4bancooRde pinte en ample

REVISTA MENSUALMat; 1988

Número 88 - Preu: 100 Ptes.

Cabrera:

GREENPEACE DEMANA ALS DIPUTATS QUE NO RETIRINLA PROPOSICIÓ DE LLEI DE PARC NACIONAL

ANTÒNIA BALLESTER,"UNA CENTENARIAFELIÇ

JOAN CIAR ÉSUN ENAMORATDELS TREBALLS

D'ARXIU

...............

SEGURETAT

MONTEGO

PLAsó

co

L 'OBSEQIUN ANY DUlA

SSEGURANÇA

.11413GRATUITA I A MÉS LIINSTALLAM

UNRAD/O-CASSETTE PER LA

CO PRA DEL ODEL

IR

• Eiempiar en comporta-miento. con unas magnificas

los

pero sin renun•oar a una segundad y contorta lode prueba • En su interior,e! estio de los Montego, seve reforzado por un magnif

egu'pamento de sere en tabs

os modelos • Su direainasishda, que guia con preci-

den los neumaficos radolese 185165 IR, contribuye de

modo esoecral a aumentar laya excelente manelabiltdad delos Montego • La versmMG inclu'ye spoilers delantero

y trasero. as i como llantas de

aleacton Igera, que refuerzanimagen dinemica y deportiva

de estos modelos • En elinterior, no se ha prescinchdode nada para ofrecer la mayorcomodidad Detalles comolos espeios retrovisores. queademes de ser electricospueden ser calentados elOctri-camente cuando se empañano cubren de halo, los eleva ,lunas eléctricos. el techocorredizo de cristal*. el cerrecentralized° de puertas ymaletero e incluso la apertura

m

enterer de maletero y deposit()de combustible hacen delMontego algo unico en suclase Un automóvil ejemplar

EXE

• Excepto en el modeloESTATE

Más de 200 puntos distribuidos por toda España.Vèlid fins el 31 ae

VEALOS EN SU AGENCIA OF1CIAL DE LLUCMAJOR

ILLA MOTORS,Avda. Cavalier Ramón Sammant, s/n.

-A• 66 01 46

07620 LLUCMAJOR (Mallorca) 1 AUSTIN ROVERre

anajORmr,,, ef,

Revista mensualDep. Leg. PM-350-1.981Any VIII

Competències en educació, ara!

EDITA:Obra Cultural Balear deLlucmajor

INFORM ACID IPUBLICITAT:C/ Bisbe Taixaquet, 105(Llucmajor)

DIRIGEIX:Catalina Font

COL.LABOREN:Jóana ArtiguesFrancisca BarcelóIgnasi BarcelóMiguel BarcelóMiguel BezaresFrancisca CapellaMiguel Garde!!Joan ClarJoan ContestiBartomeu FontJoana FontCandida GamundiAntoni GarauCatalina GarauJoan B. GarauMaties GardasCatalina JanerMiguel JanerColoma JuliaAntoni LlompartMargalida MartinMiguel MascaráMaties MutMiguel MutGuillem OliverJaume OliverMargalida PalouSebastià RubiMiguel SbertTomeu SbertCatalina SerraJerdinia SociasJoan SociasGabriel ThomasArnau TomasPere F. TorrentsAntoni VadellFrancesc Verdera

SECCIÓ ESPORTIVA:Coordinador.Joan Quintana

Col.laboren:Sebastià MonserratJaume Manresa

FOTOGRAFIES:M. ClarC. JuliaMut FotosAntoni MonserratAntoni Oliver

IMPRIMEIX:informacions Llevant S.A.

El pensament de !aRevista s'expressa nomesa través de l'Editorial.

S embla, si més no, incongruent,que la nostra Comunitat Autò-noma a hores d'ara (recordem

que aquests primers dies de març horn hacelebrat el sisè aniversari de l'aprovacióde l'Estatut) no gaudeixi de competèn-cies en una matèria bàsica com és l'edu-cació.

l la incongruencia augmenta si ens atu-ram a considerar tot un seguit de cir-cumstancies que enterboleixen la situa-ció:

Aquí es dóna el cas paradoxal que,d'entre les desset comunitats autònomesque conformen l'estat espanyol única-ment n'hi ha una amb llengua pròpia, elgovern de la qual no ha assumit encarales competències en matèria educativa:és, naturalment, la nostra. Aquest fet sin-gular (competències en matèria lingüísti-ca de titularitat autonòmica i competen-cies en temes educatius sota la responsa-bilitat del poder central) té unes conse-qüències d'extrema gravetat, fàcilmentconstatables: ambdues administracionsjuguen contínuament al ca i al moix, ambmútues acusacions d'ineficàcia i desinte-rès, i aconsegueixen plenament el que(mentre no demostrin el contrari) semblael seu objectiu: l'estancament (i conse-qüentment la desfeta) dels processosnormalitzadors.

Afegint al problema de la llengua, eneducació existeix també el problema(sagnant) de la nostra cultura, de la incor-poració en els programes d'estudi delsnostres signes d'identitat: història, geo-gra fia, aspectes socials,... Tots aqueststrets definidors han de formar part deldisseny de la programació de l'ensenya-ment d'una comunitat, d'un poble, i ésdifícil, extraordinàriament difícil, acon-seguir-ho plenament i eficaçment senseun marc administra tiu, institucional, queels empari, estructuri i vitalitzi.

I molts, molts altres problemes pun-yents. Per exemple, la preparació delprofessoraf, tant pel que fa al reciclatgedels professors catalanoparlants, com pelque es refereix a la capacitació dels en-senyants que desconeixen la llengua del

territori. O el problema de la presènca ivalor dels coneixements de Ilengua cata-lana en les proves de selecció del profes-sorat i en els concursos de trasllats. 0 elrespecte i l'atenció que mereixen els cen-tres que han optat, per coherència i con-viccio, per fer una escola arrelada al seupropi entorn, una escola mallorquina,centres que es troben en una absoluta in-defensió a l'hora de comptar amb el per-sonal adient o amb el suport moral o eco-nòmic d'ambdues administracions.tantes altres coses...

El panorama és poc encoratjador. Lavoluntat política del govern central nosembla sintonitzar a mb la voluntat majo-ritària dels ciutadans de les nostres te-rres. Perquè, ¿corn poden interpretar, sino és així, la fallida proposta de llei orgà-nica del Parlament de les Illes Balearsque, en la passada legislatura i entre d'al-tres, envestia el tema que ens ocupa, o elcamí incert de reforma de l'Estatut encurs que possibilitaria, cas d'ésser apro-vada, l'assumpció de tals responsabili-tats, o les peticions reiterades i mai noateses de partits politics, de col.lectiusd'ensenyants, de sindicats del món del'ensenyament, d'APAs, de Claustres deprofessors, d'a ssocia cions culturals, etc.?

Cal anotar, endemés, que ens trobamfront al llindar d'una promesa reformaen profunditat de l'ensenyament que, ainstàncies del Ministeri d'Educació iCiència, es troba en fase d'experimenta-dó des de fa una anys. Com es obvi,ningú no sap com conjugar l'aspiraciódel nostre poble amb la pretensió minis-terial (les comunitats amb competènciessí que ho saben i bé que planifiquen elseu futur; nosaltres esperam que Madridresolgui els nostres problemes).

Una situació absolutament injusta,fruit d'una insensibilitat interessada i nogens espontània per part del poder cen-tral, que ens compromet als ciutadans deles illes en un exercici de fermesa en l'exi-gència d'aconseguir alit) que, justament,ens pertoca: competencies en educa-ció, ara!

manifestacióper CabreraNO a les maniobres militars

NO a la permanencia de l'Exercit

NO -a la burla d'un acord unanime delParlament Balear

NO a la tergiversació dels informes cientifics

SÍ al Parc Nacional

düous 16 de man a les 20h.

Passel', des Born

4

LOCAL

Sa Marina pot esperarPle Ordinari 27-2-89

Com es ja habitual, imalgrat la no assistènciadel regidor Rabasco, l'a-partat de precs i pregun-tes centra el debat a laplenaria de l'Ajuntamentde Llucmajor. Dues pro-postes del representantdel Partit Socialista deMallorca, En Maties Gar-cies, centraren l'interésd'una sessió de tràmit, en-cara que la posició de ladreta (PP-UM-Manresa),impedí que anassim a vo-tació: L'adhesió de l'Ajun-tament de Llucmajor a laproposició de hei per a ladeclaració de Cabrera coma Parc Nacional marítim-terrestre, i una propostade sollicitar al ParlamentBalear la declaració d'unArea Natural d'EspecialInterés a Capocorb Nou.Els precs del regidor na-

cionalista aixecaren, alter-nativament, l'oposició delPSOE i la del bloc de dre-tes. Així, el portaveu delPartit Socialista Obrer Es-panyol, En Tomas Garcias,s'oposà a la proposta del'Esquerra Nacionalista re-lativa a l'adhesió de l'A-juntament a la petició dedeclaració de Cabrera ParcNacional; mentre que elsregidors de la dreta (PartitPopular - Unió Mallorqui-na - Manresa) s'oposavena la discussió en aquellple de la proposta relativaa Capocorb, demanant quepassas a comissió per alseu estudi.

AUGMENT DE LESRETRIBUCIONS DELSREGIDORS

Després de la lecturadels decrets d'alcaldia co-

mençà la llarga taringad'acords que, sense gairepolèmica, conformarenaquest plenari. D'entretots destaca l'aprovacióper unanimitat, sense mésdiscussió, d'un augmentd'un cinc per cent de lesretribucions del batle idels regidors.

Igualment s'acordàdonar el vist i plau a lasol.licitud d'integració del'Escola Municipal de Mú-sica a l'Escola de Músicade la Comunitat Autbno-ma. També, dins el mateixapartat de cultura, l'Ajun-tament accepta que li foscedida la torre de S'Estale-lla, un cop restaurada.

Pel que fa a la Comissiód'Esports, el president Mi-guel Clar (UM) proposaorganitzar un curset denatació i un altre de ten-nis, que serien subvencio-nats per Conselleria deCultura i Esports. En elcapitol de la subvenció dela conselleria corresponenta instal.lacions, En MiguelClar proposa un projected'il.luminació del campmunicipal de deports deS'Arenal. El regidor Mbjer,del Partit Popular, propo-sa augmentar la progra-mació deportiva amb es-coles d'iniciació a l'esporti amb manteniment físicd'adults i de la TerceraEdat. En Miguel Clar hova aceptar, en principi, acarrec de l'Ajuntament.

INTERIOR: SERVICID'AJUDA A DOMICILI

Després de reconèixerels trienis de la secretaria,la comissió d'interior pro-posa les noves retribu-cions dels regidors, ja es-mentades, que foren apro-vades pel plenari. Segui-dament es desestima el re--am presentat per JaimeMulet Lainde contra l'a-cord del Tribunal Tècnicdel concurs oposició con-

vocat per a cubrir unaplaça de sergent de la Po-licia I 4unicipal. També vamerei%er el vist i plau dela corparació la propostadel Tribunal tècnic per laprovisió de places vacantsde secretari, interventor itresorer de l'Ajuntament.Igualment la plenaria pro-cedia a ratificar el nome-nament d'un advocat i unprocurador per al conten-ciós administratiu interpo-sat pel regidor del CDS,Joaquin Rabasco, per l'aferdel carrer 2 de maig.

A petició del Partit Po-pular i per al seu estudiqueda sobre la taula, finsel proper plenari, la pro-posta d'aprovació del plecde condicions generalsque hauran de regir lacontractació directa de lesobres, servicis i subminis-traments que realitzi l'A-juntament.

Finalment s'aprova,també per unanimitat, lasol•licitud de subvenciódemanada a l'INSERSOper al servici d'ajuda adomicili, amb un pressu-post de dos milions dos-centes setanta mil pesse-tes.

URBANISME: EL BANCCENTRAL TAMBÉ ESFA ENRERA

El ple decidi sol.licitarla inclussió en el Pla d'O-bres i Serveis del ConsellInsular de Mallorca d'unesobres d'asfalt a la partbaixa del casc urba deLlucmajor per valor d'unsdenou milions de pessetesi de S'Arenal, per valor desis milions. D'aquestsvint-i-sis milions s'ha de-manat una subvenció delseixanta per cent que espensa que sera possibled'aconseguir.

Seguint amb urbanisme;En Tomas Garcies informaal plenari que el solar del'Ajuntament havia de

Antònia Ballester,una centerkia feliç

Quan s'haurà editat «Llucmajor de pinte enample» del mes de març, made) Antònia Ballesterhaurà complit cent anys i l'Ajuntament i «La Caixa»li hauran retut un petit homenatge per celebraraquest aniversari tan poc frequent.

Made. Antònia Ballester Bonet va néixer a Ca'sConcos el dia 6 de març de 1889, es vídua des de fa50 anys i es mare de tres filles i dos fills. Tenia 6 ger-mans però tots ja són morts, nomes ella va seguir lespasses de la seva mare ApoLlónia, la qual va viurefins quinze dies abans d'haver complit els 100 anys.

La característiques principal d'aquesta simpàticadoneta es la de no haver estat malalta mai sobretotla de no haver perdut les rialles ni la memòria perrecordar que els temps actuals li agraden mes queels d'enrera, perquè abans havia de fer molta feina alcamp. De molt joveneta ja havia de recórrer 24 kmts.a peu diàriament, per anar a guardar infants.

Amb ella ja són tres els centemaris que han estatprotagonistes a les planes de la nostra publicació desdel setembre de 1981.

Desitjam que els anys que li queden siguin tanbons i feliços com els que ha tengut fins ara. Moltsd'anys!.

LOCAL

5

comprar a D. AntoniRoses a S'Arenal per fer-higuarderia té una superfí-cie de 1620 rn 2 i no de1820 m2 . No hi va havercap objecció.

El Banc Central es elsegon Banc que es fa enre-ra a l'hora de signar elpréstec del polígon. Final-ment s'ha firmat amb elstres restants.

PRECS I PREGUNTES

El Partit Popular feuunes preguntes relatives ales síquies per obres aS'Arenal, a les gestionsfetes amb la COPOT perla macrodepuradora i a lesobres de Capocorb. TomasGardas contesta que lesobres a S'Arenal acabarienel 22 de març, que ni laCOPOT ni la Prefectura deCostes no havien enviatresposta als escrits de l'A-juntament relatius a Capo-corb i que, pel que fa a lesgestions de la macrodepu-radora, s'havia parlat ambJeroni Sáiz, i que tambéels municipis de la badiahavia fet una petició alMOPU de cara a obtenirsubvencions per a inver-sions en infraestructurescomunes.

El regidor del PSM, Ma-ties Garcies, interroga elregidor Manresa respectaa la vigilancia i el controldels abocaments de femsorganics a l'abocador debagatge de Galdent.

Seguidament féu unaproposta de declaració delPlenari favorable a la con-versió de Cabrera en ParcNacional. Segons MatiesGarcies Cabrera es vincu-lada a Llucmajor geografi-cament i paisatgísticamenti allò que es bon per a Ca-brera es bo per a Llucma-jor. Digue tombé que, simolts d'ajuntaments deles illes com el da Palma oel de Maó havien fet cos-tat a la iniciativa unanimedel Parlament Balear dedeclarar Cabrera Parc Na-cional, també li tocava alde Llucmajor. El porta veudel PSOE, Tomas Garcies,

s'hi oposa argumentantque el tema no era ocmpe-tència municipal i que elseu partit havia de sercoherent i defensar el ParcNatural i no el Parc Na-cional. També digue queel Parc Nacional seria pocbeneficiós per als llucma-jorers visitants asiuds de

i per als pescadors.Maties Garcies contraar-

gumenta que la llei deParc Nacional afavoria elspescadors perques els evi-tava competencies ilegíti-mes i creava una reservapesquera a l'arxipèlag.Iambe afirma que la pro-tecció de l'illa demanavaun major control i ordreen les visites i que aixòexigia actituds solidaries iconscients i no egoistes.

A la replica, el porta veudel PSOE va concloure,textaualment : «A nosal-tres ens es completamentigual que sigui Parc Na-cional o Parc Natural.Aquest Ajuntamnet no eslloc per discutir la llei,això es un acte testimo-nial. A més, no servira deres, no ens escoltaran per-que ja deu esta deciditalló que s'ha de fer».

Maties Garcies li contes-ta que era conscient queallô era un acte testimo-nial i que precisamentaquest era el seu valor.«Res d'humà no m'es in-diferent» va acabar el regi-dor nacionalista.

Finalmente, UM i DCdemanaren que el temapassas per Comissió i aixíqueda sobre la taula. Elmateix succeí amb la pro-posta relativa a Capocorb.

La proposta del regidordel PSM contemplava unacord del ple sol.licitant alParlament balear que lamarina de Llucmajor fosdeclarada Area Naturald'Especial Interés. El por-taveu del PSOE i regidord'urbanisme, Tomas Gar-cies, es mostra d'acordamb la proposta, perà Mi-guel Clar, d'UM i JoanMiguel, del PP, demana-ren que la proposta dels

nacionalistes d'esquerrapassas per comissió i fosdebatuda en un altre ple.Després d'unes confusesconsultes al reglament du-rant uns minuts es decidí

deixar el tema per rués en-davant ates que la majoriano estaba d'acord amb laseva urgencia.

Redacció

El G.O.B. demana al Parlament queprotegesqui Capocorb

declaracions de Miguel Angel March a Ràdio-4:necessària una declaració d'àrea natural

d'especial interés»

«Hem tramès a tots els grupsparlamentaris de la Cambra Au-tonòmica un escrit demanant-losl'elaboració i suport a una hei dedecalració de Capocorb i la Mari-na de Llucmajor com a Area Na-tural d'Especial Interés. Aquestescrit enviat es fonamenta en dospunts: per una part els valors na-turals d'aquesta zona reconegutsa tots els inventaris, a tots els ca-tàlegs d'espais naturals elaborats,fins i tot, per l'Administració; iper altra part, el perill que conaquest espai natural amenaçatper urbanitzacions, gran part d'a-quest espai ja destrossat per ur-banitzacions bastant salvatges,urbanitzacions que jo crec quehan destrossat una part bastantimportant d'aquesta garriga i quecreim que val la pena que el da-rrer bocí de garriga a la Marinaque queda es protegesqui d'una

forma convenient i aquesta formano pot esser d'altra que la decla-ració com a Area Natural d'Espe-cial Interés, com han fet altres es-pais de les Balears d'uns valorssimilars. Per posar un exemple,la proposta d'Arees del Governconsiderava que la Marina deLlucmajor tenia uns valors sem-blants a l'Albufereta de Pollença,a la Punta de N'Amer, el Barrancde Trebalúger, a la costa Sud deCiutadella, alguns dels quals jahan estat declarats Espais Natu-rals d'Especial Interès. Sincera-ment pensam que si volem con-servar la Marina de Llucmajor esnecessária, fins i tot imprescindi-ble i es l'única manera d'aconse-guir-ho, una declaració d'AreaNatural d'Especial Interés per aCapocorb i tota la Marina deLlucmajor».

A.L1.

6

LOCAL

Constitució pública de la Fundació CulturalPrefama

Després d'un període de més dedos anys de diverses actuacions decaire sbcio-cultural de l'empresaPREFAMA, S.A., realitzades senseun marc juridic específic (períodeque ha servit per estudiar les diver-ses alternatives possibles per trobar-lo), el passat dia 24 de gener esconstitui, davant el notari Sr. MateuOliver Verd, la FUNDACIÓ CUL-TURAL PREFAMA, promoguda perl'esmentada entitat, signant l'escrip-tura el Sr. Pau Tomás Moragues,President del seu Consell d'Admi-nistració.

Un mes després de la constituciópública, dia 24 de febrer, es reuníper primera vegada el Patronat dela Fundació. Integrat pels següentsmembres.

Sr. Joan Mir Serra, Apotecari; Sr.

Antoni Crespí Monserrat, Professor;Sra. Ramona Garcia Rojo Pérez, Pro-fessora; Sr. Baltasar Ramón Clar,Conseller-Delegat de PREFAMA,S.A.; Sr. Joan Miguel Catany, Arqui-tecte Tècnic, membre del Conselld'Administració de PREFAMA,S.A.; Sra. Catalina Ginart Vidal, Ca-tedrática de Francés i Cap d'Estudisde l'Institut de Batxillerat «MariaAntònia Salvà» de Llucmajor; JaumeOliver Jaume, Professor universitari,durant l'esmentada reunió elegí coma President de la Fundació el Sr.Pau Tomás Moragues, com a Vice-president el Sr. Joan Miguel Catany,i com a Secretari General el Sr.Jaume Oliver Jaume.

Pròximament es presentará la co-rresponent documentació a la Direc-ció Provincial del Ministeri d'Educa-

ció i Ciència per tal d'aconseguir lacorresponent inscripció i legalitza-ció.

La Fundació es regirà, ademés dela legislació general que la puguiafectar, pel decret 2930 del 21 de ju-liol de 1972, pels seus Estatuts (in-corporats a l'escriptura de constitu-ció) i pel Reglament Intern (aprovata la reunió del Patronat de dia 24 defebrer).

Els objectius de la Fundació, deta-Hats a l'articles 3" dels Estatus, sónels següents:

1.- Concedir beques, ajuts a près-tecs sense interés a persones físi-ques i concedir ajuts econòmics,d'assessorament o de serveis a de-termintats col.lectius de la població.

2.- Subvencionar persones juridi-ques, centres o institucions.

3.- Organitzar conferències, semi-naris, exposicions, concursos i altresactivitats de tipus cultural.

4.- Patrocinar publicacions.5.- Patrocinar manifestacions es-

portives i activitats recreatives.6.- Restaurar edificis o monu-

ments i rehabilitar espais urbans oconjunts paisagístics.

7.- Posar en funcionament una bi-blioteca especialitzada en temàticareferida al camp de la construcció,disseny interior i urbanisme.

I, segons l'article 4 dels Estatuts,els criteris que inspiraran les sevesactuacions són:

a) La prioritat del factor humà.b) El concepte de desenvolupa-

ment integral de la societat.c) La perspectiva de la justícia so-

cial.d) La valoració del patrimoni cul-

tural i natural.

És intenció de la Fundació divul-gar, ben aviat, els seus Estatuts idemés normes d'actuació per talque els possibles beneficiaris icol.laboradors en puguin tenir cab-dal coneixement.

La Fundació Cultural Prefama es-tablirà convenis amb institucionssemblants i s'adreçarà a possiblescol.laboradors (a nivell econòmic oqualsevol altre) per poder incremen-tar el pressupost i el nombre i laqualitat de les seves actuacions.

Són prou conegudes algunes d'a-

LISegon Aniversari de la Banda de Cornetes iTamb ors

Darrerament, la nostra Banda de Cornetes i Tambors dirigida pelconegut Tomeu Bergas ha participat en la P Trobada de Bandes, aManacor amb la participació d'una quinzena de Bandes de tot Mallor-ca.

Ja sabeu tots que aquesta Banda acompanya amb la seva marxatotes les festes populars de Llucmajor com són la festa dels Reis, Sta.Cândida, el Carnaval i no solament al nostre poble sinó a d'altrésveins com S'Arenal i Campos per posar un exemple.

Actualment la Banda està composta per una quarentena de nins inines d'edats entre els sis i els dotze anys.

Aquesta fotografia és treta d'un sopar de companyonia de nins, ele-ments actius del grup i pares, al restaurant «Tropical» amb una entre-ga de regals als músics joves i un obsequi per a l'Ajuntament. Quecontinueu endavant que bona falta ens fa la MARXA!...

Diàlegs sobre Fe-Ciència

El Consell de Pastoral Parroquialde Llucmajor ha organitzat un ciclede diàlegs sobre la situació de la feen el momento actual amb el lema«És possible creure avui? i amb l'in-tent d'analitzar les causes i clausculturals que han inflult en la nocreença de les persones.

Aquests diàlegs sobre fe-ciènciaes realitzaran el mes de març a laSala de Cultura de l'Ajuntament (C.Constitució, 6).

El dimarts dia 7: «Lectura de larealitat actual des de la filosofiadels dos darrers segles», per Camilo

J. Cela Conde, deg,1 de la facultat deFilosofia de la UIB i catedràticd'Ètica.

El dimarts dia 14: «Lectura teolò-gica dels dos darrers segles de lahistòria de l'Església», per JosepAmengual Batle M.M.S.S.C.C., histo-riador i teòleg.

El dimarts dia 21: «Diàleg sobre elmode d'estar propi de l'Església enla societat actual», amb els ponents:Camilo J. Cela i Josep Amengual i elmoderador: Miguel Sbert, directorde l'IBUP «Maria Antònia Salva».

LOCAL

7

questes actuacions prèvies a la cons-titució pública de la Fundació (be-ques Prefama, subvencions a Cen-tres Educatius del terme de Llucma-jor, col.laboració amb I.A.E.S.T.E. anivel internacional, etc) Algunescontinuaran i d'altres noves sorgirandins les programacions aprovadespel Patronat o que en el futur s'a-pro va ra n.

Com a darreres iniciatives presesper la Fundació, cal esmentar el pa-trocini de la Gran Enciclopèida deMallorca, el co-patrocini de la publi-cació «Sa Marina: una realitat perconèixer», i la concessió d'una sub-venció económica a la Parròquia deSant Miguel de Llucmajor per al'adquisició de material didàctica.

Els projectes són nombrosos. In-tervencions a actes culturals durantles Fires i preparació de la celebra-ció del 75' aniversari de la concessiódel títol de ciutat de Llucmajor, jun-tament amb molts d'altres en seranuna bona mostra.

La Fundació té el seu domicili so-cial oficial al carrer Bisbe Pere Roig,n° 29, de Llucmajor (seu social dePREFAMA, S.A.), a l'espera de pas-sar, en el moment oportú, a l'edificiadquirit per l'entitat promotora a laPlaça Espanya (edifici conegut com«Can Quart» o «Can Ripoll»).

Des d'ara la Fundació CulturalPrefama queda oberta a qualsevolsuggerencia que vulgui ajudar a mi-llor complir els objectius que li sónpropis, i i fer-li costat per esser mésútil al poble i a la societat que l'en-volten.

Presentació del llibre«Sa Marina, una realitatper conèixer»

El divendres 19 de març espresentarà a la Sala d'Actes del'Ajuntament el llibre «Sa Marina,una realitat a conèixer» editat perl'Obra Cultural Balear de Lluc-major», sobre un cicle de confe-rències realitzat l'any passat al'entorn de.Sa Marina.

L'acte es realitzarà a les 9'30 iconsistirà en una presentació perJaume Oliver i la projecció dedos audiovisuals: «Flora i faunadel Migjorn» i «Les barraques»de Pau Bibilono, Celso Calvino iRafel Oliver.

Les ones superaren la primera barrera d'arena oferint aquesta Insòlita ¡snaffle d'uncamí area's envoltat d'algua. (Foto Lorenzo Frau)

8

LOCAL

La regenerada platja de S'Arenal supera laprova del primer temporal

La regenerada Platja de Palma,acompanyada per la polémica desdel mateix començament dels tre-balls d'extracció d'arena, ha superatIa seva primera prova de foc. El forttemporal de vent, que durant quasitota una setmana va assotar l'illa, vaaixecar ones de considerable alçadaque assotaren la costa Ilucmajoreraar-b especial incidència també aS'Estenyol i Cala Pi.

Concretament a la Cala, les onespegaren fort als tradicionals «es-cats» i l'augment del nivell de l'ai-gua, seguit de la ràpida pujada vaarrebassar la practica totalitat de lesbarreres. A S'Estanyol el temporaltambé va causar problemes a lesinstal-lacions del club.

Quant a la regenerada platja deS'Arenal, tot pareix indicar que haresistit i superat el primer gran tem-poral de l'hivern. L'arena arrabassa-da pels fons de Cala Vella, segueixen el seu nou Hoc. Les fortes onadeshan pentinat els turonets arenosos,en principi coberts d'aigua i desprésdel temporal quasi completamentaplanats al llarg de tot el litoral.

Pel que respecta al petit espai deplatja de S'Arenal de Llucmajor,podem dir que continua la incògnitade com quedara al final. De mo-ment, és una extensió enorme d'are-na amb grans quantitats d'algues.Cal esperar els treballs de netejaque l'empresa «Mar de Mallorca»,.concessionària de les «tumbones»,ombreldes i balnearis, ha anunciatper al present mes de marg.

No obstant això, a la vista de la

gran quantitat d'alga, acumulada a lapetita platja, existeix el temor que lazona Itucmajorera pugui convertir-seen l'abocador de la badia. Totssabem que les instal-lacions delClub Nàutic constitueixen un verta-der «cul de sac» de difícil regenera-

ció. Si a tot això afegim l'espigó quehan allargat els responsables delclub, no és aventurat assegurar que,al Ilarg de l'estiu, puguin sorgir pro-blames.

F.V.

Orquestra Simfònica de Balears«Ciutat de Palma»

DIRECTOR: LUIS REMADINEZ

ES CONVOQUEN PROVES D'APTITUD PER COBRIR LESPLACES DE:

• Violins • Violoncel los • Flauta/Flautí • Oboe • Fagot• Trompeta • Percusió/Timbal • Violes • Contrabaixos

• Clarinet • Trompa • Trombó

Les audicions tendran Hoc del 10 al 16 d'Abril 89Per a més informació:

Secretaria de la .Fundació Pública de les Illes Balears per a la Música». Telèfon (971) 71 11 39. C/ Sant Feliu, 8 - Ciutat de Mallorca

9S'ARENAL

Més sobre la platja i la peatonització

Tomeu SbertS'espera una temporada turística de

baixa qualitat. Fallen els anglesos enparticular i per contrapartida es té l'es-perança que els italians i qualque altranacionalitat, i també els turistes espan-yols augmentaran en relació a tempora-des anteriors. Hi ha autentica preocupa-ció. Els hotelers o responsables del turis-me surten a promocionar davant quase-vol fira de turisme a l'estranger o a ni-vell nacional.

Es per això que avui tornam sobre lapolèmica temàtica de la regenaració dela platja i també sobre el conflictiu as-sumpte de la peatonització o semipeato-nitazació. En el que es refereix al primerdir que l'empenta donada pel darrertemporal, fa un parell de setmanes, haestat considerada com a productiva perals serveis tècnics corresponents. Ha re-sultat que han desaparegut sobre uns 15o 20 metres d'amplitud de la nova arenaposada damunt la platja per mediacióde maquinotes enmig de la mar i entu-bat, però encara en queden una cin-quantena de metres d'amplitud, al llargdes de C_a'n Pastilla al Club Nàutic Are-nal. L'arena que falta, mês que anar-se'nmar endins ha quedat fent continuacióde platja però amagada per les blaves ipoétique aigües del mateix mar, formantuna pendent endins que afavorirà l'en-trada dels banyistes. Es a dir que estracta d'un moviment d'arena, miitan-çant el temporalas, però que estava pre-vist. Una altra cosa seria si vénen méstemporals i segueixen endunt-se'n are-nes dins poc temps.

I pel que es refereix a la trifulca deprimera línea, podem dir que han estatretirats els fems que durant l'hivernhem pogut veure, i també ho miraven ifotografiaven els mils de turistes, a l'es-mentada primera línea, entre senyalitza-cions contradictòries i altres desastresincomprensibles, això a la part de S'Are-nal-Ciutat, ja que a la part de S'Arenal-Llucmajor les coses funcionen molt mi-llor. Ara la circulació de vehicles tornaesser com anys passats, però per atemps ja que des de l'alcaldia de PaIPZs'informa que ben prest començaran lesobres d'ordenació,amb un pressupost demês de 93 milions de pessetes, pero po-dria resultar que aquestes obres duras-sin també dins la temporada alta del'estiu, amb el que s'aconseguiria des-prestigiar més i mês aquesta platja queturísticament es una de les més impor-tants del món.

De totes maneres, l'anunci d'aquestesobres, és només una avanç del que seraprojecte definitiu, redactat a Madrid, ique conté zones de passeig, bancs perdescans, sembra de palmeres, rotondesnoves, jardins i altres motius interes-sants.

Ens ha sorprès que es creas una altraAssociació de la Tercera Edat a S'Are-nal. Pere) així es. Es diu «Associació S'U-nió de S'Arenal»), esta presidida per An-toni Perelló Pruenca i té el seu local so-cial a la cantonada del carrer JoaquimVerdaguer-Historiador Diego Zaforteza.Tenen docents afiliats i realitzen activi-tats diverses, excursions, actes socials,concursos i les seves pretencios són depassar-ho d'allò més be disfrutants d'a-questa segona joventut.

CARNAVAL PLATJA DE PALMA

Un aconteixement d'elevada especta-cularitat constituí la celebració del deno-mintat «Carnaval Platja de Palma», sensdubte la major festa de l'hivern arena-ler. El carnaval ha superat en molt lestradicionals «Benddes de Sant Antoni»que ja no se celebren. Forma part de lamagnífica campanya «Un Hivern a Ma-llorca que coordina el Foment de Turis-me de Mallorca i les diades carnavales-ques d'enguany també foren organitza-des per l'Associació d'Hotelers Platja dePalma-Ca'n Pastilla-S'Arenal.

LA PORCIONCULA

Una nova Associació de Pares d'A-lumnes ha quedat constituïda a La Por-citincula. La presideix una dona, BrigitteRinne de Roig i formen part de la juntadirectiva Angel del Castillo Diez, Fran-

cesc Viol Adrover, Maria I. AmengualRafal, Bartomeu Bestard Bauza, LlorençCaldentey Mestre, Pere Canals Morro,Bartomeu Cantallops Bonet, Antoni Car-mona Ruiz, Bernat Comas Llabrés, Este-ve Corregidor Torres, Jaume GarciasMulet, Julia Meijer Cardell, Antoni Pere-lló Oliver (darrer anterior President) iBernat Serra Amengual.

ACTES CULTURALS

Al Saló de Congresos dels Hotelers, alcarrer Marbella, es celebraren uns actesculturals. Actuació del pianista JoanMoll amb obres de Frederich Chopin, apiano a 4 mans a càrrec de les artistesMargalida Palou i Ester Vives. La cam-panya «Un Hivern a Mallorca» estaaconseguint un exit important al llargd'aquesta temporada turística hivernal,quan parlam d'actes culturals, esportiusi socials per a fer més agradable l'estan-cia a la gent que ve a la nostra zona perdisfrutar de vacances, en particular lade la Tercera Edat, que són majoria.

UN ESPIGÓ POÕEMIC

L'espigó del Club Nàutic Arenal varesultant polemic una vegada més. I esque el seu allargament mereix comenta-ris per a tots els grups. Des que es unamillora perquè així es donara més am-plitud a la platja de Llucmajor el que esun atemptat contra el que hauria d'esserS'Arenal i ha dejxat d'esser. La polemicaesta servida.

La regeneració de la Playa de SArenal (Palma i Llucmajor) ha merescut mottos

atencions del poble.

UNA ALTRA ASSOCIACIó DE LATERCERA EDAT

10

OPINIÓ

Cabrera:

Greenpeace demana als Diputats que noretirin la propisició de Llei de Parc Nacional

Dia 14 de febrer, fresc encara elsegon informe del CSIC, tergiversa-dor de les propostes de l'informeoriginal, l'organització ecologistaGreenpeace demanava amb una cartaals diputats del parlament Balear ials regidors de l'Ajuntament dePalma que mantinguessin la sevaposició de defensa del Parc Nacio-nal de Cabrera, tot rebutjant lespressions del Ministeriocol.laborant en la lluita per a l'apro-vació per part del Parlament espan-yol de la proposició de Llei que hipresentà unAnimament el parlamentBalear demanant la declaració deCabrera Parc Nacional Marítim-Terrestre.

La carta de Greenpeace, que repro-duim parcialment per la seva clare-tat i interès, diu textualment . que eltema està arribant a una situacto limitaquests Infirm dies a causa bàsicament

SA FONTC/. Font, 5 - Tel. 66 14 17 - LLUCMAJOR

* JOIERIA* RELLOTGERIA* OBJECTES REGAL* REPARACIONS

maniobre0:i1.0414

OPINIÓ 11

de les fortes pressions del Ministeri deDefensa, que sembla no acceptar les de-cisions democràtiques del Parlament Ba-lear i l'Ajuntament de Palma, i no ce-deix davant la possibilitat d'haver d'a-bandonar Cabrera i su pendre les manio-bres militars.

Per altra banda, és realment sorpre-nent i digne d'esser tingut en compte lafacilitat amb que es pot fer canviar l'ac-titud i l'opinió d'un organisme cien tificcom és le CSIC. Com vostè recordara, elprimer i autèntic informe portat a termepels investigadors d'aquesta institució afi d'avaluar l'efecte de la presència mili-tar i les seves maniobres sobre el medinatural de Cabrera, arribava a unesconclusions totalment favorables a laprotecció integral de l'Arxipèlag i de-manava la suspensió definitiva de lesmaniobres.

Ara, segons sembla, el CSIC ha ela-borat un segon informe que, basat enels estudis del primer, arriba increible-ment a conclusions contradictõries ambles de l'informe original i, el que és mésgreu, en el qual s'accepta la realitzacióde maniobres militars. Els maxims res-ponsables del CSIC, com els d'ICONA,han manifestat públicament en nombro-ses ocasions que Cabrera ha d'esser unParc Nacional Marítimo-Terrestre.

És evident que aquest segon informeha estat potenciat per Defensa a la llumdels resultats i conclusions del primer,totalment desfavorable als interessosd'aquest ministeri. Sembla car que si elresultat de l'informe original no haguésestat divulgat per Greenpeace, l'opiniópública no hagués pogut conèixer mailes vertaderes opinions no manipuladesdels científics que el redactaren.

De tot aim:, sorgeix una pregunta: ésaixò Ciència de debó, o és ciència parti-dista feta a mida del Ministeri de De-fensa?.

Per tots aquests motius, li demanama vostè i al seu grup politic que es man-tenguin en la seva postura original fa-vorable a la creació del Parc Nacional,tal i com varen aprovar al seu dia alParlament i a l'Ajuntament de Palmaper unanimit,41. Realment són poquesles vegades en que un tema aconsegueixtan brillantment un clar consens entretotes les forces polítiques i socials de lesIl les Balears. Si llavors la posició eraclara i ferma, ara no ha canviat res itambé ho ha de ser, malgrat les pres-sions i coaccions col.laterals que puguinaparèixer tendents a falses solucions in-termitges que no satisfan ningú.

Una setmana després, la FSB delPSOE decidia obeir l'escolt de Defen-

sa i donar per bones les rebaixesdel CSIC. Ni les maniobres ja no elssemblen tan dolentes ni la reivindi-cació del Parc Nacional tan irrenun-ciable. La clamorosa i disciplinada

baixada de calçons de la FSB i, elque és més greu, el sucursalisme debona part del nostre Parlament Ba-lear han estat més evidents que mai.

A. Llompart

VENDA DE MOSTRESPARELLS SOLTS

C/. Bisbe Taixaquet, 6- Tel. 66 03 74LLUCMAJOR

FOTO CLARPerfumeria

Reportatges, Fotos d'Estudi,Carnet... i una extensa gammade productes de perfumeria

OFERTES EN CAMERES FOTOGRÀFIQUESVENDA DE CARRETS

Carrer Nou, 8- Tel. 66 06 32 - LLUCMAJOR

12

OPINIÓ

Cabrera lliurea ja uns anys diversosgrups i organitzacions decafre ecologista varen dur aterme una campanya de

sensibilització de l'opinió públicaal mateix temps, una batalla legal afins i afectes d'aconseguir que SaDragonera no fos urbanitzada. Laincomprensió i el desinterés del'Administració i el desinterés gene-ral versus la defensa del nostre pa-trimoni mediambiental foren ven-çuts per la tenacitat dels qui tenienla raó del seu costat. La raó legalse'ls donaria també amb el temps.Avui, patrimoni del Consell Insularde Mallorca, o, la mateixa cosa, pa-trimoni de tots els mallorquins, SaDragonera resta per a sempre lliurede la possibilitat de ser alterada idestruïda per l'ambició i en profitd'uns pocs.

A l'altre extrem de Villa, un petitarxipèlag, Cabrera, està en aquestsmoments pendent d'importants de-cisions politiques que hauran de de-terminar el seu futur; unes decisionsque no pareixen fàcils donat ques'estan debatent distints graus deprotecció i no es pot tenir encara lacertesa que les decisions que es pre-dran resultin les més adequades iconvenients. Encara que la históriade Cabrera es molt diferent a la deSa Dragonera.

Afectada per a fins militarsha romàs vigilada i protegida perun petit destacament que, es bencert, no ha alterat substancialmentel medi ambient. Per contra hahag-ut de suportar unes maniobresmilitars que fa temps són fortamentrebutjades. Així i tot no ha planejatsobre l'illa el fantasma de la urba-nització i resta pràcticament intacta

essent l'últim reducte d'aquesta na-tura que ens queda.

Com s'ha de fer per protegir Ca-brera en el futur?. Aquest n'és elgran debat. El Govern de Madridpretén que Cabrera quedi en mansde l'Exèrcit, continuant amb unesmaniobres militars encara que re-nunciant a his del foc real. Enaquest sentit está arrossegant a unximple PSOE, en contra d'anteriorsposicionaments i a un feble GovernAutònom que, a canvi de no se sapmolt be quina casta de contraparti-des, pareix disposat a donar el seuplAcet als desitjos d'un distant i pocsensible poder central. Al marged'aquestes intencions hi ha una Pro-posició de Llei Orgànica, el Congresdels Diputats, aprovada per unani-mitat per Parlament de Balears quepretén que Cabrera sigui en el futurParc Nacional Marítimo-Terrestre iReserva Integral, el més alt grau deprotecció que es pot aconseguir perun Area natural sota control i admi-nistració de l'Estat. Per?) aquest as-sumpte fins i tot abans de ser deba-

tut pareix que no arribarà a bonterme. Restaria encara una tercerapossibilitat com es declarar CabreraParc Nacional per la Comunitat Au-tònoma, encara que no pareix ques'empri aquesta via legislativa.

El Parlament de Balears es sobirài competent per a pendre decisionsque afecten la integritat del seu te-rritori i el Parlament espanyol hau-ria de respectar-les escrupulosa-ment. Seria de desitjar per tant, araque encara som a temps d'evitar unatropell a la sobirania popular deles illes, que l'acció política delspartits amb representació parlamen-tària a Balears i a Madrid foren con-seqüents amb els seus propis actes idel Parlament de l'Estat emanara ladesitjable declaració de Parc Nacio-nal per a Cabrera. Altres decisionsforen un frau i a la vegada un des-barat imperdonable.

Cabrera, com abans la Dragonera,s'ha de veure lliure per a sempre dela degradació i la destrucció.

Comunitat de la Premsa Forana

OPINIÓ

13

Qui vol guerra, a Cabrera?

Joan Mayol (*)1 procés del Parc Nacional de Ca-brera es, com a minim, soprenent.La societat de les Balears es potsentir, en aquest moment, inquieta,

preocupada, pel que està passant, i es conve-nient clarificar postures, per ajudar al partdel parc, part que resulta més difícil del quees podria preveure fa uns mesos.

Qui vol guerra, a Cabrera? Es pot dir, enun sentit no del tot figurat, que els enemicsdel parc hi volen guerra, o hi volen manio-bres. I les guerres no es guanyen mai, es per-den més o menys, perd finalment, una victò-ria sangrienta és sempre una derrota. Boico-tejar el parc es declarar la guerra a Cabrera.

Quines s6n les dificultats per al Parc Na-cional? Obertament, s'ha parlat de dues: lespresions de grups relacionats amb el turismenàutic (exercides fonamentalment sobre elgovern balear) i la negativa militar a supri-mir les maniobres a Cabrera. Així mateix,n'hi ha que s'han omplit la boca i fan l'ulletparlaNt de l'existència de motius reals per alboicot al Parc Nacional. Aquestes dues darre-res són les dificultats que troba «Madrid», esa dir; el Partido Socialista Obrero Español.Anem per parts.

EL PROBLEMA NkUTIC

El boicot nàutic sobre el Parc Nacional deCabrera no té cap rao de ser. Les aigües d'unParc Nacional no estan vedades a la navega-dó esportiva, ni al esports nautics no depre-dadors (vela, busseig, etc.). El Parc, en canvi,garantiria la conservació de la bellesa de Ca-brera, i per tant, del principal atractiu nàuticde l'arxipèlag. Certament, es d'esperar que elparc ordenara i controlarà el fondeig i les es-tades al port, a la vegada que reprimirà elsabusos que ara són corrents: pesca amb bote-Iles, expoliacions arqueològiques, gamberris-me nàutic, etc... Ningú que conegui la situa-de, actual de Cabrera i estimi mínimament lanostra mar pot negar que aixe, no sigui neces-sari. La supressió de la pesca esportiva quepreveu l'actual proposició de llei suposarà unconsiderable erriquiment de les pesqueresmallorquines pròximes, i en tot cas implicauna pèrdua minima sobre els mils d'hectarieson aquest esport es pot portar a terme. A lavegada, obri les portes a les observacionssubmarines d'una fauna Integra -que es rege-neraria prest de l'actual situació de sobrepes-ca-. Reserves submarines de l'estil de queque preveu el Parc Nacional de Cabrera exis-teixen per tota Europa i en altres indrets del'Estat. Som. a les Balears, més egoistes, mésignorants? No, rotundament: aquesta posturano va estar representada al Parlament, ontots els grups recolsaren la iniciativa del Parci la Reserca. Es difícil imaginar una actuaciótan indigna corn que algú que va votar afavor del Parc, ara sigui sensible a aquestespresions.

EL PROBLEMA MILITAR

Anem analitzar la situació militar. Cabreraha estat propietat del ministeri de Guerradesde la segona dècada del segle, el que hasalvat l'illa de la famosa balearitzaci6. Evi-dentment, ens hem de felicitar d'aquesta cir-cunstancia, rotundament afortunada. Ara,agrair a l'exercit que no hagui urbanitzat Ca-brera seria excessiu, perquè es inimaginableque les forces armades es dediquin a especu-lar (com es inimaginable que es dediquin aconservar la Natura). Amb una paraula, l'e-xercit no es el b6 de la película. Ni el dolent,encara que aquesta afirmació sorprengui aalgú, i encara que algú vulgui que arribi aassumir aquest paper. Si l'exercit necessitafer maniobres a les Balears, ha de trobar ellloc i la manera de fer-les sense degradar elsecosistemes més valuosos i els indrets mésestimats pels illencs: oposar l'exercit a les de-cisions del Parlament de les Balearse seriaobrir el camí a una discòrdia que pot arribarmolt lluny, seria convertir l'exercit en unaforça d'ocupació, contraria a la voluntat ex-presada demorcaticament i unanimamentpels representants legítims del poble de lesBalears.

El Parlament, la Llei del Parc Nacional, noplanteja treure defora als militars de Cabrera,porqué la presencia militar no es contraria ala Conservació de Cabrera. Des del 1916 al1973 (més de mig segle) l'exercit s'ha mantin-gut a Cabrera sense cap perjudici pel patri-moni natural de l'illa. El que ha resultat per-judicat s6n les maniobres que sols s'han por-tat a terme a les flies en els darres anys. SiCabrera té interés estratègic i continua essentnecessaria la preskncia d'un destacament,això no es contradictori amb els interessos dela Conservació. Pert) sí ho es el camp de tir imaniobres, a Cabrera. S'ha d'insistir en queaquest ús es recent, inadequat i perfectamentevitable.

ELS CIENTÍFICS

Els dictàmens científics a favor del ParcNacional km molt nombrosos i sdlids: moltdiverses personalitats, publicacions, simpo-siums nacionals i internacionals, etc. Bonapart del especialistes que portaren a termel'estuid del CSIC s'hi decantaren darament ales seves conclusions.

Perd els directors de la feina redactarenunes conduisons matitzades. Crec que el lec-tor ha de valorar el fet de que la directoreade l'estudi del (SIC a Cabrera fos anomena-da, alguns mesos després, governadora civilde Castelló. I ha de valorar la generosa ofertadel ministeri de Defensa de regalar al CSICuna estació d'investigació a Cabrera, i sub-vencionar els estudis que s'hi facin. Això, aun pais on els pressuposts per investigaciónaturalista són molt limitats te una relevan-cia ben dara. Aquests fets, aquestes ofertes

són com a mínim torpeses, ja que li llevenmolta credibilitat a l'informe del CSIC. Hi hamoltes maneres de presionar des del poder.

ELS MOTIUS REALS

Quan un diputat arugmenta des de la tri-buna del Parlament que és convenient ajor-nar l'aprovació de la hei per raons reals, iquan el rumor d'una intervenció real es facorrer fins que la premsa se'n fa ressò, passaalguna cosa. I es tant greu si es cert com sino ho es. Si el Parc Nacional de Cabrera enses furtat per voluntat militar o real, malgratla decisió del Parlament, hem de constatar,simplement, que la democracia no existeix. Jano seria el Parc Nacional de Cabrera el motiude laments.

Personalment, se'n fa molt difícil creureque el Cap de l'Estat pugui intervenir contraun Parc Nacional. Indubtablement, no pothaver estat una inciativa institucional, que niles Reis ni la Constitució permeten. Seria su-ficient, s'ha dit, un simple comentari (seriasuficient un comentari per malbaratar la feinad'un Parlament) D. Juan Carlos té una trajec-tòria conservacionista certa, i va intervenir,.abans de ser Rei, en la protecció d'algunsdels actuals parcs nacionals espanyols. Coneci crec que es segur que estima Cabrera. Moltmés, per cert, que alguns dels que utilitzen elseu nom per fustificar maniobres politiques.

EL PARC NACIONAL

El Parc Nacional de Cabrera es necessari.Es necessari per preservar una mica de lanostra mar, que no gaudeix de cap zona pro-tegida, i que té a Cabrera el seus maxims va-lors biològics. És necessari per a conservarun patrimoni faunfstic i paisatgístic excepcio-nal i restaruar les degradacions que ha patit.Es necessari per a fer possible un ús públic(cultural, escolar, lúdic i fins i tot turístic, perque no?) ordenat, racional i compatible ambla conservació. Una Estació Biológica, un con-veni entre tantes parts com vulguin, es unabroma de mal gust, que ni ajuda a la mar, nipermet cap ús públic, ni dóna cap garantiacerta de conservació.

A més de necessri, el parc nacional es ine-vitable. Es pot ajornar, perd la idea té darreraun recolsament molt gran, politic, científic isocial. Cabrera no es el preu del «Plan Júpi-ter», ni un problema militar, ni real: Cabreraes simplement una qüestió política. Lasollució no la tenen els militam, ni el cientf-fics, ni el Rei, la sollució (i el problema, siem premeteu una mica de cinisme) la té elPSOE. Amb el parc la disjuntiva es el progréso reacció, i ajornar els problemes no sol serprogressista. 0 es que el Parc Nacional deCabrera es una Nova OTAN, una nova Con-certació Social? No seran massa, ja?

(')Diputat del PSM-EEMULTIMA HORA

sa teuleraCERÁMIQUES - FET A MA.

PLANTES I FLORS

C. Campos, 80 - Tel. 66 01 76 - LLUCMAJOR

FUSTERIA

Guillem Oliver MonserratNecessitam Oficial 2na.Els interessats telefoneau alnúm. 65 07 59

C/. Escorial, s/n (travessia Rambla) CAMPOS

Lf3tirIJARTICLESINFANTILS

De 0 a 10 anys

LLISTESNAIXEMENT

Plaça d' Espanya, 46 - Tel. 66 18 59LLUCMAJOR

1"' 1C.IP C 111:111 Go 51

ROTULOS LUMINOSOS Y GRABADOSEN GENERAL

PLASTICOS - LATON - NEONCARTELERIA PARA HOSTELERIA

Cra. Llucmajor - S'A renal - Tel. 66 10 10 (LLUCMAJOR)

14

OPINIÓ

Cabrera, Parc Nacional de les Illes BalearsLa formalització del conveni pro-

posat pel Ministeri de Defensa, sig-nificaria una ridiculització absolutade la decisió presa pel Parlament,cambra que representa democràtica-ment els pobles de les illes. Es elCongrés de Diputats el que ha dedecidir sobre la proposició de llei,que va esser aprovada unanima-ment per tots els grups parlamenta-ris.

El Govern i la FSB-PSOE podentenir totes les converses que cre-guin, pert) no poden passar per da-munt l'acord del Parlament. Si escert que el President Gabriel Cafie-llas espera per a retirar la proposi-ció de Hei que el grup socialista s'a-fegeixi a la seva decisió, es compro-va, una vegada més, la manca devoluntat del Govern Balear per aimpedir la destrucció dels ecosiste-mes naturals de les Ines Balears.

No es admissible que es negocilamb la nostra sobirania, i amb elnostre territori. I es una pura il.lusiópensar que per renunciar a aquestdret del nostre poble el Govern deMadrid abocara els milions sobre lesilles. Contràriament l'experiènciaens demostra que sols aquelles co-

munitats autònomes que han man-tengut la seva personalitat i la sevasobirania han aconseguit resultatstangibles en la negociació amb Ma-drid.

El PSM rebutja qualsevol possibi-litat de que el Parlament sol.liciti laretirada de la proposició de lleiaprovada. I ens reafirmam en la ne-cessitat de la immediata declaracióde Cabrera com a Parc Nacional ma-rítimo-terrestre, amb inclusió d'a-rees de Reserva Integral. Amb laconsequent incompatibilitat d'aques-ta declaració amb la continuació deles activitats militars.

El Conveni proposat pel Ministeride Defensa s'acosta al ridícul quanproposa el finançament, al seu cà-rrec, d'una estació biològica, i insis-teix un cop més en la realització demaniobres i exercicis de tir, amb su-pervisió científica.

En el tema de Cabrera s'ha de-mostrat massa clar el centralismeque afecta a les formacions politi-ques estatals (PSOE i PP). El PSOE,en especial, amb la seva actitud, lesseves ambigiietats i els seus silencis,s'ha manifestat com un partit pro-fundament centralitzat, incapacitat

per a adoptar actitud pròpies da-vant els temes importants. I això esmolt greu, ja que ens haurem deqüestionar el caracter d'un partitque no es capaç de mantenir lesseves decisions, que no denuncia lesactituds contraries als acords delParlament de les Illes, i, en el millordels casos, intenta jugar una especiede doble joc (amb una cara a Ma-drid i una altra a les illes).

Si hem de renunciar al que creimnecessari i convenient per a les InesBalears per la suposició de que aMadrid no ens ho acceptaran, estamcondemnant les nostres institucionsa no tenir cap capacitat autònomade decisió, a acceptar el paper pro-vincia que ens adjudiquen, i a nodeixar d'esser mai una «autonomiade tercera».

És per totes aquestes raons, i d'a-cord amb la decisió del Parlamentde les Illes Balears, que la proposi-ció de llei de Cabrera ha de seguirel seu curs parlamentari. Aquesta esla única actuació coherent, i la quehem d'exigir totes les forces políti-ques i socials.

Partit Socialista de MallorcaEsquerra Nacionalista

OPINIÓ

Cal preservar les àrees naturals de l'especulació

15

a senténcia de l'AudiènciaTerritorial de Palma sobre lapetició d'indemnització deles empreses Ses Covetes

S.A. i Skandiaplan AB pot significarun retrocés greu en la defensa delmedi ambient a les les Balears. So-bretot per les interpretacions i conclu-sions demagògiques i limitades delpossible abast final d'aquesta sentèn-cia.

Cal dir que l'intent de generalitzaraquesta situació a altres Ames naturalsés fora de lloc, ja que ni Sa Punta den'Amer ni Sa Canova, ni altres àrees,es troben en la mateixa situació. En elcas de Sa Canova no s'han acomplitels terminis prevists per la legislació, iqualsevol indemnització és improce-dent.

La determinació del «quantum» és'una qüestió discutible i amb diversesinterpretacions possibles. ¿Quin era elpreu el 1984 del rn2 urbanitzable?¿Comes calcula agues t preu?

Pensam que cal diferenciar el valorreal del que tan sols eren expectativesde guany. No s'ha produit cap inver-sió i consideram fora de raó demanaruna indemnització valorada ambpreus especulatius. Les valoracionsefectuades per les empreses suequessón excessives.

En la nostra opinió s'ha de recordarque el Tribunal suprem pot anul.lar lasentència, o rebaixar la quantitat de laindemnització, d'acord amb una in-terpretació més restrictiva dels dretsde les empreses urbanitzadores. Sols apartir d'aquest fet podrem jutjar i va-lora r les noves conseqüències que esderivaran per a la política d'ordenaciódel territori a les Illes Ba lea rs.

En tot cas, i després de la sentènciadel suprem, no es pot descartar que laCAIB no hagi de pagar una certaquantitat en concepte d'indemnitza-ció, a les empreses de capital suec SesCovetes S.A. i Skandiaplan AB. Pert)ens demanám: ¿Per què no es potpagar la preservació d'una area tanimportant per a la conservació de lanatura a Mallorca?

¿Es que a partir d'ara haurem d'ac-ceptar la destrucció del paisatge i lanatura? ¿Es que el manteniment senseurbanitzar de les poques zones del li-

toral mallorquí que encara restensense ciment no és una necessitat so-cial de primer ordre, que justifica unainversió important?

Si hagués existit una política d'or-denació territorial i de preservaciód'àrees naturals protegir no costariadiners. El dilema no és entre els quevolen protegir gastant diners públics iels que volen protegir sense gastar. Lacontraposició és entre els que volenpropiciar un creixement irracional iels que volem mantenir un desenvo-lupament territorial coherent i harmb-nic.

A cavall de respeculació urbanísti-ca s'han produit uns enormes aug-ments de les plusvalues en els negocisurbanístics. ¿Ha estat capaç la Comu-nitat Autònoma de generar una políti-ca impositiva tendent a canalitzar partd'aquestes plusvalues cap a inver-sions socials? No hi ha dubte que ladestrossa sufrida per la major part dela costa mallorquina ha provocat unsguanys extraordinaris als grups espe-culadors. ¿Per què ro s'ha gravataquest activitat depredadora del terri-tori amb una carrega fiscal adreçada afer possible la conservació del queresta sense destruir?

Per altra banda, si s'ha de pagar, noes paga per la imprevisió del Parla-ment de les Illes Balears, es paga per laimprevisió inicial, en autoritzar unsplans parcials que mai s'havien d'ha-ver autoritzat. Cap plantejamentcoherent de l'ordenació del territoripot preveure que l'àrea de Es Trencsigui urbanitzable. Per tant la impre-visió real és la dels que han pen/16s -ifins i tot propiciat- aquest creixementurbanísticdesenfrena ti especulatiu.

La via de fer heis específiques deprotecció d'àrees natural és un proce-diment d'emergència, impulsat perl'oposició pzl-lamentaria, davant lainoperancia del Govern, la inexistèn-cia d'un Catàleg d'Arees Naturalsaprovat, i davant la imminència de ladestrucció irreversible de les darreresàrees verges del nostre territori. Iaquesta situació és el producte d'unavisió desenvolupista, que ha conduita aprovar tota casta de plans parcials iplans generals de caracterexpansiu.

En definitiva són aquests sectors,mancats de tot criteri d'ordenació te-rritorial, els que ara recorden quevaren votar en contra de la Llei de De-claració de Es Trenc i Es Salobrar deCampos com a Area Natural d'Espe-cial Interés.

Aquesta actitud del Govern de lesIlles Balears, que concorda amb la in-hibició davant l'ordenació i conserva-ció de les Alves Naturals aprovades,ens fa pensar que el Govern no és fia-ble en la defensa política dels interes-sos de la nostra comunitat autònomaen materia de defensa de la natura i elpaisatge.

La suggerència del Sr. Gabriel Ca-fiellas de què l'únic carni es el de l'ac-ció privada, a través de coses com laFundació Ines Balears, que de mo-ment sols han servit per a orquestrarpolitiques d'imatge, es una qüestiósignificativa de com entenen des delGovern i el Partit Popular la protecciódel territori.

I això es greu, perquè si els poderspúblics no poden protegir, a través dela gestió del Govern, i a través de l'ac-ció legislativa del Parlament, i noresta altra opció que pagar granssumes als especuladors (quan es noto-ri el pressupost minim de que disposala CAIB i la seva oposició a crear im-postos que gravin l'especulació o aemetre deute públic per fer front a lesnecessitats de les illes), haurem deconcloure que estam en una situaciócritica i greu si volem defensar el quequeda sense destruir del territori deles illes.

Si les institucions no serveixen-perquè no volen- per a protegir els es-pais naturals s'està propiciant la frus-tració d'un important sector de la so-cietat de les Illes Balears, i s'obren lesportes del radicalisme i la desconfian-ça capa l'administració.

Hem de recordar, de tota manera,que el Tribunal Suprem ha de dir ladarrera paraula, i que moltes de lesconsideracions que s'han fet són pre-cipitades i lleugeres. Fins que no esprodueixi la sentencia del TribunalSuprem no serà possible preveurequines seran les conseqüències d'a-quest tema sobre el futur dels nostresespais naturals.

PSM -Llucmajor

16

OPINIÓ

El PSM presenta al Parlament una Llei de declaracióde Capocorb com a àrea natural d'especial interès

L'àrea de la Marina de Llucmajorés una zona de gran importànciapaisatgística, ecológica, cultural i et-nológica. Aix?) ha fet que sigui in-dosa a tots els catàlegs i inventarisd'espais naturals realitzats per dife-rents organismes (Institut d'EstudisEcològics —INESE, ICONA, GovernBalear...), pert) aquest fet no l'ha sal-vada d'un ús urbanístic extensiudesme..urat que ha ocupat ja lamajor part del litoral amb un rosaricontinu d'urbanitzacions. El llarg«boom» de la construcció, si pareixque ha trencat el cercle de pobresaque significava viure de l'explotacióagrAria a la Marina, tampoc no haaportat cap riquesa sólida ni capguany din i col.lectiu; ans ha des-truït bona part de les nostres garri-gues, ha degradat el nostre paisatge iha abocat Llucmajor a un futur pled' incertesa.

SA MARINA

La Marina, aquesta contrada a la ve-gada litoral i àrida, de terres magres i—fins fa poc— economia autàrquica,dura i ben illenca ha estat el redõs denostra raça. Perquè, a més d'esser lamés extensa i representativa de lesmarines de Mallorca i incloure tot elconjunt de comunitats i espécies ve-getals (garrigues, ulla strars litorals,estepes, romanins, llentrisques, or-quídies, rapes, cebes marines.. , o en-demismes com el pi de Llorenç) quehi són pròpies, a mês d'altres ele-ments de gran importància biológica(conjunts fauno-florístics de lesbases temporals, diverses poblacionsde vertebrats, colònies d'aus mari-nes...), la Marina de Llucmajor es al-guna cosa mês que un producte de lageologia, de la flora, la fauna i el clima.L'home, que en viu, l'ha modificada enprofunditat, l'ha coneguda i l'ha estima-da. Els homes hi han aportat herbívors,han practicat la trashumancia entre lesmarines i les muntanyes mallorquines,han conrat terres marginals, com lesrotes. Quan el clima ho volia i l'anyadaera magra, la fam naixia a la Marina, iplanava sobre les viles de l'illa. I d'a-quests aprofitaments i dels conreus, endepenen avui moltes de les espécies defauna de garriga. A més de pastures od'espai, la garriga ha donat les proter-

nes de la caça, l'energia de la llenya, elsmaterials de fusta o de pedra, el marés,excavat a vorera de mar per era mesbo de traginar a la vela que amb carros.Hem modificat l'aparença de la Marinaestructurant-la en parets segues, quesón partions humanes, que aturen elbestiar i les pastures, pen) que formentambé barreres per a la fauna, o pistesque recorren els mostels, o caus per aserps i altres animals... IA vida a laMarina és una auténtica cultura, i notan sols als versos de Salva, sinó tambéa les cançons populars, a la manera deconstruir una barraca i a les practiquesagrícoles. A la vida, en si. La Marina éspaisatge i és cultura, i forma part demanera primordial de la identitat delspobles que en tenen. I esta en perill: ur-banitzacions al litoral, la part més pre-dosa i important d'aquest ecosistema.Casetes, parcel.lacions i terciaritzaciómés endins. Cal saludar amb esperança(una esperança anguniada: frissau!) quehi hagi interés per la conservació de laMarina. No sols esta justificada sinóque èticament hi estam obligats.

CAPOCORB

Així fa Joan Mayol el resum del'impacte de la presència humanasobre l'ecosistema marinenc al llibreSa Marina, una realitat per conèixer,acabat d'editar per l'Obra CulturalBalear de Llucmajor.

El crit d'anguniada esperança queclou el text citat (11arga és la cita!)ha cristal.litzat a Llucmajor als vol-tants d'una reivindicació ben clara:la protecció de la zona de Capocorb,amenaçada d'urbanització pel capi-tal Arab de Cala Cristal S.A. des del'any 1982, quan l'Ajuntament deLlucmajor aprova inicialment el PlaParcial de Capocorb Nou.

La lluita en defensa de Capocorbés alguna cosa més que la lluita perla preservació d'un dels pocs raconsde la Marina que queden sense ur-banitzar, es també la lluita contraun monstre urbanístic impresentablei la lluita pel futur d'un poble i peldret contra l'ús embullós de la llei.

La urbanització de Capocorb s'ex-tendria al llarg de quasi quatre qui-16metres de la costa de Llucmajor, aponent de cala Pi —que queda, com

cala Beltran engolida per la novaciutat—, ocupant una Area de 445Ha. (major que casc antic de Ciutato que el casc urbà de Llucmajor) iamb capacitat per a dotze mil habi-tants. No és un misteri clue el sub-ministrament d'aigua a una poblaciód'aquest volum no el garanteixin lesreserves de la zona, una de les mésArides de Mallorca.

EL PLA GENERAL DELLUCMAJOR

El Pla General de (des)OrdenacióUrbana de Llucmajor, que regula (?)l'urbanisme del nostre terme (i es elmarc legal on s'inscriu el Pla parciald'urbanització de Capocorb) fa unesprevisions del sòl urbà i urbanitza-ble que —si es cumplien— perme-trien viure més de 70.000 personesal terme de Llucmajor. Aquesta bar-baritat no está en camí de cumplir-se, perquè amb vint-i-dues urbanit-zacions que tenim ocupant la majorpart del nostre litoral, només hi harealment edificat un 30 % —omenys— del sòl edi ficable. Ambaquesta perspectiva (més del setantaper cent dels solars encara sónbuits) no es rendable per a res —niper especular— fer noves urbanitza-cions. Perquè, idõ, tirar endavant lade Capocorb?

La urbanització de Capocorb aca-baria de trabucar dos equillibrisque ja hem romput. L'econòmic,d'oferta i demanda, però, sobretot,l'ecològic, el de la relació de l'homeamb els recursos naturals.

DOBLERS I AIGUA

Enguany que els grans touropera-tors han estret fort els hotelers,dient-los que no els envien més tu-ristes, hem sentit moltes vegades lesllàgrimes de cocodril de determinatssectors que ara comencen a gemegarper l'excés d'oferta turista (molt su-perior a la demanda), pel creixe-ment desmesurat de la construcció, ipel pes fora mida de l'oferta resi-dencial comparada amb l'hotelera,així com algunes per la baixa quali-tat dels equipaments. Aquí ens es-talviarem repetir-les, entre d'altres

OPINIÓ

17

coses perquè alguns dels que araplorinyen són els que, quan han dei-xat Mallorca feta una figa, van a re-invertir all?) que ens han sucat altercer món. Només recordarem quea Llucmajor, les desgracies, lestenim totes: excés d'oferta residen-cial, oferta turística progressivamentdegradada, més oferta de solars quedemanda d'habitatges, i un dissenyurbanístic inexistent o nefast.

Pert, encara no és així el pitjor.Els genis del desenvolupisme obli-daren que Mallorca és una illa: Unterritori finit, limitat i voltat de mar.I ara no saben on posar les pedreresper extreure els macs per a la cons-trucció de tants de xalets i hotels iports esportius i aeroports i autopis-tes sense desgraciar les vistes o elspulmons dels veïnats, no saben onficar tants de cotxes per a tanta degent, per on fer passar tantes auto-pistes -)er a tants de cotxes per atanta ce gent, on fer aterrar tantsd'avions que duen tants de turistessense despertar tants de turistes quedormen a tants d'hotels de vora detantes d'autopistes i de tants decamps d'aviació, etcétera. Per?),sobre tot, comencen a no saber d'ontreure l'aigua per dutxar i abeurartanta de gent (i per regar tants decamps de golf i tants de xalets ambjardinet, que fan tan guapo).

AREES NATURALS D'ESPECIALINTERÉS .

La urbanització de Capocorb Noués un exemple paradigmatic d'a-questa manera d'entendre el pro-grés. Amb un Pla Parcial aprovatper la dreta i pel PSOE i, després demil equinoccis, pel Consell de Go-vern de la Comunitat Autònoma,però suspès per una sentència del'Audiència de Palma. Aquesta sen-tència va ser recorreguda davant elTribunal Suprem tant pel GOB i elCol.legi d'Arquitectes, com per laurbanitzadora. Ni el GOB ni elCOAB no varen poder pagar la fian-ça que hauria confirmat la suspensiódel Pla Parcial de Capocorb i, pertant, hauria impedit l'inici de lesobres fa dos mesos.

Un inici d'obres que segueix es-sent de dubtosa legalitat, atès queapliquen la primera fase del PlaParcial quan ja s'ha acabat el termi-ni per a la seva realització (3 anys,des del gener del 86). Al nostreparer, seria molt més adequada iefectiva una suspensió cautelar queno la «renegociació» de terminis

que, sense elements de pressió, estàfent l'Ajuntament, com si l'interes-sas que la urbanització estigui avan-çada quan el Suprem dicti sentència.

Una sentència del Suprem que ésmolt probable que confirmi la del'Audiència de Palma (o fins i tot,que trobi noves deficiencies a la ur-banització), cosa que suspendria elPla Parcial vigent (i caducat en laseva primera fase) i el sotmetria denou a informació pública i a unanova aprovació.

A més, al nostre parer, la novahei de costes afecta la urbanització.La disposició transitòria tercera,apartat 2 diu: En los terrenos que, a laentrada en vigor de la presente Ley,estén clasificados como suelo urbaniza-ble programado o apto para la urbaniza-ción se mantendrá el aprovechamientourbanístico que tengan atribuído, apli-cándose las siguientes reglas:

(...) b) Si cuentan con Plan parcialaprobado definitivamente, se ejecutaránIas determinaciones del Plan respectivo,con sujeción a lo previsto en el apartadosiguiente para el suelo urbano. No obs-tante, los planes parciales aprobados de-finitivamente con posterioridad al 1 deenero de 1988 y antes de la entrada envigor de esta ley, que resulten contra-rios a lo previsto en ella, deberán ser re-visados para adaptarlos a sus disposicio-nes, siempre que no se dé lugar a inde-minización de acuerdo con la legislaciónurbanística. La misma regla se aplicaráa los Planes parciales cuya ejecución nose hubiera llevado a efecto en el plazoprevisto por causas no imputables a laAdministración, cualquiera que sea lafecha de su aprobación definitiva.

També pot ser útil saber que laservitud de protecció que marca lanova hei pot ser ampliada fins ados-cents metres des del limit inte-rior de la ribera de mar, previ acordde l'Administració de l'Estat ambl'Ajuntament i la Comunitat Autó-noma (article 23).

A més de la possible sentènciadel Suprem contraria a l'actual PlaParcial de Capocorb, hi ha dues viesper evitar la destrucció d'un delsdarrers racons de la Marina: la mo-dificació o revisió del Pla general,difícil i perillosa; o la més senzilla,l'aprovació, per part del ParlamentBalear, d'una hei que declari la zonaArea Natural d'Especial Interés. ElPSM ha optat per aquesta via i hapresentat al Parlament una proposi-ció de Llei que declara bona part dela marina de Llucmajor A.N.E.I.

LA LLEI, AL PARLAMENT

Fent-se ressò de les demandesrealitzades des de diversos sectorssocials, científics i ecologistes, i enconcret d'una carta del GOB que de-manava una iniciativa d'aquesttipus, el grup Parlamentari delPSM-EEM ha presentat una proposi-ció de Llei que declara Area Naturald'Especial Interés la zona compresaentre el Cap de Regana i el Torrentde Cala Pi, el millor conjunt de ga-rrigues, penyalars i paisatges de totel Migjorn mallorquí.

Aquesta Hei pot fer possible unaprimera passa de cara a la conserva-ció i ús racional d'un ric patrimoninatural, paisatgístic, cultural i ar-queológic ; co sa que segura mentanirà en benefici d'un futur allunyattant de les estretors del passat, comde la insensibilitat i la destrucciódel present, un futur on el desenvo-lupament cultural sigui el signe mésevident del benestar econòmic i so-cial. No oblidem que Capocorb serala més important reserva naturalentre Santa Ponça i Es Trenc i el mi-llor espai verd de la Badia, el verta-der pulmó d'una zona ja massa ate,peïda d'edificacions.

LES INDEMNITZACIONS

En cas d'aprovar-se la Llei, les in-demnitzacions als promotors no ani-rien a càrrec de l'Ajuntament, commolts de llucrnajorers temien, sinódel Govern Balear.

Aix() es produeix en un momentque la dreta i la patronal CAEB hancomençat una forta campanya con-tra la creació d'espais naturals apro-fitant la recent i increible sentenciade l'Audiència de Palma a favor deles empreses sueques que volien ur-banitar Es Trenc, condemnat el Go-vern Balear a indemnitzar-les ambmés de mil milions de pessetes. Escuriós veure com els grans empresa-ris mallorquins es feliciten de veurecom, dels doblers del seu Govern,engreixen empreses estrangeres.També es fort veure com els porta-veus dels urbanitzadors (BernardoDeya) es feliciten per la «seguretatjurídica» que «recobren»; el que dedebo cobram els mallorquins és laseguretat absoluta que no deixaranun duro per perdre, o urbanitzen ocobren. ¿Què és més negoci, invertiro esperar que t'indemnitzin? Pere) ésimportant no cedir a les pressionsde la demagogia i esperar les resso-lucions del Suprem.

Carta oberta dirigida a lasecció «Sa Penya des falcó»

Per la present vénc a donar l'en-horabona al coordinador o coordina-dors d'aquesta secció que tan bri-llantment va esmenuçant temes ac-tuals sobre la vida municipal.

Des de l'inici de la publicació d'a-questa revista seguesc amb moltd'interés els comentaris del falcó iels seus companys. He notat quenormalment els escrits prenen formade xafarderies per expressar veritatscom unes cases i opinions que moltscompartim i no gosam publicar.

Es una llàstima que molts de picsels temes i els persona tges se repe-tesquin tan habitualment, i això és,senzillament, que els qui haurien noli fan ni punyetero casi i ell se des-gargamella fent critiques i observa-cions.

REHABILITACIÓCrEDIF1CIS I VIVENDES DE MALLORCA Recuperem

Si vol canviar de casa sense canviar de domicili,sol-liciti informació a la seva oficina de "Sa Nostra".Es en benefici de tots.

ca nostra

CAIXA DE BALEARS"SA NOSTRA"

INTERÈS A PARTIR DE L' 11'25 %

18

SOCIETAT

I L'AJUNTAMENT?

Ara l'Ajuntament té tres decisionsimmediates per prendre en materiade medi ambient; dues tenen aveure amb Capocorb. La primera esla possibilitat de suspendre d'unavegada unes obres dubtoses abansque puguin entorpir els possiblesefectes de la Sentencia del Suprem ogenerar indemnitzacions. La segonaes fer costat a la proposició de Lleipresentada pel PSM-EEM al Parla-ment, el suport de la primera insti-tució llucmajorera seria el milloraval i la millor legitimació a unainiciativa proteccionista que, a més,treu les castanyes del foc a la Casade la Vila. El PSOE ja ha anunciatque votara afirmativament aquestaproposta del PSM.

La tercera té un altre caracter,però no és menys immediata nimanco important. Es la petició defer costat a la proposició de Llei dedeclaració de Cabrera Parc Nacionalque el Parlament balear va enviar ales corts espanyoles.

CABRERA

Com el de les indemnitzacions,aqucst tema es objecte d'una fortacampanya en contra, encara quemolt més hàbil i subtil. Es tracta,primerament, de crear l'estat d'opi-nió que tot esta perdut, que a Ca-brera, passi el que passi, hi seguiranfent maniobres. Després es tracta dellevar ferro al tema de la sobirania

del nostre parlament, recordant queel poble de les Illes Balears no en té,de sobirania, que la sobirania es deIa «Nación Española», una i indivi-sible, i que es executada pel Govern«de la Nación»; que primer són «losintereses de la defensa nacional»que la dignitat dels representantsdels pobles de les Balears. Final-ment, el tercer argument intoxicadorconsisteix a dir que els ecologistesno volen defensar Cabrera sinó em-pipar els militars, que el PSM novol defensar Cabrera, sinó fotre elPSOE, etcetera.

I es que en torn de Cabrera ens hijugam moltes coses: la presservacióde l'arxipèlag cabrerenc, la dignitatcom a poble, la negada sobirania deles nostres minses institucions, la in-dependencia dels dictats de Ma-drid...

Sortosament, alguns politics hansabut mantenir el cap ben alt: N'En-ric Ribes i un bon grapat de mili-tants socialistes eivissencs, que hansacrificat una carrera politica en unpartit poderós i governant a canvide poder continuar la lluita pel so-cialisme i les llibertats de les illes enun partit independent: o En JaumeCarbonero, que s'ha estimat mésdeixar el Parlament que trair lesseves conviccions. Potser algun regi-dor llucmajorer n'haurà de prendremostra.

Antoni Llompart.

Crec que aquesta secció es bona ies necessari, encara que no sigui agust de tots, empero si de la majorpart de la gent del poble.

Ja sabem que sempre surt qual-que defensor de causes perdudesque intenta estirar l'atenció de lagent sobre temes diversos, que peruna altra part també s'han criticaten una o altra ocasió, emperò queno són tan rabiosament actuals comels que surten els darrers mesos.

També sabem que, segons una en-questa feta per aquesta mateixa re-vista, les seccions més llegides, norecord en quin ordre, són l'Editorial,Sa Penya des falcó i Xerrades deCafe.

Davant aquests fets, crec que nohi valen paraules.

Endavant les atxes perquè segura-ment estau en el bon camí.

Atentament,Un lector obert

SOCIETAT

19

COVERB 0 (escrit també coberbo)

1. Conversa anecdótica (Mall). «Es de hey anar-se'n asa Plassa majó y... despres de havé fet un coverbo ambcada carnicé» (Antoni Maura. Aygoforts pag. 51). Con-tar coverbos: contar coses gracioses. «Despres xerra-vem, contant rondalles coverbos... (Calmes -Flor deCard 152). Diccionari Ca ta là-Valencià-Ba lea r. Alcover-Moll..

Contar coverbos, a poder ser succeïts a Llucmajor, esla intenció d'aquesta secció. La idea ens ha vengut des-prés de llegir un llibre publciat per l'Editorial Moll l'any1.953 dins la col•lecció les Illes D'Or i titulat «Agudeses icoverbos de L'Ignorancia (Setmanari crònic 1.879-1.880)»

Sabem que els nostres coverbos no estaran tan ben es-crits com els de L'Ignorancia i que la rustra ploma no espot ni posar vora les de Gabriel Maura, Pere D'A. Penyao Bartomeu Ferra per anomenar alguns delscol•laboradors del citat setmanari durant els seus sisanys de publicació.

Amb la nostra modestia desitjam pert) que els cover-bos recollits, si no una gran rialla si us provoquin unpetit somriure.

Aquest fet me'l va contar Na Magdalena Servera,gran coneixedora de coverbos i acudits, i graciosa comningú per narrar-los. Aquest concretament el presenciapersonalment.

Fa una partida d'anys quan començava a comercia lit-zar-se el paper de water, a sa drogueria de Can Semanet,en reberenbastant i en tenien un prestatge ple.

Hi havia bastanta gent que esperava i una dona quefeia zez zopez quan va veure tot aquell paper acaramu-llatdemana

això que ez?L'amo que anava despatxant no li contesta. Al cap d'unaestona ella hi torna.

-Ezcolta Miguel i perquè zerveixaixõ?Es pic que feia tres En Miguel cansat de sentir-la li diu:

-per torca r-se es cul.I ella tota ofesa li amolla:

-Ezcolta Miguel no no t'he xerrat genz malament per-que em con teztiz a ixi.

Els estudiants de la sopa

1 1V:!VVVVVVVVVI/VVVVV VVVVVVVVVVVVVVV::111

PASTISSERIA

C.aln •ClucSant Llorenc, 78 - A - Tel. 660669 I

LLUCMAJOR (Mallorca)

MANN /1/VVV1/VVVVVVI/1/1/1 /VVVV% /VVVV% ::

S'Arenal, més que maiue no has vist aquesta arenada que han posat asa platja de S'Arenal?

-No, jo, en s'hivern, no hi vaig, a s'Arenal.Po és que enguany no n'hi ha hagut d'hivern,

homo!!!-Es igual, de totes maneres, he seguit tot aquest pro-

cés i rebumbori de treure arena d'una banda per posar-la a s'altra.

-Sí, ha estat allò de desvestir un Sant per vestir-ne unaltre.

-A més de matar molts de peixos i criaders.-Lo gros és que es tècnics diuen que es primer tem-

poral que faci, la mar se'n tornarà dur s'arena.-Seria bona aquesta, amb tants de milions com deu

haver costat fer tot aquest davasseig...!-Diuen que tota sa culpa la té es club Nàutic.-Es de S'Arenal?-No sera es de Capdepera, tros de rave...!-Idõ sa culpa de tot també la tenim es llucmajorers,

porque esta en es nostro terme, i es President, també.-Diuen que es Club atura sa normal correntia de la

mar, i aquesta se'n duu s'arena, com a venjança.-Jo crec que tots els elements atmosfèrics estan em-

prenyats, avui en dia, com aquest E.nticicló que esta jafa temps, damunt Espanya i mos fot totes ses pluges.

-Pens que haura de ser un temporal molt fort. Sapsque n'hi han posada, d'arena...!

-Aixi es banyistes es podran torrar a l'ample.-I ses que venen Coca-Cola, es «tiqueteros» i es «tiro-

neros» podran córrer molt quan els encalcin es policies.-Jo també compadesc ets homos que fan neta sa platja

cada dia. Tendran molta més feina.-Crec que ara més que mai, es pot anomenar «S'ARE-

NAL».-Trob que en podrien dur un poc, d'arena, a S'Estan-

yol.-Es vera, només una platja petita, i sense arena, es

molt pobra.-Per?) s'atracció de S'Estanyol es una altra...-Sí, a S'Estanyol, s'hi ha d'anar a pescar, a estar tran-

quil, i per poder respirar un bon aire mariner.-I per veure cortines!!! Saps quines cortines més ma-

ques pengen a ses cases d'ets estiuejants llucmajo-rers ""!

Un que escoltava

FOTO ESTUDIREPORTATGES

FOTOGRAFIA INDUSTRIALI PUBLICITARIA

C/. d'Es Vall, 21- Tel. 66 00 29

Historiador Terrasa, 37

TelOono 66 04 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

20

SOCIETAT

Tempus fugitCurs 1.960 - 1.961

Aquest any fou el primer que només hi va haverel centre de Sant Bonaventura per estudiar Batxi-llerat. Gracies als esforços del 13atle Dn. MateuMonserrat (Barril) es juntaren els dos centres ales-hores existents a Llucmajor -Sant Miguel i Sant Bo-naventura-. Es curiós observar precisament queaquest any, el número d'alumne, que començarena primer fou inferior als que ho havien fet l'anyanterior (sumats els dos centres). Pareix esser quehi va haver gent que se'n va anar a estudiar fora.Després aquest costum minvaria...

Els qui començaren als frares se trobaren amb elP. Verger de professor de Religió, de LiteraturaDn. Francesc Romaguera Pyre. de Geografia el P.Baltasar Cloquell, de Matemàtiques Dn. Joan Serra,de Dibuix el Sr. Joan Calafat i de F.E.N. i E.F. DnAntonio Masegosa Galan. Al llarg dels següentscursos conegueren a segon al P. Bestard de Geo-grafia Universal, al Sr. Cardei! de Frances; a tercercurs al P. Fiol de religió al P. Rosselló de Llatí adon Gabriel Moragues de Dibuix lineal, a Dn. An-dreu i al Sr. Martorell de F.E.N. i E.F.; a quart curses trobaren amb el P. Cloquell d. Llatí, el P. RafelGinard d'història, Dn. Antoni Pa lou de Matemàti-ques, Dn. Bernat Garcies de física, de literatura elSr. Gari i el Sr. Manzano de F.E.N. i E.F. I per tantde mestres tant d'alumnes:

En Leopoldo Alejandro Capell es Guardia Civili ha estat bastants d'anys destina aquí, en SebastiàBarceló Verd també es guardia Civil, i esta a Tra-fic, en Francesc Bonnín Tarongí té un negoci decotxes, en Joan Cariellas Oliver es llicenciat enGeografia i Història i fa escola a Calvià, en MiguelFilon Noguera es el propietari de Can Tia Taleca,

í ISA LitC)A

LC/ MELIÁ, 3 LLUCMAJOR

en Rafel Juan el podeu trobar a Can Montes vet-llant la producció de formatges, en Joan MiguelLuna Rojas es dedica a l'hostelei ia i té juntamentamb els seus germans l'agencia de Viatges Xalo-qui, en Llorenç Lladó Salom es 'Ilardia Civil, enJaume Manresa Tomas fa de mercader d'animals,n'Antoni Moragues Amengual regenta la tenda demobles Xey del carrer de Sa Fira, en Joan Mut Ba-llester es dedica al conreu de l terra, en RamonNadal Reynés fa feina al Banc de Vizcaya a laCentral de Palma; n'Antoni 01;ver Company fafeina a foravila, en Sebastià Oliver Rigo esta alBanc de Bilbao de Felanitx. I ara en vénen tres queviuen i treballen a S'Arenal: són. en Jaume OliverVidal que té una tenda, en Josep Rayó Taberner,que es dedica a l'hostaleria i en Maties Riera Salvaté la tenda oSayonara». En Miguel Roca Rigo viu aPetra, perà no hem pogut aclarir que fa, n'AntoniRoca Salva es Arquitecte, en Joan Roser Nogueraes el propietari del forn de Ca'n Roser, en GabrielRosselló Monserrat fa feina al camp, en Joan RubíVidal fa feina al ram d'hosteleria, en GuillemSalva Garau fa de forner a Can Guasp, en JoanSastre Garau es l'administrador de Calzados Gre-gorio Clar S.A., en Damia Tomas Garau es arqui-tecte, en Manuel Villalba Bauzá fa feina a una em-presa de refrescs. Finalment en Juan Benito TurSantolaria es enginyer.

SOCIETAT 21

VID

L. AlejandroCapella

S. BarcelóVerd

F. Bonn inrarongl

4111

J. CanallasOliver

M. FiloniNo gura

J. Luna Rojas L. Lladó Salom J. ManresaTomas

A. Mora guesAmen guai

J. MutBallester

S. Oliver Rige J. Oliver VidalA. OliverCompany

R. NadalReynés

J. RayóTaberner

M. Riera Salva A. Roca Salva M. Roca Rigo J. RoserVoguera

G. Rossell6Mon serrat

J. Rubí Vidal G. Salva Garau J. SastreGarau

D. TomasGarau

e.•1J. B. Tur M. Villalba

San talaría Bauza

22

• Aquestes són les gloses que Sor Joana de Santa Tereseta del Nin Jesús repartia als politicslocals el dia de Sa Rua

ORACIOS'ha de resar en solitari 200 vegades després de

cada menjada forta. SOR ANTONIAVerge Santa i Benvolgudajo vos deman que he de fersi apoiar el PSOEo apoiar sa censuraNo me lleveu l'esperançavos ho deman per ¡'AMORde Crist nostre SenyorPodria tornar esser el batle?

ORACIÓPerquè hi hagi il•luminació, s'ha de resar 100 vega-

des abans i després de cada menjada.SOR CATERINALa m'ha tornada a fer en Fragaja ens ha tornat juntar¿i ara que he de votarlo que vull, o lo que ell mana?Jo vos deman Soberanaque me veis desde l'alturasa mock; de censuradic que sí o... figa blana.

ORACIOResau-la 150 vegades abans i després de cada Co-

mité local. SOR MARIA LLUISAEscoltau s'oracióque ara vos suplicamtots plegats vos demanamapoiau sa mocióNo consentigueu més malspel poble de Llucmajorno tingueu en es silk;aquests anticlericals.

ORACIÓPer sorgir efecte s'ha de resar 500 vegades cada

dia abans de les menjades fortes. SOR TRINITAT.Verge pura i estimadasempre jo vos resarési me salvau que és P.P.no me faci una putadaCom vos sabeu sa cadiratots la me volen llevarper() vos m'heu de guardar¡que em duri tota sa vida!

abansminutsORACIÓ

S'ha de r.sntar 2 vegades cada deude l'assemblea local. SOR RODOPENA.Sálvame Virgen MaríaSálvame te imploro conLa moción yo votaríaCargándome al PSOESi lo quiere Juan JoséMocion yo votaréMoción yo votaríaSálvame Virgen MaríaNo me dejes Comité.

ORACIÓS'ha de resar 3 pics amb tots els alumnes abans de

començar cada classe. SOR MARIA.Ho tenc clar, no apoiarésa moció de censuraho seria una locuraque entrassen es d'es P.P.Jo Rosa demanarébona verge resaréclue em conserveu sa culturai si convé, per venturaapoiaré el PSOE.

Exposició de Pere Emili

24

ENTREVISTA

Ha passat, com tots els artistes,per diferents etapes: concretament,per la surrealista, hiperrealista i haanat evolucionant cap a una ten-dència més expressionista.

Tot aquest darrer material el po-drem contemplar a la Sala de laRectoria, del 19 al 27 de març.

Premi «Picarol» de dibuix

-Quan començares a pintar, d'unamanera mês o menys constant?

-Quan tenia devers 17 anys vaiganar a mostrar un parell de dibui-xos a la que havia estat professorameva, M Antònia Noguer, amb eldesig de muntar una exposició. Hivaig anar per demanar-li conseil iella em va animar molt i em vadonar la força que necessitava perdecicir-me a fer el que va ser lameva primera exposició. La vaig ferel dia de Sta. Candida a la sala de laRectoria, on torn aquest mes demarç. Era una exposició a base dedibuixos, la pintura va venir des-prés.

Llavors vaig començar a presen-tar-me a certamens i no me'n deixa-va cap. L'any següent vaig saber através de Radio Popular, en un pro-grama d'art, que jo havia estat elguanyador del premi «PICAROL»de dibuix, al Casal Balaguer. Nom'ho podia creure i immediatamentvaig partir cap a Palma per verifi-car-ho. Va ser una alegria i me vaestimular molt més a continuar unatasca que aleshores encara no sabiaben be com prendria. A partir d'a-quell moment me vaig dir a mi ma-teix que m'hi havia de posar serio-sament.

-Més premis?-Vaig continuar presentant obres a

tots els certamens que es presenta-ven: Ciutat de Palma, Teatre Princi-pal, Saló de Tardor... en tots he que-dat finalista però no n'he guanyatd'altre. L'important, emperò, ésveure't seleccionat i exposat. Aix?)significa que encara que necessitissuperació, has agradat.

Un acte de cornu nicacióPere Emili Martínez Martin té 24

anys. Va començar a dibuixar als 6anys, anant a classe amb Maria An-tònia Noguer i als 8 anys va feraile, que ell mateix en diu «el pri-

mer quadre». Conta que a l'escolano era molt bon estudiant perquèen Roc de fer els deures, el quefeia eren dibuixos.

-Podries explicar les diferentsetapes per les quals has passat?

-La Primera (oblidant els dibuixos

CENTRE DE PREPARACIÓMATERNAL

ATES PER COMARES

Carrer Rigo, 73- LLUCMAJORTel. 66 24 90 (DImarts I Dijous horabaixa)

Tel. 66 17 98 (particular)

torsFLana5

Amenml,PLANTES - FLORSRAMS DE NUVIA

CORONES I RAMSC/. Born, 17- Llucmajor

TALLERS LLUCMAJORSERVEI OFICIAL

Reparacions en generalPlanxisteria i pintura

Ronda de Ponent, s/n. Tel. 66 12 67 (LLUCMAJOR)

RESTAURANT

NNOCES - BANQUETS - COMUNIONS

I BATEIGSWomack!: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

ENTREVISTA

25d'infància, naturalment) ha estat laSURREALISTA. Ha estat una etapaque ha significat molt per a mi i meva marcar fortament durant unsanys.

Chirico, Dalí,Magritte, han estatels pintors que me varen fer sentirde veres aquest moviment. Després,me varen interessar més els pintorshiperrealistes americans; aquestatécnica, pert' és molt complicada ino tenia mitjans per poder-ho dur aterme. Ara, he anat inclinant-me capa una pintura on m'hi senti més bé.Superant, poc a poc, les etapes ante-riors, ara estic més en la línia del'expressionisme: desfer una figura,un objecte com si es pogués fondredins l'espai que l'emmarca, a base

• de colors càlids.-Vares fer una altra exposició,

per Les Fires, quan va ser això?-Vaig exposar fa quatre anys, per

les Fires, al celler del convent deSant Bonaventura perquè necessita-va mostrar tot allò que havia pintat,tot el meu treball d'aquell temps.Vaig muntar l'exposició amb bastan-tes dificultats a causa de les condi-dons del celler i hi vaig dur bas-tants de quadres. Hi havia tècniquesmesclades: olis, dibuixos... i elstemes també eren variats (LluisLlach, autorretrats, nus...) en una

paraula una mica de tot: quadressurrealistes, amb elements variats(arena, pedaços...).

-Ho hem de demanar: per què iper a qui pintes?

-Dir que pintar és una necessitat iquelcom que un sent és un tòpicperò com que la pregunta ho és s'hade contestar. Pint perquè m'agrada,perquè de cada dia m'agrada més,m'hi trob 136 i crec que és un acte decomunicació entre el qui pinta i elpúblic. Has de pintar per a tu ma-teix i per a l'altra gent. Si no, no tésentit. Quan munt una exposició oquan mostr pintures meves, noesper ni vull que només m'alabin oque només me desjectin. El quedesig és que ho discuteixin i emfacin a saber que és allò que no haagradat que hi manca o que hisobra... Que la pintura els comuni-qui una idea.

-Què t'inspira?-Cada quadre té una història.

M'inspira qualsevol cosa: una cançó,un paisatge, un llibre, la vida de lagent que conec... per exemple, unade les darreres obres que he fet estitula «La Mort de Ramon Llull»perquè me vaig sentir impressionatper la biografia i per l'obra d'aques-ta gran figura.

A la meva pintura, com a quasi

be a totes les pintures, hi ha unasimbologia: les columnes, el somni,la sang... Me fascinen les pedres, lescultures antigues, pint espais buits.En aquesta pintura si un em coneixveu qué diu com som realment o almenys això és el que pretenc.

Es veritat que la sang hi té forçacabuda a aquests quadres pert) no lasang com a violència o crim sinócom a patiment, com a sofriment in-terior, principi i final de totes lescoses.

-En què consisteix aquesta pròxi-ma exposició de dia 19?

-Hi ha olis, tèmperes, tintes, sóntècniques mixtes. Sobre teles, sobrellençols i sobre paper d'aquarel.les ode dibuix, perquè ha de tenir unaqua lita t.

Els temes també són variats i esveu aquesta técnica que jo anomenexpressionisme encara que no s'hiha de cercar una etiqueta molt for-mal, tot dins un ambient de grocs id'ocres.

Un nou nom per a la pintura ac-tual. Un jove llucmajorer al qualdesitjam els millors èxits perquèhens hem d'alegrar forçosamentquan es tracta de fomentar l'art enqualsevol de les seves possibles ex-pressions.

Catalina Font

26

ENTREVISTA

Joan Clar, un enamorat dels treballs d'ArxiuBon col•laborador nostre, investigador, especialista en topbnimsf, torres, estudiós de tot tipus de tema relacionatamb un Arxiu, tasca que fa amb una gran meticulositat i paciència: Es en Joan Clar i Monserrat.

-Quan va començar la teva aficiócap als documents antics i per què?

-Vaig començar per anar a l'Arxiumunicipal de Llucmajor, encara quel'interés no va néixer en aquest Arxiu.Sempre havia sentit una predileccióespecial cap a totes aquestes coses queen deim antigues o velles.

-Què hi trobares, a l'Arxiu munici-pal de Llucmajor?

-A aquest Arxiu, un dels més rics deMallorca, hi vaig trobar un món im-mens de documents, els quals nopodia abraçar d'una vegada, amb unsol cop. A la meva arribada, el desor-dre era general, perõ poc a poc, vaigcomençar a compondre-ho. Al capd'un temps varen encarregar a l'amoEn Joan Socies, la tasca d'ordenació del'Arxiu, i , juntament amb ell, vaigcon tinuar agues t treball.

-Quin va ser el teu primer treball?-No sé si se pot considerar com a tal,

pero sí com una recopilació: al capd'uns anys d'anar per l'Arxiu munici-pal, vaig aconseguir reunir un petit«arxiu» a ca meva, del qual em sent or-gullós; es tracta d'una recopilació demalnoms de Llucmajor (aproximada-ment uns dos mil).

MOLINS,POSSESSIONS,TORRES...

-I després?-Més envant, i continuant amb l'in-

terés per totes aquestes quimeres,vaig fer un estudi, encara no l'he aca-bat, sobre les torres de defensa deLlucmajor. No les de costa, sinó les in-teriors, les de les possessions, aixecantun croquis a escala de cada una.Aquests edificis són vertaders monu-ments que neces siten ser protegits.

He fet col.laboracions d'articles:concretament en aquesta mateixa pu-blicació (‹Llucmajor de Pinte enAmple» vais mostrar a través d'unasèrie de capitols, els molins de vent deLlucmajor. Una altra sèrie d'articlesen els diaris sobre Guardes de Costa.Una tercera sèrie sobre les «Metes delCasc Urbà» i d'altres sobre les Torresde Costa .

-Les torres són un dels temes prefe-rits dels teus estudis. Parlan's unamica del procés d'aquests treballs ide la finalitat.

-Sobre l'assumpte de les torres deMallorca he de dir que és una recopi-lació de documents que abarquen desdel S. XVI fins al XIX, quan va ser la fide les torres. El procés és el següent:consulta de llibres, full per full, i com-prenen un total de cinc-centes fulles.Després, fotocõpia del document tro-bat i finalment la corresponent trans-cripció. Posteriorment s'arxiva cadadocument en el seu lloc. De cada do-cument se'n poden treure dades inte-ressants com són el nom de les torres,motiu de renúncia del torrer, edat,munició de la torre, topònims, mal-noms, etc...

La finalitat d'estudiar aquest temaés la de trobar tot allò que fins ara esdesconegut com pot ser qui les vacons truir, qua n, el lloc...

LA INVESTIGACIÓEM SATISFÀPERSONALMENT

-Darrerament has col•laborat enaquesta revista amb les Possessionsde Llucmajor. Què preteníeu ambaquests articles?

-En companyia d'Antoni Oliver id'Antoni Monserrat, vàrem fer un in-teressant recorregut per les posse-sions de Llucmajor. Al mateix temps,en aquesta revista, sortien publicatsun bon aplec d'articles dedicats a lespossessions més importants delterme, tractant de fer-ne una petitahistòria particular parlant dels pro-pietaris, valors estimats en diferentscadastres de distints anys, les classesde cultius i ramaderia... a més d'unabreu síntesi de prehistbria (poblats ta-la iOtics, monuments, etc...)

-Quin, de tots aquests treballs, t'hacomportat més dificultats?

-Tal vegada el treball més difícil vaser el de les torres de S'Estalella i CalaPi, que moguérem en companyia deJosep Segura. Més difícil, en el sentitde trobar traves i apatia per part delsEstaments.

Tot aquest negoci va desembocar enun estira i amolla per part de gent quehi estava relacionada i més per gentque no hi tenia cap feina.

La torre no se va restaurar com calia(el color que es va donar al referit, perexemple), per() malgrat tot, la torre deS'Estalella, que abans estava a punt deno poder recuperar-la, ara està dreta,esvelta i orgullosa.

El negoci que va haver de mester unbon grapat d'anys, va acabar amb larestauració d'aquesta torre, treball delqual em sento orgullós a l'haver-lorealitzat. Ara, la de Cala Pi, encaradorm el son de fa tants d'anys.

-Què estudies en aquests mo-ments?

-Actualment i ja des de fa uns anys,a través de D. Bartomeu Font i Obra-dor, el qual em va introduira l'Arxiudel Regne de Mallorca, estic investi-gant sobre les torres de defensa deMallorca.

-Projectes...?-Sempre n'hi ha. En el món de la in-

vestigació sempre hi ha temes motiud'estudi. La tasca es enorme, suposauna feina de molts d'anys i encara queaquesta tasca de vega desdesiblusiona, d'altres moments sónde vertadera sa tis fa cció.

Catalina Font

VENGA A ADMIRAR EL T NTO EN DIESEL.

• MOTORES DIESEL PEUGE0T.

• ATMOSFERICO DE 1.905 CC. Y 70 CV. DINY TURBO INTERCOoLER DE 1.769 l'CY 92 CV. DIN.

• HASTA 180 KM./H.

• 4.6 LITROS DE GASOIL A L( )S 100 KMS.

• DIRECCION ASISTIDA Y FRENOS ABR.

• ELEVALUNAS ELECTRIC°.

• AIRE ACONDICIONADO Y TECHOPRACTICABLE.

• BLOQUE0 CENTRALIZADO DE PUERTASY MALETERO.

LO TIENESEL BOLSILLO.

de

• MOTOR T1J-1

ación ligera y á rbollea

de levas en cabeza.

•Cilindrad a : 1.124

c.c.

Consurno: 4,5 litros

•a los

'ITS.

• 3 ó 5 puertas.

PEUGEOTContigo al fin del mundo.

•Asientos

tapizados enpo de radio.

• Pre-equl

Tallers MARINAJoan Ramon

PEUGEOT-TALBOTAgent Oficial

C/. Marina, 104- TeL 66 05 21Exposició i Venda: Ronda Migjorn, 80

LLUCMAJOR

R

kutiquec Impremta. rr 1 ( Pas d'en Quint

Tel. ( 9 71) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

JAIME LLULL RODRIGUEZ*INSTAL LACIONS ELECTRIC:WES

EnllumenatInstal.lacions d'energia solarMuntatge de quadres elèctricsAntenes TV

* INSTAL.LACIÓ DE COMPUTADORSCanvis de tensió

Contractació de computadors

PRESSUPOST GRATUIT

C/. Gómez Ulla, 45- Tels. 66 17 92 - 24 22 86

28

OPINIÓ

• Gràcies!... però...Va esser molt gran la meva sor-

presa, quan vaig veure el cantó deCa'n Gaspar de plaça net. Ara estàaixí com toca, i esperem que hi esti-gui per sempre. Estic content per-que al manco hi ha qualque intentper embellir la nostra ciutat, i fer-lamés agradable. Era hora! I mereixl'enhorabona a quell que ho va fer.Esperem que ara, quan esta tan net ihermós, no hi hagi ningú, a qui se liocorri tornar-ho a embrutar, perquèaixò seria fer «ses retxes dins s'ai-gua», com diuen en bon mallorquí.

Es notable aquesta alabança iaquest elogi tan merescut, per l'au-tor d'aquesta proesa i heroïcitat quemereix esser exalçat com a model iexemple a seguir dins un poble, onsón pocs els intents de delicadesaper aconseguir, que all?) que és detots, estigui net, i pugui esser l'or-gull de tots els llucmajorers.

Malgrat tot, ara que m'he animat,quan he trobat resposta a les mevespreguntes, voldria recordar que en-cara hi ha racons de brutor dins elnostre estimat poble. Al carrer de laFont, just devora les «cisternes ma-jors», hi ha tota una façana plena decartells publicitaris i altres ormetjos.També cal dir amb molta insisten-cia, que el racó de devora la fontesta plena de bosses de fems, sensefer cas a la placa que va posar l'A-juntament. Això ja és molt vergon-yós! Que l'Ajuntament posi un car-tell, demanant per favor, que no s'hideixin deixalles i escombreries, mepareix molt ridícul i a la vegada ne-cessari, perquè a una gent que ensdeim civilitzada, no hauria d'essernecessari pregar aquestes coses, queja són de sentit comú i cauen pelseu propi pes. Ens queixam de tot,especialment del nostre Ajuntament.

Pert) quan es responsabilitat nostra,no feim ni cas d'un cartell Que elmateix Ajuntament ha posat. Es in-digne que les persones d'aquellsvoltants, les quals haurien d'esserles primeres interessades en la con-servació i la integritat d'uns monu-ments del passat, continuïn embru-tant oiosament un racó de Llucma-jor, que abans era un centre d'abas-tament d'aigua, i ara és un caramullde brutor i de grolleria.

És indigne senyors! Hem caigutmolt baix! No sé com els veins d'a-quells voltants no estan envergon-yits. I ja no se tracta de fer pressióperquè l'Ajuntament ho solucioni:l'Ajuntament ha fet el que calia fer.Es responsabilitat nostra complir ifer possible el compliment de l'en-càrrec del nostre consistori. A vega-des exigim massa, Lluitam, reivindi-cam... i després no som conseqüentsamb les coses que aconseguim. Ja éshora que ens espavilem, i facem unesforç per esser un poc més respon-sables.

Vull dir també, que seria absurd iexagerat escandalitzar-nos per unsimple cantó de brutor. Però totssabem que són incomptables els ra-cons bruts del nostre terme. Per totsels camins trobam electrodomèstics,mobles veils, escombreries, ferrosque ja no són utilitzables... Això fallàstima! I el que Ines angoixa, ésque poguem quedar passius, 1)9-guem dir: «no hi ha res a fer». Esmolt trist! Abans, quan no hi haviael servei de femeter públic, les vora-vies dels camins estaven molt mésnetes que ara. No sé com ho feien,però s'enginyaven... Ara que tot ensho donen fet, embrutam, i conver-tim la nostra illa, que era hermosa,

amb un niu de brutor; convertim elnostre poble amb un caramull defems... Jo esta be!

Crec que ho podem reconèixer,perquè al manco hem d'esser unpoc humils: Som uns bruts! No hiha cap adjectiu més precis queaquest, per definir la nostra actituddavant el nostre poble, el nostreterme, la nostra illa, i davant els al-tres ciutadans. Hi ha grups ecologis-tes que són molt criticats, perquè sediu que són joves que encara nosaben el que volen, són uns fanaticsesquerrans, que perden el temps mi-serablement cercant impossibles, hoveuen tot de color de rosa... són unsidealistes sonats, que se llancen deple a empreses on no guanyen capdobler... només saben fer manifesta-cions, cridar, però no miren els inte-ressos del poble... Aquestes sónmoltes de les xafarderies que se sen-ten dir el poble. I si realment totsfossim un poc ecologistes, el nostrepoble seria una auténtica meravella,on la brutor no hi cabria, ni tan solshi existiria. Senyors, ja esta 1)6! Nosiguem tan bruts!

Si tots tenguéssim un poc més dedelicadesa i realment estimassim elpoble, i ens sentíssim llucmajorers,aquest article no tendria raó d'esser;com moltes altres coses que solstenen sentit, quan tenim en compteque som uns irresponsables. Si fós-sim més conscients i aprenguéssima estimar un poc el nostre voltant,la vida no seria tan complicada, iles relacions entre els homes serienmolt més profundes i sinceres.

Antoni Vadell i Ferrer

OPINIÓ

29

Escopir a la tomba de Maria Antònia

Oh ma terra pairal! Oh terra eixuta,que pervinqueres a apagar ma set!•••En m'es cançons no t'he afegit un bride beutat; ets molt més... El que em doliaque no tothom ho destriés així!

'acte d'homenatge aMaria Antònia Salvà or-ganitzat recentment perl'Ajuntament, i aquests

versos, que va citar Jaume Vidali Alcover m'han retornat a la lec-tura de la poetessa llucmajorera.

Vaig néixer pocs mesos des-prés de la mort de Maria Antò-nia, i pràcticament tota la mevavida he pogut assistir a actesd'aquesta mena. Record aquellsescenaris amb domàs vermell,braser de llautó i cossiols de fu-lles. Record les banderes i algunmunicipal emplomallat, i totquan vaig sentir sobre l'amor ala pròpia llengua, i aquells dis-cursos quasi hagiogràfics, totaquell gra i tota a quella palla, il'amor a la terra. També d'aque-lls escenaris em digueren que elspobles s'honren a ells mateixoshonorant els seus poetes, i invo-car deshonors màxims sobreaquells que no ho fan així (Se'nrecorda D. Mateu?).

Alguna cosa de tot allò deguéimpressionar aquell nin llucma-jorer, per quant, des de llavors,la poesia ha centrat les parts mésimportants de la seva vida. Noseria fins més envant que desco-briria que, sovint, els shows ha-giogràfics no anaven gaire mésellA de la coartada per actua-cions politiques de signe radical-ment distint. No m'aturaré aquia fer història, tots coneixemquina evolució ha seguit el nos-tre poble els darrers anys, comsabem que enlloc de cases page-ses el que sovinteja als nostrescamps són barraques d'uralitatan il.legals com tolerades, i quela llengua que la poetessa volia

glorificada i enaltida no passa devaler dos simbòlics punts perquedar bé a les proves de selec-

ció de personal per a l'Ajunta-ment (amb la qual cosa no solses desjepta novament la llenguaa la qual Maria Antònia dedicàla vida, sinó que també es potejael dret dels llucmajorers catala-noparlants a esser a tesos en lanostra llengua: no es comptenaquests polítics «entre els lleialsque no et volgueren morta nimenyspreada»).

I aixl i tot, la imatge de MariaAntònia continua ocupant unlloc destacat a la mateixa sala ones reuneix el màxim Organ de re-presentació municipal, on esvoten les decisions més trascen-dents (ara que, en vista de l'èxit,més d'un cop m'he demanat sis'hi prenen). Malgrat tot, pensque es necessari que es conservila memòria de la poetessa, queel seu missatge de patriotisme,d'amor a la cultura i la terra d'a-quest pais és més vigent i neces-sari que mai.

Però el repte que des d'aquívoldria Hangar als polítics queens han tocat, és un repte al seucoratge, que gosin fer ritualment,protocolAriament, allô que nohan deixat de fer a la pràctica:escupir sobre la memòria i elmissatge de Maria Antònia Salvade s'Allapassa. Es clar que nogosaran anul.lar la seva designa-ció de Filla Il.lustre, o esborrar elseu nom de places i carrers, peròben sovint ho fan així a la pràcti-ca.

Aquests dies es presenta al

nostre poble una gran disjuntivaque pot servir com a text clarifi-cador en aquest sentit, em refe-resc, naturalment, novament a laqüestió de Sa Marina, que té unnom propi Capocorb. La reanu-dació (perquè ja s'havien comen-çat amb l'excusa de fer tallafocs)de les obres d'aquesta urbanitza-ció, amb nombroses sospitesd'il.legalitat i sentències de sus-pensió de les obres, recursospendents, incompliment de ter-minis, dubtes sobre l'aplicacióde la llei de costes, etc. Una ur-banització que, amb argumentsque no repetiré un altre pic, s'hademostrat que no és necessària imolt manco convenient per aLlucmajor. I d'altra banda, laproposició de Llei presentadaper Esquerra Nacionalista al Par-lament de Sa Marina com Areanatural d'especial interés, quedóna al nostre poble l'oportuni-tat de preservar per a les futuresgeneracions i també per a la mi-llora de la imatge turísticaaquest espai únic dins Mallorca.

Hores deprés del moment queescric això, el Plenari de l'Ajun-tament de Llucmajor s'haurà demanifestar sobre aquest tema.Tendran en compte -com és deben nat, que es deia als actesd'homenatge de la meva infante-sa- el missatger de Maria Anto-nia i optaran pel respecte i laprotecció del que ens quedad'un dels més importants indretsde la naturalesa que cantà i esti-ma tan profundament o tornarana escopir sobre la seva tomba isobre el futur de tots els nosal-tres? Quan llegeixis això, lectorpacient, ja se sabrà. Ara retornals versos qeu retreia al comen-çament, amb l'esperança que,per aquest cop, no tenguin valororacular: «El que em dolia queno tothom ho destriés així!»

Miguel CardellFebrer 1989

FRUITS SECSCONGELATS

POLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8- Tel. 66 24 06 - LLÜCMAJOR

30

OPINIÓ

C om molts de vosaltres re-cordareu, el passat dia 20de desembre l'hoteler (imembre de l'Skal club) Ga-

briel Escarrer va ser investit DoctorHonoris Causa per la inefable Uni-versitat de les IIles adjacents. Encaraque em feia moltissima d'il.lusió es-coltar la Lliço Magistral del DoctorEscarrer, vasta desertación que deberíaser prontamente difundida extensiva-mente, para que pudiera servir de ense-ñanza a todos los que se dedican al tu-rismo, un personatge que vigilaval'entrada de la sala d'actes de la Fa-cultat de Filosofia i Lletres, tot i noacreditar cap mena d'autoritat aca-dèmica més enllà del seu posat infi-nit, em feu dessistir d'assistir a lacerimònia que, segons conta Playa dePalma, Ca'n Pastilla, El Arenal, la pu-blicació de ¡'Asociación de Hoteleros,con un estricto y antiquísimo protocolo,verdaderamente solemne, caló muyhondo en los corazones de los muchísi-mos asistentes que llenaban a rebosar lasala, entre los que pudimos contar connuestras primeras autoridades, muchascaras conocidas del mundo turístico, yamigos de Escarrer (...) se puede decirque estaba el «todo Mallorca». Es a dir,que els que no tenim la sort d'esserprimeras autoridades, caras conocidasdel mundo turístico, o amigos de Esca-rrer devem esser el «nada Mallorca»o, com a minim, elements poc dig-nes d'entrar a escoltar la vasta diser-tación del primer professional del Tu-rismo que en la historia haya recibidotan alto honor. almanco ho reconei-xen.

Però com que una servidora aspi-ra també a selfmade(wo)man, no

Meskalklubpodia passar sense les enseñanzasdel Doctor Escarrer, gran empresarioHotelero y skalega desde sus comicios(sic). Sortasament la Publicación de laAsociación de Hoteleros, «entresaca»,«de entre sus muchas frases», «las si-guientes», que reproduim per aexemple de doctorances, doctorandsi aspirants a caraconegudadel-memturístic. Au, ninets i metes, sivoleu anar tranquils per carrer, escoltauN'Escarrer:

«El turismo de masas es la expre-sión del triunfo de la humanidad ensu camino hacia la igualdad deoportunidades...».

«... incidencias profundas del turis-mo, vertebran infinitos sectores de laagricultura y de la producción indus-trial...»

«España es objeto de deseo, i noexiste capa social que de una manera di-recta o indirecta no se beneficie del fe-nómeno...»

«En aquellos arios, la esperanza cega-ba a media España intuyendo que el tu-rismo podía ser nuestro Plan Marchall

«... el turismo incide en la cons-trucción, la aumenta y la provoca. Ge-nera empleos no ya sólo de camareros ococineros, sino de albañiles, de fontane-ros, de carpinteros...»

«No existe otra industria ni nego-cio en nuestro planeta que, juntocon la percepción de rentas y costosde divisa, adicione el tremendovalor añadido de una fuerza laboredinmensamente ramificada y quebuena parte de ella, la que se hallaal servido directo del turista, escomo si percibiera su sueldo en mo-

neda extranjera y lo remesara a suPatria. Para el erario español, elejemplo es fiel trasunto de la reali-dad»

«No es fácil, no, ser empresario,cuando se quiere vivir la vocaciónen su plenitud. La dificultad, cuandose arreda, es acicate y estímulo, es unreto para quien sepa convertir un pro-blema en una oportunidad. Es desarro-llar aquella actividad que hace feliz alhombre, en acertada frase de Goethe»

«Necesitamos, pues, hoteles, pero nolos hoteles a los que la costumbrenos tiene habituados, sino aquellosotros que nuestra imaginación hayacreado o sea capaz de crear para que seala «naturaleza» la estrella de la vaca-ción, y el hotel su acompañamiento,pero no al revés».

«Pero hay otro motivo de reflexiónque no ha sido valorado en su ventajosoimpacto: el oficio de empresario tu-rístico como embajador de paz ypropiciador de los valores humanos,porque el turismo hermana países, acer-ca pueblos, borra diferencias de clase,genera prosperidad y lleva amor por elconocimiento»

«Que (sic) cuando se diga turismo, seresponda sin vacilar: HUMANIDAD»

1, en un paràgraf memorable, con-clou l'autor de l'article:

No hay duda, que cuando en 1952,Pio XII, nos decía en Castellgandolfoaquellas palabras -Skalegas, en vuestrasmanos teneis la paz del mundo, ya pare-cía profetizar la labor que en su día rea-lizaría Escarrer.

El desarmament nuclear? Mescalina-miamor!

Na Bet i sa mare

La llista de la compra

Pescateria/Peixateria (I)

IlissaIlobarro, Ilop, llobinaIlug, IlucetIluernamoll, rogermusclosmussolaobladaoradaostrespagellpalaiapedaçpetxina

pop, popetsrajadaraorrapsalmósardsardinaseitó (cast. boquerón)serràsípiasorelltonyinatruitaverat (cast. caballa)

CULTURA 31

L'enquesta Sociolingüística a la Població deLlucmaj or

Tots sabem que a lanostra terra una proporcióelevada de la població ésd'origen foraster, i quedes de fa décades hi con-viuen comunitats cultural-ment i històricament dife-rents.

El fet de la immigracióha propiciat sens dubtetota una série de contactesentre gent i cultures, derelacions socials i d'acti-tuds lingüístiques que enaquests moments són de-terminants per al futur dela nostra llengua.

Jo feia temps que enscalia un estudi empiricque avaluas la importan-cia de les relacions entreles diferents comunitatsque viuen a Mallorca i elsfactors que intervenen enl'ús que aquestes comuni-tats fan de les respectivesllengües. Aquest és, en lí-nies generals, l'objectiu del'ENQUESTA SOCIO-LINGÜÍSTICA A LA PO-BLACKS DE LLUCMA-JOR, un estudi multidisci-plinari que ens permetràsaber dades sobre el co-neixement, la valoració iles informacions sobre la

llengua catalana, el graude consciència nacional, lacompetència lingüística enaltres llengües, l'ús con-cret del català i les acti-tuds lingüístiques de cadauna de les comunitats.

El treball de camp d'a-quest estudi corre majori-tàriament a càrrec d'alum-nes dels instituts «Pere deSon Gall» i «Maria AnténiSalva» de Llucmajor, iconsisteix concretament avisitar i entrevistar les 278persones seleccionades persorteig entre tots els habi-tants del terme municipal.Això vol dir que es comp-tara amb l'opinió de per-sones que viuen tant aLlucmajor com a s'Arenal,s'Estanyol, Cala Blava...etc., és a dir, empadrona-des a Llucmajor, indepen-dentment del seu lloc d'o-rigen pert), això sí, majorsde 14 anys.

Els enquestadors elshauran d'exposar les di-verses preguntes del qües-tionari, i per això aniranpersonalment al dimicilide cada una de les perso-nes seleccionades. S'hi

presentaren amb un carnetacreditatiu de l'Ajunta-ment de Llucmajor que fareferència a l'estudi ques'està realitzant.

L'Ajuntament garanteixals entrevistats l'anonimatdel qüestionari que con-testaran, ja que les sevesdades personals es des-truiran abans que s'iniciïel procés d'elaboració delsresultats.

El Regidor d'Educació iCultura, Maties Garcias,ha fet arribar una carta atots els futurs enquestatsexplicant-los l'interès cien-tífic i cultural d'aquest es-tudi i demanant-los lacol•laboració, ja que laseva opinió és imprescin-dible i insubstituible peraconseguir els objectiusproposats.

AI llarg d'un mes i mig,perídode previst per a l'e-laboració del treball decamp, és possible, doncs,que alguns de vosaltresrebeu la visita, ja anuncia-da per carta, d'un d'a-quests joves llucmajorers(algal( n'hi ha també delspobles veins) que s'han

ofert voluntàriament per aaquesta tasca, que a mésde la remuneració econò-mica corresponent, elsaportara sens dubte unaexperiencia nova en elmón de les enquestes, unapropament al seu poble iun coneixement real de lasituació social i lingüística.

Els resultats d'aquestestudi haurien de servirper donar una base cientí-fica a una política lingüís-tica institucional adreçadaa la població, a fi de con-centrar esforços alla on elsresultats siguin rendibles,tenint presents les reac-cions previsibles de cadasector de la població.

Ja hem fet la primerapassa; ara només hemd'esperar els resultats del'enquesta. Confiem, pert),que la política lingthsticainstitucional no es faci es-perar gaire.

A totes les persones quehi col.laboren o que hofaran pròximament, gra-cies per fer possible que apartir d'ara sapiguemmolt més sobre el nostremunicipi.

32

SOCIETAT

a carta que es va publicar al passat número d'a-questa revista, ha molestat el falcó, li volia pegar

una arpada a aquest ocellet de vols baixos. Els parentsde la família pudenta hi han hagut de prendre part.Una vegada parlat de l'assumpte, s'ha decidit que fos elmussolet (és el més tranquil) qui contestas la carta is'ha decidit de no parlar si l'ocellet M.D. fa pudor o no,ja que en el nostre poble, entre la claveguera de davantCoronet i la merdera de l'avenc del camí de S'Aguila, hiha pudor que basta... i sobra.

E ns alegra molt que s'opini sobre aquesta secció,encara que sigui negativament, i encara mês, si

mos donen idees que tanta falta mos fan. Per no desa-profitar l'ocasió emprarem les idees i suggerències quemos fa per poder omplir la plana.

1-1 e no ser p'en Tomas, p'es Batle i pel PSOE, sa« teva plana no existiria». Aquesta secció des queva néixer ha estat crítica amb els comportaments de totsels Ajuntaments, UCD, AP i ara PSOE, a més dels quehan emprat la politica per afavorir els interessos parti-culars, ens referim a certa classe de politics que no són«rares avis» i que hi sol haver a tots els partits. Ens es-tranya que quan, des del setembre del 81 hi ha revista ifalcó, i fins ara no li hagi arribat la pudor. No sé que hede pensar, si aquests set anys antenors tenia el nas em-bromat o que mira aquesta secció des d'Otiques dife-rents segons siguin els que governin.

T ,l'oposició? No hi és? Esta d'«adorno» o no fa01. res?»

Efectivament: l'oposició no hi és. Esta d'«adomo» i nofa res. Per Nadal havien de fer l'esclafit, i ara diuen quesera per Pasqua. Quan se'n temeran hauran covat tantque els dos ous, en Hoc de néixer, seran niais.

scriu sobre els metges que no escolten es malalts».o A les revistes n° 4 del 81 i n° 78 del 88 es vaparlar sobre els metges.

«Sobre els mestres de sa privada que a més feinamanco sou».

Quan el PSOE era oposició, parlava que per anivellarsous els augments dels salaris dels treballadors s'haviende fer inversament proporcionals al que cobraven. Des-prés va parlar que havien de ser lineals, actualments'augmenten directament proporcionals (és el cas delnostre Ajuntament al passat Ple). I en alguns casos (da-rrerament els directius del Banc d'Espanya, un 11%)més del doble del que han agumentat a un picapedrer,funcionan, jubilat o mestre de privada. També tenien

com a «slogan» «A igual treball, igual sou» i ara «Si haspromès, despromet que ja hem trobat sa truja».

c obre el Rector, que parla clar però a la gent no li«or a grada

A les revistes 61 del 86 i 78 del 88 es parla del Rector.I ara que la vostra suggerència mos dóna peu, diré al

Sr. o Sra. M.D. que encara que el rector parli clar i quea molta gent no li agradi, no s'ha afrevit mai a dir quesi en Felipe González nat a Palestina en temps de l'em-perador August, hagués estat un apòstol.

in 'es senyor enterrador, que ses darreres factures fa-« L.../ rien ressucitar un mort»

Si no estic mal informat són aquests senyors que tantdefensau a la vostra carta els que, en lloc de considerarels enterraments (i la Guarderia Municipal, 15.000 pts.al mes) un servei social ho han convertit en un serveide luxe.

ri 'es qui es diuen bons cristians i confonen es cos-« Ls" turns amb es missatges de Jesús».

Els qui creuen que confonen aquestes coses són elsque també creuen que si Jesús nasqués avui seria socia-lista». Corn deuen interpretar aquest missatge de Jesús,els socialistes? Ai d'aquell qui escandalitzi els infants:«mês li valdria fermar-se una roda de molí al coll i quees tiras a la mar».

E 1 mussolet no espera, amb aquesta resposta, con-vèncer ningú, ja que no hi ha més cec qui el qui

no hi vol veure ni sord que el qui no hi vol sentir peròespera que almanco farà reflexionar pels que identifi-quen el socialisme amb una idea i no amb el PSOE, enFelip, el Batle o en Tomas.

Perquè aquest partit, que vostè tant defensa, avuinomés el defensen la C.O.E., el Sr. Termes i al Debat del'Estat de la Nació, també ho va fer el Partit Popular.Efectivament, corn molt bé diu, aquests senyors delPSOE fan molta feina, pet-6 PER A QUI???

A 1 nou ambulatori hi fa fred. No hi ha calefacció.Segons tenim entès correspon a l'Ajuntament

posar-la, però dins l'ordre de prioritats primer hi vaesser posar la seva. La caritat ben entesa comença perun mateix!

a la pròxima revista parlarem del Govern!!!

Cristalería LlucmajorJOAN MOREY

Envidrat d'obres - Miralls - Vidres de ColorDecorats - Vidrieres artístiques

Ronda Migjorn, 105 Tel. 66 14 93 LLUCMAJOR

ESPORTS

33

IR T/11115.n

C.D. Espanya I Preferent

Vuit partits sense guanyarJoaquin

En aquesta segona voltapodem dir que els homesde M. Jaume perden te-rreny, un terreny que vacostar molt en la primerafase del Campionat I ésque el C.D. Espanya fa vuitjornades que no guanya.

L' equip ha davallatmolt, sobretot a causa deles lesions, de Terrassa IGarau. Tanta sort queGari, VIch, Pons i galan res-ponen I avui podem afir-mar que tenim una defen-sa I un porter dels menysgolejats del grup I que gra-des a ells s ; han aconse-guit aquestes xispes d' ale-gria —m' estic referint a al-guns empats fora casa—pert, que no són suficientsper concretar ja que a do-micili es torna perdre allòque va costar tant una set-mana abans.

LA VICTÒRIA, 1ESPANYA, 1

Aquest encontre va aca-bar amb un empat a ungol. Pere) abans s' esde-vengueren moltes coses,I' equip local va passardavant al marcador, en elm. 4, per& vult minuts des-prés era el blau M. Garciael que empatava, resultatmantingut fins al final perdtot això gracies a la granactuació de la defensa Ial porter G. Quintana elqual amb les intervencionsva lavar l' equip de la de-

rrota I així ho reconeixia elcorresponsal d' «UltimaHoran Gabriel Moraguesamb paraules d elogi queel dugueren a ocupar unasetmana més com «L' es-trella de Preferent».

ESPANYA,CARDASSAR,

El Cardassar, es presen-tava a Llucmajor amb e-tiqueta de ser un delsequips millors del grup I laveritat és que el quadreentrenat per Acuñas ho vademostrar. Hem de desta-car en aquest encontre labona entrada de públic ihem de dir que el parfit vaser molt esportiu I que elresultat es pot considerarjust ja que els davantersdel Cardassar també em-praren a fons la defensa iel porter local.

POLLENÇA, 1ESPANYA, 1

Sota les ordres de J.M.Sanchez, pollencins I Iluc-maJorers es varen enfrontaren un bon encontre ambempat a 1 gol. UorençMójer va marcar primer,amb un gol des de fora deI' area. Durant la resta departit l' Espanya es vaposar a jugar darrera, comsempre, fins que en el m.50 en una Jugada de Gue-rrero, introduia la pilota enprOpla meta I encontreva acabar en un empat

que es pot considerar justporqué si bé els visitants esvaren saber defensar, elsde casa varen saber ata-car amb força encara quejugassin gran part delsegon temps només amb10 homes.

JOAN PLOMER

Corresponsal esportiu dePollença. Aquest home esva portar correctamentamb aquest qui firma, pri-mer, donant-mos una infor-mació completa sobre lescaracterístiques de l' equiplocal i més tard, conegutcom a personas, va resul-tar ser l' amabilitat personi-ficada de tracte fácil,aquest corresponsal va de-mostrar la seva bona edu-cació i «savoir faire». Gra-cies, Joan.

ESPANYA, 1ESCOLAR, 2

Un penalfie fals va donarla victòria a un Escolar queno va demostrar la cate-goria que té, a Llucmajor.Varen començar marcantels de Capdepera, quanmancava un minut peracabar la I° part. Als cincminuts de la segona, el ju-venil A.M. Cantos, ques' ha hagut d' incorporar alprimer equip a causa dela manca de jugadors, vamarcar també. Finalment,

quan transcorria el minut68, una pena maxima queva assenyalar un Jutge ves-tit de negre, que per la ne-fasta actuació mereix uncapitol apart, va acabaramb les illusions dels Juga-dors locals.

MOLINA CAMPUZANO

En un pla pinxo I senseencertar-ne ni una, vavenir aquest bufaina aLlucmaJor, a jugar amb

honestitat d' uns Jugadorsamb els quals I al seu ca-prici els va fer perdre unpunt, assenyalant un pe-naltie que va treure d' onva voler. Hem de dir que

únic Jutge de [irk' que hlhavia en el camp no vatenir res a veure en aquestassumpte porqué tan solsno era a la banda on esfa esdevenir la jugada Iper caprici del «pitero» esva passar les dues parts almateix Hoc, és a dir, tocantels fores a l' Espanya.

I aixa que l' encontre vaser net, ben jugat I que nohagués passat res si no ha-gués estat per aquest ele-ment, Molina Campuzano,el qual, amb el seu parti-disme, entra en clar con-flicte amb l' slogan delCollegi Balear «Els Antres»també *Sew) esportistes»... Iun ou!!! (amb perdó).

M.A. Corbalen,.J. Martorell, F. Romero I A. Gálvez. Juvenlis C.DEspanya

Renault 19.Coche del año.

Por fuerza.

RENAULT191

Por la fueria dê su diseño. Con el interior misamplio en su categoría.

Por la robustez de su jxaencia interna. Con dosniveles de motorOación capaces de todo.

Por la calidad de su terminación. Por lagenerosidad de su equipamiento. la prensaespecializada. coordinada por el diario ABC. haelegido al RENAULT 19 Mejor Coche del Año.

La selección se ha realiiado entre los últimosmodelos del mercado, tanto nacional como deimportación. entre Noviembre de 1.987y Noviembre de 1.988.RENAULT 19. Mejor cihc del aim. Por E'er/a.

Venga a verlo en:

RENAULTBARTOLOMEJAUME NADAL, S.A.

Ronda Mown, s/nTels 66 01 40 66 00 41LLUCMAJORSant Cnstetol, 6Tel 26 00 01 S'ARENAL

34

ESPORTS

Juvenils C.D. Espanya I Regional

Continua la bona marxaJoan Quintana

Ja hem arribat de ple aIa segona volta del Cam-plonat . I continua la bonamarxa dels jugadors d' a-quest bon entrenador quees en Joan Llompart I de-mostra diumenge darreradiumenge que el seu fit-xatge amb Espanya haestat un exit.

Després de la darrera in-formació que us váremdoncr, els juvenils espanyis-tes han vençut (3-15) aI' equip blanc I blau delcamp de devora I' auto-pista. Els gols enfront de

Atc. de Balears forenmarcats per S. Martí, B.Cardell 1 A. Cantos.

Una setmana després,un bon partit que es per-dia per la minima (2-1) a laClutat de les Perles. El golvisitant va ser marcat perCantos quan va transfor-mar una pena máxima.

Dia 19 de febrer els blau-grana de Sa Pobta se nportaren un punt del Muni-cipal Ilucmajorer quanvaren empatar a zero enun encontre carregat d' e-moció per l' Incert del re-sultat on va dominar mess

Espanya pare) de vega-des la sort hl es i d' altreses la bona actuació delporter i la defensa qui sal-ven els visitants de sortirvençuts, com va passar enaquesta ocasió.

Per acabar, el resultatfinal que ens ha arribat es

el sensacional triomf assoliten el dificil camp del C.D.Ramon Llull per la minima(0-1) amb gol de S. Martípore) que va bastar perarribar als dos punts iavançar una plaça a lataula classificatõria.

Infantils C.D. Espanya I Regional

Això s'acaba

Joan Quintana Castel!Quan aquest número surti ja s' haurà

disputat el partit Murer Espanya (4-111-89)1només mancarà la jornada darrera (11-iii-89) quan els de Bernat Sacares s' en-frontaran a Llucmajor a l' Atc. Alaró Iacabarà la I liga. Una competició peroblidar, perquè ha estat negativa pelque respecta als resultats 1 que portaracom a conseqüência la pèrdua d' unacategoria que a hores d' ara, fa deuanys, es va conquistar assent el prod-dent-delegat Gabriel Paniza. En definiti-va, aixõ s' acaba I nomes podem espe-rar que la pròxima edició sigui mess sor-tosa.

Si feim un repàs als darrers resultatshem de parlor de derrotes, la primera aCapdepera per rebre una golejada de6-0 de l' Escolar. El següent dissabte esa Jugar al municipal Ilucmajorer I ez. vatornar perdre per 0-2 contra els repre-sentants de Petra. On es va fer un bonparfit va ser contra el B. Ramon Llull en-cara que al final es perdés per la mhi-ma (2-1) 1 el gol de Blai servís de banpoc.

Finalment, la darrera referência quetenim es el partit jugat dia 25 de febreron es va tornar perdre a Llucmajor per1-2 encara que fos per poc marge 1marcant un gol per mediació de Bonet.

ESPORTS

Beniamins C.D. Espanya Grup Manacor

Tot -un rècord

35

C. Jiménez, P. Jaume, J. Mut, Romero. Alevins C.D. Espanya

A. Muñoz, P. Muñoz I J.J. Duran. Benjamins C. D. Espanya

QuintanaEn el passat número es-

crivíem que Ferragut s' es-crivia amb G de gol pelstres marcats per Antoni aSes Salines, pert al.lot noconforme amb aquest re-sultat, va I en marca sis alVilafranca, ni mes ni menysque en propi camp, tot unrecord que s' haurdi detenir en compte porquéAntoni Ferragut Comino haaconseguit allò que nos' havia vist en el futbolIlucmajorer, es a dir, queun matelx jugador marodssis gols representant l' Es-panya fora de Llucmajor.Enhorabona a tu. Antoni itambé als teus companysper la col.laboració que tedonaren.

Aquest encontre, sensecap dubte, marcarà unafita important dins la histõ-ria del futbol ilucmajorer.Encontre, sense cap

dubte, marcarà una fitaimportant dins la históriadel futbol Ilucmajorer. En-contre jugat a Vilafrancael 4 de febrer, porqué si jaes noticia vèncer per gole-jada (0-6) fora de casa en-cara ho es més que el ma-teix jugador, com hemapuntat abans, aconse-gueixi sis gols. D' aquestamanera actua Antoni Fe-rragut. També va ser bo,encara que no tant, el re-sultat obtengut a Capde-pera, després d' un des-

plaçament tan ilunyei I esva aconseguir un empat azero que resulta un valuóspositiu en front de esco-lar I així superable a causadel golaveratge directe jaque a aquest equip s' ha-via vençut per 2-0 a l' en-contre de la primera voltai això suposa al final elpoder pujar un escala

mes.Finalment, el darrer resul-

tat que coneixem, es eldisputat dissabte dia 18 defebrer on es superava ne-tament (3-0) al Porto Cristo,amb gols de P. Muñoz depenalti, J.D. Laguela i A.

Ferragut, un altre dels rivalsque va aparellat amb l' Es-panya i que varen empa-tar a tres gols al seu camp,Ia qual cosa pot ser tambéprou important pel mateixmotiu que hem esmentatanteriorment, per acabar,hem de dir que desprésd' aquest encontre contraels representants del portde Manacor la classifica-ció es aauesta.

Cala Minor 16 14 02 58 12 28Campos 16 13 12 59 9 27Avance 16 12 04 52 21 24Felanitx 16 10 24 26 23 22Pto.Cristo 16 8 35 39 25 19España 16 7 36 27 27 17Escolar 16 4 48 12 28 12Barracar 16 5 1 10 19 36 11Petra 16 4 39 17 35 11Vilafranca 16 3 2 11 23 52 8Ses Salinas 16 3 2 11 16 53 8Cardesar 16 2 3 11 15 42 7

Alevins C.D. Espanya ll Regional

Ni tant ni tan poc

Pto. Cristo C. F. 17 13 4 o 55 11 30U.D. Porters* 17 11 3 3 53 21 25C.F. Poilensa 17 11 3 3 50 23 25U.D. Barrow 17 9 5 3 38 19 23C.F. Pto. Pollens& 17 9 4 4 54 41 22U.D. Soilerense 17 9 3 5 50 20 21La Salle M. del M. 17 8 4 5 33 27 20C.D. Espana 17 7 4 6 36 26 18C.D. Santa Marls 17 5 2 10 36 55 12C.D. Murense 17 5 2 10 20 32 12C.F. S'Horts 17 5 1 11 31 36 11C.D. Ses Salinas 17 4 1 12 16 48 9C.D. Conseil 17 2 3 12 13 59 7C.D.Atco. Alaró 17 1 15 15 82 3

Quintana CastellDes de principis de lliga,

quan s' aspirava a ascen-dir, a hores d' ara, hi distaun abisme. L' equip aleviha perdut el tren cap a

ascens i una continuacióde resultats dolents hanportat com a conseqüèn-cia un Iloc a la classifica-ció que parla per ell totsol. Pere) hem de ser cons-cients que això es la reali-tat de l' equip, que ni tantcom al principi ni tan poccom en aquests moments.No volem dir, amb agues-tes afirmac Ions que es ten-gui un equip només peraspirar al campionat perosi que els al.lots de Sastre -Paniza tenen la qualitat su-ficient per estar dins elgrup d' encapçalament, elque passa es que les les-sions han provocat que elsnostres representants nohagin pogut alinear, cada

diumenge, el mateix onze.

El primer partit de la IIvolta va començar be:

Espanya va vencer per 3-O al Conseil, amb gois deJimenez, Agulló I Ruiz. Dia28 de gener, a Sóller,varen ser golejats per 4-1 Iel gol de I' honor el vamarcar Jaume. Va ser pit-jor el resultat de set diesdesprés, a casa, contra elPollença, on es varen per-dre dos positius (1-2) i finstot es va necessitar la

seguir un únic gol I conti-nuant amb aquest tipus deresultats, una altra goleja-da (4-1), a S' Horta acon-seguint aquest únic gol enRuiz, per acabar ambaquesta llista d' encontresfatals hem de dir que elpassat 18 de febrer es tor-nava perdre per 2-0 contraLa Salle de Manacor. Afe-gim que després d' aquestpartit la classificació es lasegüent:

col.laboració d' un defensa contrari per tal d acon

CENTRE OPTICCrO EXPO LENT

LENTS DE CONTACTECONTROL VISO

M. Paloma GariOptica Optometrista

Contactóloga

C/. Berga, 26- TeL 26 33 74 S'A RENA L

ESPORTS36

ColombiculturaSocietat S'Estanyol

A partir d'aquestes dates ifins mitjan juny, totes les so-cietats colombicultores estanen el millor moment esportiude competició. En la Societatde S'Estanyol, actualmentprepara els exemplars per talde començar el «ConcursLocal de Selecció» que s'ini-ciarà quan hagi acabat el«Concurs Villa Sta. Eugenia»,celebrat en aquest mateixpoble, i on participen catorzeexemplars de S'Estanyol itrenta-set de les Societats res-tants.

En el concurs local sónbastantes coses les disputa-des: en primer lloc, surt elcampió social de la tempora-da el qual a més de guanyarel corresponent trofeu com atal, té opció al «Trofeu premiEspecial Bar Ca Na Marola»,amb la particularitat, perdonar més èmfasi i emoció al

concurs, que per tenir-lo enpropietat haura de guanyar-lo el mateix propietari durantdos anys, no obstant això, alcolom guanyador se li entre-ga un altre trofeu donat pelmateix promotor, i també enguanyen un els exemplarsclassificats del segon al cm-que floc.

Per ordre de regularitat enel concurs social, podran par-ticipar en el proper Campio-nat Illes Balears el nombreque fixi el Comité de compe-ticions de la Federació Balear.Aquest Campionat sera orga-nitzat enguany per la Societatde S'Estanyol i es celebrarades del dia 8 d'abril fins elcatorze de maig. Els dosguanyadors de la Regularitatrepresentaran Balears en elproper Campionat NacionalCopa de S.M. el Rei que ten-dra lloc a la província d'Al-

Julia Mascaret Pons, Presi-dent de la Societat de Colom-bico/lura de S'Estanyol

bacete, més concretament, enla societat de Tobarra.

I ja que parlam de Nacio-nal hem de dir que per al'any 1990, segons una reunióde l'Assemblea Nacional, esva designar la Federació Ba-lear com organitzadora. D'a-quest esdeveniment tan im-portant anirem informant de-talladament.

EL SALO DE PERRUQUERIAI BELLESA DE LES

GERMANESPUIGSER VER

ELS OFEREIX EL SEU HORARI:

De dimarts a divendres

de 9 a 12 i de 15 a 19

i els dissabtes de 9 a 19

C/ Orient, 8Tels. 66 20 08 - 66 11 12LLUCMAJOR.

çý CENTREDE certificats

mèdics per apermis de conduir i

Ilicència d'armes

HORARI:Dilluns i Dijous de 16,30 a 21 h.

RECONEIXEMENT MEDIC - PSICOLOGIC

ANTONI ISERN OLIVERLLUCMAJORCarrer Antoni Garcias, 1-a (damunt Ca's Notari)

TALLERS CASIELLAS - ROTGER

SERVEI rjriOFICIAL RAF

Teniendo como rivales al Passat y al Vectra

El Fiat Tipo, coche del añoAD

EMMINE11111EVIgo

El Fiat Tipo ha conseguido elpreciado galardón de "Coche delano" en Europa. Sucede asl alPeugeot 405, coche sobre el querecayó el año pasado el nombra-miento. Este premio, el más im-portante del concierto europeodel automóvil, esta organizadopor siete importantes medios in-formativos y recae cada año enuno de los nuevos modelos Ian-zados al mercado en los doceúltifTIOS nieses

Esta vez han sido 58 periodis-tas especializados pertenecien-tes a 17 nacionalidades distintaslos que puntuaron el Fiat Tipocon 356 puntos, eligiéndolo "Co-che del año" entre otros docecandidatos. En esta votacióntreinta y ocho de los cincuenta yocho jurados lo consideró comoel mejor en absoluto. El segundoclasificado fue el Opel Vectra,con 261 puntos, es decir, 95 me-nos que el Fiat Tipo. A continua-ción se clasificaron VolkswagenPassal con 194 puntos, los BMWserie 5 con 178 puntos y el Fie-

nault 19 con 175 puntos, quedan-do los cinco modelos japonesesincluidos en la votación algo másatrás.

El Fiat Tipo fue lanzado al mer-cado a finales de enero, primera-mente en Italia y ya hacia el mesde junio en el resto de Europa.

Actualmente la versión maspotente es la turbodiesel, aunque

pronto seran comercializadasotras versiones mas deportivascomo la de 16 válvulas.

A finales del pasado mes denoviembre ya se hablan comer-cializado 300.000 unidades delFiat Tipo, que se esta fabricandoa razón de de 1.900 unidadesdiarias. El Fiat Tipo esta casi ab-sorvido por el mercado italiano.

C/. Hispanitat, 19- Tel. 66 06 47

El Tipo, lodo un éxito en Italia.

SANEAMIENTO

CALEFACCION

GABRIEL OLIVER

INSTAL.LACIONS SANITARIESCALEFACCIóENERGIA SOLAR

Exposició i Vendes: C/. Born, 2 - Tel. 66 06 52Taller: Melia, 26- Tel. 66 16 37 - LLUCMAJOR

' ALLER

CUERADEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBIL

Pedro Noguera EnseriatServei Oficial

WwtMLI

C/. Ripoll, 30 - Tel. 66 22 13

NMECAN 'Co

ENTRE NOL TROS

37

NAIXEMENTS

-Josep Lluís Oliver Tonelli, fill deJosep i Cristina, va néixer dia 2/2.

-Antoni Oliver Cardell, fill deJoan i Antónia, va néixer dia 29/1.

-Alexandre Ribas Da Silva, fill deMiguel i Teresa Raquel, va néixer4/2.

-Joan Cortès Burguera, fill de Joani Apol.iònia, va néixer dia 4/2.

MATRIMONIS

-Manel Machado Rodriguez i M'Teresa Dominguez Pavón, es casa-ren dia 18/2 a l'esglèsia de Ntra.Sra. de la Lactáncia.

DEFUNCIONS

-Maria Pascual Mateu, morí dia3/2 a l'edat de 68 anys.

-Catalina Catany Tomas, morí dia5/2 als 87 anys.

-Magdalena Roig Taberner, morídia 6/2 als 87 anys.

-Otilia Vigara Beteta, morí dia 6/2als 82 anys.

-Joan Noguera Mulet, mori dia 8/2 als 81 anys.

-Barbara Caldentey Gaya, morídia 10/2 als 86 anys.

- Mercè Nadal Capó, morí dia15/2 als 92 anys.

-Miguel Cardell Garau, morí dia17/2 als 80 anys.

-Margarida Vidal Tomas, morí dia17/2 als 88 anys.

-Frances Puigserver Verger, morídia 23/2 als 84 anys.

-Josep Cerda Miralles, morí dia24/2 als 72 anys.

-Margarida Jaume Rubí, morí dia25/2 als 98 anys.

38 PASSATEMPS

DE LL gird

UBR FDTT S DS A

I SDF OEDDOMNFAQF TUNAN TOOliQr1AMYÇD

A C IFHLf D MIT IV X 0' c oS (SSFAAJD

SOLUCIÓ SOPA DE LLETRES

UT AT L[TAB N IA 6 0R DtitANT

A L UE A TN A S'

N 0)BNA

P'ES FORAT D'ES MOIXAquests dos fanals són motiu de confusió per als que

vénen, el vespre, des de s' Arenal.Es veuen dos Hums (un cotxe?) que ve per la dreta men-

tre d' al tres vénen de l'esquerraCreim que l'Ajuntament hauria de «negociar» la retirada

de tan perillosaPensam que tendrà força persuassiva a causa de la base

en què es fonamenten.MOTS ENCREUATS

HORIZONTALS.-1. Ocell de presa

nocturn. 2. Flor o planta de jardí. 3.

A Mallorca, llauna que empram per

fer-hi coques (grafia incorrecta). 4. Al

revés, espècie de triple corona que usa

el Papa. 5. Negació. Consonants. 6. Ani-

mal domestic que brama. 7. Necessitat

de beure.

VERTICALS.-1. Donar ordres. 2. Ocell

de la zona amazònica que pot aprendre

a xerrar (en plural). 3. Zona de terra

enrevoltada d'aigua de mar. 3.a persona

del singular del present d'indicatiu del

verb esser. 4. Liquid que produeix el

fetge. 5. Al revés, animal de ploma

semblant al colon".

TESRND

ENDEVINALLESA

Som llarg i estic foradat,i no són traus de camia,solc cantar amb sa xeremiaquan me tapen es forats.

Mon amo me té enflocadaamb cordons, amb flocs i joies,

perquè canti mès be,m'estira es nirvis, primer,i Ilavors em fa pessigolles.

Solució endevinalla:la carta.

2 3 4 5

2

3

4

5

6

7

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)Dimarts (90 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)Divendres horabaixa (16,30 a 20 h)

Carrer Major, 77- Tel, 66 20 17- LLUCMAJOR

CARNISSERIA XARCHTERIA_maw,

ZANO GUERA4

GARCIASPlaça Espanya,Espanya, 62 - Tel. 66 13 02

LLUCMAJOR (Mallorca)

HAMBURGUESES«PERROS»

«PINCHOS»«PEPITOS»

BITLLETS D'AVIÓamb reserva iconfirmacióimmediata através del nouequipinformatitzat

Restaurante-Asador PISCINA, TERRASSAI MENJADOR D'ESTIU

LLUCMAJOREspecialitat en carns al forn

i a la brasa

LOCAL PER A NOCES ICOMUNIONS

Avda. Carlos V

Esq Carretera Campos

Telefono 66 04 89

LLUCMAJOR

(Mallorca)

Provin la nostraCUINA RAPIDA, ÉS TROPE..

Obert tots els dies

Servei de begudes i menjarsde qualitat a preus raonables

Avinguda Caries V - Tel. 66 11 17 - LLUCMAJOR

iCakoki,s- wa.G.A.T7687

Aquest servei el trobareu a -Viatges XALOKI»sense cap tipus de suplement sobre el

preu oficial

C/. Maria Antònia Salva, 38- Tels. 26 74 50 - 54 -58S'ARENAL

Villa de Madrid,Avd. Carles V, s/n - Tel. 66 06 82

G11n1n114 11114IG41; 'VP'S ZIP

LLUCMAJOR(MALLORCA)

FERROS ART1STICSI FORJATS

ESPECIALITAT ENTREBALLS D'ALUMINI

CERRAJERIA

Venda ¡assistènciatécnica ciels productes:

BOSCHAutomòbil

BOSCHEines

BLAUPUNKT

AUg_ ELECTRIC

Rubi AutomóvilesLlucmajor, S.A.

Cra.Arenals/n -Tel. 66 02 34-66 16 18

Ronda de Ponent s/n. - Tel. 66 01 70 (LLUCMAJOR)

TAC6G RAFD'US OBLIGATORI

PER A VEHICLES DE P.M.A. DE MES DE 6.000 kg.NO ESPERI EL DARRER DIA

ENS PERMETI QUE L'ATENGUEM MILLORAssociació d'estacions "'Uniques de Tacbgrafs

SERVEI AUTORITZAT PER INDÚSTRIAMONTATGE I PRECINTAT

CalentadorsJUNKERS

Electricitat i Electrònicade l'automõbil

INJECCIÓ DE BENZINA

Aires acondicionatsCARRIERCU PIA S.A.

Tacegrats

So i alta fidelitatAutomòbil

BLAUPUNKTAlarmesEsquiladoresMotoserresPlaques solarsGeneradorsLloguer maquinàriaMartells