A la conquesta del territori · 2009-07-09 · El meu avi l'havia caçat a prop del riu. Ben aviat,...

1
La primera llúdriga que vaig veure va ser a princi- pi de la dècada dels seixanta, estesa al damunt d'un sac ple de sang, a casa dels avis. El meu avi l'havia caçat a prop del riu. Ben aviat, degudament adoba- da, la pell d'aquell animal, amb la boca mossegant- se la cua, lluiria entortolligada al coll d'una veïna del poble que se la posava els dies de festa. Era un fet habitual en un temps en què pràcticament es caça- va tot allò que es movia, i en el cas de la llúdriga se n'aprofitava la pell per lluir-la i fer-ne abrics. La cace- ra indiscriminada, la destrucció del seu hàbitat i la contaminació urbana i industrial dels rius, al Bages sobretot a causa dels residus salins de la mineria, va fer que a la dècada dels vuitanta la llúdriga pràc- ticament desaparegués dels nostres rius. No va ser fins al 1993, vint anys després d'haver- se decretat la seva protecció, que, gràcies al Projec- te Llúdriga i a la construcció de depuradores, que aquest animal, que durant els anys quaranta era ha- bitual a tots els rius i rieres del país, no va tornar a reconquerir territori. De moment, la podem trobar pràcticament a tota la conca del Llobregat, al Solso- nès i també a la Cerdanya, sobretot a l'estiu, quan arri- ba a pujar fins als 2.000 metres, com ara als es- tanys de la Pera i Malniu i, si es mantenen els rius nets, se li augura una àm- plia expansió. La llúdriga és difícil de veure, primer pel seu enca- ra limitat nombre d'exem- plars; segon pels seus hà- bits nocturns i discrets –tot i que es pot veure de dia–; i tercer perquè és fàcil confondre-la amb el visó americà present a les con- ques del Cardener i el Llobregat, que li és un voraç competidor. Trobar una llúdriga en un riu és un bon senyal, ja que està considerada un bioindicador de l'estat de salut de la natura i, com a tal, només es troben en ai- gües molt netes, amb molts peixos i amb una vege- tació de ribera que li permeti fer-hi el niu. S'alimenten d'anguiles, barbs, carpes, crancs, serps d'aigua i també petits mamífers i aus. El seu cos està perfectament adaptat al seu hà- bitat, a la vida aquàtica, de manera, que fins i tot té uns sensors als bigotis que li permeten pescar de nit. Els ulls i el nas se situen en línia a la part supe- rior del crani, de manera que mentre neda no ha de treure gaire el cap. Les seves orelles són petites i es poden tancar quan se submergeix, per tal d’impedir l'entrada d'aigua als conductes auditius. Té els peus palmejats amb els dits units per membranes. La cua, llarga i aplanada, fa les funcions de timó, fet que li permet canviar de direcció amb molta rapide- sa. Tot i que passa una bona part de la seva vida a l'aigua, dorm, descansa i manté les seves cries a terra. PER VIURE NECESSITA INDRETS AMB AIGÜES MOLT NETES, ALIMENTS I VEGETACIÓ PER FER EL NIU EL SEU COS ESTÀ PERFECTAMENT ADAPTAT A LA VIDA AQUÀTICA La llúdriga, o llúdria (lutra lutra), és un bioindicador de la sa- lut del territori que pràcticament va desaparèixer dels rius a la dècada dels vuitanta. Avui està reconquerint el territori perdut A la conquesta del territori Text i fotos: Jordi Comellas REVISTA • Dissabte, 25 d’octubre del 2008 16

Transcript of A la conquesta del territori · 2009-07-09 · El meu avi l'havia caçat a prop del riu. Ben aviat,...

Page 1: A la conquesta del territori · 2009-07-09 · El meu avi l'havia caçat a prop del riu. Ben aviat, degudament adoba-da, la pell d'aquell animal, amb la boca mossegant-se la cua,

La primera llúdriga que vaig veure va ser a princi-pi de la dècada dels seixanta, estesa al damunt d'unsac ple de sang, a casa dels avis. El meu avi l'haviacaçat a prop del riu. Ben aviat, degudament adoba-da, la pell d'aquell animal, amb la boca mossegant-se la cua, lluiria entortolligada al coll d'una veïna delpoble que se la posava els dies de festa. Era un fethabitual en un temps en què pràcticament es caça-va tot allò que es movia, i en el cas de la llúdriga sen'aprofitava la pell per lluir-la i fer-ne abrics. La cace-ra indiscriminada, la destrucció del seu hàbitat i lacontaminació urbana i industrial dels rius, al Bagessobretot a causa dels residus salins de la mineria,va fer que a la dècada dels vuitanta la llúdriga pràc-ticament desaparegués dels nostres rius.

No va ser fins al 1993, vint anys després d'haver-se decretat la seva protecció, que, gràcies al Projec-te Llúdriga i a la construcció de depuradores, queaquest animal, que durant els anys quaranta era ha-bitual a tots els rius i rieres del país, no va tornar areconquerir territori. De moment, la podem trobarpràcticament a tota la conca del Llobregat, al Solso-

nès i també a la Cerdanya,sobretot a l'estiu, quan arri-ba a pujar fins als 2.000metres, com ara als es-tanys de la Pera i Malniu i,si es mantenen els riusnets, se li augura una àm-plia expansió.

La llúdriga és difícil deveure, primer pel seu enca-ra limitat nombre d'exem-plars; segon pels seus hà-bits nocturns i discrets –tot

i que es pot veure de dia–; i tercer perquè és fàcilconfondre-la amb el visó americà present a les con-ques del Cardener i el Llobregat, que li és un voraçcompetidor.

Trobar una llúdriga en un riu és un bon senyal, jaque està considerada un bioindicador de l'estat desalut de la natura i, com a tal, només es troben en ai-gües molt netes, amb molts peixos i amb una vege-tació de ribera que li permeti fer-hi el niu.

S'alimenten d'anguiles, barbs, carpes, crancs,serps d'aigua i també petits mamífers i aus.

El seu cos està perfectament adaptat al seu hà-bitat, a la vida aquàtica, de manera, que fins i tot téuns sensors als bigotis que li permeten pescar denit. Els ulls i el nas se situen en línia a la part supe-rior del crani, de manera que mentre neda no ha detreure gaire el cap. Les seves orelles són petites i espoden tancar quan se submergeix, per tal d’impedirl'entrada d'aigua als conductes auditius. Té elspeus palmejats amb els dits units per membranes.La cua, llarga i aplanada, fa les funcions de timó, fetque li permet canviar de direcció amb molta rapide-sa. Tot i que passa una bona part de la seva vida al'aigua, dorm, descansa i manté les seves cries aterra.

PER VIURE NECESSITA INDRETS AMB AIGÜES MOLT NETES, ALIMENTS I VEGETACIÓ PER FER EL NIU

EL SEU COS ESTÀ PERFECTAMENT ADAPTAT A LA VIDA AQUÀTICA

La llúdriga, o llúdria (lutra lutra), és un bioindicador de la sa-lut del territori que pràcticament va desaparèixer dels rius a ladècada dels vuitanta. Avui està reconquerint el territori perdut

A la conquesta del territori● Text i fotos: Jordi Comellas

REVISTA • Dissabte, 25 d’octubre del 200816