituds (inscrits) i els admesos. Això comporta que les nostres activitats tenen una demanda superior a l’oferta. Pel que fa al nombre d’ admesos amb dret a certificat ens movem en uns valors al voltant del 75%, el que és millorable. S’ha de tenir present que la major part dels que no tenen dret a certificat no solen assistir a cap de les sessions de l’activitat, el que, sumat a l’alt nombre de demandes, ens fa plantejar si no caldria crear mesures punitives per evitar aquestes situacions injustes.

CEP de Formentera La progressió dels resultats segons es demostra en els gràfics tendeix a acomplir els objectius previstos.

Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat (DGIFP)

No segueix la pauta generalitzada ja que per una banda augmenta lleugerament el nombre d’inscrits i admesos d’acord amb la pujada del nombre total de professorat, però no passa el mateix amb el nombre total de certificacions que davalla una mica al curs 2009-2010. Per altra banda cal afegir que el nombre d’inscrits està molt per sota del nombre total de professorat, cosa que no passa normalment amb els CEP, i la causa es troba en el fet que les seves actuacions no són condicionades per un nombre concret de professorat adscrit.

Altres serveis i/o direccions generals

Al contrari que la tendència generalitzada, la resta de serveis experimenten un lleuger augment tant pel que fa al nombre d’inscrits i admesos com al nombre total de certificacions i que el nombre d’inscrits sigui molt menor que el nombre total de professorat és conseqüència, com ja hem esmentat a l’apartat de la DGIFP, del fet que les seves actuacions no són condicionades per un nombre concret de professorat adscrit.

Indicador 2.1.4. Oferta formativa (Veure Gràfics Indicador 2.1.4.) La incidència de la formació vindrà determinada per:

a. nombre total d’activitats publicades als diferents plans anuals de cada CEP i als programes anuals de formació,

b. nombre d’activitats realitzades que contemplen les activitats programades al començament del curs escolar i les que es van incorporant com a resposta a demandes de formació expressades pels centres o per agrupacions de professorat a través de la convocatòria de formació a centres i dels grups de treball o demandes que sorgeixen de determinats col·lectius com a seguiment d’una trajectòria formativa iniciada, per exemple, amb unes jornades, o com a resposta a una necessitat formativa puntual,

c. nombre total d’hores de formació atès que l’equivalència entre major

nombre d’activitats amb major nombre d’hores de formació és la pauta

16


generalitzada però es poden produir casos puntuals que no responen a aquesta pauta,

d. nombre d’activitats anul·lades.

Total activitats Activitats

realitzades Total hores de

formació Activitats anul·lades

2008-2009 1012 948 23924 64

2009-2010 990 914 22097 76

Total trajectòria -22 -34 -1827 +12

Els resultats globals de la graella i les gràfiques mostren un descens generalitzat en el nombre total d’activitats programades, nombre d’activitats realitzades i total d’hores de formació, mentre que el nombre d’activitats anul·lades creix lleugerament la qual cosa suposa una nota discordant atès que al 2009-2010

es van realitzar manco activitats i manco hores de formació i, per tant, la trajectòria lògica implicaria també un nombre menor d’activitats anul·lades. CEP de Palma Com ja s’ha contemplat en diferents apartats d’aquest document, el

nombre d’activitats del 2009-2010, es redueix considerablement pels següents motius:

o Durant el curs 2008-09, els grups de treball, es donaven d’alta una vegada que es realitzava la sol·licitud, independentment que es lliurés o no el producte final. En canvi durant el curs 2009-10, només es donaven d’alta, aquells grup de treball que havien finalitzat i lliurat el document final.

o Durant el curs 2009-10, es tanca la modalitat de formació en

6,32%

93,68%

7,68%

92,32%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

% Anul·lades % Realitzades

2008-2009 2009-2010

17


centres i només es dóna cabuda als Projectes d’innovació pedagògica (en CB i en mediació i resolució de conflictes)

o L’anul·lació de les activitats ve provocada per diferents motius:

o Per manca d’inscripció o Per indisposició del ponent o Per impossibilitat de l’assessor/a

CEP d’Inca Al primer gràfic podem veure que el nombre d’activitats que es van oferir i que també es van realitzar va augmentar d’un any a l’altre. El fet que s’hagin augmentat el nombre d’activitats podria explicar també que el nombre d’activitats anul·lades va passar de 4 al curs 2008/09 a 7 al curs 2009/10. Al segon gràfic podem apreciar que el percentatge d’activitats realitzades d’un any a l’altre ha minvat, però de manera poc significativa, sols en un 1’7%. Podem afirmar, per tant, que la incidència de la formació ha superat el 93% cada un dels dos cursos anteriors

CEP de Manacor Quant a la incidència de formació s’ha de dir que en el curs 2009-2010 van augmentar les inscripcions respecte l’any anterior i al mateix temps van disminuir en un 2.56% les persones admeses sense dret a certificat.

CEP de Menorca De les activitats incorporades al programa inicial, que constava d’unes 90 activitats en ambdós cursos, se n’han anul·lat un 10,74% i un 13,53%, respectivament, un percentatge normal per a la quantitat d’activitats del programa dissenyat en el curs anterior; cal afegir que moltes de les activitats que s’han anul·lat es deu a la manca d’inscripcions suficients. Per una altra banda, cal tenir en compte que, encara que no consti en aquest gràfic, s’han incorporat altres activitats al programa posteriorment, moltes d’elles com a formacions en centres o per atendre demandes no contemplades inicialment, per la qual cosa s’han hagut de fer modificacions. En el curs 2009-2010 han disminuït el nombre d’activitats respecte al curs anterior, que així i tot, encara trobem que es tracta d’un nombre excessiu d’activitats que s’han dut a terme.

CEP d’Eivissa El primer que podem destacar és la reducció en el nombre d’activitats de formació al segon dels cursos analitzats. Això es deu al fet que la realització dels PIP de Competències Bàsiques va implicar emprar una gran quantitat de recursos humans, el que obligà a prioritzar i s’escollí la qualitat per damunt la quantitat. Pel que fa al nombre d’activitats anul·lades, s’ha aconseguit reduir el seu nombre a menys de la meitat, el que és una molt bona notícia.

CEP de Formentera El percentatge d’activitats anul·lades ha minvat . Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat (DGIFP)

Creixement lleuger en el nombre total d’activitats programades i anul·lades mentre que el nombre d’activitats realitzades és el mateix al llarg de tot el bienni tot i que en termes de percentatges sigui menor el resultat d’activitats realitzades al llarg del 2009-2010 ja que el nombre d’activitats programades era major.

Altres serveis i/o direccions generals

No segueix els resultats generals i mostra un augment en el nombre d’activitats programades, nombre d’activitats realitzades i nombre d’activitats anul·lades. El gràfic de percentatges referit a activitats

18


realitzades mostra un descens al 2009-2010 per la relació que s’estableix amb les activitats programades.

Objectiu 2.2. Optimitzar els recursos econòmics per tal d’utilitzar-los amb coherència amb les línies prioritàries marcades en el PQ 2008-2012

Presentarem els percentatges de despesa en relació a la despesa total per

centres de professorat primer, i serveis i/o direccions generals després, i per

curs escolar. Tot i així, als annexos de cada document de memòria del

Programa de formació, elaborat pel SFPP, hi consta la quantitat concreta de

despesa realitzada. Cal de totes maneres afegir que aquests percentatges que

s’exposen als gràfics no contemplen la inversió econòmica que suposen els

equips de feina adscrits a cada centre de formació.

Indicador 2.2.1. Distribució adequada de recursos econòmics per a la

formació

Exposam ara la distribució en percentatges del total de despesa econòmica que ha implicat la formació al llarg del bienni. Hem cregut oportú presentar-la en dos grans blocs: per una banda el conjunt dels sis centres de professorat i, per altra banda, el conjunt de serveis i/o direccions generals que al llarg del bienni també han realitzat actuacions formatives:

Total despesa de

formació per CEP24%

Total despesa de

formació per serveis i/o DG

76%

Despesa formació 2008-2009

19


Indicador 2.2.2. Suficiència dels recursos econòmics per a la formació a la xarxa CEP (Veure Gràfics Indicador 2.2.2)

Entenem que la xarxa CEP és la principal eina de promoció del desenvolupament professional del professorat i que realitza aquesta tasca a través d’una formació permanent contextualitzada en la pràctica professional. Aquesta funció però es veu condicionada per centres i professorat adscrit i pels mitjans tècnics, serveis i instal·lacions de les seves seus. En aquest apartat destriarem les despeses que són pròpiament de formació i que sorgeixen al llarg del desenvolupament de les activitats formatives, de les altres despeses

relacionades, majoritàriament, amb les infraestructures on es desenvolupen aquestes activitats, Despeses de formació La gestió de la formació implica, fonamentalment, la gestió de les mateixes actuacions formatives que alhora impliquen despeses de docència, allotjament, desplaçaments i material. Les característiques de cada un dels CEP faran que uns tinguin una despesa major en els conceptes de desplaçament i

allotjament per la seva situació geogràfica i per la procedència dels mateixos ponents, mentre que d’altres CEP veuran incrementada la seva despesa referida a docència pel volum d’activitats de caire transmissiu (curs, jornades, conferències, congrés) que necessita d’un o diversos experts per poder ser desenvolupades. Altres despeses A la despesa econòmica per a la gestió de les actuacions formatives s’han

d’afegir les despeses que són conseqüència directa de l’estat de les

Total despesa de

formació per CEP26%

Total despesa de

formació per serveis i/o DG

74%

Despesa formació 2009-2010

20


infraestructures i que, tot i no semblar-ho, tenen una relació directa en el desenvolupament de les actuacions formatives, és el que aquí denominam altres despeses. La quantia dedicada a aquest apartat variarà en funció de qui fa ús de les instal·lacions i amb quina freqüència i de si les despeses són o no compartides. Hem cregut oportú, així com ja vam fer en el document de

memòria del curs 2008-2009, mostrar la situació de cada un dels centres de professorat a partir de quatre eixos:

1. Quina entitat o organisme és propietari de l’edifici que ocupa el CEP, 2. Quins altres organismes o entitats fan ús d’aquestes instal·lacions de

manera puntual o habitual i si fan aportacions pel seu manteniment, 3. Quina és l’entitat responsable del manteniment de neteja, electricitat,

picapedrers, fusteria, fontaneria, climatització, pintura, jardineria i

material informàtic i audiovisual, 4. Quina entitat és responsable de la despesa de llum, aigua, telèfon i

gasoil.

1. Propietat

CEP Palma CEP Inca CEP

Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

L’e

dif

ici é

s p

rop

ieta

t d

e:

Conselleria Ajuntament Ajuntament Ajuntament Conselleria

Conselleria

La seu de Maó

es troba a

l’edifici de

l’Escola d’Art i

la seu de

Ciutadella,

provisionalment

i amb motiu de

la construcció

d’una nova seu,

ocupa una aula

a l’IES Maria

Àngels

Cardona.

2. Utilització de les instal·lacions per part d’altres entitats, organismes,etc.:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

21


2. Utilització de les instal·lacions per part d’altres entitats, organismes,etc.:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

Ces

sió

pu

ntu

al d

e le

s

seve

s in

sta

l·la

cio

ns

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departament

s,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departament

s,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Ajuntament

ONG

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departament

s,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departament

s,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departament

s,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Diferents

direccions

generals,

serveis,

departaments

,etc. de la

Conselleria

d’Educació.

Ús

com

pa

rtit

ha

bit

ua

l de

les

seve

s

inst

al·

laci

on

s

Servei de

Publicacions

EOEP

Servei

municipal

d’orientació

Oficina

d’Escolaritza

ció

Equip de

suport a

l’ensenyamen

t de la

llengua

catalana

Equip

d’Atenció

Primerenca

Oficina

d’Escolaritza

ció

Equip de

suport a

l’ensenyamen

t de la

llengua

catalana

Camp

d’aprenentat

ge

Delegació

territorial

Delegació

territorial

Escola d’Art

Ap

ort

aci

on

s d

els

alt

res

org

an

ism

es No

Sí No No No No

Esp

ais

ob

erts

al

pú

blic

No

No No No No No

3. Responsables del manteniment de:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

Neteja Centre de

Professorat

Funció

pública

Ajuntament Ajuntament

Centre de

Professorat

Conselleria

Els centres en

els quals

estan

ubicades les

22


3. Responsables del manteniment de:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

seus

Electricitat Centre de

Professorat

Ajuntament Centre de

Professorat

Ajuntament

Ajuntament

Centre de

Professorat

Els centres en

els quals

estan

ubicades les

seus

Picapedrers Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Ajuntament

- - Centre de

Professorat

-

Fusteria Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Ajuntament

Centre de

Professorat

- Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Fontaneria Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Ajuntament

Centre de

Professorat

Ajuntament

- Centre de

Professorat

-

Climatització Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Conselleria

Els centres en

els quals

estan

ubicades les

seus

Pintura Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Ajuntament

Ajuntament Ajuntament Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Jardineria Centre de

Professorat

Ajuntament

- Ajuntament - - -

Informàtic i

audiovisual

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

4. Responsables de la despesa de:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

Llum Centre de

Professorat

Ajuntament Ajuntament Ajuntament Conselleria

Els centres en

els quals

estan

ubicades les

seus

Aigua Centre de

Professorat

Ajuntament Ajuntament Ajuntament Conselleria

Els centres en

els quals

estan

ubicades les

23


4. Responsables de la despesa de:


Manacor

CEP

Formentera

CEP Eivissa CEP

Menorca

seus

Telèfon Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Centre de

Professorat

Gasoil - - - - - Els centres en

els quals

estan

ubicades les

seus

També relacionat amb aquest apartat d’Altres despeses, exposam quines són les principals tasques de millora que s’han dut a terme en les instal·lacions als diferents CEP al llarg del bienni: CEP de Palma Pintat de diferents parts de l’edifici.

Reparació parcial de la teulada de l’edifici (a càrrec de l’IBISEC).

Reparació de filtracions d’aigua de l’edifici B. Demolició i nova construcció de part de la paret de la casa

del conserge (a càrrec de l’Ajuntament de Palma). Tancament i adequació d’un pàrquing per a cinc cotxes (a

càrrec de l’Ajuntament de Palma). Instal·lació d’una bomba trituradora de fecals. Compra de diferent mobiliari. Compra i adequació de diferent material informàtic i

audiovisual. Inici del procés de climatització. Instal·lació de la cobertura wifi a tot el CEP.

CEP d’Inca Instal·lació de bombes de fred i calor a les aules (a càrrec de l’IBISEC).

Reforma dels banys Pintat de diferents parts de l’edifici.

CEP de Manacor Reforma dels banys Reforma de l’accés a la zona enjardinada, de les goteres i

pintat de determinades zones (a càrrec de l’Ajuntament de Manacor).

Adquisició de nou mobiliari.

CEP de Menorca El CEP es va traslladar a l’IES Maria Àngels Cardona perquè s’iniciaren les obres de la nova seu a Ciutadella.

CEP d’Eivissa Adquisició de videoprojectors a determinades aules. Pintat de diferents parts de l’edifici.

CEP de Formentera -

24


Hem considerat oportú també, mostrar la dotació de recursos humans dels quals disposen els CEP per així tenir una idea de la despesa econòmica que aquest apartat representa:

CEP de Palma Jaume Cañellas Mut

Nombre responsables

Assessoria /Càrrec

2008-2009

2009-2010

1 1 Director/a

2 3 Educació Infantil

1 1 Convivència i organització

2 2 Tecnologies de la Informació i la Comunicació

1 2 Formació Professional

2 2 Educació Secundària (Àmbit Científic i Tecnològic)

2 2 Llengües Estrangeres

2 2 Educació Secundària (Àmbit Sociolingüístic)

3 2 Atenció a la diversitat

2 2 Educació Primària

2 2 Personal d’Administració

2 2 Conserge

1 1 Ordenança

2 2 Personal neteja

CEP d'Inca

Nombre responsables

Assessoria /Càrrec

2008-2009

2009-2010

1 1 Director/a



1/2 1 Formació Professional


25



1 1 Educació Secundària (Àmbit sociolingüístic)




2 2 Conserge

1 1 Personal neteja

CEP de Manacor

Nombre responsables

Assessoria /Càrrec

2008-2009

2009-2010

1 1 Director/a



1/2 1 Formació Professional






2 2 Personal d’administració

1 1 Conserge

1 1 Personal neteja

CEP de Menorca

Nombre responsables

Assessoria /Càrrec

2008-2009

2009-2010

1 1 Director/a



26






1-1/2 1-1/2 Atenció a la diversitat


1 1 Educació Infantil (0-3)


1 1 Ordenança

0 0 Personal neteja

CEP d'Eivissa

Nombre responsables

Assessoria /Càrrec Per al curs 2008-2009 encara parlam del CEP d’Eivissa i Formentera mentre que al 2009-20102 es crea el CEP de Formentera, per una banda, i el CEP d’Eivissa per una altra. 2008-

2009 2009-2010

1 1 Director/a







1-1/2 1-1/2 Atenció a la diversitat



1 1 Conserge

0 0 Personal neteja

CEP de Formentera

Nombre Assessoria /Càrrec

2 Ordre de dia 27 de gener de 2009, de la Consellera d'Educació i Cultura, per la qual es regula l'estructura i el funcionament dels centres de professorat de les Illes Balears (BOIB núm. 23 de 14-02-

2009)

27


responsables

2009-2010

1 Director/a Educació Primària

1 Tecnologies de la Informació i la Comunicació Secretari/Secretària

0 Personal d’administració

0 Conserge

1 Personal neteja

CEP de Palma Durant el curs 2008-09, hem procurat realitzar un pla d’estalvi amb

diferents proveïdors que afecta a:

Reducció/negociació de la tarifa de Telefònica

Reducció/negociació de la tarifa d’Endesa

Instal·lació d’una bomba trituradora de residus a la sortida dels banys, el que ha provocat la reducció del nombre d’intervencions per desembossar les canonades.

Reducció del paper, i incorporació d’arxius digitals.

Augment dels entorns virtuals d’aprenentatge i disminució del material imprès.

És per això que es produeix un descens a les altres despeses d’un curs a l’altre. Al curs 2009-10 les despeses de desplaçaments dels ponents de la nostra comunitat passaren a ser pagades pel propi centre i no per la Conselleria. El CEP té unes despeses fixes per al subministrament d’aigua, llum i taxes de residus urbans del propi Centre de Professorat i també finança les d’altres entitats que aquesta Conselleria té ubicades al mateix recinte (EOEP Palma 2, Centre de distribució, ESADI) i de l’ajuntament de Palma (centre d’adults de Son Malferit).

CEP d’Inca El que es pot observar en el gràfic és l’increment d’”altres despeses” durant els curs 2009-10. Aquest augment és degut per una part a les inversions fetes en el manteniment de l’edifici, ja que feia molts d’anys que gairebé no s’havia invertit en el seu manteniment; i per altra en l’adquisició i reposició de material inventariable (dues fotocopiadores, ordinadors, mobiliari...). Un dels motius de la disminució de les despeses de formació és degut al fet que els assessors intervenen en les formacions a centres com a ponents i això ha suposat un estalvi considerable. Els tants per cent indicats en la gràfica estan en relació al total dels ingressos que no són coincidents, d’aquesta manera podríem obtenir valors percentuals iguals a partir de valors absoluts diferents.

CEP de Manacor Les despeses de formació estan agrupades per la relació directa amb les activitats de formació. El volum d’altres despeses inclou tot tipus de despesa relacionada de forma indirecta amb les activitats (comunicacions, manteniment informàtic, materials elaborats, etc).

CEP de Menorca Un dels nostres objectius és destinar la major part del pressupost a despeses derivades directament de la realització de les activitats (ponències, allotjament, dietes i desplaçaments), objectiu que es va

28


assolint, ja que en el curs 2009-2010 les despeses en aquest sentit augmenten i minven pel que fa a altres tipus de despeses, tot i que en aquest dos darrers cursos s’ha invertit una gran quantitat del pressupost en material inventariable (ordinadors i fotocopiadores). Cal tenir en compte que alguna de les despeses fixes no destinades a formació (manteniment, comunicacions, documentació, etc.) no es poden reduir més del que es fa.

CEP d’Eivissa S’ha de tenir present que moltes de les despeses que es consideren com a d’altres, són en realitat, despeses de formació, com podria ser el cas de les despeses en fotocòpies, telèfon, i d’altres capítols semblants. Aconseguir precisar exactament quina és la despesa en formació és molt complex. La reducció que s’observa entre els dos cursos en estudi es pot atribuir al fet que el segon any hi havia els PIP de CB, amb un nivell de despeses corrents gairebé nul.

CEP de Formentera Cal recordar aquí que al curs 2008-2009 el CEP de Formentera i el CEP d’Eivissa tenien un sol compte de gestió, perquè les assignacions són de caràcter anual i fins el 2010 el CEP de Formentera no ha comptat amb una assignació pressupostària independent. La major part del pressupost del CEP es destina a despeses de formació.

Indicador 2.2.3. Distribució i finalitat dels recursos econòmics destinats a formació des de les diferents direccions generals (Veure Gràfics Indicador 2.2.3.) Secció referida a tots aquells serveis de la Conselleria d’Educació i Cultura que

desenvolupen, entre moltes d’altres assignades al servei o direcció general corresponent, tasques de formació. Només exposarem el que són despeses pròpiament de formació, però no es tendran en compte altres despeses relacionades amb altres funcions pròpies del servei. En els gràfics que exemplifiquen aquest apartat hem considerat convenient exposar la despesa concreta juntament amb el percentatge resultant atès que a vegades es produeix la paradoxa que els percentatges mostren un decreixement precisament als serveis o direccions generals que han incrementat la despesa de

formació i això es deu al fet d’establir aquests percentatges a partir de la despesa conjunta de tots els serveis atès que no disposam dels pressupostos que es destinen al concepte de formació per servei o direcció general. A continuació mostrarem cada una de les direccions generals seguint l’ordre de major a menor despesa econòmica generada per les seves activitats. Dintre de cada direcció general destriarem el nombre total d’actuacions, tant les actuacions equiparades a les de formació permanent com les considerades pròpiament de formació, i en destacarem els serveis que major despesa de formació tenen:

Direcció General d'Administració, Ordenació i Inspecció Educativa

29


Serveis

Nombre total d’activitats formatives (2008/09-2009/10)

Nombre total d’activitats equiparades a les de formació (2008/09-2009/10)

Servei de Programes Internacionals

76 162

Servei d’Ensenyament del Català

1 -

Servei d’Informàtica Educativa3

5 -

Servei de Programes Internacionals

El Servei de Programes Internacionals, amb la col·laboració dels CEP en algunes accions incloses dins dels seus programes i els seus pressuposts, desenvolupa l’anomenat Pla de la Tercera Llengua. Aquest Pla, finançat amb ajut del conveni específic per a la implantació de la LOE, Programa de recolzament a l’aprenentatge de llengües estrangeres (PALE), implica una despesa de formació elevada, ja que el seu abast és autonòmic i internacional i implica diferents àmbits d’actuació al voltant de l’ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres:

a. Ajudes per a la formació del professorat que imparteix la llengua anglesa

a Educació Infantil i/o el 1r cicle d’Educació Primària (formació en llengua anglesa i curs i estada a un centre escolar d’Anglaterra).

b. Ajudes per a la formació del professorat de centres amb Seccions Europees (formació en llengua anglesa, formació AICLE, estada i curs de perfeccionament a Anglaterra, estada i curs de formació a França). Formació del professorat de centres del conveni MEC-British Council.

c. Ajudes per a la formació del professorat de llengua estrangera (estades formatives a Anglaterra, França i Alemanya).

A l’apartat a i b s’han d’afegir les despeses per a la substitució del professorat que duu a terme estades a un centre escolar fora de l’Estat espanyol en període lectiu. Servei d’Informàtica educativa i suport tècnic als centres A través d’aquest servei, que no presenta cap despesa econòmica ja que

disposa de personal qualificat per dur a terme la seva formació, es van

3 Servei adscrit a la DGAOIE al curs 2008-2009

30


organitzar, al 2008-2009, cinc cursos repartits entre les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa per a la formació dels coordinadors TIC dels centres escolars. Servei d’Ensenyament del Català

Aquest servei dedica una part important del percentatge al desenvolupament del programa de Reciclatge i Formació Lingüística del Professorat a través d’un conveni amb l’ICE, es tracta, per tant, d’una despesa que fa referència a un programa que s’ha de considerar formació inicial, ja que correspon a uns estudis per a l’obtenció d’un requisit per a la funció docent a les Illes Balears. Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat

Serveis Nombre total d’activitats formatives (2008/09-2009/10)


Servei de Formació Permanent del Professorat

148 182

Servei d’Innovació Educativa 17 669

Servei d’Atenció a la Diversitat

18 -

Servei de Formació Permanent del Professorat El SFPP a més d’actuar com a òrgan coordinador de la formació permanent del professorat, contempla dintre de les seves despeses de formació les que se’n deriven del:

a. Desenvolupament del programa de formació a distància i altres actuacions

Al marge del Programa de formació a distància, el SFPP ha estat el responsable de la formació de formadors sobre competències bàsiques i la formació inicial per a la funció directiva que s’han realitzat cada any en aquest primer bienni. El programa de FAD s’ha finançat mitjançant dos convenis en el període objecte d’aquesta avaluació: Internet en el aula i Escuela 2.0, mentre que les altres

actuacions del servei s’han finançat mitjançant el Pla de suport a la implantació de la LOE.

b. Convocatòria d’ajuts econòmics individuals per assistir a activitats de

formació

31


Al llarg del bienni s’han concedit 186 ajuts amb un import total de 53.823,62 € i la seva distribució per cursos mostra un descens en la quantia assignada a aquest efecte i com a resultat també, del nombre de persones beneficiàries:

c. Convocatòria d’ajudes econòmiques a entitats sense finalitat de lucre

per realitzar activitats de formació

Anualment es publiquen les resolucions per a la convocatòria i la concessió d’ajuts econòmics a entitats sense finalitat de lucre per realitzar activitats de formació permanent adreçades al professorat de nivells educatius no universitaris. Per resoldre la quantia de l’ajut per a cada activitat es tenen en compte els criteris següents:

Les activitats de formació del professorat amb una durada de 8 a 12 hores: se subvencionarà el 60% del pressupost total de l’activitat, sense que mai no superi l’import sol·licitat ni el límit de 615 euros.

Les activitats de formació del professorat amb una durada de 13 a 17 hores: se subvencionarà el 70% del pressupost total de l’activitat, sense que mai no superi l’import sol·licitat ni el límit de 845 euros.

Les activitats de formació del professorat amb una durada de 18 o més hores: se subvencionarà el 80% del pressupost total de l’activitat, sense que mai no superi l’import sol·licitat ni el límit de 1.080 euros.

I són objecte de subvencions per a cada activitat:

38.043,52 €

15.780,10 €

0,00 €

5.000,00 €

10.000,00 €

15.000,00 €

20.000,00 €

25.000,00 €

30.000,00 €

35.000,00 €

40.000,00 €

Despesa econòmica

2008-2009 2009-2010

32


les hores de ponència dels ponents, el desplaçament, allotjament i dietes pertinents del ponent, material fungible.

Les dades resultants de les dues convocatòries a nivell global són les següents:

CURS NOMBRE TOTAL ENTITATS BENEFICIÀRIES

IMPORT TOTAL CONCEDIT

2008-2009 12 98.699,90 €

2009-2010 9 82.694,14 €

I els percentatges finals per entitat han estat els què ara segueixen:

2008-2009 2009-2010

Subvenció Subvenció

FETE-UGT

10,94% 11,88%

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE LES ILLES BALEARS

2,17% -

BISBAT D'EIVISSA 1,36% 1,40%

BISBAT DE MALLORCA 4,38% 5,22%

ANPE 21,88% 27,43%

STEI-i 32,52% 35,84%

MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MENORCA

8,93% 10,41%

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE LES ILLES BALEARS

1,09% -

COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE LES ILLES BALEARS

6,57% 4,96%

ESCOLA D'ESTIU - MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA

3,74% 2,18%

ECCA 6,43% -

CENTRE D'ESTUDIS D'EDUCACIÓ CORPORAL

- 0,68%

33


d. Convenis específics de col·laboració entre la Conselleria d’Educació i

Cultura i la Universitat de les Illes Balears en matèria de formació, investigació i innovació educativa (ICE i REDINED).

Totes aquestes actuacions fan del SFPP el que més volum de despesa genera en matèria de formació en relació a la resta de serveis de la direcció general i la distribució d’aquestes despeses al llarg del bienni ha estat la següent:

Tot i no quantificar-se com a volum de despesa en els gràfics, creiem oportú també mostrar la plantilla de la qual disposa el SFPP i que entraria a formar part de la inversió econòmica feta en matèria de formació:

Altres actuacions

formatives7%

FAD

30%

Convenis

30%

Ajuts

individuals9%

Ajuts entitats

24%

SFPP 2008-2009

Altres actuacions

formatives13%

FAD

29%

Convenis

32%

Ajuts individuals

4%

Ajuts entitats

22%

SFPP 2009-2010

34



Nombre responsables

Càrrec

2008-2009/2009-2010

1 Cap de servei

3 Docents en comissió de serveis

6 Assessors tècnics docents

1 Assessor de formació

2 Administratius

1 Cap de Negociat

Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent



Servei de Planificació i Participació

24

7

Servei d’Aprenentatge Permanent

24

Servei d’Administració i Programes Exteriors

16

Institut de les Qualificacions Professionals de les Illes Balears

3

En aquesta direcció general contemplam quatre serveis que dediquen una part

important del seu pressupost a la formació permanent del professorat:

Servei de Planificació Participació

A través d’aquest servei la DGFPAP ofereix formació professional específica a

les diferents famílies professionals en col·laboració amb la Cambra de Comerç

de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, PIME Balears, i la CAEB, alhora

que la xarxa CEP actua com a òrgan gestor de moltes d’aquestes actuacions

formatives. A partir del curs 2009-2010 aquest servei també va posar en marxa

actuacions formatives d’actualització lingüística en llengua anglesa amb

35


l’objectiu d’aconseguir professorat qualificat a l’hora d’impartir determinats

mòduls en anglès.

Servei d’Aprenentatge Permanent

Servei amb una variada trajectòria formativa adreçada als ensenyaments

artístics superiors, educació de persones adultes, ensenyament d’idiomes,

ensenyaments de música i dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny i

ensenyaments esportius.

Servei d’Administració i Programes Exteriors

És el servei responsable de la mobilitat transnacional a les Illes Balears del

professorat de formació professional a través dels programes Leonardo Da

Vinci i Erasmus, dins el marc del Programa Europeu d’Aprenentatge

Permanent, i de les estades formatives de qualitat en empreses d’altres països

de la Unió Europea que formen part de la seva tasca de formació permanent.

Institut de les Qualificacions Professionals de les Illes Balears

És l'òrgan encarregat de definir l'estructura de les qualificacions, i establir i

mantenir el sistema integral de les qualificacions professionals a les Illes Balears

en alts nivells de qualitat i valoració social. També té com a objectiu promoure

i realitzar actuacions i estudis encaminats a l'enfortiment, al desenvolupament

i a la millora de la formació professional, per iniciativa pròpia, per indicació

del Consell de la Formació Professional de les Illes Balears o per petició

expressa de les administracions públiques amb competències en la formació

professional. Aquest institut sols va desenvolupar tres actuacions

semipresencials àmbit illa al curs 2008-2009 sobre el procés de valoració de

l’experiència professional.

Direcció General de Planificació i Centres



Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat

63 6

36


Institut per a l’Educació de la Primera Infància

8

Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat Servei encarregat de la formació per a la implantació de sistemes de gestió de qualitat amb les seva pròpia xarxa de formadors i que s’encarrega de dur a terme: Cursos de formació dins i fora del centre, l'objectiu dels quals és

aconseguir formar en aspectes de gestió de qualitat el major nombre

possible de professorat de cada centre. Hi ha cursos amb un nivell introductori en els aspectes bàsics de qualitat i altres cursos més específics segons les necessitats.

Seminaris que s’estableixen com a reunions de la xarxa de centres participants amb l’objectiu de rebre una formació i, a la vegada, intercanviar experiències entre els centres que serveixin per motivar-los cap a la millora contínua.

Institut per a l’Educació de la Primera Infància L’Institut per a l’Educació de la Primera Infància és un òrgan de caràcter tècnic adscrit a la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i Cultura i està format per un equip de professionals que pretenen una millora en l’educació i l’atenció dels infants i de les seves famílies de 0 a 3 anys de les Illes Balears. Al llarg del curs 2009-2010 va dur a terme les jornades d’intercanvis d’equips d’atenció primerenca, els seminaris per al treball amb

famílies i formació sobre el GESTIB WEB adreçat a escoletes de 0-3. Direcció general de Política Lingüística



4 5

Aquesta direcció general a més d’organitzar actuacions referides al corpus de la llengua que tenen com a objectiu la millora de la qualitat lingüística de les

comunicacions dins l'àmbit de la Conselleria d'Educació i Cultura també és l'encarregada de tirar endavant campanyes de promoció d'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat (econòmic, educatiu, lúdic, cultural, etc.). Així, al llarg del primer bienni del PQ 2008-2012, es duen a terme:

37


Marató i encontre de teatre en català Trobada d’Educació en comunicació en català Trobada d’audiovisuals en català

Les trobades i encontres amb alumnat i professorat de totes les Illes Balears, que en aquest document consideram com actuacions equiparades a les de formació permanent, són les actuacions que generen una gran despesa econòmica, mentre que els grups de treball per elaborar materials per a aquestes actuacions, que són les activitats pròpiament formatives, no tenen associada pràcticament cap despesa de formació.

Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar

Projectes d’Innovació Pedagògica en col·laboració amb els CEP

Altres activitats en col·laboració amb els CEP

Activitats organitzades i desenvolupades per l’ICEE

15 7 4

Un dels objectius de l’ICEE, entre molts d’altres, és proposar actuacions concretes a partir de les dades recollides als centres escolars i que poden implicar la formació del professorat i l’alumnat en matèria de prevenció i resolució de conflictes i en tasques de mediació. En col·laboració amb el SFPP i la xarxa CEP s’han desenvolupat els PIP sobre mediació i convivència la despesa dels quals s’ha repartit entre els CEP i l’ICEE. També s’han desenvolupat actuacions formatives als propis CEP en

col·laboració amb l’ICEE en matèria de mediació i convivència: un curs sobre Competència social a cada un dels CEP el curs 2008-2009 i un seminari Educar i conviure, que es convoca anualment en col·laboració amb el CEP de Palma. I finalment el mateix Institut s’ha encarregat de realitzar les seves pròpies actuacions formatives obertes a tots els docents de la nostra comunitat autònoma.

Direcció General de Personal Docent



38


Servei de Provisió 40 3

Servei de Provisió Les activitats adreçades a donar a conèixer l’ús del programa de gestió acadèmica i administrativa GESTIB WEB al 2008-2009 eren organitzades i desenvolupades per la Direcció General de Personal Docent i més concretament pel Servei de Provisió, mentre que al 2009-2010 es van organitzar conjuntament des del servei i des dels CEP. Pel que fa a l’ús del

programa de gestió econòmica ECOIB ens trobam que la formació era organitzada i desenvolupada al 2008-2009 pel Servei de Provisió però al 2009-2010 passa a ser responsabilitat de la Secretaria General i els mateixos CEP. Gabinet del Conseller



2 0

La despesa que s’esmenta des del Gabinet del Conseller correspon al curs

2008-2009 amb l’organització de les III Jornades de menors en edat escolar, compartides amb d’altres institucions i que van ser àmbit illa. La despesa corresponent a la Conselleria es va gestionar a través del CEP de Palma. Direcció General de Cultura



3 1

Aquesta direcció general va organitzar al 2009-2010 les Jornades de Biblioteques Escolars a Mallorca, Eivissa i Menorca i també, a través del Museu de Mallorca, va dur a terme el projecte Aloma adreçat a promoure la conservació i transmissió del Patrimoni. Les activitats sobre biblioteques estaven finançades

mitjançant el conveni Millora de les biblioteques escolars. Direcció General d’Universitat

39




Direcció General d’Universitat 12 -

Servei d’Informàtica Educativa

1 -

Tot i no tenir despeses de formació, sí que van organitzar al curs 2009-2010 diferents seminaris, dotze en total, a través del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (POTU) i en col·laboració amb l’ICE, adreçats a professorat de matèries concretes de batxillerat per coordinar els processos acadèmics i

selectius de transició cap a la universitat. Servei d’Informàtica educativa i suport tècnic als centres Aquest servei està actualment adscrit a la direcció general d’Universitat i tampoc presenta cap despesa de formació tot i haver dut a terme una jornada sobre webs dinàmiques de centres educatius àmbit autonòmic al 2009-2010.

Secretaria General



Departament de Gestió Econòmica

3 -

Departament de gestió econòmica També sense cap despesa de formació i com ja hem comentat a l’apartat de la Direcció General de Personal Docent, és el departament que s’ha encarregat d’organitzar i dur a terme al llarg del 2009-2010 la formació sobre el programa de gestió econòmica ECOIB dels centres educatius. Objectiu 2.3. Complementar l’oferta formativa als programes que es derivin

d’aquest Pla

Indicador 2.3.1. Actuacions específiques i compartides amb altres institucions

40


La Conselleria ha signat convenis específics de col·laboració amb les següents entitats en matèria de formació del professorat, elaboració de material i publicació de bones pràctiques: Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa (CNICE)

Aquest organisme del Ministeri d’Educació és l’encarregat de promoure l’aplicació de les tecnologies en l’àmbit de l’educació. En col·laboració amb l’empresa estatal Red.es, depenent del Ministeri d’Indústria, i les comunitats autònomes, es van signar dos convenis: Internet en la escuela (2002) i Internet en el aula (2005-2008). La nostra comunitat ha signat els dos convenis que suposen partides pressupostàries pròpies i partides pressupostàries del CNICE. Les accions que es desenvolupen fan referència a la formació del professorat en TIC, el seu seguiment i avaluació, la producció de continguts digitals, la creació

d’un magatzem de recursos educatius digitals que s’ha concretat en la plataforma Agrega i la difusió i la comunicació del conjunt de les accions. A més d’aquestes actuacions, l’empresa Red.es, en la seva gerència d’educació, també compta amb partides pressupostàries per a propòsits concrets quant a la implementació de les TIC en educació. Plan Enseña

Al tercer trimestre del curs 2007-2008 es va començar a desenvolupar un programa de formació en TIC amb l’anomenat PLAN ENSEÑA BALEARS 2008 que va finalitzar al primer trimestre del curs 2008-2009. Aquest pla s’emmarcava dins el conveni de l’empresa estatal Red.es amb les diferents comunitats autònomes com una de les actuacions per promoure la societat digital. El pressupost total de la inversió a la nostra comunitat anava a càrrec d’aquesta empresa estatal. Les activitats anaven adreçades a professorat de quatre nivells diferents de formació en TIC, des de nivells baix/mitjà fins a

formació de formadors. Cadascuna de les activitats que es van desenvolupar als que, aleshores, eren els cinc CEP de les Illes Balears, eren presencials, llevat de les que es van organitzar des del programa de Formació a Distància, i estaven formades per quatre mòduls de dues hores cada un. El nombre total d’actuacions va ser el següent: Centre de formació Nombre d’activitats Nombre d’activitats

2007-2008 2008-2009

CEP d'Eivissa 104 112

CEP d'Inca 72 94

CEP de Manacor 100 122

41


CEP de Menorca 93 121

CEP de Palma 248 275

Programa de Formació a Distància 682 812

Total 1.299 1.536

Projectes EDA EDA és un projecte que pretén ajudar als professors i professores a incorporar les TIC a la seva activitat a l'aula, detectar els avantatges i inconvenients d'utilitzar aquestes noves tecnologies i trobar nous enfocaments didàctics

d'ensenyament i aprenentatge. Encara que inicialment es va iniciar només per a matemàtiques, EDA s'ha estès en els últims anys a les àrees d'anglès i física així com a altres projectes més amplis. Promogut per l’ITE, Institut de Tecnologies Educatives, en conveni amb algunes comunitats autònomes, proposa al professorat la posada en pràctica d'un pla d'experimentació en el qual s'usen materials digitals en la majoria de les classes durant almenys dos mesos. Durant aquest temps els professors i

professores participants compten amb materials específics de guia i referència, amb assessorament tutorial per als aspectes metodològics i també amb assessoria tècnica específica sobre els programes i materials. El projecte EDA va començar l'any 2005, durant aquest curs 26 professors i professores de matemàtiques andalusos van participar en aquest projecte pioner d'experimentació usant l'eina Descartes. En el curs 2007, l'experiència s'estén a Catalunya i Murcia i com a resultat altres 28 professors de

matemàtiques de les tres comunitats autònomes participen en aquesta nova fase de EDA2007. Durant el curs 2008 EDA se celebra únicament en les comunitats de Galícia i Catalunya però estenent-se a noves àrees, concretament a anglès i física en les quals l'experimentació es realitza amb els projectes Malted i Newton de l’ITE i participant un total de 91 professors. En el curs 2009/10 se celebra un gran EDA en conveni amb sis comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Catalunya i Galícia amb un total de 237 professors i professores participants de les àrees de matemàtiques, anglès i física.

En el cas de Balears, es va participar concretament en el projecte Descartes de matemàtiques i en el projecte Malted de llengua anglesa. Els projectes contemplaven dues fases:

a. Un curs a distància que donava a conèixer la web Descartes i Malted i adaptar els materials didàctics a la seva tasca docent.

42


b. Un curs a distància, destinat al professorat que havia participat a la primera fase, per utilitzar els recursos de manera continuada amb l’alumnat.

La primera fase es va dur a terme durant el curs 2009-2010 i la segona fase

durant el primer trimestre del curs 2010-2011. Des del Programa de Formació a Distància es va organitzar la inscripció del professorat participant. Universitat de les Illes Balears

Amb la Universitat s’han signat diferents convenis entre els quals es troba la col·laboració específica per al projecte REDINED que ja s’explica en altres apartats d’aquest document (Indicador 1.2.2. Convenis amb la UIB) i que té com a finalitat principal afavorir l’intercanvi d’informació en el camp de la

investigació i la innovació educativa. Amb la Facultat d’Educació de la UIB, la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, a través del Servei de Formació, organitza les pràctiques dels alumnes de magisteri i dels de psicopedagogia i pedagogia en centres educatius. A través d’un conveni específic i d’una convocatòria pública, els centres educatius poden participar d’aquest programa i tenir alumnes de pràctiques a les seves aules. Es considera la funció tutorial com a formació

permanent i els centres reben una compensació econòmica de part de la UIB (Indicador 1.3.3. Activitats de formació de tutors d’alumnat en pràctiques). El CEP de Manacor ha comptat amb la col·laboració de la UIB per a la tasca de recerca i investigació que es va dur a terme com a part del projecte europeu COPE, Competences of professional educators in Europe, alhora que també va participar en la realització del curs pilot que mostrà els resultats d’aquesta col·laboració i que va tenir una durada de 40 hores.

Institut de Ciències de l’Educació

A partir dels convenis específics de col·laboració amb l’ICE signats al 2008 i al 2009 en els quals es va acordar realitzar un seguit d’accions conjuntes on la Conselleria, mitjançant la DGIFP, col·laborava econòmicament i l’ICE aportava els seus recursos humans, tècnics i instal·lacions per a la gestió, difusió i desenvolupament d’aquestes actuacions, s’han realitzat les següents activitats formatives al llarg del primer bienni del PQ 2008-2012:

2008-2009

43


Nombre Modalitat Títol

Servei d’Atenció a la Diversitat

3 Jornades L’alumnat nouvingut: acollida i llengua (Mallorca, Menorca i Eivissa)

3 Jornades

La realitat dels programes d’intervenció socioeducativa. Nous reptes (Mallorca, Menorca, Eivissa)

2 Curs Competències bàsiques als centres socioeducatius Mediació entre tots


1 Conferències Dona, guerra civil i franquisme

1 Jornades Mapes conceptuals i aprenentatge significatiu

1 Curs de Postgrau

Expert universitari en formació de formadors (I)

CEP de Palma

1 Jornades Literaula: Jornades de literatura a secundària

CEP d’Inca 1 Jornades Literaula: Jornades de literatura a secundària

CEP de Manacor 1 Jornades Literaula: Jornades de literatura a secundària

CEP de Palma CEP d’Inca

1 Jornades Trobada de seminaris de matemàtiques

CEP de Palma

1 Jornades Psicomotricitat: espai - temps d’inclusió

CEP d’Inca 1 Jornades Psicomotricitat: espai - temps d’inclusió

2009-2010

Nombre Modalitat Títol

Direcció General d’Universitat

12 Seminari Del batxillerat a la universitat a les matèries de: Matemàtiques Llengües Clàssiques Llengua Castellana I Literatura Ciències Socials Filosofia Física I Química Llengua Catalana I Literatura Ciències Socials -Geografia Llengües Estrangeres Ciències de la Naturalesa Tecnologia Economia

44



1 Curs de Postgrau

Expert universitari de formació de formadors en la intervenció en centres

1 Conferències Dona, guerra civil i franquisme

1 Curs Formació de formadors ( Iniciació)

CEP de Palma 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

1 Jornada Experiència matemàtica. Propostes innovadores

1 Jornada Altes capacitats i educació

CEP d’Inca 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

1 Jornada Experiència matemàtica. Propostes innovadores

CEP de Manacor 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

CEP de Menorca 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

CEP d’Eivissa 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

CEP de Formentera 1 Jornada Dinamització de la llengua catalana a secundària

Xarxa CEP CEP de Palma Cal destacar l’excel·lent col·laboració amb els diferents assessors de

l’ICE . Ha permès una cooperació amb la feina d’organització, de pagaments, d’ajuda i d’apuntar diversos punts de vista a l’hora de plantejar les activitats. Durant el curs 2008-09, es varen realitzar:

o Literaula: Jornades de literatura a secundària o III Jornada de professorat de matemàtiques de secundària

Durant el curs 2009-2010: o Altes capacitats i educació o Experiència matemàtica. Propostes innovadores o Dinamització de la llengua catalana a secundària

CEP d’Inca Curs 2008-09: Trobada de seminaris de matemàtiques Competències a l’àrea de matemàtiques (IV Festa de les matemàtiques)

45


Literaula: Jornades de literatura a Secundària Curs 2009-10: Experiència matemàtica Dinamicat: Jornada de dinamització de la llengua catalana a secundària

CEP de Manacor El curs 2008-2009 es va col·laborar amb l’ICE amb la Jornada sobre la literatura a secundària i al 2009-2010 amb la jornada de dinamització de la llengua catalana. Les col·laboracions amb l’UIB han augmentat, aquesta millora està relacionada amb el projecte europeu COPE que es desenvolupa al CEP Manacor.

CEP de Menorca Com ja s’ha citat en un altre apartat, només una activitat puntual coordinada des de l’assessoria de convivència (compartida amb l’ICEE) ha estat tot el bagatge d’activitats compartides. En una ocasió vàrem intentar organitzar una activitat conjuntament, però no hi va haver gaire interès per part de l’ICE.

CEP d’Eivissa Les actuacions del CEP d’Eivissa en col·laboració amb la UIB o amb lCE són més aviat escasses, a diferència del que succeeix a Mallorca. En el nostre cas, s’ha limitat a activitats molt puntuals, algunes promogudes des del propi CEP, d’altres organitzades directament des del SFPP.

CEP de Formentera Es va dur a terme la Jornada sobre dinamització de la llengua catalana al 2009-2010.

Facultat d’Educació de la UIB

Tal com hem exposat als indicadors relacionats amb l’Objectiu 1.3, amb la Facultat d’Educació de la UIB, la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, a través del Servei de Formació, organitza les pràctiques dels alumnes de magisteri i dels de psicopedagogia i pedagogia en centres educatius. A través d’un conveni específic i d’una convocatòria pública, els

centres educatius poden participar d’aquest programa i tenir alumnes de pràctiques a les seves aules. Es considera la funció tutorial com a formació permanent i els centres reben una compensació econòmica de part de la UIB (Indicador 1.3.3. Activitats de formació de tutors d’alumnat en pràctiques). Indicador 2.3.2. Adequació i complementarietat de les activitats externes d’entitats col·laboradores El PQ 2008-2012 esmenta que les universitats, les institucions, les empreses o

entitats especialitzades en formació permanent podran col·laborar en el desenvolupament d’activitats de formació permanent del professorat, en coherència amb el que preveuen els plans plurianuals i els programes anuals i d’acord amb la normativa vigent4. Aquestes entitats, dotades de personalitat jurídica pròpia sense ànim de guany, han tingut per tant al llarg d’aquest

4 Ordre del conseller d'Educació i Cultura, de 2 de gener, per la qual es regula la planificació i el reconeixement de

la formació permanent del professorat no universitari (BOIB núm. 8 de 17-1-2002).

46


bienni el marc del pla quadriennal que ara s’avalua per tal d’adequar i complementar la seva oferta formativa a la ja existent des de la xarxa de CEP i la resta de serveis de la Conselleria per d’alguna manera afavorir que el ventall d’opcions per als docents sigui el més ample possible però alhora coherent amb les linies establertes des de l’administració.

a. Homologació i reconeixement

El reconeixement de la formació organitzada i desenvolupada per aquestes entitats, és a dir, la inscripció dels certificats de participació en el registre general de formació permanent del professorat, que en el cas dels centres de professorat es practica d’ofici i en el cas d’entitats externes està vinculada a la resolució de la Comissió de reconeixement de formació, exigeix prèviament l’homologació de les activitats i per tal que les entitats obtinguin aquesta

homologació estan obligades a: desenvolupar l’activitat d’acord amb el disseny presentat a

l’Administració. presentar l’informe final dins el mes següent a la data d’acabament de

l’activitat. difondre adequadament les característiques de l’activitat. avaluar els participants, facilitar la informació i la documentació

requerides. utilitzar preferentment la llengua catalana en el desenvolupament de

l’activitat.

Aquest procés d’homologació permet al SFPP tenir constància de les activitats de formació que es desenvolupen fora de la xarxa interna i veure si són coherents, com hem dit abans, amb els plans pluriannuals i els programes anuals.

Al llarg d’aquest primer bienni han estat un total de 77 entitats diferents que en un curs o l’altre han sol·licitad l’homologació de les seves activitats, 48 entitats al curs 2008-2009 i 59 al curs 2009-2010 i el nombre d’activitats homologades creix de manera sorprenent: 363 al 2008-2009 per 558 al 2009-2010. S’observa, a partir dels gràfics, un augment en el nombre d’activitats homologades i reconegudes d’un curs a l’altre amb un creixement d’uns 13 punts percentuals, mentre que el nombre d’homologades i no reconegudes no

canvia significativament si ho observam en termes absoluts però sí davalla uns 13 punts percentuals quan establim percentatges en relació al nombre total d’activitats homologades:

Nombre total entitats

47


2008-2009 2009-2010

48 59

Nombre total activitats homologades

2008-2009 2009-2010

363 558

207

156

395

163

Activitats homologades i reconegudes Activitats homologades i no reconegudes

Homologació i reconeixement

2008-2009 2009-2010

57,02 %

42,98 %

70,79 %

29,21 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %

80,00 %

Activitats homologades i reconegudes Activitats homologades i no reconegudes

Homologació i reconeixement

2008-2009 2009-2010

48


Si al curs 2008-2009 distingiem dos grans grups dintre del gruix d’entitats que va procedir a la demanda d’homologació com a requisit previ per després accedir al reconeixement de la formació: Entitat Activitats

homologades Activitats homologades i reconegudes

Entitats amb un gran nombre d’activitats homologades i amb una proporció igual o semblant d’activitats reconegudes

STEI 78 66

CCOO 24 17

ANPE 20 20

FETE – UGT 17 14

Entitats amb un gran nombre d’activitats homologades però amb una proporció molt inferior d’activitats reconegudes

ICE 44 10

Escola de l’Esplai de les Illes Balears

40 4

SAC 18 3

al curs 2009-2010 són quatre els grups que distingim: Entitat Activitats

homologades Activitats homologades i reconegudes

Entitats amb un nombre no molt elevat d’activitats homologades i un nombre equivalent d’activitats reconegudes

42 entitats Entre 1 i 8 activitats homologades

Entre 1 i 6 activitats homologades i reconegudes


CCOO 44 41

FUNDACIÓ RADIO ECCA

30 30

ANPE 28 22

UNIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT DE LES IILES BALEARS (UCTAIB)

16 16

MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MENORCA

14 14

UIB 13 11

49


Entitats amb un gran nombre d’activitats homologades però amb una proporció inferior, tot i que no molt, d’activitats reconegudes

ICE-UIB 44 30

FETE- UGT 43 30

Entitats amb un gran nombre d’activitats homologades però amb una proporció molt inferior d’activitats reconegudes

STEI 107 64

UNION SINDICAL OBRERA. USOCV

40 21

SAC - UIB 33 18

INSTITUT DE FORMACIÓ RAMON SERRA. ESCOLA DE L'ESPLAI DE LES ILLES BALEARS

26 9

b. Acompliment línies prioritàries

(Veure Gràfics Indicador 2.3.2. Activitats externes. Línies prioritàries)

A través dels gràfics i els resultats de la graella que s’exposa a continuació, destacarem un seguit de conclusions en relació a la progressió: Es repeteixen tres grans àmbits d’actuació al llarg d’aquest primer

bienni:

1. Escola inclusiva: atenció a la diversitat, educació intercultural, educació per a la igualtat i educació per a la convivència,

2. Tecnologies de la informació i la comunicació, 3. Educació per a la salut.

Les línies prioritàries Escola inclusiva: atenció a la diversitat, educació

intercultural, educació per a la igualtat i educació per a la convivència i Tecnologies de la informació i la comunicació, creixen de manera espectacular al curs 2009-2010.

La línia Educació científica i educació ambiental davalla considerablement, de

49 a 2 actuacions. La resta d’actuacions desenvolupades al llarg del bienni es reparteixen

entre les restants línies prioritàries amb nombres no gaire significatius. Línia prioritària Nombre total

d’actuacions Entitats representatives

2008-2009 Escola inclusiva: atenció a la diversitat, educació

58 ANPE Escola de l’Esplai de

50


intercultural, educació per a la igualtat i educació per a la convivència

les Illes Balears STEI

Educació científica i educació ambiental

49 Molt repartides entre les diferents entitats

Educació social, cultural i artística


Educació per a la salut 19 Molt repartides entre les diferents entitats

Tecnologies de la informació i la comunicació


2009-2010 Escola inclusiva: Atenció a la diversitat, educació intercultural, educació per a la igualtat i educació per a la convivència

109 ANPE ICE-UIB STEI-I

Introduir millores en la didàctica de les àrees

79 ICE-UIB Fundació Ràdio ECCA CCOO

Actualitzar les competències per a l’exercici de la docència

51 STEI-I

Tecnologies de la informació i la comunicació

59 CCOO STEI-I

Promoure el coneixement del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears


Educació per a la salut


51


c. Nombre de certificacions en relació al nombre d’actuacions (Veure Gràfics Indicador 2.3.2. Activitats externes. Certificacions) Curs 2008-2009

El nombre de certificats emesos segueix la pauta de l’apartat Homologació i reconeixement on destacàvem un seguit d’entitats amb un gran nombre d’activitats homologades i amb una proporció igual o semblant d’activitats reconegudes, i en aquest cas sobresurten les mateixes entitats gairebé en el mateix ordre de priorització:

1. STEI amb 1012 certificats.

2. ANPE amb 931 certificats.

3. CCOO amb 243 certificats.

4. FETE – UGT amb 185 certificats. Després també ens trobam amb entitats que, tot i tenir un nombre menor

d’activitats reconegudes, com és el cas de l’ICE, en proporció al nombre de certificacions emeses és, si no elevat, sí prou significatiu (146 certificats). D’aquesta lectura es desprèn que el nombre d’assistents que va tenir aquesta entitat va ser elevat i es va mantenir al llarg de tot el desenvolupament de l’activitat. En aquest grup destacaríem també dues entitats que, amb una sola actuació formativa, assoleixen un nombre de certificats emesos superior o molt

semblant al nombre de certificats emesos en diverses actuacions dutes a terme per una sola entitat: DISFAM, que va dur a terme el IV Congrés de dislèxia, del qual es van emetre 169 certificacions. Associació de pràctica psicomotriu de les Illes Balears, que va realitzar La pràctica psicomotriu i el desenvolupament cognitiu i es van emetre 122 certificacions.

Curs 2009-2010

La pauta que seguíem al 2008-2009 en identificar les entitats amb major nombre d’activitats homologades i reconegudes amb el nombre de certificats emesos, no es produeix de manera clara al curs 2009-2010, sols el sindicat ANPE i la Unió de cooperatives de treball associat de les Illes Balears destaca tan a la columna d’entitats amb un gran nombre d’activitats homologades i reconegudes com a la columna d’entitats amb un gran nombre de

certificacions emeses:

52



Activitats homologades

Activitats reconegudes

Entitats amb un gran nombre de certificacions emeses

Certificacions emeses

CCOO 44 41 STEI-I 942

FUNDACIÓ RADIO ECCA

30 30 CCOO 776

ANPE 28 22 ANPE 665

UNIÓ DE COOPERATIVES

DE TREBALL ASSOCIAT DE

LES IILES BALEARS (UCTAIB)

16 16 FETE-UGT 555

MOVIMENT DE RENOVACIÓ

PEDAGÒGICA DE MENORCA

14 14

UNIÓ DE COOPERATIVES

DE TREBALL ASSOCIAT DE

LES IILES BALEARS (UCTAIB)

276

UIB 13 11 ICE-UIB

264

El segon grup estaria representat per unes quatre entitats amb un nombre molt baix d’activitats homologades i reconegudes però que es troben entre les que major nombre de certificats han emès:

Entitat Activitats homologades i reconegudes


PROJECTE JOVE 3 200

BISBAT DE MALLORCA 4 184

SECCIÓ BALEAR DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D´ESTUDIS CLÀSSICS

4 184

COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES

8 104

53


I finalment el grup representat per entitats amb un nombre important d’activitats homologades i reconegudes però que no es troba entre les que han emès un gran nombre de certificats:

Entitat Activitats homologades i reconegudes


UNIÓ SINDICAL OBRERA. USOCV 21 104

FUNDACIÓ RÀDIO ECCA 30 84

SAC - UIB 18 41

Afegir que en relació a l’ICE veiem que ha augmentat el nombre d’activitats homologades i reconegudes respecte del curs 2008-2009 i que es troba entre les entitats que major nombre de certificats han emès. Objectiu 2.4. Millorar l’estructura organitzativa en relació amb els objectius de la formació permanent i els processos administratius que se’n deriven Indicador 2.4.1. Adequació de la normativa existent El marc legislatiu de la FPP a les Illes Balears s’articula amb el desplegament del

Decret 68/2001 de 18 de maig, pel qual es regula l'estructura i l'organització de la formació permanent del professorat de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 63 de 26-5-2001). Tota la gestió de la formació a les Illes Balears pren com a marc aquest decret. L’esmentat decret regula els següents aspectes:

a. L’estructura administrativa des d’on s’ha de gestionar la formació del

professorat i les seves funcions.

El Servei de Formació Permanent del Professorat, incorporat a la unitat orgànica de l’aleshores anomenada Direcció General d’Ordenació i Innovació, actualment Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, actuarà com a òrgan coordinador; els centres del professorat, centres adscrits al servei esmentat, com a unitats organitzatives; i la Comissió de Formació Permanent del Professorat de les Illes Balears, com a

òrgan consultiu. b. La planificació de la formació permanent del professorat.

El decret ordena l’elaboració d’un pla quadriennal en el qual es defineixin els trets i les prioritats de la formació i l’elaboració de programes anuals on es concretin les accions formatives. Aquesta planificació, el pla i els

54


programes anuals que se’n derivin són els instruments d’orientació i coordinació de l’activitat desenvolupada pels diversos òrgans de gestió de la formació permanent del professorat de les Illes Balears. c. Els objectius, les funcions i l’estructura organitzativa dels centres de

professorat.

El decret regula els centres de professorat i la seva adscripció a l’administració educativa, els seus òrgans de govern i les seves funcions, els seus objectius, la composició i funcions de l’equip pedagògic, les funcions dels assessors i assessores de formació i el sistema d’accés a la direcció i a les assessories.

d. Les entitats col·laboradores.

Únicament s’esmenta que la universitat, les institucions, les empreses o les entitats especialitzades en formació permanent podran col·laborar en el desenvolupament d’activitats de formació permanent del professorat, en coherència amb el que preveu el Pla quadriennal de formació. No especifica com s’ha de regular aquesta col·laboració.

A partir del Decret 68/2001 es despleguen altres disposicions que regulen aspectes concrets de la formació permanent del professorat. Comentarem l’abast i la naturalesa de les ordres que actualment són vigents:

- Ordre del Conseller d’Educació i Cultura del dia 2 de gener de 2002 per la qual es regula la planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat no universitari (BOIB núm. 8 de 17-01-02). Es tracta d’una normativa bàsica per a la gestió administrativa de la

formació permanent, tant pel que fa a la formació permanent programada des de l’administració educativa, com pel que fa a la programada per les entitats col·laboradores i homologada per l’administració; defineix les modalitats formatives i les seves característiques; i regula el reconeixement de la formació al professorat, els seus efectes i la seva gestió.

- Ordre de dia 5 d’agost de 2008, de la consellera d’Educació i Cultura,

per la qual s’aprova el Pla quadriennal (2008-2012) de Formació Permanent (BOIB núm. 118 de 23-08-08). Aprova el Pla de Formació Permanent que ha de regir els programes de formació des del curs 2008-2009 fins al curs 2011-2012. S’hi exposen els principis pedagògics i metodològics orientadors del Pla, l’estructura de la formació permanent a les Illes Balears i la seva gestió administrativa, les necessitats formatives del professorat i dels centres, les línies prioritàries d’actuació

55


per a la confecció dels successius programes de formació anuals, els projectes experimentals o específics que s’impulsaran i les actuacions preferents d’avaluació de la formació permanent en relació amb el Pla.

- Ordre de dia 27 de gener de 2009, de la consellera d'Educació i Cultura,

per la qual es regula l'estructura i el funcionament dels centres de

professorat de les Illes Balears (BOIB núm. 23 de 14-02-09). Indica quins són els centres del professorat (CEP) i els seus àmbits geogràfics, els òrgans de govern unipersonals i col·legiats, les seves funcions i si n’és el cas els requisits, la forma d’accés i la duració en els càrrecs i la seva avaluació. Regula la tipologia i la distribució de les assessories de formació permanent, els requisits i la forma d’accés dels assessors i assessores de formació, la duració i l’avaluació en el lloc de treball. Especifica els aspectes normatius de l’organització i funcionament dels

centres de professorat i la seva coordinació (horaris, pressuposts, registres de documentació, etc.).

- Ordre de 27 de març de 2009, de la consellera d’Educació i Cultura, per la qual es regula la realització d’estades de formació en empreses de les Illes Balears del professorat dels cossos d’ensenyament secundari i professors tècnics de formació professional, que imparteix cicles formatius de formació professional i programes de qualificació professional inicial (BOIB núm. 57.Ext. 20/04/2009).

- Decret 85/2009, de 20 de novembre que regula la implantació del

complement específic singular del càrrec de secretari o secretària dels centres de professorat (BOIB núm. 174 de 28-11-09). Aquesta era una reivindicació històrica, ja que des que les competències d’educació es gestionen des de la comunitat autònoma, el 1998, no s’havia regulat aquest complement econòmic ni el reconeixement del càrrec com a servei.

En el següent quadre resum esmentam la normativa que actualment regula la formació del professorat no universitari a les Illes Balears (marcam en negreta la normativa que s’ha elaborat durant el bienni 2008-2010): Cronologia Normativa Publicació Contingut Observacions

56


Cronologia Normativa Publicació Contingut Observacions

2001 (18 de maig)

Decret 68/2001

BOIB núm. 63 (26/5/01)

Regula l'estructura i l'organització de la formació permanent del professorat de la

comunitat autònoma de les Illes Balears

Decret a partir del qual s’han de desplegar les

altres disposicions

2002 (2 de gener)

Ordre BOIB núm. 8 (17/1/02)

Regula la planificació i el reconeixement de la formació

permanent del professorat no universitari

Deroga l’Ordre de 30 de

desembre de 1999

2003 (27 de febrer)

Ordre BOIB núm. 34 (13/03/03)

Es fixen els mòduls econòmics de les indemnitzacions corresponents a les activitats de

formació permanent del professorat no universitari

2008

(5 d’agost)

Ordre

BOIB núm.

118 23/08/08

Aprova el Pla de Formació

Permanent 2008-2012

Substitueix el 2n

Pla de Formació Permanent 2004-2008

2009 (27 de gener)

Ordre BOIB núm. 23 14/2/09

Regula l’estructura i el funcionament dels centres de professorat

Substitueix l’Ordre de 28 de juny de 2006

2009 (27 de març)

Ordre BOIB núm. 57.Ext.

20/04/2009

Regula la realització d’estades de formació en empreses de les Illes

Balears del professorat dels cossos d’ensenyament secundari i professors tècnics de formació

professional, que imparteix cicles formatius de formació professional i programes de

qualificació professional inicial

Substitueix l’Ordre de 4 de

juliol de 2005

2009 (20 de

novembre)

Decret 85/2009

BOIB núm. 174

(28/11/09)

Regula la implantació del complement específic singular

del càrrec de secretari o secretària dels centres de professorat

Per altra part, s’ha treballat en la revisió de dues ordres més:

- Nova ordre que reguli els mòduls econòmics i altres aspectes de la gestió econòmica de la formació. L’esborrany d’aquesta nova ordre està elaborat i s’ha de procedir a la revisió dels serveis jurídics; s’ha de

debatre internament i en Mesa Sectorial i altres òrgans consultius pertinents, abans de ser proposada per aprovació i publicació. Entre altres aspectes, es tracta d’actualitzar les quanties en relació als mòduls d’altres comunitats autònomes i definir de forma específica la tipologia de perceptors.

57


- Revisió de l’ordre de planificació, homologació i reconeixement de la formació. Es troba en estat inicial: detecció de problemàtiques i casuístiques de l’ordre vigent, estudi i comparació amb les d’altres comunitats autònomes, etc.

Pel que fa a normativa d’abast més específic cal esmentar dos tipus de resolucions: les que convoquen i resolen sobre aspectes de recursos humans i estructura organitzativa i les que convoquen i resolen actuacions en relació al programa anual i la participació del professorat en actuacions formatives. Durant el curs 2008-2009 s’han convocat i resolt:

- Resolució del director general d’Innovació i Formació del Professorat, de 24 de setembre de 2008, per la qual es convoca la realització d’estades

de formació en empreses de les Illes Balears del professorat del cos d’ensenyament secundari i professorat tècnic de formació professional, que imparteix docència en els cicles formatius de formació professional i/o en programes de qualificació professional inicial (PQPI), pel curs 2008/2009 (BOIB 12/10/2008 núm. 139).

- Diverses convocatòries de centres educatius de pràctiques per estudis universitaris exposades al Bloc I, Objectiu 1.4.

- Resolució del director general d’Innovació i Formació del Professorat de

dia 31 de març de 2009, per la qual s’aprova la convocatòria per a la provisió de places de directors/es en els centres de professorat, per concurs de mèrits i en règim de comissió de serveis (BOIB 16/04/2009 núm. 55).

- Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de dia 3 d’abril de 2009

per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de llicències per estudi i per dur a terme treballs de recerca durant el curs 2009-2010, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents i del cos d’inspectors al servei de l’Administració educativa (BOIB 28/04/2009 núm.62).

- Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de dia 4 de maig de

2009 per la qual es convoca un concurs per a l’elaboració de materials de formació a distància per al professorat no universitari de les Illes Balears (BOIB 16/05/2009 núm. 71).

- Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de dia 12 de juny de

2009, per la qual es convoquen ajuts econòmics individuals per assistir a

58


activitats de formació permanent del professorat d’ensenyament no universitari dins el període comprès entre l’1 de setembre de 2008 i el 31 d’agost de 2009 (BOIB 25/06/2009 núm.92).

- Resolució del director general d’Innovació i Formació del Professorat de

dia 20 de juliol de 2009, per la qual es fa pública la proposta definitiva de directors/es de centres de professorat, seleccionats per concurs de mèrits i en règim de comissió de serveis (BOIB 04/08/2009 núm. 113).

Durant el curs 2009-2010 s’han convocat i resolt:

- Resolució del director general d’Innovació i Formació del Professorat, de 23 de setembre de 2009, per la qual es convoca la realització d’estades

de formació en empreses de les Illes Balears del professorat dels cossos d’ensenyament secundari i professor tècnics de formació professional, que imparteix cicles formatius de formació professional i programes de qualificació professional inicial (BOIB núm. 146 – 06/10/2009).

- Diverses convocatòries de centres educatius de pràctiques per estudis universitaris exposades al Bloc I, Objectiu 1.4.

- Resolució del director general d'Innovació i Formació del Professorat de dia 19 de març de 2010, per la qual s'aprova la convocatòria per a la provisió de llocs de feina d'assessors de formació permanent en els centres de professorat, per concurs de mèrits i en règim de comissió de serveis (BOIB 10/04/2010 núm. 55).

- Resolució del conseller d'Educació i Cultura de dia 26 de març de 2010

per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de llicències per

estudi i per dur a terme treballs de recerca durant el curs 2010-2011, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents i del cos d'inspectors al servei de l'Administració educativa (BOIB 10/04/2010 núm. 55).

- Instruccions del director general d’Innovació i Formació del Professorat

de 12 d’abril de 2010 per l’avaluació dels assessors seleccionats d’acord amb la Resolució de dia 23 de febrer de 2007, per la qual s’aprova la convocatòria per a la provisió de llocs de feina d’assessors de formació permanent en els CEP.

- Instruccions del director general d'Innovació i Formació del Professorat

de 12 d'abril de 2010 per l'avaluació dels directors seleccionats d'acord

59


amb la Resolució de dia 31 de març de 2099, per la qual s'aprova la convocatòria per a la provisió de places de directors en els centres de professorat.

- Resolució del conseller d’Educació i Cultura de dia 21 de juny de 2010,

per la qual es convoquen ajuts econòmics individuals per assistir a activitats de formació permanent del professorat d’ensenyament no universitari dins el període comprès entre l’1 de setembre de 2009 i el 31 d’agost de 2010 (BOIB 03/06/2010 núm. 99).

- Resolució del director general d'Innovació i Formació del Professorat,

de 13 de juliol de 2010, per la qual es fa pública la proposta definitiva d'assessors de formació permanent en els centres de professorat,

seleccionats per concurs de mèrits i en règim de comissió de serveis (BOIB 22/07/2010 núm. 109).

- Resolució del conseller d’Educació i Cultura de dia 4 de agost de 2010 ,

per la qual es convoquen ajudes econòmiques a entitats sense finalitat de lucre per fer activitats de formació permanent adreçades al professorat de nivells educatius no universitaris per al curs 2009-2010 (BOIB 10/08/2010 núm. 117).

Indicador 2.4.2. Adequació i pertinença de les activitats equiparades a les de formació permanent (Veure Gràfics Indicador 2.4.2.) L’Ordre de dia 2 de gener de 2002 que regula la planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat no universitari, en el capítol IX, específica quines són aquelles activitats que sense ser pròpiament de formació

poden ser equiparades a les de formació permanent. Les opcions que presenta aquesta classificació van més enllà de la idea de formació permanent, com és el cas de les titulacions universitàries i els ensenyaments de règim especial, o bé es tracta de requisits que el professorat necessita per poder optar a una plaça en règim definitiu en un centre educatiu com són els cursos de reciclatge i formació lingüística i cultural. Altres opcions que es contemplen són les activitats de formació permanent

organitzades pel ME o altres comunitats autònomes, activitats realitzades a universitats estrangeres o activitats de formació no homologades, desenvolupades per empreses, associacions empresarials o entitats. Aquestes activitats entrarien a formar part del gruix d’actuacions catalogades com a externes però fora del circuit de la formació desenvolupada per entitats sense ànim de lucre de la nostra comunitat autònoma que són tractades a l’Indicador 2.3.2.

60


Ens queden finalment, atès que la tutoria de pràctiques ja es tracta als apartats dels objectius 1.3 i 1.4, els projectes de recerca o d’innovació, la participació en programes internacionals i la participació en activitats d’innovació que són desenvolupats majoritàriament per diferents serveis de la Conselleria. Aquests

tipus d’actuacions, que ocupen un gruix important en termes numèrics i també en termes d’inversió de recursos humans per dur a terme el seu desenvolupament, seguiment i avaluació, desvirtuen a vegades la tasca pròpiament formativa ja que el seu objectiu final no és d’altre que premiar la participació del professorat que desenvolupa projectes amb l’alumnat o al centre. El gràfic mostra clarament com sobresurten la direcció general d’Innovació i Formació del Professorat i la direcció general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educativa (DGAOIE) i que el seu nombre d’actuacions

ha augmentat sobretot pel que fa a la DGAOIE. A continuació definim i exposam aquelles actuacions que sobresurten pel nombre de centres implicats segons la direcció general de la qual depenen:

Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educativa Aquesta direcció general a través del servei de Programes Internacionals desenvolupa la majoria de les actuacions que es consideren equiparades a les

de formació permanent. Programes Internacionals és l’encarregat de coordinar i organitzar el Programa d’Aprenentatge Permanent (PAP) a la nostra comunitat autònoma adreçat a les etapes d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i ensenyaments d’adults. El PAP és un programa d’acció comunitari que té com a objectiu facilitar l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dels països europeus que participen, de manera que es converteixin en una referència de qualitat en el món. Dintre d’aquest programa destaquem:

Comenius: adreçat a atendre les necessitats d’ensenyament i

aprenentatge de tots els participants, des d’educació infantil fins a educació secundària, com també de les institucions o organitzacions que imparteixen aquesta informació. Contempla tres accions diferents: la mobilitat individual, les associacions i altres actuacions. Pel que fa al document d’avaluació i al present apartat exposarem les dades de les associacions Comenius que poden ser multilaterals i bilaterals i dels

anomenats Agermanaments E-Twinning.

Grundtvig: adreçat a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de tots els implicats en l’educació de persones adultes en qualsevol de les modalitats, com també a totes les institucions i organitzacions que proporcionen aquest ensenyament. Contempla tres accions diferents: la mobilitat individual, les associacions i altres

61


actuacions i en aquest apartat farem referència sols a les associacions d’aprenentatge.

Projectes Multilaterals Comenius Projectes escolars que permeten als centres (com a mínim tres centres procedents de tres països participants) treballar sobre un tema d'interès comú. Aquest tipus de projectes tenen com a objectiu implicar el major nombre possible de grups d’alumnes, per contribuir a la cooperació entre àrees o matèries diferents. Una de les prioritats és fomentar la participació activa dels alumnes. Després, un nombre limitat d'alumnat i professorat podrà desplaçar-se a un altre país per preparar i planificar el projecte europeu. Es concedeixen 35 hores de formació per curs escolar al professorat implicat i a la persona coordinadora 45 hores de formació per curs escolar.

2008-2009 2009-2010

Nombre de centres implicats

Nombre de certificacions emeses



18 314 36 380

Projectes Bilaterals Comenius Aquests projectes se centren en l'aprenentatge de llengües estrangeres, i es dóna prioritat a les llengües menys divulgades i menys ensenyades. Acaben en un intercanvi que consisteix en una estada en el centre associat i una visita efectuada en contrapartida. Participen dos centres procedents de dos països europeus. Es concedeixen 35 hores de formació per curs escolar al professorat implicat i a la persona coordinadora 45 hores de formació per curs escolar.

2008-2009 2009-2010





3 16 6 37

Associacions d’Aprenentatge Grundtvig En una associació d'aprenentatge Grundtvig, el professorat i l'alumnat d'almenys tres països participants treballen conjuntament en un o més temes d'interès comú per a les organitzacions cooperants. Aquest intercanvi d'experiències, pràctiques i mètodes contribueix a un major coneixement de la variada cultura europea, del seu àmbit social i econòmic, i a entendre millor les àrees d'interès comú. Es poden beneficiar tot tipus d'institucions i organitzacions que treballin en l'educació de persones adultes formal, no formal o informal. Es concedeixen 35 hores de formació per curs escolar al professorat implicat i a la persona coordinadora 45 hores de formació per curs escolar.

62


2008-2009 2009-2010





1 4 5 40

Agermanaments e-Twinning Constitueix una mesura d'acompanyament de l'acció Comenius, dintre del Programa d'Aprenentatge Permanent, engegat al gener de 2007 i que està previst que finalitzi en 2013. Consisteix a crear un agermanament escolar entre dos o més centres educatius de països distints pertanyents a la UE a través d'internet, de manera que aprenguin un de l'altre, comparteixin punts de vista i creuen llaços d'amistat. Es concedeixen fins a 30 hores de formació en correspondència amb la durada del projecte al llarg del curs escolar: un trimestre 10 hores, dos trimestres 20 hores i tres trimestres 30 hores.

2008-2009 2009-2010





12 3 14 14

Programa de centres amb Seccions Europees Programa que consisteix en reforçar l'horari dedicat a l'ensenyament de la llengua estrangera impartint total o parcialment, una àrea o matèria no lingüística en aquesta llengua estrangera. Es concedeixen fins a 30 hores de formació al professorat implicat durant els primers tres cursos escolars de participació en l’experiència i a la persona coordinadora se li reconeixeran, a més, 10 hores anuals de formació.

2008-2009 2009-2010





101 185 113 329

Programa del Portfolio Europeu de les llengües El programa té per objectiu promoure l’ús del Portfolio, un document personal promogut pel Consell d'Europa per tal que els ciutadans puguin enregistrar les seves experiències

63


d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi. El document té una doble vessant: l'educativa i la informativa. Pel que fa al caire informatiu, pretén donar a conèixer als professors i empresaris quines són les nostres capacitats lingüístiques en relació als nivells de llengua establerts en el Marc Comú Europeu de Referència. Quant a la vessant educativa representa un instrument d'autoavaluació i reflexió sobre els coneixements lingüístics i el procés d'aprenentatge de llengües. El Portfolio va adreçat als ciutadans de totes les edats per promoure l'aprenentatge de llengües al llarg de la seva vida. Es concedeixen fins a 20 hores de formació per curs escolar al professorat implicat.

2008-2009 2009-2010





7 84 6 81

Intercanvis d’alumnat i de professorat Programa de cooperació amb centres educatius estrangers consistent en la realització d’un projecte educatiu conjunt, sobre un tema d’interès comú, curricular o d’organització escolar, i dins del qual s’inclouen intercanvis educatius virtuals i presencials d’alumnat i/o de professorat, com també altres activitats educatives encaminades al desenvolupament del projecte. Es concedeixen fins a 20 hores de formació al professorat acompanyant de l’alumnat en els viatges d’intercanvis i fins a 10 hores de formació a la persona coordinadora.

2008-2009 2009-2010





32 37 24 57

Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat

En aquesta direcció general destaca el servei d’Innovació Educativa que, entre d’altres programes, du a terme els que sorgeixen de la cooperació territorial amb el Ministeri d’Educació:

Immersió lingüística en anglès Programa per realitzar activitats, durant dues setmanes, en algun centre d’una altra comunitat autònoma, fora de l’entorn escolar, per millorar la fluïdesa en llengua anglesa, alhora que es conviu amb un grup d’alumnes d’una altra comunitat autònoma. Està adreçat a alumnes de 5è i 6è de Primària i 1r curs d’ESO. La tasca del professorat participant estarà reconeguda amb 10 hores de formació.

64


2008-2009 2009-2010





6 4 4 12

Rutes literàries Aquest programa atorga ajuts per recórrer, durant una setmana, una de les 20 rutes que hi ha establertes en diferents comunitats autònomes amb el suport de monitors i material didàctic, en relació a un autor, un llibre o una generació literària. Està adreçat a alumnes de 3r i 4t d’ESO. La tasca del professorat participant estarà reconeguda amb 10 hores de formació.

2008-2009 2009-2010





4 8 4 8

Rutes científiques Programa per participar, durant una setmana, en una de les 14 rutes que hi ha establertes en diferents comunitats autònomes, amb l’objectiu de complementar els coneixements científics que s’adquireixen a l’aula, gràcies al descobriment de la seva aplicació i utilitat a la vida diària, a l’hora que es treballen actituds de treball cooperatiu i de respecte entre alumnes de distinta procedència. Adreçat a alumnes menors de 20 anys, que cursin matèries científiques en el Batxiller o en Cicles Formatius de Grau Mitjà. La tasca del professorat participant estarà reconeguda amb 10 hores de formació.

2008-2009 2009-2010





4 8 4 8

Escoles viatgeres

65


Escoles Viatgeres és un recurs educatiu que permet a l’alumnat continuar el seu aprenentatge fora de l’aula i reforçar l’adquisició de les competències bàsiques. Els seus objectius estan centrats en el coneixement de la riquesa cultural, lingüística, geogràfica i social d’Espanya, a l’hora que fomenta la convivència entre els alumnes de tot el territori nacional. Consisteix en ajudes per recórrer, durant una setmana, una de les 24 rutes que hi ha establertes en les diferents comunitats autònomes amb el suport de monitors i material didàctic, en relació a la cultura, la llengua, medi natural i social propis. Aquest programa sorgeix de la col·laboració entre el Ministeri d’Educació i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Està adreçat a alumnes de 5è i 6è de Primària i es realitza al llarg de la primavera i la tardor del curs següent. La tasca del professorat participant estarà reconeguda amb 10 hores de formació.

2008-2009 2009-2010





11 12 11 11

I d’altres actuacions que sorgeixen en col·laboració amb altres conselleries i/o programes d’altres serveis: Programa Entre Illes El Servei d'Innovació Educativa en el marc del PAIRE (Programa d'Acollida, Integració i Reforç Educatiu) posa en marxa el programa ENTRE ILLES. Aquest programa està adreçat al 3r cicle dels centres públics de primària de les Illes Balears. Els seus objectius estan centrats en el coneixement de la riquesa cultural, lingüística, geogràfica i social de les Illes Balears, a l’hora que fomenta la convivència entre els alumnes de tot el territori autonòmic i consisteix en estades de tres dies en una illa diferent a la de residència. La tasca del professorat participant estarà reconeguda amb 10 hores de formació.

2008-2009 2009-2010





20 42 18 36

Programa de centres ecoambientals Seguint un dels objectius marcats per l’Agenda 21 d’impulsar l’educació ambiental als centres educatius i, dins la línia d’ambientalització dels centres educatius engegada el curs 2004/2005, les Conselleries de Medi Ambient i d’Educació i Cultura convoquen anualment el Programa de Centres Ecoambientals que té com a objectius: · Impulsar l’educació ambiental en el currículum dels centres educatius de les Illes Balears.

66


· Donar suport als projectes d’ambientalització dels centres educatius. · Treballar en la línia de fer una contribució efectiva en la lluita contra el canvi climàtic. El coordinador rebrà 15 hores de formació per trimestre fins a un màxim de 45 hores de formació per a tot el curs i el professorat participant rebrà 10 hores de formació per trimestre sencer fins a un màxim de 30 hores de formació per a tot el curs.

2008-2009 2009-2010





218 1675 233 1747

Fira de la Ciència L’objectiu fonamental de la Fira de la Ciència és divulgar la ciència i els resultats de la recerca. Aquesta activitat sorgeix de la col·laboració de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, la Conselleria d’Educació i la UIB. El professorat participant mitjançant l’elaboració de projectes científicotecnològics serà reconegut amb 40 hores de formació.

2008-2009 2009-2010





31 90 33 106

Premis a l’edició de materials didàctics Tenen com a principal finalitat potenciar la investigació en experiències educatives pedagògiques innovadores per donar resposta a la realitat dels centres educatius. Es reconeixerà amb hores de formació permanent del professorat fins a un màxim de 50 hores, en funció del projecte, tant als premiats com als honorats al 2008-2009, mentre que al 2009-2010 sols es reconeixen amb hores de formació els projectes premiats.

2008-2009 2009-2010

Pro

ject

es p

rese

nta

ts i

reco

neg

uts

co

m a

ho

res

de

form

aci

ó

El restaurant de la gent Peixets, peixets Creació de material multimèdia a

l'àrea de ciències socials per a l'educació d'adults

Taller de matemàtiques a l'ESO: les matemàtiques també són divertides

L'hort escolar un programa cientíifc d'aprenentatge

Serem capaços de resoldre

les situacions quotidianes que ens planteja el dia a dia?

Titànic, la nostra pel·lícula La botiga del comerç just El culte al cos a debat Emocions Més que mirar, Miró

67


Tot aigua, el museu a l'escola Escriure a l'Educació infantil, primària

i secundària. Eixos propostes per a una metodologia coherent

Fang: plaer i tècnica Colección de cuadernos de dibujo

técnico en 3D Activitats de tutoria Aprendre colcant Utilització de les TIC a l'educació

infantil Sòcrates a l'Àgora: una experiència

pedagògica per a quart d'ESO a les Illes Balears

El nostre protagonista Taller de teatre, una experiència

didàctica a l'educació infantil Sala de llum i construccions

Cer

tifi

caci

on

s

emes

es 33 9

Tutories de pràctiques ( Veure Indicador 1.3.4. Dades de participació )

Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent

2008-2009 2009-2010

Certificacions emeses Certificacions emeses

Fires i Mostres 521 143

Tutorització d’alumnat de formació professional en centres de treball de la Unió Europea

- 42

Total 521 185

Direcció General de Personal Docent

L’Accés a la funció docent: nou sistema de concurs-oposició són actuacions formatives de vint hores àmbit autonòmic adreçades als presidents dels tribunals que tenen com a objectius: Unificar els criteris d’actuació dels tribunals, Donar a conèixer la normativa de gestió econòmica

Donar a conèixer la documentació del concurs-oposició

68


Donar a conèixer el funcionament del programa informàtic de les oposicions (MOPIS)

2008-2009 2009-2010

Certificacions emeses Certificacions emeses

50 79

Direcció General de Cultura

En correspondència amb les funcions d’educació i difusió del Patrimoni, des

del curs 2003-2004, el Museu de Mallorca desenvolupà el Projecte Balanguera, vigent fins el curs 2007-2008. L’actual situació del Museu de Mallorca, encara que transitòria, fa inviable una actuació que impliqui la realització de visites. Per aquest motiu i en vista de la bona acollida que havia tengut l’esmentat projecte , el passat curs 2009-2010 es va fer un canvi de plantejament. Segons el nou enfocament, els fons del Museu de Mallorca, ara per ara inaccessibles, es substituïren per elements del Patrimoni en el sentit més ampli, però amb la característica que havien de tenir alguna relació de proximitat amb el centres

educatius. Això implicà un canvi de nom i es va triar el de Projecte Aloma. En conjunt, els objectius a assolir responen als mateixos principis de reconeixement, valoració i responsabilització en la conservació i transmissió del Patrimoni. Al setembre de 2009 es va proposar una convocatòria entre la DG de Cultura com a promotora i la DG d’Innovació i de Formació del Professorat per tal que el projecte tingués reconeixement en hores de formació permanent del professorat.

2009-2010 Centres implicats Certificacions emeses

5 99

Direcció General de Política Lingüística

Am l’objectiu de dinamitzar la llengua catalana als centres educatius la direcció general de Política Lingüística ha realitzat tot un seguit d’activitats amb implicació de l’alumnat: Trobades d’educació en comunicació en català a l’àmbit audiovisual

Trobades en premsa escrita i ràdio en català (EP) Trobades d’audiovisuals en català (ESO) Maratons de teatre Encontres de teatre en català (ESO)

2008-2009 2009-2010

69


Certificacions emeses Centres implicats Certificacions emeses Centres implicats

37 43 93 59

Indicador 2.4.3. Adequació i millora dels recursos tecnològics per a la gestió pedagògica i administrativa Els recursos tecnològics eren francament deficients en el moment de començar a implementar aquest PQ que ara avaluam. Es treballava a través de la base de

dades corporativa del govern, anomenada Recursos Humans (RH), de la qual només se n’aprofitava una part de les seves possibilitats: la certificació d’assistència a les activitats de formació del professorat i la inscripció d’aquesta assistència, ja certificada, al Registre de Formació del Professorat de les Illes Balears; de retruc, aquesta finalitat d’enregistrar la participació, facilitava la gestió del Programa Anual de formació. Ja des del curs anterior, el 2007-2008, l’equip del SFPP va constatar aquest

endarreriment; aleshores es tractava de vehicular aquesta modernització, però es va topar amb la manca de decisió o la descoordinació i dispersió de competències en matèria de modernització tecnològica de la pròpia administració educativa. Així i tot, es varen obrir línies de treball amb la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia per poder fer realitat algunes de les millores en la gestió. Millores que han estat del tot insuficients i que s’haurien de poder fer realitat durant els propers anys.

Aquestes són les necessitats constatades i el seu estat d’execució:

a. Procediments relacionats amb l’assistència a les activitats de formació.

NECESSITAT ESTAT

Inscripció telemàtica als cursos de formació del professorat de tota l’oferta de la conselleria a totes les illes, mitjançant el SFPP i la xarxa de CEP.

Finalitzat

Signatura digital a través d’una eina de portasignatures massiu de la certificació de l’assistència.

Finalitzat

Visualització del Registre de Formació personal a través del Portal del Personal.

Finalitzat

Digitalització de la certificació i emissió de certificats amb possibilitat de descàrrega des del Portal del Personal.

Iniciat

b. Procediments relacionats amb la gestió del Programa i la seva avaluació.

NECESSITAT ESTAT

Inserció de propostes d’activitats al Programa, des dels diferents CEP i Finalitzat

70


des del SFPP, directament a la base de dades, amb el conseqüent protocol de validació. Això evitaria repetir tasques i revertiria en una millor rendibilitat de recursos humans, tant als diferents CEP com al SFPP, a més de permetre la visualització del procés d’elaboració del Programa i millorar la coordinació.

Millora de les eines de recollida de dades de participació (inscripció, admissió, inscripció i certificació) i de gestió pedagògica del Programa en relació al PQ (adscripció a línies prioritàries i sublínies, resposta a necessitats formatives, modalitats bàsiques i experimentals).

Finalitzat a Extranet (base de dades alternativa de prova) Iniciat a RH

Elaboració d’eines de tractament de dades per facilitar l’avaluació pedagògica del Programa.

Finalitzat a Extranet Iniciat a RH

Creació de comunicació i gestió en línia entre SFPP i xarxa CEP. Finalitzat

Modernització de les pàgines web dels CEP. Finalitzat

c. Procediments relacionats amb la gestió pedagògica i administrativa de les activitats de formació.

NECESSITAT ESTAT

Elaborar i produir noves eines d’avaluació en línia pels participants de les activitats de formació.

Finalitzat

Administrar l’entorn virtual de formació des del SFPP. L’administració i el manteniment del Moodle la fa el Servei d’Informàtica Educativa. El SFPP gestiona i coordina els cursos.

Finalitzat

Impulsar la producció d’eines de difusió de pràctiques d’aplicació d’aula derivades d’activitats formatives específiques.

Finalitzat: Pràctiques CB Iniciat (amb la UIB): Innovacions.cat

Creació d’un catàleg de ponents en línia per a ús de tota la xarxa de formació.

No iniciat

Introducció de la gestió econòmica de les activitats a la base de dades comuna.

No iniciat

d. Recursos tecnològics propis del SFPP i de la xarxa CEP.

NECESSITAT ESTAT

Instal·lació d’un servidor web local (centralitzat al SFPP) per a ús dels CEP i el personal del Servei de Formació.

Finalitzat: (amb manteniment i actualització periòdica)

PC quad core 8 Gb RAM, 500 Gb HD (servidor) Switch xarxa Intercanviador teclat

Finalitzat

SO: GNU/LINUX Debian squeeze (server) Finalitzat

71


Apache, MYSQL, PHP FTP

e. Procediments telemàtics relacionats amb les convocatòries del SFPP:

NECESSITAT ESTAT

Sol·licituds de llicències per estudi. No iniciat

Convocatòries de centres de pràctiques universitàries. No iniciat

Convocatòries d’ajudes econòmiques individuals. No iniciat

Convocatòries d’ajudes econòmiques per a entitats. No iniciat

Sol·licituds d’homologació d’activitats de formació i reconeixement de participació a activitats de formació.

No iniciat

Indicador 2.4.4. Documentació interna facilitadora de la gestió i del treball en equip. S’han elaborat diversos instruments interns que faciliten la gestió i el treball en

equip:

- Instruccions de la DGIFP sobre la incorporació d’actuacions formatives al Programa Anual de Formació des de les altres DG, la seva gestió i certificació.

- Instruccions de la DGIFP per a cada curs escolar per a la xarxa CEP. - Instruccions del SFPP d’ús de les eines de recollida de dades i gestió de

la formació per a la xarxa CEP i el propi equip del SFPP.

- Instruccions del SFPP d’actuació sobre l’execució i documentació de la despesa de fons finalistes i fons propis CAIB per a la xarxa CEP i el propi equip del SFPP.

Propostes de millora

INDICADORS Propostes 2010-2011 Propostes 2011-12

OBJECTIU 2.1. Adequar-se a les necessitats que es deriven de l’aplicació del Pla Quadriennal 2008-12 i de les actuacions de l’administració educativa

2.1.1. Àmbit territorial d’actuació Des de la programació anual, aplicar criteris coherents pel que fa a destinataris de la formació i adscripció territorial.

Determinar àmbits territorials en relació a ens organitzadors de la formació, tenint en compte també l’adscripció territorial al

72



programa de formació a distància, si s’escau.

2.1.2. Recursos humans per a la gestió de la formació

Reformular les plantilles dels CEP en nombre i perfil segons els centres adscrits. Redistribuir recursos humans de suport educatiu de forma que el CEP Palma tengui una plantilla més equilibrada en relació a les demandes i necessitats que ha d’atendre.

Augmentar els recursos humans dels CEP en relació a programes específics (TIC, Biblioteques escolars, alumnat nouvingut, etc.), descentralitzant recursos humans adscrits a diferents direccions generals de la Conselleria, de tal manera que siguin centres de suport de proximitat als centres i al professorat que integrin més serveis educatius. Valoració de la reestructuració, si s’ha fet, i consolidació d’uns criteris d’assignació de recursos humans més estables en relació amb l’organització i l’estructura de la FPP a les Illes Balears, aproximant-se a la relació centres-recursos del CEP de Menorca.

2.1.3. Participació del professorat

Adequar l’oferta als destinataris i aplicar uns criteris de selecció coherents amb els objectius de l’activitat i la seva transferebilitat al centre i a l’aula.

Continuïtat

2.1.4. Oferta formativa Vetllar per la bona relació entre qualitat i quantitat de l’oferta formativa i la seva distribució segons col·lectius i necessitats.

Valorar la incidència de l’oferta sobre tots els col·lectius, tenint en compte l’oferta de les entitats externes.

OBJECTIU 2.2. Optimitzar els recursos econòmics per tal d’utilitzar-los amb coherència amb les línies prioritàries marcades en el PQ 2008-2012 i amb la necessitat de tenir unes instal·lacions en condicions acceptables.

2.2.1. Distribució adequada de Adequar la distribució de Consolidar la distribució

73



recursos econòmics per a la formació recursos econòmics per a la formació en funció de les competències en aquesta matèria de cada direcció general i centres o ens adscrits.

adequada i coherent dels recursos econòmics en funció de les competències de gestió i del PQ 2008-2012.

Optimitzar la despesa que suposa la dispersió de recursos humans destinats a formació del professorat entre direccions generals i centres o ens adscrits.

Continuïtat.

Mantenir l’assignació als CEP de pressupost propi de la CAIB i la transferència dels pressuposts finalistes per a formació provinents de convenis amb l’administració central.

Adequar les assignacions als CEP, CAIB i finalistes, en funció del programa d’activitats elaborat.

Millorar la distribució de les partides econòmiques finalistes provinents dels convenis amb el Ministeri en relació també a una millor organització i distribució de les competències en matèria de formació.

Millorada la distribució de recursos finalistes i l’adequació de l’oferta formativa, estudiar la possibilitat de reduir les assignacions CAIB per a formació en benefici de l’augment dels recursos humans per a la formació.

Vetllar perquè l’oferta formativa i els criteris d’admissió siguin altament significatius per a la millora de la pràctica professional, de manera que no es facin despeses innecessàries o prescindibles.

Revisar la normativa existent i estudiar una alternativa més coherent i pertinent de manera que s’estableixi un complement econòmic adequat per formació i un complement per altres tasques que actualment s’equiparen a FPP, sense ser-ho.

Acotar temes de formació per a la convocatòria d’ajudes a entitats externes que realitzin activitats de formació, i per a la convocatòria d’ajudes individuals al

Continuïtat

74



professorat, de forma que el pressupost que s’hi destini sigui coherent amb les necessitats formatives.

2.2.2. Suficiència dels recursos econòmics destinats a la gestió de la formació a la xarxa CEP

Des

pes

es d

e

form

aci

ó

Elaborar un programa que oferti formació de forma equilibrada en relació a les necessitats.

Ajustar l’oferta a les prioritats formatives i al principi de la qualitat front a la quantitat.

Alt

res

des

pes

es

Destinar recursos econòmics, de l’assignació CAIB del CEP i des de l’IBISEC, en cas de ser reformes d’infraestructura, a la millora i dotació de les instal·lacions que han quedat obsoletes. Revisar la despesa en eines de comunicació i aplicar mesures d’estalvi a través de les possibilitats d’interacció virtual.

Destinar recursos econòmics de l’assignació CAIB del CEP i de l’IBISEC a la millora i dotació de les instal·lacions concretament al CEP Palma, CEP Menorca (nova seu de Ciutadella) i CEP Formentera.

Rec

urs

os

hu

ma

ns

Fer un estudi sobre l’adequació de la despesa en recursos humans docents i no docents en funció de les tasques que s’han de realitzar i les necessitats que s’han d’atendre.

Elaborar una proposta de dotació de recursos humans docents i no docents en funció de les tasques que s’han de realitzar i de les necessitats que s’han d’atendre.

75



Inst

al·

laci

on

s

Continuar amb les millores de les instal·lacions pròpies de la Conselleria, preferentment al CEP de Palma i la nova seu de Ciutadella.

Elaborar un estudi sobre la titularitat de les instal·lacions, la distribució de les despeses de funcionament, neteja i manteniment i la viabilitat d’establir convenis estables de cogestió i usos de les instal·lacions entre les institucions implicades. Elaborar un estudi sobre la viabilitat de renovar el sistema de videoconferència en col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Conselleria d’Interior.

2.2.3. Distribució i finalitat dels recursos econòmics destinats a formació des de les diferents direccions generals

DG

AO

IE

Distribuir la despesa entre el Servei de Programes Internacionals i els CEP, mitjançant la transferència als CEP de part de les partides finalistes PALE en relació al programa de formació elaborat.

Continuïtat

DG

IFP

: A

ctu

aci

on

s

form

ati

ves

Assumir la despesa i la gestió del programa de Formació a Distància (FAD) i d’altres activitats formatives des dels fons finalistes provinents del conveni amb el ME (Escuela 2.0. i LOE 2010).

Assumir la despesa i la gestió del programa de Formació a Distància (FAD) i altres actuacions, des dels fons finalistes provinents del conveni Escuela 2.0. i altres fons que el ME incorpori.

DG

IFP

: S

I i

SA

D

Destinar pressupost CAIB i fons finalistes LOE i PAIRE per a actuacions dels diferents serveis de la DGIFP: Jornades d’Escola Inclusiva, formació de formadors i d’equips de suport, entre d’altres.

Continuïtat

76



DG

IFP

: a

jud

es

a e

nti

tats

Reduir el pressupost destinat a les entitats col·laboradores en funció de la reducció pressupostària pel 2010.

Reduir el pressupost destinat a les entitats col·laboradores en funció de la reducció pressupostària pel 2011.

DG

IFP

: a

jud

es

ind

ivid

ua

ls

Reduir el pressupost destinat a les ajudes individuals al professorat per realitzar activitats de formació en funció de la reducció pressupostària pel 2010 i ajustar els temes formatius objecte d’ajuda.

Reduir el pressupost destinat a les ajudes individuals al professorat per realitzar activitats de formació en funció de la reducció pressupostària pel 2011 i ajustar els temes formatius objecte d’ajuda.

DG

IFP

: su

po

rt

eco

nò

mic

als

con

ven

is a

mb

la U

IB

Reduir les assignacions als convenis REDINED i FPP (ICE de la UIB) en funció de la reducció pressupostària pel 2010.

Mantenir les assignacions als convenis REDINED i FPP (ICE de la UIB).

DG

FP

AP

Continuar la coordinació amb els CEP per la formació específica i amb l’assumpció de despeses a partir de fons propis i fons provinents de convenis amb les Cambres de comerç, la CAEB i la PIME, així com amb la gestió de despeses de fons europeus pels programes d’estades internacionals.

Continuïtat

DG

PC

Reduir el pressupost i l’oferta de la formació relacionada amb la implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat en funció de la reducció pressupostària pel 2010.

Mantenir l’oferta formativa.

DG

PL

Destinar recursos econòmics a les activitats de professorat i alumnes, activitats equiparades a efectes de reconeixement a la FPP.

Continuïtat

77



ICE

E

Continuar compartint despeses entre CEP i ICEE en relació als programes de mediació escolar i amb l’assumpció total de despeses en les actuacions formatives específiques.

Continuïtat

DG

PD

No es preveuen despeses específiques perquè les actuacions formatives sobre GESTIB formen part de la tasca professional del personal adscrit a la DGPD o del Programa FAD de la DGIFP.

Continuïtat

Ga

bin

et d

el

Co

nse

ller

Encara que no sigui una actuació formativa pròpiament dita, assumpció compartida de despeses envers el 25è aniversari dels CEP en col·laboració amb la DGIFP.

DG

C

Programació esporàdica d’oferta de FPP.

DG

UM

E

No es preveuen despeses específiques perquè les actuacions formatives sobre suport TIC als centres formen part de la tasca professional del personal adscrit a la DGUME o no comporten despesa (seminaris Batxillerat-UIB programa POTU).

Continuïtat

SG

No es preveuen despeses específiques perquè les actuacions formatives sobre suport ECOIB als centres formen part de la tasca professional del personal adscrit a la SG.

Continuïtat

78



OBJECTIU 2.3. Complementar l’oferta formativa als programes que es derivin d’aquest Pla

2.3.1. Actuacions específiques i compartides amb altres institucions

CE

NIC

E/I

TE

Continuar amb la col·laboració a diferents nivells de concreció i des de diferents projectes i modalitats amb les iniciatives de l’ITE amb les comunitats autònomes.

Continuar la col·laboració i compartir recursos i difusió de bones pràctiques educatives en relació a les TIC.

UIB

Continuar amb el Conveni REDINED i les actuacions formatives i de difusió que se’n deriven.

Continuïtat

ICE

Continuar amb el conveni sobre FPP i recerca educativa amb l’ICE, amb especial esment a la formació de formadors, els cursos de postgrau, les actuacions de recerca educativa i incorporar el Pla de Formació per Famílies.

Continuïtat

Facu

lta

t d

’Ed

uca

ció

de

la

UIB

Continuar amb la concreció dels convenis per a les pràctiques d’estudiants als centres educatius. Mantenir i iniciar projectes de recerca comuns a través de la DGIFP o la xarxa de CEP.

Continuïtat

79



2.3.2. Adequació i complementarietat de les activitats externes d’entitats col·laboradores

a.

No

mb

re d

’act

ua

cio

ns

ho

mo

loga

des

i

reco

neg

ud

es p

er e

nti

tat

Establir mecanismes de control d’ajustament a la normativa i de qualitat en l’homologació de les activitats externes, especialment en les activitats de formació a distància: adequació de materials, vinculació amb el Pla vigent i les seves línies prioritàries, accés a les aules virtuals, adequació dels dissenys, etc.

Revisar la normativa existent per promoure millores qualitatives en l’homologació d’activitats i adequació al Pla vigent: augmentar els mecanismes de planificació i coherència, de programació complementària als programes de la Conselleria, descentralitzar la formació externa amb vinculació als programes dels CEP, etc.

b.

Aco

mp

limen

t lín

ies

pri

ori

tàri

es

Millorar la complementarietat dels programes homologats de les entitats externes amb els programes de la Conselleria.

Començar a treballar amb les entitats col·laboradores per afavorir l’homologació de programes de formació més que no d’activitats de formació descontextualitzades i aïllades.

c. N

om

bre

de

cert

ific

aci

on

s

en r

ela

ció

al n

om

bre

d’a

ctu

aci

on

s

Aplicar criteris de selecció de participants coherents amb els objectius de l’activitat i la seva transferebilitat al centre i a l’aula.

Adequació de l’oferta i revisió de la normativa d’homologació de manera que les actuacions reconegudes tenguin un nombre de professorat rellevant, en relació a la resta d’assistents, que demostri el seu interès com a FPP.

OBJECTIU 2.4. Millorar l’estructura organitzativa en relació amb els objectius de la formació permanent i els processos administratius que se’n deriven

2.4.1. Adequació de la normativa existent

Elaborar i publicar una nova ordre d’indemnitzacions i mòduls econòmics per a les despeses de les actuacions de FPP ja que la de 2003 presenta uns mòduls obsolets que no

80



garanteixen la qualitat.

Revisar i proposar una nova ordre de planificació, homologació i reconeixement de la formació que doni més coherència a l’elaboració de programes propis i programes de les entitats col·laboradores, doti de major pertinença el reconeixement de la formació realitzada i aclareixi els àmbits de gestió pedagògic i administratiu de la FPP.

Compartir amb la DGPD i debatre a la Mesa Sectorial i a la Comissió Autonòmica de FPP la proposta de la nova ordre de planificació, homologació i reconeixement de la FPP. Publicar la nova ordre.

Publicar Instruccions de la DGIFP sobre l’avaluació de 1r any dels assessors seleccionats el 2009.

Publicar les resolucions pertinents per convocar les places d’assessories necessàries que ara no estan cobertes.

Publicar les resolucions pertinents per convocar les places dels directors del CEP de Palma i del CEP de Formentera.

Incloure noves modalitats en la convocatòria de llicències per estudi relacionades amb estudis de postgrau de tipus pedagògic i estudis oficials d’idiomes.

Estudiar la modificació de la Resolució de llicències per estudi en relació als projectes de recerca per assegurar-ne la qualitat, el rigor metodològic i la transferència a la pràctica docent.

Convocar les estades formatives en empreses.

Continuïtat

Millorar l’adequació de les resolucions d’ajudes a entitats i d’ajudes individuals per a la FPP amb el PQ

Continuïtat

2.4.2. Adequació i pertinença de les activitats equiparades a les de formació permanent

Continuar introduint millores en les convocatòries d’actuacions equiparades a la FPP que responen a programes d’Innovació amb alumnes.

Delimitar, destriar i catalogar aquestes activitats de manera que s’equiparin a formació o s’equiparin a altres conceptes no estrictament formatius

81



més relacionats amb la carrera professional i incloure aquestes millores a la normativa vigent, esmentada a l’indicador 2.4.1.

2.4.3. Adequació i millora dels recursos tecnològics per a la gestió pedagògica i administrativa

Acabar d’implementar la gestió digital de la certificació de la FPP i la visibilització i descàrrega per part de l’usuari des del Portal del Personal, en col·laboració amb la DGTIC.

Introduir millores a la base de dades Recursos Humans en relació a la gestió pedagògica dels programes de formació, en col·laboració amb la DGTIC: línies prioritàries, necessitats formatives i aspectes, catàleg de ponents, eines d’avaluació i informes.

Millorar les eines de gestió i de recollida de dades pel programes de formació (activitats, participació, admissió, certificació, adscripció a línies prioritàries, necessitats i aspectes, modalitats, etc.).

Elaborar i produir noves eines d’avaluació en línia pels participants de les activitats de formació.

Continuïtat

Impulsar la producció d’eines de difusió de pràctiques d’aplicació d’aula derivades d’activitats formatives específiques.

Continuïtat

Potenciar l’ús de l’entorn virtual per a la comunicació i gestió entre SFPP i xarxa CEP.

Continuïtat

2.4.4. Documentació interna facilitadora de la gestió i del treball en equip.

Revisar les instruccions de la DGIFP sobre la incorporació d’actuacions formatives al Programa Anual des de les altres DG, la seva gestió i certificació. Revisar i adequar les instruccions d’ús de les eines de recollida de dades i gestió de la formació. Establir pautes i

Continuïtat

82



protocols d’actuació sobre l’execució i documentació de la despesa de fons finalistes i fons propis CAIB. Revisar les Instruccions de la DGIFP per a la xarxa CEP.

83


Gràfics Indicador 2.1.1

0

50

100

150

200

250

6 4 3 0 6 0

77

110

42

8 100 3 0

14 22

207

71

92

132

87

150 05 4

170 1 1 0

10

Àmbits d'actuació 2008-2009

Autonòmic Illa CEP Zona

0

20

40

60

80

100

120

140

22

05 2

134

85

121

39

15 18

0 0 06

29

121

82

131

113

71

16

0 07 9

3 0 0 0 0 4

Àmbits d'actuació 2009-2010


84


206

99

604

38

252

107

534

23

0

100

200

300

400

500

600

700


Total àmbit territorial

2008-2009 2009-2010

85


77

14

0 0

85

6

0 00

10

20

30

40

50

60

70

80

90


DGIFP

2008-2009 2009-2010

110

22

0

10

121

29

04

0

20

40

60

80

100

120

140


Altres serveis i/o DG

2008-2009 2009-2010

86


6

42

207

5

22

39

121

7

0

50

100

150

200

250


CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

48

71

40

15

82

9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

87


310

92

17

5

18

131

3

0

20

40

60

80

100

120

140


CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

0 0

132

02 0

113

00

20

40

60

80

100

120

140


CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

88


TORNA

63

87

1

13

0

71

00

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

0 0

15

1

4

0

16

00

2

4

6

8

10

12

14

16

18


CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

89


Gràfics Indicador 2.1.2.1.

47%

15% 14%12% 11%

2%

45%

15% 15%

12% 11%

2%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

CEP Palma CEP Inca CEP Manacor CEP Menorca CEP Eivissa CEP Formentera

Centres Adscrits

2008-2009 2009-2010

90


84

6

22

64

51

62 2 1 1

51 2 1 1

84

4

24

64

51

62 2 1 1

61 2 1 1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

91


35

57

1412

31 1 0 0 1 0 0 0 0

36

1

1113

15

4

1 1 1 1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

92


36

2

8

1110

2 21

0 01

01

0 0

38

5 5

11

14

6

31

0 01

01

0 00

5

10

15

20

25

30

35

40

CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

93


18

0

7 7

22

21 1

01

0 01 1 1

18

0

7 7

23

2 21

01

0 0

21 1

0

5

10

15

20

25

CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

94


33

1

8

5

13

1 1 0 1 0 0 1 1 1

35

0

9

57

2 1 1 0 1 0 0 1 1 1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

95


TORNA

3

0

1 1 1 1 1 1

0 0 0 0

1 1

0

3

0

1 1 1 1 1 1

0 0 0 0

1 1

00

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

96



Palma50,2%

Inca14,2%

Manacor13,4%

Menorca9,9%

Eivissa11,5%

Formentera0,8%

Total professorat 08/09

Palma

49,9%

Inca

14,3%

Manacor

13,5%

Menorca

9,8%

Eivissa

11,6%

Formentera

0,9%

Total professorat 09/10

97


5PROFESSORAT PÚBLIC I CONCERTAT ASSIGNAT A CADA CEP 2008/2009

CENTRES PÚBLICS CENTRES CONCERTATS

EI (1) EP (2) ESO/BAT (3)

PQPI/CFM/CFS (4)

TOTAL (1+2+3)

EI/EP ESO/BAT PQPI/CFM/CFS TOTAL TOTAL Públic i concertat

CEP Palma 544 2010 2796 551 5350 1377 912 69 2358 7708

CEP Inca 203 665 880 153 1748 299 139 0 438 2186

CEP Manacor 224 687 849 114 1760 202 101 2 305 2065

CEP Eivissa 190 585 815 135 1590 108 68 0 176 1766

CEP Menorca 135 466 657 142 1258 167 94 0 261 1519

CEP Formentera 14 43 62 10 119 4 0 0 4 123

Total 1310 4456 6059 1105 11825 2157 1314 71 3542 15367

5 Dades proporcionades per la Direcció General de Personal Docent

98


6PROFESSORAT PÚBLIC I CONCERTAT ASSIGNAT A CADA CEP 2009/2010

CENTRES PÚBLICS CENTRES CONCERTATS

EI (1) EP (2) ESO/BAT (3)

PQPI/CFM/CFS (4)

TOTAL (1+2+3)

EI/EP ESO/BAT PQPI/CFM/CFS TOTAL TOTAL Públic i concertat

CEP Palma 584 2035 2922 525 5541 1378 918 73 2369 7910

CEP Inca 218 676 923 152 1817 293 149 0 442 2259

CEP Manacor 240 701 892 129 1833 206 102 2 310 2143

CEP Eivissa 196 609 861 141 1666 106 68 0 174 1840

CEP Menorca 137 470 687 135 1294 162 94 0 256 1550

CEP Formentera 15 44 72 17 131 4 0 0 4 135

Total 1390 4535 6357 1099 12282 2149 1331 75 3555 15837

TORNA

6 Dades proporcionades per la Direcció General de Personal Docent

99



050

100150200250300350400450

428

273 258

138

196

123

Professorat per assessor2008-2009

050

100150200250300350400450

439

282 268

141

204

135

Professorat per assessor 2009-2010

100


0,00%

0,10%

0,20%

0,30%

0,40%

0,50%

0,60%

0,70%

0,80%

0,90%

Palma Inca Manacor Menorca Eivissa Formentera

0,23%

0,37% 0,39%

0,72%

0,51%

0,81%

Grau d'atenció 2008-2009

101


TORNA

0,00%

0,10%

0,20%

0,30%

0,40%

0,50%

0,60%

0,70%

0,80%

Palma Inca Manacor Menorca Eivissa Formentera

0,23%

0,35% 0,37%

0,71%

0,49%

0,74%

Grau d'atenció 2009-2010

102


Gràfics Indicador 2.1.3.

15367

25671

19657

1605815837

24178

18547

15324

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

Total Professorat (Públic + Concertat)

Inscrits Admesos Certificats

2008-2009 2009-2010

103


81,69%

18,31%

82,62%

17,38%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

Admesos amb dret a certificat Admesos sense dret a certificat

2008-2009 2009-2010

104


7708

8760

5918

4885

7910

6147

4300

3473

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000



CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

105


82,54%

17,46%

80,77%

19,23%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%


CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

106


2186

2316

1958

1565

2259

2122

18501737

0

500

1000

1500

2000

2500



CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

107


79,93%

20,07%

93,89%

6,11%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%


CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

108


2065

2208

2084

1703

2143

2377

2169

1828

0

500

1000

1500

2000

2500

Total Professorat (Públic + Concertat) Inscrits Admesos Certificats

CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

109


81,72%

18,28%

84,28%

15,72%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%


CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

110


1519

2455

1984

1531

1708

2356

2077

1651

0

500

1000

1500

2000

2500

3000



CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

111


77,17%

22,83%

79,49%

20,51%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%


CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

112


1766

2258

1727

1289

1840

2137

1683

1266

0

500

1000

1500

2000

2500



CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

113


74,64%

25,36%

75,22%

24,78%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%


CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

114


123

293 293

215

135

341 341

276

0

50

100

150

200

250

300

350

400


CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

115


73,38%

26,62%

80,94%

19,06%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%


CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

116


15367

5398

38443247

15837

6481

3932

3144

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000



DGIFP

2008-2009 2009-2010

117


84,47%

15,53%

79,96%

20,04%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%


DGIFP

2008-2009 2009-2010

118


15367

1983 1849 1623

15837

2217 2195 1949

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000



2008-2009 2009-2010

119


TORNA

87,78%

12,22%

88,79%

11,21%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%



2008-2009 2009-2010

120



1012

64

948990

76

914

0

200

400

600

800

1000

1200

Nombre total activitats Activitats anul·lades Activitats realitzades

Oferta formativa

2008-2009 2009-2010

121


62

13

18

31

29

04

27

12

21

82

34

0

32

08 45

34

23

92

4

45

45

23

04

31

48

26

24

19

71

45

7

27

53 42

95

22

09

7

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

CEP Palma CEP Inca CEP Manacor CEP Menorca CEP Eivissa CEP Formentera DGIFP Altres Serveis i/o DG

TOTAL

Total hores de formació

2008-2009 2009-2010

122


282

22

260

205

16

189

0

50

100

150

200

250

300


CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

123


7,80%

92,20%

7,80%

92,20%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%


CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

124


91

4

87

113

7

106

0

20

40

60

80

100

120


CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

125


4,40%

95,60%

6,19%

93,81%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%


CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

126


127

5

122

163

8

155

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180


CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

127


3,94%

96,06%

4,91%

95,09%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%


CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

128


149

16

133133

18

115

0

20

40

60

80

100

120

140

160


CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

129


10,74%

89,26%

13,53%

86,47%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%


CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

130


108

11

97

88

4

84

0

20

40

60

80

100

120


CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

131


10,19%

89,81%

4,55%

95,45%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%


CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

132


18

2

16

21

1

20

0

5

10

15

20

25


CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

133


11,11%

88,89%

4,76%

95,24%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%


CEP de Formentera

2008-2009 2009-2010

134


93

2

91

97

6

91

0

20

40

60

80

100

120


DGIFP

2008-2009 2009-2010

135


2,15%

97,85%

6,19%

93,81%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%


DGIFP

2008-2009 2009-2010

136


144

2

142

170

16

154

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180



2008-2009 2009-2010

137


TORNA

1,39%

98,61%

9,41%

90,59%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%



2008-2009 2009-2010

138



Docència63%

Allotjament12%

Desplaçaments17%

Material7%

Altres1%

Despeses formació CEP 2008-2009

Docència64%

Allotjament15%

Desplaçaments19%

Material1%

Altres1%

Despeses formació CEP 2009-2010

139


CEP Palma43%

CEP Inca11%

CEP Manacor17%

CEP Menorca15%

CEP Eivissa i Formentera

14%

Altres despeses CEP 2008-2009

CEP Palma33%

CEP Inca18%

CEP Manacor21%

CEP Menorca

10%

CEP Eivissa18%

CEP Formentera

0,43%

Altres despeses CEP 2009-2010

140


40,20 %

59,80 %

46,31 %

53,69 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %

Despeses de formació Altres despeses

CEP de Palma

2008-2009 2009-2010

141


60,50 %

39,50 %

52,39 %

64,41 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %


CEP d'Inca

2008-2009 2009-2010

142


46,98 %

53,02 %

34,48 %

65,52 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %


CEP de Manacor

2008-2009 2009-2010

143


57,20 %

42,80 %

64,99 %

35,01 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %


CEP de Menorca

2008-2009 2009-2010

144


84,42 %

15,58 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %

80,00 %

90,00 %

2009-2010

CEP de Formentera

Despeses de formació

Altres despeses

145


TORNA

59,58 %

40,42 %

56,24 %

43,76 %

0,00 %

10,00 %

20,00 %

30,00 %

40,00 %

50,00 %

60,00 %

70,00 %


CEP d'Eivissa

2008-2009 2009-2010

146



75

4.5

76

,34

€

41

6.4

10

,66

€

58

.57

8,9

0 €

6.5

73

,48

€

9.2

85

,55

€

83

.16

3,5

7 €

0,0

0 €

0,0

0 €

0,0

0 €

10

.05

0,0

0 €

0,0

0 €

49

7.8

96

,00

€

40

5.3

49

,80

€

1.4

31

,89

€

98

8,1

2 €

9.1

60

,95

€

10

1.0

40

,06

€

0,0

0 €

4.1

89

,48

€

82

.87

2,2

6 €

0,0

0 €

0,0

0 €

0,00 €

100.000,00 €

200.000,00 €

300.000,00 €

400.000,00 €

500.000,00 €

600.000,00 €

700.000,00 €

800.000,00 €

Dir

ecci

ó G

ener

al

d'A

dm

inis

trac

ió, O

rden

ació

i In

spec

ció

Ed

uca

tiva

Dir

ecci

ó G

ener

al d

'Inn

ova

ció

i Fo

rmac

ió d

el P

rofe

sso

rat

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

lan

ific

ació

i C

entr

es

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

erso

nal

Do

cen

t

Inst

itu

t p

er a

l'Ed

uca

ció

i l'È

xit

Esco

lar

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e Fo

rmac

ió

Pro

fess

ion

al i

Ap

ren

enta

tge

Per

man

ent

Dir

ecci

ó G

ener

al d

'Un

iver

sita

t

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e C

ult

ura

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

olít

ica

Lin

güís

tica

Gab

inet

del

Co

nse

ller

Secr

etar

ia G

ener

al

Despesa formació

2008-2009 2009-2010

147


TORNA

56

,37

%

31

,11

%

4,3

8%

0,4

9%

0,6

9% 6,2

1%

0,0

0%

0,0

0%

0,0

0%

0,7

5%

0,0

0%

45

,14

%

36

,75

%

0,1

3%

0,0

9%

0,8

3% 9

,16

%

0,0

0%

0,3

8% 7,5

1%

0,0

0%

0,0

0%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

Dir

ecci

ó G

ener

al

d'A

dm

inis

trac

ió, O

rden

ació

i In

spec

ció

Ed

uca

tiva

Dir

ecci

ó G

ener

al d

'Inn

ova

ció

i Fo

rmac

ió d

el P

rofe

sso

rat

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

lan

ific

ació

i C

entr

es

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

erso

nal

Do

cen

t

Inst

itu

t p

er a

l'Ed

uca

ció

i l'È

xit

Esco

lar

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e Fo

rmac

ió

Pro

fess

ion

al i

Ap

ren

enta

tge

Per

man

ent

Dir

ecci

ó G

ener

al d

'Un

iver

sita

t

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e C

ult

ura

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

olít

ica

Lin

güís

tica

Gab

inet

del

Co

nse

ller

Secr

etar

ia G

ener

al

Percentatge despesa formació

2008-2009 2009-2010

148


Gràfics Indicador 2.3.2. Activitats externes. Línies prioritàries

TORNA

58

0 0 0 2 27

0 0 0 1 2 0 0 0 0

16

1 1 0 0 0 2 0 0 0 0

19

1 0 0 1

49

2 1

20

0 0 0 0 0

109

1 0 0 1 0 2 05

0

79

51

3 1 0 1

59

0 0 1 0 04

0 0 0 0

22

50 0 0 2 0 0

10

0 0 1

38

00

20

40

60

80

100

120

5.1

.

5.1

.1.

5.1

.2.

5.1

.3.

5.1

.4.

5.1

.5.

5.2

.

5.2

.1.

5.2

.2.

5.2

.3.

5.2

.4.

5.2

.5.

5.3

.

5.3

.1.

5.3

.2.

5.3

.3.

5.4

.

5.4

.1.

5.4

.2.

5.4

.3.

5.4

.4.

5.4

.5.

5.5

.

5.5

.1.

5.5

.2.

5.5

.3.

5.5

.4.

5.6

.

5.6

.1.

5.6

.2.

5.6

.3.

5.6

.4.

5.7

.

5.7

.1.

5.7

.2.

5.8

.

5.8

.1.

5.8

.2.

5.8

.3.

5.8

.4.

5.8

.5.

Acompliment línies prioritàries Entitats externes

2008-2009 2009-2010

149


Gràfics Indicador 2.3.2. Activitats externes. Certificacions

AB

AP

AJU

NTA

MEN

T D

E B

INIS

SALE

M

AJU

NTA

MEN

T D

E C

AP

DEP

ERA

AJU

NTA

MEN

T D

E P

OLL

ENÇ

A

AJU

NTA

MEN

T D

E SO

LLER

AM

ES

AN

PE

AP

FEM

ASN

IMO

ASS

OC

IAC

IÓ D

E P

RÀ

CTI

CA

PSI

CO

MO

TRIU

DE

LES

ILLE

S B

ALE

AR

S

ASS

OC

IAC

IÓ D

E Q

UÍM

ICS

DE

LES

ILLE

S B

ALE

AR

S

ASS

OC

IAC

IÓ E

CO

S

BIS

BA

T D

E M

ALL

OR

CA

BIS

BA

T D

'EIV

ISSA

CC

OO

CEC

E

CEE

SIB

CEN

TRE

DÉ

STU

DIS

DE

LÉS

PLA

I

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

DO

CTO

RS

I LLI

CEN

CIA

TS E

N F

ILO

SOFI

A I

LLET

RES

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

PED

AG

OG

IA I

PSI

CO

PED

AG

OG

IA D

E LE

S IL

LES …

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

PSI

CÒ

LEG

S

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

QU

ÍMIC

S D

E LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

CO

NSE

LLER

IA D

E M

EDI A

MB

IEN

T

CSI

F

DIS

FAM

ECC

A

ESC

OLA

DE

FOR

MA

CIÓ

AM

ÉS

ESC

OLA

DE

FOR

MA

CIÓ

DE

CA

PS.

MO

VIM

ENT

ESC

OLT

A I

GU

IATG

E D

E …

ESC

OLA

DE

L'ES

PLA

I

ESC

OLA

DE

L'ES

PLA

I DE

LES

ILLE

S B

ALE

AR

S

ESC

OLA

DE

TEM

PS

LLIU

RE

KA

IRÓ

S

ESC

OLA

MU

NIC

IPA

L D

E M

ALL

OR

QU

Í

ESTU

DI G

ENER

AL

LUL·

LIÀ

FEC

CO

O

FETE

-U

GT

FUEI

B

FUN

DA

CIÓ

CA

SA M

USE

U L

LOR

ENÇ

VIL

LALO

NG

A, P

AR

E G

INA

RD

I B

LAI …

FUN

DA

CIÓ

RA

DIO

EC

CA

ICE-

UIB

MO

VIM

ENT

DE

REN

OV

AC

IÓ P

EDA

GÒ

GIC

A D

E M

ENO

RC

A

PR

OJE

CTE

HO

ME

DE

MEN

OR

CA

PR

OJE

CTE

HO

ME

PA

LMA

PR

OJE

CTE

JO

VE

SAC

-U

IB

SEC

CIÓ

BA

LEA

R D

E LA

SO

CIE

TAT

ESP

AN

YOLA

DÉ

STU

DIS

CLA

SSIC

S

STEI

-i

UIB

UN

ED

0 0 8 0 12 16

931

16 23

122

12 13 0 14

243

0 1 482

28 5 34 25 25

169

17 4 9 11 0 7 36 3 18

185

11 12 13

146

5 038 15 26 58

1012

51 24

Certificacions per entitat externa 2008-2009

150


TORNA

AJU

NTA

MEN

T D

E P

OLL

ENÇ

A

AN

PE

ASO

CIA

CIÓ

N D

E P

AD

RES

TD

AH

DE

IBIZ

A

ASO

CIA

CIÓ

N P

AR

A L

A D

OC

ENC

IA E

INV

ESTI

GA

CIÓ

N …

ASS

OC

IAC

IÓ D

E P

RÀ

CTI

CA

PSI

CO

MO

TRIU

DE

LES …

ASS

OC

IAC

IÓ F

ILO

SÒFI

CA

DE

LES

ILLE

S B

ALE

AR

S

AU

LA V

IVA

. ASS

OC

IAC

IÓ H

UM

AN

ISTA

BIS

BA

T D

E M

ALL

OR

CA

BIS

BA

T D

'EIV

ISSA

CÀ

TED

RA

RA

MO

N L

LULL

CC

OO

CEC

E

CEN

TRE

D´E

STU

DIS

DE

L´ES

PLA

I

CEN

TRE

D'E

STU

DIS

D'E

DU

CA

CIÓ

CO

RP

OR

AL

CEN

TRE

D'E

STU

DIS

LO

CA

LS D

'ALA

IOR

CO

L·LE

GI D

E LO

GO

PED

ES D

E LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

BIÒ

LEG

S D

E LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

DO

CTO

RS

I LLI

CEN

CIA

TS E

N …

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

PSI

CÒ

LEG

S

CO

L·LE

GI O

FIC

IAL

DE

QU

ÍMIC

S D

E LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

CO

NSE

LL IN

SULA

R D

E M

ALL

OR

CA

CO

NSE

LLER

IA D

E M

EDI A

MB

IEN

T

CO

NSE

LLER

IA D

E SA

LUT

I CO

NSU

M

CSI

F

ESC

OLA

BA

LEA

RS

DE

L'ES

PO

RT

ESC

OLA

DE

FOR

MA

CIÓ

AM

ÉS

ESC

OLA

DE

FOR

MA

CIÓ

DE

CA

PS.

MO

VIM

ENT …

ESC

OLA

DE

TEM

PS

LLIU

RE

KA

IRÓ

S

ESC

OLA

MU

NIC

IPA

L D

E M

ALL

OR

QU

Í

ESC

OLA

UN

IVER

SITÀ

RIA

ALB

ERTA

GIM

ÉNEZ

ESP

AIS

DE

NA

TUR

A B

ALE

AR

ESTU

DI G

ENER

AL

LUL·

LIÀ

FER

E C

ECA

ESC

OLA

CA

TÒLI

CA

DE

LES

ILLE

S B

ALE

AR

S

FETE

-UG

T

FUEI

B

FUN

DA

CIÓ

CA

SA M

USE

U L

LOR

ENÇ

…

FUN

DA

CIÓ

RA

DIO

EC

CA

GES

TALT

MED

ITER

RÁ

NEO

ICE-

UIB

INST

ITU

T D

E FO

RM

AC

IÓ R

AM

ON

SER

RA

. ESC

OLA

…

INST

ITU

T D

'EST

UD

IS B

ALE

ÀR

ICS

INST

ITU

T M

UN

ICIP

AL

DE

SOLL

ER

MA

LLO

RC

A R

ECIC

LA

MO

VIM

ENT

DE

REN

OV

AC

IÓ P

EDA

GÒ

GIC

A D

E …

NO

USI

STEM

ES

OB

RA

CU

LTU

RA

L B

ALE

AR

PO

LIC

LÍN

CIA

MIR

AM

AR

(U

NIT

AT

DE

PSI

CO

LOG

IA)

PR

OJE

CTE

HO

ME

DE

MEN

OR

CA

PR

OJE

CTE

JO

VE

SAC

-U

IB

SEC

CIÓ

BA

LEA

R D

E LA

SO

CIE

TAT

ESP

AN

YOLA

…

STEI

-i

UIB

UIB

-DEP

. DE

FILO

SOFI

A I

TREB

ALL

SO

CIA

L

UIB

-DEP

. PED

AG

OG

IA A

PLI

CA

DA

I P

SIC

OLO

GIA

DE …

UIB

-SER

VEI

LIN

GÜ

ÍSTI

C

UN

ED

UN

IÓ D

E C

OO

PER

ATI

VES

DE

TREB

ALL

ASS

OC

IAT

DE …

UN

ION

SIN

DIC

AL

OB

RER

A. U

SOC

V

10

665

13 7 1825 0

184

13 0

776

443910 6 9 0

104

889

789

1522 0 25 0 2 32 0 6 2 0

555

1 1584

10

264

25 7 1011

260

0 1115 0

200

41

184

942

24 4 5 3 14

276

104

Certificacions per entitat externa 2009-2010

151



TORNA

0 0

162

6 0

415

4 0 0 0 00 0

258

0 3

436

3 0 1 4 0

Gab

inet

del

Co

nse

ller

Secr

etar

ia G

ener

al

DG

AO

I_D

irec

ció

Gen

eral

d

'Ad

min

istr

ació

, Ord

enac

ió i

Insp

ecci

ó E

du

cati

va

DG

PC

_Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

lan

ific

ació

i ce

ntr

es

DG

PD

_Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

erso

nal

D

oce

nt

DG

IFP

_Dir

ecci

ó G

ener

al d

'Inn

ova

ció

i F

orm

ació

del

Pro

fess

ora

t

DG

FPA

P_D

irec

ció

Gen

eral

de

Form

ació

Pro

fess

ion

al i

Ap

ren

enta

tge

Per

man

ent

DG

U_D

irec

ció

Gen

eral

d'U

niv

ersi

tat

DG

C_D

irec

ció

Gen

eral

de

Cu

ltu

ra

DG

PL_

Dir

ecci

ó G

ener

al d

e P

olít

ica

Lin

güís

tica

ICEE

_In

stit

ut

Co

nvi

vèn

cia

i Èxi

t Es

cola

r

Actuacions equiparades a les de formació permanent

DG/SERVEIS 2008-2009 DG/SERVEIS 2009-2010

2. ADEQUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 3 2008- 3weib.caib.es/Formacio/planificacio/Bloc...

Documents

Transcript of 2. ADEQUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 3 2008- 3weib.caib.es/Formacio/planificacio/Bloc...