2012 - 03 - 01-03-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/8d916ff7...Ajuntament d’Alcanar...

Núm. 3/2012

A J U N T A M E N T D’ A L C A N A R

ACTA DEL PLE DE DATA 1/03/2012

Alcanar, u de març de l’any dos mil dotze. Essent les 20.01 hores, es reuneixen al Saló de Sessions d'aquest Ajuntament a l'objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde, ALFONS MONTSERRAT ESTELLER, i amb l'assistència de l’Interventor de fons, en SEBASTIÀ BATISTE MIRALLES, la Secretària na MERCÈ COLOMÉ ESCURRIOLA com a fefaent; i amb l’assistència dels regidors següents:

En MIQUEL SANCHO MATAMOROS Regidor (ERC-AM) Na Mª CARME NAVARRO BALADA Regidora (ERC-AM) En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS Regidor (ERC-AM) Na MERCÈ FISCHER CID Regidora (ERC-AM) En JOSEP MARIA SANCHO SUBIRATS Regidor (ERC-AM) N’ EVA MA QUERALT ROCA Regidora (ERC-AM) En JOAN ROIG CASTELL Regidor (ERC-AM) N’ IVAN ROMEU HIERRO Regidor (CIU) N’ ANTONIO JOSÉ FIBLA REVERTER Regidor (CIU) Na Mª TERESA LANGE EBRI Regidor (CIU) En JOSEP BELTRAN VALLS Regidor (PP) Na Mª JOSÉ SUBIRATS REVERTER Regidor (PP) En JOSÉ ESTEBAN FORNÓS GILABERT Regidor (PP) En RICARD BORT FIBLA Regidor (PSC-PM) EN XAVIER ULLDEMOLINS REVERTER Regidor (PSC-PM) Na ZOILA DOMÍNGUEZ ZAPORTA Regidora (PSC-PM) No assisteix ni excusa l'absència:

En Obert l'acte de la Presidència, són tractats i debatuts els assumptes inclosos en l'Ordre del Dia, prenent-se els següents

ACORDS: L’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller, diu que abans de començar pel primer punt de l’Ordre del Dia hi ha una paraula demanada per part del portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, el qual passa a demanar que s’aprovi amb caràcter d’urgència, si fos possible, la moció presentada pel grup de CiU dintre del termini establert, tot i que possiblement condicionat per tenir els punts de l’Ordre del Dia tancats.

Ajuntament d’Alcanar

Ple núm. 3, de data 1/03/2012

2

Pensa que és important que es pugui presentar, a banda que es pugui aprovar, perquè és un dels temes importants que hi ha al muncipi, com és la tradició en la festa dels bous. Li agradaria fer, si pogués ser, una breu explicació.

L’Alcalde-President, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que ha d’entendre que el procediment seria

votar la urgència de la incorporació d’aquesta moció, per bé que es tracta d’una sessió ordinària de ple i seria possible. El procediment seria, per tant, votar abans de començar la incorporació d’aquesta moció, com a punt dotzè de l’Ordre del Dia.

Tot seguit, se sotmet al tràmit d’urgència la incorporació a l’Ordre del Dia de la moció presentada pel grup de

CiU, per a la “declaració de les festes de bous del municipi “patrimoni immaterial d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar” (R.E. 795, 27/02/2012).

Apunta el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que li agradaria veure aquesta moció, perquè el

seu grup s’assabenta ara de la seva existència. El portaveu d’ERC-AM, en Joan Roig Castell, diu que també li agradaria tenir aquesta moció, si pogués

ser. Finalment, s’aprova per unanimitat la urgència d’incloure la moció esmentada en el punt dotzè de

l’Ordre del Dia d’aquesta sessió plenària.

1.- APROVACIÓ ESBORRANY D’ACTA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 16/02/2012.- Per l'Alcaldia-Presidència es dóna compte de l'esborrany de l'acta del Ple, de data 16/02/2012, la qual

s'aprova per unanimitat.

2.- DACIÓ DE COMPTE LLISTAT DECRETS D’ALCALDIA (del 21 al 81 de 2012).- Per l'Alcaldia-Presidència es dóna compte del següent llistat de Decrets d'Alcaldia que han pogut

consultar els regidors i regidores de l'ajuntament:

NÚM. DATA DECRETS D’ALCALDIA 2012

21/2012 23/01/2012 Decret convocatòria de Mesa de Contractació de les obres de la rotonda “Alfacs” del TM d’Alcanar, de data 25/01/2012.

22/2012 23/01/2012 Decret llicència d’obres menors.

23/2012 23/01/2012 Decret estimació reclamació responsabilitat patrimonial per caiguda en C/ Trafalgar de LCA (Mª Luz S. E.).

24/2012 26/01/2012 Decret desestimació tarja aparcament persones disminució mobilitat (Ma Teresa S.E.).

25/2012 26/01/2012 Decret per arxiu expedient sancionador de trànsit a proposta instructor expedient (llistat BASE 3/2012) (l’interessat no es infractor i identifica).

26/2012 26/01/2012 Decret imposició sancions per infraccions normativa de trànsit a proposta instructor expedient (llistat BASE 1/2012).

27/2012 26/01/2012 Decret per imposició sancions per infraccions normativa de trànsit a proposta instructor expedient (llistat BASE 2/2012).

28/2012 26/01/2012 Decret convocatòria de Junta de Govern Local de data 31/01/2012.

29/2012 30/01/2012 Decret convocatòria de Mesa de contractació obres de la rotonda “Alfacs”, de data



3

31/01/2012.

30/2012 31/01/2012 Decret convocatòria de Mesa de Contractació complex esportiu (piscina i pistes de tennis) de la Fanecada, de data 03/02/2012.

31/2012 01/02/2012 Decret fiscalització nòmines mes de gener de 2012.

32/2012 01/02/2012 Decret baixes inscripció indeguda padró d’habitants.

33/2012 01/02/2012 Decret baixes BASE 1/2012.

34/2012 01/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Participació” de data 10/02/2012.

35/2012 01/02/2012 Decret per imposició sancions per infraccions normativa de trànsit a proposta instructor expedient (llistat BASE 4/2012).

36/2012 02/02/2012 Decret bestreta Ángel Romero Barrera (brigada Municipal d’Obres i Serveis).

37/2012 02/02/2012 Decret baixes per caducitat padró d’habitants.


39/2012 03/02/2012 Decret convocatòria de Mesa de Contractació de les obres de la rotonda “Alfacs”, de data 03/02/2012.

40/2012 06/02/2012 Decret llicències d’obres menors.

41/2012 06/02/2012 Decret autorització accés a la informació sol�licitada pel grup de CiU (RE: 434, 435, 437 i 438, de data 02/02/2012).

42/2012 07/02/2012 Decret autorització de gual permanent al Sr. Xavier Ulldemolins Reverter al C/ Canonge Matamoros, núm.59, d’Alcanar.

43/2012 07/02/2012 Decret autorització de gual permanent al Sr. Xavier Ulldemolins Reverter al C/ Canonge Matamoros, núm.57, d’Alcanar.

44/2012 08/02/2012 Decret càrrec guals 3/2012

45/2012 09/02/2012 Decret bestreta al Sr. Antonio J. B. E. (Brigada Municipal d’Obres i Serveis).

46/2012 09/02/2012 Decret modificació de crèdit per generació.

47/2012 09/02/2012 Decret autorització de gual permanent al Sr. Juan Bta. N. F. al C/ General Prim, núm. 74, d’Alcanar.

48/2012 09/02/2021 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Sostenible” de data 13/02/2012.

49/2012 09/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Administració” de data 13/02/2012.

50/2012 09/02/2012 Decret incoació reclamació patrimonial per danys en vehicle baixada carraus festes d’octubre de 2011 (Angel T.S.).

51/2012 09/02/2021 Decret convocatòria de Mesa de Contractació per resolució al�legació presentada pel Sr. Josep C.V. per l’adjudicació de la gestió del CEM La Fanecada, de data 13/02/2012.

52/2012 09/02/2012 Decret convocatòria de Mesa de Contractació de les obres de la rotonda “Alfacs”, de data 10/02/2012.


54/2012 10/02/2012 Decret incoació d’expedient reclamació patrimonial per danys en vehicle per caiguda de branca en vehicle a la Ronda del Remei (Andrés Q.B.).

55/2012 13/02/2012 Decret convocatòria de Ple de data 16/02/2012.

56/2012 14/02/2012 Decret autorització de gual permanent a la Sra. Amparo M.G., al C/ Canonge Matamoros, núm. 47, porta dreta, d’Alcanar.



4

57/2012 14/02/2012 Decret autorització de gual permanent a la Sra. Amparo M. G., al C/ Canonge Matamoros, núm. 47, porta esquerra, d’Alcanar.

58/2012 14/02/2012 Decret permís de paternitat del treballador David Reverter Sancho (Brigada Municipal d’Obres i Serveis).

59/2012 14/02/2012 Decret ampliació d’horari de la treballadora Maria F.M.

60/2012 15/02/2012 Decret bestreta Javier G. L. (Brigada Municipal d’Obres i Serveis).

61/2012 15/02/2012 Decret bestreta Juan C. F. (Brigada Municipal d’Obres i Serveis).

62/2012 15/02/2012 Decret càrrec guals 4/2012.

63/2012 15/02/2012 Decret per desestimació tarja aparcament de vehicles per a persones amb disminució de la mobilitat (Josefina C.B.).

64/2012 16/02/2012 Decret tràmit d’audiència sol�licitud.

65/2012 16/02/2012 Decret per càrrec guals 5/2012.

66/2012 16/02/2012 Decret autorització de gual permanent a la Sra. Teresa F.LL. al C/ Canonge Matamoros, núm. 65, d’Alcanar.

67/2012 16/02/2012 Decret reclamació patrimonial per danys a causa d’humitat en façana edifici Av. Catalunya, núm. 76 (Joan R.S.).


69/2012 17/02/2012 Decret per nomenament interventor Sebastià Batiste Miralles en funcions de Secretari Acctal. per assistència a la Junta de Govern Local de data 21/02/2012.

70/2012 17/02/2012 Decret estimació expedient de responsabilitat patrimonial per danys en rampa de formigó del mercat municipal (Rosa D.B.).

71/2012 17/02/2012 Decret per càrrec guals 6/2012.

72/2012 21/02/2012 Decret autorització senyalització viària d’aparcament de vehicles per a persones amb dificultats de mobilitat (Urb. Safont , núm. 13 – Ramon Valls Reverter).

73/2012 23/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 27/02/2012.

74/2012 23/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar de les Persones”, de data 27/02/2012.

75/2012 23/02/2012 Decret convocatòria de Mesa de Contractació de la rotonda “Alfacs”, de data 28/02/2012.

76/2012 23/02/2012 Decret reconeixement de triennis de Sebastià Batiste Miralles.

77/2012 23/02/2012 Decret reconeixement de triennis de Lluís M. Fernández Fernández.

78/2012 23/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Sostenible”, de data 27/02/2012.

79/2012 23/02/2012 Decret convocatòria de Comissió Informativa “Alcanar Participatiu”, de data 27/12/2012.


81/2012 27/02/2012 Decret convocatòria de Ple de data 01/03/2012.

La regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, demana la paraula perquè volia que l'alcalde els

expliqués el Decret d'Alcaldia núm. 77/2012, que fa referència a una sol�licitud de reconeixement de serveis prestats a l'administració pública per part d'un treballador laboral de la plantilla d'aquest ajuntament; i del còmput d'un seguit de triennis. Vo fer memòria que els treballadors de l'Ajuntament d'Alcanar van tenir durant 10 anys els triennis congelats fins l'any 2004. També voldria que els expliqués el motiu pel qual es poden reconèixer tots els triennis que aquesta persona demana, perquè alguns anys són anteriors a l'any 2004.



5

Diu l'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que es demana un reconeixement de triennis, i

aquesta no és una decisió seva com a alcalde ni com a polític, sinó que és una decisió de caràcter tècnic, no sap si de secretaria o d'intervenció.

Apunta la Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, que de secretaria. Continua dient l'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que aleshores serà la Secretaria qui

haurà de dictaminar si pertoca cobrar més o menys triennis. De totes formes, aquí té un correu on diu que a aquest treballador li correspondrien percebre dos triennis, tot i que no estan encara reconeguts perquè és una petició que es troba en curs. El treballador ha demanat aquest reconeixement, i s'està tramitant, però encara no està aprovat si li pertoquen més o menys. Sí que té un correu electrònic de l'assessoria laboral enviat a la persona de l'ajuntament que porta l'àrea de personal, on es comunica què li correspondria.

Puntualitza na Ma Teresa Lange Ebri (CIU), que suposa que es tindrà en compte que a tots els

treballadors se'ls va aplicar aquesta mesura, en el sentit que ho tenien congelat fins l'any 2004 i suposa que això serà així. Pregunta què diu la Secretària sobre aquest tema.

La Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, respon que es tindrà en compte. Els/les regidors/es presents se'n donen per assabentats.

3.- PROPOSTA RATIFICACIÓ ACORD JUNTA DE GOVERN LOCAL DESIGNACIÓ MEMBRES PER

REPRESENTAR L’AJUNTAMENT D’ALCANAR DAVANT DEL GRUP LOCAL LITORAL/COSTA DE L’EBRE.- Per l'Alcaldia-Presidència es dóna compte de la proposta ratificació acord junta de govern local

designació membres per representar l’Ajuntament d’Alcanar davant del Grup Local Litoral/Costa de l’Ebre, que consta del següent tenor literal:

"PROPOSTA D’ALCALDIA

Vist que cal procedir a la designació dels regidors per representar l’Ajuntament d’Alcanar davant del Grup Local Litoral/Costa de l’Ebre, l’adhesió i estatuts del qual van ser aprovats pel Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 27/11/2008. Atesa la proposta de la Junta de Govern Local, de data 7/02/2012, pel que fa a la proposta de nomenament de diversos membres per formar part d’quest òrgan:

“Primer: APROVAR el nomenament de n’ALFONS MONTSERRAT ESTELLER com a representant titular i com a suplent el regidor, en RICARD BORT FIBLA, per a representar l’Ajuntament d’Alcanar davant el Grup Local Litoral/Costa/ de l’Ebre. Segon: RATIFICAR aquests nomenaments en la propera sessió plenària que es convoqui.”

Es proposa al Ple d’aquest ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

Primer: RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió de data 7/02/2012, i consegüentment, designar a n’ALFONS MONTSERRAT ESTELLER com a membre titular, i com a suplent el regidor, en RICARD BORT FIBLA, per a representar l’Ajuntament d’Alcanar davant el Grup Local Litoral/Costa/ de l’Ebre.



6

Segon: COMUNICAR aquest acord al Grup Local Litoral/Costa de l’Ebre, als efectes escaients." Explica l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que com ja saben històricament hi havia el grup

LIDEBRE, que tenia una durada determinada. Els ajuntaments van designar els seus representants; posteriorment es van redistribuir en dos grups locals, un d’interior i un que afecta tot el tram d’Alcanar fins a l’Ametlla, que són els municipis litorals. Per tant, aquí el que van demanar era que designessin els representants en el grup Loal Litoral/Costa/de l’Ebre, i la proposta era designar com a titular la figura de l’alcalde i com a suplent, la figura del primer tinent d’Alcalde, i aquesta és la proposta que es fa.

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que li agradaria saber des del 2008

en el qual l’Ajuntament d’Alcanar s’hi va adherir i es van aprovar els estatuts, quines persones eren les representants de l’ajuntament en aquest òrgan.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que en un principi l’any 2008 era l’alcalde i el

regidor, en Joan Bta Beltran, però tampoc voldria dir una inexactitud. La representació no era al Grup Local Litoral/Costa/de l’Ebre que no és exactament el mateix que el LIDEBRE, tot i que el grup LIDEBRE va finalitzar la seva actuació, però no es va extingir perquè es va esperar un temps prudencial d’un o dos anys, perquè pogués arribar algun tema i alguna factura pendent, i una vegada transcorregut temps finalment s’ha extingit. Aquest és l’hereu natural, però no es tractaria de la mateixa entitat, perquè és un grup nou perquè, fins i tot, té criteris diferents.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, convé que la seva pregunta va en el sentit de saber si aquest

grup local ha estat sense representació de l’ajuntament o no s’ha donat el cas, perquè caldria saber si sempre ha tingut representació, ja sia com a un tipus de grup o com un altre.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), clarifica que sempre n’ha tingut. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, apunta que els últims representants va ser el Sr. Alfons

Montserrat Esteller com a alcalde, i el Sr. Joan Bta. Beltran Beltran. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), puntualitza que la junta de govern local del

26/03/2009, on es van designar els representants de l’ajuntament en els diferents òrgans, hi figurava LIDEBRE i posava com a titular l’alcalde, i com a suplent en Joan Bta. Beltran Queralt. Ara caldria actualitzar-ho i fa aproximadament un mes que els ho van demanar, i per a respondre ràpid va fer-se una aprovació en junta de govern local per a poder-ho trametre, i ara es passa a la ratificació del plenari.

Intervé el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per dir que les persones que hi formen part tampoc no té

massa importància perquè el bo és saber si dintre d’aquest mateix grup local, també hi forma part el FEP que és el Fons Europeu de Pesca, i pregunta si ara que actualment hi ha un programa operatiu del FEP de la Generalitat de Catalunya (2007-2013) si s’han sol�licitat alguns ajuts o subvenció. En aquest cas, suposa que caldria demanar-se per a les Cases d’Alcanar perquè seria el més apropiat, així com per a la Confraria de Pescadors; i si no s’ha demanat, si des de l’ajuntament –que pensa que aquesta seria una de les tasques que s’haurien de fer- s’ha informat la Confraria de Pescadors que hi ha aquest paquet d’ajudes, des d’un programa operatiu que ja existeix des de 2007-2013 a través dels Fons Europeus de Pesca, perquè els consta que hi ha altres municipis de la costa i del litoral s’estàn demanat i subvencionant-se per a fer obres i millores. Tanmateix, des de la Confraria de Pescadors el seu grup té constància que mai s’ha utilitzat aquest recurs, i una de les tasques que haurien de tenir aquestes representants seria, com a mínim, informar les entitats del municipi.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), manifesta que en aquest aspecte n’estan assabentats i

n’estan informats i, de fet, si li permeten dir-ho, sap que també ho estan treballant, perquè fins i tot des de



7

l’ajuntament va haver una reunió on també es va desplaçar el gerent del Grup Litoral amb la Confraria de Pescadors, i estan treballant en un projecte. Tanmateix, no pot dir ara amb exactitud el grau de formalització sobre si ja s’ha presentat la sol�licitud o no, però s’hi està treballant.

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, diu que això és el LEADER, que és el que estan utilitzant ara

per a fer les activitats que volen realitzar. No sap si és el mateix que el Fons Europeu de Pesca, perquè pensa que són dues coses diferents. El LEADER és el que estan fent des de la Confraria de Pescadors, tot i que pel que fa al Fons Europeu de Pesca li consta que no han rebut mai cap subvenció ni cap ajuda d’obra, i ho diu perquè si formen part d’aquí el LEADER és un programa d’interior i de costa, i és un tema totalment a banda.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), insisteix que això ho estan treballant i tenen un

projecte. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, convé que seria bo que des del municipi es poguessin aprofitar

aquests tipus d’ajuts per a demanar la majoria de subvencions possibles. El Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords:

Primer: RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió de data 7/02/2012, i consegüentment, designar a n’ALFONS MONTSERRAT ESTELLER com a membre titular, i com a suplent el regidor, en RICARD BORT FIBLA, per a representar l’Ajuntament d’Alcanar davant el Grup Local Litoral/Costa/ de l’Ebre.

Segon: COMUNICAR aquest acord al Grup Local Litoral/Costa de l’Ebre, als efectes escaients.

4.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL

D’ALCANAR.- Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraules a la regidora d'Esports, n'Eva Ma Queralt

Roca (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la proposta d’aprovació del reglament del pavelló poliesportiu municipal d’Alcanar, que consta del següent tenor literal:

"PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’ESPORTS

Atès que es considera necessari disposar d’un reglament per tal de regular les condicions d’ús del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar, donat el buit de regulació existent fins al moment. Vista la proposta de Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal d’Alcanar que ha estat elaborada per la Regidoria d’Esports i que s’annexa a l’expedient. Atès l’informe de Secretaria núm. 6/2012, de data 9 de febrer del corrent, incorporat a l’expedient. Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal d’Alcanar, amb el text que figura en el document incorporat a l’expedient. Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb publicació d’edictes al BOPT, DOGC, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.



8

Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al DOGC que faci referència al BOPT. en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència."

Vist el dictamen de la Comissió Informativa “Alcanar Actiu”, de data 27/02/2012, que incorpora la següent

esmena: "(.../...) Article 37. En qualsevol cas, serà d’obligat compliment allò establert Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i altra normativa concordant."

Explica la regidora d’Esports, na Ma Eva Queralt Roca (ERC-AM), per dir que es presenta el reglament

d’ús del pavelló poliesportiu municipal d’Alcanar, que té per objectiu regular l’ús de les instal�lacions atès que es tracta d’una de les instal�lacions municipals que més entitats utilitzen i, en conseqüència, per on més gent hi passa. Amb aquest reglament es presenten un seguit de normes generals perquè tots els usuaris estiguin assabentats de quina ha de ser la manera més idònia de realitzar les activitats esportives, així com de tenir un bon comportament, tant per al bon funcionament com per al bon manteniment del pavelló.

També, com ja ha dit abans, atès l’augment de fa anys del nombre del nombre d’entitats usuàries de les

instal�lacions, amb aquest reglament es pretén regular l’horari d’utilització de cadascuna; intentant d’aquesta manera satisfer totes les seves necessitats. Apunta que s’ha incorporat un paràgraf en referència a les mesures d’autoprotecció, tal i com van comentar en la passada comissió informativa, que és l’art. 37 del reglament. Així s’espera que amb la implantació d’aquest reglament tothom segueixi una mateixa línia, i així afavorir la utilització d’aquesta instal�lació.

Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, que tal i com van comentar en la comissió

informativa, el paràgraf que s’ha inclòs i al qual feia referència la regidora d’Esports, va ser un dels aspectes que van demanar des del grup de CiU, no per res sinó perquè creu que una de les coses importants on hi ha massificació de gent, sobretot de gent jove del municipi, s’hauria de tenir clar el tema de la protecció i fer la prevenció abans que passés qualsevol cosa. Creu que no únicament en espais esportius, sinó també en qualsevol local municipal com és el cas de l’ajuntament, hauria d’haver aquests plans d’autoprotecció o de mesures, perquè no n’hi ha prou només en el fet d’esmentar-los, sinó també de comptar-hi. La seva pregunta és si hi ha un pla d’autoprotecció del pavelló d’esports, perquè fer aquesta puntualització està molt bé, però demana saber si realment hi ha el pla d’autoprotecció del pavelló municipal d’esports.

Puntualitza l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que en aquest cas s’està tramitant. Explica la regidora d’Esports, na Ma Eva Queralt Roca (ERC-AM), que en aquests moments s’està fent el

pla d’autoprotecció de les instal�lacions. Apunta el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, que quan es diu que s’està tramitant, això significa que

passarà un temps sense el pla d’autoprotecció, i mentrestant les instal�lacions tal i com fins ara es continuaran utilitzant. S’hauria d’establir alguna dinàmica per si es presenta qualsevol incidència o emergència, es pogués actuar d’immediat tot i que no es disposi del pla d’autoprotecció, per la qual cosa caldria parlar amb el tècnic redactor d’aquest pla i que mentre estiguin en tramitació els faci arribar unes mesures provisionals, i que l’ajuntament tingui una previsió de la dotació de mitjans per a aquesta finalitat per si passés qualsevol incidència,



9

que es pogués actuar; i que no hagin de lamentar després que ha passat alguna cosa i com que no tenien el pla d’autoprotecció, ni els mitjans que exigeix aquest pla, no s’hi pugui fer front i hi hagués una desgràcia.

La regidora d’Esports, na Ma Eva Queralt Roca (ERC-AM), respon que ho mirarà i estudiarà aquest tema. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, agraeix des del seu grup que tinguin aquesta mesura, per a

poder solucionar-ho, i això també ho demanen per a qualsevol altre local que sigui públic, perquè el que sí que és important és que, a banda de la llicència, tinguessin la protecció adequada als locals municpals on hi hagi afluència de gent, i parla de la piscina, del pavelló poliesportiu de les Cases d’Alcanar, del Centre Cívic, i de totes aquestes instal�lacions on no n’hi ha i on hauria d’haver fet aquest pla. A banda de tot això, en referència al pavelló poliesportiu de les Cases d’Alcanar, va apuntar que seria important que si no pogués ser aquest mateix reglament perquè ja estava redactat- hi ha municipis que utilitzen un únic reglament per a tots els locals municipals, que són de caràcter esportiu. Si no s’ha volgut aprofitar aquí, el reglament d’ús del pavelló poliesportiu de les Cases d’Alcanar s’hauria de fer, perquè no hi ha reglament ni normes d’ús, així com tampoc el pla d’autoprotecció d’aquestes instal�lacions esportives.

Evidentment, també hi ha constància que la forma de gestionar-se, l’obertura i tancament de les

instal�lacions, i alguna carència que hi ha al pavelló, s’hauria de revisar perquè no funciona; en la comissió informativa recorda que també van dir que els agradaria que l’ajuntament prengués alguna mesura, perquè hi ha unes instal�lacions que costen molts milers d’euros desaprofitades, sense un reglament ni un pla d’autoprotecció, i amb un risc que allí se salta la tanca i s’entra, pot haver-hi un problema, i recorda que podria recaure sobre l’ajuntament qualsevol responsabilitat que hi hagués en aquest sentit. Per això insisteix que tots aquests aspectes es tinguessin clars, no únicament pel que fa a instal�lacions esportives, sinó també en qualsevol local municipal.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), demana que per raons d’optimització de temps, les

intervencions es poguessin ajustar als punts de l’Ordre del Dia, perquè ara estan parlant del pavelló poliesportiu municipal d’Alcanar i, en tot cas, al torn obert si hi ha altres temes es podrien incloure en aquest apartat; i si parlen de les Cases d’Alcanar o d’altres temes que puguin ser col�laterals, i ho diu per centrar el tema.

El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, recorda que en la passada comissió informativa es va tractar

aquest tema, perquè estan parlant de pavelló d’esports i de la possibilitat d’utilitzar el mateix reglament per ambdues instal�lacions, per al qual cosa pensa que el pavelló municipal d’Alcanar i el pavelló municipal de les Cases d’Alcanar hi estan relacionats, perquè estaven parlant d’aquesta hipòtesi. A banda, volia deixar constància d’aquest tema i no han fet referència a res més que no siguin el pavelló d’esports d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que no passa res, però que es miri d’ajustar al punt

per una qüestió d’ordre. Intervé el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), per recordar que, pel que fa

referència al pla d’autoprotecció, aquesta exigència és recent perquè hi ha algun equipament que fa més de 30 anys que estan funcionant i no ha passat res. De fet, ara hi ha una nova normativa que requereix aquests plans d’autoprotecció, ha estat quan l’ajuntament ha començat la seva elaboració i, per exemple, el pla d’autoprotecció del Centre Cívic ja està fet tot i que encara es troba en tramitació i estudi; però voldria dir que aquí no hi ha hagut cap negligència, sinó que quan ha sortit publicada aquesta exigència l’ajuntament s’hi ha posat per fer els plans d’autoprotecció de tots els equipaments.

Vist l'informe jurídic de Secretaria, de data 9/02/2012. El Ple d'aquest ajuntament, per unanimitat, adopta els següents acords:



10

Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament d’ús del Pavelló Poliesportiu municipal d’Alcanar, amb el text que figura en el document incorporat en l’expedient (Annex I). Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb publicació d’edictes al BOPT, DOGC, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns. Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al DOGC que faci referència al BOPT en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència.

ANNEX I

REGLAMENT D’ÚS DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL D’ALCANAR

CAPÍTOL I. OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ Article1. El present Reglament té per objecte la regulació de les condicions d’ús del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar, instal�lació propietat municipal situada a la plaça Lluís Companys, s/n del terme municipal. Article 2 Les normes del present Reglament s’aplicaran sobre la instal�lació del pavelló poliesportiu, que està integrat pels següents espais i sales:

• Espai útil per a l'esport format per una sal polivalent de 44,5 x 23,5 metres. • Espais auxiliars dels esportistes format per l'accés del vestíbul de control de la planta baixa, el vestíbul, les

guixetes pels esportistes i socis, la zona de circulació independent dels esportistes i espectadors i la circulació interior independents de calçat de carrer i calçat esportiu.

• Vestidors, en els quals estan incloses les dutxes, rentamans i inodors. • Els serveis de pista que inclouen rentamans i inodors. • Magatzem general i trasters a sota les grades. • Vestidors de monitors que inclouen rentamans, inodors i dutxa. • Farmaciola. • Grades prefabricades • Serveis espectadors. • Sala de màquines i instal�lacions. • Magatzem traster sota rampa.

Article 3.



11

3.1. Aquest Reglament és d'obligat compliment per a tots els/les usuaris/àries del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar 3.2. Són usuaris/àries del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar les entitats o els particulars que utilitzin aquestes instal�lacions per a la pràctica esportiva i, excepcionalment, per a altres activitats. CAPÍTOL II. NORMES GENERALS Article 4 En cada espai es podrà practicar la modalitat esportiva a la qual estigui específicament destinat, com també les que tècnicament siguin possibles. En ocasions determinades, es podran utilitzar les instal�lacions del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar per a activitats especials de caràcter no esportiu i/o recreatiu, sempre amb l’autorització expressa de la Regidoria d’Esports. Article 5 El Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar està obert al públic i, per tant, en poden fer ús entitats esportives, centres docents i altres col�lectius, com també ciutadans/anes a títol individual.

AUTORITZACIÓ D’ÚS I ACCÉS AL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL D’ALCANAR Article 6 6.1. Les sol�licituds d’ús s’han de adreçar a la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar, mitjançant model normalitzat, en què l’entitat i/o persona interessada sol�licitarà l’espai esportiu i la franja horària, a més de fer constar el tipus d’activitat i les dades dels practicants, tot mitjançant una memòria; nom de l’entitat, NIF o CIF del representant o l’entitat; telèfon de contacte; fotocòpia del certificat d’inscripció en el registre municipal d’entitats. En el cas d’activitats extraescolars, a més, al finalitzar la temporada, s’haurà de presentar una memòria on constin, entre d’altres, els resultats obtinguts, millores aportades, problemàtica ... No s’acceptarà cap sol�licitud que no s’hagi fet segons el paràgraf anterior. Les consultes telefòniques o personals no es consideraran, en cap cas, sol�licituds ni preferència d’ús. 6.2. Les sol�licituds d’ús poden ser anuals o puntuals. 6.3. En cap cas, es donaran autoritzacions d'ús d'espais per un període superior a 1 temporada. Les entitats que vulguin utilitzar algun espai del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar per una temporada més hauran de renovar l'autorització abans que expiri el termini establert, no generant cap dret adquirit en el temps. Article 7 Qui sol�liciti el Pavelló per actes no esportius haurà de presentar la instància amb la corresponent memòria (tipus d’activitat, preu de l’entrada,...), com a mínim, tres setmanes abans de la data prevista per la celebració de l’esdeveniment. Prèvia autorització de la Regidoria d’Esports, amb potestat discrecional i llibertat d’apreciació al respecte, dipositarà una còpia compulsada d’una pòlissa de responsabilitat civil de la celebració de l’acte, amb una antelació mínima d’una setmana a l’esdeveniment. Aquesta pòlissa tindrà un valor, a concretar, depenent del volum de participants, classe d’activitat,...



12

Tanmateix es presentarà, conjuntament amb la pòlissa, un contracte de neteja de tota la instal�lació amb una empresa del sector, amb una fiança no inferior a 300,00 € així com, la liquidació del preu públic escaient. En cas contrari, no es tramitarà l’autorització definitiva. Article 8 Els clubs esportius de competició hauran de presentar la sol�licitud dels dies d’entrenament per escrit entre l’1 i el 15 de juny anterior a l’inici de la temporada, i la sol�licitud dels dies de partits en cap de setmana abans de l’1 de setembre anterior al començament de la temporada. Article 9 Els centres docents hauran de presentar la sol�licitud d’ús i la proposta d’horaris abans de l’1 de setembre. Article 10 El període d’ús d’instal�lacions per a les entitats anirà de l’1 de setembre al 30 de juny. En cap cas es prorrogarà aquesta autorització. Article 11 Les entitats que vulguin fer ús de les instal�lacions en període d’estiu hauran de presentar una sol�licitud, de les mateixes característiques, abans de l’1 de juny. Article 12 Aquelles entitats que presentin la sol�licitud fora de termini perdran els privilegis de l’any anterior i s’hauran d’adaptar al calendari elaborat inicialment. Article 13 Les autoritzacions s'hauran d’exhibir a l’encarregat de la instal�lació o altres responsables municipals, per pròpia iniciativa o quan aquests les requereixin. Article 14 Les autoritzacions es concediran amb l'exclusiva finalitat de realitzar l'activitat prevista a la sol�licitud, la qual no podrà excedir de la durada determinada. Article 15 Qualsevol modificació en l'horari o ús reservat s'haurà de notificar a la Regidoria d'Esports amb un mínim de 15 dies d'anticipació, exceptuant causes de força major, sota el criteri d’aquesta, i aquest en donarà el vist-i-plau. Article 16 Si, reiteradament, l'usuari col�lectiu no utilitza les hores reservades, donarà peu a l'anul�lació, previ procés informatiu, de la seva autorització per utilitzar l’espai que tingui reservat del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar.



13

UTILITZACIÓ PER ACTIVITATS ESPORTIVES Article 17 Si dos clubs esportius de competició o més projecten utilitzar el mateix espai i idèntica franja horària, la Regidoria d'Esports els advertirà de la coincidència i aquests hauran d'establir contactes entre si per tal de resoldre-la. La regidoria d'Esports haurà d'estar al corrent dels canvis acordats. Qualsevol problema ocasionat per aquestes circumstàncies serà responsabilitat de les entitats sol�licitants. En cas de manca d’acord, la decisió correspondrà a aquesta regidoria, que prendrà en consideració els següents criteris:

• Tindran prioritat d’ús, aquelles entitats registrades al registre municipal d’entitats d’Alcanar. Dins d’aquest grup, les entitats esportives tindran preferència sobre les restants, sempre i quan l’activitat sigui la mateixa per la qual estan registrades.

• Les entitats locals sempre tindran preferència sobre les no locals. Les entitats o organitzacions locals o no

locals sense afany de lucre tindran preferència sobre les entitats o organitzadors amb afany de lucre.

• Tindran prioritat d’ús, en cas d’activitats extraescolars, aquelles entitats que presentin una millor programació anual d’aquestes. Aquest document contindrà:

o Col�lectiu o col�lectius al/s qual/s va adreçada l’activitat (característiques, etc.). o Tipus d’activitat:

� Objectius � Continguts � Activitats dirigides especialment als àmbits d’ensenyament i aprenentatge.

o Seguiment individual dels nens/nenes o Suport a l’esportista (nen/a)

• En el cas que dues entitats d’idèntiques característiques fessin petició de la mateixa franja horària i espai,

tindria preferència aquella que primer hagi registrat la petició. Article 18 Els grups escolars i altres grups que pertanyin a entitats esportives amb usuaris menors de 16 anys hauran d'anar acompanyats dels responsables que la llei determina per a cada grup específic de menors, els quals seran els encarregats de fer complir tot el que es refereix a la disciplina de l'usuari en aquesta normativa i es faran responsables de qualsevol incidència ocasionada pel grup. CALENDARI I HORARI (PLA D’USOS) Article 19 El calendari normal d'activitats del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar funcionarà per temporades escolars i/o de competició. Article 20



14

La Regidoria d'Esports informarà del tancament del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar per períodes de vacances, grans reparacions i similars, amb un mínim de 15 dies d'anticipació, sempre que sigui possible. Article 21 21.1. Els horaris de les activitats que s’ofereixen al Poliesportiu municipal es fixen, per cada temporada, per l’Ajuntament, a partir de les propostes presentades, i es reflecteixen en el denominat “Pla d’Usos”. 21.2. El Pla d’Usos pot ser modificat havent començat la temporada corresponent, seguint els mateixos tràmits que per a la seva elaboració, quan concorrin circumstàncies que ho facin aconsellable i que redundin en benefici dels/ de les usuaris/àries. Article 22 El personal responsable de la instal�lació podrà tancar-la per raons de seguretat o climatològiques i quan es produeixin circumstàncies que puguin ocasionar danys físics a persones i/o desperfectes a les instal�lacions, o qualsevol causa sobrevinguda que faci aconsellable el tancament. Article 23 Els usuaris del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar es comprometen a usar les instal�lacions amb la deguda diligència i cura, respectant tots els béns mobles o immobles que en formen part. Article 24 La regidoria d'Esports de l’Ajuntament d’Alcanar es reserva el dret a deixar sense efecte l'autorització d'ús d'una franja horària o més, en casos especials en què s'ha d'atendre una petició extraordinària o quan es tracta d'actes organitzats per aquest Ajuntament. En tot cas, es comunicarà als afectats amb un mínim de 30 dies d'anticipació, en el cas de no ser causa sobrevinguda i, sempre que sigui possible, es traslladarà l'autorització d'ús a un altre dia o una altra franja horària. PRÀCTIQUES PRIORITÀRIES Article 25 25.1. Dins l'horari lectiu escolar, preferentment, tindran accés al Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar: les escoles públiques que estiguin situades al municipi i que no disposin d'instal�lacions pròpies adequades per a l'ensenyament de l'educació física. 25.2. Fora de l'horari escolar, els espais del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar estaran oberts al municipi. Article 26 Tots els usuaris tenen dret a utilitzar el Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar seguint les normes d'aquest reglament. Article 27



15

Qualsevol usuari/ària d'un espai del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar té dret a fer les reclamacions i els suggeriments que consideri adequats amb relació al funcionament, la gestió i altres conceptes que tinguin a veure amb la instal�lació, la qual cosa haurà de fer mitjançant un escrit dirigit a la Regidoria d'Esports de l’Ajuntament. PUBLICITAT I IMATGE Article 28 No és permesa l'exposició d'elements de publicitat estàtica, permanent o no, a l'interior o exterior del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar per part dels/ de les usuaris/àries, tret que sigui autoritzada prèviament i per escrit per la Regidoria d'Esports de l’Ajuntament, previ pagament de la taxa corresponent. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ Article 29 La regidoria d'Esports, com a titular i gestor del Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar, ha de vetllar per mantenir les instal�lacions en un bon estat d'ús, amb la finalitat que puguin prestar un servei òptim als usuaris/àries i al públic durant la seva utilització. Article 30 30.1. Si mentre utilitza la instal�lació l'usuari/ària hi produeix algun desperfecte, aquest, el centre o l'entitat de què depengui ho haurà de comunicar a l’encarregat de la instal�lació. 30.2. També es pot adreçar a la Regidoria d'Esports per informar de qualsevol anomalia que hagi observat a les instal�lacions. Article 31 Qualsevol usuari/ària que ocasioni desperfectes materials al Pavelló Poliesportiu Municipal en serà directament responsable si és usuari individual, i, en el cas de ser usuari col�lectiu, ho serà el centre o entitat a què pertanyi. En ambdós casos, s'haurà de fer càrrec de les despeses que origini el desperfecte i pot ser un fet punible per via de constrenyiment. Capítol III. NORMES D'ÚS DE LES INSTAL�LACIONS ESPORTIVES Article 32 Els usuaris retornaran i endreçaran el material utilitzat per a la pràctica esportiva en el lloc i les condicions que els indiqui el personal responsable de les instal�lacions o els cartells indicadors penjats a tal efecte. Article 33 No és permesa l'activitat esportiva:

• Fora dels espais designats a tal efecte • Sense anar convenientment equipat amb indumentària esportiva i sense seguir la normativa d’ús de

cadascun dels espais.



16

• Compartint espais esportius sense el consentiment i aprovació de la Regidoria d'Esports. Article 34 Els vestidors podran ser d'ús comú o d'un sol grup, d'acord amb la utilització dels diferents espais del Pavelló Poliesportiu Municipal. Article 35 La regidoria d'Esports no es fa responsable, en cap cas, dels objectes dipositats a l'interior dels vestidors. Article 36 No és permès de fumar en cap dels espais de la instal�lació i, únicament, es podrà menjar en la graderia. Article 37. En qualsevol cas, serà d’obligat compliment allò establert Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i altra normativa concordant. CAPÍTOL IV. RÈGIM SANCIONADOR Article 38 38.1. Qualsevol inobservança de les disposicions contingudes en aquest Reglament constitueixen infraccions administratives. 38.2. Les infraccions administratives tipificades en el present Reglament es classifiquen en greus i lleus. 38.3. Tenen caràcter d’infracció greu les següents accions i omissions:

a) Exposar elements de publicitat estàtica, permanent o no, a l’interior o exterior del Pavelló sense prèvia autorització per escrit de la Regidoria d’Esports.

b) No comunicar a l’encarregat de la instal�lació assignat, la causació d’algun desperfecte material. 38.4. Tenen caràcter d’infracció lleu les següents accions i omissions:

a) No presentar l’autorització d’ús davant dels responsables de control d’accés a la instal�lació, havent estat requerits per aquests.

b) No retornar i/o endreçar el material utilitzat per la pràctica esportiva en el lloc i condicions que els indiqui el personal responsable de les instal�lacions o els cartells indicadors penjats a l’efecte.

c) Practicar una activitat esportiva fora dels espais habilitats a l’efecte. d) Practicar una activitat esportiva sense anar convenientment equipat amb indumentària esportiva. e) Practicar una activitat esportiva compartint espais esportius sense el consentiment i aprovació prèvia i per

escrit de la Regidoria d’Esports. f) Practicar una activitat esportiva fora de la franja horària autoritzada. g) Fumar en qualsevol dels espais de la instal�lació o menjar en els llocs no permesos. h) Qualsevol altra infracció de les disposicions contingudes en aquest Reglament no qualificades

expressament com a infracció greu.



17

Article 39. Sancions i graduació 39.1. La comissió de les infraccions tipificades en l’article anterior seran sancionades de la següent forma: a) Amb multa:

• Infraccions lleus: de 30 € a 150 €. • Infraccions greus: de 151 € a 600 €.

b) Amb l’anul�lació de l’autorització concedida: la reiteració en la comissió de la mateixa infracció lleu per dues vegades en un període de dos (2) mesos consecutius, o de dues infraccions greus, encara que no es tracti de la mateixa, en un període de quatre (4) mesos, portarà aparellada de forma automàtica l’anul�lació de l’autorització d’ús. En cas d’anul�lació d’autorització per reincidència en els termes assenyalats a l’apartat b) del present article, el responsable no podrà tramitar nova autorització d’ús fins l’inici de la següent temporada. c) Abandonament de la instal�lació: qualsevol usuari/ària o espectador/a que manifesti un comportament contrari a aquesta normativa, o que no respecti les persones o coses que es troben en aquell moment al Pavelló Poliesportiu Municipal d’Alcanar, serà convidat/da a abandonar la instal�lació. 39.2. La imposició de la multa es farà d’acord amb els criteris d’atenuació i agreujament següents:

a) Transcendència social. b) Comportament abusiu de l’infractor. c) Quantia global de l’operació que ha estat objecte de la infracció. d) Quantia de possible benefici il�lícit.

Article 40. Competència i procediment 40.1. És competència de l’Alcaldia adoptar les resolucions d’imposició de sancions. 40.2. El procediment per a la imposició de les sancions és el recollit en la normativa vigent del procediment administratiu. DISPOSICIÓ FINAL Aquest Reglament entrarà en vigor un cop hagi estat publicat el seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini de 15 dies hàbils a què es refereix l’article 65.2 de la Llei 7/195, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i regirà de forma indefinida fins la seva derogació o modificació.

5.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL.- Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix la paraula a la regidora d'Ensenyament, na Ma Carme Navarro

Balada (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la proposta de reglament del Consell Escolar Municipal d'Alcanar, que consta del següent tenor literal:

"PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’ENSENYAMENT

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, contempla, en el seu article 173, la constitució preceptiva

dels consells escolars municipals en aquells municipis als quals s’hagin delegat competències en matèria



18

d’educació infantil, primària, secundària, educació d’adults o ensenyaments artístics. El Consell Escolar Municipal d’Alcanar s’ha concebut des dels seus inicis com un organisme de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament no universitari dins de l’àmbit municipal.

Amb la constitució del Consell Escolar Municipal d’Alcanar, l'Ajuntament manifesta la seva voluntat de

continuar disposant d’un organisme de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari.

Atès que el Ple d’aquest Ajuntament, en sessió celebrada en data 1 de març de 1991, va adoptar, entre

d’altres, l’acord d’aprovar definitivament el Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar. Atès que s’han observat algunes mancances en l’esmentada normativa municipal i imprecisions

terminològiques, que fan necessari la derogació del reglament actualment en vigor i l’aprovació d’un nou Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar que esmeni aquelles deficiències i s’adeqüi a la Llei 12/2009

Vista la proposta de Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar que ha estat elaborada per la

Regidoria d’Ensenyament i que s’annexa a l’expedient. Atès l’informe de Secretaria núm. 9/2012, de data 16 de febrer del corrent, incorporat a l’expedient. Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR INICIALMENT la derogació del Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar

aprovat mitjançant acord plenari de data 1 de març de 1991, atesos els fonaments de la part expositiva de la present proposta.

Segon: APROVAR INICIALMENT el Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar, amb el text que

figura en el document incorporat a l’expedient. Tercer: SOTMETRE’LS AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb

publicació d’edictes al BOPT, DOGC, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Quart: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin

reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al DOGC que faci referència al BOPT en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència."

La regidora d'Ensenyament, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), diu que la intenció d’aquesta

proposta és aprovar un reglament del Consell Escolar Municipal, perquè l’última aprovació que es va fer era dintre de l’any 2002 i ha passat prou temps com per actualitzar aquest reglament, d’acord amb la Llei 12/2009 de 10 de juliol, que regula la constitució preceptiva dels consells escolars municipals. Per tot això, el que es vol és fomentar la participació d’aquelles persones que més tenen a veure en l’àmbit de l’ensenyament perquè puguin tenir una actuació participativa decisòria en les atribucions que el Consell Escolar Municipal pugui atorar; perquè d’aquesta manera es puguin prendre decisions a tots els nivells, on tothom tingui paraula i vot perquè tots els estaments hi



19

estan representants, tant des de l’àmbit polític com pel que fa als centres d’ensenyaments a través dels directors, pares, alumnes i de personal de cadascun dels centres.

En la comissió informativa en van estar parlant i van estar mirant tot el que es trobava regulat dintre

d’aquest reglament, que regula el Decret 404/1987 de 22 de desembre, que regula totes les bases generals d’organització i funcionament dels consells escolars municipals. I avança no s’ha afegit res que sigui fora d’aquest decret.

Demana la paraula la regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, per dir que abans de votar aquest punt,

avança que votaran favorablement aquest punt, voldria celebrar la iniciativa de la regidoria d’Ensenyament per haver proposat actualitzar aquest reglament del Consell Escolar Municipal. Tanmateix, espera que sigui molt profitós i recorda que va ser el regidor n’Antoni Castro, l’últim que va convocar aquest Consell Escolar Municipal.

Vist l'informe de Secretaria núm. 9/2012, de data 16/02/2012. Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa "Alcanar de les Persones, de data

27/02/2012. El Ple d'aquest ajuntament aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords:

Primer: APROVAR INICIALMENT la derogació del Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar

aprovat mitjançant acord plenari de data 1 de març de 1991, atesos els fonaments de la part expositiva de la present proposta.

Segon: APROVAR INICIALMENT el Reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar, amb el text

que figura en el document incorporat a l’expedient (Annex I). Tercer: SOTMETRE’LS AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb

publicació d’edictes al BOPT, DOGC, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Quart: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin

reclamacions, suggeriments ni al�legacions, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT i en el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al DOGC que faci referència al BOPT en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat. Així mateix, es donarà compte a la Subdelegació del Govern i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim de 15 dies des de l’aprovació definitiva, als efectes de la seva vigència.

ANNEX I

REGLAMENT DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL D’ALCANAR

EXPOSICIÓ DE MOTIUS La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, contempla, en el seu article 173, la constitució preceptiva dels consells escolars municipals en aquells municipis als quals s’hagin delegat competències en matèria d’educació infantil, primària, secundària, educació d’adults o ensenyaments artístics. El Consell Escolar Municipal d’Alcanar s’ha



20

concebut des dels seus inicis com un organisme de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament no universitari dins de l’àmbit municipal.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objectius Amb la constitució del Consell Escolar Municipal d’Alcanar, l'Ajuntament manifesta la seva voluntat de continuar disposant d’un organisme de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari que cerqui els següents objectius generals:

a) Mantenir un corrent d'informació, estudi i deliberació entre l'Administració municipal i els diferents sectors de la comunitat escolar sobre totes les actuacions, planificacions i problemàtica general que afecta als centres educatius del poble.

b) Possibilitar que les línies d'actuació de l'Ajuntament comptin amb la consulta i assessorament dels sectors

implicats.

c) Sensibilitzar a tot el poble, entitats i vilatans en particular sobre la importància de la participació de les persones treballadores de l'ensenyament, les famílies i l’alumnat en el procés educatiu, així com en la gestió dels centres.

d) Crear canals de comunicació entre tots els sectors implicats en l'educació i ensenyament de les persones

ateses en els centres educatius del poble. e) Participar en la planificació escolar.

f) Fomentar les activitats que tendeixin a millorar la qualitat educativa, en la renovació pedagògica i amb els

principis d'escola activa per anar tendint a una escola democràtica, científica, lliure i no discriminatòria, basada en la igualtat, responsabilitat i la tolerància.

g) Vetllar per l’acompliment de les competències educatives que afecten l’ensenyament no universitari i que

la legislació atorga als municipis.

h) Vetllar pel tractament de qualsevol tema relacionat amb l'acció educativa dins el municipi i especialment sobre el rendiment escolar, l’absentisme, discriminació, problemes socioeconòmics, etc.

Article 2. Atribucions El caràcter d’organisme participatiu de la comunitat educativa local en la programació de l’ensenyament no universitari permet que el Consell Escolar Municipal participi en les qüestions següents: a) Els convenis i els acords de col�laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i les institucions i organismes educatius que afectin l'ensenyament dins l’àmbit d’Alcanar. b) Les actuacions i les normes municipals que afectin a serveis educatius complementaris i extraescolars amb incidència en el funcionament dels centres docents. c) Els criteris d'emplaçament de nous centres escolars a la població, renovació i/o manteniment dels ja existents. d) L’elaboració dels programes de conservació, manteniment i millora dels centres públics docents.



21

e) Les activitats que tinguin com objectiu primordial el millorament de la tasca educativa, pedagògica i cultural. f) El desenvolupament d'accions compensatòries per corregir les desigualtats provinents del context econòmic, social i cultural de l'alumne. g) Fixar consensuadament amb tot els sectors afectats, els dies de lliure disposició del calendari escolar. h) En general, sobre totes aquelles tasques o atribucions que li atorgui a cada moment la legislació vigent. Article 3. Règim jurídic El Consell Escolar Municipal d’Alcanar es regirà per les seves disposicions incloses en aquest reglament, i, supletòriament, per la normativa següent:

• Decret 404/1987, de 22 de desembre, que regula les bases generals d’organització i funcionament dels Consells Escolars Municipals.

• Llei 12/2009, de 10 de juliol d’educació i la seva normativa de desplegament en allò que fa referència a

òrgans de participació en educació.

• Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local

• Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

• Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment

administratiu comú. TÍTOL II. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ Article 4. Òrgans El Consell Escolar Municipal d’Alcanar queda estructurat pels següents òrgans de govern: Presidència, Vicepresidència, el Plenari i la Permanent CAPÍTOL I. DE LA PRESIDÈNCIA I VICEPRESIDÈNCIA. Article 5. Presidència 5.1. La Presidència del Consell, que a la vegada presidirà el Plenari i la Permanent, correspondrà a l’Alcalde/ssa o Regidor/a o persona en qui delegui. 5.2. La Presidència ostenta la màxima representació de l’Ajuntament i exerceix la direcció superior del Consell. 5.3. Correspon a la Presidència:

1) Ostentar la representació de l’òrgan.



22

2) Convocar, fixar l’ordre del dia i presidir totes les sessions del Plenari. 3) Dirimir amb el seu vot els empats. 4) Signar les actes i certificacions dels acords dels òrgans. 5) Assegurar el compliment de les lleis i altres inherents a la seva condició de president/a.

6) Vetllar per l'execució dels acords que s'hagin pres. 7) Autoritzar l’assistència al Plenari, Comissió Permanent o Comissions de Treball, de persones de vàlua o

coneixements específics quan el tractament d'un tema concret així ho requereixi. Article 6. Vicepresidència La Vicepresidència serà nomenada per la Presidència i correspondrà a un representant polític. Li correspondrà dur a terme la funció específica de substituir al President en cas d’absència o malaltia o delegació expressa. CAPÍTOL II. DEL PLENARI. Article 7. Composició del Plenari 7.1. El Plenari és l’òrgan de màxima representació del Consell 7.2. La base 2.2 del capítol I, de l'annex del Decret 404/1987, de 22 de desembre, regulador de les bases generals d'organització i de funcionament dels Consells Escolars Municipals, fixa que els municipis que tinguin més d’ 1 centre educatiu i menys de 6, hauran de crear un Consell composat pel President i un mínim de 22 membres. En el terme municipal d’Alcanar actualment hi ha 2 escoles (escola “Joan Bta. Serra, d’Alcanar i l’escola “Marjal” de les Cases d’Alcanar), 1 institut Sòl-de-Riu d’Alcanar). En conseqüència, i d’acord amb l’article 6.2 del Decret 404/1987, de 22 de desembre, integren el Plenari:

• 5 membres de l’Ajuntament. • 3 membres del sector de Directors/es de Centres. • 5 membres del sector de Mestres i Professorat. • 5 membres del sector Pares i Mares. • 5 membres del sector Alumnat. • 2 membres del sector de Personal d’Administració i Serveis.

7.3. Així mateix, podran assistir a les reunions del Plenari, amb veu i sense vot, tècnics/ques de l’àrea d’ensenyament o d’altres àrees d’actuació municipal relacionades amb els temes a tractar. 7.4. D’altra banda, el Consell Escolar Municipal podrà sol�licitar l’assistència, amb veu i sense vot, de persones representants de l’administració autonòmica (Inspector/a de zona i/o altres), representació de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), del Consell Comarcal així com d’altres persones, les opinions i coneixements dels quals puguin ser considerats d’importància pel tema o temes a tractar. Article 8. Elecció dels membres del Plenari



23

8.1. Dels cinc membres representants de l’Ajuntament, quatre seran designats pel Ple de l’Ajuntament entre els/les Regidors/es membres del mateix, un dels quals necessàriament haurà de ser titular de la Regidoria d’Ensenyament, i estaran repartits entre els diferents grup polítics presents a l’Ajuntament. El cinquè membre serà l’Alcalde/ssa, que actua com a president/a. 8.2. Els tres vocals en representació dels Directors/es de centres seran els tres directors dels centres respectius. 8.3. Els cinc vocals en representació del sector de Professorat, seran escollits entre els professionals de l’ensenyament dels respectius centres, d’acord amb la següent distribució: 2 de l’Escola “Joan Bta. Serra” (un del Consell Escolar i un de fora del Consell Escolar) 2 de l’IES “Sòl-de-Riu” d’Alcanar (un del Consell Escolar i un de fora del Consell Escolar) 1 de l’Escola “Marjal” de les Cases d’Alcanar (un del Consell Escolar). 8.4. Els tres vocals en representació del sector Pares i Mares (AMPA) seran escollits entre els pares i mares dels tres centres, d’acord amb la següent distribució: 2 de l’Escola “Joan Bta. Serra” d’Alcanar (un del Consell Escolar i un de fora del Consell Escolar) 2 de l’IES “Sòl-de-Riu” d’Alcanar (un del Consell Escolar i un de fora del Consell Escolar) 1 de l’Escola “Marjal” de les Cases d’Alcanar (un del Consell Escolar) 8.5. Els cinc vocals en representació del sector Alumnat seran escollits entre els alumnes de l’IES “SÒL-DE-RIU” que formen part del Consell, d’acord amb la següent distribució: 5 de l’IES “Sòl-de-Riu” d’Alcanar (dos alumnes del Consell Escolar i tres de fora del Consell Escolar) 8.6. Els dos vocals en representació del Personal d’Administració i Serveis seran escollits entre els proposats pels Consells Escolars dels Centres i per les associacions representatives del sector de la localitat, d’acord amb la següent distribució: 1 de l’IES “Sòl-de-Riu” d’Alcanar 1 de l’Escola “Joan Bta. Serra” d’Alcanar 8.7. El procediment per triar els membres de cadascun dels sectors haurà de garantir la representativitat dels centres del municipi. 8.8. Per a la designació dels representants de cada sector, el President del Consell trametrà convocatòria a cada centre del municipi en la qual farà constar:

- El nombre de representants de cada sector que s’ha d’escollir. - El termini que tenen aquests sectors per comunicar la seva decisió a l’Ajuntament. - El dia en que haurà de constituir-se oficialment el Consell Escolar Municipal.

8.9. Cadascun dels sectors procedirà a triar el nombre de membres que li corresponen dins el Consell Escolar Municipal, així com un suplent que substituiran, per l’ordre en què es determini, les possibles baixes que es produeixin en el sector fins a la propera renovació del Consell Escolar Municipal. Article 9. Nomenament dels seus membres



24

El nomenament i cessament dels vocals del Consell Escolar Municipal s’efectuarà per acord de l’Ajuntament en Ple, en el cas dels representants de la Corporació Municipal, i per Decret de l’Alcaldia en la resta de vocals proposats pels diferents sectors. Article 10. Renovació dels membres 10.1 Els membres del Consell Escolar Municipal ho seran per un període de dos cursos escolars, excepte els representants de l’Ajuntament que es renovaran cada cop que es constitueixi l’Ajuntament com a conseqüència de la realització d’eleccions municipals. 10.2 No obstant això, qualsevol membre pot causar baixa per un dels motius següents:

- Per renúncia del propi interessat/da. - Per proposta de nou nomenament per part del mateix sector que l’havia proposat. - Per deixar de formar part del Consell Escolar del seu propi centre quan aquesta circumstància havia

possibilitat el seu nomenament. 10.3 En cas de baixa per qualsevol dels motius dalt exposats i, concretament, si un membre del Consell Escolar Municipal deixa de formar part del sector que representa, cessarà automàticament en la seva condició de membre del Consell Escolar Municipal i es cobrirà la vacant per la persona suplent nomenada. Article 11. Competències del Plenari Són competències del Plenari:

1. Aprovar el Règim Interior que concreti i ampliï el contingut del present Reglament. 2. Elegir els membres de la Comissió Permanent.

3. Elegir els membres de les Comissions de Treball.

4. Aprovar el programa d'actuació del propi Consell.

5. Demanar informació i documentació sobre qualsevol matèria o actuació que afecti al camp d'actuació del

Consell.

6. Elevar informes i propostes a la Generalitat de Catalunya, a l'Ajuntament d’Alcanar i a qualsevol altra administració educativa sobre qüestions relacionades amb les seves competències.

7. Elaborar quantes planificacions, actuacions, informes o treballs el siguin delegats o demanats per

l’Ajuntament Article 12. Constitució 12.1. El Plenari es constitueix vàlidament, amb l’assistència de la majoria absoluta (meitat més un) dels seus membres. 12.2. Si no hi hagués quòrum, podran constituir-se vàlidament, en segona convocatòria, trenta minuts més tard de l’hora assenyalada, sempre que s’hagi fet constar així a la convocatòria i hi assisteixi un terç dels seus membres.



25

12.3. En tot cas, cal l’assistència de les persones que realitzin les funcions de Presidència i Secretaria o de les que, en cada cas, les substitueixin. Article 13. Règim de sessions 13.1. Les sessions del Plenari poden ser ordinàries o extraordinàries. 13.2. El Plenari es reunirà, de forma ordinària, una vegada al trimestre 13.3. Les sessions extraordinàries seran convocades per la Presidència a iniciativa pròpia o per sol�licitud d’un terç, com a mínim, dels seus membres. Article 14. Publicitat i convocatòria de les sessions 14.1. Les sessions del Plenari s’hauran de convocar per escrit i acompanyades de l’ordre del dia corresponent, amb una antelació mínima de tres dies hàbils, excepte les extraordinàries que es convocaran almenys dos dies hàbils abans. 14.2. La documentació corresponent a cada sessió ordinària, amb l’ordre del dia i l’acta anterior, haurà de ser lliurada als membres amb una antelació mínima de tres dies hàbils. En les sessions extraordinàries, aquesta documentació s’acompanyarà amb la convocatòria. 14.3. Tant pel que fa a les convocatòries com a la tramesa de la documentació s’impulsarà l’aplicació de les tècniques i mitjans informàtics i telemàtics. 14.4. La convocatòria de les sessions, amb l’ordre del dia i la resta de documentació podrà efectuar-se en suport paper, per original o per fax, o per correu electrònic a l’adreça que assenyali cada membre, amb la corresponent verificació de recepció, per part de la Secretaria, en aquest dos últims supòsits. Article 15. Quòrum de la votació 15.1. Els acords del Plenari s'adoptaran preferentment per consens i en el seu defecte, per majoria simple dels assistents, amb el vot diriment de la Presidència, en cas d’empat. 15.2. Existeix majoria simple quan els vots afirmatius són més que els negatius. 15.3. La votació, ordinàriament, es realitzarà a mà alçada. No obstant això, quan la naturalesa del tema ho aconselli (o a petició expressa d’algun dels membres), la votació podrà ser secreta. 15.4. Els vots són personals i intransferibles Article 16. Comissions de treball 16.1. El Plenari podrà acordar la creació d'aquelles comissions de treball necessàries pel desenvolupament de les seves funcions, integrades per membres del propi Plenari, en les quals podran participar també experts/es escollits/des per raó de la matèria a tractar. 16.2. Les reunions de les comissions de treball vindran marcades per acord dels seus membres i en atenció a les directrius marcades pel Plenari.



26

CAPÍTOL III. DE LA PERMANENT Article 17. Composició 17.1. La Permanent és l’òrgan de continuïtat del Consell. 17.2. La Permanent estarà integrada per la Presidència, i per aquells membres designats per la Presidència a proposta del Plenari, atenent a la seva composició equilibrada. 17.3. També poden assistir a efectes d’informe, amb veu però sense vot, les persones que la Presidència consideri necessari convocar, atesos els assumptes a tractar. Article 18. Competències de la Permanent La Comissió Permanent queda facultada per exercir les següents competències:

1. Planificar el calendari de sessions del Plenari del Consell.

2. Aportar propostes de temes d'Ordre del dia.

3. Fer un recull de les activitats i propostes de les Comissions de treball.

4. Tenir cura de la publicació dels treballs realitzats pel Consell si s'escau.

5. Donar publicitat als estudis, acords i informes.

6. Preparar temes, informes, propostes i estudis per a ésser debatuts en el Plenari.

7. Portar a terme els encàrrecs que li hagin fet des del Plenari.

8. Elaborar la proposta de règim interior que aprovarà el Plenari.

9. Assessorar el Secretari en l'elaboració de la memòria anual d'activitats i, si s’escau, altres temes.

Article 19. Règim de sessions 19.1. La Permanent haurà de reunir-se de manera ordinària abans de cada plenari amb l’antelació suficient per garantir-ne la preparació. Es reunirà de manera extraordinària cada cop que la convoqui la Presidència per pròpia iniciativa o a petició d'un terç dels seus membres. 19.2. La convocatòria de les sessions anirà acompanyada de l'ordre del dia corresponent, que s'haurà de distribuir entre els membres amb una antelació mínima de tres dies hàbils. Les sessions extraordinàries hauran de ser convocades, com a mínim, dos dies hàbils abans . 19.3. La convocatòria de les sessions, amb l’ordre del dia, podrà efectuar-se en suport paper, per original o per fax, o per correu electrònic a l’adreça que assenyali cada membre, amb la corresponent verificació de recepció, per part de la Secretaria, en aquest dos últims supòsits. 19.4. La documentació corresponent a cada sessió haurà de ser lliurada juntament amb la convocatòria per qualsevol dels mitjans especificats al paràgraf anterior. 19.5. La Permanent queda vàlidament constituïda quan assisteixin, com a mínim, la meitat més un dels seus membres.



27

19.6. Els acords, a l’igual que els de Plenari, s’adoptaran preferentment per consens, i en el seu defecte, per majoria simple dels assistents amb el vot diriment de la Presidència en cas d’empat. CAPÍTOL IV. ÒRGANS AUXILIARS Article 20. Secretari/ària 20.1. La Presidència del Consell designarà un/a tècnic/a municipal per tal que assumeixi les funcions de secretari/ària del Plenari, que participarà en les sessions del Plenari i aixecarà les corresponents actes. 20.2. Correspon al Secretari/ària:

1. assistir a les reunions. 2. efectuar les convocatòries de les sessions per ordre de la Presidència i les citacions als seus membres 3. preparar el despatx d’assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions. 4. expedir certificacions de les consultes, dictàmens i acords adoptats. 5. altres funcions inherents a la seva condició de secretari/ària.

20.3. El/la Secretari/ària del Plenari aixecarà acta de cada sessió en la qual figuraran les persones assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s’ha celebrat, els punts principals de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats. 20.4. A les actes figurarà, a petició dels membres del Plenari, el vot contrari a l’acord adoptat, l’abstenció i els motius que la justifiquen o el vot favorable. Disposició derogatòria Es deroga íntegrament el Reglament municipal del Consell Escolar d’Alcanar, aprovat pel Ple de la Corporació el dia 1/03/1991. Disposició final Aquest reglament entrarà en vigor en el termini de 15 dies hàbils a partir de la seva publicació completa al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i regirà, de forma indefinida, fins a la seva derogació o modificació.

6.- PROPOSTA D’APROVACIÓ REGLAMENT HOTEL D’ENTITATS.- Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor de Participació Ciutadana, en

Ricard Bort Fibla (PSC-PM), el qual passa a donar compte de la proposta d'aprovació del Reglament de l'hotel d'entitats d'Alcanar, que consta del següent tenor literal:

"PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L'Hotel d'Entitats és un equipament cívic municipal l'objecte del qual és facilitar a les entitats suport

d'infraestructura, gestió i millora administrativa. L’Hotel d’Entitats d’Alcanar se situa a la Ronda del Remei, 70,



28

ocupant les plantes segona i tercera de l’edifici. La planta baixà està ocupada pel Casal Jove amb el qual comparteix l’accés, escala i ascensor i el pati.

Atès que es considera necessari disposar d’un Reglament de l’Hotel d’Entitats d’Alcanar, donat el buit de

regulació existent fins al moment. Vista la proposta de Reglament de l’Hotel d’Entitats d’Alcanar elaborada per la Regidoria de Participació

Ciutadana i que s’annexa a l’expedient. Atès l’informe de Secretaria núm. 10/2012, de data 23 de febrer del corrent, incorporat a l’expedient. Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament de l’Hotel d’Entitats d’Alcanar, amb el text que figura

en el document incorporat en l’expedient (Annex I). Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb

publicació d’edictes al BOPT, DOGC, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin


El regidor de Participació Ciutadana, en Ricard Bort Fibla (PSC-PM), diu que es tracta d’aprovar un

reglament per regular el funcionament d’un nou equipament, que funciona des de fa un any aproximadament, i que comporta un seguit de funcionalitats per a totes les entitats d’Alcanar. La filosofia del reglament és donar no tan sols un criteri d’ús, sinó també intentar determinar unes bases perquè aquest sigui un equipament viu; no únicament incorporar la cosa material, sinó també la cosa que és immaterial, perquè es pugui arribar a tenir un equipament en el qual les entitats no tan sols puguin fer-ne ús per a fer una reunió o desar-hi material, sinó que al final pugui ser una entitat viva en la qual sigui un fòrum de reunió i un espai per endegar activitats i iniciatives, etc.

Els criteris dels quals ja va informar en la passada comissió informativa, és que el fet d’elaborar aquest

reglament és per a fixar unes bases i uns precedents, perquè aquesta filosofia es dugui a terme amb mesures materials. Un d’aquests principis va en el sentit de compartir l’esforç, per la qual cosa també hi ha prevista la participació dels costos a través de l’aplicació d’una taxa, que s’haurà d’aprovar en un futur una vegada s’hagi fet l’estudi econòmi; i per altra banda, també una duració determinada en el temps perquè ningú pugui tenir l’atribució exclusiva pel simple transcurs del temps, com passa moltes vegades en diversos equiaments. Es preveu una fórmula de sorteig cada 2 anys en la qual les entitats no podran participar si han tingut el gaudi de l’ús durant dos períodes consecutius; és a dir, durant 4 anys, per la qual cosa aleshores els tocarà descansar una convocatòria i donar opció a d’altres entitats que, per la sort, no hagin pogut tenir aquest gaudi, que lògicament puguin veure incrementades les seves possibilitats per a poder-ne fer ús.

De totes formes, tampoc no serà un equipament privatiu malgrat la sort, sinó que també aquelles entitats

o associacions, o particulars que vulguin utilitzar els espais comuns, també ho podran fer a través d’un règim de



29

comunicació prèvia a l’ajuntament i una prèvia autorització perquè aquells equipaments comuns, que són dues sales grans que hi ha en cadascun dels pisos, també puguin ser aprofitades no únicament per les associacions que hi hagi sinó també per les que no hi són; i que també pugui ser una altra via de participació més enllà de la gent que ja les utilitza. En aquest sentit, també es preveu que l’ajuntament tingui la possibilitat de regular un bon ús; per la qual cosa no es permetran les begudes alcohòliques ni tampoc altres tipus d’activitats que siguin contràries a la llei, per garantir un ús raonable de les instal�lacions.

La idea és que hi hagi un organisme i un consell intern que reguli les normes d’ús i convivència de

l’equipament dintre dels propis residents, i també de les persones que en facin ús. Si no es compleixen un seguit de requisits que es demana a les entitats, com el pagament formal d’una taxa, i un reconeixement del bon ús i gaudi de les instal�lacions, l’ajuntament sempre té i es reserva la possibilitat de modificar o, fins i tot, extingir aquella cessió d’ús que tingui una determinada entitat. Suposa, per altra banda, que tots són civilitzats, però és bo que això ho estableixi el reglament perquè l’ajuntament al final pugui tenir l’última paraula en relació a si les normes de convivència, o pel que fa al bon o mal ús d’aquell equipament.

Tanmateix, també hi ha una comissió d’activitats que com deia abans, intentarà establir un precedent

perquè ja que el capital social de la gent es troba ben establert amb un equipament, que no únicament sigui un equipament material sinó que també pugui servir de fòrum, en un futur, per a les entitats que ja hi siguin per a poder, conjuntament, a través d’aquestes i del propi ajuntament, organitzar activitats, actes, xerrades, etc., que es puguin considerar oportunes, convenients i necessàries per al gaudi de les entitats que ja hi són, i també de tota la població.

Demana tot seguit la paraula la regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, per dir que una vegada més

el seu grup celebra l’elaboració de tots aquests reglament que avui se sotmeten a votació per aquest plenari, i aquest és un més dels que demanava el seu grup. Tanmateix, hi ha un aspecte que el Sr. Bort Fibla no ha explicat abans, tot i que el que ha dit li sembla molt bé, i en aquest sentit té dubte perquè no ho ha explicat. En l’objecte de l’hotel d’entitats hi diu que un d’aquests és donar suport logístic i tècnic a les entitats, i d’altra banda prestar recursos tecnològics, materials i formatius, per la qual cosa caldria que expliqués de què es tracta tot això.

Respon el regidor de Participació Ciutadana, en Ricard Bort Fibla (PSC-PM), que pel que fa al suport

material i tecnològic, de fet ja n’hi ha com és la connexió a Internet que ja és inhalàmbrica, per la qual cosa tothom pot accedir-hi lògicament amb la clau corresponent. Per altra banda, també deixa la porta oberta a poder incorporar noves coses, si els temps milloren i les coses van bé, que poguessin tenir una base per a poder oferir no únicament una connexió a Internet sinó també altres tipus de serveis, que ara poden saber o que puguin aparèixer en un futur. Tanmateix, també es tracta de deixar la porta oberta al fet que no tan sols sigui un magatzem per anar a deixar coses, o per a reunions, sinó que també puguin establir-se les bases com perquè l’ajuntament, o a iniciativa de les entitats, perquè també podria ser, puguin implantar qualsevol mena de servei o activitat dirigida a les pròpies entitats i fer-ho conjuntament. En aquest sentit, es deixa la possibilitat de tenir un àmbit i un objecte molt més obert, per tenir també moltes altres possibilitats de cara al futur, encara que avui no s’estiguin fent, però no està malament que es puguin preveure perquè és possible que això pugui anar en aquesta línia.

De fet, afegeix que també es podria aprofitar aquest equipament des d’un punt de vista social, com així

ha dit alguna altra vegada, perquè pugui arribar a contribuir a l’economia pròpia i a l’activitat econòmica d’Alcanar a través de la posada en marxa de qualsevol iniciativa que, per exemple, les entitats considerin oportunes; i que no únicament sigui un equipament-càrrega en què l’ajuntament es carregui amb una cosa més, sinó que pugui ser una entitat molt viva, molt dinàmica i que contribueixi per a tot el municipi, no únicament com una càrrega més sinó també en positiu.

Diu la regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, que precisament per això de la càrrega financera que

podria arribar a comportar aquest nou servei que podria, en un futur, oferir l’hotel d’entitats, el seu grup voldria que



30

això no suposés haver de contractar més gent i, d’aquesta manera, gravar més la despesa que ja té l’ajuntament. Si el regidor, en Ricard Bort Fibla, diu que aquest reglament és modificable, el seu grup voldria introduir un seguit d’esmenes; tanmateix, no voldria des del seu grup que el funcionament d’aquest hotel d’entitats gravés encara més la despesa que té l’Ajuntament d’Alcanar. Per altra banda, apunta que també com ja va fer constar en la comissió informativa, que totes les entitats que ara estan ocupant l’hotel d’entitats haurien de complir, pel que fa a l’aportació de documentació, aquest reglament i no haver d’esperar a d’aquí un any i mig o dos anys que es faci el sorteig. Entre altres coses, també pel que fa als òrgans de govern d’aquest reglament, diu que n’hi ha dos: un és el consell del centre i un altre la comissió d’activitats. I voldria preguntar el motiu pel qual no es contempla cap regidor de l’oposició o, almenys, un de cadascun dels grups de l’oposició.

El regidor de Participació Ciutadana, en Ricard Bort Fibla (PSC-PM), convé que ell això no li ho pot

garantir; perquè des del mateix moment en què es crea un hotel d’entitats, ja suposa una càrrega afegida per al municipi, per la qual cosa això no ho pot garantir. Evidentment, és una càrrega des del punt de vista que l’ajuntament es dota d’un equipament més i ofereix un nou servei; i a partir d’aquí es dota d’un servei, que també suposa una càrrega. En aquest sentit, tampoc no li pot garantir que no posin cap persona a la porta perquè tingui una utilització més enllà d’obrir i tancar la porta, i que hi hagi una persona que pugui assumir la feina i la responsabilitat de poder regular aquest equipament, perquè entre altres coses li recorda que no únicament hi ha un hotel d’entitats, sinó que en la planta baixa hi ha un casal jove. I per tant, hi haurà la possibilitat i pensa que en bon criteri, de posar una persona de l’ajuntament perquè controli el bon ús de les instal�lacions, ja que seria una irresponsabilitat deixar un equipament sense aquesta opció, perquè aleshores no hi hauria la possibilitat perquè si fos necessari poder posar aquesta persona.

Pensa que fins ara no s’ha considerat necessari, la qual cosa no significa que no ho sigui en un futur, i ell

això no li ho pot garantir. Si li pregunta sobre això, ell li ha de dir que considera que aquesta possiblitat és molt factible, perquè és possible que es trobin en la necessitat de fer-ho, i llavors ella mateixa segurament li diria justament el contrari perquè no es va fer. A partir d’aquí, aquesta possibilitat està present i és vigent, i no pensa dir el contrari; i si li pregunta si encara no ho han de fer, li ha de dir que encara no, perquè ja saben tots que els temps no són els millors per anar ampliant la plantilla. I no pot negar que es faci en un futur, i això no li pot assegurar.

Per altra banda, pel que fa a la pregunta sobre el motiu pel qual no hi participen els regidors de l’oposició,

és un consell merament de regulació interna per a definir el funcionament ordinari del centre. Si volen ser-hi, ell avança que no hi té cap problema, i si un representant de l’oposició es vol sumar al consell i vol participar en aquesta feina de regulació del dia a dia, no té cap problema d’acceptar l’esmena i que un regidor de l’oposició hi participi, igual com n’hi ha dos del govern municipal. Tanmateix, les seves potestats estan limitades, com ja han vist, a una regulació interna del centre i les decisions de més pes sempre hauran de recaure en l’ajuntament, que és al final qui ha de regular com a primera instància no, però sí com a última instància, el funcionament del centre i fer complir les normes d’aquest reglament. Pel que fa referència a la documentació a la qual es referia abans la regidora, na Ma Teresa Lange Ebri, quan aquest reglament sigui vigent i s’hagi publicat –perquè fins ara no els ho podien demanar-, si està en vigor tothom ho haurà de complir, des de l’article primer fins a l’últim; per al qual cosa s’haurà de requerir que es vagin presentant i signant les declaracions que es demana, com és lògic i natural.

Si volen participar al Consell amb un representant de l’oposició ell no té cap problema, i acceptaria

aquesta esmena gustosament; tot i que pel que fa a l’aspecte econòmic, insisteix que no està disposat a acceptar-ho per les raons que li ha explicat abans, perquè aquesta porta no la poden tancar ja que seria una irresponsabilitat. Quant a la documentació que s’hauria de requerir és una obvietat, perquè si un reglament entra en vigor tothom l’haurà de complir, i s’haurà de complir en la seva totalitat i no únicament una part. Sinó que ho digui la secretària, però suposa que les entitats hauran de presentar i signar les declacions que calgui, igual que quan s’aprova la taxa s’haurà de pagar.



31

La regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, recorda que el dia de la comissió informativa aquesta pregunta sobre si hi havia la possibilitat de contractar alguna persona, li va dir que no l’ajuntament no estava per a fer això; evidentment l’ajuntament no està per a fer això, i ara sembla que li ho diu però una mica mascarat, i ja no és el mateix. De totes formes, li ha quedat clar, i demana que se’ls doni un llistat i demana a la secretària que consti en acta, igual que la sol�licitud d’incorporació dels membres de l’oposició en aquests òrgans de govern al reglament de l’hotel d’entitats, que demana un llistat de totes les entitats que van sol�licitar en el seu dia tenir un despatx a l’hotel d’entitats, i també un altre llistat de totes les entitats que ocupen actualment aquest despatxos.

Diu l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que es passa a votació el reglament tal i com

està, amb el benentés que quan es parla del nombre de regidors, s’hauria d’afegir “un regidor de l’oposició” al Consell del Centre.

La regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, pregunta si seria un regidor per cada grup. El regidor de Participació Ciutadana, en Ricard Bort Fibla (PSC-PM), subratlla que si l’oposició hi vol

participar ell no té cap problema, però pensa que un regidor per grup és una exageració, per la qual cosa demana que es designi entre els dos grups i que s’hi posin d’acord, perquè és més una cosa seva que no pas decisió de la pròpia regidoria, però reitera que un regidor per cada grup seria exagerat perquè estan parlant d’un consell molt reduït.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), avança que es passaria a aprovació tal i com està

amb aquesta salvedat, en el sentit d’incloure aquesta esmena en l’article 11è del reglament. Vist l'informe de Secretaria núm. 10/2012, de data 23/02/2012 Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa "Alcanar Participatiu" de data 27/02/2012. El Ple d'aquest ajuntament aprova, per unanimitat, els següents acords:

Primer: APROVAR INICIALMENT el Reglament de l’Hotel d’Entitats d’Alcanar, amb el text que figura

en el document incorporat en l’expedient (Annex I). Segon: SOTMETRE’L AL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA per un termini de 30 dies hàbils, amb

publicació d’edictes al BOPT, DOGC, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen de l’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns.

Tercer: ESTABLIR que, pel cas que durant el termini d’exposició pública de l’expedient, no es formulin


ANNEX I

REGLAMENT HOTEL D'ENTITATS D’ALCANAR

Article 1.



32

Concepte L'hotel d'entitats és un equipament cívic municipal l'objecte del qual és facilitar a les entitats suport d'infraestructura, gestió i millora administrativa. L’hotel d’Entitat d’Alcanar se situa a la Ronda del Remei, 70, ocupant les plantes segona i tercera de l’edifici. La planta baixà està ocupada pel Casal Jove amb el qual comparteix l’accés, escala i ascensor i el pati. Article 2 Tipus d’usuaris i usuàries 2.1. Associacions i entitats de la ciutat, sense finalitat de lucre, de diferents àmbits, amb autorització d’ús per a la utilització de manera exclusiva o compartida d’un o més espais d’un equipament cívic, i que ofereixen serveis als seus associats i a la ciutadania en general. 2.2. Usuaris i usuàries temporals o puntuals, per activitats o actes concrets, que, a més d'associacions, col�lectius o entitats sense autorització d’ús de l’hotel d’entitats, poden ser particulars, en el ben entès que la finalitat de l’activitat té un caràcter social, cultural o de lleure, amb projecció social i qualitat de vida. Si volen fer ús de les instal�lacions municipals, les han de demanar per obtenir-ne l’autorització corresponent. 2.3. També s’han de considerar usuàries totes les persones que participin a títol individual o col�lectiu en alguna de les activitats que s’hi desenvolupen. 2.4. Les persones de l’organització municipal o aquelles que siguin convocades per a la realització d’actes promoguts per l’ajuntament o per les entitats. Article 3 Objecte L'objecte dels hotels d'entitats és el següent:

• Donar suport logístic i tècnic a les entitats. • Oferir espai de gestió a les entitats. • Prestar recursos tecnològics, materials i formatius.

Article 4 Funcions L’hotel d'entitats podrà oferir els serveis següents:

� Utilització de despatxos, espais de gestió, equipaments o apartats de correus. � Utilització de sales per a reunions, conferències, cursets o qualsevol activitat d'interès social o cívic que es

generi des de les associacions o per a les associacions. � Utilització dels recursos tècnics que l’Ajuntament posi a disposició dels usuaris/àries � Informació i assessorament a les entitats amb relació a la programació d'activitats, subvencions, i altres

anàlegs relacionats amb les administracions. Article 5 Requisits de les entitats



33

Per accedir a l'hotel d'entitats, les entitats referides a l'article 2 han de complir els requisits següents:

• Estar legalment constituïdes, inscrites al Registre corresponent i que la seva actuació s’ajusti a les funcions estatutàries i compleixi les disposicions que li siguin aplicables.

• No tenir afany de lucre. • Desenvolupar activitats d'interès civicosocial.

Article 6 Autorització 6.1 L'autorització d'utilització de l'hotel d'entitats s'efectuarà prèvia sol�licitud de l'entitat i resolució de l’Ajuntament d’Alcanar, per a la qual s’haurà de presentar el Programa d’activitats ii la Fitxa tècnica d’entitat amb els responsables de l’entitat, descripció d’activitats, materials i equips dipositats en el centre i us dels espais sol�licitats i declaració responsable del legal representant. (Annex I) 6.2. L’autorització de sol�licitud serà per 2 anys. 6.3. A la resolució d'autorització es faran constar les obligacions particulars de l'entitat i les condicions específiques de l'ús de les dependències o serveis, així com el termini concret i l'abast. 6.4. L'autorització queda condicionada a la disponibilitat de les dependències o dels serveis. 6.5. L’assignació d’espais s’efectuarà per sorteig amb les entitats interessades. Les autoritzacions d’ús actualment en vigor romandran vigents fins que transcorri un termini de 2 anys des del seu atorgament. En tot cas, cada entitat únicament podrà gaudir, com a màxim, de dues autoritzacions consecutives. 6.6. Les entitats residents hauran de presentar anualment una memòria de les activitats realitzades l’any anterior així com una proposta de les activitats per l’any en curs. Caldrà presentar-la durant el mes de gener. 6.7 EEll CCoonnsseellll ddee CCeennttrree vvaalloorraarràà llaa rreennoovvaacciióó oo nnoo ddeellss ccoonnttrraacctteess ddee rreessiiddèènncciiaa aatteenneenntt aall ccoommpplliimmeenntt ddeellss ppaacctteess ddee ffuunncciioonnaammeenntt.. Article 7 Naturalesa de la relació La utilització de les dependències i serveis de l'hotel d'entitats té caràcter administratiu i, per tant, les entitats resten obligades a complir els requisits i condicions que, en tot moment, estableixi l’Ajuntament d’Alcanar d'acord amb el que preceptuen el present document i la resta de disposicions aplicables. Article 8 Obligacions de les entitats

• Complir el que estableix aquest reglament de l'hotel d'entitats. • Mantenir relacions de bon veïnatge amb la resta d'entitats usuàries. • En cas de cessió de despatx o apartat de correus, fer-ne ús de forma continuada. • Satisfer el preu públic/taxa establert en els terminis corresponents. • Fer un bon ús de les instal.lacions i retonar-les en el mateix estat de conservació.

Article 9



34

Suspensió i revocació La manca d'algun dels requisits exigits, encara que sigui sobrevinguda, l'incompliment de les condicions funcionals o materials de les obligacions de l'entitat, del Reglament de règim intern o de la normativa reguladora, comportaran la suspensió o revocació, per part de l’Ajuntament, de l'autorització d'utilització de les dependències i serveis. Article 11 Òrgans de govern i participació LL’’HHootteell dd’’eennttiittaattss dd’’AAllccaannaarr ffaa èèmmffaassii eenn eell ccaarrààcctteerr mmuunniicciippaall ii ppúúbblliicc ddeell CCeennttrree,, ggaarraannttiinntt llaa ppaarrttiicciippaacciióó ddiirreeccttaa ddeellss ccooll..lleeccttiiuuss iimmpplliiccaattss mmiittjjaannççaanntt òòrrggaannss ddee ggoovveerrnn ii ppaarrttiicciippaacciióó::

11.. EEll CCoonnsseellll ddee CCeennttrree.. 22.. LLaa CCoommiissssiióó dd’’AAccttiivviittaattss

1.1. EL CONSELL DE CENTRE Composició:

• Regidor/a de Joventut • Regidor/a de participació ciutadana • Tècnic/a de joventut • Coordinador/a joventut • Tècnic/a del de Cultura • 2 representants de les entitats usuàries • 1 regidor/a dels grups de l’oposició

Renovació dels membres del Consell representants dels usuaris • Els 2 representants de les entitats usuàries de l’Hotel d’Entitats, seran escollits per les associacions i grups.

Cada representant participarà durant dos anys en el Consell de Centre. • Cada dos anys es farà renovació dels membres. Competències:

• estudi i vist i plau de la programació anual • aprovació de les modificacions substancials de funcionament proposades per la Comissió d’Activitats • aprovació del calendari i horari de funcionament del centre • interpretació del Reglament • Distribució d’espais estables a col�lectius residents en el centre, envers el seu projecte. • Distribució d’espais a col�lectius no residents en el centre per a activitats puntuals. • Aprovació de les línies generals d'actuació del Centre. • Aprovar la memòria anual. • Aprovar les normes especifiques d'ús intern del centre.

Convocatòria:

• tres vegades a l'any



35

• Per convocatòria municipal o a petició dels dos membres representants de les entitats Decisions:

• es prendran per majoria dels assistents sempre que hagi quòrum de 5 membres. 1.2. LA COMISSIÓ D'ACTIVITATS Composició:

• Regidor/a de joventut o participació ciutadana • tècnic/a de joventut • coordinador/a de joventut • representat de cada col�lectiu o associació amb seu a l’Hotel

Competències:

• programació d’activitats a curt termini (programa trimestral); • seguiment de les dinàmiques operatives de funcionament (horaris, utilització sales, serveis i espais

comuns, etc.); • seguiment de les activitats realitzades; • Coordinació de ls propostes i iniciatives procedents de les entitats. • Elecció dels representants d’entitats en el consell de centre.

CCoonnvvooccaattòòrriiaa::

• anual per assumptes de programació, coordinació i seguiment del projecte. • a petició 1/3 de les entitats o quan la direcció ho consideri adequat

Decisions:

• es prendran per majoria d’assistents sempre que hi hagi un quòrum de 3 membres.

- Davant la impossibilitat d’acord, el regidor/a proposarà la votació dels assumptes en conflicte, donant lloc a la seua aprovació o denegació per majoria simple

Article 12 Espais. L’hotel d’entitats d’Alcanar disposa dels següents espais Espai capacitat planta primera despatx 1 2 entitats compartida despatx 2 2 entitats compartida despatx 3 2 entitats compartida despatx 4 2 entitats compartida despatx 5 1 entitat despatx 6 1 entitat despatx 7 1 entitat



36

sala de reunions ús compartit/ a concertar total planta primera 11 entitats planta segona despatx 1 1 entitat despatx 2 1 entitat despatx 3 1 entitat despatx 4 1 entitat despatx 5 2 entitats compartida despatx 6 2 entitats compartida despatx 7 1 entitat despatx 8 1 entitat despatx 9 1 entitat sala de reunions ús compartit/ a concertar total planta segona 11 entitats total hotel 22 entitats Article 13 Normes de Residencia DRETS

1. El grup o entitat podrà utilitzar l’Hotel d’Entitats com a seu social o espai d’activitats durant un temps (dos anys).

2. Es disposarà d'un despatx d' ús exclusiu o compartit amb un altre col�lectiu, dotat amb una taula, un

arxivador, cadires i un armari, 3. Es disposarà d'una sala de reunions i activitats de petit format que s'haurà de sol�licitar amb la suficient

antelació per poder coordinar-ne l’ús. 4. Podran tenir accés al serveis comuns del centre en el cas que l’Ajuntament en disposi

5. Les entitats podran disposar d’espai Web propi de la seva entitat dins del web de l’hotel d’entitats

OBLIGACIONS

1. Els col�lectius usuaris es comprometen a conèixer, complir i fer complir el Document de Funcionament del Centre.

2. Es comprometen a fer el manteniment i neteja del seu despatx, que haurà de trobar-se en perfecte estat

d'ús. Així mateix hauran d’apagar els llums i aparells elèctric del seu despatx i altres mesures d’estalvi energètic

3. Tot el material propietat de l'entitat haurà d'estar inventariat, amb comunicació per a entrades i sortides. 4. S'hauran de respectar estrictament els horaris compromesos.



37

5. Tots els canvis referents a horaris, responsables del col�lectiu, activitats realitzades, etc; s'hauran de

comunicar al Consell de Centre. 6. Només els responsables notificats tindran accés a les claus del despatx, als codis d’accés a l’edifici 7. Atendre amb diligència les indicacions del Consell del Centre en matèria d’organització, funcionament i

convivència, així com facilitar les informacions relatives als usos i activitats realitzades per l’entitat. Generals:

1. Els grups i entitats residents en el centre es comprometen a generar activitats culturals i/o socials de

caràcter obert.

2. Els Grups i entitats residents es comprometen a intervenir activament en els òrgans de participació del Centre: Comissió d’activitats, Consell de Centre

3. És convenient que els col�lectius estiguin en contacte i coordinats, tant per gaudir d'una bona convivència

com per engegar projectes d'interès general. 4. L’Ajuntament podrà revocar l’autorització en el cas de que una entitat usuària no compleixi amb aquesta

normativa.

5. Les entitats que desitgin utilitzar l’Hotel d’entitat per fer activitats sense tenir espai estable al Centre es regiran per la mateixa normativa; formalitzaran igualment les condicions d'ús i, els serveis necessaris per portar-les a terme.(fitxa d’activitat) En les sol�licituds per a usos puntuals cal fer constar una breu descripció de l’activitat. En les que comportin una utilització periòdica cal presentar un programa d’activitats amb l’especificació dels objectius, el públic destinatari i, en el seu cas, si és gratuïta o la quota d’inscripció. En notificar l’autorització, s’ha de lliurar un resum de les normes que s’han de complir, i s’ha d’especificar que aquest reglament, el qual estan obligats a complir, sempre està a disposició de tots els usuaris a l’equipament. L’autorització s’extingeix quan s’acabi la durada per a la qual estava autoritzada.

6. L’Ajuntament es compromet a mantenir les instal�lacions, els materials i les infraestructures necessàries en

bones condicions d’ús. 7. Qualsevol associació o particular que faci ús d’aquestes instal�lacions ha de respectar unes normes de

convivència mínimes vers la resta d'usuaris i usuàries de equipament, i especialment no incórrer en cap falta de respecte i discriminació per raó de sexe, creença, ètnia o ideologia.

8. En el cas que es produeixi algun desperfecte en les instal�lacions o que es deteriori algun recurs per mal ús

o negligència, les despeses de reparació o de reposició van a càrrec de l'associació o entitat usuària, sense perjudici de que l’Ajuntament inclogui l’hotel d’entitats en la pòlissa de responsabilitat civil municipal.

9. Després d’haver utilitzat qualsevol espai, s’ha de deixar tal com s’havia trobat inicialment i en bones

condicions de neteja.



38

10. Depenent del tipus d’acte o activitat que es desenvolupi, l’entitat que demani un espai a l’equipament ha de tenir l’assegurança corresponent, a petició i criteri de l’Ajuntament.

11. Les activitats previstes amb assistència de públic han de preveure les mesures de seguretat adients amb

l’activitat a desenvolupar, per tal que els pugui ser concedida l'autorització, i han de disposar dels permisos i les assegurances pertinents segons l'activitat a realitzar.

Si l’activitat pot causar molèsties als usuaris i/o veïns de l’immoble, s’ha de sol�licitar l’autorització corresponent.

12. L’Ajuntament sempre pot negar l’autorització d’ús de sales quan les activitats que s’hi vulguin dur a terme

puguin causar molèsties evidents als usuaris del centre o als veïns, fins i tot en aquells casos en què l’autorització ja s’hagi concedit, però que posteriorment es demostri que l’activitat comporta riscos o molèsties no notificades prèviament.

13. En els espais amb autorització d’ús no s’hi poden emmagatzemar objectes molestos, nocius, perillosos o

insalubres o matèries susceptibles de produir qualsevol tipus de combustió o explosió o de qualsevol altra naturalesa que pugui comportat risc físic i/o material per a persones o coses.

14. L’Ajuntament no es fa responsable dels desperfectes o robatoris que es puguin produir.

15. Com a norma general no està permesa l’entrada d’animals a l’equipament. En cas que alguna activitat ho

requereixi, cal que tingui amb el permís de l’Ajuntament. Queden exclosos d’aquesta prohibició els gossos pigall que acompanyin a persones invidents.

16. De les despeses derivades del hotel d’entitats contribuiran l’ajuntament i també les entitats usuàries, a través

de la taxa/preu públic que s’estableixi.

17. El consum de tabac i de begudes alcohòliques en els equipaments cívics no està permès.

18. No es poden dur a terme activitats de caràcter lucratiu al recinte de l’equipament cívic sense autorització municipal.

19. No s’hi poden dur a terme, en cap cas, activitats o actes il�lícits o il�legals, molestos, nocius, perillosos o

insalubres.

ANNEX 1. FITXA TÉCNICA ENTITAT RESIDENT FITXA TÈCNICA D’ENTITAT/GRUP RESIDENT AL CENTRE

Data de lliurament : _______________ NOM DE L’ENTITAT/GRUP: COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA / GRUP Nom i Cognoms Adreça Telèfons contacte DNI Any Naix.



39

PERSONES AMB DRET A CLAUS DEL DESPATX O ALTRES ESPAIS Nom i Cognoms Espai d’accés Telèfons contacte DNI Any Naix.

OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ / GRUP HORARI D’UTILITZACIÓ DEL DESPATX PREVISIÓ D’UTILITZACIÓ D’ALTRES ESPAIS DEL CENTRE I HORARIS ACTUACIONS PREVISTES DINTRE DEL PROJECTE I QUE IMPLIQUEN AL CENTRE EN LA SEUA REALITZACIÓ (dates, necessitats materials i humanes)

INVENTARI DE MATERIAL I EQUIPS DEPOSITATS EN EL CENTRE (podeu annexar full a part)



40

ACORDS: La utilització de Hotel d’entitats significa complir les condicions següents:

a) Informar a la direcció del centre dels horaris d’utilització de despatx, persones amb accés a claus, i les seues modificacions.

b) Informar prèviament i en tot moment a la direcció del centre del programa d’activitats que es pretengui realitzar en el centre.

c) El grup o entitat es compromet a utilitzar de forma correcta els espais del centre, i a complir totes les condicions consignades a la carta de drets i deures de l’equipament i els pactes acordats pel Consell de Centre.

d) Pagament puntual de la taxa corresponent. Aportació del Centre:

a) Cessió de despatx, en cas que ho requereixi, per l’entitat amb acord d’us compartit amb altres iniciatives. b) Serveis comuns per als residents que l’ajuntament posi a disposició de les entitats c) Cessió dels espais sol�licitats per l’entitat per a la realització de les activitats, atenent a les premisses

organitzatives del Centre. d) Assessorament tècnic, si escau, per a la entitat i per al programa d’activitats.

Aportació del grup o entitat

a) Realitzar un programa específic d’activitats pròpies del grup/ entitat, obertes, pactades prèviament amb la direcció del centre.

b) Actuar com a entitat autònoma atenent als criteris de col�laboració i convivència inherents a la singularitat de l’hotel d’entitats.

c) Incorporar-se de forma activa, a les dinàmiques i òrgans de govern i participació del Centre (comissions d’activitats, consell de centre).

Duració de l’acord Aquest acord tindrà de validesa des del ................................fins al ....................... Donant conformitat al present acord , signen a Alcanar L’Ajuntament President/a de l’Associació

ANNEX 2. FITXA ACTIVITAT FITXA D’ACTIVITAT



41

DADES DEL PROMOTOR NOM I COGNOMS _____________________________________________________________________________ NIF________________________________________TELÈFON_________________________________________ En representació de l’entitat______________________________________________________________________ Adreça_______________________________________________________________________________________ C.P.__________________TELÈFON_______________FAX____________________________________________ E-MAIL______________________________________________________________________________________ DADES DE L’ACTIVITAT NOM DE L’ACTIVITAT__________________________________________________________________________ Explicació de l’acte_____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ Espais sol�licitats______________________________________________________________________________ Dates_______________________________________________________________________________________ Hora d’inici de l’activitat:_________________Hora finalització___________________________________________ Acte obert al públic_____________Aforament previst:_________________________________________________ Necessitats tècniques___________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ Demanda de material___________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ Segell i vist i plau Ajuntament Firma i segell entitat CONDICIONS:

1. Declarar, sota la seua responsabilitat, que l’acte que es celebrarà tal i com es descriu, informant prèviament, si es dóna el cas, de qualsevol canvi a la direcció del centre.

2. Les sol�licituds s’hauran de fer amb una antelació de 7 dies i seran confirmades en el termini 3 dies. 3. Comprometre’s a cuidar i, si es dóna el cas, a pagar qualsevol desperfecte ocasionat per la utilització de

l’espai, el mobiliari, etc. 4. Abonar els preus públics vigents. 5. Signar personalment aquest full de cessió. 6. No realitzar celebracions de caràcter privat. 7. La direcció del centre podrà variar les condicions d’utilització segons sigui el cas. Alcanar a ________________________________”



42

7.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LES BASES DEL CERTAMEN DE TREBALLS DE RECERCA D’ALCANAR 2012.-

Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula a la regidora d'Ensenyament, na Ma Carme

Navarro Balada (ERC-AM), la qual passa a donar compte de la proposta d'aprovació de les Bases del certamen de treballs de recerca d'Alcanar 2012, que consta del següent tenor literal:

"PROPOSTA DE LA REGIDORA D’ENSENYAMENT

Atès que l’Ajuntament d’Alcanar amb la col�laboració de la coordinació pedagògica de l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar, considera adient organitzar els premis als treballs de recerca de batxillerat per tal de reconèixer l’esforç dels nois i noies en aquesta primera experiència de recerca, i com a suport a la tasca docent. Atès que les bases que han estat elaborades per la Regidoria d’Ensenyament i l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar i revisades pel Departament de Secretaria regulen la concessió de premis als millors treballs de recerca de batxillerat de temàtica local, de l’àmbit científic i tecnològic, i de l’àmbit social, lingüístic i artístic a Alcanar. Atès que en aquestes bases es designa la Junta de Govern Local com a òrgan convocant de cada edició del Premi, amb les funcions que les pròpies bases atribueixen a aquest òrgan. Per tot això, es proposa al PLE l’adopció dels següents acords: Primer: APROVAR les Bases del certamen treballs de recerca d’ Alcanar 2012, el text íntegre de les quals és: “L’Ajuntament d’Alcanar amb la col�laboració de la coordinació pedagògica de l’Institut Sòl de Riu del municipi, organitza els premis als treballs de recerca de batxillerat per tal de reconèixer l’esforç dels nois i noies en aquesta primera experiència de recerca, i com a suport a la tasca docent. (.../...) Segon: DESIGNAR la Junta de Govern Local com a òrgan convocant per a aquesta edició, amb les funcions que les pròpies bases atribueixen a aquest òrgan. Tercer: FACULTAR el senyor Alcalde per signar quants documents siguin precisos per a l’efectivitat dels presents acords. Quart: PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província l’anunci de les presents Bases Reguladores, als efectes legals oportuns."

Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa "Alcanar de les Persones, de data

27/02/2012, que incorpora diverses esmenes:

TERCERA.- PARTICIPANTS (.../...) 3.3.- Els treballs de recerca que es presentin a d’altres certàmens/concursos els premis dels quals siguin incompatibles amb les bases d’aquest certamen, es podran presentar en el mateix curs i a concurs en la següent convocatòria del certamen de treballs de recerca que es convoqui per la regidoria corresponent. SETENA.- PREMIS (.../...) 7.2. Els Premis que, en cap cas, consistiran en una quantitat en metàl�lic, i consistiran en els següents premis valorats, aproximadament, en els següents imports:



43

1r premi: 500 €uros 2n premi: 300 €uros 3r premi: 200 €uros La regidora d’Ensenyament, na Ma Carme Navarro Balada, explica que com tots saben dintre de les

activitats acadèmiques pròpies de 2n de batxillerat, hi ha una assignatura que l’alumnat ha de preparar i presentar, com és un treball de recerca. Aquest treball de recerca es troba coordinat, controlat i tutel�lat per professorat del mateix institut. Té entés que això es fa a tots els instituts de Catalunya, tot i que hi ha uns instituts que li donen més importància i fomenten la investigació i la qualitat d’aquests treballs. L’Institut “Sòl-de-Riu” d’Alcanar és un d’aquests instituts on el grup de professorat que és responsable dels treballs de recerca, conviden l’alumnat del municipi prque treballin i inverteixin moltes hores en aquesta tasca.

Finalment, sap que es presenten treballs d’una qualitat excel�lent; per la qual cosa gairebé tots els anys

l’alumnat d’aquest institut rep algun premi. A banda dels treballs premiats en certàmens fora del municipi, a l’alumnat queda un 10 per cent de al nota total del curs. Tot l’eforç invertit s’acaba amb aquest percentatge, com ha dit abans, i amb un treball molt ben elaborat que tenen el gust de llegir totes les persones de l’entorn de l’institut, però que aquí es queda. Des de la regidoria que presideix, i comunicat posteriorment en comissió informativa, hi havia la proposta d’organitzar un certamen la finalitat del qual seria reconèixer l’esforç d’aquests xiquets i xiquetes en aquesta primera experiència dintre del món de la investigació i la recerca. Els treballs que es podran presentar en aquest certamen serien sempre aquells que tractessin del municipi, de qualsevol tema que tingués a veure amb Alcanar.

La finalitat és posar a l’abast de tot el públic l’esforç d’investigació d’aquests xiquets i xiquetes, de manera

que el funcionament seria que tots aquells treballs de recerca, de moment els de cada curs, es podrien presentar al concurs; tres tindrien premi, que mai serien en efectiu sinó que serien premis materials amb un valor que s’ha afegit en les bases, modificant-se després de la comissió informativa. La resta de treballs no premiats el premi seria que es penjarien al web municipal de la Biblioteca Pública “Trinitari Fabregat”, on tothom podria tenir informació i consulta, i fer-ne un ús sempre sense ànim de lucre, de manera que es podria donar més publicitat i un reconeixement a l’esforç fet per aquest alumnat.

Davant de la possibilitat que aquests treballs de recerca que es presentessin en aquest certamen, no es

poguessin presentar en altres concursos o certàmens; i atenent a les indicacions i a la conversa mantinguda en la comissió informativa, s’ha afegit el punt 3.3 que diu que tots els treballs d’un masteix curs es presentaran aquell curs, i aquells que optin a un premi extern que sigui susceptible que no es pugui donar perquè s’hagi presentat aquí, entraria en concurs per a tenir un dels tres premis que ha comentat abans al curs següent. De fet, es recolliria en el mateix curs en el qual s’hagi presentat el treball a l’institut per a evitar que després se n’oblidin, o no estiguin motivats per a presentar-lo i s’ha afegit aquest apartat.

Per altra banda, diu que en els els tres primers certàmens s’admetrien tots aquells treballs de recerca que

s’han vingut fent durant tots els cursos anteriors, perquè hi ha treballs realment excel�lents, i se’ls donaria la possibilitat que, o bé es presentin a concurs, si ho desitgen; o bé que tinguin l’opció de poder formar part d’aquest arxiu de treballs dintre del web de la Biblioteca Pública “Trinitari Fabregat”, d’Alcanar.

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per felicitar la regidoria per la iniciativa

que ha tingut, perquè li sembla una bona iniciativa; tant des del punt de premiar o estimular els estudiants, que li consta que fan uns treballs realment de molta qualitats. Com també per a donar la possibilitat que aquests treballs puguin estar després a l’abast de totes aquelles persones interessades del municipi que hi puguin accedir, anant a la biblioteca, perquè són treballs moltes vegades desconeguts per la mateixa ciutadania.

En coneix alguns, i realment li consta que són temes que realment valen la pena, per la qual cosa vol

agrair des d’aquí aquesta iniciativa, en la doble vessant, tant pel que fa als estudiants, com pel que fa a la possibilitat



44

que la ciutadania pugui accedir a conèixer temes que estaven oblidats en algun cas, o pràcticament apunt d’oblidar-se, o en temes científics que fan referència al muncipi d’Alcanar, les Cases d’Alcanar o Alcanar-Platja, per la qual cosa avança el suport del seu grup. També pensa que s’ha recollit el que van estar comentant en la comissió informativa per tenir en compte aquesta possible incompatibilitat, que no sap si es podria mirar, perquè possiblement si es parlés amb els mateixos professors de l’institut, podrien saber si hi ha algun tipus d’inconvenient perquè als llocs on es presentin els treballs (CIRIT, etc), puguin dir si hi ha o no hi ha algun tipus d’incompatibilitat. Per tant, no té res a dir, sinó que avança el seu suport una vegada més.

Intervé tot seguit la regidora de CiU, na Ma Teresa Lange Ebri, per subscriure tot el que acaba de dir el

portaveu del PP, Sr. Beltran Valls. Des del seu grup també voldrien felicitar la gran tasca que estan fent els professors de l’institut pel que fa a fomentar aquests treballs, per a engrescar els alumnes en la investigació, i en donar-los ajuda i tot aquest suport, perquè al final aquesta tasca moltes vegades no està reconeguda, però és una labor que com a docents també s’ha de reconèixer. El seu grup felicita aquesta iniciativa que reconeix, perquè està d’acord al cent per cent en el fet que l’Ajuntament d’Alcanar fomenti la cultura, també des dels primers anys de formació dels alumnes que després han d’anar a la universitat. Això seria com si fos la seva primera tesi en algun tema molt concret, i també sap que hi ha treballs de recerca molt bons basats en temes d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar, que a tothom han fet més coneixedors de la història del nostre municipi.

De tota manera, la regidora ho ha explicat molt bé, però afegeix que té un petit dubte pel que fa al jurat,

perquè hi diu que estarà presidit per la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Alcanar i format per diversos especialistes de reconeguda vàlua en les diferents disciplines i modalitats de batxillerat, i de persones vinculades al món de l’educació. Tanmateix, no sap si la regidoria d’Ensenyament només presidirà aquest jurat o també tindrà vot, i és una pregunta que voldria fer.

Respon la regidora d’Ensenyament, na Ma Carme Navarro Balada (ERC-AM), que la regidoria

d’Ensenyament o la persona que el presideixi sempre recauria en la regidoria, i efectivament tindrà vot. De totes maneres, diu que el jurat estarà format per persones de l’entorn de l’ensenyament que tindran els seus criteris molt més clars, perquè totes aquestes persones abans de passar a aquest concurs hauran fet un estudi, ja que tots aquests treballs ja tindran una nota donada per un equip de docents que tenen la qualificació adequada. Ha tingut converses amb professors de l’institut, i li han comentat que en el cas del premi CIRIT, on es presenten sempre, no hi hauria cap tipus d’incompatibilitat. De premis n’hi ha molts, i es podrien trobar en la situació en què un premi concret d’un treball que, per les seves característiques, es presentés –ja sigui científic, històric, etc.- sí que pogués tenir aquesta incompatibilitat. Això serà l’alumne en qüestió qui lògicament ho sabrà, en aquest cas, s’hauria d’atendre a l’art. 3.3 esmentat; però no tenen un coneixement cert perquè de premis n’hi ha molts. I en funció de la tipologia del treball es poden presentar uns o uns altres.

El Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords:

Primer: APROVAR les Bases del certamen de treballs de recerca d’Alcanar 2012, el text íntegre de les quals és: “L’Ajuntament d’Alcanar amb la col�laboració de la coordinació pedagògica de l’Institut Sòl de Riu del municipi, organitza els premis als treballs de recerca de batxillerat per tal de reconèixer l’esforç dels nois i noies en aquesta primera experiència de recerca, i com a suport a la tasca docent. PRIMERA.- DESCRIPCIÓ Aquestes bases regulen la concessió de premis als millors treballs de recerca de batxillerat de temàtica local, de l’àmbit científic i tecnològic, i de l’àmbit social, lingüístic i artístic a Alcanar. SEGONA.- OBJECTIUS



45

• Posar a l’abast del públic en general l’esforç d’investigació dels treballs de recerca de batxillerat sobre la nostra població.

• Donar sortida a treballs que, per les seves característiques, no tindrien opció a una edició comercial, per tractar-se d’una temàtica molt restringida o perquè la població compradora no cobriria les despeses d’edició.

TERCERA.- PARTICIPANTS 3.1. Poden participar als premis tots/es els /les nois i noies de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl de Riu

d’Alcanar i que hagin presentat el treball de recerca durant el present curs 2011/2012 3.2. Excepcionalment, a les tres primeres convocatòries, podran presentar-se treballs universitaris recents

(fora de concurs) i treballs de recerca anteriors al curs 2011-2012. 3.3.- Els treballs de recerca que es presentin a d’altres certàmens/concursos els premis dels quals siguin

incompatibles amb les bases d’aquest certamen, es podran presentar en el mateix curs i a concurs en la següent convocatòria del certamen de treballs de recerca que es convoqui per la regidoria corresponent.

3.4. La participació en el Premi comporta per als autors l’acceptació plena d’aquestes bases i, en especial, la

cessió no exclusiva i gratuïta dels drets esmentats sobre els treballs, així com l’autorització per al seu exercici. QUARTA.- PRESENTACIÓ a) Els treballs han de ser guiats i avaluats pels professors designats pel centre mateix per assumir-ne la

tutoria. Els treballs que es presentin hauran de ser obres originals i hauran de tenir el vistiplau explícit dels tutors del centre de secundària.

b) Els treballs s’han d’identificar amb una etiqueta on hi ha de figurar el títol. En un sobre, identificat

exteriorment amb el títol, s’han d’indicar les dades de l’autor o autora, del tutor o tutora i del centre mitjançant l’imprès formalitzat que es pot trobar annex a la pàgina web municipal. En la sol�licitud només pot figurar un autor o autora per treball.

c) Es desestimaran d’ofici les sol�licituds emplenades o presentades de forma incorrecta. d) Les maquetes que acompanyen els treballs es retornaran als autors un cop feta l’avaluació. Per aquesta

raó, el treball ha de ser perfectament comprensible i interpretable sense la maqueta, mitjançant fotos, plànols, esquemes, dissenys, etc.

e) Dels treballs triats per cada centre se n’ha de fer arribar una còpia, abans del 30 d’abril de 2012, en suport

informàtic. Els formats en els que s’hauran de presentar els treballs seran PDF o bé formats compatibles amb MSOffice o OpenOffice, per correu certificat o personalment, a l’adreça següent:

AJUNTAMENT D’ALCANAR Regidoria d’ensenyament C/Generalitat, 10 43.530 ALCANAR f) Totes les actuacions administratives s'entendran, en primer lloc, amb l'autor o qualsevol dels autors i, en el

seu defecte, amb el tutor o, en darrer terme, el representat del centre d'educació secundària.



46

g) El termini per a solucionar defectes de forma o per a aportar documentació preceptiva serà de deu dies hàbils des que l’Ajuntament d’Alcanar ho requereixi a l’interessat, tutor o representant del centre d'educació secundària, amb l’advertiment que, transcorregut aquest termini sense donar-ne compliment, es tindrà per no presentada la candidatura al Premi.

CINQUENA.- JURAT 5.1. El jurat, presidit per la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament d’Alcanar, estarà format per diversos

especialistes de reconeguda vàlua en les diferents disciplines de les modalitats del Batxillerat i persones vinculades al món de l'educació. Comptarà amb la col�laboració de l’Institut Sòl de Riu, mitjançant el servei de Biblioteca.

5.2. La identitat dels membres del jurat es farà pública amb el veredicte. 5.3. Si ho considera oportú, el jurat podrà sol� licitar informació addicional i fer-ne les comprovacions

necessàries. 5.4. El jurat, a l’hora d’adjudicar el Premi, podrà declarar-lo desert. La participació en el Premi comporta el

ple reconeixement i acceptació del veredicte del jurat i el seu caràcter d’inapel.lable SISENA.- VALORACIÓ 6.1. Els treballs són avaluats quantitativament i qualitativament per experts, i s’hi tenen en compte els

aspectes i criteris següents:

• El rigor i el tractament científic en el desenvolupament del tema del treball. • L’originalitat en el plantejament del tema i les aportacions en el camp científic. • La capacitat de resoldre els problemes plantejats. • La metodologia usada. • La idoneïtat de les fonts d’informació i l’ús que se’n faci (cal indicar les referències bibliogràfiques i

d’imatge). • La presentació formal i l’ús de recursos gràfics. • L’ús adequat de la llengua i la capacitat de síntesi. • La visió crítica de la realitat analitzada.

6.2. Qualsevol qüestió no prevista haurà de ser resolta pel president del Jurat o la persona que delegui.

SETENA.- PREMIS 7.1. D'entre tots els treballs presentats es seleccionaran els millors que seran els finalistes. El nombre màxim

de finalistes l'establirà l'òrgan convocant. Entre els finalistes s'escolliran tres, que seran es guanyadors (1er, 2on i 3er premi).

7.2. Els Premis que, en cap cas, consistiran en una quantitat en metàl�lic, i consistiran en els següents

premis valorats, aproximadament, en els següents imports:

1r premi: 500 €uros 2n premi: 300 €uros 3r premi: 200 €uros



47

7.3. Tots els treballs, presentats de forma correcta pel que fa a continguts, llengua, etc, podran ser editats digitalment, amb ISBN de l’Ajuntament d’Alcanar i allotjats en la pàgina web de la Biblioteca Trinitari Fabregat del municipi. VUITENA.- LLIURAMENT DELS PREMIS Es realitzarà un acte de lliurament de premis on les persones premiades podran exposar les conclusions dels seus treballs. La data, lloc i característiques de l’acte es publicaran juntament amb el veredictes del jurats. NOVENA.- AUTORIA DELS TREBALLS I DIFUSIÓ DELS TREBALLS PREMIATS 9.1. La propietat intel� lectual del treball o treballs guanyadors i finalistes correspondrà al seu autor o autors, en la forma que entre ells s’hagi convingut. 9.2. Això no obstant, l’atorgament del Premi comportarà sobre el treball o treballs guanyadors i finalistes la cessió no exclusiva i gratuïta, en favor de l'Ajuntament d’Alcanar, de tots els drets de propietat intel� lectual de contingut econòmic i els drets d'explotació, en especial, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació per qualsevol modalitat, mitjà o format, inclosos els audiovisuals, els informàtics, els multimèdia i els telemàtics i les obres s’empararan sota la marca de Creative Commons. 9.3. L'Ajuntament d’Alcanar podrà exercir els seus drets lliurement, sense limitacions de tipus temporal o territorial, ni de cap altre, sense que en cap cas sigui necessària l'autorització de l'autor o autors, els quals no tindran dret a cap tipus de remuneració, percepció, participació, compensació ni indemnització per raó d'aquell exercici ni de la cessió de drets, excepte en el suposi de què l’Ajuntament d’Alcanar faci ús d’aquests amb afany de lucre. A tall d'exemple, l'Ajuntament d’Alcanar podrà exhibir els treballs amb ocasió de xerrades, conferències, exposicions o altres esdeveniments similars, siguin en espais de titularitat pública, municipal o no, o privada. També podrà reproduir-los en un mitjà o format que permeti la seva comunicació pública (publicacions, pòsters, fulletons, tríptics, audiovisuals, etcètera), obtenir-ne quantes còpies desitgi, posar-los a disposició del públic per al seu ús i consulta, i distribuir-los entre administracions, institucions i particulars amb l’objecte de difondre'ls i de donar-los a conèixer.

9.4. Queda autoritzat expressament l'Ajuntament d’Alcanar per a què divulgui els treballs en la forma i pels mitjans que consideri més adients, vetllant perquè sigui una edició correcta des del punt de vista de maquetació i llengua.

També es possibilitarà la impressió sota demanda i es garantirà que, com a mínim, hi hagi un exemplar en

paper a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar. 9.5. L'Ajuntament d’Alcanar podrà exercir els seus drets sobre un fragment o part dels treballs, llevat que

això desvirtuï llur finalitat o objectiu. 9.6. Qualsevol utilització del contingut d'aquest material només podrà fer-se amb finalitats divulgatives,

culturals, docents, d'investigació o similars, fent ressenya de l'obra i dels autors. 9.7. Totes les anteriors actuacions les podrà portar a cap l'Ajuntament d’Alcanar, directament o en col�

laboració amb altres administracions, organismes o institucions públiques o privades i particulars, sense que calgui l'autorització de l'autor o autors.



48

9.8. En les altres reproduccions que facin l’autor o autors, guanyadors o finalistes, del seu treball, estaran obligats a fer constar en la primera pàgina el suport que han rebut de l’Ajuntament d’Alcanar. Així mateix, cediran gratuïtament en propietat a l’Ajuntament d’Alcanar cinc dels seus exemplars, els quals podran ser destinats per aquest, d’acord amb els termes anteriorment exposats.

9.9. En cas que l'Ajuntament d’Alcanar exerciti aquests drets sobre els treballs finalistes, el seu autor o

autors tindran les obligacions establertes a aquestes bases. 9.10. Els treballs no premiats estaran subjectes al mateix règim de cessió de drets en favor de l'Ajuntament

d’Alcanar que s'estableix per als treballs guanyador i finalistes. DESENA.- RESPONSABILITATS DE L’AJUNTAMENT En cap moment l'Ajuntament d’Alcanar assumirà responsabilitats per raó del contingut i de les

manifestacions que hi constin en el treball guanyador. ONZENA.- ÒRGAN CONVOCANT Es designa la Junta de Govern Local com a òrgan convocant, amb les funcions que aquestes bases

atribueixen a aquest òrgan. DOTZENA.- RECURSOS Contra les bases d’aquesta convocatòria, que exhaureixen la via administrativa, i independentment de la

seva execució immediata, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució que posi fi a la via administrativa, tal com disposen els articles 8.3, 46.1 i 14.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

No obstant això, les persones interessades podran optar per interposar contra aquest acord un recurs de

reposició, en el termini d’un mes, davant la Junta de Govern Local En aquest cas, no es podrà interposar el recurs contenciós administratiu anteriorment esmentat mentre no recaigui resolució expressa o presumpta del recurs de reposició, d’acord amb el que disposen els articles 116 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener de 1999." Segon: DESIGNAR la Junta de Govern Local com a òrgan convocant per a aquesta edició, amb les funcions que les pròpies bases atribueixen a aquest òrgan. Tercer: FACULTAR el senyor Alcalde per signar quants documents siguin precisos per a l’efectivitat dels presents acords. Quart: PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província l’anunci de les presents Bases reguladores, als efectes legals oportuns.

8.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL DEL

CÀMPING MARE NOSTRUM.-



49

L'Alcaldia-Presidència concedeix el torn de paraula al regidor d'Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la proposta d’aprovació de la verificació del text refós del pla especial del Càmping Mare Nostrum, el tenor literal de la qual és el següent: PROPOSTA D'APROVACIÓ: 1.- ANTECEDENTS:

Es dóna compte de l'expedient que es tramita per a la verificació del text refós del Pla Especial del Càmping "Mare Nostrum" situat a la partida Martinenca, d'Alcanar-Platja, redactat per l'arquitecte Sr. Felip Carles Munné i promogut per DELTISOL SA. El sector se situa al nord del municipi d'Alcanar, a la zona de l'antiga N-340, en sentit Sant Carles de la Ràpita. El terreny presenta una forma irregular amb un petit reclau procedent de la segregació realitzada fa anys. Limita al sud amb el mar i unes edificacions preexistents (dins d'una finca segregada de la matriu), al nord amb l'antiga CNB-340, a l'est amb el barranc de la Martinenca, i a l'oest amb una altra finca. La seva orografia té una pendent descendent cap al mar que només s'interromp pel tall de la costa.

L'àmbit està classificat de sòl urbà, i està regulat per la clau 18 del Pla General d'Ordenació Urbana

d'Alcanar. Vist que la Junta de Govern Local, de data 5/08/2003, va aprovar inicialment el Pla Especial del Càmping

"Mare Nostrum". Vist que l'expedient es va sotmetre a informació pública durant el termini d'un mes, sense que s'hi

haguessin presentat al.legacions. Vist que el Ple, de data 21/09/2004, va aprovar provisionalment el pla especial. Vist que en data 18/02/2005 la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va suspendre la tramitació del

Pla Especial a fi que la promotora presentés una sèrie de documentació complementària. Vist que en data 7/07/2005 es va aprovar provisionalment el text refós i documentació complementària del

Pla Especial. Vist que en data 17/10/2005 la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va aprovar definitivament el

text refós i documentació complementària, supeditant l'execució a la presentació d'un text refós. Vist que en data 4/07/2010 es va presentar per part de la representació de la promotora dues còpies de la

redacció del text refós i documentació complementària del Pla Especial del Càmping Mare Nostrum, d'Alcanar-Platja.

Vistos els informes tècnic i jurídic, de data 24/02/2012, emesos pels Serveis Tècnics Municipals, incorporats

a l'expedient, es proposa al Ple l'adopció dels següents acords: 2.- PROPOSTA D'ACORDS: Primer: VERIFICAR el text refós del pla especial urbanístic del càmping Mare Nostrum corresponent, tramès per l'empresa DELTISOL SA i redactat per l'arquitecte, en Felip Carles Munné. Segon: COMUNICAR aquest acord a la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre als efectes escaients, fent tramesa del corresponent text refós per triplicat, degudament diligenciat, del Text refós corresponent



50

al pla especial urbanístic del Càmping "Mare Nostrum", d'Alcanar-Platja, tramès per l'empresa DELTISOL SA i redactat per l'arquitecte en Felip Carles Munné. Tercer: ADVERTIR el promotor que aquesta aprovació restarà condicionada a la seva publicació, a la prsentació presentació davant l'ajuntament, dins del termini de tres mesos des de la notificació de l'acord d'aprovació, de la garantia del 12% del total de cost d'implantació dels serveis i execució de l'obra d'urbanització, tal com estableixen els articles 101.3 i 100.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme, amb el benentés que un cop exhaurit l'esmentat termini sense que s'hagi constituït la garantia, la tramitació del pla restarà sense efectes, d'acord a la condició establerta per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre. Quart: NOTIFICAR aquests acords a les persones interessades, donant-ne compte als Serveis Tècnics Municipals." El regidor d'Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), explica que es tractaria de verificar aquest document. Recorda que aquest text refós és un document que ja es va aprovar i ha seguit tota la tramitació. Es va fer l’aprovació inicial al plenari, es van sotmetre els informes, es va fer l’aprovació provisional també per l’ajuntament i es va trametre als Serveis Territorials d’Urbanisme perquè fes l’aprovació definitiva, la qual cosa es va fer per la Comissió d’Urbanisme.

En aquest cas, la Comissió d’Urbanisme el que va fer és supeditar la seva executivitat, amb la presentació d’un text refós que recollís tot un seguit de prescripcions que va donar la Comissió d’Urbanisme. Es tracta de càmpings d’Alcanar i, concretament, de la Clau 18 que permet transformar el seu ús, amb uns paràmetres que vénen determinats per la normativa, i que són fonamentalment una densitat de 20 habitatges per hectàrea, una edificabilitat de 35 m2 de sostre per metre de sòl, i cessions del 16% de la superfície de l’àmbit. També, en aquest cas, s’ha de mantenir com a mínim el 50% de l’arbratge existent.

El cas que ens ocupa és del càmping Mare Nostrum, que es troba en la zona d’Alcanar-Platja, està parlant

d’un sector que té una superfície de 13.800 metres, que correspondria al cent per cent propietat de l’empresa DELTISOL. Una vegada fetes totes les operacions per a l’ordenació d’aquesta zona, un 43% del sòl -que serien 6.055 metres- són de sòl públic, incloent vials, zones verdes i equipaments, i quedaria per a sòl privat –que seria dels particulars- el 56,17%, per la qual cosa està parlant d’una cessió molt per damunt del que exigia en un principi la normativa. Aquí també hi ha l’obligació que aquest sòl privat i que té aprofitament, l’ajuntament disposarà del 10% d’acord amb el que estableix la llei, per la qual cosa es conformen dues parcel�les i està previst que es puguin edificar fins a 28 habitatges. També està previst que l’habitatge pugui ser plurifamiliar, i fonamentalment serà planta baixa més dues plantes pis. No obstant això, ara caldria verificar aquest text refós per poder enviar-lo a la Comissió d’Urbanisme, i que pugui fer-se la seva publicació.

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per demanar que li clarifiquin un dubte, ja

que va veure que encara hi havia alguns informes que eren favorables, tot i que condicionats; per la qual cosa voldria saber si ja s’han complert les condicions i si ja està tot solucionat, o s’aprova aquest text refós amb informes condicionats al compliment de la reglamentació.

Intervé el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per advertir en relació amb els informes tècnics, que hi

ha unes propostes d’acord i hi ha unes conclusions on també es fan un seguit d’advertiments, sobretot pel que fa a disposar dels certificats de l’Agència Catalana de l’Aigua, el CODE. Adverteix que, en una magnitud urbanística com aquesta, l’ajuntament hauria de fer les coses de la manera més correcta possible, per a no trobar-se en un futur amb cap sorpresa, ni amb problemes urbanístics, perquè s’hauria d’evitar. En aquest cas, entén també que pel que fa als advertiments que es fan, des del seu grup els agradaria que s’asssessorin i s’assegurin tot el màxim possible, perquè no tinguin cap tipus de problema urbanístic.



51

El regidor d'Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), respon que no s’està aprovant

aquest document, perquè de fet ja està aprovat; i el que s’està fent és verificant que el text refós que s’ha enviat té el que estableixen els informes. Tanmateix, no recorda exactament de quines comissions està parlant, perquè tots els informes, tant l’informe jurídic com l’informe tècnic són favorables, i aquí l’únic que es diu i es posa com a condició, és que abans de publicar-se ha de dipositar l’aval, la qual cosa sempre es fa posteriorment a la seva aprovació. No és, de fet, un condicionant, sinó un advertiment que es fa al promotor que evidentment té l’obligació, que també és una obligació, que sempre imposa la Comissió d’Urbanisme. Per altra banda, el que s’està fent és fer complir els requeriments que es van fixar per la Comissió d’Urbanisme en la seva aprovació.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, apunta que quan ell s’està referint a informes favorables

condicionats, precisament s’està referint als advertiments; se suposa que en això no hi ha cap tipus de problema i que està solucionat o que se solucionarà, i simplement ho subratllava.

El regidor d'Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), clarifica que en aquest cas l’acord

de la Comissió d’Urbanisme, és que cal verificar que el text refós compleix i és la mateixa Comissió la que condiciona que aquest acord que ara s’aprova, es farà a partir del moment en què els promotors dipositin aquest aval, tot i que és un condicionant que no s’imposa a l’ajuntament sinó a la pròpia empresa. Aquí el que es fa és advertir el promotor que, tot i que l’ajuntament ho verifiqui, no es publicarà fins que no s’hagi dipositat aquest aval, perquè en aquest cas qui publica el document, que és la Generalitat de Catalunya, no ho publicarà fins que es compleixin les condicions, que és aquesta verificació i el dipòsit de la fiança.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, pregunta si el control del seu compliment el portarà la Comissió

d’Urbanisme, per la qual cosa entén que haurà de ser la pròpia Comissió d’Urbanisme la que vetllarà perquè tots aquests advertiments, quan tot això s’acabi publicant i aprovant de forma definitiva, estiguin resolts.

El regidor d'Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), respon que és així efectivament, tot

i que aquest aval es dipositarà a l’ajuntament; i quan estarà dipositat s’enviarà a la Comissió d’Urbanisme perquè és aquest el procediment habitual.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que si això és així no hi hauria cap problema, per la qual

cosa avança el vot favorable del seu grup. Vist l'informe tècnic emès per l'arquitecte municipal, en Lluís M. Fernández Fernández, de data 24/02/2012. Vist l'informe jurídic emès per la Tècnic d'Administració General, na Ma Dolores Róo Garcia, de data 24/02/2012. Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa "Alcanar Sostenible", de data 27/02/2012. El Ple adopta, per unanimitat, els següents acords: Primer: VERIFICAR el text refós del pla especial urbanístic del càmping Mare Nostrum corresponent, tramès per l'empresa DELTISOL SA i redactat per l'arquitecte, en Felip Carles Munné. Segon: COMUNICAR aquest acord a la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre als efectes escaients, fent tramesa del corresponent text refós per triplicat, degudament diligenciat, del Text refós corresponent al pla especial urbanístic del Càmping "Mare Nostrum", d'Alcanar-Platja, tramès per l'empresa DELTISOL SA i redactat per l'arquitecte en Felip Carles Munné.



52

Tercer: ADVERTIR el promotor que aquesta aprovació restarà condicionada a la seva publicació, a la prsentació presentació davant l'ajuntament, dins del termini de tres mesos des de la notificació de l'acord d'aprovació, de la garantia del 12% del total de cost d'implantació dels serveis i execució de l'obra d'urbanització, tal com estableixen els articles 101.3 i 100.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme, amb el benentés que un cop exhaurit l'esmentat termini sense que s'hagi constituït la garantia, la tramitació del pla restarà sense efectes, d'acord a la condició establerta per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre. Quart: NOTIFICAR aquests acords a les persones interessades, donant-ne compte als Serveis Tècnics Municipals.

9.- MOCIÓ D’ERC (R.E. 602, 15/02/2012) EN DEFENSA DELS AFECTATS PER LA CONTRACTACIÓ DE LES PARTICIPACIONS PREFERENTS.-

Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor, en Josep Manel Martí Montesinos

(ERC-AM), el qual passa a donar compte de la Moció en defensa dels afectats per la contractació de participacions preferents (R.E. 602, 15/02/2012), que consta del següent tenor literal:

"MOCIÓ A la vista del prejudici generat entre les 210.000 famílies catalanes, entre elles un gran nombre de

famílies canareves -700.000 al conjunt de l’Estat- afectades per la compra de participacions preferents en condicions irregulars, la insuficient acció supervisora i reguladora dels organismes competents per tal d’evitar o corregir aquests perjudicis i les mobilitzacions dels afectats i els col�lectius d’usuaris d’entitats financeres, es fan necessàries totes les mesures de recolzament possibles per reclamar una acció correctora molt més decidida per part dels poders públics.

Des del 1999, s’han col�locat aprop de 26.000 milions d’euros en participacions preferents, pràcticament

la totalitat per part d’entitats financeres. Fins al 2007 molts dels contractes de participacions preferents es van realitzar sense documentació i amb menor informació, i a partir del 2007 s’han detectat molts inconvenients de les obligacions d’informació i protecció del consumidor previstos per la directiva MiFID. En molts casos, es van convertir contracte de dipòsits a termini a participacions preferents.

Les participacions preferents són els valors emesos per societats que no permeten participació en el

capital ni dret a vot, tenen caràcter perpetu i la seua rendibilitat és de caràcter variable i no garantida. Són valors que no cotitzen en borsa, i tenen una liquidesa difícil. Tenen un alt risc de pèrdues, una rendibilitat generalment fixa en un primer període i variable posteriorment, vinculada a beneficis distribuïbles.

Els perjudicis s’han fet evidents quan han aflorat les irregularitats pel que fa a: I. La seva contractació i comercialització: S’han detectat molts casos en què no es va informat de les característiques del producte, ni dels seus

riscos, ni l’escassa o nul�la liquiditat i el caràcter perpetu del producte. Es van contractar moltes participacions preferents sota l’aparença de dipòsit, però amb una rendibilitat superior. És un producte altament complex que la mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) considera d’alt risc no apropiat per al mercat minorista.

II. La baixa disponibilitat i liquiditat de la inversió



53

Un cop els estalviadors han volgut recuperar els fons dipositats, molts s’han trobat que el caràcter perpetu del producte –del qual no van ser avisats- impedeix la liquiditat del mateix, a no ser que es traspassi en un mercat secundari on el principal comprador –i pràcticament l’únic- és l’entitat emissora, amb la conseqüència que és qui marca el preu de venda, molt per sota de l’inicial.

Tenint en compte la insuficiència de les alternatives ofertes per les entitats financeres als afectats,

considerant que la denúncia realitzada per les associacions d’usuaris als organismes supervisors han aconseguit que la CNMV i el propi Banc d’Espanya reconegui l’abús i la incorrecció de las pràctiques realitzades, però no accions correctores suficientment contundents, evidenciant la indefensió i desinformació de bona part dels afectats,

Per tot l’anteriorment exposat, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al pla de

l’ajuntament els següents ACORDS: Primer: MANIFESTAR I DENUNCIAR l’abús en el que ha incorregut les entitats financeres en la

comercialització d’aquests productes. Segon: COMUNICAR als organismes reguladors –Banca d’Espanya i Comissió Nacional del Mercat de

Valors- la necessitat d’impulsar una campanya de comunicació per part de les pròpies entitats financeres, per tal de garantir la correcta informació del conjunts dels afectats, dels seus drets i del seus deures.

Tercer: MANIFESTAR la necessitat que els organismes reguladors intervinguin per assolir la restitució

dels drets dels usuaris afectats. Una restitució que hauria de garantir, a través de les vies legals i financeres oportunes, la plena convertibilitat dels estalvis invertits en productes que no han garantir una informació adequada sobres les seves característiques, a l’hora de la seva contractació i comercialització.

Quart: DONAR SUPORT als afectats i a totes les actuacions de les associacions d’usuaris d’entitats

financeres en la informació i defensa dels afectats, i la denúncia de les irregularitats comeses en la fase de contractació i comercialització d’aquests productes.

Cinquè: RECOLZAR totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i

divulgació d’aquestes males pràctiques anteriorment mencionades, com a la defensa i demanda de restitució dels drets dels seus afectats."

El regidor, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), explica que com ja saben aquesta és una moció en defensa dels afectats per les participacions preferents, perquè hi hauria aproximadament unes 700.000 famílies afectades en tot l’estat, 210.000 famílies a Catalunya i uns centenars Alcanar, han resultat afectades per aquesta problemàtica de les participacions preferents, que són uns valors que van emetre caixes i bancs, i que no permeten en aquest cas la participació ni en el capital, ni amb dret a vot, i és un producte que la mateixa Comissió Nacional de Valors no recomanava fer a l’inversor mitjà, sinó que era un producte que tenia un alt risc.

Aquesta situació s’ha vist agreujada per canvis normatius que s’han fet des de l’àmbit europeu, pel que fa

a la regulació dels mercats financers. En qualsevol cas, és evident que s’han fet algunes irregularitats en el sentit que molts afectats no van estar informats de totes les característiques d’aquest producte, ni del seu risc, ni tampoc de la seva liquiditat. També és cert que una vegada els propietaris han volgut retirar els seus diners, no ho han pogut fer atès el caràcter perpetu d’aquest fons, tenint en compte que en aquest cas s’ha d’entendre que, tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors com el propi Banc d’Espanya, no han fet la tasca que haurien d’haver fet de vigilància, i de permetre que aquesta informació arribés a tothom.



54

Per això, els acords que es proposen en aquesta moció és manifestar i denunciar l’abús que han comès entitats financers en la comercialització d’aquests productes, i manifestar i denunciar l’abús en què han incorregut les entitats financeres en la comercialització d’aquests productes. També es demana comunicar als organismes reguladors –Banc d’Espanya i Comissió Nacional del Mercat de Valors- la necessitat d’impulsar una campanya de comunicació per part de les pròpies entitats financeres, per tal de garantir la correcta informació del conjunts dels afectats, dels seus drets i del seus deures.

Com a punt tercer, també es manifesta la necessitat que els organismes reguladors intervinguin per

assolir la restitució dels drets dels usuaris afectats. Una restitució que hauria de garantir, a través de les vies legals i financeres oportunes, la plena convertibilitat dels estalvis invertits en productes que no han garantit una informació adequada sobres les seves característiques, a l’hora de la seva contractació i comercialització.

En definitiva, que puguin recuperar els seus diners. També donar suport als afectats i a totes les

actuacions de les associacions d’usuaris d’entitats financeres, en la informació i defensa dels afectats, i la denúncia de les irregularitats comeses en la fase de contractació i comercialització d’aquests productes, i per últim recolzar totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i divulgació d’aquestes males pràctiques anteriorment mencionades, com a la defensa i demanda de restitució dels drets dels seus afectats.

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que el seu grup podria subscriure

pràcticament tota la moció, perquè està d’acord que en aquest cas s’ha produït un abús, per part d’algunes entitats financeres, de cara als ciutadans, alguns dels quals ja són gent gran que en base a la confiança que tenien en els mateixos representants d’aquestes entitats financeres, després s’han trobat amb tot això. Pensa que realment és una situació que s’hauria de resoldre. Abans de donar el seu vot, voldria que quan en aquest punt 4t diu “donar suport als afectats” voldria saber a què s’estan referint, i a quin tipus de suport es fa referència des del govern.

El regidor, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), respon que a banda d’aquest suport moral, se

sap que aquestes entitats s’estan organitzant, aquests usuaris podrien demanar l’ús d’alguns edificis municipals per a fer actes, i el suport és de caràcter genèric en qualsevol actuació que es pugui demandar a través d’aquestes organitzacions, com col�laboració en la cessió d’algun edifici per a fer allgun acte, que en aquest cas seria genèric; i puntualitza que no està parlant de suport econòmic, sinó de suport en totes les activitats que es promoguin en defensa dels seus drets.

Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per dir que entén i comparteix aquesta

moció, tot i que siguin mocions generalitzades que es presentin per ajuntaments i consells comarcals, on es passen per a poder-se aprovar. Diu que hi ha unes associacions darrera de tot això, que hi estan molt damunt, i són aquestes associacions les que poden fer més pressió. Afegeix que, des d’aquí, tant de bo poguessin ajudar molt més la ciutadania, que únicament manfestar el seu desacord i comunicar-ho, perquè es vol fer el que vulgui, però això pertoca a les associacions i als organismes que realment hi estan treballant i que pensa que ho estan fent prou bé. Tanmateix, considera que el suport per part de l’ajuntament han de ser total en qualsevol cosa que es pogués donar i que pogués fer falta per a aquestes associacions. Per això, avança el seu vot favorable des del seu grup.

El Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords: Primer: MANIFESTAR I DENUNCIAR l’abús en el que ha incorregut les entitats financeres en la

comercialització d’aquests productes. Segon: COMUNICAR als organismes reguladors –Banca d’Espanya i Comissió Nacional del Mercat de

Valors- la necessitat d’impulsar una campanya de comunicació per part de les pròpies entitats financeres, per tal de garantir la correcta informació del conjunts dels afectats, dels seus drets i del seus deures.



55

Tercer: MANIFESTAR la necessitat que els organismes reguladors intervinguin per assolir la restitució dels drets dels usuaris afectats. Una restitució que hauria de garantir, a través de les vies legals i financeres oportunes, la plena convertibilitat dels estalvis invertits en productes que no han garantir una informació adequada sobres les seves característiques, a l’hora de la seva contractació i comercialització.

Quart: DONAR SUPORT als afectats i a totes les actuacions de les associacions d’usuaris d’entitats

financeres en la informació i defensa dels afectats, i la denúncia de les irregularitats comeses en la fase de contractació i comercialització d’aquests productes.

Cinquè: RECOLZAR totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i

divulgació d’aquestes males pràctiques anteriorment mencionades, com a la defensa i demanda de restitució dels drets dels seus afectats.

10.- MOCIÓ D’ERC (R.E. 689, 21/02/2012) DAVANT LA CRISI QUE SUPORTA L’AGRICULTURA I

LA CITRICULTURA AL MUNICIPI D’ALCANAR.- Per l'Alcaldia-Presidència es concedeix la paraula al regidor d'Agricultura, en Josep Ma Sancho

Subirats (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la Moció d’ERC (R.E. 689, 21/02/2012) davant la crisi que suporta l’agricultura i la citricultura al municipi d’Alcanar, que consta del següent tenor literal:

"MOCIÓ: Atès que el sector dels cítrics des de el punt de vista econòmic és molt important per la població

d’Alcanar, on la població en la seua immensa majoria és productora, en que es conreen més de 8.000 Ha. Atès que la gent d’Alcanar pateix una doble crisi, la crisi general, en que molt de joves i no tant joves

s’han quedat sense faena i la crisis de l’Agricultura que ja fa molt d’anys que la sofrim, ja que tant les clementines con les taronges s’estan venen uns preus ridículs, per baix del preu de cots entre 3 i 10 cèntims el Kg. en el cas de les clementines. Uns preus ruïnosos si es té amb compte que el preu de producció està al voltant de 20 cèntims, tot i això molts no han pogut vendre la seua collita, l’esforç del tot l’any de treball

Atès que de seguir d’esta manera les nostres perspectives de futur no són gens esperançadores com a

pagesos, amb el que això comporta tan con per la dignitat professional, com amb la nostra aportació amb l’estat del medi natural tant important i valorat per la societat en general.

Ates que la voluntat de l’Ajuntament d’Alcanar ha de ésser la de defensar als seus ciudatans ja que avui

per avui l’Agricultura es el sector més important de la població Per tot això el grup municipal d'ERC presenta la següent proposta d'ACORDS: Primer: DEMANAR que s’aprovi una llei de comerç del productes agroalimentaris, que inclogui

l’establiment d’una regulació dels marges comercials, per garantir la major participació del pagès amb el preu final del producte i un mecanisme de gestió de la crisis.

Segon: ESTABLIR mesures que afavoreixin i facilitin la transparència del mercat i en concret, una llei de

contractes amb els distribuïdors, que fos imprescindible per la traçabilitat i així poder complir la normativa de seguretat alimentaria de la Unió Europea.

Tercer: IMPLANTAR un sistema de cobertura basat amb els costos de producció per tal de garantir la

renta agrària.



56

Quart: ESTABLIR mecanismes de garantia de qualitat dels punts de venda, i donar compliment a les

normatives europees, de manera que sigui obligatori l’exposició al públic de l’etiqueta de traçabilitat, amb els controls sanitaris que facin falta. Així com el control duaner de les importacions de tercers països per tal de fer complir els protocols pertinents, i per protegir tant la sanitat humana com vegetal.

Cinquè: CONTROLAR les importacions i la preferència comunitària com a garantia de compliment de

contingents, preus d’entrada, condicions fitosanitàries i de qualitat dels productes procedents de països tercers. Sisè: ESTABLIR una cadena de preus més justa per a la pagesia i les persones consumidores i

usuàries, per evitar els abusos de les grans cadenes de distribució. Setè: DETERMINAR mesures complementàries per millorar la fiscalitat agrària, i evitar que els pagesos

pagui el IRPF a mòduls, i això comporta que desprès de vendre per baix del preu de cost, els diners que es cobren s’entenen con beneficis.

Vuitè: FIXAR nous criteris perquè els ajuts vagin a la renta dels pagesos professionals, i no es lògic que

la nova PAC fixi que el 5% de la renta agrària sigui suficient, perquè les empreses no agràries o grans famílies tinguin dret al pagament únic, facilitant el pagament a les grans fortunes, i perjudicant als pagesos

Novè: EXIGIR a les diferents administracions competents ajuts destinats al sector per fer front a aquesta

situació, ja que els que han venut, han venut per baix del preu de cost i molts no han pogut ni vendre. Desè: EXIGIR el pagament puntual dels ajuts als pagesos per part de les administracions públiques. Onzè: PROHIBIR el cultiu i l’entrada de productes transgènics ja que països com Brasil ja te permís per

cultivar cítrics transgènics, amb el perill que comporta tant per les persones com per les plantes. Dotzè: PROHIBIR les patents de noves varietats per part de les grans empreses, sempre que hi hagi

diners públics, no pot ser que els diners de tots vagin a mans privades, convertint-se en una competència deslleial que comporta que els pagesos no puguin disposar de les noves varietats.

Tretzè: COMPLIR la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari 255-00008/08,

de data 14/04/2010. Catorzè: COMUNICAR aquests acords, al Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, així com del País Valencia, al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a tots els partits politics amb representació parlamentària perquè facin arribar als seus respectius grups als diferents Parlaments així com a la Comissaria d’Agricultura i Medi Rural de la Unió Europea."

Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que estaria d’acord amb l’exposició de motius d’aquesta moció, perquè l’agricultura i la citricultura en aquests moments travessa una greu crisi que afecta, particularment, els canareus.

Pensa que això ja fa molt de temps que li senten dir, per la qual cosa no ve a descobrir res. Està

totalment d’acord que s’ha de fer alguna cosa, però en ferència aquesta moció diu que aquí es demana aprovar tot un seguit de coses que no sap si des de l’ajuntament això es podria aprovar. Pregunta si l’Ajuntament d’Alcanar pot implantar un sistema de cobertura basat amb els costos de producció per tal de garantir la renta agrària, ja que no sap si això es pot fer des de l’ajuntament, tot i que li pugui semblar bé, però que ho faci qui li pertoqui. Pregunta



57

també si l’Ajuntament d’Alcanar pot controlar les importacions i la preferència comunitària, com a garantia del compliment dels contingents. Pregunta si l’Ajuntament d’Alcanar pot establir una cadena de preus més justos pr a la pagesia i les persones consumidores.

I pregunta si l’Ajuntament d’Alcanar pot fixar nous criteris perquè els ajuts vagin destinats a la renda dels

pagesos professionals. Ell no sap si realment tot això es pot aprovar pel ple, tot i que es pot fer el que es vulgui, però no sap si es aprovar tot això té molt de sentit. Tot i això, repeteix que totes les mesures que hi ha li poden semblar correctes, sempre i quan s’aprovin al lloc on s’hagin d’aprovar. I pregunta a la secretària si el plenari té competència per a aprovar tot això. Respon la Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, que no, tot i que sí per a demanar-ho.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, entén que el ple no podria aprovar res, però sí demanar-ho. Tot el que es fa aleshores és demanar-ho, però voldria saber què es fa des de l’ajuntament, perquè quí demanaran a tothom, però l’ajuntament què fa, perquè no ha vist ni un sol punt que digui què farà l’Ajuntament d’Alcanar. Llegeix l’exposició de motius d’aquesta moció: “Atès que la gent d’Alcanar pateix una doble crisi, la crisi general, en que molt de joves i no tant joves s’han quedat sense feina, i la crisi de l’Agricultura que ja fa molt d’anys que la sofrim (.../...). Uns preus ruïnosos si es té amb compte que el preu de producció està al voltant de 20 cèntims, tot i això molts no han pogut vendre la seua collita (.../...)” la qual s’ha quedat a l’arbre, i hi està totalment d’acord. No obstant això, troba a faltar un punt i és que l’Ajuntament d’Alcanar, davant de tot això, eximirà mentre aquesta crisi no es recuperi del cobrament de la contribució rústica. Perquè això que es podria fer aquí, no se’n parla; però es pot demanar el que es vulgui a tota la resta, però es pregunta per què no es fa res des d’aquí. I es pregunta si estarien d’acord que s’afegeixi aquest punt.

Diu també que aquesta setmana passada el regidor d’Agricultura, Sr. Sancho Subirats (ERC-AM), va

convocar el Consell Agrari Municipal, i recorda que va començar la seva intervenció dient que no tenia pràcticament res a dir, i que volia escoltar la gent que anava allí davant la situació sobre la qual continua estant-hi d’acord. Si tenia previst a l’endemà presentar aquesta moció a l’Ajuntament d’Alcanar, el que hauria estat normal és haver-la portat al Consell Agrari i haver-la pogut discutir.

La sensació que això li dóna és que no sap per a què va convocar el regidor d’Agricultura aquest Consell

Agrari, perquè no hi confia. Si té una moció amb temes com aquests punts, que s’haurien pogut parlar i discutir-se, no entén el motiu pel qual no ho va fer. Com a president del Consell Agrari Municipal el regidor d’Agricultura, si tenia alguna proposta, l’hauria d’haver presentada; perquè en cas contrari li dóna la sensació que no se’l pot creure aquest Consell Agrari Municipal. El que tocava fer era, precisament, haver portat aquesta moció i haver-la discutit al lloc on tocava fer-ho. A banda d’això, poden demanar el que vulguin, perquè ell també apunta que allò que pugui fer l’ajuntament, que ho faci. I quan diu que “demanarem a la Generalitat de Catalunya, a la Generalitat Valenciana, al Ministeri d’Agricultura, a tots els parlaments que calgui, a la Unió Europea li sembla bé, però a l’Ajuntament d’Alcanar també.

Voldria saber si estan d’acord amb això, perquè mentre aquesta crisi continuï essent la que és, que

s’afegeixi un punt que digui que s’eximirà de forma legal –perquè hi ha mecanismes per a fer-ho-, de cobrar la contribució rústica a tots aquells pagesos que tinguin les seves finques al terme municipal d’Alcanar. Voldria saber si el regidor Sr. Sancho Subirats estaria d’acord a afegir aquest punt en aquesta moció.

Puntualitza l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que els impostos no es poden eximir.

Tanmateix, i si diu alguna incorrecció demana que el corregeixin, es podria eximir en situacions d’exepcionalitat. El que es va fer en el seu moment és que es va fixar en el seu mínim legal, perquè si no recorda malament l’Ajuntament d’Alcanar ho té fixat en el 0,3.



58

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, respon que està d’acord en el fet que els impostos no es poden eximir, però es podrien bonificar i pregunta si això es podria fer. Clarifica l’Interventor municipal, en Sebastià Batiste Miralles, que les bonificacions dels impostos és un aspecte que es troba regulat per l’estat. L’administració local no té competències per a regular bonificacions o exempcions, perquè sempre han de venir establertes per una causa, de vegades, de força major; com són pluges, gelades, etc. En aquest cas concret que planteja el Sr. Beltran Valls ell té seriosos dubtes que pugui plantejar això, perquè es podria demanar a l’administració de l’estat una exempció o una bonificació, que fos per unes causes fonamentades per força major, per la qual cosa té els seus dubtes; i considera que des del propi ajuntament, no es podria plantejar una exempció o una bonificació pel tema comercial, o perquè la taronja hagi quedat dalt de l’abre. Això, en principi, no seria causa suficient per poder, o bé eximir del pagament d’aquest impost o establir bonificacions. Tanmateix, podria haver algun informe contràriament de la seva opinió. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), subratlla que té entés que no es podria eximir del pagament, però en tot cas caldria estudiar fórmules de bonificació. Té entés, i òbviament no és tècnic i és la seva opinió, que en el cas de la rústica no es podrien aplicar bonificacions. En el seu moment, si recorden, ja es va establir el mínim, tot que proposa que aquest suggeriment es deixi aparcat per a parlar-ne, perquè aquest és un tema més aviat de contingut tècnic. De totes formes, s’hauria d’estudiar per veure quines són les possibilitats, perquè no voldria incórrer en cap error. Intervé la Secretària, na Mercè Colomé Escurriola, per explicar que l’IBI es troba regulat en l’art. 60 al 77 del text refós de la llei d’hisendes locals, i únicament es permet l’exempció en els supòsits previstos legalment. Si no recorda malament, pel que fa a la rústica, es podria fer aquesta exempció quan el 80 per cent dels terrenys són de naturalesa rústica, però entén que no es donaria aquest supòsit i no estaria previst, per la qual cosa no es pot fer. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que aquest tema s’hauria d’estudiar bé. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, apunta que en tot cas li agradaria que tot això realment s’estudiés bé, i es mirés si hi ha alguna possibilitat de poder aplicar algun tipus de compensació perquè al final, ja que en aquests moments molts pagesos no poden pagar ni l’aigua, ni poden pagar la llum, que es miri si per una altra banda es podria compensar i si aquest impost, no surt a zero euros, que pràcticament hi surti.

Si estan diposats a estudiar-ho, el seu grup no té cap problema a esperar que aquest tema s’estudiï. Insisteix que està molt bé que es demani a unes administracions i a unes altres, però també demana que si des de l’ajuntament es pot fer alguna cosa, que també es faci.

Per tant, com que han sorgit aquests dubtes legals tampoc no voldria posar cap tipus de pal a la roda, que

s’estudiï i que es mirin totes les possibilitats perquè, en aquet cas, si pot ser. De totes formes, saben què és l’agricultura, perquè fa molt temps que va malament, i possiblement no recorda haver vist mai un any tan dolent com aquest; per la qual cosa considera que aquesta seria una mesura realment d’excepció. Per tot això, que almenys enguany, i com a mesura excepcional, demana si es podria aconseguir. Ja sap que tampoc es paga una barbaritat, però potser resultaria d’alguna ajuda; i si des del govern municipal estan diposats a estudiar-ho, aleshores no demana que s’inclogui, però sí que s’estudiï aquesta possibilitat per veure si des de l’ajuntament es pot fer alguna cosa, que es faci. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), recorda que, si no va ser en els mateixos termes, se’n va parlar fa temps en termes similars, i també podria ser que hagués canviat alguna cosa i que hi hagués possiblement alguna via. En el seu moment, tot i que no recorda si fa tres o quatre anys, no va ser possible perquè era més aviat una qüestió de caràcter estatal, que ho feia inviable; per la qual cosa es va fixar la quota mínima. De



59

totes formes, no té cap inconvenient a fer consultes i a mirar-ho bé, perquè des de l’ajuntament sí que hi hauria la potestat de modificar tipus que ja es va fer en el seu moment, pel que fa referència a la contribució de rústica. Intervé el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, per recordar que ell mateix va treure aquest tema en l’anterior plenari on va informar que hi havia una moció, que es va presentar pel grup d’Acord per Alcanar, que incloïa una sèrie de propostes que pensava que eren perfectament vàlides a dia d’avui. Tanmateix, no voldria ser reiteratiu, i davant d’aquesta problemàtica subscriu tot el que ha dit abans el Sr. Beltran Valls, perquè quan veu la moció es va quedar una mica decebut. Pensa que són acords que des d’Alcanar poca cosa es pot fer, i fins i tot en l’apartat 13è pel que fa referència al compliment de la resolució, és una altra carta als Reis com ha fet el Sr. Sancho Subirats.

Aquesta resolució finalitza dient que el Parlament de Catalunya insti el govern a una sèrie de propostes, i suposa que se l’ha llegit, perquè en els mateixos termes li ha de dir que el grup parlamentari català de CiU al Senat, va presentar una moció amb un seguit de propostes, que són de data 22/02/2010. No ha pogut fer un seguiment de totes aquestes propostes, ni de les propostes a les quals fa referència la resolució 671/8 del Parlament de Catalunya, però pensa que el que ha arribat a Alcanar i particularment als pagesos, derivat de tot això, ha estat molt poca cosa. Per tant, el resultat d’aquesta moció no sap si els portarà res de profitós, i torna a esmentar la moció a la qual va fer referència en l’anterior plenari, perquè considera que allí sí que hi havia accions que es poden fer des d’aquí, i s’ha de treballar des d’Alcanar per a la pagesia d’Alcanar.

Recorda a en Josep Guardiola que deia que “si volem sortir del clot, han d’aixecar-nos més d’hora i

treballar més”, i pensa que és talment aquesta la funció perquè en papers no se solucionarà res. La moció a la qual feia referència parlava de la constitució immediata del Consell Local d’Agricultura, que el Sr. Sancho Subirats va denominar després d’una altra manera, però vindria a ser el mateix. Altrament, ha de dir-li que dubta de l’eficiència o de l’eficàcia del Consell Agrari. Recorda que va assistir a una primera reunió d’aquest consell el passat novembre de 2011, quan es van presentar els nous membres, però l’anterior reunió del Consell Agrari s’havia fet al mes d’octubre de 2010, i això vol dir que va passar un any sense fer cap reunió, per la qual cosa això no pot ser operatiu de cap manera, i pensa que aquí falta lideratge.

Davant de la problemàtica han de plantejar accions i dur-les a terme, i planificar, i veure què volen fer, com

ho faran i quan ho faran, i marcar uns terminis perquè, en cas contrari, no se’n sortiran. Es parlava en la moció de la “Q” de qualitat, que podrien tenir. I parlava de la marca d’Alcanar, que es podria aconseguir, i és el camí que s’ha de seguir. Afegeix que no han presentat cap moció, però proposa que tot això s’ho tornin a replantejar i que els presentin un pla d’actuació per a la crisi dels cítrics i demana un pla d’acció immediat, perquè ja no queda temps. Això està malament i, o s’actua, o serà la ruïna.

En la moció que es va presentar es demanava que s’organitzés una xarxa privada de comercialització, i

considera que això es podria fer des d’aquí i pregunta el motiu pel qual no s’ha inclòs en la moció presentada ara. Pel que fa a la venda de la clementina d’Alcanar, la “Q” de qualitat de la clementina es podria aconseguir, i això està establert; com també l’associacionisme agrari i l’agrupació de petites explotacions, la indústria de transformació dels cítrics. S’ha de veure si ho poden fer o no, i poden començar a treballar mirant quines empreses es podrien establir al terme, i després ja parlaran del polígon industrial, perquè si no hi ha polígon no caldria perdre més el temps.

Afegeix que aquesta és una demanda que fa al govern municipal, perquè hi hagi un pla d’actuació i que es

fixin terminis, per veure on estan ara posicionats, ja que si finalment l’INCASOL no desenvolupa el polígon aleshores hauria de ser el promotor l’ajuntament, i s’hauria de començar a treballar en aquest tema. També hi havia contemplats una sèrie d’ajuts que dintre d’aquest programa que es podria implantar, es podria estudiar quines possibilitats hi hauria d’eximir del seu pagament perquè la pagesia se’n pugui beneficiar. I per últim, es parlava llavors d’una comissió de dinamització econòmica, que també es podria fer i es pregunta tot això, perquè es podria fer si s’aixequen d’hora i es treballa, ja que si es queden tal i com estan i es dediquen a fer cartes als reis, pensa



60

que no arribaran a fer res. Per això, des d’aquí demana al regidor d’Agricultura un pla d’acció immediat, amb caràcter d’urgència, i amb actuacions que es puguin fer des d’Alcanar i per a Alcanar.

Demana la paraula el regidor d’Agricultura, en Josep Ma Sancho Subirats (ERC-AM), per manifestar que

quan es fa una moció, la seva feina o el que ell sap fer no és la redacció, però pensa que s’entén perfectament que la moció és per a demanar a les diferents institucions que facin el que considera que s’hauria de fer, i que ho podrien fer, perquè la pròpia normativa europea ho permet. De tot el que es diu en la moció, no s’ha tret res de la mànega, i aquí mateix porta tots les informes que s’han fet enguany. Afegeix que no hi ha tant d’augment de producció com oficialment s’ha dit, perquè s’està parlant que si hi ha un 30 per cent més de producció, i això no és cert; i això es produiria si hi haguessin moltes importacions de tercers països. Per això en aquesta moció es diu que els contingents s’haurien de controlar, perquè els acords que fa la Unió Europea amb tercers països es pacten uns tonatges, després s’ha de fer el seguiment perquè això es compleixi. Abans s’estava parlant de traçabilitat i de normativa, s’està referint sempre a l’àmbit europeu, que s’ha de complir.

En canvi, molts productes que arriben de tercers països no arriben amb aquesta traçabilitat, i no tenen la

garantia de qualitat. Pel que fa referència a l’IBI recorda, tot i que no voldria dir xifres perquè no es voldria equivocar i que després se li retregui, és que l’última vegada que van baixar l’IBI van establir la quota mínima que es podia aplicar; i recorda que en una de les mocions que es van presentar en l’últim plenari –perquè també porta aquí les mocions que s’han vingut presentant- es va tractar precisament d’quest tema, i van establir la quota mínima.

Tanmateix, no sap si hi ha hagut alguna altra modificació, però no tindria cap problema a fer-ho; suposa

que l’interventor ara no li pot dir la quantitat que recapta l’Ajuntament d’Alcanar pel que fa a l’IBI de rústica, però li sembla que no se solucionaria molta cosa. Al debat monogràfic, del mes d’abril de 2010, hi havia tres membres del grup de CiU que avui es troben actius. Ara està penjat al web del Parlament de Catalunya, perquè al mateix moment que hi ha una moció costa poc de descarregar-la, perquè ho va fer i ell no és cap tècnic informàtic; per la qual cosa qualsevol se l’hauria pogut baixar i mirar-ho. Es un acord del Parlament de Catalunya, que si no recorda malament, es va aprovar per unanimitat i hi contemplava una pila de mesures que, aplicades al sector agrari, haurien anat bé. Subratlla que a hores d’ara s’està treballant en l’àrea de dinamització econòmica, tot i que en aquest cas hauria de respondre el regidor corresponent, però li consta que s’hi està treballant i es donaran a conèixer els resultats, i algun dia ja s’explicarà quan toqui perquè no li pertoca fer-ho a ell.

Voldria explicar també, quan es fa referència al fet que no ho va explicar tot al Consell Agrari Municipal

perquè hi ha coses que no va dir. A partir de la intervenció que es va fer en l’últim plenari en relació amb la moció que es va presentar, es va interpretar una cosa i, en canvi, ell ha buscat l’acta i en llegir-la li ha refrescat la memòria. Aleshores el Consell Agrari ja estava constituït, i era l’únic en tot Catalunya, i tot i que avui no gosaria dir que continua essent l’únic, potser no n’hi hauria molts més.

Recorda que en aquell Consell Agrari va exposar que es feia una moció i que s’estava treballant. La moció

a la qual es va fer referència i voldria llegir l’extracte d’aquesta acte deia que es va entrar amb caràcter d’urgència per haver-se presentat 5 minuts abans del ple. I recorda perfectament que es va dir “com voleu que aprovéssim això, si no han tingut temps de parlar-ho, estudiar-ho ni mirar-ho” i això ho reflexa l’acta, i no ho diu ell. Quan diuen que la fàbrica de sucs podria ser la salvació d’Alcanar, fa anys va estar present en un seminari a Còrdoba, a Palma del Río, i d’Alcanar també hi va anar més gent. Allí van estar tres o quatre dies i es va fer una visita de camp al Grup Pascual, a la fàbrica de sucs, on es fa ”Don Simón”.

Aleshores es parlava de la reforma de la PAC, que ara està vigent, i es va preguntar que si es treien les

subvencions a la indústria i es faria el pagament únic a quin preu es podrien pagar les taronges, i els van respondre que a 4 pessetes. Si vingués una fàbrica de sucs a Alcanar, ell diria que sí. Tanmateix, diria que sí de la mateixa manera que ho dirà si ve una fàbrica d’una altra cosa, perquè pensa que és bo que vinguin indústries i fàbriques, perquè crearan llocs de treball. Per altra banda, subratlla que una fàbrica de sucs no soluciona el problema dels



61

cítrics, també és cert. Això ho poden constatar, perquè ahir mateix estaven a la Cooperativa, i si veuen les liquidacions podran veure que, per calibre i qualitat, es fixen els preus amb una liquidació normal.

Diu també que quan es parla d’agricultura i citricultura hi ha dos camps a treballar, un dels quals és la

política agrària, perquè ell és dels que defensa que els pagesos també han de fer política, perquè si aquest sector no fa política, i sobretot política agrària, hi haurà una altra gent que la farà per la pagesia; per tant, pensa que la pagesia n’ha de fer.

La pagesia s’ha de preocupar per la reforma de la PAC, perquè el Parlament de Catalunya compleixi les

seves resolucions i que la Comunitat Europea també compleixi la normativa que fan complir als pagesos, perquè del moment en què això no es fa la pagesia està treballant en una situació desigual, i no es treballa amb les mateixes condicions que la resta. Es més greu encara, i en la moció no ha inclòs la paraula Marroc, perquè no és únicament Marroc perquè, tal vegada, potser sigui el cas més greu, d’empreses que estan produint al Marroc. Majoritàriament, el país que produeix més és França i el segon és Espanya.

Tot això s’ha finançat mitjançant fons europeus, que la pagesia demana, perquè es donen a altres

empreses, i és que en política s’hauria de començar a diferenciar entre el que és un pagès i una empresa. El pagès està a pa i aigua, i les empreses s’han vingut subvencionant amb fons europeus per anar als tercers països, i considera que això és competència deslleial, i això es pot denunciar perquè s’estan baixant els preus de venda a les grans superfícies per sota del preu de cost europeu, la qual cosa no es pot fer, i això ve dels tercers països. Per tant, estan venent amb promocions que fan les grans empreses per sota del cost que hi ha aquí, i pensa que aquest és un dels camps on els pagesos tenen tot el dret a treballar-hi. Per altra banda, no s’hi val a dir “això no ens toca, i com que no ens toca deixem-ho córrer” perquè sí que toca, perquè també tenen el dret de fer política, com tots els altres sectors.

Quan es fa una anàlisi de la situació de la política agrària, s’ha de fer globalment; i en aquest sentit,

s’hauria d’analitzar la política agrària dintre de la globalització perquè això sí que els podria permetre actuar en clau local. Ell al Consell Agrari on, per cert, no va parlar massa, va dir que des del govern hi havia la voluntat de tornar a endegar el mercat de proximitat, i recorda que això ho va dir en el passat Consell Agrari al qual es feia referència, i també ho va dir en l’últim que es va fer. També va dir en aquella reunió que hi havia un grup de gent que tenia ganes de participar arran d’un article que va publicar en la revista, on deia que aquelles persones que tinguessin ganes i inquietuds de fer coses, que li diguessin perquè es podrien fer algunes coses.

Avança que això es treballarà, i es treballarà el mercat de proximitat, tot i que no sap si serà a la Boqueria

o en un altre lloc; tot i que considera que l’experiència del mercat de la Boqueria, i no té cap problema a mantenir-ho, pot ser va faltar un punt final però es podria subsanar. Tot i això de la Boqueria, va sortir un estudi –que no sap si el coneixen, però demanaria que se’l llegissin- de la fundació Alícia, i és un estudi molt bo que anava de cara al turisme, la gastronomia i la promoció del territori. I si no s’hagués anat a la Boqueria, això no hauria sortit, per la qual cosa pensa que el balanç ha estat molt positiu, i hi ha la voluntat de tornar-ho a posar en marxa. També s’endegarà el mercat de proximitat, i al Consell Agrari va dir –tot i que no ho recorda exactament, però aquesta era la seva intenció- que ell estava en contacte amb gent d’Alcanar per a fer coses i amb diverses entitats. En aquest sentit, hi ha una entitat el capital de la qual és pública majoritàriament i el seu nom és “aracoop” el nom de la qual poden buscar per Internet, que es dedica a organitzar grups de producció en grups de consum. Aquesta empresa els converteix en grups, busca el marc legal per a poder actuar i els posa en contacte amb totes aquestes xarxes, i s’hi està treballant. N’hi hauria una altra, que és Ademus, que és una empresa basca que actua en l’àmbit de l’estat espanyol i és de caràcter privat, tot i que també és assequible perquè estarien parlant d’un import de 300 euros fer aquesta funció, i també s’hi treballarà, com amb els mercats municipals que això ja s’havia fet una altra vegada i amb les associacions de consum que estan sortint. Estan sortint grups de consum i la gent de la ciutat valora el producte de qualitat i el producte fresc. Tan sols cal veure, en l’àmbit local, la gent que personalment està fent



62

coses en aquest sentit, perquè al moment que se sap que això es tirarà endavant, com un simple article que es va publicar en el butlletí, va sortir un grup.

Voldria aprofitar per dir que la setmana vinent començarà a fer reunions perquè la gent que es vulgui

organitzar, i els pagesos que ho vulguin fer, comencin a treballar i a parlar-ne. El següent pas serà que aquestes entitats que es dediquen a organitzar, tant el consum com a organitzar la producció, comencin a posar-se en contacte i, òbviament, considera que la feina que ha de fer l’ajuntament en aquest cas és ajudar als productors a organitzar-se, i a partir d’aquí han de fer el seu camí. Pensa que faran més mercats, i entraran en les agrupacions de consumidors, i si tot això serveix perquè alguna gent d’aquí pugui tirar endavant, s’hauria de fer. Repeteix que hi ha dos camps a treballar, un dels quals és des de l’ajuntament; per la qual cosa l’ajuntament no hauria de presentar una moció contra si mateix, perquè seria ratllar el ridícul. Per altra banda, s’hauria de demanar a les administracions que compleixin amb la normativa, i amb els reglaments que s’han aprovat, i això s’hauria d’exigir que es fes perquè, en cas contrari, la competència deslleial que hi ha i les condicions de treball actuals són massa grans. Des d’aquí el sector de la pagesia s’ha d’organitzar per a poder-hi jugar, almenys pel que fa referència a aquest mercat de proximitat.

Aquí s’ha parlat també de la “Q” de qualitat, i recorda que quan es va proposar ell hi era present com a

responsable del sector dels cítrics de la Unió de Pagesos. Les taules sectorials les va organitzar un delegat territorial del Camp de Tarragona, del grup de CiU i ell mateix, que van pensar que s’havia de tirar endavant. Per altra banda, ha vist que la “Q” de qualitat no funciona ni funcionarà, i ha viscut l’IGP que difícilment funcionaria, així com també Catalunyam, i el cert és que si l’administració no canvia el reglament tampoc funcionarà res de tot això. Probablement, s’hauria de plantejar a l’administració, en aquest cas a Agricultura, que elabori un nou reglament de tot això en el qual els pagesos puguin participar-hi i puguin jugar-hi, perquè en tots aquests reglaments (“Q” de qualitat, IGP, Catalunyam) la pagesia no poden entrar-hi. Tot això es troba al web del departament i es pot descarregar quan vulguin.

Considera que per a poder actuar en clau local, l’anàlisi que s’ha de fer hauria de ser globalment. I des de

l’ajuntament s’ha de fer que el propi reglament de la Comunitat Europea es faci complir, perquè a partir d’aquest moment hi hauria molt més camp per a treballar-hi i tirar endavant. Tanmateix, té molt clar que això està molt malament i és molt complicat, amb la qual cosa hi estarien tots d’acord. Si es lluita i es vol tirar endavant, potser se’n surtin, però si no lluiten aleshores ja hauran perdut.

Voldria deixar un missatge per a la pagesia sobre la necessitat d’organitzar-se i de treballar, perquè hi ha

mecanismes per a poder-ho fer. I ho deia a l’article, perquè hi ha dos camps a treballar i si s’ha de sortir al carrer, s’ha de fer; i si s’ha de tallar una carretera, s’ha de fer; i si s’han de saltar tots els intermediaris de les grans superfícies també ho han de fer. Pensa que s’hauria de treballar en aquest sentit.

Al Consell Agrari Municipal no ho va dir tot, perquè tenia una experiència prèvia, ja que a l’any 2004 tot

amb el Consell Agrari Municipal, es va presentar aquesta moció 5 minuts abans amb caràcter d’urgència, i la lliçó ja l’ha après. Torna a dir, com també va dir al Consell Agrari Municipal, que té la intenció de convocar molt aviat, novament, un altre Consell Agrari, i considera que s’haurien de sumar tots per a tirar el sector endavant. Als altres Consells Agraris s’anava en pla “destraler”, i com ja va dir al ple anterior i al Consell Agrari, haurien de sumar tots i intentar que el sector s’organitzi, i participar tots perquè es pugui vendre fora dels intermediaris i de les grans superfícies, per la qual cosa si es fa així considera que se’n podrien sortir.

Intervé novament el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que ja fa molta estona que es parla i

s’han donat moltes voltes. Ha escoltat coses que fa anys i anys que va va sentir de forma repetitiva, i el problema continua essent el mateix i cada vegada està pitjor. El regidor d’Agricultura, Sr. Sancho Subirats, forma part d’un grup polític, com ell mateix forma part d’un altre grup, o com la resta de regidors que hi ha aquí, i tots tenen representació al Parlament de Catalunya i representació al Congrés dels Diputats, així com representació a la



63

Comunitat Europea, per la qual cosa li sembla molt bé tot això, però el que hauria de fer el Sr. Sancho Subirats seria traslladar totes aquestes propostes –perquè ja li ha dit que en moltes coses podria estar d’acord-, perquè el seu grup polític ho defensi on s’han de prendre les decisions.

El Sr. Sancho Subirats, com a membre del seu grup, té la missió de fer-ho, com ell mateix com a membre

del seu propi grup, i la resta com a membres del seu grup també, per a defensar en aquest cas els interessos de la pagesia i de la citricultura, que es troba sota mínims i a zero des de fa temps. Fins aquí estaria d’acord, però tot això aquí no té sentit. Quan diu el regidor d’Agricultura que “els pagesos han de fer política” li sembla bé, perquè els pagesos si cal anar a protestar a les grans superfícies, que s’organitzin o els organitzem des d’aquí, i anem a protestar i en això està d’acord; tot i això, hi ha coses que tenen sentit i d’altres que no en tenen.

Afegeix que ell, en aquest ajuntament, fa molt de temps que sent a dir tot això, com la marca del Barça i de

les taronges, per la qual cosa pregunta què se n’ha fet, perquè si no recorda malament havia de ser la gran salvació de les taronges d’Alcanar i no se n’ha tornat a parlar mai més. Pensa que les coses s’han de portar on pertoca, i el que no es pot és fer un “brindis al sol” i aquesta moció ho fa, tot i que ja li ha dit abans de començar que ell hi està totalment d’acord, i que això s’hauria de solucionar. No obstant això, continua pensant que això s’ha de solucionar on toca, perquè considera que, com ha dit abans, això presentat aquí és un “brindis al sol”. Fa més d’una hora que estan parlant i no sé què se n’ha tret, perquè al final li haurà de dir que sí pensant que això no servirà per a res; perquè totes aquestes qüestions no es decideixen aquí, sinó en altres llocs.

Aquí el que s’ha de fer és parlar del que es pot decidir aquí, perquè ell ha apuntat abans una possibilitat,

tot i que no sap si finalment podria ser legalment o no. Potser sigui poca cosa, però almenys es mostra la voluntat de l’ajuntament de reconèixer la problemàtica que hi ha i que es preocupen per la pagesia d’aquí, i d’alguna manera això ja es pot entendre com un acte de solidaritat en el sector, que s’ho està passant molt malament. Pensa que fa massa temps que escolta paraules i paraules en el tema de l’agricultura, perquè la veritat és que no es fa res i sempre estan igual, tot i que malauradament ara estan molt pitjor.

Per tant, el que s’ha de fer, si és que es pot fer, és fer-ho i tot això traslladar-ho tots al lloc on toqui i on

s’hagin de decidir aquestes qüestions, perquè després d’haver parlat una hora li pot assegurar que tot això serà paper mullat. Pel que fa a la indústria, està cansat de dir que no tenen cap lloc on instal�lar-se, i s’hauria de començar per aquí i com ja saben, ell fa molt de temps que està reclamant un lloc on, si ve una indústria, s’hi pogués instal�lar; i recorda que tot això ja ho va dir en l’últim plenari. La desgràcia del poble d’Alcanar és que avui torna a venir, ja no una empresa de sucs, sinó l’empresa San Ildefonso -i no sap quants canareus hi treballen i han de marxar a Ulldecona-; i avui aquesta empresa torna a venir a Alcanar i no saben on s’ha de posar i això és el que no es poden permetre. Això, d’alguna forma, també és ajudar el sector agrari i el sector citrícola, i aquesta sí que és una missió de tots i això sí que ho pot fer l’Ajuntament d’Alcanar.

El que això l’indigna, d’alguna manera, és que en tot allò en el qual podrien actuar, no es faci res; i

aleshores aquí es dediquen a fer grans discursos i dir grans paraules, que no serveixen per a res i en això s’ha d’acabar. Insisteix que en allò on es pugui actuar que s’actuï i que traslladin on ho hagin de fer realment, a cadascun dels grups al Parlament de Catalunya i allà on calgui, tot el que sigui necessari. Però per fer això no cal perdre una hora aquí parlant de tot això, sinó de veure com s’ha d’abordar el tema de l’INCASOL i de com es podria tirar endavant el polígon industrial, perquè s’hauria de parlar d’aquestes coses, que això sí que es podria fer i no se’n parla. I en canvi perden el temps amb tot això, però del veritablement important no se’n parla. Tot i considerar que això és un “brindis al sol” i que no servirà de res, avança que ell hi estaria d’acord i el seu grup hi votarà favorablement.

Demana tot seguit la paraula el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, per dir al regidor d’Agricultura

que li agradaria que li presentés resultats de totes aquestes actuacions que ha tingut durant aquesta llarga carrera al capdavant de la regidoria, i aleshores també se’l creurà; perquè mentrestant li ha de dir que no se’l pot creure.



64

Tal i com ha dit abans el portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, aquí es fa necessari un pla d’actuació concret, i el que els hauria de dir és quan de temps tardarà en tenir-lo fet, i que sigui una solució per a la pagesia. Ha parlat del mercat de proximitat i del mercat de la Boqueria, i que van obrir possibilitats de portar mandarines al mercat de la Boqueria, però resulta que després no hi va haver cap seguiment; i pensa que això ha estat una incompetència total per part de tots els que hi van actuar. Si s’obre el mercat, però si després amb 500 quilos de mandarines entre tots els canareus no són capaços de portar-les, potser s’ho haurien de fer mirar, perquè això va ser el que es va dir l’altre dia al Consell. La “Q” de qualitat, la marca d’Alcanar, quan es conegui tindrà un plus afegit, i no li pot dir que no creu en aquesta marca, perquè avui dia tot funciona amb marques; perquè el que cal és donar-hi prestigi a la marca i sí que es podria aconseguir.

Pel que fa a les indústries, gràcies a l’informe que li van facilitar sobre les empreses permeables al polígon

industrial d’Alcanar, s’ha quedat bocabadat, perquè l’informe va costar uns quinze mil o setze mil euros, si no recorda malament. Ell no sap si s’han llegit les conclusions i si el pla d’actuació que es proposava aquí s’ha tirat endavant o no, perquè és de 2010 i al 2011 no ha vist tampoc cap actuació. Sí que es feia referència a una sèrie d’empreses (Mai, Maverick, Lear, Automotive, San Alfonso...), i són empreses que han estat aquí a Alcanar i que han hagut de marxar per falta de sòl industrial, i demana que es llegeixin l’informe.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), puntualitza que això no és així. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, recomana que es llegeixi aquest informe, perquè això es diu

aquí; i el que està dient està a l’informe que se li va facilitar, i que s’ho llegeixin bé perquè això està en aquest informe. Hi ha alguns aspectes que podrien ser positius si s’implanten, però continua dient que poden estar parlant-ne tota la vida i no aconseguiran absolutament res, perquè no tenen cap pla i no tenen on anar; i si no saben on s’ha d’anar, aleshores no sabran mai com arribar-hi.

Per això demana un pla d’acció local on es posi de manifest quins processos s’estan seguint en cadascuna

de les activitats econòmiques que els podrien fer sortir del clot, per arribar-hi al més aviat possible. Estan vivint una crisi i aquesta crisi, tard o d’hora, remetrà, i quan començarà a decrèixer aleshores les empreses que voldran venir a Alcanar, no les podran ubicar perquè no tindran cap polígon. Insisteix que es presenti un pla d’acció, perquè això ho ha demanat en diverses ocasions al govern municipal i és una cosa que troba a faltar, perquè pensa que és l’única solució que tenen.

Diu també que a Bítem tenen la marca “Clementines de Bítem” i des d’aquí demana, perquè ja avança que

això es pot fer –va fer la consulta al Consell Comarcal del Montsià, que recorda que el regidor d’Agricultura ni li va preguntar, i ell sí que va fer el que se li va encomanar-, i l’especialista li va dir que sí que es podia fer i que no hi hauria cap problema, tot i que existien un seguit de condicionants, però que es podria realitzar. Per això, demana al govern municipal aquest pla d’acció municipal amb totes les activitats econòmiques, inclosa l’àrea de turisme; perquè li agradaria saber també quins són els objectius que tenen en aquest àmbit. Va demanar també quins programes d’actuació tenia el govern municipal, perquè tenen un programa uns i un altre els altres, per la qual cosa voldria saber quin se segueix, si un o l’altra, o és que n’han acabat fent un de comú, d’una vegada per sempre.

Demana al regidor d’Agricultura, que li digui quan tindran enllestit aquest pla d’acció municipal per fer front

a la crisi dels cítrics, i continua dient que des del seu grup es col�laborarà en allò que es necessiti, però pensa també que s’ha de fer alguna cosa ja.

Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per dir que ja se sap que fer una moció

és la cosa que pot costar menys, perquè de fet és una cosa bastant senzilla; una persona s’asseu una estona davant l’ordinador i es redacta una moció. Tanmateix, el que troba a faltar és que com a societat han estat vivint molt tancats en nosaltres mateixos i pregunta si se n’han adonat. Han viscut, amb ignorància volguda, de la resta



65

del món, i ara s’adonen que el món és molt gran i això ja ho sabien; però ara ho veuen. I ara s’adonen que la Unió Europea va signar un acord amb el Marroc, però ja se sabia que existia Marroc.

Ara s’han adonat que en altres llocs, que abans ignoraven, també existeixen; i ara s’adonen que existeix

una cosa que es diu “globalització”, que fa uns anys era una cosa molt bonica, com els tractats de lliure comerç on el món és molt gran, molt bonic i molt sa; però tot això ho veuen ara, malgrat que ja ho sabien. I ara s’han adonat que potser no haurien d’haver viscut tan aïlladament del món, pensant que el nostre propi món s’acabava una mica més enllà d’on s’acaben les explotacions de tarongers. I ara passa talment això, perquè les polítiques agrícoles que ens afecten a tots, no es decideixen ni al Parlament de Catalunya i gosaria dir que tampoc a l’espanyol, perquè es decideixen en molts altres llocs, i molt més lluny d’aquí. I sembla que la política actual i que impera a Europa és menjar barat i aprop, i això té uns llocs al mapa.

No és una cosa que s’hagi causat des de fora, perquè també ho hem fet nosaltres, perquè el primer

propietari agrícola del Marroc és de nacionalitat francesa. Recorda que els francesos tenen el 23% de la propietat agrícola del Marroc, i van en primer lloc, mentre que els espanyols tenen el 19% que van en segon lloc, o sigui que no és tot culpa dels qui viuen allà. Nosaltres podem posar portes a la Unió Europea i li podem demanar el compliment de tots els reglaments, exactament com es compleixen aquí; però es pregunta quina alternativa tenen aquella gent de Marroc, perquè és la gana. Això vol dir que continuaran fent el que fan, igual com ho fan ara, i nosaltres continuarem sense poder competir a nivell de producció amb ells; i el que és evident, tal com deien abans els regidors que han intervingut, és que hi ha una màxima que impera aquí tant en l’agricultura com en tota la resta, que és que aquí produir a l’engrós ha deixat de ser un negoci, en moltes coses, en les taronges però també amb els tomàquets, amb els vehicles i en tota la resta. En aquest sentit, hi ha gent que produeix a l’engrós de manera molt més barata i que no tenen alternativa com la pugui haver aquí, perquè l’alternativa és la gana, per la qual cosa pensa que tota aquesta gent continuarà fent el que fan.

Pensa que la missió que haurien de fer és informar la gent perquè s’adonin que el món és una mica més

gran que el terme d’Alcanar, Vïnaròs, Traiguera, Sant Jordi i la Jana, i obrir els ulls a la gent. Primer s’haurien de saber bé les causes i fer una bona diagnosi, perquè si s’hagués organitzat fa un temps un viatge al Marroc ara potser no estaríem com estem, però pensa que aquí també s’ha volgut tenir aquesta bena als ulls i s’ha de fer una mica d’autocrítica. Es pregunta si ara és un bon moment per fer-ho, perquè moltes coses que abans eren possibles ara ja no ho són tant, i vivim en una societat que pateix una forta recessió. Però ell es dedica a una feina, i veu que tota aquesta feina en el temps sempre ha tingut una evolució, i l’evolució és de posar-hi valor afegit a les coses. La primera missió en la qual haurien de pensar és, primerament, saber on hi ha el problema i aleshores intentar fer una diagnosi correcta. Aleshores, amb allò que fessin posar-hi saber i valor afegit, perquè en cas contrari –i no parla en l’àmbit de l’agricultura, sinó en tot el que faci aques país- ho tindran bastant malament. Pel que fa a Alcanar, ell està d’acord amb moltíssimes coses que s’han dit i necessiten acció però de manera immediata; i la capacitat de tenir una certa idea del que està passant.

També cal saber què està passant ara i intentar buscar-hi una solució, i no únicament actuar de manera

esporàdica per una banda o per un altre, per veure si sona la flauta o comprar un bitllet de loteria en alguna banda. Avança que poden comptar amb el seu grup, i tothom hi pot comptar, perquè ens va tot el que passa a Alcanar. Aquí pensa que caldria anar-hi tots plegats, i li han de permetre que digui que s’organitza una manifestació per a reclamar el reinici d’unes obres que ja van començar a l’Angol, però en canvi no hi ha la força d’anar allà baix i fer-ho quan tot el poble, o gairebé tot, està mig arruïnat.

Per això diu que és un esforç que caldria fer entre tots, i s’han de tenir les idees clares perquè s’han de

posar a treballar i això és evident; però no fer-ho esporàdicament ni fer coses per fer-les i a veure si sona la flauta. Primer cal informar-se, consultar amb els experts i organitzar viatges on sigui i probablement no hauran d’anar a l’estat Espanyol, sinó potser més enllà per a buscar noves vies de comercialització. S’hauria de mirar què demana la gent als mercats, i s’hauria de consultar amb els experts, i consultant amb els organismes de les nostres



66

administracions, etc., el que faci falta per a trobar camins nous, perquè el camí vell ja és molt pedregós. Per aquesta raó subratlla que el seu grup està aquí, per a fer aquesta feina.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), demana concissió tot i que pensa que el debat és bo,

però el temps d’intervencions es redueix. Si el ponent desitja, podria contestar en aquest primer torn i si sembla bé es faria seguidament un últim torn de paraules.

Intervé novament el regidor d’Agricultura, en Josep Sancho Subirats (ERC-AM), per dir que ha anat

prenent notes del que s’ha dit. Quan feia referència als partits polítics, ha de dir que des del seu grup ja s’han fet gestions, i el debat monogràfic que es va fer ara fa dos anys el grup d’ERC va jugar un paper important en la redacció de les propostes, però després tot això no s’ha complert, i això ja és una altra història. No està d’acord quan es diu que la moció no serveix, perquè l’únic que es demana aquí és que es compleixin les normatives, potser que també s’ho haurien de fer mirar els representants que tenen, si no s’acaben complint les normatives que s’aproven perquè hi hagi pressions d’unes grans multinacionals, amb una pila d’interessos creats que provoca que no es compleixin.

Pel que fa referència a l’IBI, considera que tal vegada s’hauria de fer un acord i presentar una moció als

municipis veïns on la pagesia canareva té gran quantitat de terra, ja que d’aquestes 8.000 hectàrees que indica la moció, al terme d’Alcanar d’hectàrees de cítrics n’hi ha únicament mil i escaig ja que la resta es troba en l’altra banda de riu. Per això, potser s’hauria de fer una moció per demanar que baixin l’IBI els altres municipis veïns, on els pagesos canareus estan conreant les terres. S’ha estat una hora parlant, i potser se n’estaran dos, perquè s’estan repetint en aquestes qüestions ja que com ha dit abans, la moció tindria dos vessants a plantejar, un dels quals és el camp de la globalització. En aquest sentit, diu que s’ha de començar a pensar de sortir al carrer, perquè algun dia s’haurà de fer, i convocar manifestacions. Potser també s’hauria d’anar a Brussel�les, i valdria la pena perdre un dia o dos de treball perquè, de vegades, podria ser més rentable que anar a treballar per perdre més diners treballant. Potser s’hauria de començar a elaborar una proposta per a sortir al carrer el dia de demà, o si convé, tallar la carretera o creuar un camió com fan a França, i potser s’hauria de fer.

Quan es parla del mercat de la Boqueria i de la marca Barça, tal i com ha dit abans potser es va cometre

un error, i es van equivocar amb el sector que els va acompanyar. Per altra banda, no voldria entrar en aquestes dinàmiques, perquè pensa que ara no toca, per la . Segurament aquest complirà, perquè potser la resta ho tindrà muntat d’una altra manera perquè els portin el gènere de casa i ja els donaran el que sobri, si és que sobra alguna cosa. Tal vegada aquest va ser l’error, i si l’ha d’assumir no té cap inconvenient a fer-ho.

Aquí també s’ha fet referència a les mesures hi hauria per part de l’ajuntament per a salvar el sector, subratlla que això és impossible perquè el sector està en crisi, i està parlant d’un volum important; i no és un problema que a Alcanar es puguin vendre les clementines cares i a tota la resta de l’estat Espanyol es venguin barates, perquè això és impossible. Per tant, s’hauria d’entrar en la política global i s’han de buscar altres mecanismes, i si amb aquests mecanismes hi arriba altra gent i es millora alguna cosa, ell es donarà per satisfet. Diu que, lògicament, ell no té la vareta màgica de aconseguir que totes les clementines d’Alcanar es venguin bé de preu i que la gent surti de la crisi, perquè si es planteja això s’ho haurien de fer mirar. Pel que fa a les marques, avança que ell no està a favor que Alcanar faci una marca, perquè l’IGP no és una marca sinó una altra cosa. I quan es parla de la “Q” de qualitat, no és tampoc una marca sinó una altra cosa, i quan es parla de “Catalunyam” passa el mateix. Aquí s’ha de fer la nostra pròpia marca, i està completament d’acord que s’ha de fer. Altrament, si es pogués aconseguir alguna d’aquestes marques, felicitarà el conseller, el ministre o a qui calgui; però pensa que s’hauria de modificar el reglament perquè la pagesia hi pugui participar. I li és igual si es diu “IGP”, “Q” de qualitat o “Catalunyam” perquè no li importaria gens si es diu així o va amb un altre nom, però que tinguin alguna cosa que els doni el suport de la Generalitat de Catalunya, perquè aquesta fruita de qualitat i de proximitat, també estigui regulada per la pròpia



67

administració. En aquest sentit, ha posat abans aquests tres exemples que cap ha funcionat, ni funcionarà cap, si no es modifica el reglament que ho regula perquè el problema és el mateix. Per altra banda, diu que ell ha estat al Marroc i s’ha recorregut amb vehicle tota la costa Mediterrània, i ha arribat a Gadí i és una zona que es coneix prou, i sap quines empreses hi ha. I està d’acord, perquè també està d’acord amb el que ha dit abans el Sr. Bort Fibla, que la gent allí continua esclavitzada; que la gent, magrebins o els àrabs, no treballen no és cert. Aquí mateix, al segle passat, la gent allí va a la plaça i passen els magrebins que estan al servei, com aquí passava, de les grans propietats, s’escullen els treballadors i si un d’aquests no treballa a l’endemà no té feina, perquè a sobre s’ho diuen entre els mateixos propietaris que diuen que aquella persona no treballa i altera la gent. Aleshores, aquell treballador passa directament al “pacte de la gana” i això ho ha viscut. Afegeix que va anar, fins i tot, al Ministeri on li van proposar de muntar una empresa al Marroc. Està parlant de fa 5 anys, i diu que busquen algú que tingui una petita empresa europea per treure subvencions europees, perquè si no hi ha una empresa europea aleshores no es poden demanar subvencions. Quan va tornar del Marroc va pensar que hauria d’anar a buscar aquesta subvenció per a ell, perquè aquí no podia jugar però, en canvi, al Marroc sí que ho podia fer i ho diu com una experiència que li va passar. Allí la gent continua malament, perquè una altra cosa seria que s’ensenyés la gent a treballar, i que es fes la competència; però aquell país també anirà a millor. Perquè si aquest país anés a millor –i no hauria de ser únicament al sector de l’agricultura o a un altre- potser també hi hauria un altre mercat global per a poder-hi anar. Assenyala que per això és difícil que la gent del Marroc pugui comprar productes d’aquí, perquè no hi ha poder adquisitiu; i en canvi sí que es podria treballar per a la gent d’aquí per a enfonsar el sector d’aquí, i aquesta és una realitat. Això ho ha vist i li van ensenyar com funcionava realment, perquè potser li van pintar més bonic del que potser era, tot i que assenyala que finalment no va fer res, va tornar aquí i es va oblidar del tema. Considera que hi ha coses que, certament, s’haurien de fer. Quan es parla que de tot això no se n’ha parlat mai fins ara -recorda que també ho ha dit per escrit en el butlletí- fa anys va venir el doctor en Julià, que ara és director de la Universitat Politècnica de València, perquè no és qualsevol persona, i tot això ja els ho va explicar. I està parlant potser de 10 anys, i aleshores ja els va dir cap a on s’anava. També recorda que va venir un tècnic de la Unió de Llauradors, en Joan Marmesado, que va fer una exposició genial i ja els ho va dir; i una altra persona que també va tractar aquest tema, va ser el cap de Serveis de la Generalitat, en Ramon Lletjós, que també ho va dir.

I recorda que va venir quan es parlava de la reforma de la PAC que hi ha actualment, i va venir com a tècnic de l’administració i els va explicar la PAC i on conduiria aquesta reforma, i tot això s’ha fet. La informació s’ha donat, però com passa moltes vegades, les coses es van temptejant i ningú s’hi vol posar. I ni la IGP, ni la “IGP” ni “Catalunyam” funciona, perquè l’error que hi ha és l’individualisme. Avui el que està plantejant, i també aprofita per fer una crida perquè el que s’està potenciant és que es faci a Alcanar una nova cooperativa, que vagi encaminada de ara a aquestes organitzacions “Araccoop”, i la poden localitzar per Internet, i d’altres. Per tant, caldria unir el productor amb el consumidor, i això es farà perquè pensa que la gent està amb por i pateix la crisi, i hi ha gent que tindria ganes de fer-ho. Si finalment això no es fes, ha de dir que ho sentiria molt i potser es tragarà llavors el “sapo”, però la seva consciència estarà tranquil�la perquè ho haurà intentat.

Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que es compromet a signar les mocions que es

puguin presentar als municipis veïns; però continua pensant que es demana als pobles veïns i el que deia abans és que es demani el que es vulgui, però que el que es pugui fer des d’aquí, que es faci. Pel que fa referència a la intervenció del portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, és cert que el món és molt gran, i sobre el fet que els canareus hem viscut tancats perquè s’hauria de saber què hi ha al Marroc, tots els tarongers que hi ha al Marroc els han plantat els canareus i no els han d’explicar res, als canareus, de tarongers al Marroc o en un altre lloc. Lamenta molt les condicions laborals que hi ha al Marroc, però li ha de dir al Sr. Sancho Subirats que no estan aquí mitja hora per parlar de les condicions laborals al Marroc, tot i que li puguin saber molt de greu.



68

Aquí s’han omplert la boca, des de fa molts anys, que a Alcanar es feien les millors clementines del món i es feien fulletons turístics, i es parla de les millors clementines del món, i també es fa Miss Clementina, etc. Per altra banda, ell també pensa que aquí es van les millors clementines del món, però el problema és qui sap això. I pregunta a Catalunya quantes clementines d’Alcanar arriben, i qui sap si les poquetes que arriben a Catalunya són d’Alcanar. Si tenim les millors clementines del món i aquest plus afegit al nostre producte, s’hauria de fer valer tot això, i tot i que lamenta molt les condicions que puguin haver al Marroc, que facin el que puguin. Tanmateix, si allí fan un producte que no pot competir amb el nostre, s’hauria de fer valer.

Recorda que li va dir en aquest últim Consell Agrari que ell també pensava que Alcanar hauria de tenir una

marca de clementines que es digués “Alcanar”, a la qual poguessin accedir i comercialitzar tots els canareus, amb tota la regulació i control de qualitat que calgués; perquè a partir d’aquí és quan podrien fer que la clementina d’Alcanar que diuen que és la millor del món, i que ell s’ho creu, quan arribi a un lloc que se sàpiga que allò tan bo és d’Alcanar. I potser l’ajuntament aleshores podria dir que dels pressupostos es podrien gastar tres milions de pessetes amb una campanya publicitària a TV3 de la “taronja d’Alcanar”, la millor del món.

Però, en canvi, es parla de les condicions laborals del Marroc, i de si vénen de la Xina o del Brasil; per la

qual cosa pregunta al Sr. Sancho Subirats quants anys fa que és regidor d’Agricultura, perquè durant 30 anys estan donant voltes a la mateixa qüestió. Considera que no hauria de ser tan complicat tot això, perquè potser primerament s’haurien de plantejar si s’ho creuen o no, que hi ha aquí la millor clementina del món, i aquesta seria una altra actuació que es podria fer des d’aquí, i això també ho podrien fer.

No caldria que els ho fessin ni veïns, ni des de la Unió Europea, ni des del Parlament de Catalunya, ni en

cap altre lloc; perquè això sí que ho podrien fer des d’aquí, però a condició que primer es creés aquesta marca. En segon lloc, hauria d’haver-hi un control de qualitat, que hi hagi un bon producte i controlat.

En tercer lloc, hauria de ser accessible a tothom, a tots els canareus que hi vulguessin participar, perquè el

que no hauria de fer l’ajuntament és gastar-se uns diners en publicitat d’un producte que únicament sigui per a quatre pagesos, sinó que hauria de ser per a tothom de manera ben regulada i amb les condicions que calgués, perquè totes aquelles persones que complissin les condicions poguessin utilitzar-la i comercialitzar-la. I a partir d’aquí s’hauria de fer una bona campanya, si convingués promocionada i finançada per l'ajuntament, per a donar-la a conèixer. De coses pensa que se'n poden fer, però si aquí s'ha d'estar parlant de les condicicions laborals del Marroc, ell ho lamenta però que facin el que puguin, tot i que tant de bo que els anés bé. No obstant taixò, si creuen que aquí tenen el producte que diuen que hi ha i del qual s'omplen la boca, caldria promocionar-lo per donar-li aquest valor afegit, perquè està convençut que quan això arribi on hagi d'arribar la gens els ho reconeixerà i se'n podran sortir.

Demana la paraula el portaveu de CiU, n'Ivan Romeu Hierro, per apuntar que aquí s'ha dit gaire´be de tot,

per la qual cosa la seva intervenció no serà repetitiva. Sap el regidor d'Agricultura que aquí el que fa falta és una cosa molt clara que es diu "renovació" i "lideratge" sobretot en aquesta regidoria. Es el cap visible qui ha de portar el full de ruta i marcar la pauta, així com també fer les actuacions concretes o, com a mínim, proposar-les.

La falta de renovació crea un estancament, perquè quan les coses han anat molt bé tot funciona molt bé.

Quan el sector immobiliari ha anat bé, s'han venut els pisos, i és ara quan no hi ha sector, perquè cal renovació i lideratge per tirar-ho endavant. Cal veure noves iniciatives, noves idees i innovació d'empreses, ajudar directament, i fer accions concretes, però no demanar i no queixar-se, sinó fer actuacions concretes. El pagès fa el que ha estat fent gairebé durant tot la vida, tot i que n'hi ha quatre que es poden renovar, però qui ha de portar la batuta de la renovació és la regidoria d'Agricultura, i possiblement aquesta és una de les coses que vagi massa gran i costa, perquè s'han vingut fent les coses que s'han fet sempre.



69

Puntualitza que els preus no aniran a l'alça, sinó a la baixa; mentre que els costos no aniran a la baixa, sinó a l'alça i aquí s'estan creuant dues coses que haurien d'anar en direcció contrària. Pregunta què fa la regidoria d'Agricultura en aquest sentit, perquè pensa que molt poca cosa. El Sr. Sancho Subirats va estar en la cooperativa d'Alcanar, on es va fer una presentació que ja es va fer anteriorment al Consell Comarcal del Montsià, tot i que lamenta que no hagués pogut estar perquè des del departament de Montsià Actiu que presideix hi passen moltes empreses, que són d'aquest territori.

El Sr. Sancho Subirats, en l'àrea agrícola, n'hauria de conèixer en aquest territori, perquè hi ha gent que fa

coses molt diferents i molt punteres, i allí es presentava una empresa d'agricultura homeopàtica que, no vol dir que sigui la solució, però és una acció concreta i ja estan treballant al territori, perquè són de Sant Carles de la Ràpita i van passar pel Consell Comarcal del Montsià perquè van pensar que això es podia provar al territori i damunt són especialistes en cítrics, o es volen especialitzar en cítrics. Això són oportunitats que, com a mínim, s'haurien de provar perquè també està parlant de noves tecnologies. Aquesta gent baixen costos, i ho converteixen en un millor producte que no genera cap tipus de residu. Recorda que el regidor d'Agricultura també hi estava i molta gent d'allí va valorar aquesta opció positivament o negativament; tot i que pensa que això són accions concretes. Amb això no es fan cartes als Reis, no es tracta de demanar, sinó d'actuar. Si el Sr. Sancho Subirats ho vol provar, ell s'ofereix a fer la presentació d'aquest projecte en l'àmbit municipal, sense que s'obligui a res, perquè és una proposta que esperaria que des de la regidoria d'Agricultura, i no aquesta empresa, sinó qualsevol empresa del territori, que volgués participar en la millora dels cítrics -i no parla únicament del conreu en general- i que vulguin aportar alguna cosa positiva, considera que seria una actuació molt interessant.

El Sr. Beltran Valls parlava abans de fer estudis, i diu que al Consell Comarcal es va fer un estudi amb una

empresa i els resultats era que no coneixien els cítrics d'Alcanar; i no és que no es conegui, sinó que no n'han trobat en cap mercat. Quan es fa un estudi de mercats, preguntaven d'on eren els cítrics, d'on era aquella taronja o aquella mandarina, i ningú li va respondre que fos d'Alcanar, la qual cosa és greu. Els primers que s'han de creure que tenen un producte de qualitat som nosaltres. No obstant això, primer l'han de fer bo, que ja ho és, i si es pot millorar que es faci; i si es pot fer més competitiu també, però el pagès fa el que ha de fer i qui ha de marcar les pautes, les normes i una línia a seguir és el màxim responsable en aquest ajuntament, com és la regidoria d'Agricultura. I li dóna la sensació que fins ara no s'ha fet massa cosa en renovació i per fer un canvi en agricultura.

La forma de treballar de cadascú és diferent, i el Sr. Sancho Subirats possiblement té una forma de

demanar o de queixar-se o de sortir al carrer, que també és una opció; però això ha d'anar acompanyat d'un treball que paral�lelament també s'ha de fer. Des del seu grup pensa que s'han de fer accions concretes per actuar sobre un problema concret, i que hi hagi menys queixes i més treball. Diu que evidentment el seu grup aprovarà aquesta moció, però comparteix el que ha dit abans el Sr. Beltran Valls, portaveu del PP, perquè això és una carta als Reis, i des de les administracions s'ha de fer la seva feina, però també pensa que han de ser conscients que no poden esperar que això sigui res definitiu per a solucionar la problemàtica dels cítrics d'Alcanar.

Intervé el regidor d'Agricultura, en Josep Ma Sancho Subirats (ERC-AM), per dir que considera que aquí

hi ha bones clementines, i no ha de dir que no les hi hagin. Tanmateix, recorda que al mercat hi ha un preu establert, i el fet de crear aquesta expectativa sobre que el sector pot funcionar bé és difícil, per no dir impossible; i afegeix que ell és encara d'aquells que creuen en la utopia, perquè a fi de comptes és l'art de l'impossible. Diu que el sector està molt tocat i la política agrària no afavoreix en res, sinó que es vol consumir barat. I no està parlant del mercat de proximitat, perquè les grans superfícies ofereixen consumir barat i, com en el cas de Mc Donalds, una hamburguesa és igual aquí que a la Xina o en un altre lloc. Per tant, ell no sap la qualitat que pot tenir una hamburguesa a Mc Donalds o si un enciam s'hagi fet en una banda i arribi a l'altra banda de món, perquè segurament s'haurà trencat moltes vegades la cadena de fred. Sobretot això hi ha anàlisi, hi ha gent que ho ha treballat i que ho ha estudiat, com en Josep Bover, que avui és parlamentari a França.



70

Per altra banda, no pot dir que "ho salvarem tot" perquè no es poden crear aquestes falses expectatives. A Alcanar recorda que també s'han fet presentacions de productes per part d'empreses, i se n'han fet moltes. Pel que fa a la presentació a la qual es referia el Sr. Romeu Hierro, no hi volia entrar, perquè ell va estar-hi present, tot i que no el van convèncer. Aquest mateix estiu es va presentar aquest estudi al Consell Comarcal del Montsià, i recorda que ell també hi va assistir, i va saludar la tècnic que es va anar per tots els municipis, i que també va venir a Alcanar. L'únic lloc que se li va facilitar informació va ser a l'Ajuntament d'Alcanar, i no en canvi per part de les empreses a les quals la va demanar, tot i que no sap si estan parlant del mateix perquè ell fa referència a un estudi que es va presentar aquest mateix estiu. Això ho diu perquè ell va estar parlant amb la tècnic i va ser qui li va explicar. Considera que s'ha de començar a treballar de veritat, i en això hi està d'acord.

Intervé en aquest moment el portaveu de CiU, n'Ivan Romeu Hierro, per recordar al Sr. Sancho Subirats

que a l'últim plenari va fer un comentari textual que potser hauria sortit de tot el que són els cítrics, i potser en aquest cas en les finques que encara no es conreen, i que estan abandonades, podrien haver-hi altres conreus que podrien funcionar bé, per la qual cosa hi hauria una millor diversificació. Tanmateix, si el Sr. Sancho Subirats com a regidor d'Agricultura dubta del conreu dels cítrics d'Alcanar, aleshores "anem malament", perquè aquesta és la intervenció que va fer textualment el regidor d'Agricultura en l'últim plenari, en el qual dubtava sobre si els conreus de cítrics han de tirar endavant o no, perquè pensa que això és molt greu.

Respon el regidor d'Agricultura, en Josep Ma Sancho Subirats (ERC-AM), que en les jornades citrícoles

es va fer fa anys una ponència de conreus alternatius, i continua pensant que si hem de treballar al mercat de proximitat s'ha de fer el que feien els nostres pares, i s'ha d'anar en aquesta línia. I que molta gent de la seva generació els digui quan es van comprar el primer vehicle, perquè era fent un quadre de planter, un planter de primentons o de mongetes, o del que fos. I si es va al mercat de proximitat, com més diversificació hi hagi, millor se'n podran sortir. Per altra banda, diu que és cert que hi ha coses per fer, i pel que fa al fet que hi hagi altres conreus que es puguin fer, això s'ha fet sempre. Quan li pregunta quin mal hi ha que es pugui fer un altre conreu i que aquella persona que vagi en un mercat es pugui diversificar, perquè si porta un producte no ho podrà fer, però si porta dos productes potser en vendrà el doble i si en porta tres el triple.

Ara finalitza el conveni amb l'IRTA i avança que una de les coses que plantejarà és que, per a renovar

aquest conveni, es faci un altre pla de treball; per la qual cosa considera que un d'aquests plans de treball precisament és això, els conreus alternatius, i hi està convençut i pensa que s'hauria de fer. Per altra banda, aquí s'està abandonant una pila de terres i de finques, i s'haurien de crear els mecanismes perquè aquestes finques no s'abandonin i que potser alguna persona que pugui estar interessada a fer algun conreu alternatiu, en unes condicions raonables pugui adquirir més terra, perquè tal vegada amb la que tingui no en té prou. I afegeix que tot això es començarà i així ho diu, però subratlla que tot això ja s'ha estat explicant i que hi ha la voluntat de tirar-ho endavant. Tanmateix, ell continua pensant que seria possible fer conreus alternatius.

Puntualitza l'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que considera que estan totes les postures exposades. Volia fer alguna reflexió sobre el paper del sector públic i el sector privat, perquè s'hauria d'anar amb compte perquè el sector públic, és a dir l'administració local, no pot substituir el sector privat. No obstant això, el que es pot fer és anar de la mà i posar mitjans a l'abast per facilitar-ho, però el que no es pot fer és aquesta tasca de substitució, la qual cosa s'ha de tenir clara perquè això comporta unes limitacions. Pensa que hi ha elements de reflexió importants. Si ho desitgen, avança la seva predisposició a fer una comissió informativa per parlar-ne. El Ple aprova per unanimitat l’adopció dels següents acords:

Primer: DEMANAR que s’aprovi una llei de comerç del productes agroalimentaris, que inclogui l’establiment d’una regulació dels marges comercials, per garantir la major participació del pagès amb el preu final del producte i un mecanisme de gestió de la crisis.



71

Segon: ESTABLIR mesures que afavoreixin i facilitin la transparència del mercat i en concret, una llei de

contractes amb els distribuïdors, que fos imprescindible per la traçabilitat i així poder complir la normativa de seguretat alimentaria de la Unió Europea.

Tercer: IMPLANTAR un sistema de cobertura basat amb els costos de producció per tal de garantir la

renta agrària. Quart: ESTABLIR mecanismes de garantia de qualitat dels punts de venda, i donar compliment a les

normatives europees, de manera que sigui obligatori l’exposició al públic de l’etiqueta de traçabilitat, amb els controls sanitaris que facin falta. Així com el control duaner de les importacions de tercers països per tal de fer complir els protocols pertinents, i per protegir tant la sanitat humana com vegetal.

Cinquè: CONTROLAR les importacions i la preferència comunitària com a garantia de compliment de

contingents, preus d’entrada, condicions fitosanitàries i de qualitat dels productes procedents de països tercers. Sisè: ESTABLIR una cadena de preus més justa per a la pagesia i les persones consumidores i

usuàries, per evitar els abusos de les grans cadenes de distribució. Setè: DETERMINAR mesures complementàries per millorar la fiscalitat agrària, i evitar que els pagesos

pagui el IRPF a mòduls, i això comporta que desprès de vendre per baix del preu de cost, els diners que es cobren s’entenen con beneficis.

Vuitè: FIXAR nous criteris perquè els ajuts vagin a la renta dels pagesos professionals, i no es lògic que

la nova PAC fixi que el 5% de la renta agrària sigui suficient, perquè les empreses no agràries o grans famílies tinguin dret al pagament únic, facilitant el pagament a les grans fortunes, i perjudicant als pagesos

Novè: EXIGIR a les diferents administracions competents ajuts destinats al sector per fer front a esta

situació, ja que els que han venut, han venut per baix del preu de cost i molts no han pogut ni vendre. Desè: EXIGIR el pagament puntual dels ajuts als pagesos per part de les administracions públiques. Onzè: PROHIBIR el cultiu i l’entrada de productes transgènics ja que països com Brasil ja te permís per

cultivar cítrics transgènics, amb el perill que comporta tant per les persones com per les plantes. Dotzè: PROHIBIR les patents de noves varietats per part de les grans empreses, sempre que hi hagi

diners públics, no pot ser que els diners de tots vagin a mans privades, convertint-se en una competència deslleial que comporta que els pagesos no puguin disposar de les noves varietats.

Tretzè: COMPLIR la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari 255-00008/08,

de data 14/04/2010. Catorzè: COMUNICAR aquests acords, al Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, així com del País Valencia, al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a tots els partits politics amb representació parlamentària perquè facin arribar als seus respectius grups als diferents Parlaments així com a la Comissaria d’Agricultura i Medi Rural de la Unió Europea.

11.- MOCIÓ D’ERC (R.E. 760, 24/02/2012) EN DEFENSA DEL SISTEMA AUDIOVISUAL CATALÀ.-



72

Per l'Alcadia-Presidència es concedeix el torn de paraula al regidor, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), el qual passa a donar compte de la Moció d’ERC (R.E. 760, 24/02/2012) en defensa del sistema audiovisual català, que consta del següent tenor literal: "MOCIÓ

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei de modificació de diverses lleis en l’àmbit audiovisual que modifica tres lleis vigents fins al moment: la del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la de la comunicació audiovisual de Catalunya i la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

L’aprovació d’aquesta nova llei ha suposat el trencament d’un ampli consens aconseguit a la legislatura

passada en relació a un seguit de mesures de regulació del sector públic de l’audiovisual. Entre altres qüestions, es reforça el control polític per part del Govern, disminuint el nombre tant de membres que formen part del CAC com del Consell de Govern de la CCMA i introduint altres mecanismes que simplifiquen els sistemes de renovació o d’adopció d’acords en aquests òrgans.

La reorganització i el reajustament pressupostari de moltes administracions públiques és comprensible i

acceptable en moments com l’actual, però sempre i quan vagen acompanyats de criteris que no posen en perill la finalitat del servei públic que es presta. En aquest sentit, el context de crisi econòmica, i especialment la simplificació de l’estructura de l’organització, no pot justificar mai l’afebliment i la pèrdua de capacitat de servei del conjunt dels mitjans audiovisuals públics, del sistema públic d’informació. I, des d’aquest punt de vista, tant la retallada del pressupost de la CCMA, que en els darrers dos anys ha estat d’un 25%; l’eliminació progressiva de la publicitat en les emissores, que en els darrers 5 anys ha produït una pèrdua de 60 milions d’euros; o la flexibilització dels criteris d’elecció dels membres que en formen part són criteris que consoliden l’inici d’una decadència del model de servei públic necessari.

Tenint en compte que la CCMA ja ha fet un esforç de contenció de la despesa, tancant fins i tot

delegacions a capitals com Rabat, i que el cost dels sis canals de Televisió de Catalunya i els quatre de ràdio, incloent-hi també els suports interactius, no arriba a 40€ per habitant/any. I considerant, així mateix, que un afebliment de la CCMA comporta un debilitament de la vertebració nacional del país i del nostre potencial de futur.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al ple els següents ACORDS: Primer: RECONÈIXER que l’oferta audiovisual que dóna la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,

encapçalada per TV3 i Catalunya Ràdio, ha tingut i té un paper fonamental en la cohesió social i nacional del nostre país, en promoure l’ús social del català, en donar a conèixer la nostra cultura i història i en dinamitzar el sector de la indústria audiovisual catalana.

Segon: DENUNCIAR la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya de reduir fins a eliminar la

publicitat a Catalunya Ràdio i de disminuir-la també a TV3, i demanar al Govern que reconsidere aquesta decisió, atès que aquest fet pot provocar que es buide de contingut i de qualitat la programació, que baixe l’audiència tot convertint aquestes emissores en residuals, i així es resta competitivitat a les emissions públiques en favor dels grups privats.

Tercer: DEMANAR al Govern de la Generalitat de Catalunya que mantinga per a l’exercici actual el

pressupost de l’any 2011 per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.



73

Quart: FER ARRIBAR aquest acord al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Presidència del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris amb representació en aquesta cambra." El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, avança el vot del seu grup contrari a aquesta moció tot i que, per exemple, amb el primer punt podrien estar-hi d'acord en el fet de reconèixer que TV3 i Catalunya Ràdio ha tingut i té un paper fonamental en la cohesió social i nacional del nostre país, en promoure l'ús social del català. No obstant això, afegeix que no pot estar d'acord que en un moment on s'estan retallant serveis en sanitat, on s'estan retallant serveis en ensenyament i en tantes necessitats bàsiques, com en aquests moments està passant en aquest país, ara es posin les mans al cap perquè s'estigui retallant el pressupost de TV3 o de Catalunya Ràdio. No poden arribar a imaginar que CIU, en aquest cas com a responsable del govern, tingui cap interès en el fet que desaparegui TV3 o Catalunya Ràdio, perquè té claríssim que no és així. El que hi ha és que s'ha de racionalitzar i prioritzar en aquelles coses que són més fonamentals, per la qual cosa els mitjans audiovisuals de Catalunya -com la resta de tota la gent de Catalunya- s'hauran d'estrènyer el cinturó, i pensa que en això no s'han d'esgarrar les vestidures. Afegeix que les prioritats que Catalunya té en aquests moments haurien de ser el manteniment dels serveis, com és la sanitat o l'ensenyament, que retallar sense que al seu parer es posi en perill els mitjans de comunicació de Catalunya, per la qual cosa el seu grup no hi votarà favorablement. El portaveu de CiU, n'Ivan Romeu Hierro, intervé per dir que el seu grup hi votarà en contra. En un primer punt, es reconeix l'oferta audiovisual que dóna la Corporació catalana de mitjans audiovisuals encapçalada per TV3 i Catalunya Ràdio perquè han tingut un paper fonamental, amb la qual cosa hi està plenament d'acord perquè el govern de la Generalitat de Catalunya aposta de manera rotunda per preservar i impulsar la corporació catalana de mitjans audiovisuals. Tanmateix, l'objectiu de les modificacions que s'han fet amb la llei són per a simplificar i racionalitzar l'estructura, així com l'organització i funcionament dels diferents agents públics, que actuen en aquest camp audiovisual, alhora que reforçar la qualitat i flexibilitat dels mitjans públics catalans. També recorda que, precisament, va ser el grup de CiU el que va crear aquests mitjans de comunicació (TV3, Catalunya Ràdio i la Corporació i el Consell Audiovisual de Catalunya), i evidentment no es deixarà perdre. Sobre el segon punt de la moció que fa referència a la competitivitat de les emissions públiques en favor dels grups privats, al pressupost de l'any 2011 el govern de CiU va reduir en ajuts a mitjans de comunicació privats un 70%, la qual cosa vol dir que el grup d'ERC estava atorgant moltes més ajudes a mitjans de comunicació privats que, en aquest cas, Convergència i Unió, per la qual cosa no hi poden estar d'acord. Recorda també que a TV3, que no es pot veure al País Valencià, en una banda important del territori de parla catalana, aquest senyal per on passava la freqüència de TV3 cap al País Valencià, va ser atorgada pel qui aleshores era Ministre d'Indústria del govern espanyol, en José Montilla, que va ser qui la va atorgar a la Sexta, i voldria que això quedés clar. I el seu successor, en Joan Clos, tampoc va fer res per solucionar allò que el senador actual, en senador José Montilla havia fet. Aleshores va arribar el tancament del repetidor d'Acció Cultural al País Valencià. Considera que aquí el que també s'hauria de fer és mirar a qui posen a la Generalitat de Catalunya com a president, en aquest cas, per a tenir-ho en compte. Pel que fa referència al tema dels ajustos on diu demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que mantingui per a l’exercici actual el pressupost de l’any 2011 per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, diu que el forat que va deixar el govern anterior a TV3 i a Catalunya Ràdio va ser de set milions d'euros, i pregunta si se sap quants en va deixar a la Corporació de Mitjans de Comunicació perquè va ser de vint-i-dos milions d'euros. Per altra banda, si estan d'acord a aportar aquestes quantitats per a incloure-les als pressupostos de TV3, pensa que no hi hauria problema de no fer cap tipus d'ajust. Pensa que els ajustos són més que raonables, i més



74

que justificats. Pensa que fer aquestes mocions que són tan populistes serveix de molt poc i s'hauria de presentar alguna moció, com alguna altra que s'ha presentat, i que és molt encertada, com en el tema d'agricultura que siguin molt més directes per al propi municipi; i no pensar en coses que els hagin pogut enviar des de Barcelona i que s'han de presentar, perquè això no funciona. Demana que hi hagi mocions més concretes i que ajudin veritablement aquest municipi, perquè a Alcanar recorda que hi ha llocs on TV3 es veu molt just, i en d'altres llocs ni es veu, per la qual cosa s'haurien de preocupar més de tot això, i no de si ajusten o no ajusten el pressupost, sinó d'aquestes coses. Intervé el regidor, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), per dir que no està d'acord amb la matisació que feia el portaveu del PP, perquè el que és una incoherència és atacar TV3, la llengua catalana i els senyals d'identitat, perquè ho estan fent al País Valencià perquè per molt que digui el Sr. Ivan Romeu, qui ha tancat TV3 al País Valencià ha estat el PP, i no ha estat el Sr. Montilla. Cal recordar això, perquè en qualsevol cas qui va pujar al Sr. Montilla a la presidència de la Generalitat de Catalunya va ser el Parlament de Catalunya. Per altra banda, pensa que es pot estalviar i que és lícit fer-ho, però la veritat és que no es fa de la mateixa mitjana, perquè aquí el PP s'ha cansat d'atacar TV3, les delegacions exteriors de Catalunya, però en canvi el PP no retalla ni un euro en televisió espanyola, en les seves delegacions, ni en l'Institut Cervantes, i sempre retallen als mateixos, a Catalunya. En qualsevol cas, les argumentacions del Sr. Ivan Romeu feien referència al fet que com hi ha crisi s'ha de retallar, i com que hi ha crisi el que es fa és treure la publicitat perquè no tingui finançament, i pensa que és un argument que no s'aguanta. Si hi ha crisi, s'ha volgut treure la publicitat quan és un ingrés, perquè això vol dir o que hi posaran més diners públics, o que baixaran la qualitat. Diu que serà el seu grup el que decideixi, en tot cas, quines mocions han de presentar i no deixaran que un altre partit els hagi de dir quines mocions haurien de presentar. Presentaran mocions que facin referència a Alcanar, a Catalunya, al nostre país, i si fa falta a tots els nivells on es puguin defensar els interessos dels nostres ciutadans, d'Alcanar i de Catalunya. Es pot dir que hi ha dèficit, però amb aquesta excusa de la retallada s'està atacant aquest model, quan és un model que ha estat un èxit; perquè fa un temps s'atacava el model d'immersió lingüística, i ara s'intenta atacar un altre dels pilars de la nostra construcció nacional. Està clar que des del PP s'està en contra d'aquesta construcció nacional, que no comparteixen, tot i que això és lícit; però no sap perquè ho fa CiU, tot i que sospita perquè tracta d'afavorir altres mitjans de comunicació que, segurament, li són més afins o més fàcils de governar. Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que "el PP és el dimoni banyut" i es veu que és qui té la culpa de tot el que passa en aquest país, mentre que la resta ho fa tot bé. Pregunta què ataca el PP, perquè el Sr. Martí Montesinos deia abans que era el govern de la Generalitat de Catalunya qui retalla això, i pregunta qui hi ha al govern de la Generalitat de Catalunya, perquè pregunta novament què retalla del PP en aquest tema. I afegeix que com no mereix que li contesti, aquí acabarà la seva intervenció i no ho farà. Demana la paraula en aquests moments el portaveu de CiU, n'Ivan Romeu Hierro, per respondre a la pregunta que se li ha fet sobre el motiu pel qual sabien que CiU estava fent això, i li ha de respondre que Convergència ho està fent perquè és un grup polític responsable, i no com altres. El regidor, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), respon al portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, que aquesta llei s'ha aprovat amb els vots del seu partit, perquè ha estat qui ha aprovat el pressupost i aquesta llei; per la qual cosa ara no pot dir que no en té res a veure, perquè l'han aprovat conjuntament i de la maneta en aquest bipartit que formen al govern CIU i PP. Si pretendre que un pilar de cohesió al nostre país, de construcció nacional, és una irresponsabilitat, aleshores seran irresponsables, però pensa que el que és una irresponsabilitat és debilitar aquest pilar de la nostra construcció nacional.



75

Demana la paraula el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, per preguntar què té a veure en Montilla i en Clos amb el que ara es vol fer a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè no ho acaba d'ente4ndre. Es justifica una decisió actual en decisions del passat que, a més a més, no tenen res a veure amb la decisió que s'està prenent. Li sembla que s'estan treient les coses de context, perquè encertadament o no es van instal�lar uns repetidors al País Valencià, i aleshores encertadament o no s'atorguen un seguit de llicències per l'estat a determinades comunitats autònomes i a determinats territoris per a determinades empreses, que suposa que entren en un concurs públic per adjudicar aquelles freqüències. Diu també que s'adjudiquen, encertadament o no, i li agradaria saber si la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió també va participar en aquell concurs d'atorgament de freqüències, perquè no ho sap. Encertadament o n hi ha un govern en un determinat territori que pren la decisió de tancar repetidors, i encertadament o no hi ha gent que s'hi oposa, altra fa manifestacions; i encertadament o no hi ha un govern que no fa cas i continua tancant els repetidors. I pregunta això què té a veure amb la política de mitjans audiovisuals que està decidint un altre govern en una cojuntura completament diferent, en un territori diferent i amb un govern completament diferent, perquè no ho acaba d'entendre. Per altra banda, hi ha una altra cosa que no entén i és com es pot sanejar una Corporació si la font principal d'ingressos de diners no públics, es treu. Perquè aleshores no entén com es pot arribar a sanejar, perquè aleshores s'han de posar més diners públics o s'han de tancar serveis, o es tanca; però si es treu el finançament dels diners privats que es reben a través de la publicitat com es pot arribar a sanejar, perquè tot això li sembla molt difícil a no ser que comprin un bitllet i els toqui la loteria. Les televisions i les ràdios viuen dels seus continguts, i els continguts es fabriquen amb diners. Si televisió espanyola tanca Clan és tan senzill com que no podrà pagar Bob Esponja, i això va sortir publicat ahir mateix a El País. Això vol dir que no hi ha diners per a comprar els continguts que necessita una cadena per a tenir audiència, i posa aquest exemple que és molt clar i poden entendre tots. Si TV3 es va que cada vegada tingui menys ingressos, probablement podrà comprar cada vegada menys sèries americanes d'èxit, menys retransmissions esportives de qualitat, no podrà comprar la Champions ni els partits del Barça, i no podrà contractar bons professionals per a produir grans produccions com està fent ara, per a poder vendre-les a l'estranger i obtenir altres ingressos, i pensa que tot això no hauria de ser tan difícil d'entendre. Si això s'obstaculitza probablement hi haurà una televisió més regional, i al final hi haurà el que hi haurà; però les qüestions d'aquest tipus afecten i molt, i sinó ja es veurà. Intervé l'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que el text de la moció presentada no va en la l´nia de parlar de forats, ni de retallades, models o continguts, sinó que una vegada reconegut el paper de TV3 -que pensa que tothom ho sap- l'únic que diu és que s'ha d'anar en compte amb la línia encetada de reduir fins a eliminar els ingressos derivats de la publicitat, tant de Catalunya Ràdio com de TV3. Perquè si es redueix la publicitat, es redueixen els ingressos privats, per la qual cosa augmenta la dependència de finançament públic, i el text de la moció va per aquesta línia i no en dèficits, ni retallades. Es cert que és una conseqüència, però el tema és aquest. Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per puntualitzar que el problema i la desgràcia és que han d'acabar decidint si veiem "Bob Esponja" o si tanquem un quiròfan. El problema és que la situació a la qual s'ha arribat és aquesta i n'és l'exemple, perquè el problema és que al final han d'acabar decidint què es prefereix i què s'ha de prioritzar. No obstant això, hi ha qui pren les decisions pensant en unes coses, i n'hi ha que pren les decisions pensant en unes altres, perquè tot pensament és legítim. El que no es pot fer és desqualificar de la forma com es desqualifica, i quan es parla de la forma en què es parla. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, puntualitza que pensa que no ha fet cap desqualificació a ningú, sinó que ha dit "encertadament o no", però ha donat aquest exemple que sortia ahir al diari El País perquè



76

televisió espanyola, que va entrar en aquesta dinàmica de supressió de la publicitat, ara es troba que ha de tancar la meitat de les emissores i dels serveis que tenia, quan justament es va fer en una època de bonança molt diferent de l'actual, en la qual l'estat tenia i rebia tanta quantitat d'ingressos que podia destinar més diners públics a un pressupost a la Corporació de ràdio i televisió, i no com passa ara. Posava aquest exemple perquè s'entengui que una cadena que mira moltíssima gent, i sobretot el públic infantil, ha de tancar i no perquè no puguen continuar emetent, sinó perquè el que val d'aquella cadena són els seus continguts, el que s'emet per antena, que és el que dóna audiència i publicitat i ingressos. Si es trenca aquest cercle, s'està trencant tot. Per altra banda, afegeix que ell no accepta les dinàmiques en les quals entrava el portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, quan diu que s'ha de triar entre la televisió i un quiròfan, perquè això és una fal�làcia i ho sap perfectament perquè no és aquesta la dicotomia. Si fos aquesta, tothom podria tenir-ho clar, però això no funciona així perquè podrien parlar de multitud de coses accessòries que té l'estat, la Generalitat de Catalunya i altres, que són prescindibles i de les quals no es prescindeix. Per exemple, pel que fa referència al Liceu, ningú s'ha plantejat tancar el Liceu, quan és un organisme on gran part dels seus ingressos vénen del pressupost públics, perquè la Conselleria de Cultura no s'ha plantejat tancar aquesta aixeta d'ingressos del Liceu. Entén que algú li digui que és cultura, però si s'ha de tancar un quiròfan, s'hauria de tancar el Liceu i de la mateixa manera es podria utilitzar aquesta mateixa dicotomia. I si s'ha de tancar un quiròfan, pregunta per què no es tanca l'Institut Ramon Llull o l'Institut Cervantes, si és que han de triar entre tancar un quiròfan o aquests instituts, perquè podrien continuar així "in eternum". Considera que aquesta comparativa no li serveix, perquè tot és un conjunt; i si una cosa funciona relativament bé el que s'ha de fer és intentar-la millorar, al seu entendre. I si funciona, potser valdria la pena que ni es toqui, perquè si funciona el que pot passar és que si es toca, acabi funcionant malament. A partir d'aquí, pensa que els rèdits que s'han mesurat amb Catalunya Ràdio i la Corporació Catalana són més que sobrats, i recorda que ells són una generació que han après català mirant TV3, perquè a escola ell no en va aprendre i ell és més jove que el Sr. Beltran Valls, i aquest de català tampoc en va aprendre. Moltes coses es mesuren en funció dels seus resultasts socials, i TV3 és un exemple; i utilitzar la bicotomia del quiròfan és una fal�làcia i no s'hauria de fer, perquè també és voler buscar una dinàmica fàcil i no és aquesta la disjuntiva. Si fos tan simple, tothom ho tindria clar, però és tot un conjunt de coses. Demana la paraula el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que no li correspon a ell defensar CiU, perquè CiU ja es defensarà sola. Pregunta si de veritat creu el portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, que com aquí ja s'ha dit és qui va crear TV3 té cap interès en el fet que TV3 deixi de funcionar. El portaveu del PSC-PM, en Ricard Bort Fibla, respon que ell no ho sap. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que ell sense saber-ho, sí que ho sap, perquè no creu que CiU tingui cap interès que TV3 deixi d'emetre i n'està totalment convençut. Aquí no s'està parlant de tancar TV3 perquè deixi d'emetre, ni tancar Catalunya Ràdio, ni tot això, perquè això són suposicions que fan d'altres. El que està clar és que aquí s'ha arribat a una situació que és insostenible, i ara es veu que la culpa és de CIU i del PP. Considera que per algun lloc s'ha de fer alguna cosa, i pregunta si no és cert que s'estan tancant quiròfans, o si s'està acomiadant gent d'hospitals al carrer i de l'ensenyament, i s'està aconseguint que les baixes d'ensenyament no es cobreixin si no es compleixen uns determinats requisits, perquè alguna cosa s'haurà de fer. Repeteix que no li pertoca a ell defensar CIU perquè se sap defensar sola, s'ha decidit que per aquí es pot aportar un gra de sorra, i això és el que entén, per a intentar anar aguantant com es pugui fins que la situació millori. Però d'aquí a dir que això res "l'ecatombe" i que desapareixerà Catalunya Ràdio i TV3, demana que no li facin riure perquè no és un tema per a riure, perquè hi ha gent que s'ho està passant massa malament.



77

Intervé novament l'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per recordar que el debat i el tema de la moció no és de continguts, ni de si trien "Bob Esponja", per no dir qualsevol altra despesa, o es fan quiròfans, perquè aquest no és el debat de la moció i això no ho diu en cap moment. El debat no diu que la situació sigui sostenible o insostenible, i en cap moment es diu res i no es diu ni blanc ni negre. I segurament, si la situació és més sostenible o menys és per un acord polític, que uns senyors decideixen que un dia determinat d'un any determinat ha d'haver un objectiu de dèficit del 3%, per la qual cosa s'ha de reduir en un moment de baixada d'ingressos públics i de restricció pressupostària, i això és el que fa aquesta situació insostenible. Tanmateix, tot això és un altre tema, i recorda que aquí no es diu en cap moment en això, sinó que del que es tracta és que si TV3 -i se li reconeix el paper de cohesió social que ha tingut- ha de tenir ingressos per publicitat o no, perquè aquest és el text de la moció i el tema que es vota. No obstant això, si consideren que en un moment de restriccions de pressupostos públics, els diners que es recapten del sector privat per publicitat és el moment més adequat per a renunciar-hi, perquè sembla que no ho sigui, i és el que s'està dient. I precisament és perquè en la mesura que a TV3 i a Catalunya Ràdio se li treu capacitat d'autofinançament el que s'està fent és augmentar la dotació de recursos públics per a posar-ho, o s'haurà de reduir múscul de la Corporació Catalana. Per tant, del que es tracta és d'aquest model de la Corporació Catalana (TV3 i Catalunya Ràdio) i s'ha de permetre que es tinguin ingressos per publicitat o no, i en cap moment s'ha entrat en altres qüestions, ni en dèficits, ni de situació econòmica insostenible ni de continguts. El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, llegeix que el punt tercer hi diu "demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que mantinga per a l’exercici actual el pressupost de l’any 2011", per la qual cosa aleshores ja li explicaran què significa mantenir els pressupostos, perquè ell entén que no es retalli; i que es mantingui el pressupost vol dir que no es retalli. Pregunta si això l'alcalde no ho entén, perquè una vegada li va dir que ell era economista i que n'entenia molt, i pregunta si quan llegeix al punt tercer demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que mantinga per a l’exercici actual el pressupost de l’any 2011" què pensa que s'està demanant. L'Alcalde, n'Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), li prega que no posa en paraules seves coses que no ha dit, perquè el Sr. Beltran Valls té la mania de dir que ha dit paraules que ell no ha dit. Ell no té cap inconvenient a reconèixer que la seva professió és economista, perquè és llicenciat en ciències econòmiques, però mai ha dit que en aquest tema n'entengui molt, per la qual cosa li demana que això no ho posi en boca seva i que no ho digui, perquè això no és cert. Recorda perfectament el dia en què va passar i com va ser, i això que diu que "n'entén molt" és un afegitó del Sr. Beltran Valls, per la qual cosa li demana que no ho digui. Insisteix que el debat no és de dèficits ni de continguts, sinó que en la mesura que, en la situació delicada actual, si es treuen els ingressos de publicitat, el que s'haurà de fer és o augmentar la dotació pressupostària o la possibilitat de mantenir estructures serà molt problemàtica, i és això talment, la qüestió de la publicitat.

Per tot això, el Ple aprova per 11 vots a favor de n’Alfons Montserrat Esteller, en Miquel Sancho Matamoros, na Ma Carme Navarro Balada, en Josep Manel Martí Montesinos, na Mercè Fischer Cid, en Josep Ma Sancho Subirats, n’Eva Ma Queralt Roca i en Joan Roig Castell (ERC-AM), i en Ricard Bort Fibla, en Xavier Ulldemolins Reverter i na Zoila Domínguez Zaporta (PSC-PM); amb 6 vots en contra de n’Ivan Romeu Hierro, n’Antonio José Fibla Reverter i na Ma Teresa Lange Ebri (CIU), i d’en Josep Beltran Valls, na Ma José Subirats Reverter i en José E. Fornós Gilabert (PP), l’adopció dels següents acords:

Primer: RECONÈIXER que l’oferta audiovisual que dóna la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, encapçalada per TV3 i Catalunya Ràdio, ha tingut i té un paper fonamental en la cohesió social i nacional del nostre país, en promoure l’ús social del català, en donar a conèixer la nostra cultura i història i en dinamitzar el sector de la indústria audiovisual catalana.



78

Segon: DENUNCIAR la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya de reduir fins a eliminar la publicitat a Catalunya Ràdio i de disminuir-la també a TV3, i demanar al Govern que reconsidere aquesta decisió, atès que aquest fet pot provocar que es buide de contingut i de qualitat la programació, que baixe l’audiència tot convertint aquestes emissores en residuals, i així es resta competitivitat a les emissions públiques en favor dels grups privats.

Tercer: DEMANAR al Govern de la Generalitat de Catalunya que mantinga per a l’exercici actual el

pressupost de l’any 2011 per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quart: FER ARRIBAR aquest acord al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Presidència del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris amb representació en aquesta cambra.

12.- MOCIÓ DE CIU (RE 795, 27/02/2012) PER A LA DECLARACIÓ DE LES FESTES DE BOUS DEL MUNICIPI “PATRIMONI IMMATERIAL D’ALCANAR I DE LES CASES D’ALCANAR.- Per l’Alcaldia-Presidència es concedeix el torn de paraula al portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, el qual passa a donar compte de la Moció per a la declaració de les festes de bous del municipi “patrimoni immaterial d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar, que consta del següent tenor literal:

EXPOSICIÓ: o El grup municipal de CIU, coneixent les iniciatives preses en altres municipis d’Espanya i d’altres

països que, acollint-se a Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, tracten de fomentar i conservar els seus festeigs amb bous com a “Patrimoni cultural immaterial” considerem que la riquesa i peculiaritat dels festeigs populars a Alcanar i Les Cases d’Alcanar, sense cap dubte, mereixerien poder comptar amb la mateixa consideració.

o Parlar de bous a les Terres de l’Ebre és igual a festa, així com parlar de festes és parlar de bous, dos

paraules que van lligades i que les acompanyen les de cultura, tradició, identitat, sentiment, germanor, etc.

o Des de fa molt de temps a les nostres terres i també al nostre municipi d’Alcanar, es venen celebrant

any rere any, les festes de bous i així ens ho expliquen els nostres avis emocionats al recordar velles anècdotes relacionades amb aquests animals i que des de la seva avançada edat observen els canvis de la fesa i la seva trajectòria ascendent.

o La festa dels bous a les Terres de l’Ebre i a casa nostra és única entre totes les celebrades. És una

festa que reuneix a persones de la seva mateixa població i de les poblacions veïnes, els més joves i els més vells i en tot aquest conjunt de gent no hi ha rivalitats, tots estem units per la festa, la Festa dels Bous.

o Una festa amb bous és un joc entre l’animal i el retallador en que cadascú mostra lliurement les seves

habilitats, en qualsevol dels escenaris que es puguen donar i modalitats existents, en què el públic gaudeix de veure’ls i aplaudeix a un i altre sense distinció.

o Coneguda aquesta tradició i peculiaritat dels festeigs amb bous, unti a l’existència de dades suficients

que documenten des de temps molt llunyans, de forma constant i ininterrompuda, la presència dels bous entre la nostra gent, dins de les nostres tradicions i costums tan ancestrals, considerem, que tot



79

això constitueix, de manera indubtable, part del patrimoni cultural immaterial d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar.

o Que des de l’Ajuntament d’Alcanar es pugue estudiar la possibilitat de declarar les festes dels bous

d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar “Patrimoni Cultural Immaterial del municipi”, conforme a les disposicions de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni immaterial de la UNESCO.

Per tot l’exposat, el grup municipal de Convergència i Unió, trasllada aquesta moció al Ple de l’Ajuntament d’Alcanar per a la seva anàlisi i discussió.” Explica el portaveu de CiU, n'Ivan Romeu Hierro, per dir que a banda de la moció, voldria afegir que una de les raons que els ha fet presentar la moció és tenir en compte que Alcanar era l'únic municipi, no de les Terres de l'Ebre sinó del Montsià, on encara no s'havia aprovat aquesta moció. Hi ha una agrupació de penyes i de comissions taurines de les Terres de l'Ebre, que es van posar en contacte perquè aquesta moció es pogués aprovar des de l'ajuntament, i s'ha presentat finalment des del grup de CIU perquè era l'únic municipi del Montsià on no s'havia aprovat. Considera que la tradició a Alcanar i a les Cases d'Alcanar, és suficientment important com perquè aquesta moció estigui aprovada, perquè és un pas més que es pot fer amb la iniciativa de l'Agrupació de Penyes, per la qual cosa pensa que almenys s'hauria de sol�licitar per a poder-ho aprovar, i demana l'aprovació a poder ser de tots els grups municipals. Intervé el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, que des del seu grup hi votarà a favor, perquè sempre han defensat els correbous, els bous al carrer, i també els bous de plaça; per la qual cosa com no podia ser menys, aquesta moció comptarà amb el seu vot favorable. El Ple d’aquest ajuntament aprova per unanimitat: ESTUDIAR la possibilitat de declarar les festes dels bous d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar “Patrimoni Cultural Immaterial del municipi”, conforme a les disposicions de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni immaterial de la UNESCO. (A les 23.15h. es fa un breu recés, i es reprèn novament la sessió a les 23.25h.)

13.- TORN OBERT DE PARAULES.- Demana la paraula en aquest punt el regidor del PP, en José E. Fornós Gilabert, el qual manifesta que

en la passada Junta de Govern Local, de data 17/01/2012, al despatx de correspondència hi ha un escrit de Ports de la Generalitat de Catalunya a Sant Carles de la Ràpita, en la qual s’informava de la convocatòria de la primera reunió ordinària del Comitè Consultiu, per la protecció del port industrial d’Alcanar previst a les oficine que té Ports de la Generalitat. Demana informació del regidor o de la persona de l’ajuntament que va assistir en aquesta reunió, perquè informi sobre el que es va tractar, perquè és un tema que els interessa.

També demana la rehabilitació de la plaça del Barranc, que està una mica deteriorada, per la qual

cosa voldrien que es fes una actuació d’arranjament i que s’arreglessin els desperfectes que hi ha, així com la col�locació de plaques de cautxú en la zona de jocs infantils on no n’hi ha cap. També s’hauria d’arranjar la zona de la “xalana” que hi ha en aquest espai. L’any passat el sistema que es va establir al carrer Major, va ser de fer-lo peatonal en determinades hores, la qual cosa troba correcta i hi està completament a favor, tot i que s’haurien d’arranjar les irregularitats que hi ha al ferm del carrer, concretament les llambordes (“adoquins”) que provoquen desnivells del carrer i on la gent podria caure. Afegeix que també caldria anul�lar la franja de zona verda que sobre els plànols quedava molt bé, però que en aquests moments l’únic que està portant són problemes de caigudes i de brutícia, per la qual cosa s’hauria de nivellar tot el carrer.



80

El seu grup demana que s’habiliti una zona de càrrega i descàrrega, o bé al carrer Major o bé a la Plaça de Sant Pere, perquè no hi ha cap lloc on els transportistes puguin aparcar sense que siguin multats, ja que en aquests moments han d’aparcar com poden i on poden.

Intervé seguidament el portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, per dir que en l’últim ple van demanar,

després que s’aprovés finalment abandonar l’execució del projecte del nou mercat municipal, que se’ls digués les despeses que s’han produït en tot aquest procés; és a dir, quant ha costat el projecte, els estudis que s’han realitzat, i quan ha costat tot això.

També voldria que se’ls informés sobre com estan els pressupostos, perquè ja estan al mes de març i els

pressupostos s’haurien d’aprovar l’any anterior, però han passat dos mesos i no sap em quina fase estan. Pensa que els pressupostos han d’indicar quin és el rumb que vol emprendre aquest Equip de Govern, i voldria saber quines són les previsions d’ingressos, perquè molt es tem que els ingressos baixaran i veu amb preocupació com aquest ajuntament, almenys des de fora, sembla que la partida de despeses no para de crèixer. Per tot això, voldria saber quins terminis tenen marcats des del govern municipal per a presentar aquests pressupostos, i quines són les línies generals d’aquests pressupostos. Després de totes les intervencions que s’han fet aquesta nit, tenia una sèrie de preguntes que deixarà per a una altra vegada; tot i que en l’última comissió informativa que es va fer quan es va parlar de la remodelació del butlletí informatiu local es va informar que a partir d’ara hi hauria uns espais dedicats als grups polítics, per la qual cosa pregunta a partir de quan estarà aquesta disponibilitat.

Informa el regidor de Mitjans de Comunicació, en Miquel Matamoros Sancho (ERC-AM), que a partir del

proper butlletí informatiu ja es podrà disposar d’aquest espai per als partits polítics. Intervé l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), pel que fa referència a la primera pregunta

formulada pel Sr. José E. Fornós Gilabert, per dir que en tot cas preferiria respondre-li millor perquè parla de memòria. Si és la que ell recorda, era una reunió que tractava sobre temes de seguretat on no hi assistia cap polític, sinó que anava un tècnic que, en aquest cas, va ser el cap de la Policia Local. De totes formes, no voldria equivocar-li, i ho voldria precisar millor, però recorda que va ser així. Sobre la plaça del Barranc de les Cases d’Alcanar, pren nota dels arranjaments, així com pel que fa a la plaça Major, perquè és un tema que són conscients que s’hauria de mirar de solucionar, i pren nota de la zona de càrrega i descàrrega.

Pel que fa referència al projecte del mercat, intentarà que per al proper ple o abans del plenari, es pugui

informar sobre les despeses derivades de les obres de rehabilitació del mercat municipal; i sobre els pressupostos s’està treballant, tot i que no vol dir que seria per al proper plenari, però ja s’estan enllestint els treballs d’elaboració finals per a la presentació dels pressupostos.

El portaveu del PP, en Josep Beltran Valls, diu que els pressupostos són molt importants perquè marquen

la línia del que, en aquest cas, l’Equip de Govern estableix cap on vol anar. També els donarà una idea, als grups de l’oposició, de quins són els nivells d’ingressos que en aquests moments disposa aquest ajuntament, i quina seria la contenció de la despesa que es preveu, si és que n’hi ha, i en quina línia es vol anar. Pel que fa al butlletí informatiu d’Alcanar va ser unmalentés, i pot estar tranquil que a partir d’ara el PP també farà les seves aportacions, perquè el problema –que en aquest cas és un problema seu- és que no tenia clar que la revista sortís mensualment. Tanmateix, es va estar parlant que hi hauria alguns números que sortirien de forma bimensual, i si és mensual en tot cas ha estat un malentès seu, i d’ara endavant avança que ja faran les seves aportacions.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), manifesta que pel que fa als pressupostos, el tema de

les grans inversions en aquest moment encara no estan endegades les grans línies, com és el PUOSC, etc. Un altre aspecte que hi ha delicat, són els ingressos procedents d’altres administracions, que tampoc ho tenen confirmat en aquests moments. Tot pressupost té un cert caràcter de previsió, però enguany encara és més excepcional perquè



81

ingressos que, més o menys, hi havia una línia de confirmació, encara es troben a l’aire. De totes formes, sigui d’una manera o d’una altra, la seva idea és de tancar-los al més aviat possible.

Demana la paraula el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, el qual assenyala que més que una pregunta

és una observació que al seu grup li ha molestat bastant, i estan disgustats. Es un tema que va ocórrer el passat 17 de febrer de 2012, en l’acte d’inauguració de la piscina municipal. Comprèn que era un dia d’alegria, de celebració i de satisfacció i també de reconeixements. L’Alcalde en el seu discurs que va fer de reconeixements, fa agraïments a en Ricard Bort Fibla per les seves gestions, al regidor del seu partit socialista, als regidors d’ERC, al regidor de CiU en Josep Bort Fibla, i a la regidora de CiU na Ma Isabel Selma Fontet, i prou.

Suposa que recordarà l’alcalde que al seu costat, en l’última legislatura, va estar treballant amb un altre

regidor del grup de CiU, i suposa que ho recorda. I suposa que també recordarà que aquesta persona va posar el seu treball i esforç, no únicament em el projecte de la piscina coberta, sinó també em molts altres projecte que el Sr. Montserrat Esteller va inaugurar; per la qual cosa pensa que aquesta persona va estar treballant força al seu costat em molts moments difícils en aquella legislatura. Per al seu grup és una falta de respecte i d’ètica que l’Alcalde no únicament no fos capaç d’agrair-ho, sinó també que no fos capaç de comentar-ho ni de nomenar el regidor, en Joan Bta. Beltran Queralt. Pensa que era un bon moment per agrair, com a mínim, el seu esforç. El seu grup va constatar en aquest cas la falta de sensibilitat i de respecte que va tenir cap a una persona que no va poder gaudir, com tota la resta, de la inauguració de la piscina coberta. Voldria que constés en acta que des del grup de CiU, i es pot sumar qualsevol partit polític, es vol fer constar l’agraïment a en Joan Bta. Beltran Queralt, com a regidor del grup de CiU, que durant l’anterior legislatura va estar, va fer la tasca i va posar l’esforç i va treballar per realitzar, a banda d’altres projectes, el de la piscina municipal. Voldria que, ja que en quells moments això no es va fer públic, que constés en acta. També diu al Sr. Montserrat Esteller que, si pel nerviosisme o per algun altre motiu, no es va recordar d’aquesta menció i agraïment, considera que ara és un bon moment i una bona oportunitat per a fer-ho.

Intervé l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), per dir que el Sr. Beltran Queralt és una persona

que li mereix tots el seu respecte, i això vol deixar-ho clar. Es una persona que al costat seu, al seu davant o al seu darrera, ha après molt. També li ha de dir que el moment dels reconeixements, va haver un ple aquí en el qual ja es van fer els reconeixements. Entén que això pugui molestar el Sr. Romeu Hierro, i no pot evitar una certa sensació que de vegades es vulgui utilitzar un cert sentiment que hi pugui haver, que per altra banda és lícit i legítim, i que es vulgui utilitzar. Va ser un discurs d’inauguració, i el cert és que no va esmentar tots els noms, perquè passa que sempre es deixen alguns noms, i en aquest sentit va intentar citar aquelles persones que van ser més rellevants.

Diu que va intentar ser equànim en grups, perquè pogués esmentar a tots els grups municipals. Està clar

que hi havia una persona que tenia la regidoria d’Esports, dues persones que havien fet aportacions concretes; també va esmentar el Sr. Ricard Bort Fibla perquè era una obvietat i era de jutjat de guàrdia no citar-lo.

Tampoc s’han d’entendre les omissions com a falta de respecte, perquè li diu sincertament i no té cap

inconvenient a reconèixer tot el que ha après al costat del Sr. Beltran Queralt, i que li mereix moltíssim respecte més enllà que en temes concrets hi poguessin haver afinitats o discrepàncies. També està segur que ni per una banda ni per l’altra, les discrepàncies es portaven a esferes personals, i n’està completament segur, i més ell que en tot cas era un “monstre polític” en el bon sentit de la paraula.

Per altra banda, afegeix que ho diu de tot cor, no va esmentar per exemple el Sr. Josep Manel Martí

Montesinos, el qual és un bon costum que té de fer reunions setmanalment. Aquí hi ha hagut una feina important, la qual cosa demostra el fet que només hi va haver una desviació mínima, i això tampoc és perquè sí. Era un projecte que recorda que feia més d’un any que estava fet i on podien haver desajustos. Tampoc va esmentar el regidor d’aleshores, n’Enric Sancho Montané, o la regidora n’Eva Ma Queralt Roca la qual des que s’ha incorporat ha estat treballant en aquest projecte. En aquest sentit va intentar ser el més institucional possible, i va fer el reconeixement de



82

la Generalitat de Catalunya com a tal, independentment de colors. I no va parlar ni d’interioritats, ni d’intimitats ni de colors.

Tenia molta il�lusió, i pensa que és bo per a Alcanar, i recorda que el màxim autogovern en el sentit de la

representació és la Generalitat de Catalunya, independentment del color, per la qual cosa tenia molta il�lusió de comptar amb la presència del Secretari de l’Esport, independentment de colors, i no es va fer cap altra cosa, sinó que se’l va convidar a l’acte. I no es va invitar, i això també pot ser injust, a d’altra gent que ja va fer possible la construcció de la piscina, com el Sr. Jesús Auré, com una altra persona que s’hauria d’haver convidat, com el Sr. Rafel Niubó, que en aquell moment era el secretari de l’esport, un càrrec que avui ostenta el Sr. Tibau. Va ser a través seu, precisament, que es va atorgar una subvenció molt important, i només cal veure les subvencions que s’atorgaven i la que es va donar per a aquest projecte. A aquest senyor, per exemple, no se’l va convidar, perquè si l’haguessin convidat perquè el cor ho demanava, també semblava que es feia un paper poc institucional, tot i que el Sr. Rafel Niubó té lligams a Alcanar i té família aquí.

Demana que tampoc s’entengui això com una omissió com a falta de respecte, perquè en cap moment era

aquesta la intenció, perquè hi ha hagut gent que ha treballat molt en aquest projecte. En aquest mateix sentit, tampoc va sortir el nom del regidor en Xavier Ulldemolins Reverter, sinó que havia de sortir un nom que representés un partit polític com era el PSC, i havia de sortir un nom que representés el grup de CiU i era talment això, i en aquest aspecte diu que es van intentar salvaguardar les aportacions. En cap moment vol que s’entengui que una omissió impliqui una falta de respecte.

Demana la paraula en Ricard Bort Fibla (PSC-PM, com a portaveu del grup del PSC-PM, per puntualitzar

que ara es congratulen tots d’aquest projecte i celebra la unanimitat que ara veu pel que fa referència a l’equipament de la piscina, tot i que vol recordar –i es poden veure les actes- que això no sempre ha estat així; perquè els que són més veterans i porten aquí uns quants anys això ja ho saben.

Intervé el portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, per subratllar que és un tema que al seu grup li va saber

greu, en el sentit de fer els esments dels dos regidors de CiU, que formaven govern amb el Sr. Montserrat Esteller, per la qual cosa han donat un vot de confiança perquè potser pels nervis s’ha deixat molta gent, i si el Sr. Montserrat Esteller en aquests moments, ja que no ho va fer aleshores, li semblava correcte fer un agraïment a una persona que no va poder estar en aquells moments, i és únicament el que s’ha dit.

En aquest sentit, pensa que li ha donat un vot de confiança, quan diu el Sr. Montserrat Esteller que ho va fer

sense cap intencionalitat, per la qual cosa reitera que ara és un bon moment per fer-ho, el poc o molt que va poder fer aquesta persona que va formar govern amb el mateix alcalde, i és únicament això. Evidentment que cadascú té el seu pes específic, com el regidor d’Urbanisme el pugui tenir, però aquest senyor formava govern amb el Sr. Montserrat Esteller. El regidor d’Esports que estava al govern muncipal aleshores, en Josep Bort Esteller, el tenia, com també la regidora na Ma Isabel Selma Fontet per la seva aportació; però pensa que també, poc o molt, el regidor de CiU que va formar part del seu govern, en Joan Bta.Beltran Queralt, com a mínim s’hauria d’haver fet una menció d’agraïment. Apunta l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que és una apreciació que respecta totalment. HI ha hagut tres Equips de Govern, un actual que ha tingut una part i que són 11 membres, l’anterior mandat amb CIU i ERC on n’hi havia set, i una altra anterior formada pel PSC-PM i ERC que eren 7 regidors, i els noms que es van esmentar eren quatre o cinc noms de persones, i omissions n’hi ha hagut. Per altra banda, no voldria que el regidor, en Xavier Ulldemolins Reverter, s’enfadés i no sap qui va iniciar el projecte de les instal�lacions de la Fanecada. No voldria que s’enfadés ningú perquè aquesta no és la pretensió, i si va parlar d’en Ricard Bort Fibla s’està reconeixent, no al Sr. Bort Fibla, a nivell personal; sinó des del punt de vista de la formació política que representa. En aquest cas, el Sr. Josep Bort Esteller era el regidor d’Esports, per la qual cosa ja es complia amb els reconeixements. Si es fixen, per part del seu partit, no va fer cap reconeixement a ningú i no va esmentar cap no, quan s’ha de reconèixer que hi ha hagut



83

gent que ha passat moltíssimes hores. Per tant, tampoc voldria que es prengués això com una omissió, i que no s’interpreti com una agressió en el sentit de falta de respecte o falta d’atenció, perquè no era això. El portaveu de CiU, n’Ivan Romeu Hierro, diu que simplement el seu grup volia fer constar en acta aquest fet, i l’agraïment públic des del seu grup a aquesta persona, perquè continua pensant que s’hauria pogut fer. A partir d’aquí, i pel que fa al vot de confiança que demana, pensa que l’alcalde podria haver-se’n recordat de tota la gent o d’alguna, però li va sobtar, i no és un comentari seu ni una apreciació seva, sinó que és d’altra gent que li va sorprendre aquest fet. Repeteix que no cal donar-hi més importància, però volia fer constar perquè en aquests moments era oportú fer-ho, i l’Alcalde ha tingut l’oportunitat de poder-ho agrair públicament. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), respon que un veterà d’ERC que per a ell és un referent, i que és el president de la secció local d’aquest grup, és el Sr. Josep Ma Sancho Subirats, al qual tampoc es va esmentar. S’hauria pogut fer una relació de noms, però en aquell moment es van intentar esmentar els fets més rellevants, i reconèixer una tasca feta des de punt de vista de grups municipals. Demana la paraula el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, per dir que aquesta setmana van fer una acta de compareixença pel tema del C/ Alcalde Sanmartí, en la qual van posar de manifest totes aquelles anomalies que van observar en la documentació que se’ls va facilitar. Ell no voldria allargar molt aquest tema, perquè està a l’espera de rebre l’informe que va demanar a la Secretària en l’anterior plenari, i a partir d’aquí donarà un altre pas o no. Afegeix que no hi ha constància de l’existència de cap tipus de document contractual entre l’empresa Gilabert Miró i l’Ajuntament d’Alcanar, i tampoc hi ha constància que existeixi el pressupost d’aquesta obra, ni la seva licitació prèvia. Recorda que el portaveu del PP, Sr. Beltran Valls, ho va demanar un dia en aquest plenari, per saber quins eren els costos de l’obra i els costos addicionals derivats dels episodis que hi van haver, perquè és un tema que voldria conèixer. En funció de l’informe de la Secretària, s’actuarà.

Vol fer una observació perquè si quan ell va posar de manifest, la primera vegada, i es va agrair el suggeriment i el to de la intervenció el Sr. Alcalde, s’haguessin assegut i s’haguessin plantejat les coses d’una altra manera, està convençut que avui no n’estarien parlant. Pel que fa referència a la piscina municipal, subratlla que és cert que es tracta d’una obra emblemàtica, de la qual tots els canareus s’han de sentir orgullosos, tot i que ha entrat en ús i pensa que hi ha alguna deficiència. A Montbrió del Camp va ofegar-se una xiqueta, i ell ha treballat molts anys en l’àrea de prevenció, ha hagut d’actuar en accidents mortals molt desagradables que li han tret el son durant molt de temps. Recorda que l’Ajuntament d’Alcanar també va tenir un accident laboral moral, i arran de tot això està convençut que tots els accidents es poden evitar, per la qual cosa en el cas de la piscina no li pertoca a l’ajuntament fer el pla d’autoprotecció.

Tampoc desitja que li donin cap càtedra de legislació ni de res, perquè ell té la seva experiència i els seus

coneixements, però en el Decret 82/2012, concretament en l’art. 4t, es diu que s’ha de comunicar el pla i en l’apartat e) diu textualment “las personas titulares de las diferentes actividades en règimen de arrendamiento, concesión o contrato –perquè creu recordar que es va fer un contracte- que se encuentren físicamente en los centros o establecimientos, espacios, instalaciones o dependencias que deban disponer de plan de autoprotección, de acuerdo con lo establecido en el Anexo I, deben elaborar, implantar e integrar sus planes con sus propios medios y recursos”, la qual cosa és una cosa que s’ha d’exigir a l’empresa. Mentrestant, i amb caràcter d’urbència, s’hauria de parlar amb el tècnic que l’hauria d’elaborar perquè els digui, durant aquest temps en què no estarà fet el pla d’autoprotecció i tots els mitjans, què s’hauria de fer allí en aquests moments per garantir la seguretat de tots els usuaris.

També recorda que allí hi ha instal�lacions de gas, de gas-oil, dipòsits combustibles, i totes aquestes

instal�lacions d’aquests combustibles, podrien portar a situacions greus d’emergència, per la qual cosa això hauria d’estar molt ben controlat. L’únic que es demana és que facin complir això, i durant aquest temps en què es tardi a aprovar o redactar el pla, que pensa que encara no està fet –no s’hauria d’haver posat en funcionament aquesta



84

instal�lació, sense tenir tots aquests mitjans disponibles-, que els informen sobre què cal fer per evitar qualsevol tipus d’accident, com en el cas de la xiqueta que va ofegar-se a Montbrió. Diu l’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), que celebra i comparteix aquesta preocupació perquè són temes delictats i hi podria haver algun ensurt. Pel que fa a l’Ajuntament de Montbrió on malauradament quan va soryir la notícia, tothom es va alarmar, i en referència a aquesta qüestió puntualitza que una cosa són piscines amb una normativa determinada de socorristes, etc., i el problema de Montbrió és que té una altra qualificació perquè no és una piscina sinó un balneari. Això vol dir que té una altra normativa més relaxada.

Convé el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, que a qualsevol persona en una piscina li pot agafar qualsevol problema físic, a qualsevol usuari.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), puntualitza que per aquesta mateixa raó s’està complint

la normativa sobre piscines. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, apunta que si han de posar un desfribril�lador, hauria d’estar-hi ja i

no haver-se de comprar d’aquí a sis mesos. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que a Montbrió molt possiblement si s’haguessin

tingut uns mitjans que estableix la normativa per a piscines, no sap si això hagués passat o no, però el problema era que no ho tenia perquè no era necessari, ja que es tractava d’un balneari. En aquest balneari no anava gent més tranquil�la com puguin ser adults, sinó que allí es van fer visites escolars, on hi havia infants. I si hauria d’haver un socorrista cada ics persones, la normativa era molt més relaxada, la qual cosa va fer que passés això. Aquí òbviament pel que fa a la piscina, hi ha la normastiva ajustada a piscines i s’està fent, i hi ha personal d’acord amb els ratis establerts.

Pel que fa a l’aparell desfribril�lador diu que també hi està, i li sembla que en aquests moments ja en tenen un

provisionalment. Sap que n’han de comprar perquè estaven en tractes en col�laboració amb el Patronat Municipal de Tarragona, i pel que fa a la piscina coberta durant aquest mes de març s’hauria de fer la compra, que sap que era una compra agrupada amb altres entitats esportives –li sembla recordar que això ho feia el Patronat de l’Ajuntament de Tarragona-, i durant aquest mes començaria la formació del personal. Li sembla que el regidor, en Josep Manel Martí Montesinos ha vist que n’hi ha, i ara n’hi ha un de provisional que segurament no serà el definitiu, i és molt senzill i molt intuitiu. En aquest aspecte, diu que tot això s’ha de fer i pel que fa referència al pla d’autoprotecció, apunta que també hi ha un termini i, òbviament, és cert que això ho ha de fer l’empresa concessionària.

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, puntualitza que tot i que aquest personal s’hagi de formar, mentrestant aquesta empresa té l’obligació de portar a un expert per a la formació del personal que estarà a disposició. L’Alcalde, n’Alfons Montserrat Esteller (ERC-AM), diu que el té, tot i que això no vol dir que s’hagin de relaxar. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, respon que les coses es presenten quan es presenten, i tot això s’ha de preveure. Intervé el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), que evidentment s’ha de fer un pla d’autoprotecció perquè així ho exigeix el ple, i és cert que també la normativa atorga 6 mesos per a la llicència d’activitat. Tanmateix, ara no és que estiguin desprotegits, perquè en la piscina hi ha socorristes, i sempre s’està vigilant, també hi ha personal i hi ha un projecte ambiental.



85

Subratlla també que hi ha els socorristes que marca la legislació, i tots els treballadors que hi ha han fet formació en socorrisme, el director del centre que ha vingut de l’empresa –i que és un dels pocs treballadors que no és d’Alcanar- té la formació per a l’ús de desfribril�lador, i ho pot fer. Per altra banda, intenta que amb aquesta argumentació que s’ha fet creu que també es fa una mica de por, i pensa que no és així, perquè la gent ha d’estar tranquil�la perquè no hi ha cap perill, no hi ha gas-oil i no sap el motiu pel qual el regidor Sr. Fibla Reverter ha dit que hi havia gas-oil, i no sap on ho ha vist, perquè no és així. Allí hi ha gas natural i tot un projecte que s’ha fet, ha vingut l’ICIT i ha passat les inspeccions corresponents, també hi ha informe de bombers que diu que tot està correcte, i tota la normativa prevista. Considera que el que s’ha de fer és felicitar-se de com està funcionant la piscina, del resultat que està tenint, de la gran acollida que té al municipi, perquè actualment hi ha més de 750 abonats, no únicament d’aquest municipi sinó de gent d’altres municipis veïns.

Aquestes instal�lacions són un element de referència, i no buscar per on se li pot trobar alguna pega parlant ara del gas. Després també parlarà sobre aquest tema, perquè creia que era un tema que s’havia finiquitat, però vol dir a tots els usuaris que estiguin tranquils perquè hi poden anar, perquè hi ha socorristes, i si algun xiquet –tot i que esperen que això no passi- tingui algun accident, serà assistit. Si es necessita un desfribril�lador, que espera que no, se’l podrà atendre, i els ciutadans poden anar-hi amb tota tranquil�litat, perquè per altra banda li consta que més d’un regidor del govern i de l’oposició hi va, i suposa que hi van tranquils; tot i que no sap si hi van intranquils pensant que els pugui explotar el gas. Pel que fa referència al tema del gas, diu que el gas està en servei, ha vingut l’empresa, s’han fet les proves i s’ha comprovat que no hi havia cap problema. En aquest sentit, el gas està funcionant i la piscina coberta s’està escalfant, i els ciutadans d’Alcanar la poden gaudir a una temperatura correcta. En aquest cas, pensa que la compareixença que s’ha fet, no deixa de ser una manifestació de l’opinió del Sr. Fibla Reverter, que ha dit que l’havia feta però no ha argumentat res més, sinó que és una manifestació de les seves opinions sobre aquest tema. Comenta també aquest regidor que no hi ha cap relació entre l’empresa Gilabert Miró i l’Ajuntament d’Alcanar, quan és evident que no hi ha cap document, perquè no hi ha cap relació contractual, ja que l’Ajuntament d’Alcanar té relació contractual amb la companyia Gas Natural. Gas Natural ha buscat una empresa per fer aquests treballs, i recorda que es tracta de la mateixa empresa que també fa aquest servei a tot Alcanar, a Ulldecona, etc., per la qual cosa evidentment no hi ha cap contracte perquè no s’ha de tenir.

Evidentment, si l’Ajuntament d’Alcanar contracta amb Gas Natural que és l’empresa que ho fa, i l’empresa

busca qualsevol altra empresa –que, de fet, és l’empresa que ha fet sempre aquesta instal�lació de gas a Alcanar- no hi ha obligació de tenir cap relació contractual, perquè ja existeix amb la companyia Gas Natural.

El Sr. Antoni Fibla Reverter comenta que no hi ha cap director d’obra, i ell té aquí el document –i li volia donar

a la Secretària quan acabi- perquè vegi que Gas Natural ha emès una acta de direcció, una acta de final d’obra, on s’indica la situació al C/ Alcalde Sanmartí, la localitat d’Alcanar, l’autor del projecte, en Màrius Lledó; així com la data de presentació del projecte, l’empresa que l’executa (Gilabert Miró) i parla de les proves que s’han fet, com la prova d’aire, que es fa amb una pressió d’1,1 bar. S’ha fet una altra comprovació amb aigua i sabó, per determinar si les juntes estan correctes; i aquell mateix senyor diu que el Sr. Ismael Sancho Gil, que té el títol d’enginyer industrial amb el número de col�legiat 23.145 diu que “bajo su dirección técnica se han efectuado y están totalmente finalizadas las instalaciones descritas arriba, en las cuales se ha comprobado que cumplen las disposiciones exigidas por la normativa vigente, que es de aplicación en estas instalaciones, así como los condicionamientos técnicos impuestos por los organismos competentes afectados. Que se han realizado con los resultados satisfactorios las prueba arriba detalladas, y se justifican con las actas que se adjuntan. Que la instalación se ajusta a proyecto autorizado” i avança que això li donarà en acabar a la Secretària perquè també ho tingui, perquè pugui emetre el seu informe sobre com l’enginyer, que en aquest cas ha dirigit l’obra mecànica, és el que ha fet aquesta obra. En qualsevol cas, pensa que el que s’ha de fer és estar contents dels resultats que està tenint la piscina coberta, perquè ha superat totes les previsions més positives que s’havien plantejat, i felicitar-se tots plegats d’aquesta bona obra.

Intervé tot seguit el regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, per recordar que va dir queno volia entrar en polèmica, tot i que a la vista de l’exposició feta es veu en l’obligació de fer-ho. En el procediment hi ha una sèrie



86

d’irregularitats, però quan la secretària els facilitarà aquest informe, es podrà contrastar. Quan diu que hi ha comunicació d’obertura d’un centre de treball de projecte xarxa de pluvials, i diu que el Sr. Agustí ho va fer perfecte, però no existeix la relativa a l’obra de gas.

Afegeix que en l’acta de direcció facultativa d’obra de Gas Natural hi figura com a objecte del projecte

“ampliación de la red de distribución de gas natural en la provincia de Tarragona”, on l’autor del projecte és Màrius Lledó Salvador i l’empresa constructora és Gilabert Miró. Cal dir que Gilabert Miró hauria d’haver fet la comunicació d’obertura del centre de treball, i no consta que així hagi estat. Al conveni signat entre l’Ajuntament d’Alcanar i la companyia Gas Natural, s’observa en l’apartat dels pactes que “el present conveni té per objecte regular els requisits i condicions que els seus signataris han de complir, per a dotar de les infraetructures de distribució de gas natural a la piscina coberta municipal, i els compromisos i obligacions que s’assumeixen.” Alhora, en l’apartat 4t s’assenyala que “el promotor comunicarà formalment a Gas Natural l’inici de l’execució del projecte de gas (…/…)” i recorda que estaven parlant d’un projecte de la província de Tarragona, i ara es parla del projecte de gas que fa referència a la piscina coberta.

Continua dient que “el contractista principal d’execució de l’obra civil del projecte de gas, director facultatiu de

les obres d’urbanització i de l’obra civil del projecte de gas, a qui el promotor li haurà encarregat a més la supervisió de l’obra civil necessària per a la consntrucció de les instal�lacions del projecte de gas (…/…)” i diu que això està escrit al conveni que es va signar entre Gas Natural i l’Ajuntament d’Alcanar; així com la supervisió dels compliments. Sobre aquest tema no hi ha constància de l’existència de cap tipus de document contractual entre l’empresa Gilabert Miró i l’Ajuntament d’Alcanar, i tampoc hi ha constància que existeixi el pressupost d’aquesta obra, ni la seva licitació prèvia. Així mateix, tampoc hi ha constància del nomenament del director facultatiu de les obres. Allí hi ha dues instal�lacions, un director facultatiu de les instal�lacions de pluvials i sanejament, i per a l’obra de gas. Aquesta acta de comprovació és de l’empresa de gas que té l’obligació de fer, però l’Ajuntament d’Alcanar hauria d’haver nomenat un director facultatiu de la resta de l’obra, de l’obra civil, i no el té, això pel que fa referència a la instal�lació de gas.

Entre d’altres apartats, també hi diu que el promotor “lliurarà a Gas Natural certificació final d’obra redactada

pel director facultatiu de l’obra civil (apartat 5è)”. L’Ajuntament ha d’atorgar a Gas Natural certificat final d’obra redactat pel director facultatiu d’obra civil; si no hi ha director facultatiu és evident que tampoc s’ha pogut signar el certificat final d’obra.

A la vista de les irregularitats detectades en el desenvolupament d’aquestes obres, el grup municipal de CiU

sol�licita la revisió i subsanació de tots aquests defectes i, al mateix temps, posa de manifest la seva voluntat d’eximir-se de qualsevol tipus de responsabilitats que es poguessin derivar de tot l’exposat anteriorment. Vol acabar dient que si aquest assumpte l’haguessin tractat la primera vegada que el van manifestar, s’haurien posat d’acord, però aquí els temes s’eternitzen perquè no hi ha voluntat i no se sap escoltar.

Afegeix que quan dues persones tenen diferents plantejaments en una mateixa normativa, això només ho pot

posar en ordre un tercer; i no es poden posar d’acord de cap manera, i això li diu al Sr. Martí Montesinos, perquè les coses es veuen de diferent manera. Ell ja ha dit que acabarà quan la secretària els faciliti l’informe que li van demanar, i a partir d’aquí o tancarà el tema o donarà un altre pas. Li agradaria que se solucionés a bones, perquè quan les coses no s’arreglen poden portar-los a coses que després són irresolutius, com és el cas de TUROV SL i no voldria que s’arribés, en cap cas, en temes d’aquesta magnitud. Pel que fa a la piscina coberta, ha dit que ho feia amb la voluntat que no tinguessin després cap accident, i amb caràcter purament de prevenció; però passa que el Sr. Martí Montesinos se sent atacat de qualsevol manifestació que es fa aquí i aquest no és el seu sentit, o almenys el seu. Ho ha posat de manifest perquè no hi hagi cap ensurt, i pregunta al Sr. Martí Montesinos si ho ha entés així o no, perquè no pretén alarmar ningú; sinó que el que vol és que la gent estigui tranquil�la.

Apunta el regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), que no ho té entés així.



87

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que si es posa d’aquesta manera, l’únic que aconseguirà és que

en comptes de tirar aquest paper a la calaixera, una vegada se li faciliti l’informe la Secretària és prendre accions. El regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), pregunta si això és una amenaça. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, convé que no és cap amenaça, i no vol entrar en més polèmiques,

sobre si té l’autorització o no la té. Ell pensa que l’ajuntament ha de ser exemplar en l’aspecte de complir amb la legislació actual. Si es fa complir a qualsevol ciutadà, l’ajuntament ha de ser exemplar i no es pot anar per la vida dient “ja ho farem, ja ho tindrem o ja hem demanat” perquè tot això s’havia de tenir en obrir-se l’establiment. No voldria tenir cap ensurt ni cap accident en aquest tema perquè la voluntat ha estat que es faci, i avança que tot això ho comprovarà per la seguretat de la gent d’Alcanar i no per un altre motiu.

El regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), intervé novament per a dir que és cert

que és una discussió estèril i que els ciutadans també ho consideraran així; com a molt, estan parlant de formalismes. El que està clar és que l’obra, per a la seguretat dels veïns, s’ha fet amb totes les garanties i és una obra que està ben feta, i que està donant aquests resultats.

En el cas de la protecció, l’edifici compta amb el seu projecte d’activitat on es determinen quines són, per

exemple, les protecció en cas d’incendi, quines són les sortides, i els mitjans previstos. Una altra cosa serà el pla d’autoprotecció, que evidentment no es pot fer abans de fer les obres, tot i que no sap si el Sr. Fibla Reverter on treballava abans n’havia fet mai abans d’obrir l’empresa, perquè hi ha aspectes que s’han de determinar amb l’empresa, veure quin és el personal, quin és el telèfon de l’empresa, per exemple, i tot un seguit de qüestions que la llei no ha exigit, sinó que hi ha un termini amb el benentés que durant aquest període no s’està posant en risc la vida de ningú, sinó que durant aquest període es pugui fer tot això correctament. En aquest cas, el Sr. Fibla Reverter ha parlat del tema del desfribril�lador, que ha vist avui mateix, perquè abans no n’havia vist mai cap, i li han explicat el seu funcionament, i diu que és un aparell curiós perquè diu el que s’ha de fer en cada moment. N’hi ha un amb el qual es van fer les pràctiques, perquè ja saben que els treballadors van rebre formació i voldria donar la tranquil�litat a tots els veïns perquè poden utilitzar aquest equipament amb total seguretat.

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, puntualitza que pel que fa referència al període de 6 mesos, el

reglament que no és una llei, diu que hi ha un termini de 6 mesos per a l’entrada en vigor del reglament; i no dóna un període de 6 mesos perquè es presenti el pla d’autoprotecció.

Apunta l’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), que de totes formes per a poder fer el pla

d’autoprotecció ha d’estar l’activitat en marxa, i ha d’haver el personal necessari, per la qual cosa a partir d’aquí és quan es pot fer ja que abans no es pot fer, i és en aquest termini perquè s’està treballant.

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que no hi està d’acord perquè no hi ha 6 mesos, sinó que aquest període és el termini que s’estableix perquè el reglament pugui entrar en vigor per a una tipologia d’empreses, mentre que per a una altra tipologia d’empreses té un any, i aquest és el temps que es dóna transitòriament mentre tot això es posa en pràctica.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), subratlla que això no es pot fer fins que l’activitat no es

troba em marxa i ha d’haver-hi el personal; perquè abans de tot això no es pot fer. Per tant, és ara quan s’hi està treballant, i és una responsabilitat que té la pròpia empresa, i que l’ajuntament exigeix contractualment.

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que si no hi ha personal, no hi pot haver empresa, i si

l’ajuntament fa un contracte l’empresa hauria de disposar de tot el personal, i quan hi ha el personal pot elaborar consegüentment el pla d’autoprotecció.



88

L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), respon que per aquesta raó s’atorga un termini. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que ell no té entés que sigui necessari aquest termini. L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), afegeix que per a l’entrada en vigor hi ha un termini

determinat, per la qual cosa s’ha de fer i ha d’entrar en vigor. No és el mateix un equipament determinat, perquè es dimensiona i en funció d’aquest equipament hi ha un nombre de treballadors, i s’ha de tenir. Podrien haver-hi hagut 250 abonats, per la qual cosa aleshores hi hauria un volum d’activitat determinada, un volum de personal, i segurament el pla d’autoprotecció seria diferent a si n’hi haguessin hagut 2.000, perquè en aquest cas hi hauria més activitats, més treballadors, més circuits, i per tant el pla hauria de ser diferent. En aquest aspecte, potser estiguin discutint els matissos.

El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, apunta que si fos així talment, aleshores estarien canviant el pla

d’autoprotecció cada temporada, per la qual cosa insisteix que això no és així. L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), recorda que avui per avui encara no es pot exigir, perquè

no és obligat, que el tinguin ja que la llei no ho exigeix. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que llavors la Secretària o algun tècnic que es revisi la

normativa que ho regula, i que es posi en pràctica tot això, perquè ell no té cap altra intenció. L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), respon que es tindrà en termini, perquè li sembla que està

encarregat a un professional d’Alcanar. El regidor de CiU, n’Antoni Fibla Reverter, diu que a Alcanar no hi ha cap professional al qual li consti que el

pugui redactar. El regidor d’Urbanisme, en Josep Manel Martí Montesinos (ERC-AM), diu que a Alcanar no n’hi ha, però hi ha

una persona que l’està a punt de finalitzar. En qualsevol cas, és més un problema de l’empresa, que és qui en tot cas haurà de decidir qui l’ha de fer, i aquesta empresa té altres centres i altres plans, i segurament no s’esgotarà aquest termini, i pensa que serà possible amb total garantia.

L’Alcalde, n’Alfons Montserrar Esteller (ERC-AM), considera que d’una manera o d’una altr apotser hi ha

matisos, i la preocupació del Sr. Fibla Reverter és evident i queda palesa, tot i que la voluntat del govern municipal també és exigir que es compleixi la normativa perquè, des d’una perspectiva o d’una altra, tots estan vetllant perquè no hi hagi cap ensurt ni cap desgràcia.

Per no haver-hi altres assumptes que tractar, per part de la Presidència, es dóna per acabada la sessió a les 00.05 hores, de la qual jo, la Secretària, en dono fe i n'estenc la present ACTA, d'acord amb el que disposa l'art. 109 del vigent Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, amb el vistiplau del senyor Alcalde-President. Vist i plau, L'ALCALDE, LA SECRETARIA., Alfons Montserrat Esteller Mercè Colomé Escurriola

2012 - 03 - 01-03-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/8d916ff7...Ajuntament d’Alcanar...

Documents

Transcript of 2012 - 03 - 01-03-2012 - PLEmedia.seu-e.cat/acteca/4300430008/2012/8d916ff7...Ajuntament d’Alcanar...