Edició de LleidaDILLUNS · 8 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14511 - AVUI / Any XL. Núm. 13381 - EL PUNT

1,20€

1815

58-1

1778

46w

3060

94-1

1418

70®

CONTRAPORTADA P36

Imma Gallardo. Diputada de JxCat

“L’Estat haactuat amb unacultura políticamolt antiga”

NACIONAL P6-7

L’efectiuretrocedeixen favor deles targetesi el mòbilCanvis en els hàbitsde pagament

PARÀLISI · Les retallades a TV3per l’IVA i l’anul·lació de la taxa alsoperadors d’internet deixen elsector al límit de l’aturada

L’ESTAT, RESPONSABLE · Elgovern del PP va dur l’impost alConstitucional i reclama ara desorpresa l’IVA de les subvencions

L’audiovisual, en perillCULTURA I ESPECTACLES P24-25

Estem davant latempesta perfecta i elsector es pot col·lapsarRaimon Masllorens PRESIDENT DE PROA

❝

El teulat arrencat per una mànega d’aire al centre cívic de Cistella (Alt Empordà) ■ EFE / ROBIN TOWNSEND

NACIONAL i EUROPA - MÓN P16 i 23

Tempesta política a l’Estat pels milers de cotxes retinguts per la neu

Destrosses per tornados

Punt de Vista

Junqueras,vostè i jo

Keep Calm

Salvador Cot

De set en setInvestidura

Joaquim Nadal

L’ESPORTIU

Els de Valverde,amb Dembélé denou com a titular,van encarrilar aviatel partit amb ungol de Leo Messi

El Barça guanya ambfacilitat el Llevant (3-0)

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

urant molts anysens van enga-

nyar. No del tot, per-què és cert que el ca-talanisme polític sem-pre ha tingut com a

prioritat l’autogovern. Però tant el pu-jolisme clàssic com l’ERC dels tripar-tits tenien una relació amb l’Estat ados nivells; públicament teatralitzavenl’enfrontament però, en privat, tot erapurament especulatiu. Amb una dife-rència, Convergència va entrar de pleen el sistema espanyol de corrupcióestructural –com el PSC i com Unió,partits a qui Madrid no reclama res– i,en canvi, ERC no ho va fer. I això no éspoc. Però és evident que l’estratègia defons –gradualisme a canvi d’accepta-ció del règim del 78 i suport al Con-grés– era compartida.

Sigui com sigui, el fet és que els dospartits es van veure arrossegats, desde baix, a partir de la sentència de l’Es-tatut. Després d’aquell fracàs, ja no te-nien res a oferir als seus electors i vanhaver d’optar per una ruptura anuncia-da, en espera que algú s’assegués a

l’altra banda de la taula. Per aconse-guir-ho, el catalanisme polític va cridarles seves bases a una confrontació de-sigual, però l’Estat va respondre ambla policia i els tribunals, a més de mobi-litzar en favor seu una part substancialde la ciutadania catalana. Al final va re-sultar que l’anomenat xoc de trens noera l’estratègia de l’independentisme,sinó la de l’Estat.

El cas és que, a l’última casellad’aquest joc estèril, els polítics cata-lans van haver de triar entre llançardos milions de persones contra un es-tat violent o, per contra, assumir lesconseqüències personals d’haver co-mès l’error de pensar que, en algunmoment, Madrid s’avindria a negociar.I això és el que ha portat Puigdemont aBrussel·les i Junqueras a Estremera.

Junqueras, Puigdemont i tots els al-tres represaliats –els d’ara i els quevindran– som vostè i jo. Els vam votarperquè fessin el que van fer i els hemtornat a votar perquè van mantenir laseva paraula. Per això els devem un su-port actiu, permanent i, sobretot, uni-tari.

D

Keep calmSalvador Cot

Junqueras,vostè i jo

Junqueras, Puigdemonti tots els altres represaliats–els d’ara i els que vindran–som vostè i jo

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

i has exercit el periodisme en allòque abans se’n deien comarquesi que ara es coneix per territori

–una vastitud sense confins–, tensmotius per sentir-se cada vegada méshumiliat. En tens els motius, però nola necessitat. Vull dir que és perfecta-ment possible dedicar-se a aquest oficides d’espais, diguem-ne, marginals ino passar gens de vergonya. El territo-ri, en la novaparla instituïda pels mit-jans dits cosmopolites, designa una es-pècie de més enllà format per tot decomunitats disperses i pedregoses quehan tingut la desgràcia de caure sotala influència gravitatòria d’un centreque alhora els expel·leix i atrau, enca-ra que en la variant més estesa adoptiel significat benèvol i sovint literal dererepaís. Eugeni d’Ors, que era molt fi,ja havia vorejat el terme el 1911 quanva distingir entre les ciutats i les ser-res. “El Noucentisme es caracteritza aCatalunya per aquest fet –escrivia–: laCiutat adquireix consciència que ésCiutat. I comença a caracteritzar-seper aquest altre: les Serres s’inicien enla consciència de què és la Ciutat.”Se’n feien una idea clara, i tant, per-

S

què aquesta classe de discurs no feiasinó perpetuar, embolcallant-lo d’ori-pells, l’antic vassallatge entre el mónrural i el món urbà. Però les serres, nien el supòsit que fossin cultes, simpà-tiques i comprensives, seguint l’analo-gia orsiana, no poden pas arribar a te-nir categoria de ciutat, sinó en tot cas,i esforçant-s’hi molt, de “segones ciu-tats”. El paternalisme que sosté aques-ta teoria territorial està tan arrelat en-cara en la mentalitat fins i tot de per-sones intel·ligents, que no fa pas gaireun col·lega barceloní que discrepavadel criteri periodístic d’un diari localva liquidar la conversa amb un ex-

abrupte poc subtil: “Pagerols de mer-da!” N’hi ha més que no ens pensem,de gent que s’imagina els redactors decomarques teclejant a màquina abi-llats amb faixa, barretina i gaiato.

Treballar a les redaccions perifèri-ques s’assembla bastant a una resis-tència passiva. Caves al mateix tros deterra dia rere dia i, quan el pic final-ment toca fons, hi descobreixes la pe-tita bassa del pou de casa teva. És unaaigua que bec, no em sap greu dir-ho,amb gust: almenys sé d’on raja, quinespropietats té, amb qui la comparteixo.Més que un món petit, és un món enpetit, i per més que hi pesi aquell tipis-me eucarístic que es complau en la cir-cularitat obsessionant de les festes itradicions, no em sé imaginar un espaimés franc i més lliure on encara puguillegir-me, sense fer una ganyota d’es-tranyesa, la meva mare o el meu veí.Alguns n’han dit “periodisme de proxi-mitat”, però també podria definir-secom premsa del tacte o, amb més pre-cisió, de la callositat: cadascú cava elseu propi pou, a pic i pala, junyit comun bou al seu tros de terra pedregós, ien acabat se’n torna a peu a casa.

“Més que unmón petit, la premsade comarques és unmón en petit

Eva VàzquezCaiguda lliure

Periodisme de pic i pala

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/4ew4qg

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

El futbolista brasiler, que serà presentat avui, ja ésnou jugador del Barça. Des d’una negociaciócomplicada, que s’ha allargat per la negativa delLiverpool a fer el traspàs, finalment Coutinho arri-barà al Barcelona. Un reforç clau per al centre delcamp de l’equip de Valverde.

MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

Benvingut al club

El Ministeri de l’Interior espanyol, que dirigeixamb mà de ferro, sobretot quan es tracta de Cata-lunya, el popular Zoido, ha ben badat aquest capde setmana en no preveure, i sobretot no avisar,milers de conductors atrapats per la neu a Caste-lla. I això que feia dies que s’anunciava la neu.

-+=

-+=

Crit d’alertaRaimon Masllorens

Manca de previsióJuan Ignacio Zoido

-+=

Philippe Coutinho

El president dels productors audiovisuals adverteixque s’acosta “la tormenta perfecta” per al sectorpel risc de paràlisi dels rodatges catalans com aconseqüència de les retallades en la producció ex-terna –pel cas de l’IVA ara reclamat– i també perl’anul·lació de la taxa als operadors d’internet.

PRESIDENT DE PROA (PRODUCTORS AUDIOVISUALS)

NOU JUGADOR DEL BARÇA

Des de fa mesos, l’oposició alParlament de Catalunya i els

principals partits estatals no handeixat d’acusar el govern del presi-dent Carles Puigdemont de dedicartots els seus esforços al procés in-dependentista. El “monotema”, n’hideien, de manera irònica i fins i totdespectiva, per menystenir l’esforçque el govern de Junts pel Sí feiaper implementar el mandat que ha-via rebut en les eleccions del 27 desetembre del 2015. Un repàs ex-haustiu, però, a l’obra de govern del’executiu català –vegeu l’ediciód’ahir– permet copsar claramentque aquesta no s’ha centrat nomésen el procés cap a la independènciasinó a tirar endavant actuacionsimportants i destacades en les con-selleries respectives. Entre aques-tes hi ha, per exemple, la reducciódel període mitjà del pagament aproveïdors, el pla de la reforma ho-rària, la implementació de la rendagarantida, el tancament de la presóModel, el pla de fosses de la GuerraCivil, les ampliacions de les planti-lles de mestres i dels Mossos d’Es-quadra, el pla de xoc per a les llistesd’espera, la garantia d’assistènciasanitària a tots els residents, el plade lectura i el pla nacional per a laindústria. Tot un seguit d’actua-cions destacades que deixen enevidència les acusacions de l’oposi-ció d’haver oblidat la gestió dels al-tres temes en favor del procés.

En tot cas, qui ha entorpit la gestiódel govern català no ha estat, doncs,haver fet tot el possible per complirel mandat dels electors, sinó el go-vern espanyol i els seus recursos alTribunal Constitucional, que hanaturat nombroses iniciatives legisla-tives, algunes d’aquestes molt im-portants, com ara la llei de la pobre-sa energètica i el cànon digital. I, na-turalment, l’aplicació de l’article 155,que ha suposat la paralització totalde l’administració catalana.

No tot haestat procésper al govern

EDITORIAL

l Tribunal Suprem ha acordat,injustament, mantenir OriolJunqueras a la presó, fet que su-

posa un cop sense precedents a l’estatde dret. L’acte dels tres magistratssentencia el vicepresident i el condem-na a no poder exercir el seu dret, reco-negut a la Constitució, de participaciópolítica, alhora que menysté totesaquelles persones que el van votar. Demanera unànime la sala, en el mo-ment que el manté a presó, l’inhabilitaper fer política però, el que és mésgreu, li deixa ben clar que en tant queno ha renunciat a les seves idees polí-tiques no el pot deixar en llibertat.Perquè els magistrats, en un exercicique depassa el que hauria de ser l’ac-ció judicial, prejutgen quina serà la se-va actuació política futura. Entén quela defensa del diàleg i la negociació quepropugna el líder d’ERC només vaadreçada a aconseguir que l’Estat re-conegui la independència de Catalu-

E “El missatgedel Suprem és benclar, només sortiràsde la presó siabandones el teuprojecte polític

nya. D’aquesta manera s’empara en lapossibilitat d’una reiteració delictivaper mantenir-lo tancat en una cel·la.Estem davant una inhabilitació políti-ca de facto. El missatge és ben clar,només sortiràs de la presó si abando-nes el teu projecte polític. Perquè l’es-crit ho deixa ben clar: es pot tenir

qualsevol posició política, fins i totaquelles que defensin la desaparició dela Constitució, es pot defensar l’opcióindependentista, però en cap cas dur aterme actuacions encaminades aaconseguir-ho. D’aquesta manera bar-ra qualsevol opció a fer política. Onqueda la política?

Un cop l’Estat ha fracassat amb l’in-tent de posar fi a l’independentisme ales urnes el 21-D, els tribunals s’erigei-xen en l’única arma per aconseguir-ho. Els tribunals esdevenen els mà-xims garants del bé suprem, que és launitat de l’Estat espanyol, passant sical per sobre del que és la voluntat ma-joritària expressada a les urnes. Pre-nen el paper protagonista inhabilitantels subjectes polítics mantenint-los ala presó o impedint el seu retorn, in-terferint així en la constitució del Par-lament i la formació del futur governdel país, dictant sentència abans d’ha-ver-se celebrat el judici.

InhabilitatsPepa Masó/ pmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

La bicefàliadel PP

om canvien les interpretacions en funció delsinteressos polítics. La bicefàlia del PP no té límits.

Això sí, sempre per atacar Catalunya i per culpar-la detots els mals, no fos cas que perdéssim el costum. L’inicid’any no ha variat en aquest sentit. Es van fer públiquesles dades de l’atur del desembre i, per tant, tocava fervaloració de l’any 2017. D’una banda, la ministra deTreball, Fátima Báñez, es fotografiava somrient al costatd’un plasma on es reflectia l’augment del nombred’afiliats a la Seguretat Social al conjunt de l’Estat. Un

èxit inigualable, una estratègiaespaterrant del govern espanyol,que ha estat el salvador de la classetreballadora. Així ho venien,pràcticament.D’una altra banda, el secretarid’estat d’Ocupació valorava lesxifres catalanes –perquè nooblidem que la Generalitat encara

està sota control estatal– i, amb unes xifres similars ales espanyoles, la interpretació era catastròfica.Òbviament, a causa de l’1-O, però no pas per larepassada a cops de bastó que ens va fer la policia sinóperquè es va fer un referèndum i es veu que el dret adecidir és el dimoni de l’economia. Això sí, ni en lavaloració espanyola ni en la catalana, ni un sol esment al’actual precarietat del mercat laboral, a l’incrementespectacular dels contractes temporals, a la reducciódràstica dels sous i a la diferència de gènere, sempre endetriment de la dona. No fos cas que féssim autocrítica!

C

L’Estat no hafet ni un solesment a laprecarietatdel mercatlaboral

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’expresident Mário Soares,considerat com el pare delPortugal contemporani i unafigura clau de la transició, mor al’edat de 92 anys.

10anys

20anys

El jutge investiga les lesions del’últim detingut d’ETA. IgorPortu és a l’UCI amb el pulmóperforat i una costellatrencada

Per primer cop en 20 anys demonarquia parlamentària aEspanya, el cap de l’oposició esqueixa per un discurspronunciat pel rei Joan Carles.

Un adeu Lesions a un pres Crítica del PSOETal diacomavui fa...

eposar el governlegítim i dissoldre

el Parlament. Carre-gar-se les delegacionsexteriors i el Diplocat.Posar fi al pla d’eficièn-cia en la recaptació de

tributs del sector públic. Burocratitzaral màxim, i per tant alentir, des de la re-novació dels camions de bombers finsal pagament d’ajuts a particulars. Veientel tastet de 155 que hem tingut –i,compte, encara tenim– fa esgarrifarpensar el que haurien fet els seus de-fensors si haguessin arribat a governar.Mantenir les regnes era essencial persalvar bous i esquelles, ja que si no ladestrossa s’hauria allargat tota una le-gislatura amb el punt de mira en con-sensos com l’escola, la llengua o TV3.

Ara bé. En campanya i encara ara eldebat s’ha centrat en el qui: cal recupe-rar el govern legítim, treure els presos ifer tornar els exiliats. Però ja s’ha vistque per a això serà impossible capacord amb l’Estat. I donant per fet queel què roman inalterable –acabar im-plementant la República–, ara cal me-surar molt bé el com, que durà sol al

quan. Aquest ha de ser el debat real.I ara toca un keep calm. El republica-

nisme ha d’aprendre dels errors: té lapaella pel mànec quatre anys i l’had’emprar per coure a foc lent i no perfer fregits. No s’ha de fixar terminis, nifer accions estètiques o proclames inú-tils que només serveixen per despertarla bèstia judicial. Recuperar tot el ques’ha perdut aquests mesos, i consolidarles estructures d’estat que s’havienpreparat. Seguir fent feina de desgast,de formigueta, a l’exterior, sobretot da-vant de la fins ara impúdica UE.

I a dins: el 21-D diu que, si bé a poc apoc, el republicanisme fa forat a les zo-nes difícils, a les àrees de Tarragona iBarcelona amb més immigració històri-ca. És aquí on ha d’incidir més ara. I noamb discursos grandiloqüents o pater-nalistes, sinó amb respecte, gestió quo-tidiana i molta obra de govern. L’execu-tiu s’ha de guanyar la confiança de sec-tors que no n’hi han tingut mai. I, inexo-rablement també per la demografia,anirà eixamplant massa. També enl’àmbit polític, obvi: primer, amb els co-muns. Després, perquè un dia caldràsuperar els blocs, els socialistes. Sensepressa però sense pausa: si persisteix,la República caurà com fruita madura.

D

Full de rutaÒscar Palau

Sense pressai sense pausa

El republicanisme té la paellapel mànec quatre anys, i l’had’emprar per coure a foc lent

i la Història no ens ajuda a enten-dre el que passa i només ha de ser-vir per inflamar el patriotisme o di-

vertir la clientela, no cal passar tanteshores a les aules: amb una mica d’imagi-nació, paciència i una bona ploma n’hiha ben bé prou. Això m’ha vingut al capdesprés que el 2 d’octubre passat, ataba-lat encara pel que havia vist als carrersde Girona el dia abans, vaig anar a raurea la llibreria 22 i vaig fullejar Una histo-ria del mundo desde 1914 (Crítica.2017), del gran historiador català JosepFontana, que es titula El siglo de la Revo-lución.

NO VA SER PER ACCIDENT que el vaig aga-far. Malgrat no haver tingut més que al-guna trobada ocasional amb Fontana,podria dir-se que forma part de la mevanissaga historiogràfica, a partir de la me-va devoció pels seus mestres Pierre Vilari Ferran Soldevila i per alguns textosd’ell mateix que he tingut a l’abast, comara, entre altres, la seva introducció al’estudi de la història, que és una assig-natura amb què m’he compromès a fonsi que m’ha fet fins i tot anar una mica pel

S món com a docent. Sigui com sigui, novaig trigar gaire a adonar-me que es trac-tava d’un llibre d’una extraordinària im-portància. Malgrat, doncs, els 1.500grams de les seves 800 pàgines i les limi-tacions d’equipatge que tenia, no emvaig estar d’emportar-me’l cap a Mèxic,disposat a llegir-lo tan bon punt esdevin-gués una oportunitat. Doncs bé, desprésde fer-ho, la idea inicial d’aquell matí alGironès s’ha confirmat amb escreix.Tant a L’Avenç com en obres de més em-penta, ja havia admirat la capacitat deFontana de generalitzar basant-se en re-cerques particulars molt acurades, peròen aquest darrer llibre l’historiador, jamolt ben forjat, abraça pràcticament totaquest món que s’ha “globalitzat” –i co-lonitzat econòmicament també– d’unamanera tan accelerada durant els dar-rers quaranta anys, després d’haver-seanat alliberant força durant les sis dèca-des anteriors.

NO VULL PAS DIR que en el segle XX totsels esdeveniments de qualsevol indretdepenguin del que passa arreu, però síque és difícil pensar que restin total-

ment al marge. Aquesta és potser la con-clusió primera que deixa la revisiód’aquesta obra: que esdeveniments que,per “deformació patriòtica”, suposàvemque eren completament asèptics de con-taminació forastera, resulta que a diver-sos llocs es presenten de manera similari sovint les raons són les mateixes. Hi hauns trets bàsics que permeteren reduirla manca d’equitat i milloraren la distri-bució de la riquesa, però després delsanys setanta la tendència fou contrària.En aquesta part estem...

“DÉU ME’N GUARD” d’explicar tot el llibre!Només m’atreveixo a suggerir-ne la lectu-ra per entendre millor les coses. Així ho fael mateix Fontana quan explica el quepassa a Catalunya “fent-la petar” ambJoan Tardà a la revista Eines (28). El seuconeixement d’Europa i d’Amèrica li per-met fer-nos veure per què Espanya éscom és: amb tantes reminiscències feu-dals, dominada per una camarilla fran-quista que va saber passar de la dictaduraa una hipotètica democràcia i que estàdisposada clarament a fer marxa en enre-re si els seus interessos perillen.

José M. Murià

Del particular al generalTribuna

Obligats a marxar

b Soc estudiant i em veig obli-gada a marxar del país on henascut. He de dir adeu a la fa-mília i amics per marxar a unaltre país, perquè el meu paísés corrupte quan la gent esmor de gana, perquè el meupaís reprimeix els que dema-nen democràcia, perquè almeu país els avis dormen alspassadissos dels hospitals queestan desbordats, perquè lapolicia i l’exèrcit ataquen la po-blació i la seva dignitat, perquèla societat està dividida en dosbàndols i es crea odi als car-rers, perquè no vull que elsmeus fills vegin el que jo he vistamb els meus propis ulls. Noestic parlant de Síria, l’Iraq oPalestina… Estic parlant d’Es-panya. Sí, aquella Espanya quemolts donarien la vida per de-fensar, el país representat perla bandera groga i vermella quepenja dels ajuntaments. Unadona gran em va dir que el fu-tur era meu. En aquell moment

vaig decidir que no el malgas-taria en un país amb corrupciói molt menys amb una justíciahipòcrita que la tolera. Els jovesestem marxant perquè el futurés nostre i el volem viure senseestar condicionats per una Es-panya hipòcrita. Però quansortim al carrer un 3 d’octubredel 2017 i l’aire dels carrers ésple d’amor, pau, ganes de deci-dir per al nostre futur, la nostrapolicia plora d’emoció, donemgràcies als bombers per podercomptar amb ells... Les ganesde marxar de casa desaparei-xen, les ànsies de quedar-me acasa creixen i al meu entorn hiha felicitat. Estic parlant de Ca-talunya, quin gran contrastamb Espanya, no?NATÀLIA CUBARSÍGirona

El perill de la caça

b Ja és habitual que la tempo-rada de caça doni notícies de lamort d’alguna persona pelstrets d’un caçador. Quasi sem-

pre passen desapercebudes ose’n fa poc ressò i hauria de sertema de debat. Aquest cop hapassat a la zona de Vandellòs,abans a Viladasens, etc. Un ca-çador que en mata un altre,company seu, confonent-loamb un senglar. Queda de-mostrat que el caçador moltesvegades dispara irreflexiva-ment, només perquè algunacosa belluga, sense comprovarabans de què es tracta. Si aixòpassa de dia, imaginin-se elque li pot passar a qualsevolque passegi quan es fa fosc,que és quan molts caçadorsdisparen contra els ocells(tords, becades, etc.), quanse’n van a joc. Aquesta pràcti-ca no s’aguanta per enlloc.ELOI RIUBUGENT I ALSINATorroella de M. (B. Empordà)

Carta als Reis

b Estimats Reis d’Orient,aquest any les meves peticionspotser seran extravagants, pe-rò les circumstàncies s’impo-

sen per sobre de la contenció.Vagi per endavant, que he es-tat bona persona, fent cas a leslleis catalanes i al Parlament deCatalunya i he participat entu-siàsticament en els esdeveni-ments per defensar la dignitatde Catalunya. Espero que noem tingueu en compte haverdesobeït lleis i tribunals espa-nyols. Us demano: la derogacióde l’aplicació de l’article 155; laindependència de Catalunya;treball ben remunerat amb ha-bitatge, serveis socials i sanita-ris per a tothom; una societaten pau, justa i solidària; que de-mocràcia, estat de dret, lliber-tat, dignitat, pau i justícia tin-guin sentit i no siguin paraulesbuides en boca d’ase; que Ta-bàrnia vagi a voltar per l’espaisideral, i si només m’heu deportar una cosa que sigui la lli-bertat dels presos i exiliats po-lítics. Ah! Per als que ens insul-ten, ens peguen i no ens deixenviure en pau, tones de carbó!JORDI LLEAL I GIRALTBADALONA

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Isona Passola, PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

“Amb la reclamació de l’IVA a TV3 i l’anul·lació de la taxaals operadors, el cinema en català queda tocat i enfonsat”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El senyor Wolfobserva unarecessió global de lademocràcia i delsvalors que l’hanguiat des del finalde la Segona GuerraMundial

a unes setmanes vaig tenir el plaerd’assistir a una conferència de Mar-tin Wolf. El senyor Wolf és el cap de

la secció d’economia del Financial Times.Fa dècades que és un dels millor articulis-tes del diari, autor de llibres de lectura im-prescindible i una referència mundial delpensament liberal. En el sentit més brità-nic de la paraula liberal: democràcia par-lamentària, tolerància i pluralitat políticai lliure iniciativa privada sense perdre devista la justícia social. Recordem que el pa-re del liberalisme, Adam Smith, és arreurecordat per la famosa “mà invisible”, me-tàfora de les bondats i l’eficiència de l’eco-nomia de mercat, però és també autor delllibre La teoria dels sentiments morals,on insisteix que el lliure mercat sense unsprincipis morals que el guiïn no funciona.

EL SENYOR WOLF va fer un discurs brillant.Va dir moltes coses en relativament poctemps, va apuntar idees sobre Europa i elmón, i va fer servir la ironia i el sentit del’humor a la manera més britànica. Cadatres o quatre minuts feia un gest simpà-tic, apujant-se els pantalons amb les duesmans. Li conferia més proximitat, coml’avi estant per casa. Amb la bonhomiad’un dels personatges entranyables de lesnovel·les de Charles Dickens. Però mal-grat la ironia, el sentit de l’humor, el verbincisiu, el Sr. Wolf em va semblar que es-tava trist. Pessimista sobre l’estat actualde les coses. Primer de tot al seu país. ElSr. Wolf no era gens partidari del Brexit. Ino sembla gens optimista sobre el resul-tat final de les negociacions entre el seugovern i les institucions europees. Va ar-ribar a dir que al Regne Unit no és que nohi hagi un govern sòlid, és que no hi ha go-vern, com tampoc hi ha partit del governni partit de l’oposició.

EL SENYOR WOLF TAMBÉ està preocupatper Europa. Va recordar que entre el cen-tenar de principals empreses que impul-sen les noves tecnologies en l’àmbit glo-bal, no n’hi ha cap d’europea: són totes

F nord-americanes o asiàtiques. Per prime-ra vegada en la història moderna, una re-volució industrial no estarà liderada perEuropa. Constatat això, insistia en la ne-cessitat que Europa s’esforci per seguiressent un referent global en el terreny po-lític, liderada per l’eix Alemanya-França.Malgrat que les dificultats de Merkel perpoder formar govern també li semblen unperill que pot frenar l’impuls que va supo-sar el triomf de Macron a França.

L’ARGUMENT VA SER QUE EUROPA pot ser eldarrer pol veritablement democràtic almón. Els pols emergents, com ara la Xinai Rússia, amb totes les seves fortaleses, te-nen un model social molt allunyat del queals europeus ens agrada i del que ente-nem per democràcia. I, malauradament,els Estats Units, que segons paraules delsenyor Wolf havien estat una democràcia“sòlida com una roca”, amb la presidènciade Trump han perdut aquesta condició.Han defugit el seu paper tradicional de re-ferent en les democràcies occidentals. Li

fa por que el final del procés de globalitza-ció liderat per Occident i de l’ordre mun-dial liberal liderat pels Estats Units desdel final de la Segona Guerra Mundial de-generi en desglobalització i conflictes detot ordre, sense una ressurgència de la co-operació.

TAMBÉ OBSERVA UNA RECESSIÓ democrà-tica global. Alguns països de l’est d’Euro-pa s’emmirallen en l’estil de la dictaduraplebiscitària en què s’ha convertit Rússia.A Turquia i a l’Iran passa el mateix. A Eu-ropa cada elecció suposa el perill de l’as-cens de la ultradreta, i comença a fer-seevident que aquesta ultradreta, sense re-conèixer-ho explícitament, ja és al poderen alguns països de la perifèria d’Europacom ara Hongria i Polònia. A la Xina elpresident Xi ha reafirmat el seu poderdins del Partit Comunista, i també el po-der del partit sobre l’Estat i el de l’Estatsobre la gent.

PERÒ EL QUE EL FA ESTAR més preocupatés el paper dels Estats Units i Trump.Textualment, en el seu darrer article alFinancial Times diu: “Una democràcia li-beral només sobreviu si els participantsreconeixen la legitimitat dels altres parti-cipants. Un líder que ordena als seus fun-cionaris perseguir els seus oponents ésun dictador en potència, no un demòcra-ta.” Insisteixo que estava parlant deTrump, del president del que ell sempreha considerat la democràcia més sòlidadel món, i no del president de Polònia,Hongria o algun altre país de la perifèriageogràfica i política d’Europa.

EL SENYOR WOLF OBSERVA una recessióglobal de la democràcia i dels valors quel’han guiat des del final de la Segona Guer-ra Mundial, i està trist. I jo, modestament,també estic trist. El Quim, els Jordis il’Oriol encara són a la presó. I això tambéés una greu “recessió democràtica” i nopas dissociada de les esmentades ante-riorment.

Josep Manel Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade-Business School

El senyor Wolf està tristTribuna

egna la confusió.Els partits polítics

estan enrocats. Lesproclames de restitu-ció es contrarestenamb la frivolitat dels

comentaristes que amb total desimbol-tura proposen i retiren candidats o recla-men passes al costat, endarrere o enda-vant. De moment hi ha poques certeses:els resultats de les eleccions, la data deconstitució del Parlament i una possibledata per al debat d’investidura.

Del resultat de les eleccions es des-prèn una composició de la cambra ambtots els diputats i diputades electes queno tindran cap problema per retirar la se-va acta corresponent. Els dubtes comen-cen després: els que són a l’exili i a la pre-só podran votar? Com ho faran? Convéara recordar que la història del Parla-ment des del 1980 té diversos exemplesde governs de coalició i de sumes de votsque han deixat fora de l’escena de la go-vernança la força política més votada. Lacomposició de la mesa resultarà doncsde la combinatòria propiciada pels resul-tats electorals i no pels desigs explícits oocults de Ciutadans o del PP. Convé re-cordar també que en aquests momentsel govern (a la presó, a l’exili o a Catalu-nya però als llimbs) seria un govern enfuncions amb poders limitats. La incerte-sa s’agreuja per la investidura: no hi hamecanismes per a un debat a distància,si no és posant encara més a prova la so-lidesa i la credibilitat de les institucionsparlamentàries. Tècnicament és més fà-cil (però d’una gran complexitat) quePuigdemont torni a ser elegit i investitpresident que veure’l presidint la sessiód’investidura des del banc del governrestituït. El dilema és per als convocantsde les eleccions, el PP, que poden acabarfent mofa de la democràcia que diuenque representen. Fet i fet, un “fracàs co-lossal”, segons paraules de Jordi Amat.Primer, com es pot investir? Segon, dei-xaran investir? Tercer, què es pot fer uncop investit? Regna la confusió.

R

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Investidura

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

any 2017 ha estat un anyclau en la recuperació dela memòria històrica i ladignitat dels morts i des-

apareguts durant la Guerra Civil.Des de finals de juliol el Departa-ment de Relacions Exteriors i Insti-tucionals del conseller Raül Rome-va va engegar, a través d’un con-curs públic, el pla d’excavació defosses per al 2017, i continuarà alllarg del 2018. En haver-se aprovatabans de la intervenció dels comp-tes de la Generalitat, ha disposat departida pressupostària per poderdesenvolupar-se malgrat l’aplicaciódel 155 i la intervenció del govern.El govern ha incrementat de 380 amés de 500 les fosses localitzadesarreu del país, i està treballant jasobre el terreny en algunes d’elles,amb el resultat de localitzar restesde més de 200 individus en total.En paral·lel, s’ha posat en marxaun programa d’identificació de fa-miliars a través de proves d’ADNque realitza l’Hospital de la Valld’Hebron, en el qual ja s’han ins-crit, segons el darrer recompte,1.089 persones que busquen algunfamiliar desaparegut durant laguerra.

Aquesta actuació és la primeraque s’ha fet a l’Estat espanyol en 80anys des de la Guerra Civil. La per-met la llei de memòria històricaque es va aprovar el 2009. El go-vern espanyol havia aprovat dosanys la llei de reparació històrica,però era una llei que deixa en mansdels familiars la recerca i no capaci-ta l’Estat per buscar per iniciativapròpia les restes de les víctimes,identificar-les i dignificar el seu re-cord.

La llei catalana sí. A més d’anul-lar els judicis sumaríssims del fran-quisme, la llei permet a la Generali-tat actuar d’ofici per localitzar lesfosses, obrir-les i identificar les víc-times. Però no va ser fins a l’arriba-da, el 2015, de Raül Romeva a laconselleria que es va posar en mar-xa un ambiciós pla per intentar lo-calitzar les víctimes desaparegu-des, d’un bàndol o de l’altre, i digni-ficar-ne la memòria. Abans, la Ge-neralitat havia actuat en tres fossesi a instàncies de familiars. A partirdel 2015, però, es va posar en mar-xa el desplegament d’un pla mésambiciós que ha tingut aquest2017 els seus primers resultats so-bre el terreny.

L’

Segons ha explicat la directorageneral de Relacions Institucio-nals, Carme Garcia, el govern hapassat de tenir un mapa de 380 fos-ses localitzades a 515. L’ampliaciós’ha fet gràcies a estudis de geoloca-lització realitzats d’ofici per la Ge-neralitat, en molts casos a partir de

la memòria oral dels habitants de lazona. Així, per exemple, es va loca-litzar la fossa de les Campusines, ales Terres de l’Ebre, on s’han trobatles restes de més de 100 individus.“Tenim clar que n’hi ha més, de fos-ses, encara per localitzar, però enaquests moments tenim aquestmapa que ens permet anar treba-llant intensament durant els pro-pers anys”, explica Garcia.

En paral·lel, s’ha anat ampliantel cens de desapareguts. Aquestcens es va obrir l’any 2000 i en dosanys ha passat d’uns quatre mil fa-

miliars que cerquen algun desapa-regut a 6.090 en el darrer recomp-te. Les dades del cens es recullen através de la web de memòria histò-rica del departament. En el cens hiconsta el nom del desaparegut, laseva darrera localització i altres in-formacions d’interès que ajudin a laseva identificació. Un 20% de lespersones buscades són de fora deCatalunya: soldats d’altres llocs del’Estat i brigadistes internacionals,que són reclamats pels seus fami-liars a l’estranger.

Però la recerca ha fet un saltqualitatiu important amb la intro-ducció de la recerca genètica. Al-guns particulars havien iniciat pelseu compte un banc d’ADN, que laUniversitat de Barcelona va posaren marxa. El 2015 s’hi havien aco-llit unes 70 persones que buscavenels seus familiars. Les proves noeren gratuïtes, i això dificultava elseu creixement. Aquell any, però, laGeneralitat va decidir convertir-loen un projecte d’interès públic ge-neral i que fos la base per identifi-car i dignificar la memòria de lesvíctimes de la guerra. La conselle-ria de Romeva va convertir-lo lla-

vors en un projecte troncal del de-partament, i va buscar fer-ho a tra-vés de recursos públics. El Departa-ment de Salut, dirigit per AntoniComín, s’hi va prestar, així com elde Justícia, per a les proves foren-ses, per tal de poder realitzar les ta-ques d’identificació d’ADN de fami-liars i de les restes amb recursospropis. En aquests moments, jas’han fet proves genètiques a 1.087persones que busquen algun fami-liar desaparegut: 688 de les comar-ques de Barcelona, 76 de Lleida, 73de Girona, 104 de Tarragona i 157de l’exterior. Les proves són gratuï-tes i les centralitza la Vall d’He-bron. Per als residents exteriors(familiars residents en altres llocsde l’Estat, o exiliats a França, o fa-miliars de brigadistes), se’ls enviaun equip amb el material per a larecollida de la mostra i el seu envia-ment per correu franquejat.

El creuament entre l’anàlisid’ADN de familiars i el de les resteshumanes que es van trobant a lesfosses començarà a donar resul-tats, molt probablement, al llargd’aquest any. De fet, s’espera unaprimera identificació per ADN lespròximes setmanes: a la fossa deCassà de la Selva, on hi havia enter-rada una persona en un indret queera conegut com la fossa del SoldatDesconegut, s’ha extret una mos-tra d’ADN de les restes i es compa-rarà amb el de dues famílies quesospiten que és seu, una de la Repú-blica Txeca i una altra d’Eslovà-quia.

En aquests moments s’està tre-ballant en les fosses de les Campo-sines (Ebre), el Soleràs (Garrigues)–on ja han aparegut 65 individus is’espera que se superi el centenar–i a la Ribera d’Ebre, en un fossa quetambé podria tenir entre 60 i 90 in-dividus. Ja s’han completat els tre-balls a Figuerola d’Orcau (PallarsJussà, amb 17 individus), Vilanovade Meià (Noguera) i el Prat de Llu-çanès, entre altres. A continuació,hi ha actuacions programades alSegrià, a Torelló i a Móra d’Ebre,amb un plantejament inicial de tre-ballar sobre 40 fosses el 2018. Algu-nes amb soldats del bàndol nacio-nal i d’altres amb republicans. “Es-tem molt satisfets del programa, ésuna feina de reparació que s’haviad’haver fet fa 80 anys, però no es vafer ni fa 40 amb la represa demo-cràtica, i calia fer aquest exerciciper recuperar la memòria i la digni-tat de totes les víctimes”, conclouCarme Garcia. ■

L’any de la memòria

Salvat del 155.La decisió d’unificartotes les actuacionsdel pla de fosses enun únic contracte,que es va resoldre afinals de juliol del2017, ha salvat elpressupost d’aques-ta actuació, que s’hapogut anar desenvo-lupant durant el dar-rer trimestre senseveure’s afectat per laintervenció de les fi-nances de la Genera-litat duta a terme pelgovern espanyol, nitampoc per l’aplica-ció de l’article 155, jaque és una actuacióaprovada prèvia-ment i amb el seupressupost assignat.

MEMÒRIA · Durant el 2017 la Generalitat ha posat en marxa el pla d’excavació per trobar desapareguts i identificar elscadàvers de les fosses de la Guerra Civil RECERCA · Més de mil persones han donat el seu ADN per trobar els seus familiars, ila Generalitat ja ha localitzat més de 500 fosses RESULTATS · Les primeres identificacions són imminents

David MarínLLEIDA

Treballs d’exhumació d’una fossa comuna a Prats de Lluçanès, el setembre passat ■ GUILLEM FREIXA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’ha ampliat el cens dedesapareguts i ja són mésde 6.000 les personesque cerquen algú

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 2018

1371

79-1

1716

46®

El professor, enginyer i po-lític Antoni Subirà i Claus,una de les figures clau delpujolisme, va morir sobta-dament ahir a la tarda acasa seva a Premià de Mar.Casat, amb tres fills i qua-tre nets, Subirà, que hau-ria complert 78 anys al fe-brer, va ser el 1974 un delsfundadors de Convergèn-cia Democràtica de Cata-lunya amb Jordi Pujol, Mi-quel Roca i Anton Canye-lles. Posteriorment seriael membre del govern quemés temps va estar en po-

lítica activa, després delmateix Pujol, amb qui, percert, eren parents a travésde la seva esposa. Es donael fet que l’expresident totjust va sortir divendres del’hospital després de pas-sar-hi deu dies ingressatper una pneumònia.

Subirà, un dels seusgrans homes de confiançaen tota la seva trajectòriapolítica, va ser diputat deCiU de 1980 a 1989 –desde 1982, com a portaveudel grup parlamentari–,quan va ser nomenat con-seller d’Indústria i Energia.El 1996 va passar a exercirla cartera de Comerç i Tu-

risme fins al 2002, percompletar així una etapade 13 anys com a conselleren què va impulsar la inter-nacionalització del siste-ma productiu, nombrosesinfraestructures tecnolò-giques i polítiques de fo-ment de la qualitat i la com-petència, la recerca i el des-envolupament i l’equitat,en què va destacar la posa-da en pràctica de la meto-dologia de clústers. Des-prés de plegar, seria mem-bre del consell assessor dela Fundació Centre d’Estu-dis Jordi Pujol.

Nascut el 1940 a Mataróen una família d’indus-

trials, la formació de Subi-rà era eminentment eco-nòmica. Doctorat en engi-nyeria industrial a la UPC,va fer un màster a l’InstitutTecnològic de Massachus-setts, als EUA, d’on va tor-nar el 1965 per incorporar-se com a professor a l’esco-la de negocis barceloninaIESE, on va exercir tota laseva carrera professional ion de fet ara era professor

emèrit de direcció finance-ra. A més, en la seva trajec-tòria va treballar com aconsultor d’empreses comara Cepsa, Nestlé, IBM iAcesa. En el vessant cultu-ral, Subirà va presidir elconsell d’administració deldiari Avui de 1979 a 1988, ides del 2010 va ser al pa-tronat de la Fundació Enci-clopèdia Catalana, de quèhavia assumit la direcció fa

dos anys.La coordinadora gene-

ral del PDeCAT, MartaPascal, va expressar ahir aTwitter la tristesa per lamort: “Ningú com ell va sa-ber interpretar la força dela indústria catalana, lacompetitivitat del nostreteixit econòmic i la neces-sitat que la Catalunya in-dustrial es fes un lloc almón.” ■

Ò. PalauBARCELONA

Mor l’exconsellerAntoni Subirà,fundador de CDCa Figura clau del pujolisme, va ser set anys portaveu deCiU i tretze més conseller a Havia estat vinculat a l’Avui

Antoni Subirà, durant una entrevista a El Punt Avui el novembre del 2013 ■ ORIOL DURAN / ARXIU

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

La independència de Cata-lunya es convertirà aquestmes de gener en tema dediscussió entre els estu-diants d’entre 13 i 18 anysdels Estats Units. I és quemés de 3.000 institutsparticiparan en el conegutcom a Speech & Debate,una competició de debatoberta als alumnes de se-cundària de tot el país enquè cada mes es discuteixun tema diferent, ja siguinacional o internacional.Fins ara, s’ha qüestionat,per exemple, si els EstatsUnits haurien de prohibirla tinença privada d’armesi l’amenaça que repre-senta Corea del Nord peral país nord-americà. Enaquesta ocasió, més de lameitat dels estudiants–que poden votar entre lesdues propostes finalistes–van preferir tractar la crisicatalana abans que l’altraopció, que plantejava unaampliació de l’OTAN.

“Espanya ha de conce-

dir la independència aCatalunya?” Aquesta ésla pregunta que haurand’abordar els participants,exposant arguments a fa-vor i en contra al llarg dels40 minuts de durada decada ronda. Aquest cap de

setmana ja s’han fet unacinquantena de competi-cions arreu del país i s’hanpogut veure els primersenfrontaments. La mésdestacada ha tingut lloc aArizona, on s’han aplegatmés de 500 estudiants.

“Aquesta mena de de-bats permeten que els jo-ves aprenguin a investi-gar sobre un tema i en tin-guin una opinió pròpia”,explica Ruth Foust, unacatalana mare d’un delsjoves que han abordat la

pregunta del mes a Arizo-na. De fet, no són els ma-teixos equips els que trienquina posició volen de-fensar, sinó que canviende bàndol en cada ronda.Una de les motivacionsdels estudiants per parti-

cipar en la competició ésaconseguir prestigi, ja quefer-ho els podria facilitarl’admissió a les universi-tats privades del país.

Els jutges, però, no sónprofessionals, sinó els pa-res dels mateixos estu-diants, que no poden valo-rar ni els seus fills ni com-panys del seu mateix ins-titut. “A vegades, les de-cisions dels jutges no sóndel tot justes”, reconeixFoust. Però no només esvaloren els arguments ques’hi exposen, sinó també sil’equip rival és capaç de de-tectar informació erròniai refutar-la. De fet, Foustalerta que no totes les da-des que s’utilitzen per de-fensar una posició són cor-rectes: alguns dels partici-pants han parlat de mortsl’1-O i d’una invasió d’Es-panya a Catalunya al segleXVIII. “La falta d’informa-ció històrica i de compren-sió del sentiment catalàels dificulta justificar unaconclusió”, indica aquestamare, que també exerceixde jutgessa en el debat.

Tot i que al final del mesno hi ha una posició gua-nyadora, sí que s’analitzaquin és el punt de vista ques’ha imposat en més ron-des. En aquest sentit, Foustpercep que l’opinió en con-tra de la independència ésmajoritària: “És difícil con-vèncer algú per canviar unasituació, per això és més fà-cil defensar l’statu quo”,que en aquest cas és la uni-tat d’Espanya. ■

a Durant el mes de gener, milers d’estudiants de tot el país discutiran sobre la crisi catalana a Mésde 500 joves han participat aquest cap de setmana en la competició d’Arizona, una de les més importants

Judit LariosBARCELONA

La independència, a debatals instituts dels Estats Units

Una estudiant defensa la seva posició en una de les rondes del debat celebrat a la Universitat d’Arizona ■ TWITTER RUTH FOUST

S’entra en una primerasetmana decisiva per a lacristal·lització d’un pacteentre els grups indepen-dentistes, d’entrada perdefinir la mesa del Parla-ment, que s’ha de votar eldia 17. Després d’una tre-va en les converses el capde setmana, JxCat, ERC ila CUP buscaran a partird’avui un acord a tres queno s’hauria de demorargaire, tenint en compte

que si han de plegar algunsdels diputats electes –n’hiha tres de presos i cincd’exiliats– per garantir lamajoria s’hauria de saberamb certa antelació. “Molttemps no queda, la mesas’hauria de resoldreaviat”, admetien fontsconsultades de JxCat.

A Amer, on va anar a unconcert per recaptar fonsper als familiars dels pre-sos i exiliats, el consellerJordi Turull tranquil·litza-va el públic assegurant:“Hi haurà mesa del Parla-ment, hi haurà govern i hihaurà president, que ja eltenim”, en referència aCarles Puigdemont, fill delpoble. Segons ell, les cosess’estan “fent bé” i no hi ha

“dret al desànim”. “Us de-mano que ens feu confian-ça. Serem dignes del resul-tat del 21-D”, tancava.

També ahir el secretaride coordinació territoriald’ERC, Isaac Peraire, visi-tava Oriol Junqueras a lapresó per primer cop desque el Suprem li’n va dene-gar la sortida, i aprofitavaper repassar amb ell elspunts clau de la negocia-ció. Peraire, que també hiva saludar el conseller Joa-quim Forn, deia a Twitterque havia vist Junqueras“serè”, i li havia transmèsun “missatge d’ànims” i lanecessitat de mantenir lafortalesa i fer molta feina.

Després que fins ara to-tes les reunions hagin es-

tat bilaterals, la intencióés que aquests dies s’alter-nin amb trobades a tres,segons explicava ahir al’ACN el portaveu d’ERC,Sergi Sabrià, que mantéque els punts de partida“són bons” per arribar a unpacte. En aquest marc, Sa-brià veuria bé que s’anés

més enllà de l’acord parla-mentari de l’última legisla-tura i la CUP entrés al go-vern per reforçar l’estabili-tat de la majoria. “Seria boper a tothom”, diu el por-taveu, disposat a explorar-ho amb els cupaires “tantcom calgui per veure finson volen ser-hi aquesta ve-

gada”. A més, si la CUP hoplanteja, ERC està dispo-sada a parlar de cedir-losun diputat perquè man-tinguin el grup propi, tot ique el reglament del Parla-ment “és una mica méscomplex” que el del Con-grés –on això és habitual–,ja que la cessió hi té efectestota la legislatura.

Més enllà d’això, Sabriàdeixava clara la voluntat,“pràcticament obsessió”,d’arribar a acords amb elscomuns la propera legisla-tura en molts projectes“que es poden portar a ter-me conjuntament”, com lalluita contra els desnona-ments o la pobresa energè-tica. Com que la prioritatés tancar la mesa i la inves-tidura entre independen-tistes, ara “no hi ha exces-siva pressa” per encetarels contactes, però ERC javaticina “una etapa on elsacords amb l’entorn de Po-dem i els comuns han deser permanents”. ■

a Turull demanaconfiança i diu que hihaurà govern, i ERC hiofereix lloc a la CUP

Ò. Palau / J. FerrerBARCELONA / AMER

JxCat, ERC i CUP buscarandes d’avui un acord a tres

Turull va ser ahir en un concert solidari a Amer ■ M. LLADÓ

84

37

00

61

48

19

1

18

02

1

om veu el pas de la políti-ca local a la nacional?Apassionant. M’agrada

molt la política i és un repte pas-sar ara a la política nacional i enun moment tan transcendentalcom aquest.

En quin moment estem, doncs?En el de contribuir a construirun nou país. Amb respecte a tot-hom, pensi com pensi i siguinquines siguin les seves idees. Esva declarar la república, els ciu-tadans han donat ara la majoriaals grups que la defensen, i tocacomençar a construir.

De moment, s’haurà de formargovern. Puigdemont podrà serpresident?És el que toca. Restituir el go-vern que hi havia abans del 155.El bloc anti-155 és el que haguanyat i per tant els ciutadansens han donat l’encàrrec decontinuar el camí iniciat.

Hi ha represàlies molt dures del’Estat, i se n’esperen més, si es

C

Regidora del PDeCAT a l’Ajuntament de Sorti diputada electa de JxCat al Parlament

● Educadora infantil, pallaresa nascuda al’Hospitalet i regidora a Sort des del 2007, fa elsalt a la política nacional com a diputada delJxCat en la legislatura que ara comença

Imma Gallardo

David MarínLLEIDA

“Els CDR han estatun gran exemple,ens necessitem atots i totes”

continua el mateix camí.No s’entén enlloc que l’Estat ha-gi actuat així. És un gran error.El que hi ha plantejat és un pro-blema polític, i una veritable de-mocràcia treballaria per resol-dre’l políticament.

Creu que aquesta legislatura espodrà treballar amb normali-tat?Soc molt optimista. Confio quetothom s’adonarà per fi quesom davant d’un problema polí-tic i que l’única manera de resol-dre’l és políticament i escoltantels ciutadans.

Amb democràcia i no amb tri-bunals?És tan senzill com això. Enaquestes coses som molt dife-rents. Des de l’Estat s’ha actuatamb una cultura política moltantiga, mentre que la políticacatalana està més orientada aldiàleg, a la diferència, al respec-te als drets humans. I la sevamanera d’actuar s’ha vist queha servit de ben poc. Han anul-lat lleis, han utilitzat la majoriapolítica que tenen al TribunalConstitucional per anul·lar les

decisions del Parlament, hanaplicat el 155 per destituir-lo iconvocar eleccions, però tornaa haver-hi la majoria democràti-ca que hi havia abans del 155.

I què s’ha de fer, ara?Ara desmantellar el 155. Quanens adonem de l’abast que hatingut, veurem segurament quehi ha molta feina a reconstruir.Hem de restituir el govern, totallò que s’hagi desmuntat ambel 155 a les nostres administra-cions, i a partir d’aquí començara treballar per la República. Iper fer-ho ens necessitem a totsi totes, siguin quines siguin lespreferències partidàries i ideo-lògiques de cadascú. L’exempledels CDR és el camí a seguir. Amuntanya han estat una einaimportantíssima. Mai s’haviavist gent tan diferent treballantplegats, tots fent pinya. Al Piri-neu ha estat senzillament bru-tal. Gent que potser en la políti-ca municipal estem en bàndolsben diferents, però a l’hora dedefensar la democràcia, la lli-bertat, els drets humans i unaidea de República per poderconviure conjuntament tots els

catalans, hi estem braç a braç,com el dia 1 d’octubre defen-sant els col·legis. Estic conven-çuda que més tard o més d’horaens en sortirem.

A Sort, en la seva etapa al go-vern local, va portar benestarsocial. Quins temes voldriatractar ara des del Parlament?Soc educadora infantil i els te-mes relacionats amb aquestàmbit, l’educació, el benestarsocial, em preocupen. Però tam-bé tot allò que té a veure amb eldesenvolupament del territori,que les comarques com les delPirineu puguin tenir infraes-tructures i serveis adequats,consolidar població i créixer. Nonomés calen millors comunica-cions per carretera, que també,sinó també que internet arribiarreu, que s’hi pugui treballar igenerar economia des de les co-marques rurals, amb el turismei també amb bones infraestruc-tures, per als nous professionalsi les noves tecnologies. Des del’administració s’ha de treballarperquè s’aturi la despoblació, esfixi la gent al territori i aquestescomarques siguin un focus de

noves oportunitats.

Anar al Parlament significaaparcar temporalment la feinad’educadora infantil. Ho troba-rà a faltar?Sí! És l’únic que em sap greud’aquesta nova etapa. El tracteamb els nens i les nenes és moltgratificant. Però també és unaoportunitat per intentar treba-llar des del Parlament a favor del’educació i, especialment, del’educació infantil, de 0 a 3anys. És una etapa importantís-sima de l’educació dels nens, pe-rò en canvi està menystinguda ino se la valora per la importàn-cia que té. És una època vital enel desenvolupament dels in-fants, és el moment en què esposen els fonaments psicomo-trius, relacionals, d’autoestima,de personalitat. En altres païsosaquesta etapa està molt més re-coneguda en l’àmbit educatiu iels seus professionals estan mésben formats, pagats i valorats.Catalunya ha estat pionera eneducació, amb moviments comel de Rosa Sensat, però a lesllars d’infants no se les ha valo-rat prou fins ara. ■

Imma Gallardo és regidora a l’Ajuntament de Sort i, ara, diputada de JxCat al Parlament ■ D.M.

EDICIÓ DE LLEIDA DILLUNS · 8 de gener del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

178388-1177277w

8011

75-1

1787

81®

1344

05-1

1636

17®