Edició de LleidaDIMARTS · 6 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14540 - AVUI / Any XL. Núm. 13410 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Albert Vinseiro. Gerent Viatges Regina

“Andorra-la Seués un aeroportpetit però té elseu mercat”

178388-1177277w

8011

75-1

1787

81®

NACIONAL P18

Fomentcastigala Cecotsuspenent-latot el 2018L’assemblea haurà deratificar la decisió

NACIONAL P14-15

Se’ls quedenMESURES · Els tambécondemnats GemmaMontull i Daniel Osàcarno poden sortir del paísi eludeixen la preventiva

PRESÓ · L’Audiènciade Barcelona ordenaengarjolar Milleti Montull per risc defugida i ja són a Brians 1

Un amosense cadira(de rodes)

LA CRÒNICA JORDI PANYELLA

La cadira buida de Millet ■ EFE / QUIQUE GARCÍA

Un cotxe circulant per la C-13, a l’altura d’Escaló, al Pallars Sobirà, ahir al matí ■ ACN

NACIONAL P16-17

La neu deixa gruixos destacats a tot el Pirineu, amb lleus problemes

Nevada contundent

JxCat i ERC fanvia per l’acordd’investiduraEls partits asseguren que hi ha avençosper desbloquejar la situació i es debat elpaper de l’assemblea d’electes, mentre laCUP es reuneix amb Puigdemont

P6-12

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

iutadans va tenirmés d’un milió de

vots en les eleccionsdel 21 de desembre.Va ser el partit que enva tenir més. De fet,

per primera vegada ha guanyat uneseleccions catalanes un partit que nonomés no és catalanista, sinó que ésuna esmena a la totalitat del catala-nisme. Una esmena a la totalitat del’oficialitat institucional, als grans con-sensos del país. Moltes de les rèpli-ques que es puguin fer d’aquesta rea-litat segurament són veritat. Que hihavia candidats presos o a l’exili, queha aglutinat excepcionalment vot útildel PP, el PSC i els Comuns per aturarl’independentisme. Que és qui més di-ners s’ha gastat. Que l’han ajudat elsmitjans de comunicació. D’acord. PeròCiutadans, un partit que no només noés independentista, que no només noés catalanista, sinó que directamentés una esmena a la totalitat del siste-ma català, ha obtingut més d’un milióde vots. Vots de ciutadans catalansamb noms i cognoms. I més enllà dels

amors o odis polítics que generin InésArrimadas o Albert Rivera, convé pre-guntar-se per què. Per què hi ha unmilió de catalans que han fet una es-mena a la totalitat del catalanisme,bona part del qual és ara independen-tista. És una reflexió que cal fer.

Un veterà del catalanisme, unaenorme figura del segle XX, ara pru-dentment callat, i que és una de lespersones que coneixen millor la socie-tat i les institucions del país, n’apuntaalgunes. Per pensar-hi. Una: l’inde-pendentisme ha regalat la banderacatalana a l’unionisme, agafant unaicona de part. Dues, i molt important:s’ha ofès molts castellanoparlants,per exemple amb el manifest Koinépel català com a única llengua oficial.Tres: el crit d’“els carrers seran sem-pre nostres”. Els carrers són de tot-hom. I un procés polític d’aquestamagnitud no es pot deixar només alscarrers, el que cal és direcció política.Són només uns breus apunts, peròserveixen per reflexionar sobre si de lavella dita de viure, treballar i sentir-ses’ha exigit massa o directament s’haofès aquest sentir-se.

C

Keep calmTian Riba

Ciutadans

Un veterà del catalanisme,ara prudentment callat,apunta alguns errorscomesos

ns llevem, ens dutxem, ens cor-dem les sabates, obrim i tan-quem portes, pugem i baixem es-

cales, mirem a dreta i esquerra per sive un cotxe, comprem una escarola ala plaça, anem a la feina, ens gratemon ens fa picor, i Oriol Junqueras, Joa-quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cui-xart segueixen a la presó i Carles Puig-demont, Clara Ponsatí, Meritxell Ser-ret, Antoni Comín i Lluís Puig es man-tenen a Brussel·les, amb perill carce-rari, si venen. Hem tornat al cine o alteatre, als restaurants, a comprar eltortell, a adquirir “roba”, i mentres-tant segueixen les citacions judicialsinquietants, les amenaces, les humilia-cions, el menyspreu. He dit que hi“hem tornat” perquè el mes d’octubre,després del referèndum, l’activitat co-mercial o el consum cultural es van in-terrompre, segons diuen les enquesteselaborades aquells dies: els dies de lesdetencions, els empresonaments i elsexilis i de l’activació de l’article 155 fu-nest. Ara tornem a bellugar-nos. Quèhem de fer, sinó? Quan a Londresqueien bombes la gent també s’orga-nitzava una vida normal en aparença,

E

amb cines, teatres i restaurantsoberts. En aparença, dic. Sabem qued’un moment a l’altre pot caure labomba d’una altra detenció, d’un altreempresonament... Una becaina decinc minuts, una distracció, i tot hacanviat, sempre en dolent. Jo, que jatinc uns anyets, i que vaig viure elfranquisme terminal i no tan termi-nal, no recordo uns dies tan incòmo-des. Segur que n’hi va haver d’equipa-rables, però el present sempre s’impo-sa amb més intensitat. La democràciano ens augurava aquestes coses, nique hi hagués la “raó d’estat”, esgrimi-da per l’Estat davant un intent de se-

cessió. Hamlet, en el seu dubte meto-dològic, veia en la lentitud de la justí-cia un dels motius per dimitir d’aquestmón. La justícia s’ha accelerat a Espa-nya, i ho fa de manera atrabiliària:presó preventiva per delictes que elsfiscals i els jutges s’inventen sobre lamarxa per justificar unes mesurescautelars que no anuncien res de boquan els casos arribin a judici. Diuenque hi arribaran aquest any mateix.Hamlet: la justícia ràpida tampoc noés garantia de res. Al príncep de Dina-marca no se’l veu esbroncant els seussúbdits. De fet, els súbdits ni aparei-xen a l’obra. A Espanya, el rei no dub-ta a renyar els seus que li desplauen.Això que acabo de dir, és susceptiblede ser denunciat? Un cantant s’arris-ca a la presó per criticar el rei i les cor-rupcions del partit que governa. En elfranquisme sabíem a qui recórrer: alspartits d’oposició al règim. On és l’opo-sició no al règim, que seria demanarmassa, sinó a la corrupció, als abusosjudicials i reials? Mirem a dreta i es-querra per veure per on serem atrope-llats, i l’escarola és més amargant i es-canya més a cada dia que passa.

“Després d’unoctubre paralitzant,hem tornat al cine oal teatre

Vuits i nous

L’aparent normalitatManuel Cuyàs

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/tjwjlv

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

na de les conclusions impor-tants del darrer baròmetre delCIS que es va fer públic ahir, ho

expliquem unes planes més endavant,és l’ascens imparable de Ciudadanos aEspanya. Sembla, segons interpretenels experts (els experts sempre han detrobar alguna explicació a tot), que lasituació de Catalunya els ha catapul-tat, i que en aquests moments passa-rien a ser la tercera força a Espanyaper primer cop a davant de Podemos.Temps enrere em vaig proposar no ferarticles dedicats a Albert Rivera, per-què em sembla que no se’ls mereix. Eltrobo fals, i trobo que el seu discurs noestà basat en gaire res més que enl’oportunisme i en pescar vots entreels ressentits i els anti alguna cosa.Que és, això sí, un gran xarlatà. Ungran venedor de fum que treu profitd’allà on hi veu vots. De fet, la seva for-mació ja va néixer així, no pas en favorde Catalunya sinó, al meu entendre, a

U “El baròmetredel CIS constataque, efectivament,Rivera és un granxarlatà

la contra de tot allò que en essència ésCatalunya. I és així que Cs ha estat desdel primer dia en contra de la immer-sió lingüística (bàsicament és allà onva créixer, en aquest discurs antiim-mersió lingüística) i les seves deriva-des: llegeixi’s TV3, la llei del cinema,de l’etiquetatge... I ara, quan han vistque a Catalunya hi tenen el terrenyadobat, són capaços d’inventar-se elque calgui per treure’n profit. Aquestcap de setmana passat, sense anar

més lluny, vaig sentir Rivera dient,textualment, que els independentistescatalans el que volen és “destruir Es-panya i destruir Europa”. Per l’amorde Déu! Escolti’m, senyor Rivera: delque es tracta és de marxar d’Espanya,això sí, però de tenir-hi molt bona rela-ció. Els independentistes catalans, noen dubti, volen una Espanya forta,gran i lliure. Però sense Catalunya. Ivolen (volem, de fet) una Europa dife-rent. No pas destruir Europa, no. Can-viar-la. Perquè una Europa que no res-pecta els seus pobles no sé si és l’Euro-pa que volem. Però vaja, essent comsón vostès, jo entenc que a Catalunyahi hagi qui estigui molt preocupat perl’ascens de Cs a Espanya. A mi, en can-vi, em sembla fantàstic. Perquè arri-barà un dia que farem una carambolasensacional: no només ens n’aniremd’Espanya sinó que, si continua així,els deixarem amb un govern de Ciuda-danos.

La carambolaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Per primer cop des de l’ajor-nament del debat d’investi-

dura de Carles Puigdemont perpart del president del Parlament,Roger Torrent, torna a respirar-seun cert optimisme entre les forcesde la majoria independentista delParlament. Les converses han estatconstants per tal de reconstruir lacomplicitat al voltant de l’objectiude formar el govern que responguimés fidelment al mandat de leseleccions del passat 21-D i que al-hora pugui posar fi a l’aplicació del’article 155 de la Constitució espa-nyola i, amb ell, al segrest de les ins-titucions de govern catalanes.

Tots dos objectius són igual-ment importants en termes de legi-timitat democràtica i de pràcticapolítica i les negociacions per asso-lir-los semblen ara ben encarrilades,si ens atenim al que transcendeix i alto de les declaracions. Aquesta ésuna bona notícia, perquè Catalunyai els seus ciutadans mereixen un go-vern que respongui al mandat de-mocràtic emès a les urnes i queatengui les urgències, les necessi-tats i els projectes que han quedatbloquejats políticament sota la res-ponsabilitat del govern espanyol.

El mereixen i el necessiten benaviat, perquè la perspectiva d’unesnoves eleccions, per molt que no ésdescartable, tampoc és la millor al-ternativa. Encara hi ha diversos es-cenaris possibles; l’últim que hatranscendit, amb protagonisme al’Assemblea de Càrrecs Electes. Si-gui aquest o un altre, el que cal nosón rumors, ni espectacles, ni filtra-cions més o menys interessades,sinó un acord sòlid i una explicaciótransparent. Si més de dos milionsde votants van fer la seva part de lafeina donant la majoria absoluta alParlament als partits independen-tistes, ara és feina dels políticsd’aquests partits construir aquestacord que faci possible tirar enda-vant.

Camí cap al’acord

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escenari dels Goya tradicionalment actua com unpetit espai de llibertat i esperit crític, on s’han reivin-dicat tota mena de coses. Aquest any, però, no hi hahagut ni una sola al·lusió als presos polítics catalans,a la brutalitat policial de l’1-O, ni a la persecució ideo-lògica que l’ha seguit. Una llàstima.

DIRECTOR DE CATALUNYA RÀDIO

Goyas silenciats

El premi Martí Gasull que atorga anualment la Pla-taforma per la Llengua és un just reconeixementper a Catalunya Ràdio, per la seva labor fonamen-tal al llarg de les últimes dècades en la normalit-zació i en la promoció de la llengua catalana coma eina de cohesió social.

-+=

-+=

Tràgic incomplimentÍñigo de la Serna

Defensa de la llenguaSaül Gordillo

-+=

Mariano Barroso

L’accident de diumenge a l’N-340 a Coma-ruga,que va provocar tres morts, posa al descobert denou l’incompliment del ministeri, que a partir del’1 de gener havia de suposar el desviament obli-gatori de camions per l’AP-7. L’aplicació del 155tampoc ha ajudat a agilitzar la solució.

MINISTRE ESPANYOL DE FOMENT

VICEPRESIDENT DE L’ACADÈMIA DE CINEMA ESPANYOL

De reüllMarga Moreno

És política,ximplets

atalunya ha saltat moltes pantalles des del’arxiconegut lema de la campanya de Clinton contra

Bush dels noranta (“It’s the economy, stupid”). Elsesdeveniments dels últims temps ens han dut a unasocietat tan empeltada de política que qualsevolmoviment de relleu al país es pot passar pel garbellideològic per trobar-hi les últimes motivacions. Aquestes,sense negar-hi una possible lectura economicista, tambéestan forjades per imponderables ètics, emocionals ipotser estètics.

La patronal Foment del Treball vadeterminar ahir l’expulsió temporalde la Cecot, una de lesorganitzacions territorials que enformen part. Picada de crostó i unaanalogia a petita escala del quepassa entre l’Estat espanyol iCatalunya. La Cecot vol més lliurealbir per actuar enllà dels seus

confins vallesans, i el seu president, Antoni Abad, aspira aliderar Foment. En aquesta opa al poder empresarialtambé hi pesa una flagrant distància ideològica. A l’últimaNit de l’Empresari de la Cecot, a l’octubre, es va ovacionarCarles Puigdemont amb crits de “president, president” ipoc més tard Abad s’exclamava al ministre De Guindosper haver facilitat per llei la fugida d’empreses deCatalunya. Foment, per contra, vol blindar la legalitatespanyola vigent i ha denunciat la Intersindical-CSC perla vaga del 8-N, que considera “política”. Com ho serà lavaga feminista del 8 de març. Política, social... i legítima.

C

És una opa alpoderempresarial,però amb uncomponentpolític clar

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

om que no somjutges (Déu mos

en guard, de ser ni jut-ges ni botxins ni, po-sats a demanar, vícti-mes de res), no conei-

xem tots els entrellats de les lleis nicom les hem d’interpretar ni com leshem d’aplicar. Només amb la sentèn-cia ja dictada que ens diu el què i elperquè podem arribar a entendre –ono– quines argumentacions legals hihan posat els que en saben. En el casdel mecànic de Reus que la setmanapassada es va negar a reparar el cotxeparticular d’una agent de la policia es-panyola, encara no hi ha hagut ni judicini sentència i no sabem com acabaràla cosa. L’home ha estat denunciat perpresumpta incitació a l’odi després denegar-se a posar les mans al motor delvehicle de l’agent. Diu que ho va fer“per principis” arran de les càrreguespolicials de l’1 d’octubre. El mecànic vaexplicar que la dona es va identificarcom a agent de la policia i que ell li vadir que no li arreglaria el cotxe perquèa partir dels fets de l’1-O havia decidit

que no atendria al seu negoci agentsde la policia ni de la Guàrdia Civil. I quepossiblement ella era bona personaperò que el silenci que havien tingutels feia còmplices i que a casa seva nohi eren benvinguts. La comissaria delsMossos de Reus el va citar a declarardijous acusat d’un presumpte delicted’incitació a l’odi, tot i que es va acolliral dret a no declarar. Ara està pendentque se’l pugui citar en seu judicial. Síque va explicar a la premsa que consi-derava que no va incitar ningú a odiarningú i que només havia pres la decisiópersonal de no voler fer a la seva feinauna feina que no volia fer. Si crec quem’has ferit d’una manera o altra, comvols que ara t’arregli res? A les lleis nohi deu figurar això que en diem cons-ciència. No ho sabem perquè no en sa-bem gaire, de lleis. Però la consciència,que és allò que diuen que ens fa quali-ficar els actes i esdeveniments segonsdiversos criteris, entre els quals es tro-ba la moral, bé hauria de tenir-hi algu-na cosa a veure. Moralment, aquell 1-O,tots vam quedat tocats. ■

C

Full de rutaCarina Filella

La llei i laconsciència

El mecànic considera que nova incitar ningú a odiar ningúi que només havia pres ladecisió personal de no voleratendre al seu negoci unafeina que no volia fer

1any

Artur Mas, Joana Ortega i IreneRigau arriben al judici del 9-N“amb la cara ben alta”,defensant la votació i afirmantque ho tornarien a fer.

10anys

20anys

El rec comtal i els pousajudaran a enfrontar-se a lasequera. El port rebrà vaixellscisterna d’Almeria, Tarragona il’Estat francès.

El president de la patronal, JoséMaría Cuevas, demana canvisen les lleis per tal que els jutgesdeixin d’intervenir en elsacomiadaments.

Fins a la fi Sequera Sense els jutgesTal diacomavui fa...

Confiança iesperançab És moment de reconèixerla bona feina que han fet elsnostres governants, uns al’exili i els altres a la presó perhaver complert el seu com-promís amb el poble; peròtambé és moment de fer-losla màxima confiança. Han sa-crificat família, professió i pa-trimoni, o sigui els pilars de lavida, per no fer el pas enrereque tal vegada la raó aconse-llava haver fet el 26 d’octubre ique nosaltres, el poble, no elshi vam permetre. Tenim unobjectiu, un somni que volemreal ja: un nou país en formade república i liderant aquestprocés un president i un equipque s’hi han deixat tot per fer-ho realitat. Si repassem lesbiografies de molts d’ells ensadonarem que tenen altrescamps professionals on hau-rien pogut exercir més còmo-dament, però han escollit ser-vir el país i treballar per oferir-

nos un futur millor. El nostrepresident ens ha mostrat laseva humanitat i el seu com-promís; a la vegada hem po-gut comprovar la confiança icomplicitat que hi ha entre elsqui són a Brussel·les. Això imoltes altres accions que noesgranaré ens demostren quehi ha un equip de persones li-derant el país amb una grancapacitat de servei i sacrifici;no els demanem encara més,no els podem posar condi-cions difícils de complir desde la tertúlia d’amics o les tro-bades d’opinadors. És hora defer-los confiança facin el quefacin, amb el convencimentque tots nosaltres seguiremfidels a un país que té una tra-dició de pacte arrelada ja favuit segles; i en aquests anyshem passat episodis molt di-versos, però aquí estem i aquíseguirem fidels al país, fidels aCatalunya i construint pas apas una vida millor.CALAMANDA VILACardedeu (Vallès Oriental)

Efectivament, larealitat

b La suspensió unilateral dela investidura de Carles Puig-demont per part del presi-dent del Parlament és l’enèsi-ma giragonsa que els nostrespolítics han elaborat per talde desconcertar-nos encarauna mica més. Teresa Jordà,diputada d’ERC, declarava fauns dies, donant suport a ladecisió de Roger Torrent: “In-tentarem que aquesta inves-tidura sigui real i efectiva.”Potser fa massa temps queés a Madrid, però amb real iel seu sinònim efectiu abonala tesi unionista que vivim aMatrix. Per mi el més efectiués investir Puigdemont; fona-mentalment, perquè ha gua-nyat en vots reals dins delbloc sobiranista. Realment escreuen que prescindint dePuigdemont (il·legítimamentdestituït) i posant algú quecaigui millor als colonitzadors

s’aturarà el 155? Que els pre-sos polítics sortiran de la pre-só? Que deixaran en pau laimmersió lingüística i els mit-jans de comunicació públics?Que podran governar sensela fiscalització del Constitu-cional? De debò confien enun govern espanyol, amb su-port majoritari al Congrés,que empresona per rebel·lió(sense violència!) i que per-segueix el pensament i lesidees; que té la indecència dedictar des de les rodes depremsa a qui han d’encausarels fiscals i què ha de dicta-minar el Constitucional?Subscric el que va dir el cu-paire Carles Riera: “Recularen els mots, lluny de calmarla bèstia, la revifarà. A la re-pressió, només s’hi responmossegant més fort amb de-mocràcia, determinació, uni-lateralitat, mobilització i des-obediència civil i institucio-nal.”JOAN XURIACH FUSTÉBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Sí, l’excésde divertimenttot ho ha inundat

ntro a comprar unes ulleres del cer-ca. La farmacèutica i amiga me’n vaensenyant i, en mostrar-me’n unes

de colors cridaners –tipus Duran i Lleida–,exclama: “Queda’t aquestes, que són diver-tides...” Divertides? Unes ulleres poden serbones o molt bones per la qualitat dels vi-dres, la resistència de la muntura, etcète-ra; fins i tot unes ulleres poden ser boni-ques. Això de “divertides” m’ha produït elmateix efecte que quan a un cargol li to-quen les banyes; posats, més aviat me’ncompraria unes de serioses i potser fins itot avorrides. Sí, l’excés de divertiment totho ha inundat i a vegades sembla una pro-clama cínica o foteta: Deixar de fumar potser divertit (Pagès Editors).

PERÒ POSEM-NOS SERIOSOS. Una altraamiga, acabada de jubilar, que inverteixpart del matí a caminar, explica que a lesnou passa a prop d’una escola i sent que,per advertir els discents –i els docents, ha!-del començament de les classes, els posenmúsica clàssica; enriolada, diu que ho tro-ba... divertit. Divertit escoltar Beethoven ientrar a classe? Sí, és clar: vol dir que ini-ciar la jornada escolar amb música és més

E balsàmic, zen, màntric... que no pas fer-hoamb l’ensurt d’un timbre o d’una sirena,avorrits de calaix. Però com que l’educaciófamiliar i escolar fa anys que també vol serdivertida, seguim el fil. Ha de ser divertitaprendre, educar-se, formar-se, instruir-se, millorar, compartir, col·laborar... i totallò que correntment s’ha adquirit a l’aula?Amb mestres que, si volen ser del dia, hande fer de pallassos o, pel cap baix, de bu-fons? El que ha estat fer classe, ha d’aproxi-mar-se a una successió de performances almés allunyades possible de qualsevol for-ma de severitat, seriositat, rigor, exigèn-cia? I no oblidem la cleda familiar: molts pa-

res –i els avis más guais del parque– con-vertits en amics i a vegades servidors delsrebrolls, malden per excel·lir en la banalit-zació i trobarien ofensiva cap referència al’esforç, la disciplina, la voluntat i l’austeri-tat. Escola i família promotores d’un mónen perpètua festa on cap acte comportafactura d’irresponsabilitat, i qualsevol càs-tig resultaria satànic.

BÉ, PAREM PERQUÈ EL tremendisme, ja sesap...; però bé que hi ha qui s’exclama del’excés d’adolescents de 35 o 40 anys quese’ls ha passat l’arròs per adquirir els anti-cossos bàsics de supervivència en situa-cions ni que siguin domèstiques. Acabemlligant l’assignatura “Llegir és divertit”,corrent en escoles i instituts, amb l’article“Llegir no és divertit” (Setmanari de l’AltEmpordà) del tintinòleg i recent novel·lis-ta J. M. Soldevilla. Diu el professor que llegirpot ser amè, apassionant, hipnòtic, ens pottransformar, consolar, fascinar o avorrir.Però que llegir exigeix disciplina, rigor,molt de temps, sovint esforç, aïllament,treball intel·lectual, concentració i ganes,moltes ganes... I que ha arribat el momentde dir-ho als joves.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

Tot ha de ser divertitTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 2018

Abraham Castro, ADVOCAT DE FÈLIX MILLET

“Si no li posa un turbo a la cadira de rodesno sé com podrà fugir Millet”

La frase del dia

n el moment de l’in memoriam, enquè els Goya recorden les persones

del món cinematogràfic espanyol tras-passades durant l’últim any, va aparèixera la pantalla el nom de Basilio Martín Pa-tino. No vaig sentir pràcticament capaplaudiment a un dels cineastes espa-nyols més extraordinaris, lliures i hones-tos dels últims cinquanta anys. Poc des-prés, posem per cas, hi va haver una ova-ció en memòria de Chiquito de la Calza-da. No tinc res a dir d’aquest espontanireconeixement a l’humorista. Però fapensar el silenci en relació amb Patino,que va debutar el 1965 amb una pel·lícu-la immensa, Nueve cartas a Berta, amb laqual va començar a venjar-se del fran-quisme. Patino formava part d’una famí-lia franquista de Salamanca, però vabuscar una altra filiació que va vincular-loals republicans que van perdre la GuerraCivil, que van exiliar-se, que van ser as-sassinats per la dictadura o diversamentrepresaliats. Tenint presents els seus do-cumentals a favor de la memòria i encontra del franquisme concebuts clan-destinament al final de la dictadura, comara Canciones para después de una guer-ra i Queridísimos verdugos, ho va reflectirdes de la seva primera pel·lícula fins al’última, Libre te quiero, que va rodar a laPuerta del Sol de Madrid quan va reco-nèixer en els indignats l’esperit dels repu-blicans; és a dir, dels seus. Aquell esperitque ara trobem a faltar a l’Estat espanyolmentre que, d’altra banda, pot tenir-se laimpressió que manquen cineastes quefilmin el moviment de resistència i insub-missió de Catalunya. Ho ha dit PatricioGuzmán, cineasta de la memòria històri-ca xilena: “Si jo fos català ja estaria fent eldocumental sobre el proces.”

El cas és que Patino no va ser mai no-minat als Goya. Tampoc va rebre cappremi honorífic. I el record de la sevamort va ser rebuda en silenci. Potseraquesta poca sensibilitat cap a un ci-neasta lliure, resistent i poc submís expli-ca altres silencis de la professió cinema-togràfica espanyola.

E

De set en setImma Merino

Silencis

“Hi ha moltsempresarisindependentistes;ells sí que són enl’àmbit econòmicuna cosa semblant auna majoriasilenciosa

ls unionistes de Foment del Tre-ball afinen coltells i espases perpassar a ganivet (en el sentit lite-

rari de la paraula) els membres de la pa-tronal vallesana Cecot, que han tingutla gosadia de desmarcar-se de la líniaoficial. Els empresaris del Vallès handefensat sense ambigüitats el dret a de-cidir –dins d’un marc acordat amb l’Es-tat– des de la Taula de la Democràcia.Un altre pecat que no els perdona lajunta que presideix Joaquim Gay deMontellà és que la Cecot enviés una car-ta al ministre De Guindos recriminant-li haver dictat un decret per afavorirque les empreses amb seu a Catalunyamarxessin a d’altres comunitats espa-nyoles, en un clar exercici de deslle-ialtat institucional i passant-se perl’arc de Sant Martí l’Estatut que el go-vern espanyol diu voler preservar.Ben mirat, la Cecot que presideix Anto-ni Abad ha caminat pel fil de la navallaentre l’unionisme i l’independentisme iha defensat posicions que, de fet, unapatronal “moderada” hauria assumitcom a seus sense rubor. I podrien ha-ver-se inclinat fàcilment per la bandaindependentista. Una enquesta feta alque en podríem dir “el principi del pro-cés” entre els associats de la Cecot des-velava que la majoria eren partidaris deposicions sobiranistes quan no oberta-ment independentistes.A dia d’avui no hi ha ningú a les patro-nals i als sindicats majoritaris (CCOO iUGT) que defensi sense complexos queCatalunya necessita tenir un estat pro-pi. I això que les dades, corroboradesper economistes de renom, avalen quea les empreses catalanes i a l’economiadel país els convé un marc polític sobiràon es puguin prendre decisions sobreinfraestructures, incentius fiscals, su-port a l’exportació...; que no necessitinel plàcet d’uns paios que estan a milquilòmetres (un amunt un avall) i queel seu principal objectiu és treballar perconvertir l’economia catalana en resi-

E dual, per tal que Madrid ampliï la sevacapitalitat financera i converteixi partde la seva àrea metropolitana en el parcindustrial que no té.Només el Cercle Català de Negocis, elCol·lectiu Willson i la sectorial de l’ANCEconomistes per la Independència handefensat aquest supòsit. Ara bé, capd’ells aspira, avui, a fer de patronal. Hopodria haver fet el CCN, però ha optat,legítimament, per exercir de thinktank economicopolític.Ah, i digui el que digui la patronal de lespetites i mitjanes empreses, la Pimec,la seva posició política coincideix méscops amb actors tan arnats com Fo-ment i la Cambra de Comerç que no pasamb els economistes vitalistes esmen-tats al paràgraf anterior.Sí, parlo de posició política. Perquè nohi ha res que tingui més implicacionspolítiques que l’economia. Són partsinseparables d’aquest mateix mecanis-me imperfecte que en diem capitalis-me; com també ho eren del comunismeo ho són de l’economia cooperativa. La

tria de qualsevol sistema de producció,creació i distribució de la riquesa res-pon a un concepte polític.Hi ha molts empresaris independentis-tes a Catalunya, més dels que ens pen-sem. Podríem dir que en l’àmbit econò-mic ells sí que són una cosa semblant auna majoria silenciosa. I no n’hi ha mésperquè per bé que la nostra economias’ha internacionalitzat, i molt afortu-nadament, encara un dels mercats pre-ferents de la indústria catalana és elmercat espanyol. I allà, darrerament,destil·len molt mala llet contra els cata-lans. Ho fan sense adonar-se que leseconomies en aquest món estan tan in-terconnectades que quan els tertulianss’esgargamellen a les televisions colpis-tes hispàniques demanant boicot alsproductes catalans, perjudiquen em-preses d’Extremadura, Andalusia, Ga-lícia..., entre molts altres llocs, que pro-porcionen, per exemple, matèria pri-mera a empreses catalanes.La patronal és una estructura d’estatque no necessita suport governamen-tal. Avui mateix en pot néixer a qualse-vol racó una d’independentista, nomésdepèn dels empresaris. De fet, hauriade ser alguna cosa més que una patro-nal. En un país on el 99,9% de les em-preses són petites i mitjanes cal trobarun instrument nou que superi el con-cepte de patronal i sindicats com a polsoposats i en permanent enfrontament.En companyies petites, propietaris itreballadors es necessiten gairebé perigual, perquè tots s’ho juguen tot. Sitinguéssim la capacitat de trencar elsmarcs mentals dels segles XIX i XX po-dríem construir eines molt més útilsper a la societat, on tothom sortís gua-nyant i on tothom patís quan malaura-dament toca patir.Mentre això no arribi, activem palan-ques per canviar unes organitzacionscasposes, entregades al Palco del Ber-nabéu i a la política del PPSOECs. Si laprimera és la Cecot, benvinguda sia.

Andreu Mas. @Andreumasd. Periodista, escriptor i assessor en comunicació

Patronal, sindicats, paísTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 20186 |

L’Audiència deBarcelona sosté quetenen patrimoni i“insuficient”arrelament

El Pirineu viu lamés important dela temporada i unade les més gransdels darrers anys

Envien a lapresó Millet iMontull perrisc de fugida

Nevadarepartida ambefectesmenorsNacional

JxCat, ERC i la CUP conti-nuen explorant un acordque permeti desencallar lainvestidura de CarlesPuigdemont i la formaciód’un govern executiu queimpliqui l’aixecament dela intervenció de l’autono-mia. Una delegació delsanticapitalistes es va re-unir ahir a Brussel·les ambel president de la Generali-tat, l’endemà que ho fes lad’ERC, en un intent deconsolidar els ponts que esvan voler reconstruir desde la mateixa nit en què vafracassar la investiduraprevista per a Puigdemontavui fa una setmana, i queva acabar amb l’ajorna-ment del ple i amb la ten-sió pels núvols. La CUPtraslladarà la fórmula a lesbases i espera parlar-neamb els republicans. Puig-demont, que va congregartambé el seu grup parla-mentari a la capital belga,va imposar el silenci sobrela proposta que podriadesfer el nus.

Sobre la taula hi havia lainiciativa d’una doble in-vestidura, que s’ajusta a laidea d’ERC d’una presi-dència simbòlica i unad’executiva però que desde JxCat no acceptaven.D’acord amb aquesta fór-

mula, Puigdemont seriainvestit a Brussel·les perl’Assemblea de CàrrecsElectes (formada per di-putats i regidors indepen-dentistes) i hi hauria unaaltra investidura ajustadaal marc autonòmic al Par-lament, amb un presidentde la Generalitat que for-maria un govern i posariafi al 155. La CUP, quemanté l’aposta per la des-obediència, també rebutjauna investidura simbòli-

ca, un acte que podria do-nar pas a l’articulaciód’una mínima estructuradel govern legítim a Brus-sel·les, en paral·lel a l’exe-cutiu autonòmic que go-vernaria des del Palau dela Generalitat, ara enmans de La Moncloa. LaCUP sosté que la “investi-dura executiva” de Puig-demont, com a candidatmés votat, seria un “em-bat democràtic real ambl’Estat”, mentre que la re-núncia a votar-lo per partde JxCat i ERC implicariaposar el comptador a zeroen les negociacions. “Noparticiparem d’un ple fet amida pel Tribunal Consti-tucional”, va advertir la di-putada de la CUP MariaSirvent. A Brussel·les,Carles Riera i Vidal Arago-nés es van trobar ambPuigdemont, Laura Bor-ràs i Quim Torra. “Tot elmoviment republicà tépressa i urgència perquèarribem a un acord quesignifiqui realment insti-tuir i materialitzar la repú-blica, poder fer una inves-tidura presencial que sig-nifiqui un pas endavant”,va declarar Riera en sortirde la reunió.

Pacte imminent“Estem avançant cap al’acord”, va indicar uneshores abans Eduard Pujol,

portaveu adjunt de JxCat.Pujol va advertir, però,que d’investidura i de pre-sidència només n’hi hauna, i que és la de Puigde-mont. El grup del presi-dent es resisteix a donarpas a una investidura clàs-sica que, en aquest cas, ac-cepti tots els condicionatsfixats per l’Estat, teninten compte la complicadasituació dels presos polí-

tics i els membres del go-vern a l’exili, i això malgratel possible empitjoramentde la situació processal dediversos diputats de JxCati ERC i el risc que assumi-rien els quatre membresindependentistes de lamesa, començant pel pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, si s’opta perdesobeir el Tribunal Cons-titucional. Per aquesta

raó, en la línia de mantenirl’excepcionalitat, a les filesde JxCat s’ha avaluat laproposta que Jordi Sàn-chez sigui el presidentexecutiu des de la presó deSoto del Real.

En un descans de la re-unió amb 26 diputats delgrup i els consellers ces-sats Lluís Puig i Clara Pon-satí, Pujol va assegurarque la fórmula s’executarà

O. A.-Etxearte / E. BellaBARCELONA

VIES Els republicans avalarien que l’assemblea de càrrecselectes investís Puigdemont simbòlicament a Brussel·lesCANDIDAT JxCat avisa que només hi ha un president i unainvestidura MANDAT La CUP insisteix a desobeir el TC

JxCat i ERCdesbrossenl’acord

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La investiduraefectiva del candidatmés votat significa unembat democràtic reala l’Estat”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

La líder de Cs, Inés Arrima-das, esperava que els dipu-tats que van viatjar fins aBrussel·les tinguessin la “va-lentia suficient” de dir a Car-les Puigdemont que no repe-tirà com a president de la Ge-neralitat. El primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, va de-manar a l’independentismeque s’estalviï “gestos de caraa la galeria” si pretén tirar en-

“D’investidura [...]i de presidèncianomés n’hi ha una, iserà la del presidentPuigdemont”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Progressemadequadament, sommés a prop del quetots volemaconseguir”Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC

davant una investidura sim-bòlica per al candidat deJxCat i una altra d’executiva.Iceta considera, de la mateixamanera que el delegat del go-vern a Catalunya, Enric Millo,que el president del Parla-ment hauria d’obrir una novaroda de contactes per explo-rar altres possibles candidatsa la presidència de la Genera-litat. La portaveu de Catalu-

nya en Comú Podem, Elisen-da Alamany, va advertir queun president “simbòlic” nopermetrà recuperar l’autogo-vern i que la gent no entendràque “passem de no tenir pre-sident a tenir-ne dos”, un desimbòlic i un d’executiu. Tam-bé va censurar que, a Catalu-nya, “els gestos simbòlicshan protagonitzat massatemps l’actualitat política”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs demana “valentia” per dir a Puigdemont que no

Carles Puigdemont, ahir, en lareunió amb el grup parlamentaria Brussel·les ■ REUTERS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

Entre Tolugesi Waterloo

L’APUNT per a la inquisició espanyola– per a la investidura.El missatge és clar: cap tribunal ni cap govern espa-nyols (perdó per la reiteració) no podran manllevarla voluntat popular dels catalans, perquè és un pa-trimoni immaterial. En aquest context, cal esperarque la primera reunió de l’assemblea se celebri coma mínim a Toluges i com a màxim a Waterloo.Emili Bella

Si en alguna cosa excel·leix la política catalana és enl’ús del simbolisme, el redós que a l’Estat li costa mésde dinamitar. La força plàstica de la presó i l’exili enl’imaginari català sembla que s’acompanyarà arad’una presidència simbòlica a l’estranger. El país quees va inventar les assemblees de Pau i Treva enginyauna assemblea d’electes de Catalunya –inaccessible

“amb el reglament del Par-lament i de la llei”, perquèsón conscients de la neces-sitat “d’aixecar el 155”, se-gons informa des de Brus-sel·les Natàlia Segura.No hi van poder ser, per-què no poden sortir del’Estat espanyol per la sevasituació processal, els di-putats Jordi Turull, JosepRull i Lluís Guinó, en laque era la tercera trobadadel grup a la capital belga.Malgrat la delicada situa-ció del bloc independentis-ta per tirar endavant la le-gislatura, JxCat va asse-nyalar que hi hauria acordd’aquí a hores o dies.

Més a propA ERC un govern legítim aBrussel·les presidit per unPuigdemont investit perl’Assemblea de CàrrecsElectes i un govern execu-tiu –valgui la redundàn-cia– al país li “sona bé” per-què seria una fórmula que

recolliria els tres objectiusdels republicans: restituirPuigdemont, posar fi al’article 155 i formar go-vern sense que quedinafectats més dirigents po-lítics per l’acció de la justí-cia espanyola. “No té sen-tit tirar endavant propos-

tes que posin en risc perso-nes per aconseguir resul-tats només parcials”, ad-vertia Sergi Sabrià des-prés de l’executiva.D’aquesta manera, el por-taveu d’ERC feia seves lesparaules de divendres dela secretària general de laformació, Marta Rovira,en una entrevista a l’agèn-cia ACN, en el sentit que lainvestidura “no ha d’impli-

car conseqüències penalsper a molts diputats si noés efectiva”.

Per discreció, Sabrià nova voler concretar detallsde la fórmula d’investidu-ra que s’està negociant,però va insistir que totesles parts –JxCat, ERC i laCUP– tenen clar que “no-més hi ha un candidat” i esva mostrar optimista:“Progressem adequada-ment, som més a prop delque tots volem aconse-guir.” El portaveu republi-cà també va assegurar quede moment no s’han posatsobre la taula noms, sinónomés la fórmula per des-encallar la presidència –oles presidències– de la Ge-neralitat, després de l’ajor-nament del ple d’investi-dura, la setmana passada.Segons fonts del PDeCAT,en la reunió del comitè na-cional d’ahir no es va abor-dar aquesta via de la dobleinvestidura. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat espera unacord en hores odies i ERC el veu“més a prop”

últim que va parlar de l’As-semblea d’Electes de Catalu-nya (Aecat) va ser Jordi Sàn-chez el dia abans de la procla-

mació de la República, l’octubre passat,des de la presó de Soto del Real, en unmissatge en què avalava l’activaciód’aquest fòrum en cas que el govern es-panyol aprovés el 155. “Arriba el mo-ment de l’assemblea de càrrecs electes.El món entendrà la veu legítima delselectes si l’Estat espanyol mata el nos-tre govern i el nostre Parlament”, avi-sava l’aleshores president de l’ANC.

L’organisme va néixer just un anyabans impulsat per l’Associació de Mu-nicipis per la Independència (AMI), pe-rò fins ara s’ha mantingut en un estatlatent. Es presentava com una eina queactuaria com a òrgan legítim “si hi haobstacles en el camí”, sense més con-crecions, però es donava per fet que elsobstacles serien la suspensió de l’auto-nomia per part del govern espanyol, demanera que calgués substituir el Parla-ment. Aquesta idea provenia del full deruta aprovat l’abril del 2016 per l’As-semblea Nacional Catalana (ANC), quefeia referència a un fòrum de càrrecselectes que assumís, “en cas de necessi-

L’tat”, la “màxima representació legíti-ma i institucional de Catalunya” perculminar el procés, inclosa la capacitatper proclamar la independència i laconvocatòria d’eleccions constituents.L’AMI, però, es desmarcava d’aquestesprevisions de l’ANC i mantenia obertala porta a qualsevol altra eventualitatmentre acumulava adhesions.

Gairebé 9.300 persones estan crida-des a formar-ne part: tots els regidors ialcaldes del país, els 135 diputats alParlament, els del Congrés, els sena-dors i els eurodiputats. A final de l’anypassat s’hi havien donat d’alta més de4.000 persones (més del 40%) i el rit-me d’inscripcions era d’entre 50 i 100inscripcions diàries. Entre els adheritsno només hi ha regidors de partits in-dependentistes. També n’hi ha delPSC. I entre les grans absències, la del’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

En el marc de la proclamació de laindependència, l’Aecat assegurava quefeia setmanes que l’assemblea estava“preparada per quan arribi el momentoportú”. Doncs bé, aquest momentsembla que ha arribat, els obstacles au-gurats per la presidenta de l’associaciómunicipalista, Neus Lloveras, han apa-regut en forma de 155 i comença aprendre cos la primera missió del’Aecat: desllorigar la investidura. ■

Els electes,preparats

E. BellaBARCELONA

AECAT · Pren cos la primera missió de l’assemblea decàrrecs elegits: desllorigar la investidura INSCRITS · Elfòrum acumula més de 4.000 adhesions de regidors i diputats

Membres de l’Aecat mostrant el carnet d’adherit el març passat a Igualada ■ D. GRADOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

xisteix una aturada institu-cional? Quan s’ha de posaren marxa el rellotge? Hi haalgun grup més interessat

que un altre a fer córrer el temps? Ien tot cas, qui li dona corda?Aquestes són algunes de les pre-guntes que podrien quedar resoltesavui quan els lletrats del Parlamentpresentin a la Mesa de la cambracatalana l’informe sobre els termi-nis que haurien de seguir a partird’ara els tràmits parlamentarisamb el focus posat en la investiduradel president de la Generalitat.

El que dictaminin els serveis ju-rídics del Parlament no és vincu-lant, però fins i tot el govern de Ma-riano Rajoy ja ha anunciat que es-pera a conèixer el contingut del do-cument per pronunciar-se respecteals nous tempos després que el 30de gener passat el president delParlament, Roger Torrent, ajornés,de forma inèdita, un debat d’inves-tidura. Aquella sessió plenària noes va arribar a iniciar ni tampoc esva produir cap votació i, per tant, estracta de saber si ja està en marxael rellotge que marca legalment eltermini màxim de dos mesos perinvestir president de la Generalitato bé si cal convocar una nova sessióperquè el temps comenci a córrer.

El calendari parlamentari escomplica, a més a més, amb el ter-mini de deu dies que el TC té obertperquè les parts presentin al·lega-cions al recurs de La Moncloa perimpugnar un ple d’investidura deCarles Puigdemont a distància osense autorització judicial del Su-prem per ser-hi present. El Parla-ment té fins al dia 15 de febrer per

Epresentar la docu-mentació i es pre-veu que la respos-ta dels magis-trats no trigaràgaire ja que l’objec-tiu final del recursés evitar que l’expre-sident pugui repetir enel càrrec sota novesamenaces judicials perals actuals membres dela Mesa.

En espera de conèi-xer avui l’informe delslletrats, Ciutadans, elPSC, Catalunya en Co-mú-Podem i el PP jahan reclamat al presi-dent del Parlamentque iniciï una nova ro-da de contactes entretots els grups per talde proposar un noucandidat a la presi-dència de la Generali-tat. Una alternativa aPuigdemont seria elmés fàcil per desenca-llar el bloqueig, impo-sat també per les mesu-res cautelars del TC,però és una via noexempta de dificultatsimportants, ja que lapresidenta del partitmajoritari, Inés Arrima-das (Cs), no disposa deprou suports per ac-cedir al càrrec,malgrat la pressióque li exerceix elPP perquè ho faci.Les forces inde-pendentistes(Junts per Catalu-nya, ERC i la CUP),

d’altra banda,continuenassenyalantPuigdemont

com l’úniccandidat pos-sible i legítim

com a resultatdel 21-D. Una deci-sió, però, subjecta ahores d’ara al resul-tat de les negocia-cions que protago-nitzen aquests trespartits sense que, demoment, s’hagi arri-bat a un acord.Fonts dels republi-cans, la força queté la presidència dela cambra, avança-ven ahir a aquestdiari que encara és“precipitat” parlard’una data per auna pròxima inves-tidura.El PSC, d’altra ban-da, és el més contra-ri a mantenir el Par-lament bloquejat si-ne dia i reclama unmecanisme que pu-gui posar en marxa elrellotge. En aquestsentit, el presidentdel grup, Miquel Ice-

ta, ja ha demanatuna reunió ambel president delParlament, Ro-ger Torrent.I què passa enel cas que el

rellotge hagiquedat aturat?

Tot i que no és l’opció

que sumi més suports, permetriaals partits que negocien la investi-dura disposar de més temps perpreparar l’estratègia i consensuarun nom. No obstant això, ERC tam-bé reclama celeritat per poder for-mar govern al més aviat possible iagafar el control de la Generalitat icomençar a eliminar les petjades del155.

Però no serà únicament l’infor-me avui dels lletrats el que marquiel camí a seguir. Els partits tambéestaran pendents de la resposta queel TC ofereixi, cap a finals de mes, ales al·legacions que properament

presentarà el Parlament contra laimpugnació i possible suspensió delple d’investidura de Puigdemont.Els republicans ja han reiterat queno faran cap més pas que comportiquerelles i processos judicials perals seus electes. Ells aposten peruna investidura “real i efectiva” i,atesos els llimbs legals que envoltenla política institucional del Parla-ment, miraran amb lupa el que res-pongui el TC respecte a la nova si-tuació. Una altra incògnita és saberqui ha de prendre la decisió de posaren marxa el rellotge, si els membresde la Mesa, el ple del Parlament, o béel TC, tot i que la CUP ja va avançarahir que no participarà de cap ac-tuació feta a mida dels designis deltribunal. Al cap del carrer de la cur-sa, però, sorgeix el senyal d’alerta, laconvocatòria automàtica de noveseleccions. ■

Nous temps per fer políticaPAS · Els partits estan pendents avui de l’informe dels lletrats que ajudi a desencallar l’aturada que ha provocat la investiduraajornada TERMINI · Els constitucionalistes creuen que ja ha començat el compte enrere de dos mesos per investir president

Emma AnsolaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si el rellotge es posa al’hora els partits tindranfins a final de març pernegociar la investidura

L’associació Jutges per laDemocràcia critica les “in-gerències polítiques” delgovern espanyol en el Po-der Judicial i el TribunalConstitucional per influiren les resolucions sobreCatalunya. En un comuni-cat consideren que són

“interferències inaccepta-bles” que tenen lloc davantel silenci del Consell Gene-ral del Poder Judicial, unorganisme que “precisa-ment té com a missió fona-mental defensar la inde-pendència dels jutges”. Elsmagistrats posen d’exem-ple les declaracions del mi-nistre de Justícia, RafaelCatalá, en relació amb la

investigació del TribunalSuprem contra els lídersdel “procés” i els contactesdels membres del governespanyol, “començant pelseu president”, amb ma-gistrats del Tribunal Cons-titucional previs a la deli-beració sobre l’admissió atràmit del recurs contra lainvestidura de CarlesPuigdemont: “Aquests

contactes són inadmissi-bles en un estat de dret i notenen cap altre objectiuque provar d’influir en laresolució”, destaquen.

L’associació recordaque l’informe anual de laUE ha assenyalat l’Estatcom el tercer país on unpercentatge més elevat depersones creuen que lajustícia no és independent

fruit de les “pressions delgovern”. Aquestes “inter-ferències”, segons l’asso-ciació, afecten la confian-ça dels ciutadans amb elstribunals i llasten la credi-bilitat de l’activitat diàriade magistrats en l’exercicide les seves funcions.

Per aquest motiu, Jut-ges per la Democràcia de-mana que s’allunyi “la jus-tícia de qualsevol sospitade parcialitat o de manipu-lació”. “En un estat de dretresulta obligat respectarla funció del TribunalConstitucional, comen-çant pel mateix govern”,conclou el comunicat. ■

Juristes critiquen les ingerènciesde La Moncloa en el TC i el TSRedaccióBARCELONA

Rajoy, ahir en un acte aElx ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

iuen que tot govern o go-vernant es mereix 100 diesde gràcia per poder valorarla seva obra. Avui fa 100

dies que una part del govern catalàlegítim es va instal·lar a l’exili, aBrussel·les, però de governar benpoc, per no dir gens, perquè el 155s’ha apoderat de les institucions ca-talanes. El que és segur és que hanestat 100 dies sense poder tornar acasa, on els espera una ordre de de-tenció. 100 dies intensos, amb uneseleccions pel mig i adaptant-se auna nova vida que ningú sap diramb certesa fins quan pot durar.

Després de la declaració d’inde-pendència del 27 d’octubre, i d’uncap de setmana ple de confusió, eldilluns 30 d’octubre es va saber queel president Carles Puigdemont iuns quants consellers havien anat aBèlgica en plena ofensiva judicial.L’endemà Puigdemont i els conse-llers Meritxell Serret, JoaquimForn, Clara Ponsatí, Meritxell Bor-ràs, Antoni Comín i Dolors Bassavan presentar-se davant de la prem-sa internacional per demanar em-para a Europa i que les eleccions del

D21 de desembre fossin justes. En-mig ja hi havia la citació per anar adeclarar a l’Audiencia Nacional i alfinal Forn, Borràs i Bassa van deci-dir comparèixer al jutjat, mentreque Comín, Serret i Ponsatí es vanquedar a Bèlgica i també s’hi va unirLluís Puig. A partir d’aquí, ells cinc,mentre els seus companys de gabi-net eren empresonats, van iniciaruna batalla judicial per evitar l’ex-tradició a l’Estat espanyol. Un com-

bat que van acabar guanyant des-prés que el jutge Pablo Llarena reti-rés l’euroordre de detenció a Bèlgi-ca. En teoria, el president i els qua-tre consellers són lliures de moure’sper tot Europa –menys a l’Estat es-panyol– tot i que l’espasa de Dàmo-cles hi és sempre present, com es vacomprovar amb el viatge de Puigde-mont a Dinamarca, quan el fiscal vasol·licitar que s’activés en aquellpaís la detenció. Una circumstànciaa la qual el jutge es va negar, tot i

que no va tancar la porta a fer-homés endavant si sortien de Bèlgica.Ahir mateix el conseller de Cultura,Lluís Puig, va penjar a les xarxes so-cials una foto seva on explicava quehavia anat a Holanda i no havia pas-sat res. “Vas de Bèlgica a Holanda iningú et revisa el maleter. Sensa-cions de llibertat”, va assegurar aInstagram.

Durant aquests 100 dies, l’execu-tiu legítim ha treballat per interna-cionalitzar el procés, i un dels mo-ments més intensos i emotius vaser la manifestació del 7 de desem-bre, amb més de 45.000 catalansque van inundar els carrers deBrussel·les per demanar l’allibera-ments dels presos polítics i el res-pecte per la democràcia i el dret adecidir. “Havíeu vist mai una mani-festació com aquesta per donar su-port a criminals? Som demòcra-tes”, destacava Puigdemont, i elconseller de Salut, Antoni Comín,disparava amb bala contra el go-vern espanyol: “Teniu por de la de-mocràcia perquè sou uns franquis-tes. Teniu por de l’estat de dret”,cridava a ple pulmó.

Les eleccions del 21 de desembrehan estat un altre dels punts àlgidsde l’exili, amb la victòria de Junts

per Catalunya i Puigdemont i la su-ma de l’independentisme que arri-ba a la majoria absoluta. Els ecosd’aquests comicis continuen benpresents a Brussel·les amb les nego-ciacions entre JxCat, ERC i la CUPper pactar la investidura, una cir-cumstància que aclarirà el futur po-lític del president i segurament eldels altres quatre exiliats.

Però no tot han estat flors i vio-les. A banda dels evidents proble-mes personals pel fet d’estar llunyde casa, un dels episodis més negresvan ser els missatges de mòbil entrePuigdemont i Comín que van ser in-terceptats per una càmera de tele-visió i que diversos actors espanyolshan venut com la prova que el pro-cés s’ha acabat. Una realitat espa-nyola que els partits independentis-tes volen desmentir amb fets totdesbloquejant la situació actual.

Amb motiu d’aquests 100 dies al’exili, avui l’ANC de Brussel·les hapreparat un acte a la plaça majorde Leuven. Aquesta trobada coinci-dirà amb la que fan cada dimarts,en què toquen El cant dels ocells iels vianants poden signar una pos-tal que després s’envia a un delspresos polítics. Avui serà el tornd’Oriol Junqueras. ■

100 dies lluny de casa45.000persones van as-sistir al mes de de-sembre a la manifes-tació de Brussel·les.Un acte en favor dela democràcia i enquè es va demanarla llibertat dels pre-sos polítics.

BRUSSEL·LES · Avui fa 100 dies que Puigdemont i els consellers Ponsatí, Puig, Serret i Comín són a l’exili CAS · Els cinc hanaconseguit que el jutge del Tribunal Suprem retiri la seva ordre de detenció i es poden moure lliurement per Bèlgica, però nopoden tornar a l’Estat espanyol CATALUNYA · Els membres del govern legítim han internacionalitzat el procés

Marc BatallerBARCELONA

Puigdemont i els quatre consellers que són a l’exili. A la foto de dalt, la primera roda de premsa que va fer el govern legítim a Bèlgica, i, a sota, la manifestació ■ ACN / REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La incògnita és saber quinserà el paper polític quepodran tenir en elfutur els cinc exiliats

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 11

8497

70-1

1366

57w

L’alcalde de Callús (Ba-ges), Joan Badia, va haverde presentar-se ahir alsjutjats de Manresa, acusatde desobediència pel refe-rèndum de l’1 d’octubre.Badia es va acollir al dret ano declarar i en sortir vaassegurar que la jutgessaactua per “revenja” com aresposta a la denúncia queell va presentar contra laGuàrdia Civil per la violèn-cia de l’1-O. Unes 200 per-sones –entre les quals hihavia altres alcaldes i regi-dors– van donar suport aBadia davant dels jutjats.

Per l’alcalde de Callús,la seva imputació formapart “de la causa general jano contra l’independentis-me, sinó contra la demo-cràcia” que estem vivint.Badia defensa: “No hi hacap motiu per acusar-mede desobediència quan jovaig intentar mitjançarentre la Guàrdia civil i elsmeus conciutadans.”

El batlle acusa la Guàr-dia Civil de tergiversar el

que va passar l’1-O. “Tot-hom ha vist el vídeo on esveu com un policia em do-na un cop amb l’escut,doncs ara diuen que jo emvaig tirar enrere i que, perevitar caure, em vaig aga-far a l’escut. És el mon alrevés”, lamenta. De fet,Badia va presentar el ma-teix 1-O una denúncia peragressió a l’autoritat, perdestrosses a l’escola i perrobatori del seu ordinadorportàtil. És arran d’aques-ta denúncia que la jutges-sa actua contra Badia i per

això el batlle creu que hi ha“revenja”. També haurande declarar per l’1-O doscàrrecs més del Bages: l’al-calde de Fonollosa, EloiHernández, i el regidor deSant Joan de VilatorradaJordi Pesarrodona.

Ahir també van decla-rar a Manresa dos agentsde la Guàrdia Civil que vanparticipar en el dispositiude l’1-O a Fonollosa, elsprimers que donen expli-cacions per la violència po-licial. Segons un dels advo-cats de l’acusació, David

Casellas, els agents vanidentificar el màxim res-ponsable del’operació ivan confirmar que els diesprevis es van fer reunions“al màxim nivell” per pre-parar les actuacions ambla presència d’un tinentcoronel. Els agents han ad-mès que els veïns feien re-sistència “pacífica”, peròque, tot i això, els antiava-lots van provocar diversosferits. Sobre l’ús de la for-ça, els dos agents no hanaclarit què van sentir niveure exactament. ■

M. Vicente / ACNCALLÚS / FONOLLOSA

Acusen l’alcalde de Callúsde desobediència per l’1-Oa Joan Badia s’acull al dret a no declarar i acusa la jutgessa de citar-lo com a“revenja” a Identificat el màxim responsable del dispositiu policial a Fonollosa

L’alcalde de Callús, Joan Badia, ahir a dins dels jutjats de Manresa ■ ACN

L’expresidenta del Parla-ment i actual diputadad’ERC, Carme Forcadell, il’exsecretària de la mesaAnna Simó han demanatl’empara del TribunalConstitucional (TC) per-què la seva causa per re-bel·lió passi del Suprem alTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC).

En l’escrit, la seva advo-

cada, Olga Arderiu, argu-menta que així tindrandret a una segona instàn-cia i donarà més aparençad’“independència”, ja quediversos magistrats delSuprem que han de jutjarel cas van ser companys desala de l’exfiscal de l’EstatJosé Manuel Maza, impul-sor de la querella contra elgovern. Ahir, el TC vaanunciar que ha admès atràmit el recurs d’emparadel diputat de JxCat JordiSànchez. El seu advocat,Jordi Pina, va demanar laseva llibertat fins que esresolgui el recurs, tal comes va permetre als agres-sors de la Blanquerna. ■

Forcadell i Simódemanenempara al TC

M. PiulachsBARCELONA

a El tribunal haadmès a tràmit elrecurs presentat perJordi Sànchez

Anna Simó i Carme Forcadell, en sortir d’una reunió degrups al Parlament, l’any passat ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

El baròmetre estatal delCentre d’InvestigacionsSociològiques (CIS) delmes de gener passat corro-bora el progressiu ascensde Ciutadans com a conse-qüència dels esdeveni-ments a Catalunya. En eldarrer estudi, elaboratdesprés de la victòria delpartit taronja en les elec-cions del 21-D, es pro-dueix, a més, un impor-tant salt, ja que els d’AlbertRivera es col·loquen en latercera posició, i superenamb esqueix la formacióde Pablo Iglesias i les sevesconfluències. Tot i això, elgrup dels morats ha pogutfrenar la trajectòria a labaixa d’anteriors estudis,al contrari del PP i delPSOE, que, malgrat quemantenen la primera i lasegona posició, en aquestsondeig cadascun perdmés d’un punt percentualrespecte a l’anterior del’octubre. Els votants nosemblen voler premiar lagestió del govern de Maria-no Rajoy de la crisi catala-na, ni tampoc la falta d’ini-ciativa del secretari gene-ral del PSOE, Pedro Sán-chez, que en tot aquesttemps s’ha limitat a fer se-guidisme de les decisionsdel líder del PP.

Sigui com sigui, l’estre-lla de Sánchez s’ha anat di-

luint progressivament desque el maig de l’any passates va imposar a la seva rivala les primàries SusanaDíaz. En els últims temps,la seva posició canviantenvers la situació catalanali ha anat passant factura,si bé des de la direcció delPSOE ahir preferien veureel got mig ple celebrantque en el darrer any hanaconseguit retallar distàn-cies amb el PP –ara estannomés a tres punts– con-solidant-se “com la verita-ble alternativa dels conser-

vadors des de l’esquerra”,concloïa el portaveu ÓscarPuente. El PSOE, si mésno, també volia destacarahir que pel que fa a votmés simpatia –abans delprocés de cuina de l’en-questa– l’opció de Sán-chez continua sent la pre-ferida, seguida de Cs i elPP.

En canvi, el partit de Ri-vera és el principal benefi-ciat de la tensió entre Cata-lunya i l’Estat. Des de l’apli-cació de l’article 155 fins adesprés de les eleccions en

què Inés Arrimadas vaaconseguir ser la més vota-da, el partit ha crescut 3,2punts i, sobretot, ha esca-lat posicions, i ha superaten un punt i mig els d’Igle-sias; s’ha situat a menys detres punts del PSOE i a me-nys de sis del PP. Desprésd’assenyalar que “les en-questes són enquestes”, laportaveu de Cs es vantavade la consolidació de la for-mació com a “força d’alter-nativa de govern”, i desta-cava el retrocés del biparti-disme. Pel que fa a la valo-ració dels líders, Rivera,tot que tampoc no arriba al’aprovat, amb un 4 és elque més s’hi acosta.

Iglesias, per la seva ban-da, procurava consolar-seamb el fet que ha guanyatuna mica més de suportsrespecte a l’octubre tot

puntualitzant que en l’es-tudi conegut ahir en capcas s’ha produït la pataca-da “que tothom vaticina-va” i que els analistes, defet, atribuïen a la seva posi-ció envers els esdeveni-ments catalans.

El més damnificat, entot cas, és el PP. Si avui secelebressin eleccions, elCIS augura que obtindriael 26,3% dels vots, setpunts menys que en els co-micis del 2016. El coordi-nador Fernando MartínezMaíllo, restava importàn-cia a les dades i concloïaque el PP “no viu de les en-questes, d’altres sí”. ■

El CIS corrobora l’ascensestatal de Cs després del 21-D

Montse OlivaMADRID

a La formació taronja supera Podem i se situa tercera a menys de tres punts del PSOE i a menys desis del PP a Rivera és l’únic que treu profit de la situació de tensió entre l’Estat i Catalunya

Estimació del vot (en % sobre el total del vot vàlid)

Baròmetre octubre 2017

Baròmetre gener 2018El baròmetre del CIS

28%

24,2

%

11,2

%

17,5

%

3,5%

2,5%

2,7%

1,6%

1,3%

0,7%

0,3%

0,2

%

0,8

%

1,3%

1,2%

26,3

%

23,1

%

11,6

%

20,7

%

3,7%

2,4

%

3,4

%

2,0

%

1,3%

PP

PSO

E

ERC

PD

eCAT

En M

area

EAJ-

PNB

EH B

ildu

CC-P

NC

Uni

tsPo

dem

En C

omú

Pode

m

Com

prom

ís-

Pode

m-E

UPV

Ciut

adan

s

Les formacions catalanestambé han experimentatcanvis respecte al baròmetred’octubre i fins a les vigíliesdel ple d’investidura ajornat.Concretament, tant ERC comel PDeCAT han augmentat lesseves expectatives de vot.Superat el 21-D, i en espera dela formació de govern a Cata-lunya, el grup que dirigeixJoan Tardà creix 0,7 dècimes,mentre que el de Carles Cam-

puzano augmenta en 0,4.També En Comú millora lleu-gerament, amb un 0,2% més.Pel que fa a la preocupaciódels enquestats per la inde-pendència, el CIS confirmatambé que va a la baixa, des-prés que en el quart trimestredel 2016 es reflectís un fortneguit. En canvi, la preocupa-ció per la corrupció continuaaugmentant, si bé l’atur esmanté en primera posició.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC i el PDeCAT també creixen

“Tot plegatés conjunturali passatger. El PP noviu de les enquestes,d’altres sí”Fernando Martínez MaílloCOORDINADOR GENERAL DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El síndic de greuges, Ra-fael Ribó, ha rebut des del30 de gener més de 20.000peticions perquè demandidavant del Tribunal Euro-peu de Drets Humans(TEDH) la interlocutòriadel 27 de gener del Tribu-nal Constitucional (TC)

que exigia a Carles Puigde-mont que demanés auto-rització al Tribunal Su-prem (TS) per assistir aldebat d’investidura al Par-lament de Catalunya. Ribóva emetre un comunicat el30 de gener en què mani-festava que aquella inter-locutòria era “desconegu-da” en l’ordenament jurí-dic vigent i en què afirma-

va que, com a condició so-brevinguda per ser inves-tit, la mesura vulneravaels seus drets com a dipu-tat. També afirmava quetota la ciutadania de Cata-lunya veia alterat el seudret de participació políti-ca i considerava que hi ha-via motius fundats perquèles persones directamentlesionades en els seus

drets es plantegessin in-terposar les demandescorresponents davant elTEDH.

A través d’un comuni-cat, Ribó va aclarir ahirque només el president iles altres persones quecreuen tenir lesionats elsseus drets estan legitimi-tats per demanar emparaal TEDH. ■

20.000 peticions per dur lainterlocutòria del TC a EuropaRedaccióBARCELONA

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha rebut milers depeticions per dur el TC al tribunal de Drets Humans ■ ACN