20151104 qualitat de l'aire
35
Si la contaminació de l’aire és un problema de salut pública, per què els científics no se n’ocupen amb més intensitat? Dr. Joan Escarrabill Programa d’Atenció a la Cronicitat. Hospital Clínic (Barcelona) Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) & Observatori de les Teràpies Respiratòries a Domicili (ObsTRD). FORES. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Barcelona, 4 de novembre de 2015
-
Upload
jescarra -
Category
Health & Medicine
-
view
277 -
download
1
Transcript of 20151104 qualitat de l'aire
Si la contaminació de l’aire és un problema de salut pública,
per què els científics no se n’ocupen amb més intensitat?
Dr. Joan EscarrabillPrograma d’Atenció a la Cronicitat. Hospital Clínic (Barcelona)
Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) & Observatori de les Teràpies Respiratòries a Domicili (ObsTRD). FORES. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Barcelona, 4 de novembre de 2015
2
Epidemiology 2008;19: 690–701
There is strong support for air pollution effects on the development of lung function in children and adolescents.
No tothom arriba al màxim
desenvolupament del pulmó
3
Si la contaminació de l’aire és un problema de salut pública,
per què els metges no se n’ocupen amb més intensitat?
4
Els metges prenem decisions sense pensar…
5
...afortunadament
Hem de fer servir la “raó” per…
6
Prendre decisions senzilles
Predre decisions quan es presenten
problemes nous
Decidir quan hi ha elements
desconcertants
1
2
3
7
Muir Gray JA: BMJ 1998;317:832
La gestió del coneixement no és un problema individual
Lleis de la disseminació del coneixement
1
La probabilitat que un document arribi a la taula en el moment
que es necessita és infinitessimalment petita
2
La possibilitat de trobar el mateix document al cap de tres
mesos encara és més petita
Doctors are most likely to seek answers to these
questions from other doctors
8
Smith R. BMJ 1996;313:1062
Tutor
Mestre
Senior
Mentor
9
El metge, quan ha de resoldre problemes complexes no ha d’estar pendent de les
evidències ni de les Guies de Pràctica Clínica
Les “evidències” i les Guies de Pràctica Clínica les han de tenir en compte els qui prenen decisions de política sanitària
10
11
Problemes retorçats o enrevessats(wicked problems)
• No tenen una formulació definitiva.
• No se sap quan s’han resolt.
• Les solucions no són “verdaderes/falses” sinó més aviat “millor/pitjor”
• Sempre hi ha més d’una explicació i més d’una alternativa
• Cada problema és un símptoma d’un altre problema.
12
Policy Sciences 1973;4:155-169
2014
La solució requereix conèixer el context cultural i social i només
poden abordar-se a través d’equips multidisciplinars
4 elements que poden explicar la passivitat…
(i que en cap cas no han de servir per a justificar-la)
13
Invisibilitat Competència Impotència Perseverança
Invisibilitat (i)
14
Identifiquem bé els extrems, però ens consta calibrar l’impacte quotidià i sostingut
Invisibilitat (ii)
15
Hi ha fenòments que els sabem explicar millor que altres
Calendari de polinització
Invisibilitat (iii)
16
Informació sobre la contaminació
http://mediambient.gencat.cat/
Competència
17
Hom diu que la introducció d’adobs químics, des de mitjans
del segle XIX, va competir amb l’ús d’excrements de cavall com a
fertilitzants
18
http://escholarship.org/uc/item/6sm968t2
Ningú no sabia quina era la millor alternativa al cavall
24 de juliol de 1881
19
HigiènicSense pol·lucióPoc riscSilenciós
Ford T
Principi de precaució
20
J Publ Economics 2000;75:229–253
Incertesa
Aversió al risc
Principi de precaució
“Principi de paràlisi”
Impotència
21
Canvis disruptius: com en el cas de la tuberculosi
Millora
Disrupció• Teràpia triple• Aïllament només 15 dies • En 10 anys en van tancar
tots els sanatoris
1973
Perseverança
Del coneixement a la vida real
24
1950 19991988
~ 40 anys
Ronald Reagan: Federal Aviation Act, with the Durbin Amendment
No es pot fumar en els vols
domèstics < 2 h.
2000
President Clinton: Wendell H. Ford Aviation Investment and Reform Act of the 21st Century
Tots els vols lliures de fum
Hàbit tabàquic entre els professionals d’Atenció Primària
25
1982 2002 2011
52.8
24.5
17.4
% de fumadors entre els professionals de l’AP %
Font: http://www.papsf.cat/Noticies_Detall.aspx?nNoticiaId=308
Hàbit tabàquic a Catalunya
26
1 de cada4
Evolució de la prevalença del tabaquisme a Catalunya (1990-2014)
27Llei 42/2010, de 30 de desembre,
Llei 28/2005, de 26 de desembre
30,8%
29,5%
25,9%
2002
2010
1990
Algunes idees...
1 Campanya comunicativa (com va ser la campanya anti-tabac)
2 Definir un veritable protocol d'actuació en episodis de contaminació
En el cas del tabac la “campanya comunicativa” es va produir al final no a l’inici
1984
Sessions clíniques
sense fum
1990
Primer congrés
“sense fum”
1999 2002
Hi ha un llarg recorregut d’agitació i de presa de consciència
Mesurar la concentració d’aerosols a l’atmosfera a través de la fotònica
Col·laboradors
Potser caldria acostar als clínics a l’àmbit de la recerca
Quines accions es poden prendre a nivell assistencial?
Salut pública vs atenció sanitària:Els mètodes no són els mateixos
4 elements …
34
Invisibilitat Competència Impotència Perseverança
Incorporar als programes de les sessions científiques temes relacionats amb la qualitat de l’aire
La batalla “contra el cotxe” no és fàcil...però des del món sanitari s’ha d’anar “a favor” de l’activitat física
Es poden concretar protocols d’actuació?
Pas a pas...
