5. La dominació europea del món

5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (1)

La Segona Revolució Industrial

és

un conjunt de canvis haguts en diversos camps

com són

l’energia

fent ús de

l’electricitat

el petroli

caracteritzada per

-netedat i flexibilitat-fàcil i eficient conversió en

llum, calor o moviment-adaptació a la màquina-possibilitat de trasllat

aplicada a

comunicacions, transport, indústria, il·luminació, oci...

aplicat a

il·luminació, lubricants, calefacció, combustible

per a vehicles

les noves indústries

com ara

vidre, fibres artificials, cautxú, tints químics, abonaments químics,

alumini...

degut alprogrés tecnològic que va resultar de la cooperació entre empresa i ciència

van permetre

l’augment de la capacitat productiva

la millora dels transports

com són

-xarxes ferroviàries-transport urbà

-navegació a vapor i altres millores

-construcció de canals-invenció del pedal i el

pneumàtic-automòbil

-aviació

que era

geogràficament desequilibrada

i unit a

l’augment demogràfic europeu (població x 2

durant el XIX)

van portar a

grans moviments migratoris

crisis agràries (Irlanda; finals

XIX)

entre

Europa i els EUA, Amèrica Llatina i Austràlia (60 milions

entre 1815-1914)

molt importants durant

els decennis finals del s. XIX

el camp i les zones industrials de cada

país

5. La dominació europea del món

5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (2)

L’expansió de la industrialització

va provocar

augment de la competència

entre

empreses

que van optar per

noves formes de produir

noves formes d’organitzar el

treball

com són

la producció en sèrie d’objectes

estàndard

taylorisme (cadena de muntatge)

i van permetre

-millorar la productivitat (produir massivament en menys temps)-reduir els costos de producció (capital intensiu però treball no

especialitzat)

processos de concentració empresarial

pot ser

vertical i horitzontal

càrtel, trust, holding,

monopoli

països de manera que

la proporció de la producció industrial britànica respecte al total mundial passés del 33% (1870) al 14% (1914)

tant

Alemanya

sobretot

els EUA

que era

important en sectors de base (carbó, siderúrgia)

i en tecnologia avançada (elèctrica,

química, maquinària de precisió, farmàcia...)

va comportargran expansió

dels intercanvis

interiors

a través de

-grans magatzems-venda per correu-venda a terminis

exteriors (multiplicats per set entre 1850 i 1914)

5. La dominació europea del món

5.2. L’imperialisme i les seves causes

L’imperialismeésel sistema en què la cultura, la política i l’economia del món

s’organitzen segons el domini d’uns països

sobre els altres

va començarel darrer quart

del s. XIX

al temps que

la Gran Depressió a Europa

com a

component de sortida de la crisi (ampliació dels

mercats)

a més de

- la renovació de les estructures productives (innovació tècnica i

remodelació empresarial)- polítiques proteccionistes en defensa

del mercat i la producció nacionals

fou motivat per

causes econòmiques

com són

recerca de nous mercats i de primeres matèries, sobretot a mesura que

s’implantaven polítiques proteccionistes (Hobson)

inversió exterior com a necessitat del sistema

capitalista per donar més rendibilitat als capitals

excedents (Lenin)

una combinació

de

factors polítics: desig d’ampliar les pròpies zones d’influència per

augmentar el poder enfront dels altres

factors ideològics: concepcions racistes i nacionalistes que justificaven el domini

d’altres societats

factors demogràfics: la “gran explosió blanca” o enorme creixement natural

europeu

5. La dominació europea del món

5.3. El repartiment del món

L’imperialisme

culmina el

procés colonial iniciat al s. XVI

difereix del

perquè ara

-les possessions es troben a l’Àfrica, l’Àsia i el Pacífic i abans a

les dues Amèriques-les colònies són territoris

d’ocupació i abans d’assentament-el ritme d’ocupació és molt ràpid i

abans lent-les guerres són constants i abans

limitatsperquè ara

el domini europeu s’estendrà a tot el món (1914: 84% de la

superfície terrestre)

com va passar

a

l’Àfrica

van participarsocietats científiques i

missioneres (Livingstone)

on actuavenbritànics, francesos, el rei belga, alemanys (i també portuguesos,

italians i espanyols)

els conflictes: anglobritànic (Fashoda, 1898), anglobòer (1890)

i van convocar

la Conferència de Berlín (1885)

que no va evitar

l’Àsia on actuaven

GB: centre-sud (sobretot, Índia)

en conflicte amb

França per Birmània (1886)

Rússia per Afganistan (1880)

França: sud-est

tots (GB, F, Rússia, Alemanya i Japó): Xina

destacant

-la guerra de l’opi (1842)-l’alçament dels Cent Dies

(1898)-revolta dels bòxers (1900)-revolució burgesa (1911)

l’Australàsia on actuaven

britànics (Austràlia i Nova Zelanda)

holandesos (Indonèsia)

5. La dominació europea del món

5.4. Les noves potències imperialistes

L’expansió imperialista

també va ser producte de

l’acció de dos països extraeuropeus

que són

els Estats Units d’Amèrica

que havien tingut

un gran creixement econòmic (gràcies a

l’abundància de terra, la riquesa minera i la

immigració)

van efectuar

una política d’agressió interior

cap a l’oest i el sud

per motius

econòmics: proteccionisme europeu, adquisició terra,

protecció interessos companyies pròpies

ideològics: destí manifest, darwinisme

social (Spencer), doctrina Monroe

una política d’ingerència exterior (Carib i Amèrica

Llatina)

encetant el

neocolonialisme

que és

un sistema que es caracteritza per la ingerència política i militar en els

països dominats i la submissió econòmica dels governs als seus interessos i no per la conquesta territorial i la imposició directa de

l’administració

segons es veu

a

Cuba, República Dominicana, Haití,

Puerto Rico, Panamà, Nicaragua i altres

Japó

durantl’era Meiji

(1867-1912)mentre

fomentava el creixement econòmic per tal de convertir-se en potència i mantenir la

independència de l’exterior

va intervenir a

la ribera asiàtica del Pacífic

(Corea, Manxúria i Xina)

cercavaaliments, primeres matèries tèxtils i

defensa

va lluitar amb-Xina (1894-95)-Rússia (1904)

5. La dominació europea del món

5.5. L’organització dels imperis colonials

Els territoris dominatseren organitzats

com a

colònies pròpiament

dites

-governador i funcionaris de la metròpoli

-submissió als interessos econòmics metropolitans

protectorats

-govern indígena-govern de la metròpoli

paral·lel i dominant (defensa i representació

exterior)

mandats

la potència exerceix la tutela sobre una zona en

nom de la Soc. de Nacions (després de la PGM)

colònies de poblament

-territoris amb molta població europea que s’imposava als

indígenes-arribaven a disposar d’un

govern i un parlament propi, per bé que mantenien les relacions amb la metròpoli

patien

conseqüències en diversos ordres

com ara

econòmic-expropiació de terres

-monoconreu (plantacions)-economia de mercat

demogràfic

-augment de població per reducció de la mortalitat

(vacunes, mesures higièniques i hospitals)

-treballs forçats (Congo)-trencament de l’equilibri

població-recursos

social

-vida tribal desfeta-pèrdua antic sistema de

jerarquies-trencament d’unitats tribals

-enfrontament entre indígenes

culturalpèrdua de costums, creences i tradicions

de diverses maneres

caracteritzats com

tals com