20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epístoles crítiques

7/30/2019 20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epstoles crtiques

1/17

Assaig.


2/17

Presentaci del bloc dassaig:

Lassaig s el gnere literari en prosa no narratiu, que aborda duna manera lliure elsproblemes ms diversos.

Sota un mateix ttol podem posar una srie de textos en prosa de formes diverses.La paternitat del gnere, sens dubte, es deu a lescriptor francs Michel de

Montaigne (1533-1592) qui li don nom al gnere literari, va escriure el llibre Essais, laprimera edici del qual va aparixer el 1580 a Burdeus en format de dos llibres, que seriauna obra nica i misteriosa refeta i modificada durant tot la seua vida, sembla ser unamescla de diversos temes i idees. s un llibre que trenca la tradici i inicia lescriptura de lasubjectivitat, del jo, de les idees de lescriptor. Lescriptor Montaigne el que va fer va serautoexaminar-se i comentar la poltica, la crtica dels costums, les injustcies, les ideologies,

les utopies, etc. Presentaunateoriadelsubjecte:Cadascsellmateixacadamoment,perqucadascsmoltesvegadesellmateix.Per tant lgicament elpensament tamb canvia,hade

canviarcomlespersonescanvien.Unllibrenaixapartirdelscomentarissobreunaltrellibre. El noble Montaigne va proposar les fantaisies humaines et miennes, simplement

comme humaines fantaisies, et sparment considres, non comme arrtes et rglespar lordonnance cleste (I, LVI).1

Aix per tant en el present bloc literari anem a treballar la literatura del subjecte, deljo, de la literatura anomenada tamb com de no fictcia perqu reflecteix els pensaments,sensacions i sentiments del propi autor.

Ha estat dividit el bloc en les segents unitats a cadascuna de les qual licorrespondr una sessi de treball per poder estudiar-lo:

En primer lloc La biografia i lautobiografia, la narraci de la vida duna personafeta per una altra o per ella mateixa.

La segona unitat sobre Els viatges i les sensacions que produeix en lautor el fet deposar-se en contacte amb altres civilitzacions, costums, belleses naturals o culturals daltrespobles.

La tercera unitat sobre Els diaris o escrits personals que els autors escriuennormalment com a finalitat teraputica2 i de descans espiritual aix com de dileg amb elpropi jo.

La quarta unitat o sessi ser sobre La literatura epistolar i els dilegs usats per ala literatura personal entre persones reals que sescriuen o entre una real i una altra fictcia.

La darrera sessi del bloc de lassaig s sobre Les crtiques daltres textos o dequalsevol manifestaci artstica siga la msica, la pintura, lescultura, larquitectura etc. Aix

com la importncia en lassaig de la citaci daltres textos escrits.

381 Les fantasies humanes i meues, simplement com a fantasies humanes, i considerades separadament, no com aturades iregulades per lordenana celestial. (I, LVI)2 Part de la medicina que socupa del conjunt dels preceptes destinats al tractament de les malalties. 2 Cincia o art de curar oalleujar.


3/17

Unitat 1. La biografia i autobiografia.

- 279 -

Unitat i sessi 1: La Biografia i LAutobiografia.

La biografia s la descripci de la vida dun personatge, s una forma literria no fictcia. Si lavida del personatge s narrada per ell mateix, llavors sanomena autobiografia.

Podem dir que la biografia s una part de la Histria, perqu pot formar part de la histriacom a cincia.

Per tamb podem dir que forma part de la Literatura si lautor de la biografia hi participa demanera creativa siga en la forma o en el contingut de la vida que narra.

Per tant la biografia i lautobiografia pot aprofitar a un historiador, per tamb pot ser objectedestudi de la Literatura personal o didees individuals.

El gnere biogrfic es basa en fonts pictriques, escrites, orals, etc.Hi ha un tipus de biografia histrica que han realitzat diversos escriptors en totes les poques

de la histria humana des de Csar fins als ms moderns com J.F.KennedyLa biografia de persones que ja fa temps que van viure es basa en documents escrits que devegades sn escassos o difcils de contrastar i t aquesta dificultat, mentre que els biografiats, lesvides dels quals sn recents tenen una abundncia de referncies i vivncies com per exemple escrits,cartes, converses telefniques, entrevistes, reportatges radiofnics, televisius, etc. que tamb fan difcilla seua tria per poder biografiar. s a dir resulta tan difcil biografiar vides molt antigues com narrarles vides de persones molt modernes.

Dels autors destacats en obres biogrfiques tenim a Josep Pla que ha escrit els famososHomenots que sn biografies de personatges destacats de la nostra cultura.

1918

I8 de mar- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. Den daquest fet, el meu germ i jovivim a casa, a Palafrugell, amb la famlia. Som dos estudiants desvagats. El meu germ, que s un gran afeccionat a jugara futbol -malgrat haver-shi ja trencat un bra i una cama-, el veig purament a les hores de reps. Ell fa la seva vida. Jovaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, magrada. A lhorade les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic delicis, flonjo, daurat, amb un

polsim de sucre ingrvid. La meva mare em diu:-Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu paremenja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment.Com que en aquest pas noms se celebren els sants, la presncia del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em

pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balan dels primers anyss absolutament negatiu, francament magre. Aquest retoc -penso- s tan natural! Tenir fills en forma dincgnita, denebulosa, ha dsser molt desagradable. La meva frivolitat, per, s tan gran, que ni el problema de conscincia plantejat

per les llaminadures no es prou per a evitar que trobi el pa de pessic saborosssim i la crema literalment exquisida. Quan

men serveixo ms, la fredor augmenta duna manera visible. Vint-i-un anys!La famlia! Cosa curiosa i complicada...A mitja tarda es posa a ploure -una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens daire. El cel s gris i baix.

Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jard. Fa una fressa sorda i llunyana -com la del mar a lhivern. Pluja demar, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna dun blanc de gasa- livid, irreal. Sobre el

poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci esps, un silenci que es palpa. La fressa de aigua que cau lallarga en unamsica vaga. Sobre aquesta sonsnia, hi veig flotar la meva obsessi del dia: vint-i-un anys!

Veure caure la pluja, a la fi, mensopeix. No s qu fer. Hauria, s evident, destudiar, de repassar els llibres detext, per treurem de sobre aquesta pesada carrera dadvocat. No hi ha manera. Si sovint no puc resistir la temptaci dellegir els papers que trobo pels carrers davant daquesta classe de llibres la curiositat sem tanca amb pany i clau.

Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur -just per passar lestona, a la bona de Du- el que se manirapresentant. La meva mare s una senyora molt neta dominada per lobsessi de mantenir la casa en un ordre gebrat. Liagrada destripar papers, de cremar velles andrmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat practica odecorativa immediata. Ja far prou, aix, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. Si aixarriba, no crec pas, de tota manera, que hi hagi res de mal...


4/17

Assaig

- 280 -

9 de mar.-Sembla que s obligat, en aquesta classe de papers, de fer-los precedir dunes notes biogrfiques. A mi,personalment, mentret moltssim llegir memories, reminiscncies, records, per ms humils i vulgars que siguin. Si aquestesnotes se salven de la crema potser algun dia hi passar la vista algun meu parent lluny o alguna persona curiosa idesenfeinada.

He nascut a Palafrugell (Empord Petit) el 8 de mar de 1897. La totalitat de la meva sang s empordanesa. El

meu paisatge bsic esta comprs entre Puig Son Ric, de Begur, a llevant; les muntanyes de Fitor, a ponent; les lllesFormigues a migdia i el Montgr a tramuntana. Sempre mha semblat que aquest pas s molt vell i que per sobre hi hapassat tota classe de gent, gent errant i diversa.

El meu pare es diu Antoni Pla i Vilar. Pla s el nom del mas Pla de Llofriu, llogarret insignificant del terme dePalafrugell amb parrquia prpia. s un poblet silencis, de terres de sec, pobre, amb una gent conformada, tancada, depoques illusions. Vilar s el nom duna famlia de Mont-ras, municipi situat sobre la carretera de Palafrugell a Palams -un poblet de gent cridanera i republicana, on es produren aferrissades lluites poltiques i personals. Pel cant patern, totsel meus avantpassats foren pagesos. Larxiu parroquial de Llofriu sinicia immediatament desprs del Concili de Trento.

Mossen Birba, sacerdot de molta illustraci, ms aficionat a llegir papers vells que a cavar les tomaqueres, que fou rectorde la parrquia, em digu una vegada que, des del comenament de larxiu, hi ha constncia de la presncia al mas Pla dela meva famlia. Els meus avantpassats foren pagesos molt pobres, que Visqueren, sobretot, del conreu de la vinya. Entre elsanys 60 i 70 del segle passat, la famliaVi!ar, de Mont-ras, es trasllad a Barcelona. Un oncle-avi, el doctor Vilar, germ dela Marieta Vilar, la meva via paterna (Maria Vilar Colom), shi establ de metge, exactament a la Barceloneta.

Polticament, el doctor Vilar fou un exaltat i profess un cientificisme de mats materialista i ateu. Reminiscencia tpica delesperit del 48, fou un home febrosenc, agitat, bonssim, amb una cabellera romntica i el contrast duna gran pallidesa de

cara amb la bufada corbata de plastr

3

, de seda negra, que portava.El quadern gris. Un dietari. Josep Pla. Obra Completa Volum I. Edicions Destino Barcelona 1983.)

Potser seria dalgun interes examinar com era Fabra i parlar una mica -fins on sigui possible- de laventura de la sevavida. No podria pas assegurar si vaig arribar a ser amic seu. Conegut, certament. Un dels meus grans honors s haver-lotractat, haver passat amb ell una determinada quantitat dhores, sense fer exactament res de particular, s a dir, convivint iconversant, i no pas precisament dortografia o de sintaxi, sin de tot el que sanava presentant a cada moment. Una relaci

produda, doncs, en un terreny absolutament intranscendent, amb les deformacions mnimes.Dentrada, semblava un senyor duna normalitat absoluta -un senyor de mitja estatura, flac, ossat, rigorosament

afaitat, dulls blavissos per intensos, duna presncia modesta per real, vestit de gris, que alternava amb el blau marquan es mudava, dun acolliment amable per caut i circumspecte, duna total simplicitat, desprovet de gesticulaci,mancat cle pintoresc, silencis, pausat, lent, en fi, un senyor que fumava la pipa amb el millor tabac ros que podia obtenir.

Llavors vivia a Badalona. Els dies feiners venia a Barcelona amb el tramvia. Dedicava una determinada quantitat

dhores a les seves obligacions -lInstitut, les llions, etc.- i cap al tard es deixava caure a lAteneu. De vegades pujava a labiblioteca un moment per veure un llibre o per escriure -un torterol de fum fidel i mandrs darrera lorella- un daquellscurtssims, prodigiosos papers que publicava, amb gran xit en un diari del mat titulats genricament Converses

filologiques. Desprs baixava a la penya i sasseia amb levident satisfacci de lhome una mica fatigat que pot reposaruna estona. Com que ja eratard, la tertlia no solia pas ser nombrosa. Fins els desavagats purs havien desaparegut, perqu aquesta s lhora del diaque aquesta curiosa classe de persones tenen una o altra cosa a fer. Quedaven alguns periodistes que treballant a la nit,tenem les tardes lliures. Com que jo era un daquests, vaig poder parlar amb Fabra moltes hores, mentre davant dunacervesa, fumant una pipa, esperava lhora de tornar a agafar el tramvia.

Homenots. Pompeu Fabra. Josep Pla. Obra Completa Volum 11. Edicions Destino Barcelona 1980.)

ACTIVITAT

Fent servir com a model els textos anteriors de Josep Pla, escriu una pgina

autobiogrfica i una altra que conte la vida duna altra persona.

513

plastr m 1-Pea de larmadura que protegia el davant del pit. 2-Pea de cuir emborrada que hom posa al pit per esmorteir

els cops de floret. 3 Corbata que cobreix part del pit. 3-anat anim Regi ventral de la closca dels rptils quelonis que presentaforma de lmina molt plana. 4-pat Zona dinduraci al voltant dun focus inflamatori.


5/17

Unitat 2. Els viatges.

- 281 -

Unitat i sessi 2: Els viatges.

Hom pot datar el segle XVI com lpoca en qu estava de moda la narraci dels viatges,ara b hi ha alguns antecedents ben clssics com per exemple Homer, Heterodot i daltres. AlEdat Mitjana sn publicades dues obres importants per una banda lobra de Marco Polo Livresdes merveilles du monde on narra el viatge que efectua des de Vencia fins la Xina, i per altra bandala Rihla dIbn Battuta, srie de narracions de viatges que efectu lautor. Mentre que per exempleposteriorment Alexandre Dumas va escriure Quinze Jours au Sinai sense abandonar Pars, la qualcosa ens mostra les dues formes principals descriure literatura de viatges, aquelles que snreals, que shan fet i altres que sn inventades, creades per lautor sense eixir del seu escriptori.

Podem dir que la narraci dels viatges entra dins la categoria de lautobiografia. Lautor,

el narrador i el viatger sn la mateixa persona . La seua aventura comena amb una eixida decasa i no en un naixement i normalment sacabar amb la tornada al seu lloc deixida.

La narraci del viatge pot agafar la forma dun diari, de cartes o de memries olexperincia dun turista com va fer Stendhal. Tamb de vegades lautor del llibre de viatgesdeixa parlar a daltres autors, llibres, viatgers anteriors, guies, informadors que trobar, etc. A lesnarracions de viatges s molt important el collage (la mescla, la barreja) , hom pot barrejar lanarraci amb la poesia i amb les tcniques de fullet (reaparici de personatges, suspens).

Hi havia narracions de viatges que eren pelegrinatges o viatges molt seriosos, lescriptorStendhal va ser el primer que consider el viatjar com un plaer, per tant no havia de ser tanprogramat com altres autors havien dissenyat, sin espontani, sorpresiu, improvisat: hi havia

per llocs imprescindibles de visitar com per exemple Constantinoble, Atenes, Jerusalem,Gnova, Roma, etc. Ara b han estat modes temporals, per exemple durant el els segles XVI finsel XVIII Itlia era molt visitada pels escriptors viatgers, durant el XVIII va ser Anglaterra, aprimeries del segle XIX es viatjava molt al Prxim Orient. Durant el romanticisme el dest eraIrlanda, a partir del segle XX Amrica atrau els viatgers, aix com desprs Austrlia i Borneo.

Viatges a ciutat. La idea del parads era aquella que illuminava i feia moure els viatgersa buscar-lo. La primera idea del parads va ser la ciutat de Jerusalem celestial, per quan elsviatgers arribaven a la Jerusalem terrenal es quedaven una mica decebuts i despagats del seusacrifici. Com que calia cercar un parads terrenal es va trobar a Bizanci, que era al mateix tempsuna ciutat imaginria i una ciutat real. Per el somni encara hi niava en el cervell hum i elshomes buscaven la ciutat imaginria a les fonts del riu Nil a la capital del regne de Saba, alinterior misteris de lfrica. Per encara ms avant es pensar en el mn americ i tamb enles illes gregues i finalment en les antpodes del Pacfic a lilla de Tahit.

Els viatges contats reals arriben moltes vegades a esdevenir viatges imaginats , aix perexemple lOdissea s el model dun viatge mariner. Els viatges per mar tenen lavantatgedassociar-se amb lespai, encara que perills ple de descobriments dilles que signifiquen etapessimbliques del viatge. De primeries els llibres de viatges eduquen, informen, donenconeixements nous als escolars i als xiquets, per desprs arriben a fer somniar no solament elsinfants sin tamb als mateixos adults i escriptors.

Cal destacar els viatges a peu realitzats per lescriptor Josep Maria Espins, sobre elsquals desprs ha escrit diversos llibres.


6/17

Assaig

- 282 -

Gandia s una altra ciutat borjana. El viatger la veur, en la seva primera impressi, comun poble ms, a lestil de la Ribera o de la Plana: populs, cordial, inspid, en constantmodernitzaci i amb labundncia de pessetes reflectida en les faanes, per una mica buit -insisteixo, a simple vista- de reminiscncies egrgies. Tanmateix, un parell de construccionsaparatoses, i ms encara el sentiment popular, ens parlen de seguida dels Borja. No ens hem pasdenganyar: a Gandia, Borja sona de manera molt distinta de com sona a Xtiva. La vinculaci dela ciutat al cognom papal arranca, evidentment, del mateix Alexandre VI, el qual va comprar per alsseus fills el ducat de Gandia, feu que abans pertanyia als descendents de linfant En Pere, fill deJaume II. Per en realitat s sant Francesc de Borja qui centra lorgull dels gandiencs: un Borjasant, el Sant Duc, sant Borja.

Besnt del papa Alexandre, Francesc va nixer a Gandia el 1510; fou personatge principalen la cort i en la poltica de lemperador Carles V, i desprs dun episodi entre asctic i romntic -No servir senyor que es pugui morir, va dir davant del cadver ftid de lemperadriu Isabel-ingress en la Companyia de Jess, de la qual va ser general. Sant Francesc va viure molt a Gandiai es preocup per la seva ciutat natal: va fundar-hi una Universitat i daltres institucions,compongu msica per a les monges dels seus convents, la govern amb zel de pare. La seva casanatalcia, el Palau Ducal, s avui santuari i residncia dels jesutes: casalot enorme destil moltbarrejat, en les sumptuoses dependncies del qual es conserven relquies del benaurat, i quadres,mobles i decoracions delogiable excellncia. Sant Borja -va ser canonitzat el 1671 per Climent XI-s, no cal dir-ho, el patr de Gandia.

Seuint el carrer on es troba el Palau Ducal sortim a la plaa del Mercat, a la qual dna lasbria portada neoclssica de lAjuntament, i, tombant a lesquerra, trobarem lesglsia major, laCollegiata. Passem primer, davant duna porta lateral, gtica, potser del segle XIV, poca en qucomen a construir-se el temple. Desprs, en una breu placeta, descobrim la seva altra portalada:la dels Apostols. Aquesta segona entrada pertany ja a lpoca borjana: donya Maria Enrquez,

vdua dels fills dAlexandre VI i via de sant Francesc, dama especialment piadosa, va promoure laseva obra i lampliaci de tota lesglsia. Gtica encara, la porta dels Apstols tingu figuresesculpides per Dami Forment; per avui amb prou feines s una ombra del que va ser. No menysestralls caus la revolta del 36 en linterior de la collegiata, del qual ha desaparegut una bonaquantitat de pintures notables i retaules curiosos. Queden, simplement, les ogives desmantellades.

La resta de la ciutat t ja poc a veure, quant a monuments. I molt, quant a vida. Vaguem pelsseus carrers, atrafegats: comeros, consolats, consignataris de vaixells, carros pagesos... Enshauria agradat densopegar amb alguna mansi llbrega, robusta, medieval, i que alg enslassenyals com la casa dels March. Perqu laltra gran figura gandienca s Ausias, el poeta. Acva nixer probablement, cap a lany 1397, sent el seu pare -poeta igualment-, Pere March, tresorerdel duc de Gandia. Senyor de Beniarj -un poblet daquesta horta-, soldat a Itlia, falconer reial,

home de carn fogosa i intempestiva, va ser el primer que, en la literatura catalana, es desprengudels tpics i de la llengua provenals per fer poesia i ca construir en vernacle pur i amb esperitgaireb renaixentista els ms rotunds versos de la seva poca.

A temps he cor dacer, de carn e fust. Jo sn aquest que em dic Ausias March!

Va ser, segons el marqus de Santillana, home de asaz elevado espritu, i fray Luis de Lenencara linvocava anomenant-lo poeta antiguo y bien enamorado. Cant les seves passionsdamor i de malenconia, i va posar en mtrica abstruses reflexions escolstiques. Introvertit, ttric iabstracte, no encaixa massa b en aquest escenari bla i llumins de Gandia.

Gandia posseeix, de ms a ms, platges i coves abellidores: les primeres per a lestiuejant, lessegones per a larqueleg -molt important, la de Parpall, en el Montdber.


7/17


- 283 -

De Gandia hem dadrear-nos a Valncia. Aix no obstant, valdria la pena que, abans,corregussim una mica pels pobles que sagrupen entorn de la ciutat ducal. En tot cas, cal quebaixem uns quilmetres al Sud, per la carretera de Valncia a Alacant, per visitar Oliva. Amb uns14.000 habitants, i emplaada al capdavall dun pujol, Oliva t encara el segell verd humit de

lHorta de Gandia, per limita ja amb uns altres secans ms meridionals: els de Dnia. Va ser capde comtat i daix li queda un vell palau al capdamunt del poble, espoliat pels seus propis amos,sense inters. DOliva eren don Gregori Mayans i don Gabriel Ciscar, dos personatges descatas,humanista lun, nauta i matemtic laltre, de la illustraci valenciana del XVIII.

PEGO I LES SEVES VALLS

Des de la serra dAlmudaina fins a les immediacions de Dnia, i esbarriant-se cap al Sud,sentreteixeix i imbrica una srie dalineaments muntanyosos, atapeda, laberntica, xarxa depujolars i canals que amaga en els seus intersticis multitud de vilatges pintorescos i dentretingutsrecords histrics. Totes aquestes valls -Vall de Trabadell, Vall de Gallinera, Vall dAlcal, Vall

dEbo, Vall de Laguar, Vall de Confrides, Vall de Guadalest...- sencadenen i se succeeixen entrepassos difcils i amb racons violents. Els moros sinstallaren junt a les seves mltiples aiges, i elspobles porten la marca daquest origen en els noms: Benialfaqu, Benisili, Benissiv, Benirrama,Benimassot, Benimantell, Benifato, Beniard, Benigembla, Benimeli... Per ac semboscaren,acollint-se als amagatalls del terreny, en dues insurreccions armades contra els cristians: encara enel XIII, a poc de la Conquesta, acabdillats per Al-azraq, i molt desprs, arran del decret del 1609,quan eren expulsats de les seves terres i ells volien quedar-shi.

El viatger, forant una mica la cosa, podr descobrir empremptes morisques en el treball, enels costums, en laparena de les gents daquestes valls. Ara, anant a Pego, travessem la Vall deGallinera, de BenissiIi a Benirrama: vuit caserius a la vista, separats, que constitueixen un solajuntament, saposenten en els voltants duna llera pedregosa i seca. Les muntanyes, a una banda i

a laltra, blavegen, es deixen aplicar bancals per a les oliveres, presenten fermes murallesestremides. A Benisili hi havia un castell i a Benirrama un altre- la Gallinera restava vigilada en lesseves portes per aquests dos adalils moruns. Hi ha de tant en tant petites hortes rients, i comencenels pins en alguna escarpa. Desprs de Benirrama encara segueix un paratge empenyalat idescorts, ms aclaparador perqu ac la vall sestrangula i la muntanya sens llana a sobre.Desprs la carretera, que havia ondulat durament tot al llarg de la Gallinera, es fa recta per fi. Unparell de quilmetres, i un panorama distint: Pego.

Com a vall, la de Pego s ms ampla i pacfica que qualsevol altra daquestes contrades. Ims fera tamb. La forma el riu Bullent, i a penes alterada arriba fins a la vora mateixa de la mar,cenyida lesquena per un amfiteatre de muntanyes serrades i verdejants. Pego, amb 9.000 habitants,cultiva secans de garrofer i olivera, i regadius dhorta, de taronger i fins i tot darrs. Una incipient

indstria de joguines no aconsegueix de modificar el seu carcter vivament rural, desmanegat,idntic al dels pobles de la Ribera i de la Plana. Carrers discrets, un calvari amb xiprers, un retaulequatrecentista a lesglsia parroquial. Per el millor de Pego s, com en tantes altres poblacionsvalencianes, el camp, en el seu cas molt variat i policrom, sense exuberncies, per aix mateixsense opacitats. De Pego. al Verger el paisatge s de nou mera agricultura.

Abans darrimar-nos a la costa, i des de Pego, farem una breu excursi a Fontilles, en laVall de Laguar. Prendrem la carretera que va de Pego a Benidorm pe Callosa dEn Sarria, de Norda Sud.

OBRES COMPLETES/3 VIATGE PEL PAS VALENCI (1957). Joan Fuster. Edicions 62. Barcelona 1971.


8/17

Assaig

- 284 -

(...)

II

En qu sexplica la circumstncia aproximada del naufragi i la salvaci que va seguir-sen

Comenar, doncs, dient que un bon dia, no s ben b com, em vaig sorprendre interpretant elsempre imprevist paper de nufrag. He dit sorprendre i no exagero en absolut. s prou sabut que qui novol pols ha destar-se danar a lera. Per jo no havia anat a lera. Vull dir que no mhavia embarcat pervoluntat prpia. Mhavien segrestat, lligat, emmanillat, emmordassat, mhavien engegat a la bodegadun vaixell i just aquell vaixell i no cap altre havia naufragat. Tot aix sesqueia poc desprs decontraure feli matrimoni i poc abans de poder-lo consumar, tal com disposen les normes.

No s quants dies havien passat des daquella atziaga circumstncia. Tancat en una llbregacofurna, noms sentia el paors esbufec del vapor. No podent veure res i incapa de cap moviment, elbalanceig de la nau em feia tot lefecte de la gola afamada dun cicl, perqu jo desconeixia sinavegvem sobre slida estructura o fustam tremolads. De tant en tant, rebia la visita dalgun delssegrestadors que, sense cap paraula mitjancera, matansava alguna mica de manduca. Mentrestant, pelque pogus ser, jo anava provant dafluixar les lligadures; i estava ben a punt daconseguir-ho quen, pelque es veu, van obrir-se les costures de la nau i, amb la invasi intempestiva de les ones, el vaixell es vaenfonsar.(...)

IIIOn s explica com lautor arriba a una terra desconeguda desprs del naufragi, i quins van ser el seu

primer tiberi, el seu primer descans i les reflexions que van aqueferar-lo en el nou diaQuan em vaig despertar estava com si mhaguessin clavat a la sorra i en un principi no sabia res

del que havia passat. On sc? -vaig dir-me-. On s, laltra gent? I el barco? Confesso que enaquell punt no em preocupava poc ni gaire la correcci del meu vocabulari. Em valg desenganxar, emvaig espolsar la sorra i em vaig asseure. La mar, ara, estava tranquilla, els nvols havien marxat i lluauna lluna plenssima. Llavors ho vaig comprendre tot i vaig resar un parenostre en acci de grcies, perhaver estat, com jo creia, lnic salvat, lescollit dentre tota aquella gernaci tan diversa que feia la

travessia, com un nou No, com un Lot, la llavor que el dest serva per preservar lespcie o algunaestranya virtut. Avano que, ms tard, aquest va ser un dels meus principals motius de reflexi. Qudespecial havia vist lAltssim en mi, que mhagus reservat per a una altra ocasi ms avinent? Quinatractiu mhavien vist a les Altures? Jo, encara que jove i daspecte, penso, prou acceptable no eratampoc cap cosa de laltre mn.

El primer dia d estada en aquell indret va ser dinspecci del terreny, perqu cal conixer on estenen els peus per saber a qu atenir-se i quins sn els perills que tamenacen i de qu disposes persortir-ten, si s que pots. Covava en mi lesperana que hi hagus alguna sorpresa reservada, algunacosa que jo no havia encertat a imaginar per que seria la soluci al meu problerna, com si fos possible,per exemple, que algun dels meus collegues mhagus gastat una broma nupcial; o que en alguna calaamagada pogus trobar un port dissimulat dun traficant darmes al servei dels rabs, on poder comprarun passatge que em torns al mn civilitzat. No vaig ni tan sols sospitar la possibilitat que tot plegat fosun somni de tan despert com estava. Per en canvi vaig trobar natural que si masseia de cara a mar i

esperava, una hora o altra arribaria a passar algun vaixell dels milers que solquen els oceans, disposat arecollir-me. En aquell moment, jo, tremendament ingenu no recordava que el mar fos tandescoratjadorament gran. Vaig trigar hores, desprs de moltes amb la vista clavada a lhoritz, acomprendre que en tindria per temps perqu aquella zona pel que podia deduir de les cares delspassatgers ofegant-se, i de les mil llenges i dels crits que proferien, podia ser qualsevol rac delplaneta.(...)

IVOn lautor inspecciona lindret i confessa les seves pors respecte duna hipottica presncia de salvatges,

juntament amb una succinta descripci de lillaMalgrat que el desig dabandonar aquel lloc tenia un fonament legtim, el cert s que aquesta no

podia ser la meva preocupaci inicial. Calia saber en quin indret em trobava i, sobretot, com era aquellindret, perqu aix condicionava poderosament la meva estratgia de sortida. Des del primer moment,

havia sospitat que havia anat a raure en una illa, perqu trobava que era el ms natural. Mhi feienpensar els exemples fornits per la literatura, des daquell Ulisses que va salvar-se a lilla de Calipso, fins


9/17


- 285 -

a Crusoe, el qual em disposava a imitar. D altra banda, tothom sap que la Terra t ms costa illencaque no pas continental, per molt que els mapes semblin indicar el contrari, error que es justifica pertanta illa diminuta com pullula per les immensitats marines. Un cop comprovada la condici illenca delterritori que mhavia acollit, em convindria saber si en cap extrem de lhoritz satalaiava una altraterra. I, sobretot, es mantenia el dubte de les dimensions de lilla, en el cas que ho fos.(...)

REI DE MI. Joan Cavall. Edicions Bromera. Alzira 1994.

VENCIA, ESCENARI DAIGUA I MEMRIA

Aquest ltim tram del segle XX ha convertit laventura en un fullet dagncia de viatges i elviatge en una cursa de formiguetes protagonitzant xodes massius de les grans ciutats sense nima nimemria. Per encara preserva, contra els embats del temps, un lloc on la realitat sentret jugant alamagatall per ponts, carrers i places, un somni ple daigua i de memria: Vencia.

Larribada a Vencia produeix en el viatger lemoci del qui esta desembarcant-hi desprsdhaver fet un llarg periple a travs dels mars dels temps. La presncia dun silenci amerat darpegisaqutics i la visi dun irreal que t molt descenari dramtic no labandonaran mentre hi dure la seuaestana: acaba de prmer el bot que posa en marxa aquella mquina fascinant de la srie televisiva dela nostra infantesa i es veu de sobte catapultat, com els herois de la pantalla, a una poca i un espai queel caprici dun guionista annim ha determinat en aquest captol i ara no t ms remei que desvetlar lapregunta que assalta a tots els desorbitats on sc ara?-, en una cursa contra els perills que sotgenarrecerats en lombra.

A Vencia, doncs, sempre shi arriba travessant en un instant les aiges dels segles. Els trens quesenfonsen fins a les seues mateixes entranyes o les modernes carreteres que hi menen en aquests tempsvertiginosos dautonautes esmaperduts sn en realitat camins daigua i qualsevol altre canal de

comunicaci pura illusi. Si b s veritat que totes les ciutats sassemblen no ho s menys que Venecias la ms irreal de totes: una ciutat lacustre que batega amb cor daigua. Laigua s, en efecte, la sangdaquesta singular ciutat, la seua ra de ser ms pregona i, potser, el seu abisme. La seua condicidarxiplag enmig duna llacuna no sols ha possibilitat lautodefensa dels seus habitants des dpoquesimmemorials sin que tamb ha perms la seua expansi martima, la construcci dun imperi lesombres del qual ens envaixen, miraculosament intactes, encara avui. Es com si sobre el rostre canviantde les aiges, estenent ponts (ms de 400!) damunt la transformaci constant de la matria aqutica, elshomes shaguessen entossudit a preservar-hi la memria amb arquitectures sublims. Pero una ciutattravessada dartries aqutiques es veu abocada a reflexar-shi eternament, a assajar sobre lescenarierigit per ella mateixa una lluita desesperada contra el pas del temps. s per aix que Vencia deguadormir-se, com una princesa de conte, amb els arpegis que fan tots els vaixells sobre les aiges, elscants dels gondolieri, la discreta modernitzaci del vaporetto i els xiscles de les gavines i una gamma de

llums impensables: els grisos dels dies nvols, els capaltards que Visconti sab apresar en fotogramesinoblidables, la tbia flonjor de les neus hivernals, que la fan ms irreal encara.VIATGES I ENSOMNIS. (Llibre de crniques viatgeres) Diversos autors. Edicions Coure. La Pobla Llarga 1989.

ACTIVITAT

Desprs de llegir la teoria de la present unitat/sessi i

fent servir com a models els textos anteriors, escriu com a

mnim dues pgines, la primera pgina dun viatge inventat i

la segona pgina dun viatge real que hages fet tu.


10/17

Assaig

- 286 -

Unitat i sessi 3: Els diaris.

El diari s una de les prctiques descriptura ms sovintejada quees dna en la nostra societat, per al mateix temps ms poc publicada.

Podem dir que el seu aspecte s proteforme, s a dir que canviacontnuament de forma, perqu igual s una crnica com una escripturantimament autobiogrfica, com pot ser un diari de lectures o una sriede reflexions poltiques o morals.

El diari com a mitj dexpressi i dautoanlisi comen a aparixerpels finals del segle XVIII, al mateix temps que altres formes descripturaautobiogrfica. Encara que amb una intenci dhistoriar, ja al segle XV,sescriu el dietari del Capell dAlfons el Magnnim. El segle XVI el dietaride Pere Joan Porcar titulat Coses evengudes a la ciutat i Regne de Valncia.El de Jeroni Pujades al segle XVII i el del Bar de Mald del XVIII. Quanes produ la primera revoluci industrial lindividu se sent enfrontatamb la societat i necessita justificar i aprofundir per mig de lescripturala seua rebelli front la societat (durant el modernisme tamb es don

aquesta dualitat entre persona, individu o artista enfront la massa osocietat. Els primers grans escriptors de diaris personals i ntims seranentre altres Stendhal, Baudelaire, Kafka, Virginia Woolf, etc. Per comhem dit la caracterstica intrnseca dntim feia ben difcil la publicacidels diaris.

La majoria descriptors han aprofitat el diari ntim com unlaboratori on experimentar les formes noves aix com tamb els haservit dexperincia de la seua forma personal descriure.

Se sap tamb el paper important que ha realitzat per a molts

adolescents aix com a mitj de la coneixena del mn i de la prpiapersona de lescriptor.El diari personal pot tenir formes molt diverses: narraci directa i

sense cap intermediari ni preparaci, autoficci que consagra la identitatentre lautor, el narrador i el protagonista, autoretrat sobre un esborranyduna novella impossible.

Dentre els diaris ms llegits shi troben el diari dAnna Franck, eldiari dun jove manitic, el diaris de 1910-1923 de Kafka, etc.


11/17

Unitat 3. Els diaris.

- 287 -

Diari de 1910

16 de desembre.Ja no penso deixar ms aquest diari. Mhi he daferrar, s lnica cosa a qu pucaferrar-me. Magradaria fora explicar la sensaci de benaurana que, com ara mateix, porto dins meu. s com unmar descuma que memplena amb tot destremiments lleus i benefactors. I em xiuxiueja unes habilitats de lainexistncia de les quals estic -sense cap mena de dubte i en tot moment, tamb ara- convenut.

Hebbel fa una lloana de Reiseschatten de Justinus Kerner. I pensar que una obra com aquesta a penes siexisteix, que ning no la coneix.

DieStraBederVerlassenheit, de W. Fred. Com s possible descriure llibres com aquest? Aquest home, unartes en coses de poca volada arriba a esprmer el seu talent duna manera tan deplorable que en surt el gruixduna novella, Una cosa marejadora, tot i que hom no soblida dadmirar lenergia que ha emprat a maltractar el

propi talent.Sento curiositat pel procs dalguns personatges secundaris que surten a les novelles, a les obres de

teatre, etc., que llegeixo. Quina sensaci que tinc de fer pinya amb ells! A JungfernvomBischofsberg(no s si esdiu exactament aix), surten dues cosidores de blanc que fan la roba de la nvia. Qu fan aquestes dues noies? Onviuen? Quina nhan feta que no les deixin sortir a lobra ms que cap al final si, de fora estant -davant de larca de

No, mentre la plujassa les ofega-, sels permet daixafar el nas a la finestra de la cabina per tal que lespectador dela platea hi vegi per un instant una cosa fosca?

17 de desembre-Que potser no hi ha res dimmbil?

Zen respongu aix la pregunta feta amb insistncia:-S, la fletxa que vola s immbil.Si els francesos, seguint el seu natural, fossin alemanys, llavors s que serien admirats pels alemanys.

El fet dhaver llenat i ratllat tantes coses, ms ben dit quasi tot el que he escrit aquest darrer any, emfrena enormement a lhora descriure. S, s ben b una muntanya, s cinc vegades ms del que mai hagi pogutescriure, i aquesta massa de paper s com un magnet que marrenca de la ploma tot el que vaig escrivint.

18 de desembre. Si no fos inqestionable que la ra que em fa deixar les cartes (fins i tot aquelles elcontingut de les quals s previsiblement insignificant, com una que ara tinc aqu mateix) sense obrir una colla dedies no s altra cosa que feblesa i covardia, la qual vacilla a obrir una carta igual que vacillaria a obrir la porta duna cambra en qu hi ha un home que mespera despacientat, si aix no fos inqestionable, llavors ms aviat es

podria relacionar aquest aband per les cartes amb un carcter minucis. Suposant, doncs, que sc una personaminuciosa, he dintentar eixamplar les possibilitats relacionades amb la carta. s a dir, obrir-la a poc a poc, llegir-la lentament i repetides vegades, reflexionar-hi un llarg temps, preparar-ne els diversos conceptes per a lescripturadefinitiva i, finalment, tornar a les vacillacions a lhora denviar-la. Sc capa de mestrejar tot aix, per lnicacosa inevitable s rebre una carta a la mpensada. Ara b, tamb ho atardo duna manera artificiosa. Durant unllarg temps n lobro, la carta resta davant meu, sobre la taula, ara i ads se mapareix com una ofrena, ara i adsen rebo una, pero jo no lagafo

Dos quarts de dotze de la nit. Mentre no em pugui alliberar feina de loficina, em sentir perdut, i el que

tinc ms clar s que noms es tracta de fer surar el cap per tal de no ofegar-me. Que aconseguir-ho s dificil, queem robara moltes energies, ho mostra el fet que avui he negligit la distribuci de temps que mhavia fet: seure alescriptori des de les vuit fins a les onze.Tamb ho mostra el fet que, de moment, no ho consideri cap dissortirreparable, que hagi escrit amb presses aquest parell de lnies per poder ficar-me al llit aviat.

19 de desembre. He comenat la feina a loficina. A la tarda, a casa de Max. Els diaris de Goethellegits a trossos. Lallunyament dna una certa serenor a aquesta vida, els diaris hi posen el foc. La claredat dels

fets els fa misteriosos, exactament igual que la reixa dun parc asserena lull que contempla immenses superfcies degespa i ens infon un respecte nascut de la desigualtat de condicions. En aquests moments arriba la germana4 quesha casat fa poc, s la primera vegada que ens ve a veure.Diaris: 1910-1923. Franz Kafka. Edicions 62. Barcelona 1988.

554

Kafka tenia tres germanes casades. Totes tres van morir en un camp dextermini nazi, com dos dels seus cunyats i moltes deles persones que sn esmentades als diaris.


12/17

Assaig

- 288 -

13 dabril

Feta pols a ms no poder. Se suposa que es Divendres Sant, per s un divendres tretzefatal.La mare ha telefonat a la metgessa. La doctora li ha dit quela majoria de mals de gola es deuen a virus o a bactries, per que normalment no es fcil

saber-ho, de manera que simplement mha donat paracetamol o aspirina. Aix est molt b!Aspirina per a a, aspirina per a all altre! Milers danysdinvestigaci mdica i aix s tot el que em proposen?Avui ha vingut Sam a veure Pete i ni tan sols sha acostat aveurem. Lodie a ell, odie Pete, odie el mn sencer. Em quedar en el llit i no menjare finsque muira i, aleshores, tots sen penediran.

14 dabril

Mhan fet anar a cal metge. Era la pacient ms malalta, amb molta diferncia, de la saladespera. La metgessa ha estat b, per no semblava massa interessada. Ha empitjorat lescoses quan mha furgat la part posterior de la gola amb un bastonet. Ens ha dit que hoenviaria a analitzar per veure qu hi creix.Quin fstic! Probablement monstres amb sarpes. Tambe mha pres sang amb una xeringa.Quasi em desmaie desprs de la punxada.

15 dabril

E1 pare sha dedicat a lhabitual caa de lou de Pasqua. Tot i que parega estrany, encaramagraden aquests rituals. I a Pete tamb, que mha furtat tots els ous i sels ha menjat amblexcusa que jo ja estava massa grossa.He intentat venjar-me dient-li que contaria a la mare all dell amb Brenda, una personaque la mare no acceptaria. Pete mha contestat... que li agradaria que hi haguera algunacosa a contar!La veritat s que no s massa divertit que siguen les vacances de Pasqua i em trobe tanespantosament mal.

20 dabril

La infermera de la clnica va tocar ahir per a dir: T febre glandular. De maneraque estic malalta. Per la cosa ms graciosa s que ara no em trobe tan fatal, noms fluixa iesgotada com un drap humit.

Pete ha estat fent-me sorolls de besos des que ha llegit el prospecte sobre la febreglandular que la infermera va donar a la mare. (Per encara no he besat ningu com Dumana des de Nadal. Va ser John, que fa una pudor espantosa i volia tocar-me pertot arreu.

Potser ell es el causant da. Possiblement Kate tambe lagafar.)

I jo tamb sc una manitica! Ann McPherson i Aidan MacFarlane. Bromera. Alzira1990.


13/17

Unitat 3. Els diaris.

- 289 -

25-X-1979Llavors, Oliva era encara una comunitat rural compacta i austerament organitzada. No hi havia

arribat ni el turisme ni la televisi, i els duros de les taronges, molt recents, no shi coneixien massa. El

franquisme, a ms, havia aconseguit fer retrocedir les manifestacions socials del pensament a lpoca pre-illustrada; cosa que en un poble, per molt que fra el bressol de Maians, no era difcil. Lanticlericalismepopular i, en general, les idees roges, diguem-ne, es guardaven a casa. I callaven davant de segons qui. En macasa daltra banda, no hi havia cas, eren creients a la manera popular, quasi puritana: fe, una rectitud sbria ilaboriosa i poc anar a missa, per eren respectuosos amb les formes i ens hi enviaven a nosaltres. En particularen lesfera de leducaci, el triomf de la mentalitat antiga o de la seua representaci, si volem filar prim, eracomplet. Era, si es vol, un anacronisme galvanitzat a males penes, la ranera5 farsesca6 dun univers in articulomortis, pero llavors feia la impressi absolutament convincent que respirava. A les ciutats, fins i tot en aquellapoca, aquesta impressi no era tan massissa, per en un poble, potser perqu plovia sobre mullat, o potser,

senzillament, perqu com a espectacle el religis no tenia competncia, la sensaci de viure un temps sagrat,marcat pel Nadal i la Pasqua, Advent i Pentecosta, amb el parntesi prof de lestiu, era rotunda i persistent.

La gent, no cal ni dir-ho, anava al cinema en massa, els dissabtes els joves ballaven en la pista deMena, passaven casos comentats i comenvem tots a estiuejar a la platja, envoltats per una llum salvatge.

Per, al costat daix, hi havia un mn poders i invisible: les campanes omnipresents, las hermanas delcollegi, el negre i blanc dels hbits les histries sagrades i morals, la catequesi, parboles i alleluies, flors aMaria pel maig, estampes de sant Tarsici, la missa del diumenge, iaies que mataven la vesprada resant rosarissense lmit, converses sobre curanders deficcia provada, llunyans familiars sacerdots de visita, la mineta deles nimes als rebedors (substitut a voltes per un tnue llumenet elctric vora la imatge de la Verge), les viudesque es guanyaven la vida collint i venent herbes medicinals, combinables amb oracions ad hoc 7, enterraments,escapularis batejos, processons amb clamor de timbals, ciris i combregants vestits de mariners, la visita de les

set esglsies la nit de Dijous Sant, ex-vots8 de cera, batzoles9, passes gratuts de Fray Escoba, confessionaris,andes10, catacumbes de Santa Maria, sermons de la muntanya, via crucis, obres missionals, sant Jordimatamoros pels cantons, Vidas ejemplares, relquies, oracions, confraries, reis dorient, miracles,

pelegrinacions al cementeri per Tots Sants, etc. Un univers mltiple, articulat, coherent, a estones festiu, aestones terrible, de provada incidncia sobre la sensibilitat.(Mentre parlem. Enric Sria. Edicions 62. Barcelona 1991.)

ACTIVITAT

A) Desprs de llegir la teoria de la present unitat/sessi i

fent servir com a models els textos anteriors, escriu com a mnim

dues pgines que corresponguen a dos dies diferents dun diari

personal teu.

405ranera f pat 1 Soroll anormal que produeix el pas de laire per les vies respiratries baixes a causa de la presncia de lquidso secrecions patolgiques. s anomenada tamb crepitaci pulmonar i ranera crepitant. 2 ranera de la mort Respiracifatigosa, ronca i sorollosa que solen tenir els moribunds.6farsesca f Derivat i relacionat amb les farses.7ad hoc* [llat] loc adv i loc adj Locuci que significa per a aix, expressament, a propsit. Una capsa feta ad hoc. 8ex-vot m llat relig Do fet a Crist, a la Mare de Du o a un sant en compliment dun vot o en record dun benefici rebut,consistent en un objecte (ciri, llntia, fotografia, etc) que hom penja a la paret o al sostre duna capella o un temple.9batzoles o matraques f ms/litrg Instrument compost de dues o ms fustes articulades, que, posat en moviment, fa unsoroll sec i repetit; antigament era emprat per Setmana Santa en substituci de les campanes.10 Anda i andes sn castellanismes. Correctament s crossa i el plural crosses f Bast acabat en una forqueta damunt la qual

hom fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, un baiard, unes andes, etc, per talque els portadors puguin reposar.


14/17

Assaig

- 290 -

Unitat i sessi 4: La literatura epistolar.

La literatura epistolar s aquella que fa servir la correspondncia com a forma de comunicaciliterria entre lescriptor i el lector. Hi ha molt dintercanvi perqu lemissor pot fer de receptor irecprocament.

Ara b aquesta comunicaci durant el segle XX sembla que ha tingut una certa restricci i shaquedat en la novellstica que fa servir les cartes, per altra banda durant el segle actual lexpansi delsmitjans de comunicaci han contribut a fer creure que ls de la correspondncia escrita s un costumcaducat. Per tant caldr recordar la importncia de la forma epistolar en la nostra cultura: exemplesde novelles en forma epistolar serien entre moltes altres: El teu nom s Olga, el captol Lletres a labsent

de Crim de Germania, Bearn o la sala de les nines. Aix com la importncia literria que tenen lescorrespondncies reals que han mantingut els nostres autors literaris: Merc Rodoreda, Narcs Oller,

Joan Fuster, Josep Pla, etc.

Contemporniament tamb hi ha la lletra oberta que sovint t continguts escandalosos o dedenncia de fets socials i polmiques diverses.

Tamb abunda als diaris i peridics actuals el correu del lector o la secci de cartes al directoron shi denuncia tota classe de fets i sexposen les crtiques i cogitacions dels lectors en general, la qualcosa demostra la importncia encara actualment del gnere epistolar.

Durant el segle XVII es va definir carta com la substituci del dileg oral en haver absncia

dun dels contertulians, s un escrit per tant que senvia a una persona absent per fer-li saber all quenosaltres li direm si pogussem parlar amb ell, i els autors que la fan servir usen les mateixes imatgesi figures retriques que per al discurs oral i la conversa.

La comunicaci epistolar: La diferncia entre loral i lepistolar s sobretot que la carta s unacomunicaci a distncia, no hi apareixen els gestos, la mmica ni lentonaci, per apareix lobjecteescrit: la carta, ja que s una realitat que dura ms que les paraules i per tant representen a lautor.

Les cartes i llur literatures: Pot haver-hi diversos tipus de cartes; les oficials, les de creaci, lesdembaixades, de contractes, de declaracions damor, les del trencament, (lletres de batalla decavallaria: Tirant lo Blanc), de felicitacions, de condol. s clar, per que sempre hi ha dosinterlocutors, qui escriu i qui rep la lletra, per podem afegir-ne un altre annim i mltiple que pot

ser el pblic, els lectors reals o potencials de lobra concreta. Aix podem dir que s semblant al teatreon hi ha una relaci primera entre els mateixos personatges de lobra i una segona situaci decomunicaci entre els personatges i el pblic de la sala, tamb la primera relaci en lacorrespondncia sestableix entre els corresponsals, per hi haur un possible pblic que pot sertamb receptor de la carta encara que no vaja destinat el missatge per a ell, aix aquest pblic actuacom un escodrinyador.

Aix podem dir que hi ha una pragmtica epistolar que no t res a veure amb la comunicaciliterria. Es poden presentar dos casos literaris de forma epistolar: primer aquell autor que utilitza larelaci entre un escriptor i un destinatari senzillament per a construir un discurs destinatefectivament al pblic en general. (Crim de Germania, etc.)

Les novelles en forma de cartes: la novella aix pren el punt de vista no dun o diversosnarradors sin del joc que sestableix amb la correspondncia.


15/17

Unitat 4. La literatura epistolar.

- 291 -

Ssser, setembre de 1525

Hui he rebut una lletra del meu germ Miquel. La lletra ve de Mallorca, via Npols, i amb un retard decinc anys. El seu dest era Xulilla, al Regne de Valncia, on jo vaig estar tancat. El ben cert s que jo no s perqui, ni com, ni per qu, hui la tinc ac, a Ssser.

El meu germ mhi conta la nova de la mort del meu pare, que ja no s tal nova per a mi, els prenys dela meua cunyada, i tamb que el mes de mar daquell any els agermanats cremaren el nostre benvolgut amicmossn Gomis. No et ve a la memria mossn Gomis, aquell xicot de la parroquia de Santa Caterina, que tutant estimaves?

La guerra de Germania ja sha acabat, i me nalegre per tothom. Els agermanats consideraven els dela meua condici com una pesta reprovada i verinosa. Per dins dells noms hi havia por, la por que els frares

predicadors tan b saberen aprofitar per a menar-los pel cam de la violncia.Ells deien de nosaltres que pecvem contra natura, i sn ells els desnaturats, els malalts dodi i de

venjana.

Perqu la llibertat i lamor noms poden ser dons de Du.

Mossn AdriCrim de germania. Josep Lozano. Eliseu Climent Editor. Valncia 1980.

Aprs que Tirant hagu fet son testament, dix al secretari que escrivs un breu a la Princesa en estil desemblants paraules.

CDLXX. Breu de comiat trams per Tirant a la sua Princesa.

Puix la mort a mi s tan vena que ms aturar no puc, no em resta ms, per complir mon viatge, sinsols pendre de vs, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolors comiat.

Puix la fortuna no vol ni ha perms que jo, com a indigne e no mereixedor, haja pogut atnyer a vs,qui reu lo premi de mos treballs, e no em dolguera tant la mort si en los vostresbraos hagus finida ma vida trista e dolorosa,- mas suplic a vostra excelsa senyoria que no us deixeu de viure,

perqu en premi de la molta amor que us he tenguda, siau en record e tingau per recomanada la mia pecadoraanima, la qual ab molta dolor torna al seu Creador, qui la mhavia comanada.

E puix ma fortuna no em consent poder-vos parlar ni veure qui crec freu estada remei e estalvi a mavida, he deliberat escriure-us breu, perqu la mort no em vol ms porrogar; almenys que siau certa de maextrema passi, e sser ats al darrer terme de ma vida. No us puc ms dir, que la molta dolor que tinc no hoconsent. Sol vos suplic e de gracia vos deman, que per recomanats tingau mos parents e servidors.

Lo vostre Tirant, qui besant peus e mans, la sua nima vos comana.Tirant lo Blanc. Joanot Martorell. Mart Joan de Galba. Edicions 62 i la Caixa. Barcelona 1983.

ACTIVITAT

A) Desprs de llegir la teoria de la present

unitat/sessi i fent servir com a models els textos anteriors,

escriu com a mnim dues cartes una per a una persona real (a

un/a amic/ga, a tos pares, etc.) i una altra dirigida a un

personatge fictici.


16/17

Assaig

- 292 -

Unitat i sessi 5: Les crtiques daltres textos.

Els escrits sobre qualsevol manifestaci artstica siga la msica, la pintura, lescultura,larquitectura etc, aix com la citaci daltres textos escrits, tot el conjunt sanomena crtica.

La crtica s el judici sobre una obra literria o artstica. No nhi ha tan sols un sindiversos mtodes de crtica literria, segons el marc conceptual en qu selabore i elselements de lobra.

Lestudi del text literari ha prodit dues disciplines: Una primera que es basa enlestil, la retrica i la lingstica. Seria lestudi intern de lobra.

I una segona que t com a base la contextualitzaci de les obres, s a dir la es

fonamenta en la societat, lautor, lpoca etc.

Quan ja arribava a la cinquantena i va posar-se a escriure el Tirant lo Blanc va operar amb unagenialitat semblant a la que havia posset el gran creador del genere novellesc, Chrtien de Troyes. Chrtiende Troyes shavia adonat que, per captar latenci de lauditori del seu temps, el del segle XII, i de passadadosificar-li algun ensenyament, no hi havia com captar i transportar el pblic a universos fabulosos,meravellosos. Martorell, a la segona meitat del xv, i per a un pblic podrit de literatura i que vivia en laliteratura, va descobrir la validesa, i va fer la gran grcia, descriure en el sentit contrari al del seu antecessor,cap a la realitat. Joanot Martorell es va adonar que la realitat, reconvertida en matria de ficci literria, tenia

molta ms gracia, i podia entretenir i enderiar molt ms el pblic, que no pas continuar fent novella sensemoures dels mons imaginaris. I aix s el que va fer: es va posar a escriure una novella dempresescavalleresques reals, ms ben dit, com si fossin reals.

Isabel Grifoll. Prleg a Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Editorial Teide. Barcelona 1990.

Lestil de Pla, queda indicat, s daparena senzilla i descurada. Dentrada, vol ser conseqent amb ladecisi de fer-se entendre amb les menys paraules possibles, per, especialment vol evitar lencarcarament olampullositat verbals, que ell condemna amb letiqueta genrica de barroquisme -vicis dels quals noescapa, precisament, la prosa noucentista. Defuig el convencionalisme retric, i com deia Carles Riba, la sevaconstrucci s la colloquial, baldament pateixin la sintaxi o lorella perqu s la que ms de prop segueix elmoviment natural de les coses. Ls de girs lleument metafrics i dadjectius ms sucosos que semnticament

exactes (Mart Casanovas), aix com el domini dun vocabulari agut i elstic, acoloreixen la seva expressi i liproporcionen una gran vigor plstica en els passatges descriptius. El deix satric duns altres ve decidit pel joccustic de les paraules, que accentuen la vessant grotesca o inflacionria del que tracta de ridiculitzar: la sevaironia est feta -i valgui la justa explicaci de Mart Casanovas- dallusions que preparen el lector per a unaintelligncia indirecta del tema o del personatge de qu parla, amb dues o tres frases, per a acabar, en unadarrera, donant la sorpresa duna qualificaci directssima, generalment popular, que, si hagus estat empradades del primer moment, hauria tret eficcia a la descripci. Algunes reiteracions insistents, de paraules o detics locucionals, contrasten amb el to singularment acurat de molts fragments: el conjunt, de tota manera, sregular i sinstalla en un nivell idiomtic i literari equnime i atractiu. Lobra de Josep Pla uneix al seu intershistric -testimoniatge i dada alhora- un singular valor de creaci.

Joan Fuster Literatura Catalana Contempornia. Edicions Curial. Barcelona 1979.


17/17

Unitat 5. Les crtiques daltres textos.

- 293 -

DOCTOR MUSIC FESTIVAL. CONCERT DE ROCK

El pblic no noms va omplir el recinte sobrepassant les expectatives, sin que tamb va fer gala dun

comportament excepcional que van aplaudir organitzadors i vens. Persones, majoritariament joves, de laprocedncia ms diversa van conviure sense protagonitzar cap escena de violncia i carregant-se de pacinciadavant les mancances de lorganitzaci. Una organitzaci desbordada, per que va mantenir amb puntualitatels inicis dels concerts i va oferir bona qualitat en tot laspecte musical.

Havien passat ms de setanta artistes i shavien representat actuacions teatrals de la Fura dels Baus ide Marcelli Antnez. Tamb hi va haver circ, amb Tortell Poltrona, Los Los, Boni & Caroli, LOrquestra delCraci i daltres. No hi van faltar tampoc una carpa amb ordinadors connectats a Internet, un campionat decartes de Mgic, amb un premi dun viatge per als guanyadors, i altres allicients ldics.

LANUARI 1997. Avui. Fundaci Catalunya.

OSCARS 1996

Amb cinc estatuetes, el film Braveheart, deMel Gibson, va ser el guanyador indiscutible de la 68 edicidels Oscars. Malgrat no haver tingut gaire bones crtiques en el moment de lestrena, la pellcula de Gibson vaobtenir els dos premis principals: al millor director i a la millor pellcula, a ms daconseguir sumar els Oscars almillor maquillatge, la millor fotografia i els millors efectes sonors.

Braveheart, el segon film que Gibson protagonitzava i dirigia, recuperava el to de les antigues pellculeshistriques daventures i acci per en un escenari indit, la vida i la gesta de lindependentista escocs del segle

XIIIWilliam Wallace. Els cinc Oscars aconseguits per Braveheart eren un mrit de tot lequip que havia cregut enel projecte, comenant pel mateix Gibson, que havia renunciat als seus habituals honoraris milionaris, i acabant

pels 1.700 soldats de lexrcit irlands que li van fer dextres.

La pellcula es va convertir en una mena de smbol per al Partit Nacionalista Escocs i en un reclamturstic per a Esccia: va fer pujar de manera espectacular les xifres de visitants del monument dedicat a WilliamWallace. Aquesta crrega nacionalista era, per, aliena a les intencions de Gibson, que havia escollit el tema ainstncies del seu guionista,Randall Wallace, que anys abans havia descobert la personalitat del seu avantpassaten un viatge a Esccia. Daltra banda Braveheart tenia ben poc descocesa: shavia rodat a Irlanda, amb un

pressupost nord-americ (9.000 milions de pessetes), i la dirigia i protagonitzava un actor australi.

LANUARI 1997. Avui. Fundaci Catalunya.

ACTIVITAT

A) Desprs de llegir els textos anteriors, escriu com a

mnim dues crtiques una pgina sobre una novella que

darrerament hages llegit i una altra pgina sobre una

manifestaci cultural com per exemple una obra de teatre, o

una de msica, o de pintura, o sobre una pellcula.

20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epístoles crítiques

Documents

Transcript of 20.Assaig-Biografia autobiografia viatges diaris epístoles crítiques