AMPA i ESCOLAFERRAN SUNYER

NÚMERO8ABRIL 2011

Infoferranet

Cultivem la saviesa

2 /Infoferranet

L’esperada primavera ja ha fet la seva aparició i amb ella com a aliada endeguem el tercer i últim trimestre del curs amb un munt d’activitats pel davant i és que aquesta escola no descansa mai. La meravellosa llum primaveral ens ajudarà a carregar les piles per tal d’aconseguir totes les fites marcades fins a final de curs.

Al maig de 1984 l’Ajuntament de Barcelona venia el solar de la companyia de transports —cotxeres de Borrell— al Ministeri d’Interior de Madrid per ubicar-hi el comandament superior de policia. Aquest solar era l’única reserva del barri per fer-hi equipaments socials i l’Associació de veïns de Sant Antoni va facilitar els seus locals per tal de poder portar a terme les reunions necessàries i així coordinar una sèrie d’accions contra el projecte sota el lema «VOLEM LES COTXERES PER AL BARRI», un crit unànime dels veïns i veïnes de Sant Antoni i de totes les associacions i entitats amb l’objectiu de promoure amb aquests equipaments el desenvolupament de la vida associativa i convivència ciutadana en l’entorn de Sant Antoni.

Reivindicacions, reunions, pactes... i sobretot la tossudesa i constància d’uns incansables veïns van fer possible que l’Ajuntament els donés la raó i d’aquesta manera es va destinar el conflictiu solar al Centre Cívic i a una Escola, la nostra, que ja es reivindicava en el «Projecte de Barri 2000».

Ara fa 10 anys que la nostra escola va començar a formar part d’aquest projecte de barri. Gràcies als pares i mares que des d’un bon inici hi van confiar, malgrat els inconvenients que es van anar trobant, l’escola ha anat creixent any rere any. Lluny queden històries que molts de vosaltres de ben segur recordareu i que han contribuït a crear una escola participativa, aglutinadora i referent: la supervisió de les obres per part d’alguns pares i mares, aquelles reunions de “preampa” en un taller de costura al voltant d’una taula on es feien patrons o les que es feien a l’espai cedit per l’Institut Lluís de Cuba, les preinscripcions a l’Escola Joan Miró on alguns pares i mares us vau donar a conèixer per tal de compartir il·lusions i neguits...

Es va començar amb dues línies de P3, una de P4 i una altra de P5 i l’any passat ja vam acomiadar la primera fornada de nens i nenes que van estrenar l’escola. Enguany 86 famílies han optat pel Ferran Sunyer com a primera opció a l’hora d’escollir escola per als seus menuts, el que ens permet afirmar que el projecte s’ha consolidat. Però sempre hi ha feina a fer i per portar-la a terme tots hi hem de col·laborar.

Agraïments a tots i totes que hi vau confiar inicialment, als qui treballeu incansablement i de forma desinteressada i al SACC per la seva confiança.

Editorial

01 Portada02 Editorial03 Projecte Escola04 Ed. Infantil i Cicle Inicial05 Cicles Mitjà i Superior

06-07 Actualitat08-09 Carnestoltes10 Mulla’t11-18 Pàgines de la Canalla19 Entrevista

20 Consell Escolar21 AMPA22 Espai migdia23 2 de 524 Salut

25 Pel plaer d’estar junts26 Sosa càustica27 Llegim?28 P4 i P5

SUMARI

Redacció Gemma AlcobaGemma SobrinoTais GómezRosana Rodríguez

ImatgeCarme VinyetaCarles RibaLuisa VeraSofia RocaXavier Morta

CorreccióRosana Rodríguez

Contacteu a:textferranet@gmail.com

Quisom

Al web de l’AMPA trobareu els números de l’Infoferranet en versió PDF i també més fotografieswww.ampaferransunyer.info

Volem recordar-vos que la borsa de voluntaris està oberta tot l’any i que si us hi voleu apuntar només cal que envieu un correu electrònic a: ampaferransunyer@yahoo.es amb les dades següents: nom i cognoms, grup o grups dels vostres fills o filles, telèfon de contacte, adreça electrònica i quina és normalment la vostra disponibilitat.

Ja sabeu que si quan us truquem no us va bé no passa res. Som-hi! Animeu-vos! Quan més serem més riurem, anima’t a participar a la teva escola.

Infoferranet/ 3

PROJECTE D’ESCOLA

Equip Directiu El Ferran Sunyer és un centre educatiu molt jove i el seu projecte educatiu un document viu. Si ho recor-deu, el vam elaborar amb la participació de tota la comunitat educativa, fou un procés llarg però el resultat va ser un PEC que, amb quatre blocs, definia l’escola com:

El Projecte Educatiu de Centre i la LEC

PEC i LEC

Malgrat aquest curt espai de temps, la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) redefineix un nou marc que obliga a adaptar el nostre projecte educatiu.

Aquesta llei es fonamenta en tres aspectes principals:· L’autonomia dels centres.· La figura del director o de la directora. · L’avaluació del sistema.

Aquest nou marc estableix que El projecte educatiu és el màxim exponent de l’autonomia del centre educatiu, recull la seva identitat, explicita els objectius i orienta l’activitat amb la finalitat darrera que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i arribi a la més alta quota educativa possible. Malgrat que aquest nou marc imposa una marcada jerarquització, designant el director/a com el principal impulsor i executor del projecte educatiu i possibilitant el canvi d’aquest per mitjà del projecte

de direcció, la nostra comunitat educativa ha de seguir la línea encetada en aquests anys d’existència. Hem de continuar, malgrat les imposicions, amb un funcionament democràtic, amb la participació de tota la comunitat educativa en la tasca de definir com volem que sigui la nostra escola. Així doncs, adaptarem el nostre PEC al nou marc però ho farem encetant un procés participatiu on els/les docents, els pares i mares, altres membres que realitzen tasques complementàries i els nens i nenes puguin ser protagonistes de l’adaptació.

Aquest ha de ser l’esperit del nostre projecte d’escola, un esperit que s’allunya, en molts aspectes, de les directrius de la LEC però malgrat semblar una contradicció, el mateix decret d’autonomia de centres dóna legitimitat a l’esmentat esperit. El problema de tot plegat és que aquest camí ha d’estar avalat per la figura del director/a. A hores d’ara l’aval està garantit.

Plural, democràtica, integral i activa

Transparent, oberta a la participació de

tota la comunitat educativa i al seu

entorn més proper

Multilingüe i catalanaSocialitzadora i

compromesa amb el món i amb el medi

ambient

4 /Infoferranet

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL

10è aniversariEl temps passa, ja ha sortit la primera promoció: nenes i nens plens de vida, plens de valors, alumnes preparats per afrontar una nova etapa escolar a l’institut.

Semblava un somni, aquesta antiga reivindicació del nostre barri: «Volem una escola pública i de qualitat». JA LA TENIM!

Un dels objectius, que ja s’està acomplint, és la implicació de l’escola en les diferents activitats socials i culturals que organitza el barri de San Antoni. Una implicació que no ens costa gens ni mica, sinó que surt de la il·lusió que posem en la nostra tasca diària.

Com ho podem aconseguir?

Tenim tots els ingredients imprescindibles per fer-ho realitat: alumnat, equip docent, equip directiu i famílies.

A Educació Infantil treballem el coneixement de l’entorn proper a partir, entre altres temes, de la vivència de les tradicions de les festes populars. Aquest curs, i per celebrar el desè aniversari de l’escola, vam pensar de fer dos personatges festius que es poguessin incorporar al seguici que ja té l’escola.

Vam decidir que faríem dos porquets en honor de la nostra Porca, la bèstia de foc del barri de Sant Antoni, i després de pensar molts i molts variats noms entre tots, vam triar que es dirien Garrinet i Garrineta, que és com es diu d’un porc petit en català.

Així doncs, per la Cercavila d’Inici de la Festa Major de Sant Antoni, els nens i nenes d’Educació Infantil vam presentar a tothom el Garrinet i la Garrineta. Estan fets amb pasta de paper i porten la bata taronja de l’escola com tots nosaltres.

Sabem que la Porca està molt contenta de tenir dos nous petits porquets al barri i van tenir l’oportunitat de trobar-se i fer-se una foto junts a la Cercavila.

Ara, en Patxoca, els Patxoquets, en Ferranet i la Cucafera del Ferran Sunyer ja tenen nous companys per sortir a passejar a les cercaviles amb els nostres grallers i els tabalers i segur que tots plegats continuaran fent-nos passar estones divertides a les festes populars al carrer.

Garrinet i garrineta

Infoferranet/ 5

CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR

A la recerca de frases fetesProfessorat de Cicle Mitjà És un projecte de Cicle Mitjà i Cicle Superior per divulgar entre la canalla l’ús de frases fetes, en perill a causa de l’avenç implacable d’un model de llengua fàcil d’entendre, d’aprendre, de parlar i d’escriure, que no sap res de metàfores, de sinònims, de locucions i de frases fetes.

I per saber quines són les frases fetes que s’han dit tostemps, parem l’orella a les persones que enraonen més bé, mirem de llegir bons llibres, triar els programes de ràdio i televisió més interessants, visitar els webs més ben fets...

No és cosa d’allargar més els peus que els llençols. Es tracta només de saber quan hi ha roba estesa, perquè no ens vegin el llautó. Al capdavall, hi ha moltes maneres de matar puces.

És qüestió, doncs, de fer de perdiguer i anar a la recerca de frases fetes, dur-les a classe i discutir-hi quina ens fa millor peça per penjar-la al mural del passadís.

Pensem que tot el que fem pel català no serà fer caritat al dimoni.

Després de molt temps pensant que al pati només es podia jugar a pilota, els Reis Mags de l’Orient i de l’Occident van rebre una carta des de l’escola Ferran Sunyer demanant-los ajuda. A què podíem jugar els nois i les noies de Cicle Mitjà i Superior?

I com que els Reis Mags són molt savis i generosos ens van portar un bon assortit de joguines per gaudir del pati:

• Indianesemplomadesperpicaramblesmanstotevitant que caiguin a terra.

• Bitllesperapuntarifercaure.• Cordesperferlaserp,saltariparar.• Petancaperaproparalbolig,aquellaboletapetita

que es llança per començar.• Cerclesdecolorsperafinarlapunteria.

Així que ara el pati està més animat, cadascú pot jugar al que més li agradi i nens i nenes juguen junts compartint el seu esbarjo.

Ens agrada jugar a...

6 /Infoferranet

Patis oberts: diumenges d’11 a 14 h

ACTUALITAT / ESPAIS

Escola El passat diumenge 27 de febrer es va celebrar la festa que donava el tret de sortida a l’obertura del pati de l’escola. Tots els diumenges d’11 a 2 restarà obert per tal que en puguin gaudir tota la canalla i els joves del barri. La festa fou tot un èxit, amb molta gent, una lluïda cercavila i l’actuació del grup de gralles, de tabals i els/les cantaires de la coral de l’escola. Després els monitors i les monitores del CAU Agrupament Escolta i Guia Pau Claris van organitzar uns tallers molt divertits, petits i grans en ho passàrem d’allò més bé. Tot això mentre menjàvem xocolata desfeta amb melindros.

Hi va haver uns breus parlaments del regidor de l’Eixample i la regidora d’educació.

Aquesta activitat, que és una mostra de l’esperit d’obertura al nostre entorn més proper reflectit en el nostre projecte educatiu, s’emmarca dins del projecte temps de barri, temps educatiu compartit.

Claudi i Txus (pares de 1r i de 3r i 5è) El diumenge 3 d’abril es va detectar una gran onada de color taronja recorrent alguns carrers de Barcelona. Com si d’un gran suc de taronja es tractés, el toc d’inici de la competició esportiva que organitza El Corte Inglés va permetre que el líquid taronja anés vessant, escampant-se i tenyint la participació general de petites taques d’aquest suc meravellós anomenat Ferran Sunyer. Efectivament, es tractava de l’Escola Ferran Sunyer i, no podia ser d’altra manera, del seu èxit de participació. Novament, i doblant l’èxit de convocatòria de l’edició anterior, les/els alumnes de l’escola, acompanyats de les seves germanes i germans, mares i pares, àvies i avis, i resta d’acompanyants van demostrar que les dificultats i els reptes no els fan por, tot el contrari, són excel·lents elements de motivació i de superació personal i col·lectiva. Corrent, caminant, i en cotxet els més menuts, van recórrer els 10,766 km de la prova gaudint de l’oportunitat, fins i tot, de sentir-se olímpics al pas per l’estadi de Montjuïc, així com de saludar les seves veïnes i veïns del barri de Sant Antoni en els quilòmetres finals. La plaça de Catalunya, testimoni de l’arribada, va tornar a absorbir com una ampolla el meravellós líquid taronja vessat durant la prova i adonar-se que, amb aquesta experiència, el suc era, si cal, encara més bo. Gràcies a totes i a tots i fins l’any que ve!!!

Tothom a córrer!

ACTUALITAT / ESPORT

ACTUALITAT / FESTES

Sant Jordiel 29 d’abrilGrup de treball de Sant Jordi Enguany el dia de Sant Jordi cau al mig de la Setmana Santa. Per aquest motiu hem desplaçat la festa al dia 29. Farem un munt d’activitats a l’escola des de les 16:30 h fins a les 18:30 h, aproximadament, i esperem que tothom hi participi i s’ho passi d’allò més bé. Aquest és un petit tast del que estem preparant, a veure si entre totes i tots podem organitzar-ho tot!:

Intercanvi de llibresTaller de punts de llibreActivitat de ContacontesHi haurà savis recomanadors (els alumnes més grans

recomanaran lectures als més petits)Taller d’escriptura ràpida

I també estem intentant que vingui un autor/a o il·lustrador/a per explicar-nos com és la seva feina.

Si t’agraden els contes, els llibres, llegir o fer llegir, explicar, dibuixar i pintar... doncs reserva’t aquest dia!

Infoferranet/ 7

PUBLICITAT

Una persona clau

ACTUALITAT / COMIAT

Un grup de mestres de 9 nacionalitats va visitar l’escola el passat 23 de març. Es trobaven a Barcelona per participar en unes jornades organitzades pel Departament d’Ensenyament. En el recorregut per l’escola, es va fer especial incidència en dos aspectes fonamentals: com s’acull l’alumnat nouvingut i com es fa el tractament de les llengües. En acabar el recorregut s’explicà, d’una manera molt extensa, el funcionament del projecte d’immersió lingüística, l’aplicació del PELE, el Projecte Educatiu i la implicació de les famílies a l’escola. Cal dir que acompanyaven la delegació representants del Departament d’Educació, del Consorci d’educació de Barcelona i la inspectora del centre. Per part de l’escola van atendre els visitants, l’equip directiu, l’especialista d’anglès, un representant del sector pares/mares del Consell Escolar i un representant de l’AMPA

Ens visiten!

Val a dir que la consergeria d’una escola és una figura clau en el bon funcionament del centre. Durant 10 anys, hem pogut gaudir d’una persona que no s’ha limitat a ser la mestressa de claus, sinó a tractar-nos amb afecte fins i tot quan ens cridava l’atenció perquè sortíem per la porta que no tocava.Ens ha atès les trucades; repartit el fotimer de circulars motxilleres; obert i tancat la porta puntualment amb sol, fred o pluja, i moltes altres coses que superaven amb escreix l’estricte compliment de les funcions, especialment amb el tracte vers la canalla, de qui coneix el nom de cada nen i nena (feu comptes). A mi sempre em va fer gràcia que se’m referís pel del meu fill (saber els nostres potser era massa), però també ens coneixia.

Carme, t’hem canviat el feix de claus del col·le per un altre: el que obre el cor de les famílies. Una clau especial per a una persona clau.

ACTUALITAT / RELACIONS EXTERNES

8 /Infoferranet

Crònica de Carnestoltes 2011

FESTES/CARNESTOLTES

Famílies de P5 El passat diumenge dia 6 de març vam poder gaudir, un any més, de la Festa de Carnestoltes de la nostra escola que, com és tradició, ha estat organitzada per les mares i els pares dels nens i nenes de P5.

Enguany el tema escollit va ser El Circ i, com predeia el nostre pregó, el gimnàs de l’escola es va omplir a vessar de: forçuts, trapezistes, micos i equilibristes... entre molts personatges més!

Volem felicitar tots els participants: nenes, nens, mares, pares, familiars i amistats, que un any més s’han superat amb les seves disfresses, alegria i bon humor. Tots ells, acompanyats del Rei dels Poca-soltes i dels nostres incondicionals grallers i tabalers van fer un homenatge particular al modest Circ que, minut rere minut vam veure créixer i fer-se més i més gran.

Us convidem a visitar el web de l’AMPA de l’Escola per fer un cop d’ull a tot el material gràfic reunit: hi podreu trobar les fotografies dels participants, del transcurs de la vetllada, del muntatge i desmuntatge, tot plegat un munt d’imatges per al record que restaran a la retina de tots plegats.

D’altra banda no volem deixar d’agrair l’esforç a les famílies de P5 que es van voler implicar en l’organització i muntatge d’aquesta aventura, sense els quals aquesta festa no hagués estat possible. El secret va ser amagar, darrere d’un munt de nassos de pallasso: fotògrafs, intendents, artistes, músics, dibuixants, logistes... que amb uns grams d’il·lusió i un polsim de màgia ho van fer tot possible.

Certament, amb aquest Pregó, no podia ser d’una altra manera.

Una vegada més, entre tots, HEM FET ESCOLA. Bona feina!

Podeu veure un munt de fotografies més en aquest enllaç (també disponible des del web de l’AMPA):https://picasaweb.google.com /ampaferransunyer/Fo-toblocDeLaFestaDeCarnestoltesCurs201011?authkey=Gv1sRgCIXIycDe_sToVw&feat=directlink#

Infoferranet/ 9

Bon dia: petits i grans.Bon dia: nans i gegants.

Sento molta cridòria,que escolto amb gran cofoia.

Veig un munt de disfresses...Pallassos, animals, herois i princeses.Forçuts, trapezistes, micos i equilibristes.

Us donem la benvinguda a la festa,si és que veniu preparats per fer gresca.

Feu el boig i fareu bé.Cal ballar, cantar i xisclar,

Perquè arriba en Carnestoltes,el Rei de tots els Poca-soltes.

Ve a omplir de joia el nostre dia.No us hi resistiu, tampoc ningú podria.

Perquè és temps de rialles i grans bogeries.Cridem tots junts: QUE COMENÇI LA FUNCIÓ !

Pregó

10 /Infoferranet

Us agradaria que es fessin colònies cada curs?Aran Moya (alumne 1r B) M’agradaria anar de colònies cada curs perquè m’ho vaig passar molt bé la primera vegada. És molt divertit i aprens coses noves, dorms en lliteres i sobretot t’ho passes molt bé.

Pau Vidal (alumne 4A) Les colònies haurien de ser cada any perquè són molt divertides, fem jocs i juguem tots junts i sense els germans, que són uns pesats.

Elisabet Borrut (mare de 6A) M’agradaria que es fessin colònies cada any perquè trobo que és una cosa que uneix els grups i que fa que estiguin més ben cohesionats. La meva experiència ha estat molt positiva.

Marta Doya (mare de 4t B i P4B) Em sembla fantàstic que les colònies es facin a final de cicle perquè és com un tancament o un esbarjo del Cicle que han fet. Que es fessin cada any implicaria un cost per a les famílies que s’haurien de plantejar. Durant el curs ja es fan prou activitats i sortides per poder treballar els temes i compartir altres espais amb companys fora de l’escola.

(mestre/a de l’escola) Mitjançant les colònies escolars podem aconseguir una sèrie d’objectius educatius impossibles de plantejar encotillats dins l’edifici de l’escola i dins l’horari habitual. A la nostra escola, les colònies estan integrades en el PEC, permeten el contacte directe

amb la natura, la convivència en un marc diferent i en situacions diferents, permeten al mestre o a la mestra observar l’alumne/a en un ambient diferent, fomenten l’autonomia personal...

Tenint en compte la importància d’aquests punts, considero que les colònies haurien de fer-se cada curs.

(mestre/a de l’escola) Considero que les colònies són una activitat molt enriquidora, tant per als nens i nenes, com per als/les mestres, per això trobo que és bo mantenir-les.

D’altra banda, estic totalment d’acord amb el plantejament de l’escola de fer-les al final de cada Cicle i no a cada curs per aquests motius:

- Aquesta activitat representa un despesa considerable per a les famílies.

- Per als/les mestres, anar de colònies comporta un desgast extra, tant físic com psicològic, ja que durant tres dies has d’estar en tot moment «alerta» (tant de dia com de nit), amb l’agreujant que no percebem el reconeixement que aquest esforç es mereix. No oblidem que els/les mestres també tenim família i ens representa un trasbals l’organització de casa nostra durant aquests tres dies.

-El fet de fer-les a l’acabament de cada Cicle, els dóna un caire d’activitat extraordinària, amb la qual cosa els alumnes també les valoren més, ja que estan dos cursos esperant amb il·lusió que arribin.

MULLA’T/ QUÈ OPINES?

Equip de redacció Motxilles, sacs de dormir, xandalls, mudes, raspall de dents, lots... Què us suggereix tot això? Exacte! No aneu errats. S’acosten les colònies! Temps d’aventures, de contacte amb la natura, amb els amics i amigues, amb els/les mestres... Aquesta vegada us volem preguntar: us agradaria que es fessin colònies cada curs? Heus aquí el que ens heu contestat.

Em va bé a final de cicle

34%

No m’agrada que facin colònies

En el moment de tancar aquest número el resultat de l’enquesta al web de l’AMPA era el següent:

0%66%

I tant!

Infoferranet/ 11

El dilluns 7 de febrer, van venir a la nostra classe dos guàrdies urbans. Es van presentar i ens van explicar què faríem en aquesta activitat.

De primer ens van preguntar com veníem a lʻescola, caminant, amb transport públic, amb cotxe, amb bicicleta..., per quins carrers passàvem, com eren aquests carrers, amb voreres amples, estretes, amb obres, amb clots... També ens van ensenyar el vocabulari correcte: calçada, vorera, vehicles, pas zebra o pas de vianants... I ens van dir que havíem de circular amb tranquil·litat, vigilant molt. A continuació ens van repartir en tres

grups (A, B, C). Cada grup hauria de fer un treball d o̒bservació al carrer. El grup A havia de trobar tot allò que ajuda les persones com les rampes dels passos de vianants, l a̒parcament de bicis, els bancs, les papereres, les fonts públiques... El grup B havia de trobar les difi cultats que pot haver-hi en els carrers, com obres, forats, voreres estretes, bonys... El grup C havia d a̒notar conductes segures, conductes insegures, si algú travessava la calçada pel mig , o si ho feia amb el semàfor vermell, o circular sense cinturó... ben al contrari de les persones que ho feien correctament, travessant la calçada pel pas de vianants i el semàfor en verd,

portant el casc els motoristes i que per als ciclistes era molt recomanable que el portessin.

Havíem dʻestar molt atents i en tot moment saber per quins carrers passàvem. Un cop vam arribar a lʻescola cada grup va explicar el que havia anotat.

Finalment cada grup va apuntar accions que podem fer per anar pel carrer de manera segura. Vam signar un compromís i vam prometre que ho faríem millor. L̒activitat la vam trobar interessant i ens va fer pensar que sempre ho podem fer millor.

Itinerari segur

Pàgines de la canallaPàgines de la canalla4tB

P4

12 /Infoferranet

2nA

2nB

5èBAquest trimestre hem treballat els mitjans de transport, hem après que serveixen per traslladar-nos d u̒n lloc a l a̒ltre i que nʻhi ha de molts tipus: els terrestres, com el cotxe o el tren, els aeris, com l a̒vió o el globus i els aquàtics, com el vaixell o el submarí. Vam construir un avió i un helicòpter de paper i va ser molt divertit!!!

Els mitjans de transport

Una ciutat ecològica és la que no té tanta contaminació ni brutícia. Hem de reciclar la brossa amb els contenidors de colors. A la nostra escola reciclem també l o̒li brut de casa.

Si tenim gos i el traiem de casa per passejar-lo i fa caca lʻhem de recollir amb una bossa o amb un paper.

No hem de fer servir tant els cotxes i fer servir més els transports públics i les bicis.

Ah! I no hem dʻembrutar la platja!VISCA LA CIUTAT ECOLÒGICA!!!!!

Ens agraden les ciutats ecològiques

El 3 de febrer va ser l a̒ny nou xinès. A la Xina es reuneixen a les 12 de la nit en una plaça per resar als seus avantpassats, porten varetes dʻencens, algunes són molt grans, tenen forma de cilindre. La tradició diu que sʻha dʻespantar un monstre que apareix a les 12 de la nit. Per espantar-lo, exploten petards com si fos la guerra i estan tots junts per no tenir por.

L̒horòscop xinès va d a̒ny en any. Per saber el teu símbol, has de saber quin any vas néixer. L̒any 2011 és l a̒ny del conill o la llebre.

El signe del conill o la llebre és un dels més afortunats de lʻhoròscop xinès: si neixes aquest any tindràs èxit en els negocis, és un signe dʻemprenedors i grans lluitadors. També tindràs llarga vida i diuen que estan protegits per lʻinfl ux lunar.

A la Xina a la nit mengen unes coses especials per l a̒ny nou. Al nord de la Xina mengen crestes xineses i al sud de la Xina mengen com una mena de bola blanca farcida d u̒na farineta negra (tang yuán) i una mena de bola fregida arrebossada amb sèsam que està boníssima!

L̒any Nou Xinès

Infoferranet/ 13

6èB

1rA

Llei antitabacA classe, hem dedicat una sessió de lʻàrea dʻEducació per a la ciutadania a parlar sobre la nova llei antitabac. Aquestes són algunes de les refl exions que hem fet:

• Per què continuen els estancs venent tabac? Si no en venguessin sí que s a̒cabaria de veritat. • Pensem que aquesta llei pot afavorir a fumar menys, perquè hi ha menys llocs per poder fumar.• Quan entres a un bar ja no hi ha tant de fum com abans i sʻhi està molt millor.• Estem d a̒cord amb la llei perquè el tabac és perjudicial per a la salut.

• Ens agrada aquesta llei perquè no hi ha tanta gent fumant als bars i restaurants, però aleshores hi ha concentració de gent fora d a̒quests locals i pel carrer i deixen les voreres molt més brutes.• Pensem que aquesta llei no es respecta als parcs perquè hem vist persones fumant a prop dels nens i nenes que juguen.• Hi ha multes per a les persones que la incompleixen i pels locals que permeten que es fumi. Si hi ha una segona multa és molt superior al que sʻha de pagar la primera vegada. • En general pensem que és una llei respectada pels ciutadans i ciutadanes.

Els mitjans de transport

14 /Infoferranet14 /Infoferranet

Al cap de pocs dies dʻhaver començat el 2n trimestre, vam tenir una gran sorpresa: ens van portar una capsa plena de jocs per jugar al pati. Estàvem molt emocionats!

A la capsa hi havia: quatre indianes, deu bitlles amb la seva pilota, un joc de petanca, cèrcols, cordes i pilotes noves.Les indianes les passem al nostre company i ell ens les torna. Amb la bola intentem tirar el màxim nombre de bitlles. El joc de la petanca consisteix que la bola que estigui més a prop de la bola petita guanya. Els cèrcols serveixen per encertar-los al voltant del pal. Amb les cordes podem saltar per grups o individualment.

Els dies que juguem als jocs de pati són els dimarts, els dijous i els divendres alterns. Tots aquests jocs ens agraden molt, sobretot les indianes, les bitlles i les cordes, i només podem jugar-hi al pati del mig. Abans que arribessin els jocs de pati, el pati del mig estava buit, i ara sempre està ple de nens jugant. Són molt divertits!!

Els jocs de pati

4tA

P3

Festa Major de St. Antoni: hem sortit de cercavila i hem vist la pallassa Xicana

[Amy Faye i Elisa Obeso 3rB] Arriba el Carnestoltes, el rei de la gresca. Prepareu-vos les disfresses, que ens manarà fer bogeries. A lʻescola Ferran Sunyer, dijous, ens ha manat portar

pigues i el símbol de la pau, i divendres, un mocador al coll.

Diumenge vindrem a lʻescola tots disfressats i tocaran gralles i tabals.

Espero que us ho passeu molt bé, perquè la gresca passarà molt de pressa.

Ja ens veurem a la festa! Adéu. Un gran petó de l A̒my i lʻElisa.

Carnestoltes 2011

Infoferranet/ 15 Infoferranet/ 15

6èA

3rB

P3

Quan arriba la Mercè,fem cartells publicitaris,engresquem els nens i nenesi ho marquem als calendaris.

Lletres gegants vam feren parelles, passant-nos-ho bé:una M amb ceres, una E amb pinzells,un collage amb la R i una C en tons vermells.

La castanyada va arribari un sudoku amb bolets i panellets al passadís vam penjari entre tots el vam acabar.

Les senyores castanyeresamb cistells van venir, i uns contes vam explicarals alumnes més petits.

Per decorar el vestíbul,els de sisè vam fer un arbre amb pintura a les manstot ell el vam decorar.

A la cantada de Nadalens ho vam passar genialcantant una cançócom artistes de debò.

Per Sant Antoni hem estrenatel garrinet i la garrineta,el porquet hem rifati a algun nen li haurà tocat.

Festes populars a l e̒scola

Gralles i tabals tocaven,la gent del barri acompanyava,les fruites i el Patxocaa la Xicana ens portaven.

El dia de la pautots al pati vam baixar,i uns globus amb desitjosvam deixar volar.

Imagine vam cantarfent-nos una abraçadai també El swing de la pausentint el manifest del Joan Caba.

El Carnestoltes va arribari unes ordres ens va imposarels de cinquè van llegir el pregó i lʻescoltàvem amb il·lusió.

La reina Carnestoltesben guapa es va posar,per veure n̒s a nosaltrestots i totes disfressats.

Per Sant Jordi, els Jocs Florals,uns poemes guanyaran.De premi una rosa i un llibrei tothom aplaudirà.

Són les festes tradicionalsque celebrem a lʻescolaespero que us hagi agradatperquè això ja sʻha acabat.

16 /Infoferranet16 /Infoferranet

3rA

1rB

Actualment, hi ha molts animals i plantes que han desaparegut o que poden arribar a desaparèixer (el linx ibèric, la tonyina vermella, lʻàliga imperial ibèrica...). Perquè no sigui així:

• Cal reduir la caça d a̒nimals, sobretot dels petits. Els hem de deixar créixer. Cal caçar i pescar amb mesura. Sʻhan de complir les lleis de la pesca i la caça.

• No sʻhan de tallar molts arbres i plantes ja que fan de casa de molts

animals i absorbeixen el CO2 que nosaltres expulsem quan respirem.

• Cal cuidar els animals: portar-los al veterinari, alimentar-los, netejar-los...

• Adaptar les plantes i els animals al seu hàbitat perquè puguin sobreviure. No destruir-lo.

Cal respectar i cuidar la natura, els animals i les plantes perquè són importants per a la nostra vida.

L̒extinció d a̒lgunes espècies

Infoferranet/ 17 Infoferranet/ 17

5èA

Vaig néixer a Barcelona. La meva passió són els nens i ne-nes i per això comparteixo amb ells el dia a dia.

Tinc els cabells foscos i els ulls clars. Ensenyo a llegir els nens i nenes de Cicle Inicial. Els dimecres i divendres els acompanyo a la piscina.

Tinc despatx però no classe i a l'escola sóc la cap però mano menys que el Joan. I sempre porto amb mi moltes claus per obrir les portes de l’escola.

El dia de Sant Jordi sóc la presentadora dels Jocs Florals, que és quan els nens i nens ens sorprenen amb els seus poemes i les seves redaccions.

M’agrada llegir, anar al cinema i viatjar. Parlo català però també Italià.

Qui sóc?

La solució, al proper número de l’Infoferranet

?Qui és

SOLUCIÓ DEL QUI ÉS DEL NÚMERO ANTERIOR: Raquel Melero (Mestra d’anglès)

CANALLA/ ENDEVINA

El dilluns 31 de gener els nens i les nenes de Cicle Superior vam realitzar una sortida relacionada amb el Residu Zero, un dels projectes de lʻescola.

Vam anar al port vell on hi havia una carpa i a dins unes activitats totes elles relacionades amb reciclar, reutilitzar i reduir de manera responsable.

Les activitats eren les següents:• Porteries de reciclatge. Calia fer gols amb uns plats dins les boques dels contenidors corresponents.

• Reduir energia elèctrica. Una científi ca ens va explicar per on anava lʻelectricitat i per què hem dʻintentar no malgastar-la.

• Reduir energia elèctrica a la llar. Què cal fer dins de casa per reduir lʻenergia elèctrica (tancar la fi nestra i posar els radiadors a 21 graus, omplir la rentadora tot el que puguis...).

• Trencaclosques per millorar la ciutat. Girant les peces del trencaclosques s a̒nava canviant el paisatge, d u̒na ciutat molt bruta fi ns a quedar una ciutat molt

bonica i neta.

• Concurs de preguntes. Respondre amb rapidesa preguntes sobre consum responsable, energia elèctrica, responsabilitat de reciclar...

• Casa sostenible . En 30 segons havíem dʻendreçar una casa: posar la roba a la rentadora, tancar les fi nestres perquè no sʻescapés la calor, tancar els llums...

• Parelles contràries. Havíem de trobar, en un mural, les parelles contràries, com ara un llum encès i un altre d a̒pagat.

La casa sostenible

18 /Infoferranet

PARTICIPACIÓ/10è ANIVERSARI

Porta’ns un 10!!

Necessitem un 10. Sí, sí, has llegit bé, un 10. I sobretot volem el teu 10.Grup de treball 10è aniversari El pots crear o cercar al teu voltant, de segur que en trobes més dels que imagines. El pots dibuixar o fer-ne una fotografi a, pots fer una escultura o, si t’agrada més el graves en vídeo; pots fer servir les fotocòpies, un collage o escriure sobre el 10, pots fi ns i tot fer una performance.

Si vols el fas tot sol o tota sola, amb la colla o la família. Pots intentar fer-lo amb la resta de la classe, en parella o amb la teva mascota.

El pots fer a mà, amb l’ordinador o... vaja, que totes les tècniques valen.

I vols saber què en farem, de tants deus? Doncs des de l’AMPA estem organitzant una exposició per al 10è aniversari de la nostra escola i hem pensat reservar el millor lloc per a les vostres creacions!

Anima’t i sorprèn-nos amb tot el teu talent

Ens el pots portar el dia 29 d’abril, a la paradeta de recollida que posarem a l’escola.O si ho prefereixes ens pots enviar el teu 10 a aquesta adreça electrònica: 10ferransunyer@gmail.com

Infoferranet/ 19

ENTREVISTA

La Carme va néixer a Crivillén, un petit poble de la província de Terol, fa ja prou anys perquè es jubili el dia 1 d’abril. Abans d’acomiadar-se cap a un merescut descans laboral, ens ha comentat un munt de coses sobre la seva feina, que ens donen pistes sobre la seva forma de ser, sempre implicada en l’escola i peça clau en el seu bon funcionament.

Com van ser els primers anys en aquesta feina?Vaig treballar com a conserge a les Llars d’infants Bambi i Pau, abans d’arribar a l’Escola Ferran Sunyer, el curs 2002-2003. Al principi notava molt el canvi, ja que aquí hi ha molts més alumnes. Tot i així, només hi havia els cursos de P3, P4, P5 i un grup de 1r de primària, tots ubicats a la quarta planta. Recordo, de forma especial, el mestre Braulio, que repartia crispetes entre la canalla, cada divendres.

Quin horari fas?Entro a les 8 del matí i tinc una pausa de les 14 a les 14.45 h. Pujo a dinar a la sala de mestres i acostumo a menjar el menú dels nens i nenes. La jornada s’acaba a les 17 h.

Quines són les feines més importants que fas? Ha canviat molt la feina des que vas començar?Al matí, passo per les classes per recollir les llistes d’assistència, repassar qui ha vingut i qui no i passar notificació a la cuinera de la quantitat de nens i nenes que menjaran al migdia i els infants que necessiten fer dieta. Abans m’hi estava molta estona. Ara, recullo les llistes i faig el buidat a consergeria; així vaig molt més de pressa.

Durant el matí atenc la porta, el telèfon i les visites. També faig feines diverses quan els mestres ho necessiten, com atendre algun infant que es troba malament, trucar si cal a les famílies, donar algun encàrrec, etc. A les 16 h recullo de les classes els nens i nenes que han de marxar a les sessions de logopèdia.

Una cosa que ha canviat molt és la sortida de l’escola els dies de pluja. El primer any, sortíem al pati, tant si plovia com si no, i ens tapàvem amb els paraigües, cosa que era molt desagradable, perquè m’hi estic molta estona a la porta. Després d’unes quantes queixes i relliscades a la rampa, es va decidir obrir la porta del carrer Viladomat.

Quins problemes habituals et trobes?A part que, de vegades, no puc seure ni un moment en tot el dia, el problema més habitual i que porto pitjor és el retard habitual d’algunes famílies, en entrar a l’escola al matí. Considero que és un mal hàbit per a l’educació dels nens i nenes i que distorsiona molt el funcionament de l’escola. M’agradaria que les famílies que arriben tard fossin més puntuals.

Els nens i nenes que arriben tard es queden al vestíbul fins a les 9 i després pugen a la classe. Si arriben més tard de les 9, han de signar el motiu del retard, que normalment és perquè han anat al metge, i els acompanyem, el director o jo mateixa, a la classe.

Com és que coneixes el nom de gairebé tots els nens/es?Em conec els noms de gairebé tots els alumnes, la classe a la qual van, i la tutora o tutor que tenen, perquè s’estan a l’escola molts anys i perquè els veig cada dia a les llistes de classe.

Com és el tracte amb les famílies? La meva relació amb la major part de les famílies és bona o molt bona. N'hi ha d’altres que em tracten regular i és amb aquestes que he de tenir molta paciència, que és una qualitat imprescindible per fer la meva feina.

Quins consells donaries a la persona que et substituirà?M’agradaria que la persona que em substitueixi tracti bé les famílies i que li agradi aquesta feina, sobretot, el tracte amb els nens i nenes. Li recomano que tingui paciència, que faci un esforç per conèixer les famílies i, per descomptat, m’agradaria que li anés igual de bé que a mi, amb els mestres, equip directiu, pares, mares, avis, àvies...

Des d’aquestes pàgines, en nom de tots, volem agrair a la Carme la seva dedicació i tracte envers l’alumnat, famílies, professorat i resta de personal de l’escola. Li desitgem tot el millor i que, sobretot, vingui a visitar aquesta escola que tant l’aprecia i que no l’oblidarà mai!

Carme Lecina Sancho

20 /Infoferranet

El Consell Escolar de l’Escola Pública Ferran Sunyer vol mostrar la seva preocupació davant les anunciades mesures de contenció econòmica del Departament d’Ensenyament, per les conseqüències que poden tenir per al nostre Projecte Educatiu i per a l’escola pública en general. Aquestes mesures s’estan traduint en:

· Restriccions en la plantilla del personal docent · Restriccions en la plantilla del personal administratiu· Supressió de les substitucions de personal laboral per malaltia· Augment de l’horari lectiu i reducció del de coordinació dels/de les mestres· Reducció del personal de suport a la tasca educativa (vetlladors, tècnics d’educació infantil...)· Disminució del manteniment dels edifi cis. Només es fan les urgències · Reducció del pressupost per a despeses de manteniment del Departament d’Ensenyament· Supressió dels programes d’innovació· Reducció de la dotació de mobiliari i equipaments tecnològics

La nostra escola assumeix l’acolliment de tot l’alumnat sense cap mena de discriminació. Aquest fet, tret d’identitat de l’escola pública, genera unes necessitats específi ques que requereixen recursos sufi cients per a afrontar-les de forma adient. Retallar aquests recursos suposa posar en risc els objectius educatius i la cohesió social.

L’esforç per tirar endavant l’educació del país no pot recaure només en els/les mestres i les famílies que donen suport a un projecte educatiu. Cal que l’administració sigui conscient que és només amb inversions en l’àmbit educatiu que estarem en disposició de fer front als reptes que la societat actual ens planteja.

Pels efectes negatius que comporta i perquè no les considerem justifi cades, reclamem, doncs, d’entrada, la revocació de les mesures que s’han començat a aplicar. I en segon terme, sol·licitem el compromís a l’Administració perquè adopti les mesures necessàries per a aconseguir apropar el pressupost educatiu als estàndards europeus.

Per l’educació. Inversió de futur per al nostre país.

Consell Escolar

Barcelona, 29 de març de 2011

CONSELL ESCOLAR

Carta adreçada a la Conselleria Carta adreçada a la Conselleria Carta adreçada

d’Ensenyament

Consell Escolar En aquesta ocasió, davant la importància dels fets, volem publicar la declaració aprovada per unanimitat pel Consell Escolar el passat 29 de març i lliurada a l’actualment anomenada Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per mostrar la nostra «preocupació davant les anunciades mesures de contenció econòmica del Departament d’Ensenyament, per les conseqüències que poden tenir per al nostre Projecte Educatiu i per a l’escola pública en general».

Sense cap més comentari us transcrivim el text tal com es va aprovar.

Infoferranet/ 21

Coeducació: un pas cap a l’equitat en drets d’oportunitats i respecte en la diversitatGrup de Coeducació Parem atenció a aquestes dues definicions: la igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries i la coeducació, com la descriu la portada del web de l’Institut Català de les Dones (ICD) és el principi que ha de fer possible la participació i el desenvolupament de totes les persones i una eina bàsica per construir i desenvolupar un nou model de ciutadania. Aquest és el punt de vista ideològic d’on parteix el sentit social del conjunt de mares i pares que formem part del Grup de Coeducació. La nostra feina s’orienta a complementar les accions que sorgeixen del Pla Educatiu de Centre (PEC) i de l’AMPA, com a part integrant d’ella, amb l’objectiu de contribuir a millorar l’educació i la formació en valors dels nostres fills i filles i, de retruc, l’equitat de la nostra societat.

A data d’avui, ja hem organitzat algunes accions que de ben segur coneixeu i que enumerem a continuació:

1) La projecció de la pel·lícula: Quiero ser como Beckam2)El taller: Com apareixen les joguines als catàlegs?

(organitzat abans de Nadal), es van enganxar diversos pòsters a l’escola fets pels nens i nenes i es va realitzar PDF-resum que es va enviar per mitjà dels delegats/ades de curs a totes les famílies. També es va fer un enviament a les empreses implicades, l’ICD i l’OCU (organització de consumidors/ores).

3) La conferència sobre Coeducació, on va destacar la bona participació i el bon nivell de debat que es va sostenir.

Però, a més, hem mantingut diverses reunions amb l’equip directiu del Centre i la responsable de gènere del Consell Escolar. Les dues qüestions més destacades han estat: incloure una avaluació sobre el tractament de la

Coeducació a la nostra escola, que s’hauria d’aprovar al Consell Escolar i implementar de cara al curs vinent, i la proposta que membres del grup de coeducació que puguin participin en la planificació del curs 2011.

En aquest sentit, cal valorar com a molt positiu el compromís de l’equip directiu d’incloure, mantenir i incrementar els temes relacionats amb coeducació a l’agenda escolar com a part essencial del procés educatiu dels nostres fills i filles i del creixement de la pròpia comunitat educativa.

Recollim el repte que suposa tendir cap a la transversalització de les qüestions de gènere en tot allò que es faci a l’escola (sigui de caire acadèmic o extraescolar). De fet ja hi ha moltes accions en marxa. Però aquest continua sent el veritable repte que ens hem de marcar. L’avaluació ens pot ajudar a tenir una visió de com estem i planificar accions de futur.

Per acabar, cal constatar que en els àmbits de la coeducació i la igualtat no hi ha opinions comunes. Però aquest fet, lluny de veure’l com un entrebanc en el nostre treball, intentem enforcar-lo com una oportunitat per establir debat i diàleg per enriquir el grup.

Us convidem a participar al Google grups per contribuir a augmentar els nostres coneixements sobre aquests temes i a enriquir els nostres debats. Ara ja formem part d’aquest grup 16 persones de l’escola però encara hi falta gent!!

L’Infoferranet ens ha cedit un espai que intentarem omplir amb articles que, esperem, siguin del vostre interès. Aquest ha estat el primer lliurament.

AMPA Per formar part del Grup de Coeducació...Per formar part del Google grups....Per fer-nos arribar la teva opinió sobre aquest article o qualsevol altre tema.....Podeu enviar un correu electrònic a: grup-coeducacio-ferran-sunyer@googlegroups.com

22 /Infoferranet

ESPAI MIGDIA

Equip de redacció Avui al migdia hem pogut parlar amb el Raül, el mestre de tabals, que ens ha atès molt amablement. Ens explica que en aquests moments tenim de 35 a 40 nens i nenes tabalers (dels grups de segon a sisè) repartits en cinc grups de set, vuit o nou alumnes, com a màxim, per grup. Els ajunta per nivell, no pas per edat, així en el grup d'avui hi ha un nen de tercer, tres de quart, dos de cinquè i dos de sisè.

Quan toca sortir al carrer, per les festes de Sant Antoni o les de la Laia, la inauguració dels patis oberts d’enguany, la trobada de tabalers del barri o tocar a la festa de Carnestoltes, ho fan tots junts, que fa més patxoca i rebombori.

Ara volem parar una mica d’atenció en els instruments que toquen, tots ells de percussió. Comencem pels més aguts, que són els que donen color: tenim els xocalos (que se sacsegen com fent un batut), tamborins (pandereta brasilera que es toca amb una baqueta de plàstic), caixes i repeniques (que ja es toquen amb dues baquetes de fusta). Després segueixen els tombs amb un to mig greu (també utilitzem dues baquetes de fusta). I, finalment, els més greus, els surdos, que són la base, els més grandots i pesants, i que es toquen amb una maça (una baqueta molt grossa que té una bola vermella per colpejar feta d’escuma). Dins dels surdos trobem els blaus o contrasurdos i els verds (surdos pròpiament dits, els més greus). Comença el verd i el blau li fa la contra, entre els dos faran la base, són els que

van marcant el tempo. Els tombs faran el cos de la cançó i la resta, els instruments més aguts, la part més decorativa. Tots ells instruments de percussió brasilera, tot i que també tenim algun tomb tradicional per als assajos.

Com a curiositat, de vegades als tombs, per fer una adaptació a un surdo més petit i trobar un so més esmorteït, els posen una mena de drap per sobre. Com a anècdota, un dia de molta calor, una finestra de l’aula d’acollida era oberta i de sobte algú va tocar amb tanta força i passió que una maça va sortir volant, quin ensurt!!! Sort que no hi passava ningú.

El repartiment d’instruments es fa per classes, s’intenta que toquin de tot per si han de canviar d’instrument segons les necessitats, tenint en compte que els més petits no tocaran els instruments més pesants. Per exemple, avui hem pogut veure el Mahdi amb el tamborí, la Nerea amb un repenique, el Gerard amb una caixa, el Tárek, el Joel i el Paulo cadascú amb un tomb, el Rubén amb el surdo blau i el Sergio, que s’esforçava de valent, amb el surdo verd. De primer han fet un petit recordatori i finalment han après un nou ritme tot tocant en rotllana.

Ens hem esgotat només de veure’ls però ells no defallien ni en un sol moment, quina energia!!! Tanta, que la classe els passa en un sospir i ja surten pensant en la propera.

Molt bé nois, bona batucada!!!

Què es cou al migdia?Grup de tabals

Infoferranet/ 23

Seguiment extraescolars

2 DE 5

Rosa (mare de 1rB i 4tA) Ja hem escrit sobre totes les activitats extraescolars que es duen a terme a la nostra escola, així que ara ens centrarem en el procés que es realitza des de l’AMPA per valorar i intentar millorar-ne el funcionament.

Aquest procés, tot just encetat el curs passat, culmina en l’elaboració d’un informe del seguiment de les activitats extraescolars basat en dues observacions de les diferents activitats realitzades durant el curs. Enguany, tot just s’acaba de fer la primera.

Per a la realització d’aquest informe, que representa una eina molt útil de cara a la programació de les activitats del curs següent: s’utilitza una fitxa estàndard elaborada prèviament i adaptada a cada activitat que permet valorar l’espai i el material utilitzat, l’assoliment dels objectius proposats, els valors i les actituds recollides al Projecte Educatiu del Centre (PEC) i l’ús del català com a llengua vehicular. Durant aquest curs, l’escola ofereix un total de 15 activitats diferents. Això vol dir que s’han fet 15 observacions que han comptat amb el suport dels diferents delegats de grups, de l’Olga, la coordinadora

d’extraescolars, que serveix de vincle entre els observadors i els monitors de les diferents activitats, i de l’Eva Espuña, que és la persona de l’AMPA que coordina tot el procés.

La tasca, com us podeu imaginar, no sempre és fàcil,

ja que cal la implicació d’un volum de gent considerable durant un període de temps limitat. No obstant això, gràcies en part al rodatge de l’any passat, ja hem evitat una pila d’incidències que anaven complicant el procés. A més a més, la resposta dels delegats ha estat excel·lent i no ha calgut que alguns d’ells n’haguessin d’observar dues ni el suport d’altres pares i mares de l’escola, com va ser el cas l’any passat. Fins i tot alguns observadors s’han quedat sense “feina” en el darrer moment, ja que a la planificació inicial es comptava amb activitats inexistents perquè s’havien suprimit per manca d’inscrits!

Per acabar simplement voldria agrair el seu suport a totes aquelles persones gràcies a les quals és possible dur a terme aquest seguiment de les activitats extraescolars ja que reparant les mancances que es detecten podrem millorar les nostres activitats extraescolars any rere any.

Molt bé

Bé

Glup!

24 /Infoferranet

SALUT / ACTIVITAT FÍSICA

Durant les aproximades 14 hores —durant el primer any—, 12 hores —entre els 2 i 5 anys—, i 10 hores —a partir dels 6 anys—, que necessita dormir un nen/a, se succeeixen molts d’aquests cicles imprescindibles per mantenir la nostra salut.És molt important respectar els intervals de son infantil sense interrupcions per tal que el nen/a adopti un patró del son regular. Establir rutines i crear un ambient adequat són clau per aconseguir-ho. L’adquisició d’aquests hàbits s’anomena higiene del son. Gran part dels trastorns del son, que poden aparèixer durant la infància, es poden prevenir i/o corregir amb unes petites normes d’higiene:

•Establirunbonambientperdormir:tranquil,obscur,atemperatura adient i constant.•Bonainteracciópares/maresfills/es.•Establirunarutinaabansd’anaradormir:soparlleuger,higiene dental, anar al lavabo, lectura d’un conte, una cançó..., joguina significativa per al petit/a. Aquí és important deixar el nen/a en l’habitació quan encara està despert/a.•Evitarlatelevisióenl’habitació,aixícomelsjocsmoltactius, i/o discussions abans d’anar al llit.•Intentarmantenirunhorarirutinariperanaradormir-també en les migdiades- i en llevar-se.•Evitarbegudesexcitantsamitjatarda.

No s’ha d’oblidar que el contacte amb la natura, amb la llum del sol, així com la pràctica regular d’exercici a l’aire lliure afavoreix la fisiologia del son.Bona nit i feliços somnis!

El son i la infànciaMertxe Liroz (Mare de 2nB) Del llatí somnus («acció de dormir» i «cosa imaginada mentre es dorm») provenen les nostres paraules son i somni, que en el seu doble vessant ens (re)envien a l’estat i temps en què tot és i pot ser possible (allò imaginat), mentre ens endinsen en la fisiologia del nostre cos: com reparadors i reguladors de l’energia i la temperatura, com un període en el qual els nens i nenes assimilen i organitzen tota la informació rebuda durant la vigília. És per això que el son i el somni són clau per al nostre desenvolupament físic i psíquic.

Tot i que les conductes per conciliar el son són variables per a cada persona, existeixen uns patrons característics. Així, el cicle del son consta de dues fases: la fase REM, curta i superficial; i la fase NO-REM, que és més llarga, profunda i tranquil·la.

Al llarg de la nit, es van succeint cicles de son superficial -al començament i al final- i profund. Cada cicle consta d’una fase de son lleuger, on el nen o nena es troben en estat de semialerta i amb facilitat per desvetllar-se, per passar en minuts a la fase més profunda.

Infoferranet/ 25

PEL PLAER D’ESTAR JUNTS

Famílies de 4t Aquesta tardor, algunes famílies dels alumnes de quart vam anar d’excursió al Montseny, a un indret anomenat El Sot de l’Infern. Els pares i mares d’alguns nens que havien fet anys els darrers mesos van tenir la bona idea de celebrar els aniversaris fent una sortida a la muntanya.

Vam quedar a la porta de l’escola a les 9.30 h i d’allà vam anar en cotxe, en direcció al Montseny, passant per l’AP7 i sortint a Sant Celoni (sortida 11). Sobretot tingueu present que s’ha de passar pel mig de Sant Celoni, ja que nosaltres vam fer una «petita volta» per intentar no passar-hi i, certament, no hi havia altre remei que creuar la població per anar a trobar la carretera BV-5114 i en acabat la BV-5119, en direcció a La Costa del Montseny (Càmping Fontmartina), que ens duria fins al punt de sortida de la nostra caminada.

Després d’alguns marejos i aturades inevitables per «causes fisiològiques», ens vam reunir tots davant del cartell que indicava diverses rutes que es podien fer per la zona, entre les quals, la nostra.

Partint d’aquest punt, vam agafar un sender que baixava fins a l’entrada del càmping de Fontmartina i des d’allà un altre sender més estret que ens va endinsar al bosc, un bosc ombrívol preciós, ple d’alzines i castanyers. La canalla s’ho

passar d’allò més bé arreplegant castanyes i collint bolets i altres fruits de tardor que l’endemà van portar a l’escola.

Tot baixant per aquest sender, arribàrem al final d’una fondalada, i creuàrem un petit torrent per sobre d’un pont de fusta. A partir d’allà, el sender s’enfilà un altre cop fins a arribar una altra vegada al càmping esmentat.

Arribats al punt de sortida, vam trobar-nos una gran esplanada en la qual vam estirar les nostres estovalles i vam dinar ajaguts a terra tot buscant el solet que s’agraïa.

Després de dinar els nens s’ho van passar pipa fent una cabana i corrent per l’esplanada en un radi que ens permetia als pares estar tranquils perquè en cap moment els perdíem de vista.

És una petita excursió molt bonica, sense dificultat, indicada tant per a persones avesades a la muntanya com per als qui no ho estan i molt còmoda, ja que el punt de sortida i arribada és el mateix. La caminada va durar aproximadament dues hores, feta a un ritme «tranquil·líssim». L’única cosa que cal que tingueu present és que si, com nosaltres, aneu en època de collir bolets, tingueu la previsió de sortir d’hora, ja que quan nosaltres vam arribar a l’aparcament del Parc Natural ja estava ple.

A l’infern!!

26 /Infoferranet

Blanca i radiant va la setmanaPere Martí (pseudònim) Finalment, ja hem viscut i experimentat una novetat històrica: la Setmana Blanca. Per primer cop a la vida (i últim, si Rigau vol) els infants —que significa els nens i les nenes— i la seva família han gaudit d’una meravellosa aturada de l’estressant vida escolar actual. Els infants i les infantes —ai, no, que aquestes ja no van a col·legi!— han enriquit el seu bagatge sociocultural amb tota mena d’activitats extraescolars com ara els tallers de convivència matinal amb persones de la tercera edat pertanyents a la mateixa entitat familiar (popularment conegudes amb l’entranyable però imprecisa denominació d’«avis» —i «àvies»—), les sessions d’autonomia lúdica electrònica (en anglès, play station) o els cursets d’autocontrol motor, perquè el director de l’empresa no s’adoni que aquella cosa immòbil que has portat no és una planta...

També hi ha hagut unes quantes famílies que han tingut la sort de poder fer unes petites vacances a la neu, cosa que ha reactivat l’activitat econòmica de les comarques

de muntanya i, de retruc, la de les comarques del pla i de la costa, amb la consegüent millora del consum intern i una esperançadora remuntada dels sectors del comerç i de la indústria. Tot plegat ha portat certs grups de pressió econòmica a suggerir la possibilitat que la setmana blanca esdevingui «any blanc», amb la qual cosa els beneficis per a l’economia nostrada serien espectaculars.

El president de la Generalitat, que per donar exemple d’austeritat ja no es diu Mas sinó Menus, sembla que ha trobat la proposta interessantíssima, ja que aconseguiria, tot alhora, vèncer la severa crisi econòmica que vivim; retallar el nombre de mestres, que ara tendiria a zero, i aconseguir el suport entusiasta de la població infantil –futurs votants. Pel que fa a les mares i als pares, se’ls consolarà amb el primer fascicle de la col·lecció El apasionante mundo del haraquiri (inclou el pom de l’espasa). Només falta veure què diuen els avis... I les àvies...

SOSA CÀUSTICA

Infoferranet/ 27

Tots els nens i les nenes coneixen el drac de Sant Jordi, però en aquest llibre trobaran molts altres dracs fantàstics, de totes les formes, espècies i mides. A cada pàgina, un nen ens explica com és el seu drac, amb paraules plenes de poesia i belles il·lustracions que ens apropen a un món fabulós on el mar, el foc, el sol i les estrelles amaguen éssers extraordinaris. Els dracs són fi dels amics i nobles guardians... qui no voldria gaudir de la seva dolça companyia? Tanca els ulls i somia el teu drac.

Altres dracsPetits

I el teu drac com és? Autor i il·lustrador: Jackie MorrisEditorial: Thule

Mitjans

El petit drac Coco i les seves aventuresAutor i il·lustrador: Ingo SiegnerEditorial: La Galera

Grans

El cavaller del dracAutora i il·lustradora: Cornelia FunkeEditorial Columna

Francie Nolan (pseudònim)

LLEGIM?

En Coco és tendre, simpàtic i divertit. Els nens s’identifi caran fàcilment amb aquest petit drac que va a escola perquè encara no sap volar i que té tantes ganes d’explorar el que l’envolta que no sempre fa prou cas del que li diuen els grans… i acaba vivint un munt d’emocionants aventures! En el primer llibre d’en Coco coneixerem tots els racons de la fantàstica illa on viu i els seus estimats amics Matilde i Amadeu, que sempre estan a punt per compartir amb ell les bones estones i per fer-li costat quan cal enfrontar-se a la bruixa Rubínia i el mag Barbeta de Cabra. I podem gaudir de moltes altres històries del petit drac en els altres volums de la col·lecció.

Amagats entre les muntanyes del Nord, lluny de ciutats i pobles, sobreviuen els últims dracs. Quan els homes s’apropen i amenacen d’arribar fi ns a la seva llar, hauran de tornar a fugir. Només els dracs més vells recorden encara la llegenda de la «Riba del Cel», la vall misteriosa on podran per fi viure en pau. I Lung, un jove drac, marxarà a la seva recerca volant sota la llum de la lluna. L’acompanyaran un follet dels boscos i un noi valent, i en el seu llarg viatge ple de perills i sorpreses trobaran altres éssers fantàstics que els ajudaran. Però algú que fa molt de temps que desitja trobar els últims dracs els ha preparat un parany...

i per fer-li costat quan cal enfrontar-se a la bruixa Rubínia i el mag Barbeta de Cabra. I podem gaudir de moltes altres històries del petit drac en els altres volums de la col·lecció.

I si tantes narracions de dracs us han despertat la curiositat, aquí teniu un llibre que resoldrà els vostres dubtes. Hi trobareu informació sobre la història i les característiques d’aquests animals llegendaris, des dels responsables de l’origen del món fi ns als protagonistes de famoses pel·lícules, passant per l’Orient o l’Europa medieval. Un manual per esdevenir experts en dracs!

Per saber-ne més

Els secrets del dracAutor: Patrick AbsalonIl·lustradors: Vincent Boyer, Charles Dutertre i Julien NorwoodEditorial: Combel

El diumenge 17

Sant Jordi s’avança al Mercat del Llibre

de Sant Antoni.

P5

P4