21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página...

21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página 1

Pl. Molina 8, 1er · 08006 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIAL

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsJordi Panyella, Rosa Solà, Gil Toll, PabloTorregosa, Joan Torres

CorreccionsToni Casals, Imma Sas

FotografiaBetty Navarro, Slow Food

Il·lustracionsXavi Bayle, Javier Montellano

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó, IsidreRebenaque, Pau Ricart

MaquetacióNoe Lavado [Comcom, s.c.c.l.]

ImpressióGramagraf, s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9476

Imprès en paper 100% reciclat Aquesta revista també s’edita en castellà.

Aquest número 21 d'Opcions surt a principis del 2007. Això vol dir que ja fa cinc anysque va néixer la revista! Molt temps i també molt poc... Aquelles 400 persones quevau donar un suport determinant per a la continuïtat del projecte després de veure'nels dos primers números, ara ja sou 2.000, i n'arribeu de noves cada dia. Tenim lapercepció que de fet llegeixen la revista unes vuit o deu mil persones, per com ensarriba que la feu circular a casa i entre amics, per les biblioteques i altres espais delectura que la reben, perquè alguns la feu servir en escoles...

Força gent, doncs, que trobem important i útil disposar d'aquesta eina que volajudar-nos a parar atenció en com consumim. Ajudar-nos a posar a examen les supo-sades comoditats i benestar que ens aporta la societat de consum, a reflexionar sobrecom va el món, a percebre els vincles entre el consum i aquest destí col·lectiu, a assa-jar maneres de fer les coses de cada dia que sentim més properes a una vida mésplena en molts sentits.

Tenim ganes i necessitat de parlar més amb la gent que sentiu la mateixa inquietudque nosaltres. Sobre quines realitats veiem que cal reflexionar, quines opcions decanvi prenem en el dia a dia, quines ens costa de prendre, què hi guanyem mirant defer un consum conscient... Hem volgut dedicar la secció Mirades d'aquest número a und'aquests aspectes dels que ens agradaria parlar: les dificultats que trobem quanvolem fer un consum conscient. Estem donant voltes a la idea d'obrir un espai alnostre web en el qual tenir aquest diàleg entre tots i , també pensem en dedicar-hialgun apartat de la revista i en determinar algun dia i lloc per reunir-nos els quetinguem ganes de parlar-ne en viu. Mentrestant us animem a fer-nos arribar vivències,opinions, visions...


SUMARI Opcions

Els punts calents de la pasta, els detergents, les neveres,

la llet i les joguines

IdeesXarxes d'intercanvi:

descobrint i usant el que tenim

EinesSlow food:

cap a un món bo, net i just

TrampesTres benaurances publicitàries:

per estalviar-te fins i tot de viure

LligamsA l’electricitat verda se li fonen els ploms

Economia alternativaCompromís amb l’entorn

MiradesSempre amb el corcó

del consum conscient?

Recursos de consum conscient

Restaurants i càtering

Sésamo

Productes ecològics

Bebés ecológicos BarcelonaReykjavik

Economia social Arç

Inversions ètiquesMaderas Nobles de la Sierra de Segura

Desenvolupament personalPeNeLers

PublicacionsIllacrua

Guies d'Educació Ambiental

Fires de temàtica ecològicaBiocultura

Més recursos al web

A www.opcions.org hi trobareu íntegres totsels números de la revista publicats fins fa unany i totes les opcions de consum conscient

que hem anunciat des del primer número.

321 DESEMBRE 2006 / FEBRER 2007

4

16

24

26

29

18

21

23

220

23

28

32

25

2531

Acabo de llegir al número de desembre del 2002 un article sobre consum responsable ales màquines de vending que descriu una iniciativa al respecte. Treballo a Gas Natural itenim màquines vending a totes les plantes de l’edifici. Estaria interessada a rebre infor-mació sobre el tema per veure si podem usar aquest tipus de màquines i així reduir els resi-dus plàstics que actualment produïm (tant en ampolles de plàstic per a l’aigua com en gotsde plàstic per al cafè). Estaria agraïda si em doneu algun telèfon o adreça de contacte perobtenir informació sobre aquesta iniciativa amb la intenció d’estudiar-ne la viabilitat.

M. Isabel Martínez RudaBarcelona

Pots entrar al portal www.boncafe.org i contactar amb ells. Si el que busques són màquines querecuperin els envasos tens un llistat actualitzat a:antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html.

Fa dos anys, en virtut de l'aparició delmercat lliure de l'energia, alguns vampoder per fi deslliurar-nos del jou d'em-preses elèctriques amb historials d'autèn-tics delinqüents ambientals (Endesa,Iberdrola, Unión Fenosa). Aquest optimis-ta panorama s'ha vist truncat quan aques-tes petites empreses a què ens havíemacollit (algunes amb comercialitzacióexclusiva 100% de renovable com ElectraNorte) s'estan veient obligades a abando-nar la comercialització per lleis discrimi-natòries. Per evitar majors pèrdues enssol·liciten la baixa voluntària. Quina alter-nativa ens queda als que no volem donarni un duro als fraudulents de l'energiaverda i copropietaris de la central nuclearde Garoña (Iberdrola), als propietaris deles tèrmiques d'As Pontes i Andorra,col·laboradors amb el dictador Suharto idestructors de les terres dels maputxes(Endesa) o als propietaris de Zorita icopropietaris d'Almaraz (Unión Fenosa)?Queda alguna empresa comercialitzadoradecent al mercat?

Jaime Ortiz de UrbinaGasteiz (Araba)

Vegeu la secció Lligams en aquest número.

Després de llegir el número 17 vaig posarreutilització d’aigües grises a casa. Vaigposar dos dipòsits de mil litres cadascun;l’aigua del lavabo i la dutxa van a parar enaquests dipòsits i cada vegada que accio-nem el vàter s’omple la cisterna mitjan-çant una bomba; fins aquí tot bé. Però lesaigües grises fan pudor, ara hi poso unamica de lleixiu. Què puc fer per anul·lar lespudors? Puc fer servir aquestes aigües aljardí, per a les plantes? Rebeu una granfelicitació per la revista que esteu fent.

Manel Giner RausellCanet de Mar (El Maresme)

CARTES DELS LECTORS

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSPl. Molina 8, 1er · 08006 BarcelonaTambé per correu electrònic: [email protected]

Sóc un subscriptor de la vostra revista,que tinc en paper des del número 9 i queaprecio molt. Acabo d'adonar-me que elsnúmeros 1 al 8 estan disponibles enformat pdf a la pàgina web. Us felicito peraquesta iniciativa, que em permet accedirals números anteriors als que ja tenia.Ànim i a continuar treballant per unconsum conscient i responsable!

José EizaguirreMadrid

Ara ja hi ha disponibles fins al número 17.


4 21 DESEMBRE 2006 / FEBRER 2007

Aquest número de cinquè aniversari no té estudi central d'un producte, hemvolgut fer-lo una mica especial. Quan vam publicar els estudis dels primersnúmeros no havíem ideat l'estructura de punts calents ni les pàgines de resum.Pensem que presentar la informació en aquesta forma fàcilment consultable ésútil, i hem volgut facilitar-vos-ho, tot actualitzant-la una mica. Més endavant hofarem amb la resta de temes que no van tenir resum al seu dia.

PASTA, DETERGENTS,NEVERES, LLET, JOGUINES

Punts calents del consum de...



EXPLORANT UN ALTRE TIPUSD'INFORMACIÓ PER AL CONSUMGenerar informació per a un consumconscient i transformador és un camp enquè no hi ha experiència prèvia,en aquestpaís; la informació tradicional al consu-midor,basada sobretot en la relació quali-tat-preu dels productes i els drets comer-cials del consumidor, parteix d'unenfocament totalment diferent.Per això enmolts moments ens sentim exploradorsen un terreny semidesconegut que busqueni inventen la manera com aquesta infor-mació pot arribar als interessats: què és elmés rellevant,com disposar-la perquè resul-ti còmoda de consultar...La manera d'en-focar la recerca i la comunicació és elnostre tret distintiu i la nostra major apor-tació.

El caràcter d'incitar a l'acció d'Opcionshi introdueix uns components particu-lars,potser no tan presents en altres publi-cacions. Permanentment ens preguntemquè reté el lector en acabar de llegir elsinformes centrals de la revista. La quanti-tat d'informació que exposem, la comple-xitat de l'anàlisi i la densitat d'idees, dadesi conceptes ens alerten sobre la dificultatque pot suposar en molts casos extreureidees concretes i aplicables. En aquestscinc anys hem anat fent petits passos en lalínia de fer-ho més fàcil, que de momentens han portat fins a la pàgina doble ambels punts calents que tenim en l'actualitat.

PER QUÈ I PER A QUÈ LES “PÀGINESDOBLES DE PUNTS CALENTS”Per nosaltres aquesta pàgina doble s'haanat convertint en una eina que compleixdiversos papers:Trama Els punts ens serveixen de fil argu-mental per a la petita història que us volemexplicar a cada número sobre el produc-te en qüestió, tant a nosaltres a l'hora d'in-vestigar i escriure com a vosaltres a l'ho-ra de llegir.Colador A les pàgines dobles hi queda-rà el més important o significatiu,així com

les idees pràctiques per guardar-se a labutxaca.Foto aèria Des d'aquí ens farem càrrecde tota l'estructura de l'informe i podremdirigir-nos directament als apartats queens interessin.Lectura ràpida Ja sigui per refrescar untemps després de la lectura o per fer-hiun cop d'ull inicial, ens permet tenir unaidea precisa però resumida del contingutde l'estudi.Punt de mira Ens situa en el punt de vistadel ciutadà que consumeix amb una sensi-bilitat de transformació, i des d’aquestpunt de vista farem la recerca d'informa-ció i opcions, l'anàlisi... Ens ajuda a noperdre de vista la funció essencial de larevista enmig de la passió investigadora.

MANUAL D'ÚSEsperem que el nou disseny de la pàginadoble que estrenem en aquest número enreforci la funció. Hem destacat amb elsgrans cercles grocs les preguntes que confi-gurarien el "mètode" que proposem peremprendre el consum conscient.Aquestespreguntes podran variar segons el consumconcret que estudiem, però sempre ensplantejarem algunes qüestions bàsiques:

� Per a què? Ens parem a pensar en lanecessitat que ens ha portat a voler realit-zar el consum en qüestió i en la formaen què aquest la satisfà. Fem propostesper reduir aquesta necessitat, que és elprimer pas per a la necessària reducciódel consum en general, i per satisfer-lade formes alternatives que comportinun menor consum de recursos.

� Quin? Analitzem les diferents modali-tats del producte, veient les repercus-sions de cadascuna respecte a utilitat oeficàcia, al paper que té en la societat iel sistema econòmic i als impactesambientals.

� A qui comprem? Mostra els perfilsd'empreses concretes i els seus diferentsmodels de producció en relació amb tot

el que s'explica en la resta de punts.� On? En moltes ocasions el model social

que afavorim comprant en un lloc o unaltre és significativament diferent.

� Com? Hàbits que podem prendre perusar el producte de la millor forma possi-ble, i per desfer-nos-en quan ja no enspugui ser més útil.A cada punt calent assenyalem amb cercles

grocs les propostes o idees concretesd'opcions per passar a l'acció des d'unaperspectiva conscient i transformadora.

Fa poc hem incorporat el destacatQueda't amb això, que vindria a ser “elresum del resum": les dues o tres ideesbàsiques i pràctiques que trobem mésessencial de retenir sobre el consum quetractem.

Probablement continuarà evolucionanttot buscant un model de comunicaciómillor, esperem no marejar-vos amb tantcanvi...Per ara us convidem a fer ús d'aques-tes pàgines i a enviar-nos-en crítiques,propostes o impressions.

REPASSEM CINC PRODUCTESEn aquest número us oferim els resums delscinc productes que vam estudiar el primerany de vida d'Opcions. Si en voleu infor-mació més detallada podeu consultar elsestudis complets al nostre web (les revis-tes en paper ja estan esgotades).

Hem fet una certa actualització de lainformació,cosa que ens ha ofert una inte-ressant foto en moviment del nostre mónde consum. Dels tres fabricants de jogui-nes educatives que havíem conegut i quefabricaven aquí, un ha desaparegut i unaltre ha mogut la majoria de la produccióa la Xina. Un dels productors locals depasta ecològica ha tancat.Gairebé no quedacap nevera amb el gas refrigerant mésperjudicial per a la capa d'ozó,que fa cincanys usaven pràcticament totes, i cada vega-da hi ha menys fosfats als detergents.Continuen desapareixent ramaders fami-liars, i continuen proliferant les coopera-tives de consum ecològic...


6 21

ELS PUNTS CALENTS

DE LA PASTAOpcions núm. 1 Disponible a: www.opcions.org/opcions/pasta.html

Per aquè?

1

pàgina 5

Opcions núm. 1

A LA BASE DE LA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA

La pasta conté sobretot hhiiddrraattss ddee ccaarrbboonnii, un dels nutrients essencials, com tots els cereals i, en menor mesura, els llegums. Ens aporta eenneerrggiiaa.

És un aliment molt sseennzziillll: es pasta ssèèmmoollaa ddee bbllaatt aammbb aaiigguuaa, se li dóna forma i s'asseca (excepte en el cas de la pasta fresca). Es pot deformar gràcies al gglluutteenn que conté el blat.

La iinntteeggrraall i la sseemmiiiinntteeggrraall són més nutritives i digestives perquè conserven tot o part del segó (fibra i minerals) i del germen (greixos i vitamines). Molts productors li treuen el germen perquè surt més rendible separar-lo per vendre'l a la indústria cosmètica.

La pasta ddee ccoolloorrss du verdures o altres elements deshidratats però en una proporció no significativa nutricionalment.

PASTA, AMB MOLT DE GUST

És necessari menjar hhiiddrraattss ddee ccaarrbboonnii ccaaddaa ddiiaa. Altres fonts importants són el pa i els llegums. En podem menjar amb una ssaallssaa, en una ssooppaa o eessccuuddeellllaa, en aammaanniiddeess...

La sseemmiiiinntteeggrraall és més completa que la blanca i menys que la iinntteeggrraall. Aquesta darrera costa més de coure i té el gust més fort.

Les persones amb iinnttoolleerràànncciiaa aall gglluutteenn poden menjar pasta sense gluten o dd''aallttrreess cceerreeaallss (que no siguin blat, sègol, espelta ni triticale). Fer ppaassttaa ffrreessccaa aa ccaassaa és fàcil. Es venen estris molt senzills per donar-li formes.

Quinapasta?

2

pàgines 6-8

Opcions núm. 1

NO TOTS ELS BLATS SÓN IGUALS

Avui pràcticament tota la pasta es fa amb bbllaatt dduurr. La de blat tou, amb el qual es fa el pa i el més conreat tradicionalment, és menys gustosa i més enganxosa. En l'última dèca-da la superfície conreada de blat dur s'ha acostat a la del blat tou, que ha caigut a la meitat.

La major part del blat es conrea segons el model agrícola intensiu, que genera aabbaannddoonnaammeenntt de la feina de pagès i del medi rural, i s'obté del mmeerrccaatt iinntteerrnnaacciioonnaall.Aquest potencia la ssoobbrreepprroodduucccciióó, la ccaaiigguuddaa ddee pprreeuuss (un 33% en 18 anys) i la ccoonncceennttrraacciióó ddee ppooddeerr (el 60% de les infraestructures mundials de comerç i mòlta de gra pertanyen a tres multinacionals). Vegeu El Context als números 11 i 19 d'Opcions.

En l'agricultura convencional s'utilitzen pesticides, herbicides i fertilitzants ssiinnttèèttiiccss, i els mmoolliinnss que treballen amb farines no ecològiques es fumiguen amb químics.

Els elaboradors grans en general assequen la pasta a tteemmppeerraattuurraa eelleevvaaddaa, cosa que li fa perdre valor nutritiu i gustatiu.

QUINES PASTES COMPREM

La pasta ecològica s'elabora amb blat ccoonnrreeaatt eeccoollòòggiiccaammeenntt, té un procés d'elaboració i conservació amb mmeennoorr eexxppoossiicciióó aallss qquuíímmiiccss i té mmoolltt rreessttrriinnggiitt ll''úúss dd''aaddddiittiiuuss.

Si creiem que és important un mmeeddii rruurraall viu per tenir una societat i un territori equilibrats, hem de donar suport a l'aaggrriiccuullttuurraa llooccaall (vegeu el punt següent).

Dintre de la producció ecològica es fan força pastes de ddiiffeerreennttss cceerreeaallss (espelta, sègol, civada, blat negre, ordi, kamut, amarant, blat de moro...). Són interessants tant per vvaarriieettaatt nutritiva i culinària com perquè afavoreixen l'aaggrrooddiivveerrssiittaatt.

En general els elaboradors ppeettiittss,, eeccoollòòggiiccss ii ppeerr aa ggoouurrmmeettss assequen les pastes a baixa temperatura.

Quedat ambv

a

DESEMBRE 2006 / FEBRER 2007



La pasta és una interessant font d'hidrats de carboni amb moltes opcions culinàriesEcològica, integral o semi, local. Anima't a tastar pastes d'altres cereals

A quicomprem?

3

pàgines 9-15

Opcions núm. 1

TRES TRISTES TIGRES TRAGABAN TRIGO

Les ggrraannss mmaarrqquueess com Barilla, Buitoni (de Nestlé), Gallo, El Pavo, Ardilla, Gallina Blanca... utilitzen blat local i també del mmeerrccaatt iinntteerrnnaacciioonnaall.

Com en altres sectors hi ha hagut una gran ccoonncceennttrraacciióó: entre tres empreses es reparteixen el 70% del mercat.

LOCAL I ECOLÒGICA

Hi ha una gran varietat de marques eeccoollòòggiiqquueess que trobarem sobretot a botigues ecològiques. Moltes són italianes però també n'hi ha de cultiu i elaboració local (Biogra, Riet Vell, Vegetalia, Biocop...). Algunes de les marques espanyoles envasen pasta importada (El Granero, Luz de Vida...).

Entre les pastes convencionals encara hi ha marques de mmiiddaa mmiittjjaannaa i escala més local (Pedragosa, Diet-Rádisson...), algunes amb pprroodduucccciióó pprròòppiiaa a partir de bbllaatt llooccaall(La Moianesa, Casa Amella...).

A casa

4LA NATURA ÉS ABUNDANT

Segons la FAO, cada any es cullen al món uns 600.000 milions de tones de blat (unes 600 tones per habitant).

Segons la mateixa FAO, entre un 10% i un 40% del menjar que produïm eess lllleennççaa, i eell rreeppaarrttiimm de manera molt ddeessiigguuaall: el 2001 l'Argentina va produir prou blat per alimentar l'Índia i la Xina juntes, però al país hi va haver problemes de desnutrició.

NO MALGASTIS LA PASTA

La pasta aammbb ggeerrmmeenn ss''eennrraanncceeiixx abans, no triguem massa a menjar-nos-la.

Si la guardem eenn uunn lllloocc ffrreesscc alentirem l'aparició de papallonetes.

Si n'hem bullit de més, uunntteemm--llaa aammbb oollii abans de guardar-la a la nevera.

vaixò!21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página 7


ELS PUNTS CALENTS

DELS DETERGENTSOpcions núm. 2 Disponible a: www.opcions.org/opcions/detergents.html

Per aquè?

1

pàgina 5

Opcions núm. 2

BRUTÍCIA QUE VE I VA

La roba s'embruta per la ssuuoorr, la bbrruuttíícciiaa i oolloorrss de l'ambient i les ttaaqquueess.

Els detergents i sabons fan que l'aigua ppeenneettrrii mmééss eenn llaa rroobbaa ii aarrrroosssseegguuii llaa bbrruuttíícciiaa. A

més temperatura més acció netejadora, fins a un cert límit (uns 60 graus). L'agitació de la rentadora també ajuda.

Rentar la roba llaa ddeessggaassttaa ii llaa ddeesstteennyyeeiixx, més com més agressiu sigui el rentat.

La indústria alimenta, a través del mmààrrqquueettiinngg, la idea que cal rentar molt sovint.

QÜESTIÓ D'HÀBITS: COM MENYS T'EMBRUTIS, MENYS BUGADES!

Posem-nos rroobbaa ddiiffeerreenntt per a situacions diferents. Protegim la roba amb bbaatteess oo ddaavvaannttaallss quan cuinem, fem dissabte, feinegem en entorns o amb objectes empolsinats ogreixosos... MMoovveemm--nnooss aammbb ccuurraa en situacions en què ens puguem tacar.

Les fibres sintètiques eennss ffaann ssuuaarr mmééss.

Mirem d'adequar llaa ffrreeqqüüèènncciiaa ii llaa iinntteennssiittaatt amb què rentem la roba a les nostres necessitats i viceversa, sense confondre estètica i higiene. Potser no cal anar ben polit iplanxat en tot moment. En ocasions, ventilar i raspallar una peça pot ser suficient.

Millor ttrreeuurree lleess ttaaqquueess aall mmééss aavviiaatt ppoossssiibbllee, algunes no marxaran si triguem massa. No cal rentar tota la peça.

Embrutar i rentar menys la roba, nn''aallllaarrggaa llaa vviiddaa.

Quin?

2

pàgines 6-9

Opcions núm. 2

TOTS ELS DETERGENTS CONTAMINEN IGUAL?

Els detergents convencionals solen usar ddeerriivvaattss ddeell ppeettrroollii.

El ffoossffaattss, i en segon lloc els fosfonats o percarboxilats, són els ingredients que més perjudiquen la salut de llacs i rius (hi causen eutrofització). Cada vegada s'usen menys i és fàcil trobar detergents que no en duguin, fins i tot entre els convencionals.

Els detergents convencionals contenen iinnggrreeddiieennttss ssuuppeerrfflluuss (perfums, abrillantador, antibacteris, colorants...) que no són biodegradables encara que el detergent estigui identificat com a tal. Alguns blanquejadors són tòxics per a la vida aquàtica.

Els detergents no concentrats duen entre un 5% i un 45% de ffaarrcciimmeenntt (sol ser sulfat sòdic) que només serveix per donar-los volum.

A LA BOTIGA, COM TRIEM?

Prioritzem els que trobem a bboottiigguueess ddee pprroodduucctteess eeccoollòòggiiccss (encara no hi ha un segell que els identifiqui com a tals). No usen derivats del petroli, fosfats (o pocs), additius superflus... i, en cas de dur perfums, són naturals (olis essencials). Algunes no duen blanquejador. Tanmateix, els olis vegetals que utilitzen poden procedir de monocultius industrials amb impactes socials i ambientals negatius (vegeu la secció Trampesal número 13 d'Opcions).

Entre els detergents convencionals, busquem a l'etiqueta els que nnoo dduugguuiinn ffoossffaattssprincipalment, ni tampoc fosfonats, percarboxilats, EDTA, NTA ni els additius superflus. Elmillor blanquejador és el ppeerrccaarrbboonnaatt ssòòddiicc.

A igualtat de composició, millor ccoonncceennttrraatt i eenn ppoollss, especialment en pastilles. El líquid es recomana per a robes delicades.

L'envàs, millor de ccaarrttrróó i ggrraann.

Quedat ambv

a


21 DESEMBRE 2006 / FEBRER 2007 9

Anar amb cura d'embrutar menys la roba és més descansat, més eficaç, més barat i més ecològic. Què més vols?Rentar amb poc detergent i poca temperatura és suficient i ajuda a minimitzar la contaminació de llacs i rius i el consum d'energia.Trobarem els detergents més ecològics a botigues de productes ecològics. Entre els convencionals, millor concentrat i sense fosfats

A quicomprem?

3

pàgines 10-20

Opcions núm. 2

POQUES I GRANS

Moltes de les marques convencionals més conegudes (Ariel, Colon, Elena, Dixan, Wipp, Skip, Micolor, Surf) pertanyen a ggrraannss mmuullttiinnaacciioonnaallss d'alimentació, cosmètica i química(Procter&Gamble, Reckitt Benckiser, Henkel i Unilever) que, a l'Estat, venen més de la meitat dels detergents.

POQUES I PETITES, PERÒ N'HI HA

Algunes marques de ddeetteerrggeennttss eeccoollòòggiiccss: Almacabio, Ecolino, Ecover, Ulrich. Tots es fabriquen fora de l'Estat, i hi ha diferències en la composició (mirem-nos les etiquetes). Els trobarem en bboottiigguueess ddee pprroodduucctteess eeccoollòòggiiccss.

A casa

4

pàgines 9 i 21

Opcions núm. 2

UN CONSUM IMPORTANT

La rentadora és, després de la nevera, l'electrodomèstic que mmééss eenneerrggiiaa ccoonnssuummeeiixx. Un 90% la fa servir per escalfar l'aigua.

De l'aaiigguuaa que gastem a casa, un 20% se'n va amb les bugades.

Com més rentem la roba més ll''eessppaattlllleemm, més rreeccuurrssooss gastem i més ccoonnttaammiinnaacciióógenerem.

Els ssuuaavviittzzaannttss espatllen la roba i contaminen. Com més ttoovvaa és l'aigua (com menys calç conté) menys detergent cal i més suau queda la roba.

LLIÇONS DE BUGADERIA

Posar la rentadora a pplleennaa ccààrrrreeggaa, o usar una rentadora que ddoossiiffiiqquuii l'aigua segons el pes de la roba.

SSeeppaarraarr la roba clara de la fosca, i la bruta de la molt bruta. DDoossiiffiiccaarr el detergent i la temperatura en conseqüència. RReemmuullllaarr prèviament la roba molt bruta.

Amb ppoocc ddeetteerrggeenntt (normalment menys del recomanat pel fabricant) en tenim prou, especialment si és concentrat; posar-n'hi massa pot arribar a dificultar la neteja i fa que la roba quedi més aspra. En cas de molt poca brutícia podem rentar només amb aigua.

Podem comprovar que ppooccaa tteemmppeerraattuurraa és suficient per a la brutícia normal. Per sobre de 40º no s'eliminen les taques proteíniques (sang, carn, peix...).

Es poden posar a la rentadora unes ppeerrlleess cceerrààmmiiqquueess que permeten netejar amb menys detergent i temperatura (vegeu www.terra.org, busqueu ecoperles).

Amb els detergents sense bbllaannqquueejjaaddoorr s'hi pot barrejar percarbonat sòdic (alguns fabricants ecològics en venen i també en trobem en drogueries).

El millor lllleevvaattaaqquueess: al més aviat possible mullar-les, untar-les amb sabó de pastilla i posar-les al sol, mantenint-les humides.

Instal·lar aparells ddeessccaallcciiffiiccaaddoorrss també allarga la vida d'aixetes, canonades i electrodomèstics. Alternatives al suavitzant: substituir-lo per vviinnaaggrree bbllaanncc amb unesgotes d'algun oli essencial per fer olor, o barrejar bbiiccaarrbboonnaatt amb el detergent. Perquè laroba faci olor podem posar saquets amb herbes aromàtiques a l'armari.

bv

això!21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página 9


ELS PUNTS CALENTS

DE LES NEVERESOpcions núm. 3 Disponible a: www.opcions.org/opcions/neveres.html

Per aquè?

1

pàgines 5-6

Opcions núm. 3

ELS MICROBIS ES MOREN DE FRED

El menjar es fa malbé per l'acció de microorganismes, o perquè s'asseca (perd l'aigua). EEll ffrreedd iimmppeeddeeiixx oo aalleenntteeiixx totes dues coses.

Com més tteemmppss volem que aguanti un aliment, més baixa ha de ser la tteemmppeerraattuurraa.

A les neveres hi ha un circuit tancat pel qual circula un ggaass rreeffrriiggeerraanntt que es va liquant i evaporant. Mentre s'evapora absorbeix calor de l'interior de la nevera, aconseguint que es refredi.

CONSERVAR SENSE ELECTRICITAT

Cada cop més la nevera es va convertint en l'armari on guardem tot el menjar. Un lllloocc ffrreesscc de la casa (un rebost en una àrea sense calefacció, el balcó...) pot fer de “nevera no elèctrica” per a part del menjar (de fet és on tradicionalment hi hem posat el verdurer).

Si aanneemm aa ccoommpprraarr ssoovviinntt en tindrem prou amb menys fred per guardar els aliments.

AAllttrreess mmaanneerreess ddee ccoonnsseerrvvaarr el menjar són guardar-lo en recipients al buit o amb poc aire, amb oli, sal, àcids... (vegeu la secció Idees al núm. 16 d'Opcions).

Quina?

2

pàgines 6-9

Opcions núm. 3

REFRIGERANT I CONSUM

El gas refrigerant més usat fins fa poc és l'RR113344aa, que s'escapa a l'atmosfera durant la fabricació i el desballestament de les neveres. És de les substàncies que més eeffeeccttee hhiivveerrnnaaccllee produeix, unes 2.000 vegades més que el CO2 (però n'emetem molta menys quantitat).

Algunes neveres encara llueixen el rreeccllaamm ““sseennssee CCFFCC””. És enganyós perquè el CFC és un refrigerant perjudicial per a la capa d'ozó però prohibit des del 1995.

La majoria de neveres duen una eessppuummaa aaïïllllaanntt inflada amb el gas ciclopentà, que és innocu.

La nevera és l'electrodomèstic que més eenneerrggiiaa consumeix, un 25% del total de mitjana. Com mmééss ggrraann és la nevera, mmééss ggaassttaa.

UN GAS NET, BAIX CONSUM I NO MASSA GRAN

El refrigerant més innocu que es coneix és l'RR660000aa, que avui fan servir la majoria de les neveres. Comprovem-ho a l'etiqueta platejada que hi ha a l'interior, moltes vegades darrere els calaixos.

Actualment es comencen a introduir neveres que no necessiten espuma aïllant perquè estan envoltades per una ccààmmeerraa ddee bbuuiitt.

A la porta de totes les neveres hi ha una etiqueta que n'indica l'eeffiicciièènncciiaa eenneerrggèèttiiccaa; no en comprem de nivell B o inferior. Darrerament s'ha introduït el nniivveellll AA+ per a les neveres que menys electricitat gasten.

Ajudem-nos del rreebboosstt oo eell bbaallccóó i de ccoommpprreess nnoo mmaassssaa eessppaaiiaaddeess per limitar la mida de la nevera.

Si permet aappaaggaarr sseeppaarraaddaammeenntt el congelador i la nevera podem desconnectar la nevera per exemple si hem de ser uns quants dies fora.

Si fa ppoocc ssoorroollll estarem més de gust a casa.

Les neveres de mmééss qquuaalliittaatt són més cares però duren més anys.

Quedat ambv

a



Part del menjar es pot guardar bé en un rebost fresc o un balcó, fins i tot laverdura i fruita fresques si no les hem de guardar gaires dies. Fer-los servirens pot ajudar a limitar la mida de la nevera, i per tant també el seu consum La bona qualitat a la llarga surt més barata Evitem que arribi escalfor tant a l'exterior com a dintre de la nevera

A qui?

3

pàgines 10-20

Opcions núm. 3

NEVERES I ALTRES COSES

La majoria de neveres que es venen a l'Estat són ffaabbrriiccaaddeess a Europa o a Corea del Sud (Samsung, LG). En tercer lloc hi ha les nord-americanes (General Electric, Whirlpool); solen ser més grans i és més probable que usin refrigerant R134a.

Entre lleess aaccttiivviittaattss ddee lleess mmuullttiinnaacciioonnaallss Siemens, Liebherr, Samsung, LG i General Electric hi ha indústria química, construcció de grans infraestructures de transport i d'energia, generació d'energia nuclear i a partir de grans pantans, fabricació d'armament...

SI VOLS, HO POTS FER BÉ

Les empreses alemanyes Míele i Bosch (també té la marca Balay) són les que més interès posen a fer productes de mmoollttaa qquuaalliittaatt i duradors i a rreedduuiirr--nnee ll''iimmppaaccttee aammbbiieennttaall.

A casa

4

pàgina 9

Opcions núm. 3

PER MANTENIR EL FRED EL MILLOR ÉS NO ESCALFAR

Com més calent sigui el lloc on és la nevera, més llii ccoossttaarràà rreeffrreeddaarr.

Si la nevera està ggaaiirree bbuuiiddaa gasta més, perquè els objectes ajuden a mantenir-ne el fred. Si està ddeell ttoott pplleennaa també, perquè costa més de refredar.

Posar menjar ccaalleenntt oo tteebbii a la nevera fa que hagi de treballar més per abaixar la temperatura.

AJUDEM LA NEVERA

No la posem al bbaatt ddeell ssooll, al costat de la ccuuiinnaa o el ffoorrnn ni a la vora de rraaddiiaaddoorrss.

Es recomana que estigui ttrreess qquuaarrttss plena, i a uns 5 graus.

Deixem que el menjar eess rreeffrreeddii abans de posar-l'hi.

No tinguem llaa ppoorrttaa oobbeerrttaa gaire estona, ni l'obrim molts cops seguits.

Si ddeessccoonnggeelleemm el menjar a dintre la nevera, aquesta n'aprofita el fred.

Mantinguem el sseeggeellllaatt de la porta en bon estat.

Una nevera vella s'ha de dur a la ddeeiixxaalllleerriiaa. La majoria de botigues se l'hi enduen en portar-nos la nova.

bv



ELS PUNTS CALENTS

DE LA LLETOpcions núm. 4 Disponible a: www.opcions.org/opcions/llet.html

Per aquè?

1

pàgines 5-6

Opcions núm. 4

QUÈ ENS APORTA LA LLET

La llet d'origen animal és rica sobretot en pprrootteeïïnneess i ccaallccii.

La llet de vaca i d'ovella conté llaaccttoossaa, un sucre que pot no ser digerible fora de l'etapa de lactància.

El mmààrrqquueettiinngg de la indústria ha contribuït molt a generalitzar la idea que la llet és imprescindible en una dieta sana, fins i tot per a adults.

MÉS ENLLÀ DE LA LLET

La bboonnaa ssaalluutt ve donada per un conjunt d'elements: dieta variada, hàbits, activitat...

AAllttrreess ffoonnttss ddee pprrootteeïïnneess: ous, lactis, carn, peix, llevat de cervesa, llegums, cereals, fruita seca, llavors (pipes, sèsam...).

AAllttrreess ffoonnttss ddee ccaallccii: fruita seca, llegums, julivert, espinacs, bledes, bròquil, porros.

Altres lactis per a persones amb iinnttoolleerràànncciiaa aa llaa llaaccttoossaa: llet de cabra (té poca lactosa),iogurt, formatges no frescos, llets d'origen vegetal.

Quina?

2

pàgines 6- 10

Opcions núm. 4

pàgines 11-14 i 17

Opcions núm. 16

DE LLET NOMÉS N'HI HA UNA?

La ccoommppoossiicciióó ii qquuaalliittaatt de la llet depèn de les condicions de vida de les vaques (espai, exercici, alimentació, clima, raça...).

La rraammaaddeerriiaa iinntteennssiivvaa (els animals passen la major part del temps en un estable i mengen aliments processats; és la majoritària) permet obtenir molta quantitat de llet però de qualitat pobra (la proporció entre els diferents greixos està desequilibrada). Comporta despoblació rural, contaminació, pèrdua de sobirania alimentària...

La pprroodduucccciióó iinndduussttrriiaall barreja llets de diferents orígens i les eessttaannddaarrddiittzzaa, de manera que la llet que ens ven té sempre les mateixes característiques (greixos, textura, color). Per generar sseennssaacciióó ddee vvaarriieettaatt al consumidor hi afegeix artificialment “elements funcionals” amb el valor nutritiu molt minvat (Omega-3, vitamines, calci, fibra...).

La lllleett ffrreessccaa (sense esterilitzar ni alterar) conserva més els nutrients.

El segell Llet Certificada de Granja indica que la llet és de producció pprròòppiiaa ii ffrreessccaa. No diu res sobre la forma de cria dels animals.

LLET D'HERBA, MÉS EQUILIBRADA

La rraammaaddeerriiaa eexxtteennssiivvaa (els animals pasturen i mengen poc pinso industrial) i l'eeccoollòòggiiccaa(és extensiva i els pinsos són de cultiu ecològic) donen llets amb millors proporcions de greixos. Són models que busquen l'equilibri ecològic i el potenciament de la vida rural.

Alguns productors, sobretot petits o de producció ecològica, no estandarditzen la llet, de manera que ccoonnsseerrvvaa lleess ccaarraacctteerrííssttiiqquueess que deriven de la forma de criar de les vaques.

EEvviitteemm eell tteettrraabbrriicc sempre que puguem.

Quedat ambv



La llet no és imprescindible per a una dieta sana.La ramaderia extensiva i l'ecològica ajuden a mantenir les àrees rurals vives i el medi natural sa.La llet procedent de cria extensiva o ecològica i poc alterada és més sana i gustosa.

A qui?

3

pàgines 12-20

Opcions núm. 4

ELS GRANS ES MENGEN ELS PETITS

La ggrraann iinnddúússttrriiaa làctia (Pascual, Puleva, CLA, Ato, Clesa, Letona, Président) es proveeix sobretot de ramaders iinntteennssiiuuss, als quals paga millor que als extensius. Entre el 1992 i el 2004 van tancar el 73% de les explotacions de llet, sobretot les familiars.

LLET ECOLÒGICA I/O LOCAL

Hi ha marques d'aabbaasstt ccoommaarrccaall (Granja Armengol...). Preguntem-los a ells o a les botigues per esbrinar com fan la cria de les vaques i la manipulació de la llet.

Algunes marques de lllleett eeccoollòòggiiccaa: LeiteZoa, El Buen Pastor, Raphel Lladó i El Cantero de Letur (fresques), Mas Claperol (només venda directa).

On?

4

pàgina 11

Opcions núm. 4

LLET “SÚPER”

La llet és un dels productes que més comprem a ssuuppeerrmmeerrccaattss ii ggrraannss ssuuppeerrffíícciieess (la gran distribució). De fet és un dels que més es fan servir com a producte ganxo (posar-lo molt barat per atreure clients), venent-la per sota del preu de cost (tot i que està prohibit). Vegeu el número 12 d'Opcions.

Comprar a la gran distribució ajuda a tendir cap a una societat amb molta acumulació de poder en poques mans (vegeu El Context al número 19 d'Opcions).

MÉS ENLLÀ DEL SÚPER

Les ccooooppeerraattiivveess ddee ccoonnssuumm eeccoollòòggiicc solen vendre llet ecològica, algunes de fresques i, en ocasions, de producció local.

Les bboottiigguueess ddee qquueevviiuurreess són el principal canal de venda de les indústries petites i formen part d'una economia d'escala més equilibrada.

A casa

5QUANT DURARÀ

La llet fresca eess ffaa mmaallbbéé mmééss ddee pprreessssaa que l'esterilitzada.

ALLARGAR-LI LA VIDA

Tornem la llet aa llaa nneevveerraa ddee sseegguuiiddaa, sobretot si és fresca.

Si està a punt de fer-se malbé, bbuulllliinntt--llaa durarà uns quants dies més.

Si veiem que no ens l'acabarem abans que es faci malbé, podem ffeerr--nnee iioogguurrtt (vegeu la secció Idees al número 13 d'Opcions), quèfir o formatge, fer-la servir en pastissos, galetes, cremes...

bv



ELS PUNTS CALENTS

DE LES JOGUINESOpcions núm. 5 Disponible a: www.opcions.org/opcions/joguines.html

Per aquè?

1

pàgines 5-7

Opcions núm. 5

JUGAR NO ÉS CAP JOC

Per als nens, jugar no és tant un “joc” com la seva manera de vviiuurree ii aaccttuuaarr. Jugant desenvolupen la seva ppeerrssoonnaalliittaatt (actitud, valors morals, conèixe's, relacionar-se, resoldre conflictes...) i aappttiittuuddss (destreses manuals i corporals, estimular aficions...).

Les joguines nnoo ssóónn iimmpprreesscciinnddiibblleess. Són estris que en ocasions, si estimulen el joc, aajjuuddeenn aa jjuuggaarr (jugar no és manipular una joguina).

Jugar ssooll aporta unes coses, ii aaccoommppaannyyaatt (amb altres nens, amb els pares...) unes altres, totes necessàries.

A totes les cadenes de televisió, ll''eessttoonnaa ii eell nnoommbbrree dd''aannuunncciiss són mmééss ggrraannss dintre de la pprrooggrraammaacciióó iinnffaannttiill que a la resta. Sovint els anuncis incompleixen el codi deontològic que demana als anunciants no fer servir ttrruuccss qquuee ppuugguuiinn eennggaannyyaarr els nens(per exemple sobre la mida o les prestacions de les joguines).

JOGUINES, QUE NO EN SOBRIN

Una joguina no té perquè ser una joguina comercial. Se'n poden fer amb ccoosseess qquuee ttiinngguueemm ppeerr ccaassaa o que trobem (capses, retalls, fils, pedretes...). Aquestes joguines tenen l'avantatge que eessttiimmuulleenn llaa ccrreeaattiivviittaatt ii lleess ddeessttrreesseess.

Evitem que els nens i nenes tinguin moltes joguines que no fan servir, això els dificulta aprendre a vvaalloorraarr lleess ccoosseess, a ccoonncceennttrraarr--ssee, a eessppaavviillaarr--ssee amb el que tenen....

A les lluuddootteeqquueess els infants poden jugar amb altres nens i nenes, provar joguines que voldrien tenir, aprendre l'hàbit d'endreçar les coses...

Quina?

2

pàgines 9-10

Opcions núm. 5

NO VAL QUALSEVOL

El ppllààssttiicc és un material derivat del petroli. En algunes joguines es trenca fàcilment.

Ja hi ha força unanimitat sobre els riscos per a la salut de les joguines de plàstic PPVVCC. Actualment està prohibit per a joguines destinades a menors de 3 anys.

Les ppiilleess contenen materials problemàtics. Si només serveixen per contemplar com la joguina es mou sola no diverteixen ni eduquen.

És important que els nens i nenes juguin amb joguines aaddeeqquuaaddeess aa llaa sseevvaa eeddaatt.

Pensem que, com més sseexxiissmmee ii vviioollèènncciiaa vegin els petits i com menys es condemnin, més incorporaran aquestes actituds.

AGRADABLES I DURADORES

Escollim joguines de mmaatteerriiaallss ddee qquuaalliittaatt. Fusta i metall en general són més resistents que el plàstic. Busquem fusta explotada sosteniblement.

Les joguines de mmaatteerriiaallss nnaattuurraallss (fusta, roba, cautxú...) són càlides al tacte i formen la sensibilitat ecològica dels nens.

Busquem les que es puguin rreeppaarraarr o que se'ls puguin rreeccaannvviiaarr peces.

Evitem els eemmbbaallaattggeess excessius. Assegurem-nos que a dintre hi ha el que sembla des de fora.

LLiimmiitteemm la violència i el sexisme tant en els jocs dels petits com en tota la seva vida.

Quedat ambv

a



Mentre juguen, els nens i nenes també s'estan formant en tots els aspectes. Les joguines han de ser eines que els hi ajudin, però no sempre són necessàriesBusquem joguines que no s'espatllin de seguida, que siguin de materials naturals... i només si realment al nen o nena n'hi fan faltaComprar a botigues de joguines o fires d'artesania marca una diferènciaimportant

A qui?

3

pàgines 7-9

pàgines 11-20

Opcions núm. 5

PRODUCCIÓ GLOBAL

La majoria de marques majoritàries (Fisher-Price, Mattel, MB, Playskool, Parker, Chicco...) pertanyen a quatre mmuullttiinnaacciioonnaallss. SSuubbccoonnttrraacctteenn la fabricació de les joguines a tallers delSud-est asiàtic o de Centreamèrica, i sobretot a la Xina, llocs on les treballadores són trac-tades més com a màquines que com a persones.

Força mmaarrqquueess ggrraannss dd''aaqquuíí (Famosa, Feber, Play by Play, Goula, Diset, Constructo, La Nina...) es fabriquen de la mateixa manera.

Les joguines sseennssee mmaarrccaa i molt barates, que en ocasions imiten joguines de marca, també es fabriquen igual, i sovint no passen inspeccions de qquuaalliittaatt.

PRODUCCIÓ LOCAL I DE QUALITAT

Algunes marques llooccaallss que fabriquen majoritàriament aquí: Educa, Borrás, Falomir...

Els fabricants que fan servir fusta explotada sosteniblement ho solen fer saber. Per exemple Haba, que també té jjooccss ddee ttaauullaa ccooooppeerraattiiuuss que ajuden a entendre per quèel bé col·lectiu és interessant.

Hi ha aarrtteessaannss que fan joguines, i fins i tot te'n poden reparar.

Consultem el Made in. Playmobil fabrica tots els cliks aa AAlleemmaannyyaa.

On?

4

pàgina 10

Opcions núm. 5

EL MERCAT GLOBAL

Les ggrraannss ssuuppeerrffíícciieess, com Toys'R'Us, obliguen a fabricar les joguines a molt baix preu i molt de pressa, la qual cosa empitjora encara més les condicions laborals. També inciten el ccoonnssuummiissmmee de joguines.

BOTIGUES “DE JOGUINA”

Podem aconseguir joguines de sseeggoonnaa mmàà de gent coneguda i en algunes botigues.

Les marques minoritàries es venen sobretot en bboottiigguueess ddee jjoogguuiinneess.

A les ffiirreess dd''aarrtteessaanniiaa hi trobarem joguines fetes a mà. La fira JocJoc està dedicada íntegrament a joguines artesanes, didàctiques i d'altres països i cultures (firadeljoc.cat).

A les botigues de ccoommeerrçç jjuusstt hi sol haver algunes joguines.

A casa

5QUE DURIN!

MMaanntteenniirr les joguines eenn bboonn eessttaatt serveix perquè en puguem gaudir dduurraanntt mmééss tteemmppssperquè en pugui gaudir aallggúú aallttrree després de nosaltres.

TOT JUGANT

No deixem les joguines a la iinntteemmppèèrriiee, resguardem-les del ssooll, eennddrreecceemm--lleess bé perquè no se'n perdin peces, fem-les servir aammbb ccuurraa...

Quan ja ens hagi passat l'edat per a una joguina, ppaasssseemm--llaa a germans o amics, donem-la a organitzacions que en reparteixen a gent amb pocs mitjans, a botigues de segona mà...

bv



Idee s

Perconsumir d’una altr

a man

era

Quant val?Si, per exemple, en Ferran necessi-ta que li pintin la casa i en Pep potfer-ho, es posen d'acord per valorarel servei en la moneda de la xarxa,per exemple els wats (algunes xarxesvaloren col·lectivament alguns delsserveis o béns).Se sol dur una comp-tabilitat similar a la dels comptesbancaris, de manera que al compted'en Pep se li sumarien els wats acor-dats, i a la d'en Ferran se li restarien.Algunes xarxes imprimeixen bitlletsamb la moneda.

Les xarxes d'intercanvi són agrupacions de persones que s'or-ganitzen per intercanviar béns i serveis sense diners, ambla finalitat de satisfer necessitats o desitjos al marge del sistemade mercat.Això significa que una persona pot produir i rebrebéns i serveis dintre de la xarxa, independentment dels dinersque tingui i de si té o no un treball remunerat.

Hi ha moltes variants d’aquestes xarxes, amb enfocaments iformes d'organització diferents. Des d'un grup de veïns quedediquen el temps lliure a aprendre recíprocament les habilitatsd'uns i altres fins a autèntics sistemes econòmics paral·lels d'àm-bit local, com és el cas de la ciutat nord-americana d'Ithaca, a laqual milers de persones paguen amb la moneda local en cente-nars de comerços i hi ha una banca local alternativa.

Entre els objectius més comuns hi ha recuperar la proximitati la confiança entre les persones, perdudes en la vida cada vega-da més distant i individualista de les ciutats; prendre consciènciade les habilitats d'un mateix i servir-se d'elles; incidir en el móndel treball; incidir en el reconeixement social de les diferentsfeines, mirant d'igualar el prestigi de professions com la demetge o advocat amb el d'un cuidador o escombrariaire; o anarreduint la dependència del sistema econòmic convencional icaminar cap a una vida més autogestionada.

El troc és tan antic com la humanitat. Els últims anysaquestes xarxes d'intercanvi estan proliferant en el món occi-dental, i en particular han sorgit en moments en què el siste-ma econòmic convencional fallava: crisis econòmiquesagudes, períodes de postguerra, moments de gran escassetat...en els quals la gent s'ha vist obligada a organitzar-se permillorar la seva situació o simplement per poder sobreviure.

PER A MÉS INFORMACIÓXarxa d'Intercanvi de Coneixements de Nou Barris (Barcelona):www.xic9barris.ca.cx.Primera Conferència sobre Monedes Complementàries, 2 al 4de març del 2007:www.geocities.com/reddepermacultura/conferencia.

Com un tauler d'anuncisCada participant posa en comú les coses queofereix i les que li agradaria rebre. La xarxacrea un mitjà de comunicació intern queserveix perquè els membres puguin saber elque es busca i s'ofereix, i per facilitar elscontactes. Quan algú troba una cosa que liinteressa mira d'arribar a un acord, ja siguidirectament amb qui l'ofereix o a través d'unmitjancer.

Xarxes d’intercanvi

Descobrint i usant el que tenimPA B LO TO R R EG RO SA

XXAARRXXEESS DD''IINNTTEERRCCAANNVVII

AAjjuuddaarr--nnooss eennttrreevveeïïnnss eennss bbrriinnddaa uunnaaooccaassiióó ppeerr sseennttiirr--nnooss

úúttiillss ii eennss ppeerrmmeettnneecceessssiittaarr mmeennyyss

ddiinneerrss

CCOOMM FFUUNNCCIIOONNEENN

PABLO TORREGROSAparticipa a la xarxa d’intercanvi Almatroque (Alacant)



Caldrà tenir clar quins són els objectius, debatre quin model és més adequat en elnostre cas i com es durà a la pràctica. Una o més persones han de fer la feina d'orga-nització:mantenir les llistes de participants,ofertes i demandes, la comptabilitat,potserfer de mediador...A part de les reunions inicials de formació de la xarxa és bo queels membres es reuneixin de tant en tant com a forma d'injecció d'energia.

El millor és que puguem aprendre de l'experiència de xarxes ja existents. A faltad'un directori complet,molt difícil de construir, aquí tenim els contactes de les xarxesmés consolidades:� Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Nou Barris (Barcelona):

93 354 87 21, www.xic9barris.ca.cx, [email protected]� Xarxa d’Intercanvi de Gràcia (Barcelona):

www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/xaingra� Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Castelldefels (Barcelona):

675 748 869, [email protected]�Almatroque (Alacant): [email protected]� Cor,Associació de Troc de Balears: 670 478 434,

perso.wanadoo.es/cor_asociacion, [email protected]� Hi ha bastants bancs del temps a nivell de barri, tot i que moltes vegades

passen desapercebuts. Sovint els promouen els ajuntaments, o també podempreguntar en organitzacions de veïns.

Cal un grup de gent compro-mesa a portar la batuta durantun temps.A molta gent no li és fàcil trobarquè pot oferir, i què vol dema-nar.Al principi anirem despistats perdonar valor monetari als inter-canvis.Estem molt acostumats a rebrenomés a canvi de diners. Quealgú ens doni una cosa senseintervenir-hi diners ho veiemcom un favor i ens pot cohi-bir, tant rebre-ho com recla-mar en cas necessari.

COSTA GAIRE?

Les xarxes faciliten unesrelacions entre personesbasades en la confiança i elsuport mutu, que alhoraserveixen per satisfer neces-sitats i desitjos.Ens ajuden a adonar-nos delque sabem i podem fer, queen general són més coses deles que pensàvem. Per amolts són una oportunitatper sentir-se membres útilsd'una comunitat. Tot aixòmillora l'autoestima i ens fasentir creatius i participa-tius.Disposem d'una oferta debéns i serveis a la carta.El valor del treball o delsbéns es determina dintredel col·lectiu que intercan-via, no ve donat per un siste-ma econòmic global i fora delnostre control.La xarxa potencia l'economialocal i la proximitat.

QUÈ HI GUANYEM?

CCOOMM MMUUNNTTAARR--NNEE UUNNAA

Recuperant els autèntics dinersAquests wats fan el paper genuí de la moneda de canvi, que no és més queuna manera de registrar el valor que tenen els objectes o serveis que anemintercanviant, per no haver de dur les coses que intercanviem a sobre.

Hi ha dues grans diferències amb els intercanvis amb diners: d'unabanda, ningú pot guanyar wats sense fer alguna cosa per a algú de la xarxa,de manera que tothom que es beneficia del sistema aporta alguna cosaals altres. I per un altre, els wats no tenen valor per si mateixos més enllàdel seu valor com a eina, ni té sentit acumular-ne perquè no generen inte-ressos.Al contrari, el que interessa és mantenir els comptes a zero,perquè voldir que tothom dóna tant com rep.

Tipus particularsHi ha uns quants models estandarditzats molt estesos. Moltes xarxes barregenelements d’aquests models o en creen variacions; les variants són infinites.� Bancs de temps És un model que es pot aplicar en xarxes d'intercanvi de serveis.

S'usa el temps com a mesura de valoració,de manera que un servei val les horesque calen per realitzar-lo, tant si és fer una consulta mèdica com si és treure ungos a passejar.

� Xarxes d'intercanvi de coneixements S'intercanvien coneixements com idio-mes, cuina, habilitats vàries, assignatures acadèmiques, etc.

� Xarxes de troc Fan mercats en els que es “compra” amb els bitllets que emetla xarxa.Aquest model es va usar a tota l'Argentina durant la crisi del 2001.


Estàs cansat que et serveixin un enciamiceberg amb rodanxes de ceba de llauna,pastanaga en conserva i olives sintètiques?Busques i no trobes un bon forn? Etsorprèn que la teva fruitera tingui tomà-quets d'Holanda? T'al·lucina veure madui-xots al febrer? Et preguntes com pot serque sigui tan difícil trobar un vi decent alsbars? Voldries reviure la deliciosa sensacióde menjar-te un tomàquet gustós, ple iolorós com quan eres petit?

Si les respostes són sí, no només tensànima Slow Food sinó que comparteixesles inquietuds i la irritació que van portarCarlo Petrini a fundar aquest movimenta Itàlia el 1986.1

ORIGEN Explica Petrini que un dia es va aturar enun restaurant del Piemont (Itàlia) i hi vademanar una espècie de samfaina local,una deliciosa peperonata.Al cap d’un tempshi va tornar per delectar-se amb el mateixplat i va trobar que els pebrots ja no teniencap gust.Disgustat,va preguntar al propie-tari del local: va resultar que ja no es feienpebrots locals i calia importar-ned’Holanda. Encuriosit, Petrini va anar avisitar els vivers on abans creixien elspebrots i va veure que ara s’hi plantaventulipes... per exportar-les cap a Holanda!!

SLOW FOOD INTERNACIONALSom un moviment present a 80 països iamb quasi 100.000 socis, estem articulatsen convivia o grups2 i cadascun treballaamb objectius propis enquadrats dintre dela filosofia de l'alimentació bona, neta ijusta: bona per gustosa i saludable, netaperquè respecta el medi ambient i lespersones, i justa perquè promou la igual-tat i el respecte entre totes les personesque participen en la cadena alimentària

(al requadre ho expliquem amb més detall).Al moviment hi ha implicada tota mena

de gent, des de cuiners de renom inter-nacional fins a activistes pel canvi social,passant per pagesos grans i petits.Va desde tenir una gran influència mediàtica isocial per exemple a Itàlia, fins a ser gaire-bé desconegut al nostre país.

Part dels diners recollits pels conviviad’arreu del món es destinen a ajudar zonesespecialment fràgils.Per exemple, a l'Àfri-ca treballem per preservar el mill davantles importacions d'arròs de l'Àsia,el respec-te per la saviesa de les àvies sobre el ritualculinari d'aquest cereal, el treball delscamperols i l'aportació de nutrients neces-saris que conté el mill i no té l'arròs. Elmateix està passant amb la llet en pols devaca importada respecte a la tradicionalde camella i de cabra.La situació no nomésés greu, sinó també irracional.

I AQUÍ, QUÈ?A Barcelona, la capital de la gastronomiamundial,ens hem fixat com a principal tascaincorporar una dimensió més rural a totsels nivells de la gastronomia.Com ho fem?Tot defensant una sèrie de productes (vege-tals,animals,enològics...) que mereixen aten-ció perquè poden caure en l’oblit, desapa-rèixer, ser alterats genèticament o perdrel’ocasió de ser considerats una excel·lènciagastronòmica de tan escassos com són.

El convivium Slow Food Barcelona-Vázquez Montalbán organitza trobadesde vegades gastronòmiques (d'alta cuina),

ROSA SOLÀés filla d’una excel·lent cuinera domèstica,propietària de dos bars, defensora d’aplicarl’honestedat de la cuina familiar saludable a larestauració bàsica, pública i privada, membreconvençuda d’Slow Food, i redactora del convi-vium Barcelona-Vázquez Montalbán per mancad’altres voluntaris.

Estàs cansat que etserveixin un enciamiceberg amb pastanaga enconserva? Voldries reviurela deliciosa sensació demenjar-te un tomàquetgustós, ple i olorós comquan eres petit? Elmoviment Slow Foodreivindica que el menjar, lafont de regeneració ienergia per a tots elséssers vius, no ha de serorigen de desequilibris imalalties sinó de salut iplaer per a cadascun denosaltres, per a la societati per a la natura.


Slow Food

Cap a un món bo, net i just

RO SA SO L À

PER A MÉS INFORMACIÓwww.slowfood.eswww.espairuralgallecs.net

Eine s

Per anar a comprar

1 En anglès slow food vol dir menjar lent. No és quees proposi estrictament menjar a poc a poc, és unjoc de paraules per reaccionar contra el cada copmés present fast food (menjar ràpid, en anglès).2 En argot Slow Food,d'un grup en diem convivium(convivia en plural), que en llatí vol dir grup.


Visita www.slowfood.es. A l’apar-

tat convivia hi trobaràs un mapa:

clicant a cada convivium podràs acce-

dir a tota la informació per contac-

tar-hi, per saber què fem i, si vols,

per fer-te’n soci.

CONSOLIDA LA TEVA ÀNIMA SLOW FOOD


d'altres populars (menjars tradicionals),però sempre curioses pels productes ques’hi assaboreixen (les herbes i flors d'enJosep Pàmies, l’extraordinari safrà de Jiloca,l'escassíssima malvasia de Sitges...). Comque a Barcelona no hi ha camps, hembuscat l'horta als afores: l'Espai Rural deGallecs (a 20 quilòmetres) aposta pelsconreus ecològics, sobretot d'autènticamongeta del ganxet, i per fer moltes acti-vitats populars al voltant de les collites i

dels productes de temporada en un marcsorprenentment rural a tocar de la ciutat.Els de Gallecs potser són els últims indisa la catalana: treballen la terra sense tenir-ne la propietat ni l'arrendament; se'ls vaexpropiar la terra cap als anys 70 i allàviuen,a la reserva, sense papers de les casesni de les terres dels seus avis.L'Espai Ruralde Gallecs ha participat a Terra Madre(invitat pel Barcelona-Vázquez Montalban),la reunió anual internacional d’Slow Food,

que aplega més de 5.000 camperols d’arreudel món per compartir experiències, milcuiners estrellats i populars impregnats delmenjar bo,net i just, i fins i tot el príncepCarles d'Anglaterra.

A la resta de l'Estat hi ha força convi-via.Els més actius i amb més socis són elsde Vitòria-Gasteiz i sobretot Zaragoza(que al llarg de la seva història ha subrat-llat coneguts personatges de la gastrono-mia i l'alimentació), on hi ha el principalconvivium de la pell de brau.S'hi fan aulesde cultura, degustacions, àpats temàtics,activitats interculturals, exposicions demenjars artesans, foment de l’agriculturaecològica,desenvolupament d'una horti-cultura tradicional, activitats per a escolesi joves, i excursions per conèixer la reali-tat del món rural i els que hi viuen.Araestà a punt de començar una campanyacontra l'ús de transgènics als aliments, idonarà suport al Fòrum Gastronòmic deVic al febrer i al Saló Slow Food de Bilbaoal desembre.

Una qualitat bona, neta i justa, un compromís per un futur millor (Carlo Petrini,

president d’Slow Food).

Bo Bo organolèpticament, resultat d'una producció, d’una transformació i d’uncuinat fets a consciència; i d’una selecció de matèries primeres i de mètodesproductius que no alterin la naturalesa del producte.

És a dir: aliments frescos amb tot el gust, color i olor, i que conservin tots elsnutrients; aliments no frescos que es conservin per mitjans naturals, que nocontinguin additius innecessaris i potencialment tòxics, que no se sintetitzin en unlaboratori (com és el cas dels aliments funcionals), cuinats de manera que conser-vin totes les propietats i que donin gust de menjar...

Net Cal respectar el medi ambient i cal repensar les pràctiques agrícoles i rama-deres, de transformació, de comercialització i de consum.

És a dir: conrear sense fertilitzants ni pesticides que desequilibren el sòl, conta-minen les aigües i aporten tòxics als aliments, fer una ramaderia no intensiva,escollir espècies ben adaptades al clima i a la pluviometria del lloc on creixen,excloure els transgènics, cenyir-nos a volums raonables, comprar producció localper evitar la contaminació i les infraestructures associades amb el transport,rebutjar embolcalls innecessaris...

Just Arribarem a la justícia social a través del respecte per les persones i els seusdrets. Calen condicions de treball dignes i gratificants, pagar preus que correspon-guin a la dedicació necessària per obtenir aliments bons i nets, comerciar ambrespecte (evitant abusos en situacions de més poder negociador), amb solidaritat iamb respecte per la diversitat cultural i les tradicions...

BO, NET I JUST



I JO, QUÈ PUC FER? Ara no podem aturar aquest món globa-litzat, però sí que podem posar el nostregra de sorra per frenar-ne l'engranatge.A poc a poc podem consolidar els prin-cipis de l'agroecologia. Com diu Petrini,podem crear una xarxa que garanteixi la digni-tat i la vida de tots els membres que la compo-nen. Podem arribar a una agriculturaeconòmicament practicable, ecològica-ment sostenible i socialment justa.

No existeix un “mercat Slow”. Ni tots elsproductes ecològics són “Slow”:davant d’unespomes ecològiques de la llunyana Zwazilàndiao d’unes pomes d'un productor local,SlowFood optaria pel productor local per duesraons:perquè la petjada ecològica és més peti-ta,3 i perquè amb la nostra compra donempoder al productor local perquè continuïtreballant la terra, perquè potser s'interessiper l'agricultura ecològica i perquè no esperdin les varietats autòctones.

Ja hem dit al principi que tenies ànimaSlow Food, ara només és qüestió que etdeixis guiar per l'instint de la mare terra:comprar als mercats, si és possible a petitsproductors;comprar productes de temporada;

preguntar i insistir als restaurants sobre eltipus d'aliments;comprar carn ecològica dela teva regió;informar-te sobre l'origen delspeixos,saber si són locals o d'importació,nocomprar peixos de viver (s'hi usen tones depinsos artificials, antibiòtics i hormones)…

I sobretot,seure a taula i ser feliç menjant!Aquest és el camí cap a un món bo, net ijust! T'hi apuntes? �

20

És gairebé impossible dir que un restaurant és 100% Slow Food, però el quepodem assegurar és que aquests tenen present la filosofia Slow Food:Cafè Just Comerç just portat a la gastronomia. Sots-tinent Navarro 18, 93 310 6456.Mam i Teca L’Alfons cuina com si fos la teva àvia. Lluna 4, 93 441 3335.Manairó Alta gastronomia conscienciada. Diputació 424, 93 231 0057.Mosquito Tapes asiàtiques. Carders 46, 93 268 7569.Sésamo Alta gastronomia vegetariana. Sant Antoni Abat 52, 93 441 6411.Tapioles 53 La particular cuina de la Sarah. Tapioles 53, 93 329 2238.Xemei Cuina veneciana. Passeig de l’Exposició 85, 93 553 5140.Xixbar Menús de temporada (només migdia). Rocafort 19, 93 423 4314.

ALGUNS RESTAURANTS I BARS SLOW FOOD A BARCELONA

3 La petjada ecològica mesura la superfície de terra quecal per fer una certa activitat de manera sostenible.Com més gran és la superfície,més insostenible ésl’activitat.



Tres benaurancespublicitàries

Per estalviar-te fins i tot de viure

JOA N TO R R E S I PR AT

Tram

pe s

Allò que no es veu

Això de la publicitat és unaganga: ens fa de psicòloga,ens anima a seguir elsinstints que la vida ensocietat necessita quecontrolem, ens fa sentirsolidaris sense necessitatde ser-ho... Llàstima que lavida real no sigui tambévirtual; això fa queaquestes suposadesgangues, a més de no sertals, ens allunyin encaramés del sentit quebusquem a la vida.

JOAN TORRES I PRAT ha estat un dels primers teòrics i divulgadorsdel concepte consum responsable a Espanya. El1996 va fundar el CRIC (Centre de Recerca iInformació en Consum, l'associació que edita larevista que tens a les mans). Aquest article ésun extracte del seu llibre Consumo, luego exis-to. Poder, mercado y publicidad, publicat perIcaria editorial el 2005.

Aquí, en el denominat Primer Món, l'ai-re que respirem està compost per oxigen,nitrogen i...publicitat.Si suprimíssim de coptotes les icones, els missatges i els massat-ges publicitaris, el paisatge urbà seria irre-cognoscible.

Els nostres avis estaven immersos en unmón dominat pel que Marx (no Grouchosinó Karl) va denominar l'opi del poble. Elrosari, l'hora de l’àngelus, la santa missa, elrés abans de menjar, estampes, esglésies...Sí, les imatges, els ritus, les suggestionssensitives i cognoscitives (olors, llums icolors,doctrines i sermons) de matriu reli-giosa complien la seva missió: intentar satis-fer aquesta set insondable de sentit(patró que jerarquitza i orienta la nostraenergia psíquica) que sembla ser consubs-tancial amb el fet de pertànyer a l'espèciehumana. Els monjos tibetans i els seushipnòtics mantres, el muetzí que des delminaret de les mesquites convoca melò-dicament i constantment a l'atenció i al'oració a Al·là, etc.

De la mateixa manera, les petites ielementals promeses publicitàries,pels seusefectes acumulats (reiteració i multiformeomnipresència), en el fons (i no tan en elfons) pretenen satisfer aquesta mateixanecessitat convertint-se en la nova GranPromesa. A la nostra insondable set de

sentit, aquí i ara, pràcticament tan sols seli ofereix el discurs publicitari. Promesa idiscurs que se'ns revelen com el llenguat-ge bàsic d'una civilització organitzada peri per a la mercaderia. El complex comer-cial i publicitari s'encarrega de crear iinjectar en les coses la il·lusió que sónla principal font de satisfacció de les nostresinfinites i insondables necessitats immate-rials –emocionals, d'identitat i relació, desentit.Vegem-ho.

MÉS ENLLÀ DEL PROZAC I DELVALIUMEl consumisme implica i pressuposa injec-tar en les mercaderies virtuts i propietatsmàgiques. Aquestes mercaderies tenen lafunció de compensar o satisfer dèfi-cits de la personalitat o dificultats iconflictes de tot tipus: socials, metafísics,sentimentals, sexuals, polítics, econòmics,etc. L'esforç i el dolor (psicològic i espiri-tual), la responsabilitat del viure personali col·lectiu tendeixen a ser substituïts perl'adquisició de mercaderies. Si no somprotagonistes d'una vida real,almenys neces-sitem tenir-ne la sensació com a simula-cre substitutiu sense risc.Vet aquí algunesmostres:� Les relacions interpersonals, afecti-

ves i sexuals suposen per a molta genttensió i conflicte.Aquesta tensió gene-ra un potencial psicoenergètic publici-tàriament aprofitable: l'univers publici-tari oferirà una llista infinita demercaderies que seductorament se'nsoferiran com a exorcisme definitiu delconflicte. Com? Mitjançant el ménage àtrois:ell,el producte,ella.Algunes propos-tes fins i tot aniran més lluny: ell o ellai el producte; l’“altre”, simplement, sobra

Així, creurem veureamics en els automòbilsi tractarem els amicscom si realment fossinautomòbils


o molesta. L'ansietat serà superada sireconduïm els nostres passos cap al sociacceptable, és a dir, aquell que té totesles prestacions,poques exigències i que,donat el cas, és substituïble a imatge isemblança per la mercaderia/fetitxe: enl'univers publicitari els productes i serveises presenten com a càlids amics o amants,o fins i tot els substitueixen i superen.Així, creurem veure amics en els auto-mòbils i tractarem els amics com si fossinrealment automòbils. I la realitat? Ambcara de pomes agres, sols i sense amics,romanem immòbils en els embussos decamí a la feina escombraries per poderpagar les lletres de l'inútil cotxe.

� El desenvolupament psicosocial pres-suposa i implica l'emergència d'inquie-tuds i anhels entorn de l'autonomia, lallibertat i l'èxit, inquietuds i anhelsque inexorablement tendeixen a ser frus-trats pels caps i pels adults.És fàcil recon-vertir aquesta energia psíquica (frustra-ció en aquest cas) en energia econòmicavia consumisme, gràcies al qual elsproductes màgics vénen a rescatar-nos:Tanca els ulls i alimenta els teus somnis deser un crack del futbol gràcies a la pocióDanone (o és nandrolona?).1 Els quevolen fugir dels entorns disciplinaris

(casa, col·legi, feina, relacions de poderen les quals s'és el feble, etc.) semprepoden tenir a mà una colònia Paradisea la qual implorar un Porta’m més enllàde la realitat (o potser és heroïna?).Entorn d'aquestes tensions i contradic-

cions s'ha definit, per exemple, el que elspublicistes denominen gènere pastoral.L'univers publicitari tendirà a reconduiri a domesticar el malestar que produeixtota autoritat orientant la rebel·lia i la trans-gressió cap a objectius i expressions fútils:la rebel·lia en el model de pentinat o enel pírcing autolesiu, la utopia en un canvide cotxe, la revolució mitjançant el Pentium4 i la llibertat en un telèfon mòbil o en unstexans.Canvia el guió... i beu la revolucio-nària Pepsi en comptes de la conservado-ra Coca-cola o d’engegar a passeig les ETTi els seus contractes escombraries.De fet, cada vegada més, els pares tendei-xen a ser reduïts a la seva funció bàsica:intermediaris entre el mercat i els fills... oalmenys així és com perceben la funciópaterna els universitaris nord-americans.2

ELS CRETINS VAN AL CELL'ànsia de colonització mercantil de la nostrapsique no s’atura ni davant el que a prioripuguem considerar més noble ni davant elmés baix.Per al consumisme,el més excels

i el més bast dels humans s’agermana itendeix a igualar-se i a intercanviar-se, adiluir-se.De l’ésser humà només en quedai val el consum. I, en aquest procés,emocions, valors, sentiments, signifi-cat i sentit són consumits: el complexpublicitari,en últim terme,ens ven el nostrejo.

La vanitat (Com impressionar el doble,Doble V),l'enveja (T’envideo,Philips), l’egois-me (Sa egoisme, Renault), la fatxenderia(Per lluir-se sempre, Cristall d'Arqués), lasupèrbia (Acostuma't a estar per sobre delsaltres, Nissan Patrol), l'engany (Menteixi idigui que són cars,Martinelli)... són tan noblesi vàlides com la solidaritat (Col·laboraràsamb Unicef i trobaràs tots els regals que estàsbuscant per al Dia de la Mare.Col·labora a feraquest món una mica més bell.Les teves compresels ajudaran, Bazar El Regalo promocio-nant penjolls i braçalets d'or i diamants).

Totes aquestes emocions i tots aquestssentiments són acollits i dignificats, valo-rats.Per què? Simplement perquè és ener-


1Esteroide anabolitzant que s'usa per sobrede-senvolupar la massa muscular.2Alan T. Durning: Cuánto es bastante. La sociedadde consumo y el futuro de la tierra.Ediciones Apóstrofe1994.


gia psicoespiritual que és aquí i, per tant,també és utilitzable.

Aquesta clara legitimació i promocióde contravalors manifestos afavoreix unsinnegables beneficis privats en termeseconòmics.D'altra banda,en canvi,és fàcil-ment intuïble com aquesta legitimació ipromoció de tals contravalors no generenprecisament beneficis en la vida quotidia-na i convivencial.. Al contrari: reforcen igeneren un difús estrès i malestar, crispa-ció,angoixa i tensió.Part d'aquest mal rotlloés reintegrable en el sistema consumista,perquè el sistema facilita, aguditza i allar-ga el consum de tot tipus de medicaments.La proliferació de tota classe de iogues deconsum,psicoteràpies diverses,ofertes d'ocii evasió hiperadrenalíniques, un renovatconsumisme compulsiu, etc., representenaltres vies possibles de reintegració econò-mica del malestar.

EL BONISME, CAVIAR VERMELL ISUPERFASHION DEL CONSUMISME3

El complex comercial i publicitari estànaturalment dotat per transformar qual-sevol emoció o sentiment, inclòs el nostrepotencial d'empatia –la capacitat que coma éssers humans tenim per posar-nos enel lloc de l'altre–,en experiències delirants,mercaderies i diners.

En sectors relativament opulents i infor-mats, la contemplació del dolor aliè potgenerar uns més o menys difusos senti-ments d'empatia o culpa.Culpa o dolorque és susceptible de transmutar-se enun melós plaer sadomasoquista,una autèn-tica i sofisticada exquisidesa emocional per

als anestesiats consumidors: la culpa coma tensió podrà redimir-se gràcies a lesmercaderies solidàries i,per això,convertir-se en alliberament i gratificació, és a dir,generar un plus de refinat plaer. Com?

a) Ressaltant les situacions on hi hagiexcepcionals dosis de dolor, sofriment itragèdia. ¿I per a qui no és agradablecontemplar a la pantalla com els mals(davant dels quals els nostres es fan petits)sempre els tenen uns altres i en altresllocs?b) Accentuant les situacions on hi hagisalvació i herois; aquells herois amb elsquals l'espectador/consumidor,commo-gut i emocionat,s'identifica sense riscosni compromís. Els nois-ONG ensoferiran la solució mitjançant una simpletransacció:diners i/o mercaderies versusinferns. Un autèntic delit.c) No es demana que l'espectador/con-sumidor, abstret i sol davant el televisor,entengui, interpreti o es formi una opiniócoherent sobre el que passa, perquècomprendre sempre implica esforç irisc real.És aquí per mirar,sentir,emocio-nar-se o commocionar-se, però senseimplicar-s’hi gaire, virtualment.Això éstot. No se suscita solidaritat o rebuigpolític sinó un rebuig merament senti-mental. Els mitjans de conformació demasses ens presentaran de forma descon-textualitzada i espectacular les xacres i lescatàstrofes naturals del Tercer i Quart Món,barrejant i igualant les unes i les altres. Iel que s'oferirà sempre serà una sortidaprecuinada: diners (preferentment delsprofessionals hiperestressats acomodats)

i treball voluntari (joves avorrits).d) La imatge associada a la solidaritat vades dels sentiments compassius fins aldesig d'aventures i exotisme: primeraquests nens que pateixen ens emocio-nen i continuen fent-ho en oferir-nosla feliç i sempre gratificant oportunitat de serels seus salvadors. Com? Simplement fentel que fem cada dia: comprant, menjant,divertint-nos, etc.Així és com el bonis-me ajuda el consumisme a culminar elreciclatge de les seves pròpies deixallesantropològiques i psicotòxiques. Commés consumeixes més solidari ets! És a dir,se'ns ofereix la imatge desolada i tristad’un món que pot ser modificada per unsol gest nostre... només és qüestió debona voluntat i bon rotllo. Perquè, en elfons, d'això es tracta: jugar amb imatgesi emocions (al·lucinar) sense curtcircui-tar amb la realitat... i tot això per unmòdic preu: l'entrada a aquests cels iinferns vicaris és equiparable en cost ifunció al de l'accés a qualsevol parc temà-tic, però amb el plus adrenalític que lail·lusió de veritat i de realitat ésinsuperable.

La solidaritat de consum no tindrà res aveure amb els conflictes i les necessitatsreals dels suposats destinataris i serà injec-tada com a simple valor emocional afegitde la marca.�

3 Basat en gran part en el llibre La ética de lasONGD y la lógica mercantil,de Luis Nieto (coord.).Icaria editorial - Paz con Dignidad 2002.




Al número 13 d'Opcions(p. 24) donàvem a conèixeramb alegria una empresaque ens garantia queaportaria a la xarxaelèctrica tanta electricitatverda com nosaltres n'hicompréssim. Però ja famesos que l'empresa hahagut de demanar-nos detrencar els contractes,perquè les distribuïdoresclàssiques juntament ambla política pública de preusn’han fet inviablel’activitat.

de la

botiga al Parlamen

t

Llig

ams

GIL TOLL és periodista. Treballa als Serveis Informatiusde Televisió de Catalunya i ha fet col·labora-cions amb Opcions des dels primers números.

PER A MÉS INFORMACIÓAsociación de la Industria Fotovoltaica, 91 590 03 00, www.asif.orgAssociació de Professionals de les EnergiesRenovables de Catalunya, 93 449 26 64, www.aperca.org

La possibilitat de portar quilovats verds acasa s’està acabant, almenys tal com s’haviaplantejat arran de la reforma del sector elèc-tric que es va emprendre durant els anysdel govern del Partit Popular.El fruit ecolò-gic d’aquella reforma va ser la possibilitat decontractar des de qualsevol punt de l'Estatel subministrament d’electricitat amb ElectraNorte, una companyia que produeix ambaerogeneradors, plaques fotovoltaiques icentrals hidroelèctriques de petites dimen-sions1 a la comunitat d’Astúries, i tambécompra electricitat verda a altres productors.El sorgiment d’aquesta possibilitat va provo-car una onada d’entusiasme entre els poten-cials consumidors d’energia verda pel ques’entenia com una possibilitat de començara construir un sistema energètic sostenible.

Des de fa uns quants mesos aquests consu-midors han estat rebent la petició de l’em-presa de desfer els compromisos adquiritsi donar-se de baixa perquè els númerosno surten. La utopia verda del liberalismeeconòmic esllangueix.

MERCAT LLIURE, PERÒ NOMÉS UN TROSPer comprendre què ha passat cal remun-tar-nos a la reforma del sector elèctric queva posar en marxa Josep Piqué mentre vaser ministre d’Indústria en el primer governde José Maria Aznar.Piqué,que es defineixcom un liberal no dogmàtic,va fer una gestiósingular,creativa.Va prendre nota de les refor-mes del sistema elèctric de Califòrnia i elRegne Unit i va introduir-hi la lògica delmercat. Es tractava de separar les fases deproducció,transport,distribució i comercia-lització, creant un mercat d’energia elèctri-ca al major i confiant que la “mà invisible”del mercat resoldria els problemes que elfuncionament del sistema pogués generar.

Als consumidors se’ls va donar a escollirentre seguir en un règim de tarifa regula-

da pel govern amb la companyia distri-buïdora de sempre o passar a un mercatlliure en què es podia recórrer a unacompanyia comercialitzadora diferent ipagar a preu de mercat l’electricitat.Talcom havia passat al Regne Unit, l’escletxava ser aprofitada per companyies com ElectraNorte per connectar amb el públic.

L’obertura del mercat de l’electricitat l’any2003 va ser dificultosa perquè la major partde consumidors consideren l’electricitatcom un cost marginal de la seva economiai van menysprear el petit estalvi ofert per lescompanyies competidores.És més,els primersanys es va donar amb abundància una pràc-tica d'“assetjament comercial” per part deles empreses comercialitzadores que inten-taven conquerir consumidors particularsentre la gent gran entabanant-los amb lesseves ofertes.Gas Natural va destacar oferintla contractació conjunta de gas i electrici-tat i es va fer amb una no insignificant porció—6%— del nou mercat. Electra Norte estroba entre el centenar d’empreses comer-cialitzadores autoritzades en aquell momentper la Comissió Nacional de l’Energia.

Per mecanismes que seria massa llarg d'ex-plicar,totes aquestes empreses (tant les novesdel mercat lliure com les distribuïdores desempre) han de comprar l’electricitat queofereixen als seus clients al mercat majoris-ta, i aquesta és la clau que determina l’èxito fracàs de l’oferta.Si el preu de l’electrici-tat al major és raonable, es pot fer negocivenent-la al detall. Però si el preu al majorpuja, la revenda es dificulta. Els que deter-minen el preu del mercat al major són els

A l’electricitat verda se li fonen els ploms

GI L TO L L

1 Es considera que les centrals hidroelèctriques sónproblemàtiques quan són d'una envergadura queobliga a anegar porcions importants de territori,la qual cosa genera alteracions significatives enels ecosistemes i, moltes vegades, fa desaparèixernuclis habitats.



grans productors i distribuïdors: Endesa,Iberdrola i Unión Fenosa. Els costos quetenen depenen del petroli i el gas en granmesura i això determina el preu mitjà del’energia al major.

La immensa majoria dels consumidorscontinuen en el mercat regulat,amb la tari-fa fixada pel govern.A desembre del 2005,2'5 milions d’usuaris petits i grans teniencontractada l’electricitat en el mercat lliu-re, mentre que 21 milions continuaven enel sistema tarifat. A setembre del 2006, laxifra d’usuaris del mercat lliure havia caigutde forma brusca: més de 400.000 usuarisvan tornar a la tarifa i la tendència conti-nuava amb força.

La raó d’aquest canvi és l’increment quees va donar a tot Europa en els preus del’electricitat al major per l’augment del preudel petroli i la sequera,que va fer disminuirla producció d’energia hidroelèctrica.2 Ambla lògica del mercat, el preu al consumidorfinal hauria hagut de pujar en proporciósimilar per no perdre diners, però, comsabem, la majoria dels consumidors conti-nuen a tarifa, tarifa que el govern fins arano ha apujat. I això engega a fer punyetesel funcionament del mercat perquè lesempreses no s’atreveixen a traslladar l’in-crement de costos als consumidors del mercatlliure (per no posar un PVP superior al tari-fat) i,o bé s’ho descompten dels seus recur-sos (és a dir, hi perden calers, com és el casde Gas Natural,que manté els contractes devenda d'electricitat fins que expirin), o bédeixen de vendre electricitat,com fa ElectraNorte. Les distribuïdores a tarifa tampoctraslladen l'increment de costos al PVP, en

aquest cas perquè el seu PVP el fixa elgovern,que va ser qui va establir que l'Estatels compensés la diferència costos-tarifa (el2005 ja hi va esmerçar 3.800 milions d'eu-ros) amb diners que es recaptaran a travésde les factures elèctriques als consumidorsdurant els propers anys.

LA POLÍTICA NO ÉS CAP JOCEl govern alemany,per exemple,ha deci-

dit traslladar els increments del cost de l’elec-tricitat directament als consumidors.És unadecisió impopular,però en aquell país gover-na una coalició dels dos grans partits i podenafrontar el desgast polític sense immutar-se. A Espanya s’acaba d’optar per una viagradual d’actualització de la tarifa, amb unprimer increment del 2'8% a l’inici de l’any2007 i revisions trimestrals.

La decisió sobre la tarifa elèctrica és alta-ment política,per la reacció que pugui ocasio-nar en els ciutadans i per l’efecte que té sobrel’índex de preus al consum,el referent màximde la política econòmica dels governs occi-dentals contemporanis.No sabem què hauriafet un liberal en el càrrec de ministred’Indústria,però l’experiència indica que elliberalisme serveix quan el preu del petrolies troba a 12 dòlars el barril,com va arribara estar a finals del segle passat. Però quan elmateix barril passa a valer 70 dòlars el libe-ralisme deixa pas a la política i els governsprenen decisions en funció de la seva cons-ciència social i del calendari electoral.�

Realment no tenim alternatives? Finsa cert punt sí. Busquem en primer llocentre el que fem nosaltres:� Reduïm el consum, el veritableprimer pas cap a un ús sostenible del'energia. No deixem que petits auto-matismes (comandaments a distància,moure les persianes...) ens facin patirencara més de sedentarisme (la prin-cipal plaga del nostre temps, segonsl'OMS), no mantinguem aparells enge-gats mentre no els fem servir... Mésidees a www.josoclasolucio.com,www.idae.es/consejos.� Substituïm l'electricitat per altresformes d'energia. Una possibilitatexcel·lent i barata és usar directamentl'escalfor del sol per a l'aigua calenta ila calefacció.� Generem electricitat a casa, ambplaques fotovoltaiques.� Participem en moviments socialsque promouen un altre model energè-tic i econòmic (www.ecologistes.cat,ecologistesenaccio-cat.pangea.org).� Coneguem les idees que s'estanforjant entorn del decreixement ener-gètic i de l'economia en general:www.decreixement.net, www.sosteni-bilidad.com.es.També podem col·laborar amb lesempreses que intenten potenciar l'elec-tricitat verda. Moltes ofereixen queajudem a finançar-les invertint-hi unsdiners a canvi d'un rendiment(www.ecotecnia.com, www.asif.org);abans de fer-ho, però, assegurem-nosde qui és l'empresa i de si el seu modeld'activitat ens sembla adequat.

I JO, QUÈ HI PUC FER?

2 La producció d’energia hidroelèctrica va dismi-nuir en un 31% durant el 2006, mentre que laproducció de centrals de cicle combinat, que fanservir gas natural, va augmentar en un 65%.


Compromís amb l’entornJO R D I PA N Y E L L A


Entendre que formem partd’una cosa que esconsolida, en gran part, apartir de les nostresconductes, és prendrecompromís amb l’entorn. Enaquest número d’Opcionspresentarem tres entitatsd’economia solidària i dosconceptes que s’originen apartir d’aquest compromísamb l’entorn.

Acció crítica Parlar d’acció crítica és referir-se al que ens deia una persona d’Edpac:Nosaltres som educadors i educadores. La primera idea per incidir en el canvi social vaser fomentar el pensament crític, però després vam pensar que no volíem treballar enel pensament sinó en l’acció crítica. Enteníem que hi havia moltes entitats que elabo-raven discurs, i nosaltres volíem modificar les conductes. Segons en Carles, de l’AteneuRosa de Foc, no hi ha un discurs o una ideologia que et digui què has de fer, sinó quetu mateix a mesura que vas participant de les accions interioritzes els canvis. És el puntimportant de diferència amb un partit polític, que et diu el programa i la utopia, mentreque el punt de l’Ateneu és anar construint aquesta utopia dia a dia.

Mescladís La Fundació Ciutadana Multicultural, entitat que promouMescladís, té per objectiu promoure el coneixement i la confian-ça entre les persones del barri que han nascut aquí i les que hivénen. Ho fa des d’una eina que és comuna a tothom: una cuina. Treballen en dos eixos: el pedagògic i el desenvolupament d’unmodel d’economia solidària. Els ingressos del bar, de la venda deproductes de comerç just i dels tallers de cuina per a adults elspermeten assumir objectius de caràcter social, com són les múlti-ples activitats de formació que realitzen.En Martín, el coordinador, ens explica que són un equip de treba-lla amb una relació horitzontal, transparent, un treball que dignifi-ca, un se sent orgullós de formar part d’això. Quan entra un proveï-dor i pregunta: on és el cap?, li diem: aquí no hi ha cap.

JORDI PANYELLAés periodista especialitzat en economia solidà-ria. Ha coordinat la revista Parrac, és redactordel setmanari Directa i membre del consell deredacció de Nexe.

E con

omia alte rnativa

Valors que transformen


Acomodament (versus integra-ció) L’acomodament és una pers-pectiva nova des de la qual treballarel fenomen de la immigració, unconcepte que sento per primera vega-da a Mescladís. Segons en Martín éstenir en compte tota la gent que prenpart en un procés d’immigració, tantels que vénen com els que ja hi eren.Amb la gent gran del barri, diu enMartín, és complicat a causa de la difi-cultat d’assumir allò que és diferent,i si no humanitzes aquesta dificultatfacilitant el punt de trobada, es potconvertir en una cosa perillosa. Perexemple, un d’aquests espais d’hu-manització té lloc els diumenges, quancelebren el dia de la cuina marroqui-na: Una dona marroquina del barris’hi acosta per dirigir els menús, ifunciona molt bé; ve molta gent delbarri, no només marroquins.


Edpac (Educació per a l’Acció Crítica) Edpac neix d'un grup d’amics que ens reuníem cada setmanai parlàvem que el món anava malament fins que un dia decidim que hem de moure el cul. Com que prove-nien de l’àmbit de l’educació, decideixen fomentar l’acció crítica entre la gent del carrer, i ho fan a travésdels productes de consum. Edpac ofereix diverses activitats educatives (tallers, xerrades...) en les quetreballa a partir d’elements quotidians per al gruix de la població i intenta que prenguem consciènciade les repercussions de les nostres accions (de consum, producció...).La gent d'Edpac diuen que no estan dins d’una cooperativa on la gent s’organitza per tenir un futur labo-ral, sinó que volem que la nostra pròpia activitat productiva segueixi els mateixos criteris amb els queconsumim, vivim, ens divertim... i això ens fa sentir coherents. Buscar la coherència en tot ens fa sentirfeliços, però és aquella felicitat complexa, ja que constantment ens auditem. Quan agafes un cotxe etsents culpable, quan compres un producte se suposa que saps què hi ha al darrere, que n’estàs informat.La cerca d’aquesta coherència permanent, diu, fa com si Edpac et perseguís; i hi ha gent que no hoaguanta.

Ateneu Rosa de Foc A l’Ateneu conviuen una sèrie de grups: la cooperativa deconsum crític La Gleva, la Xarxa d’Intercanvi de Gràcia (XaInGra), L’Olla Mòbil(recuperen menjar dels mercats i el cuinen per a les persones que viuen al carrer),la GALIA (Grup d’Acció Local), que promou campanyes, i altres grups o activitatsmés puntuals.Diu en Carles que quan portes un any comprant productes biològics, mentre lacomissió de compres de la cooperativa de consum et va explicant i justificant elperquè de comprar un producte o altre, veus realment què és el consum i l’efecteque té sobre l’economia. Amb el temps has canviat els teus hàbits de consum,gairebé sense adonar-te'n, pel simple fet de fer-ho.

Al número 0 de la revista de l'escola dedisseny Bau,hi diu un cubà:Els occidentalsus passeu la vida treballant en coses que no usagraden per comprar coses que no necessiteu.Dirquè necessitem i què no és difícil, depènde criteris personals.Val més compartir lacapacitat d’elecció.M’explico.Un neurò-leg deia que la intel·ligència no és res mésque la capacitat d’elecció. I l’elecció ésuna acció. Ens ho explica un membred’Edpac:Si no t’agrada com funciona el món,canviant certes conductes hi incideixes directa-ment.

El compromís amb l’entorn, i la gestióde la nostra coherència, troba una difi-cultat que ens explica ell mateix:Com quefuncionem amb molts criteris alhora —consumcrític, ecologia, participació...— a vegades facisel que facis ho fas malament, i pateixes una angoi-xa que té com a única solució suïcidar-te; peròcom que si ho fas t’enterraran en un taüt de fustatropical, tampoc no pots.La solució no és fer lescoses bé o malament, sinó millor o pitjor, i finsi tot a vegades malament,però sent-ne conscient.Estaríem tenint una acció crítica.

Al barri de Ciutat Vella (Barcelona), hiviuen moltes persones immigrants.Aixòva ser el detonant per crear l’espaiMescladís, una barreja de casal,botiga decomerç just i bar que utilitza la cuina i elmenjar per crear punts de trobada entre perso-nes d’aquí i persones d’allà, diu en Martín,un dels seus impulsors. En aquests puntsde trobada es treballa el fet migratori desde l’acomodament, que implica tenir encompte tota la gent, tant els que vénen, com elsque ja hi són.

La relació amb l’entorn és una dialèc-tica, no tot depèn de tu ni tot depèn del’entorn. Un exemple és l’Ateneu Rosade Foc.Ens en parla en Carles:Quan s’ha-via de celebrar la Cimera del Banc Mundial aBarcelona, va sorgir una Plataforma al barride Gràcia que després va seguir fent accions.Érem entitats i persones sense una ideologiaconsensuada, i ens vam posar a treballar fins quees va anar creant una empatia.Així, l’Ateneuva néixer per fer accions encaminades a crear unaconsciència crítica i no un discurs.



Sempre amb el corcó delconsum conscient?

Qui no s'ha plantejat algunavegada que això delconsum conscient és unembolic considerable, o una“pijada”, o que el que joconsumeixi no depèn demi? Nosaltres també. Femel sa exercici de compartirpenes i també alegries.

Mir

ades

De gent, sobre coses

Ja fa uns quants anys que estem ficats enaixò que ara ens agrada anomenar ConsumConscient i Transformador. Més enllà demodes o paraules que sonen bé, la propos-ta ens sembla realment interessant i comple-xa. Amb el temps se'ns van fent visiblesdificultats i possibilitats, reflexionem sobrelímits i objectius, consolidem avenços... fentaixí el camí tot caminant. Alguna idea latenim clara, com per exemple que elconsum conscient i transformador va forçamés enllà del simple fet de consumir: ensparla de la salut,de les relacions,del temps,de la coherència,de la dignitat,dels valors,de la forma de viure, d'alliberar-se d'hà-bits que fan més nosa que servei...

En el nostre interior i en converses ambamics sentim una sèrie de plantejaments

amb molt sentit i contingut emocionalque, com a mínim, enterboleixen el papero les possibilitats del consum conscient engeneral i el nostre en particular.Amb aquestarticle, i una segona part que publicaremal pròxim número,volem compartir mane-res d'afrontar aquestes dificultats o qüestions;us animem a escriure'ns amb les vostresreflexions i vivències.

QUI NO S'HA PLANTEJAT ALGUNAVEGADA...?Necessito massa informació imoltes vegades no és accessibleVaig anar a comprar-me una taula, no voliacontribuir a la deforestació ni a l'explotaciólaboral. Però a la botiga on vaig anar eraimpossible saber d'on venia la fusta, ni on s'ha-



via fabricat la taula, ni tan sols podia saberqui era el fabricant...

Moltes vegades, abans d'arribar a l'acti-vitat detectivesca podem plantejar-nosqüestions més lligades al sentit comú.Emvaig preguntar si realment necessitava canviarde taula o n'hi havia prou amb pintar-la d'unaltre color.

No es tracta només de veure quinaempresa és pitjor o millor per triar entremarques i segells, sinó sobretot de teniruna actitud diferent, recuperar elsentit comú i reinventar els nostreshàbits.

No puc estar replantejant-mecada cosa que faig, no podria ferres més!Sona el despertador, una dutxa, cafè amb llet,una torrada amb melmelada, agafo el cotxe...

Cert, el consum és a tot arreu.Precisament per això podem donar passosgairebé en qualsevol espai del nostre diaa dia i sentir que avancem! A mi m'agradamenjar.He començat a anar al mercat del barriels dissabtes al matí i a comprar productes detemporada, passo més de les croquetes congela-des i els paquets de salsitxes de diversos gustos,i m'he aficionat a l'escudella.

La manera com jo consumeixi nodepèn de mi Fa temps que sento això del canvi climàtici sí, m'agradaria anar en bicicleta a treba-llar en comptes d’agafar el cotxe, però visclluny perquè no puc comprar-me un pis enaquesta zona, i a més he canviat de feina duesvegades en sis anys.

És veritat que el nostre consum en moltscasos està molt marcat pels hàbits induïtsper l'entorn social o l'urbanisme,pel poderadquisitiu, per la poca accessibilitat de lesalternatives marginades pels consums majo-ritaris i les polítiques públiques, per lescondicions laborals i familiars que enslimiten per exemple el temps... La lliber-tat d'elecció del consumidor és un mite pocinnocent, però fins i tot sent conscientsde tot això hi ha moltes coses que podemfer. Precisament perquè em sento moltmés que un consumidor tinc ganes desortir de la roda i participar en això de latransformació.

Anant en transport públic vaig vint minutsestret al metro, però llegeixo l'estona del tren,m'estalvio el mal humor que inevitablementem causen l'embús del matí i l'aparcar, solc

trigar menys i em surt més barat. Ah, i depassada contamino menys, consumeixo menysenergia, faig la ciutat més habitable...

I és que potser, més que lamentar-nosdel que no podem fer,podem buscar el quesí que podem fer i apreciar les portes queaixò ens obre.

Ser responsable és molt car, defet de vegades és una “pijada”Els tomàquets ecològics valen un euro mésel quilo, la pasta de dents més del doble...

Tomàquets a l'hivern? Em puc fer amani-des amb productes ecològics però menys carsperquè són de temporada: enciam, col tendratrossejada,pastanaga, carabassa ratllada..., benbones amb un raig d'oli.No necessito la tonyi-na, el pebrot, el tomàquet, els palets de cranc,la salsa de pot... que al final no em feien l'ama-nida tan barata. La pasta de dents em duraquatre vegades més perquè vaig aprendre quen'hi ha prou amb posar-n'hi una miqueta, laclau està a raspallar bé.A més estic estalviantun dineral en gasolina perquè ens hem posatd'acord amb un company de feina que viu nogaire lluny per anar junts amb un cotxe. Comque he millorat l'aïllament a casa i m'he acos-

tumat a posar-me un jersei, no gasto tant encalefacció.Aquest estiu faré intercanvi de casesper les vacances, i si segueixo així començaré apassar de les hores extres.

I és que el consum conscient no preténcrear un nou nínxol en el mercatglobal (el “mercat elitista del consumresponsable”) sinó crear uns quants nínxolsmenys.

Si prens una actitud de consum cons-cient i et surt més car és que potser etlimites a substituir productes “irresponsa-bles” per productes “responsables”; enaquest cas tens encara moltes possibilitatsper recórrer.Algunes opcions conscientssón efectivament més cares, però entreque pots prescindir de moltes coses supèr-flues,que aprendràs a usar-ne menys d'al-tres i que algunes opcions conscients sónmés barates que les convencionals, segurque globalment et sortirà més barat.

De què serveix el que jo faci siveig que els altres continuenigual?Em van dir que per alimentar el bestiar dela ramaderia industrial es talava selva per



plantar soja, i he començat a menjar menyscarn; però em sento imbècil quan al menja-dor de la feina veig que tothom agafa siste-màticament carn de segon i es queixa si lesmongetes tendres no duen pernil.

Pensar a evitar tots els efectes aliens iallunyats del nostre consum se'ns fa grana tots, però el punt de partida pot seravaluar els aspectes propers que sí queconeixem,començant i principalment perveure què t'aporten a tu mateix lesopcions de consum conscient.

Menjar menys carn és més sa i més barat. Ia més és més sostenible i just.

Però tampoc és que es tracti d'anar a lanostra;de fet el consum conscient ens ajudaa entendre la relació inevitable entre allòpersonal i el nostre destí col·lectiu i a impli-car-nos en les lluites per la transformació.Mirant amb certa perspectiva veig que elque realment és bo per a mi, ho és per ala meva societat i també per al planeta.

I,després de tot, actuar d'una forma queem sembla millor per a tots em fa sentirbé, al marge que aconseguim o no canviarel món.

Semblo un perepunyetes, gene-ro sentiment de culpa en mi i almeu voltant. Quan vaig a sopar a casa d'un amic, si tenentelevisor nou, hi ha gambes per sopar o elsgots són del tot a cent, em van donant justi-ficacions, sense que jo hagi dit res.

No volem jutjar ningú ni que ningúhagi de prendre les nostres opcions, sinóque tots prenguem les que realmentvulguem. Per aconseguir-ho podemcompartir moltes coses: informacions,alternatives, creativitat... Cadascú ha detrobar el seu camí i el seu moment, sensepurismes morals.No es tracta de fer “el mésresponsable” sinó de prendre cadascúles regnes dels nostres actes, apro-piar-nos de la nostra veu.

A GAUDIR DEL CONSUM CONSCIENTEl consum conscient i transformador noversa sobre els dogmes i pecats del “bonconsum”, més aviat sorgeix de les ganesd’explorar altres formes de consumir i deviure que ens permetin sentir-nos méscoherents i satisfets; això ens dóna alegria

i benestar. Gaudim d'aquests petits gransregals d'estar per casa del consumidor cons-cient, com el dia que descobreixes aquellsabater del barri que et deixa com novesles sabates que anaves a llençar. Sentim elconsum conscient com un acte creatiu(per buscar i crear alternatives) i de satis-facció (valors i actes es compassen i et fansentir que avances).En definitiva perseguimsentir la vida més plena: olorar el temps,assaborir el senzill, tocar els amics,oblidarnecessitats, modelar inquietuds, escoltaréssers vius, conèixer el veí i a un mateix...plegar abans de treballar per anar a passe-jar amb el meu fill.

Per nosaltres no es tracta de veuresi som culpables o víctimes del nostreconsum, i menys de fer-ho sentir alsaltres. Es tracta que, més enllà queconsumidors, ens sentim actors ambpoder de transformació.

També ens sorgeixen dubtes sobre elpaper que pugui tenir el consum cons-cient en la transformació social.Reflexionarem sobre això a la segona partd'aquest article, al pròxim número.�


SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Pl. Molina 8, 1er08006 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números (un any imig): 20 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Com he conegut la revista: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página...

Documents

Transcript of 21-opcions-cat-web.qxd 26/2/07 11:35 Página...